Doncs ara sí, quan passen gairebé 14 minuts de les 5 de la tarda
podem connectar amb Madrid, amb Fitur, la Fira Internacional del Turisme.
Si no ho hem pogut fer abans és perquè precisament
s'acaba de finalitzar l'acte de presentació de l'any jubilar a Tarragona.
Els nostres companys, el Lluís Comas i Josep Sunyer,
ens apropen a l'actualitat des de Fitur,
acompanyats en aquest cas de l'arcabisbe, Jaume Pujol.
Josep, bona tarda.
Hola, Núria, molt bona tarda.
Això s'acaba d'acabar, en fi, ens has d'explicar un munt de coses.
Per on vols començar?
Doncs mira, si et sembla, comencem a parlar amb l'arcabisbe,
el doctor Jaume Pujol, perquè ja ens acompanya aquí als estudis.
De fet, s'agafa avui al tren la delegació que ha baixat a presentar l'any jubilar
i podríem explicar una mica el que ha passat aquí fa pocs minuts,
perquè de fet la presentació a Fitur, en aquest marc de la Fira Internacional del Turisme,
però en el marc de l'estat de Catalunya s'ha presentat l'any jubilar.
Hi ha hagut una assistència considerable de persones que han volgut tenir referències
d'aquest any jubilar, perquè a més a més hem d'explicar-ho,
i és cert que hi ha diferents dimensions d'aquest any jubilar.
Ara ens ho explicarà el doctor Jaume Pujol.
Doctor, bona tarda.
Bona tarda.
D'entrada, què li sembla, però, a Fitur, a vostè?
Hi havia vingut abans, alguna vegada?
Bé, sí.
Quan fa uns anys que vaig viure a Madrid,
i recordo que una vegada, un dia, però d'aquests...
un diumenge, no un dia com avui, que es veu tota una gent molt interessada,
són totes les delegacions, o gent que es dedica al negoci, diguem, del turisme,
o que li interessa molt el turisme, avui hi ha un ambient realment festiu,
bonic i interessant, i per això m'hi trobo també molt a gust,
perquè he pogut parlar amb gent que està interessada en aquesta qüestió,
en la qüestió de l'any jubilar.
Justament, avui, no sé si vostè hi haurà coincidit amb el temps,
però ha vingut a la majestat del rei,
i ha parlat per la inauguració oficial de Fitur,
i crec que, diu, Anna, jo no hi era en aquest moment,
però diu que ha fet referència justament a l'any jubilar
com un dels adveniments importants de Fitur.
Sí, sí, ha dit el...
M'ha dit un que era present al discurs de la majestat del rei,
m'ha dit que...
Ha dit el rei que dels dos...
d'alguns adveniments importants que hi havia donat aquest any,
un era l'Expo de Saragossa,
i l'altre l'any jubilar de Tarragona,
de manera que ens ha fet propaganda.
Aquest matí jo no hi era perquè estàvem presentant precisament a Blanquerna,
que és una libreria i un lloc que té la generalitat aquí al carrer...
Alcalà, em sembla que és? Alcalà, sí.
Al carrer Alcalà té un lloc molt maco
i hi ha hagut també una roda de premsa preparada per...
Bueno, hi havia alguns periodistes,
i hem estat presentant amb el senyor alcalde també,
hem presentat l'any jubilar i també altres coses de Tarragona.
A què podem explicar per a aquelles persones
que no coneguin aquests protomàrtirs?
A què els hi podem dir perquè s'hi senti atractiu aquest any jubilar de Tarragona?
A mi em sembla que la gent...
Sempre tothom em pregunta...
Bueno, això de l'any jubilar què és exactament?
Perquè, bueno, jubilar ve de jubilum, d'alegria.
Per tant, un any de gràcia, un any d'alegria, un any de goig,
un any, jo diria, un any de reflexió,
un any en què nosaltres posem uns aveniments autèntics,
no una història que no existeix,
no una cosa fantasiosa, com es pot fer amb altres aveniments,
sinó una cosa autèntica.
Què és aquesta cosa autèntica?
Doncs que fa 1.750 anys,
el que era bisbe de Tarragona i dos dels seus ajudants,
que llavors diem diàques,
que eren els diàques, els ajudants, els servidors també dels pobres,
perquè el diàque és sempre el servidor del pobre,
doncs aquests van ser cremats vius en un anfiteatre
que es conservi, això és impressionant, no?
És insòlit, eh?
