Marell Magí i Jordi Ximeno
Bona tarda
Què tal? Que estàs cansada Núria
Tinc molt mal de cap
Tinc molt mal de cap aquí en tot el front
Saps allò que t'obliga a tancar els ulls gairebé
Si és dimecres estem a l'Equador
de la setmana
Demà puc estar fresca com una rosa
Vé a ser poca de grips
i de mandangues
Que només tinc mal de cap
Hi ha un virus
De mal de cap?
No, no, de tot
No et fan mal les cervicals, l'estómac
Home, ara que ho dius
Bé, però
Aquest no és un programa de medicina
A mi em fa mal l'ànima
Més que res que avui anem l'ànima
I tan sensible
Més que res que animeu-me a la tarda
No et preocupes que avui tenim un programa molt calent
S'accelera, s'excita
Tenim un programa força pornogràfic
Ah, sí?
I el culpable és el Manel
Benvinguts al No em vinguis amb històries
Al programa de divulgació històrica
Que a Tarragona
Avui s'ho mereix o no?
Sí, avui sí
Sí, avui també s'ho mereix
No em vinguis amb històries
Aquesta setmana
Aquesta setmana
Iniciem com és habitual
Amb la nostra efemèride
Que la veritat no recordo quina és
Una frase signada per Oscar Wild
Un monogràfic o petit monogràfic
Que tractarà sobre el sexe a l'antiga Roma
Torna-ho a dir que això ven, això ven
A veure, de què parlarem avui?
Manel, que cobrarem el doble
Avui parlarem del sexe a l'antiga Roma
Sexe majúscula
Amb pèls i senyals, eh?
Sí, avui sí
Però total, eh?
Hauríeu de veure la cara que se m'han quedat
Després del pèls i senyals
Però bé, així indiferent
Curiositats
Parlarem de la Vallesta
Una arma molt pèrfida i mortífera
Per un moment concret de la història
De la península ibèrica
Avui fa 100 anys a Tarragona
I com és habitual
La nostra agenda
Amb curiositats, també històries
Notícies
I tancarem el programa
Amb el llibre signat per Evan Thomas
Titulat Mar de Tormenta
L'última gran campanya naval de la història
Afemèrides
1932
Neixia el cineasta francès
François Truffaut
François Truffaut
És que sona bé
Sona tan francès
Que m'agrada
No sé per què
Este senyor va ser
Este cineasta
Va ser un dels iniciadors
Del moviment
Anomenat la Nouvelle Vague
Un moviment que va revolucionar
El cine a França
Allà dels anys 50
El senyor Truffaut
Que mai va ser un alumne exemplar
Va tindre una vida
Al principi
Una mica
Descarriada
Podríem dir
Ja que va estar tancat
En correccionals
Degut que tenia afició
A hurtar
O a robar
També el van tancar
Perquè va desertar
De l'exèrcit
On s'havia apuntat
A principi dels anys 50
I allà
L'any 53
Estava publicant crítiques
De
De
Cinema
Als
Callers du Cinema
L'any següent
Va rodar el seu
Primer cortometratge
Què passa
El meu francès
No res
Bé
Després continuarem parlant
De francesos
Per d'un altre tipus
L'any 56
Era ja
Ajudant de direcció
De Robert Rossellini
I l'any 58
Va rodar
Los 400 golpes
Que va tindre
Un gran èxit espectacular
I que va servir
De carta de presentació
D'aquest moviment
Anomenat
La Nouvelle Vague
Va morir l'any 84
D'un tumor cerebral
I podeu visitar
La seva tumba
Si voleu
Al cementari
De Montmart
De París
A part de ser director
Truffaut
També va aparèixer
Com a actor
En diverses de les seues pel·lícules
Com La habitación verde
La noche americana
El pequeño salvaje
I també
Com a curiositat
Sabeu
On va aparèixer
Este important director
Francés
A encuentros
En la tercera fase
Ah sí
La pel·lícula
De Spielberg
De l'any 77
Spielberg
Sabeu
Que era un gran admirador
De Truffaut
I el va fer sortir
En un petit paper
De científic francés
Una frase
Qualsevol
El patriotisme
És la virtut
Dels depravats
Això ho signava
Oscar Wilde
Nascut a Dublin
L'any 1854
I mort a París
Després d'un exili
Més o menys voluntari
Però alhora forçat
L'any 1900
Aquest dramaturg
Novelista
Poeta i assajista
Irlandès
En llengua anglesa
Doncs a la recta final
O a la darrera dècada
Del segle XIX
Va
Com a dramaturg
Va publicar diferents obres
Com podrien ser
Salomé
Que la va escriure
En francès
A woman
Of no
Importance
Anidia El Husband
Etc, etc
I tant
També
La seva obra mestra
D'Importance of being earnest
I escrivi
Una única novel·la
Segurament coneguda
Per alguns dels nostres oients
The Picture of Dorian Gray
L'any 1895
Per què no has traduït el títol?
Per què no he traduït el títol?