És insòlit, sí, pràcticament hi ha molts pocs llocs
que poden dir, mira, aquí, en aquest lloc,
exactament en aquest lloc, fa 1.750 anys,
aquí es va cremar vius,
va ser la condena que aquell, diguem,
governador de la província romana,
d'aquell moment d'Espanya, d'aquella Espanya romana,
que era Emilià, es deia Emilià,
i durant l'imperi romà hi havia els emperadors Valerià i Galier,
durant aquest temps llavors es va condenar.
Nosaltres no sols conservem el lloc on es van condenar
i, per tant, les reliquies també d'aquests màrtirs es conserven,
sinó que, fixi's, conservem les actes del martiri,
que és a dir, el document autèntic,
un document autèntic de l'època, contemporani,
en què s'explica què va passar
i què és el que van dir ells,
què va dir el governador, què va passar.
I llavors, aquestes actes, d'una manera molt breu,
ens diuen que el 16 de gener del 259,
de l'època romana, per tant, de la nostra època,
l'emperador, seguents les ordens de l'emperador,
el governador va prendre presoners amb el bisbe i els seus dos diàques.
Això vol dir que aquella persecució, que era una persecució contra els cristians,
anava a tallar el cap als bisbes, anava a tallar el cap a les persones importants.
I, precisament, el bisbe, això vol dir la importància que tenia Tarragona en aquell moment,
la tàrraco romana, perquè va morir, amb aquella persecució que se sàpigui,
va morir el bisbe de Roma,
una mica, uns mesos després, va morir el bisbe de Ciprià,
que era el bisbe de Cartago, que era una ciutat també de les més importants del Mediterrani,
i el bisbe de Tarragona.
Per tant, això és molt, molt, molt important.
Conservem aquestes actes, van ser empresonats, després van ser jutjats,
van ser condenats a mort i van ser cremats vius a l'amfiteatre,
i conservem algunes de les frases que aquests homes van dir.
Per exemple, ell va dir en un moment determinat,
un li va demanar que pregués per ell i ell va dir
«Ah, jo he de pregar per l'Església catòlica estesa d'Orient o d'Occident».
Bé, és a dir, que tenim un aconteciment, això és el jubilau.
I llavors el jubilau és anar a viure i a reviure d'alguna manera aquesta història.
A reviure i força, de fet, crec que hi ha un congrés sobre Sant Frutuós
amb 30 ponents i dels més importants del món en la matèria,
és a dir, que intervinen a Tarragona i que, sens dubte,
ens podran aportar molt sobre aquesta història, no?, la Porta Màrtir.
Sí, perquè nosaltres, aquest congrés té tres dimensions.
El primer dia es tractarà de Sant Pau,
perquè nosaltres també pensem i creiem,
no ho pensem, creiem, que Sant Pau va predicar a Tarragona.
Després, el segon dia s'hi harà a Frutuós
i els seus diàques i les actes del martiri.
I el tercer dia tractarem precisament d'una cosa molt bonica,
que és quina influència va tindre Frutuós després.
Què va passar?
I llavors, en aquests moments s'està escrivint un llibre
amb tota la influència de Frutuós al llarg de tots els segles.
I estem trobant capelles a França, a Itàlia, a Espanya, a Amèrica...
És a dir, que la devoció a Sant Pau va ser molt important.
I, per tant, Tarragona ha sigut sempre un foc molt important de cultura.
I, per tant, també l'any jubilar té aquest aspecte cultural.
farem concerts, s'estrenaran peces, diguem, inèdites, no?
S'estan fent peces inèdites per poder dir...
Perquè quan arriba el moment important del jubileu,
que serà la clausura, es puguin estrenar aquestes peces...
Perdó, crec que han encarregat una peça
amb un dels musicòlegs més importants, amb música sacra, eh?
Sí, amb un senyor Valentí Miseracs,
que és el president del lloc on es formen tots els capellans del món
que volen aprendre cant.
L'Acadèmia de Música Sacra de Roma,
l'Acadèmia Pontificia de Música Sacra de Roma.
Ell és el president, i també ell és, a més,
canonge de Santa Maria Maggiore,
vull dir, és un home d'un gran prestigi.
És capellà de Vic, de Vic,
nascut a Sant Martí de César Joles,
que és un home de la nostra terra,
Cegarrenta, de la meva terra, no?
I molt conegut de la meva família.
Molt estimat.
I ara està bastant, per tant, també musical,
amb aquestes peces, també la representació de Sant Portuós.
Exactament, farem la representació dintre d'això.
I després jo voldria destacar moltíssim,
un any jubilar també és sempre un any per pensar en els altres.