Doncs per què?
Sí, sí
Allà va
Jo m'ho he llegit
De l'anglès
Què passa?
Perdona
No, volíeu fer un incís
Que és que el qual té frases boníssimes
És que podríem omplir programes i programes només
És perfecte
Me n'alegro
Va, ja està
L'any 1895 va ser acusat d'homosexualitat
Pel pare del seu amant
Lord Alfred Douglas
I després de tres judicis
Va ser condemnat a dos anys de treball forçats
Que complia la presó de Reading
On va escriure
The Ballad of Reading Gale
L'any 1898
On escrivia les condicions inhumanes del règim penitenciari
La presó va seguir escrivint
Fins que en va sortir
I s'exilia a França
Adoptant el nom de Sebastien Melmoth
Però avui
És protagonista de la nostra secció
Per la frase o per la cita qualsevol
Que el Manel ens repeteix
El patriotisme és la virtut dels depravats
No en vinguis amb històries
El monogràfic
Veniu preparats per una tarda de sexe?
No
Doncs cap a casa
A mi em va millor a primera hora del matí
I l'última hora
I en sábado sabadeta
Molt bé
Tomeu com ho tens?
Fotut
És que a mi no em depèn de l'hora del dia
M'ha depèn de l'època història
Que a mi m'agrada més a Roma
Sí
Doncs no et penses
Perquè a veure
Què opineu del sexe a Roma?
Quins conceptes teniu?
Què en diríeu?
Hi ha llibres
Però a veure
El sexe a Roma
En qualsevol moment històric?
Al principi de l'època imperial
Parlarem del segle primer, segon
Ah d'acord
I el sexe a Roma entès com a part tothom igual?
O no?
No
Bé, clar, aquesta seria una característica
No?
Hi ha coses que ara anirem veient
Allò de llibertat total i tal
No hi havia entabús
Ilústre'ns, Manel
Ilústre'ns
Ara em tinc que escollar
No, no, no
Bé, en la paraula suposo que ja servirà
Sí, n'hi ha més que suficient
Clar, el concepte que teníem de sexe actualment
És un concepte que ha estat fabricat lentament
Durant 17 segles més o menys de dominació cristiana
Que Déu-n'hi-do
Que ja ha fet prou mal, podríem dir
Vols dir que no ens ha arribat gaire cosa de Roma?
Home, la gent fa coses
Com a l'època romana
Que també entabús
No, no acabarem mai
En fi
Què passava a Roma?
Hi havia més llibertat
Sí
Hi havia més llibertat
Que actualment
O que la que ha vingut
Va haver-hi després
Al llarg de tots estos segles
De domini del cristianisme
Però llibertat a nivell de permissió
O a nivell de fins i tot moral
Moral en el sentit que ningú et mirava
I tothom gaudia de la mateixa llibertat?
No, tothom no
Evidentment que hi havia classes
És real que hi havia més llibertat
Segons per aquí
Podríem dir
Siguem crítics
Mireu, per als romans
El sexe era un regal dels déus
I per tant, si era un regal dels déus
Venien embolicat
Venien embolicadet
L'obrien
I allò no podia ser dolent
Per tant, van estigmatitzar
Moltes menys pràctiques sexuals
Que actualment
Era una gràcia que et donava Venus
No tenia sentit castigar la gent
Per gaudir-ne d'este plaer
Donat pels déus
I una bona prova d'això
És que
En les restes artístiques
Que ens han arribat
Des de pintures, escultures
Ceràmica, etcètera
Hi ha un fort contingut sexual
En moltes de les escenes
Que se representen
Especialment en pintura
El que passa és que
Evidentment
En la nostra societat
Avui en dia potser una mica més previsiva
Però hasta fa pocs anys
Molt tancada
Estes escenes s'amagaven
En els anomenats museus secrets
El més espectacular de tots
És el que hi ha
Al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols
On hi ha tots els frescos
I totes les treballes més importants
Que surten de Roma i Herculà
Allí existia des de fa uns 250 anys
L'anomenat gabinet secret
Que és on se guardaven
Tota la pornografia
Que anava sortint
De les excavacions
Que es feien a les ciutats
Sepoltades pel Vesubi
I que es va obrir
Les portes fa
Molt pocs anys
Volem
Fins que
Fins que l'emperador Constantí
Va fer legal el cristianisme
Ja al llarg del segle IV
S'acaba convertint
En la religió oficial
Molts romans
Feien
Aquella frase
Del poeta Horacio
De Carpe Diem
De gaudeix del moment
I
Només
Condenava
Aquelles pràctiques
Que podien suposar
Una amenaça
Per a les institucions
Romanes
Per exemple
El segle II
Crec que va ser
Abans de Cris
Se van prohibir les bacanals
Que eren unes
Orgies
Relacionades amb cultes
Abacus
Que feien les dones
I que allò
Sortia una mica de mare
I van ser prohibides
Quan eren coses
Que podien afectar
L'estabilitat
De l'estat
Allò era prohibit
Ara
El sexe a nivell particular
No hi havia
Problema
A més a més
Tindre es claus
Tant fossin
Homes com dones
Per a satisfiar
Les caprices sexuals
Eren
Una cosa normal
A més vivien a casa
Tenies la dona
I tenies
Segons les teves preferències sexuals
Esclau masculí
O femenina
Per a practicar
Sexe
I no hi havia cap límit
En els esclaus
Perquè l'esclau
Era simplement
Una propietat
Era com un objecte
I tu podies fer
Fos menor d'edat
Fos com fos
Podies fer
Realment
El que
Volguessis
I com veureu
No estava tot
Permès
A l'antiga Roma
Com a vegades
Sembla
Sembla
O es dona
Aquesta idea
Mireu
En sexe entre homes
L'homosexualitat
Què diríeu?