I nosaltres tenim tres projectes socials molt bonics
que jo invito tothom a col·laborar
perquè la gent s'hi senti i també se'l senti seu.
Un és el projecte de reformar i de retocar
i deixar molt bé la casa d'acollida Sant Fructuós.
La casa d'acollida que li hem demanat s'inauguri,
que és la casa del Trans I, que tenim a Tarragona,
al costat de la catedral.
A la Paralta, justament.
A la Paralta.
Aquella casa perquè la gent que dorm al carrer
no passi el fred, perquè la gent aquesta desestructurada
i de vegades que ens dona tanta pena,
però la puguem acollir i també la puguem ajudar una mica,
a veure si la gent espavila i la podem tornar.
Almenys aquesta és la intenció.
Però que ningú dormi al carrer en hivern
i que se'ns mori algú de fred,
perquè ja ha passat més d'una vegada.
Ha passat certament.
El segon projecte social seria de Terra Santa.
Llavors hi ha uns pobles de Terra Santa,
llavors amb Terra Santa han pensat que la millor manera
d'ajudar els cristians a Terra Santa és no donar-los cèntims,
sinó que ells ens envien els seus productes i vendre'ls aquí.
En concret, han fet una lampara,
que és el record que es pot emportar la gent que ve a fer el jubileu
i la gent que el vulgui comprar també sense fer el jubileu.
És a dir, que és anar allí a l'edifici seminari.
Tenim allí l'oficina del Pellegrí,
que convido jo a tothom a passar-hi.
Està allí al carrer Sant Pau, el número 4,
que és un seminari, el que en diem d'edifici seminari,
ocupat per una part precisament per la Universitat Rovira i Virgili,
per l'altra part hi ha l'Institut Superior de Ciències i Religions de Sant Fructós.
I allí hi ha una oficina en què s'ha facilitat tot tipus de material,
allí hi ha tot tipus d'informació, de folletons.
Hi ha una guia del Pellegrí que estem editant en aquests moments,
molt bonica, més de 100 pàgines,
perquè un pugui fer el seu recorregut al llarg de tot això.
D'un riqui patrimoni, de fet, amb el Pellegrí que passaria per la Necròpolis,
l'enfiteatre, Sant Sey de la Constantí.
Exactament.
I poder passar des de la catedral,
la capella de Sant Pau que hi ha allí al seminari.
És tot un recorregut molt mòbil.
Es podrà citar també la capella de Sant Pau, per tant?
Sí, sí, està allí posada sempre perquè la gent pugui anar
i hi haurà persones disposades a obrir també,
perquè habitualment està tancada aquella capelleta
perquè no es faci malbé, no?
I després, el tercer projecte és ajudar a dos missioners d'Àfrica,
a mossèn Caballol, mossèn Josep Caballol,
tan conegut i molt ajudat per tothom.
I després també Isabel Correig,
que és una missionera de Reus,
que treballa aquí en Sassa amb gent abandonada també,
amb gent desestructurada,
amb persones sense família, no?
És a dir, l'any jubilar és, en el fons,
dir, veniu a Tarragona,
participar una mica d'aquest esperit que va tindre Sant Fructuós,
que tothom se l'estimava,
no sols els cristians, sinó també els gentils, els pagans.
Veniu a Tarragona a tindre una experiència
llegint les actes del martiri dintre de l'amfiteatre,
escoltant una mica, no?
També, en el cor, nosaltres volem, lògicament,
que la major part de la gent que vingui a Tarragona
sigui, en primer lloc, els de la pròpia Arxidiòcesis,
tots els pobles de l'Arxidiòcesis,
tots els pobles de Catalunya,
totes les parroquies,
que la gent pugui tindre aquesta experiència
de viure un any jubilar,
que vol dir un any de reflexió,
de preguntar-nos d'on venim,
qui som, on anem,
què és la nostra vida,
els grans valors que van tindre aquesta gent,
perquè un diu, per què van deixar morir aquesta gent?
quin va ser el sentit?
Per què van ser fidels i van preferir la mort?
Els màrtirs sempre ens interpel·len molt,
perquè han sigut gent coherent amb el que ells creien,
i per tant són gent que els han d'escoltar,
i nosaltres volíem fer aquest any jubilar
precisament en memòria d'aquests màrtirs.
Avui, presentat aquí a Fitur,
és un dels actes importants de Tarragona,
d'aquesta presència aquí a Marí de la Fira Internacional del Turisme,
aquí vostè ja ho ha vist,
hi ha 170 països representats,
hi ha molta discussió,
però és que a més a més a banda també hem fet difusió
arreu d'Europa,
a totes les parròquies de Catalunya,
vostè crec que hi va arribar de Roma també, no?
Exactament.
Amb un dossier molt complet,
que és aquest que tenim aquí, no?
Exactament.
Nosaltres hem enviat a totes les parròquies de Catalunya,
l'hem enviat a un dossier,
estan tots convidats,
hem enviat un dossier a totes les diòcesis d'Espanya,
hem enviat aquest dossier també a tots els dicasteris de Roma,
de manera que estem fent,
jo diria, no tant,
és una promoció,
voldríem que la gent ho coneixés,
perquè la meva experiència sap quina és,
és que quan la gent ve a Tarragona
i es troba amb tots aquests monuments,
i amb tota la ciutat també,
no sols són els monuments,
és que és la ciutat,
és el mar,
és l'acollida que la gent de Tarragona dona,
doncs això realment impressiona molt, no?,
a les persones,
i la gent diu,
però jo,
quina llàstima que no he vingut abans a Tarragona,
ja tornaré a Tarragona,
perquè és tan bonica,
i aquesta experiència espiritual també,
no oblidem que l'any jubilar
és sobretot una experiència espiritual
en què l'Església concedeix
l'indulgència plenària,
aquells que es confessen,
que es preguen,
que assisteixen,
per exemple,
a Sant Pare,
vull dir que hi ha també tot un,
això és l'important,
diguem,
i l'altre també,
però també l'altre també,
per més,
és molt important.
Hi ha molta informació,
de fet,
a l'oficient del Pellegrí,
vostè ara feia referència fa una estona,
tindrà tota la informació d'aquesta ruta,
per diferent patrimoni...
Hi ha també una pàgina web,
perquè els que vulguin,
que és a jubilar,
a jubilar,
a jubilar,
arroba arquebisbatarragona.cat,
però posant en jubilar
li sortirà segur l'an jubilar a Tarragona,
que ja s'ha fet molt famós.
A la pàgina també de l'arquebisbat
també ha sortit tota la informació referenciada,
perquè està molt bé,
més a més la pàgina web de...
Exactament,
sí,
tenim la pàgina web de l'arquebisbat,
que remit,
es pot anar a la pàgina web de l'arquebisbatarragona,
a Jaume Pujol,
a doctor Pujol,
alegreig molt que hagi estat aquí amb nosaltres.
Gràcies a vosaltres.
No volem que perdi el tren,
que és que vostè ha de tornar amb l'AVE
i no volem perdre...
Segur que no.
Gràcies per acompanyar-nos
i que vagi molt bé.
Moltes gràcies.
Un salut a tothom.
Bon viatge de tornada.
Moltes gràcies.
Precisament per això, Josep,
hem començat parlant amb la Jaume Pujol,
però ara no t'escapes,
ens has de fer una miqueta de valoració
del que són aquests...
És aquest primer dia de FITUR 2008?
Doncs sí, sí.
Avui és el primer dia, Núria,
però encara queden moltes activitats per davant.
Queden, de fet,
dues jornades dedicades a l'àmbit professional
i dues més que serien, doncs,
per obertes al públic en general.
I, mira, avui, per exemple,
si té de fer una mica la crònica social,
doncs t'explicaria que a les 12 ha vingut el rei,
ha passat just per davant de l'estat de Tarragona,
l'hem vist passar per davant,
hi havia, doncs, com un autèntic corredor
a banda i banda,
és a dir, que pràcticament un no s'hi podia tensar
amb molts mitjans gràfics,
moltes càmeres, filmant-lo...
Lluís, com es li ha pogut fer una fotografia, per cert?
Després, si vols, l'ensenyarà.
Però avui ha estat un moment d'aquells...
Mira, la podríem penjar a la pàgina web
de manera que els oients poguessin accedir.
La té controlada, eh?
I llavors ha estat així, eh?
Vull dir que ha sigut una mica aquesta jornada d'avui
i l'activitat ha estat de fernètica,
perquè al matí, ja ben d'hora,
s'ha presentat la candidatura de Tarragona
als llocs del Mediterrani 2017,
s'ha fet una projecció d'un vídeo d'aquesta candidatura,
després també s'han anat fent diferents intervencions,
en definitiva, tot plegat en el marc de turisme Costa Dourada,
en el marc de la marca Costa Dourada,
perquè aquest any recordem que Tarragona és present
sota aquest paraigua, aquest gran paraigua,
que és l'estat de Catalunya,
que podríem dir l'estat gran, central,
on té lloc tota l'activitat,
on passen tots els convidats, els tips, els consellers,
és a dir, que aquí podríem dir que el rovell de l'ou,
és a dir, on es cau tot, on es signa tot,
i aquest any, en guany, Tarragona,
a diferència d'altres anys, és en aquest estat,
i és justament aquí, doncs,
on hem pogut fer aquestes presentacions,
perquè es fan just a uns dos o tres metres
d'on som nosaltres, que diguéssim l'epicentre central,
és com una gran plaça,
i mira, en aquests moments estic veient,
sense anar més lluny, el conseller Huguet,
el conseller de Comerç, Indústria i Turisme,
que està aquí en aquests moments,
està fent-se una fotografia aquí al costat mateix
no som nosaltres, no? Vull dir que són moltíssimes
les personalitats que van passant per aquí,
i Tarragona, òbviament, s'aprofita d'aquesta sinergia,
és a dir, que és present al lloc, diguéssim,
on té lloc l'acció i on passen les coses.
El que és important, de més que m'ho pregunto,
Josep, és a quin tipus de gent assisteix
a aquestes presentacions, perquè aquí sí que s'ha de venir
a una hora concreta, a aquest lloc concret,
no? Vull dir que la gent que ve ja té un cert interès.
Quin tipus de gent ha assistit, per exemple,
a la presentació que dèiem de l'any jubilar?
Doncs mira, he vist persones, òbviament,
persones d'aquí de Casanostra,
autoritats, l'alcalde, òbviament,
l'alcalde de la ciutat, Josep Félix Ballesteros,
també el president de la Diputació, Josep Poblet,
en fi, moltes autoritats del territori, no?
Però, a més a més, altres persones,
com que això diguéssim, això que et deia, és el centre,
llavors tothom que passa per aquí
és fix, sabeu que hi ha una presentació i s'atura,
d'acord? Llavors es va creant aquest efecte crida
i tothom que passa, és a dir que aquí,
els que hi són en aquests dies són professionals,
gent relacionada al món del turisme,
i, fonamentalment, van d'un estant a l'altre,
van cercant informació,
aquí també signen contractes,
però pràcticament tots ja estan signats,
o sigui, estan en paraules, diguéssim, abans de vindre a futur,
saps què vull dir? Vull dir que aquí més qui menys
ve en l'agenda plena i això és pràcticament
una marató de signar un contracte darrere l'altre.
Demà mateix, per exemple, l'alcalde signarà,
primer es reunirà amb l'Agrupació
de Ciutats Patrimoni i l'Humanitat
de la Catergona, en desembre,
i es reuniran en l'assemblea general
que fan, crec que recordar 13 ciutats
de l'estat espanyol,
i després signaran un conveni amb Renfe
i més tard en Ture Espanya,
perquè Tarragona formi part de les promocions
que fan tant Ture Espanya
com també les que es puguin fer
des de, en quin cas,
l'estació de Totxa de Renfe,
en origen, diguéssim,
és a dir, que intentaran captar el turista en origen.
Vull dir que tot plegat és el que et deies,
és l'engranatge de Fitur,
que és colossal,
això ho he dit moltes vegades,
però aquí no hi ha estat,
es pot fer una idea,
però és immens.
Més espectacular que altres anys, Josep?
Vosaltres teniu el comparatiu, eh?
Aquest any, per exemple,
aquí fora mateix hi ha un cotxe de Fórmula 1 de Ferrari,
l'hem passat no hi era,
i hi ha també la prova de Fórmula 1
que es farà a València,
concretament el proper mes d'agost,
hi ha el circuit allà amb una maqueta espectacular,
i el cotxe aquest de Ferrari al costat.
A l'interior també tenim un cotxe,
en aquest cas, de Renault.
Vull dir que, ja et dic,
és que tot és espectacular.
I sobretot diuen també que l'estat d'Andalusia,
que és increïble,
que a més a més avocen molts recursos en promoció
i que és per assenyar-ho també.
Déu-n'hi-do,
us queden encara uns dies d'estar per aquí,
d'anar-nos explicant tot el que passa.
T'acomiado fins després, Josep,
o ja fins demà al matí de Tarragona Ràdio?
Doncs deixem-ho així a m'interrogar.
Esteu una mica pendents dels actes que hi hagi al llarg de la tarda.
Fem-ho així, doncs.
De part, Núria.
Lluís Comas, Josep Sunyer, des de Fitur,
moltíssimes gràcies.
Fins ara.