Jo diria que sí
Que estava permesa
Doncs estava
Permesa
Però només
La meitat
De la homosexualitat
O permesa
Ben vista
Ai, explica't
Donar estava ben vist
Rebre
Ni parlar-ne
Ah, sí
Aleshores
Qui rebien?
Els esclaus
Evidentment
Evidentment
Els esclaus
O sigui
Que un ciutadà
D'una classe alta
Tingués relacions sexuals
En un esclau
No hi havia cap problema
Era socialment
Acceptat plenament
Ara
Ser la part passiva
D'esta relació homosexual
Sí que
Realment
Portava
Incluso
Una penalització
Als ciutadans lliures
Ah, penalització
Sí, sí
Els ciutadans lliures
Els ciutadans lliures
O sigui que
Fins i tot
No es podien
Perdien
Perdien
El dret a votar
I a representar-se
A si mateixos
En un tribunal
O sigui que
No estava
Després
A més a més
Castigat
D'acord?
Per tant
Qui rebia
Eren sempre els esclaus
Pel que fa
Al
Sexe entre dones
No hi ha
Pràcticament
Referències
Als escrits
Clàssics
Que han arribat
Ni tampoc
Hi ha
Imatges
O sigui que
Segurament
Pot ser
Es practicava
Però
D'una manera
Més reduïda
O no
N'ha quedat
Pràcticament
Constància
I quan
Algun petit
Esbós
En fer
Els autors romans
Fan referència
Al sexe
Entre dos dones
Com a
Una
D'elles
Com un monstre
Contra natura
Que
Penetra la seva parella
Amb un pen artificial
Per tant
Tampoc
Molt ben vist
No sembla que estés
No
Tampoc
No
Estava
En canvi
La prostitució
Una cosa
Que avui en dia
Tampoc
No està gens
Ben vista
Era legal
Tant fos
Feminina
Com masculina
I a més a més
Els seus professionals
Pagaven impostos
I inclús celebraven
La seva pròpia
Festivitat
Home
Pel que dius
I pel que estic veient
Era una societat
Anem a aquest nivell
Bastant masclista
A satisfer
No, però les dones
També podien
Anar
En els seus prostitutos
Sí?
Sí
Vale
Sí, sí, sí
El que passa és que
Un prostituto
Solia sortir més car
Les prostitutes
Normalment
Que eren de classe baixa
Solien oferir
Serveis a preus
Molt mòdics
Asequibles
En canvi
Los prostitutos
Segur que
Feien pagar més
Bastant més
Tant cobraven
Que un escritor romà
Moralista
Cato
Es lamentava
Que els seus
Conciutadans
Preferiguessin pagar
A un prostituto
La mateixa quantitat
Que els hauria costat
Comprar-se una granja
Per exemple
O sigui que
Devia ser
Però les dones
També tenien accés
A aquests
Prostitutos
Que dius tu
Sí, sí
Tenien accés
I
Tenien més restriccions
Els romans
Ja veureu
A part del que hem dit
Del sexe
Entre homes
Hi havia restriccions
En qual
El sexe
En el que fa referència
Al sexe oral
Tant el sexe oral
Masculi
Com femení
Estava
Molt mal vist
Per què?
Doncs perquè
La boca de l'home
Se considerava
Com l'instrument
De l'oratòria
O sigui
De l'art
Magnífic
De parlar
Si un home
Practicava
Sexe oral
En una dona
Se considerava
Que la boca
De l'home
Quedava bruta
Llavors el sexe
També tenia
Com una connotació
Bruta
Sí
En certa manera
Bueno
Sí que es netejaven
Tenien els seus termes
No sé
A l'edat migana
Sí que devia ser
Més escabrós
Però
En fi
Era potser més
No ho sé
Si realment
Les dones
Estaven molt brutes
Però
La qüestió
És que
Se considerava
Que s'embrutava
La boca
I també
Se podia castigar
Perden el dret
A vot
Incluso
Sí
Sí, sí
En canvi
Se'l marginava
Socialment
A un home
I se li imposava
L'estatus legal
D'infame
Que havia fet
Infàmia
Si es podia demostrar
Que havia practicat
Sexe oral
En una dona
En canvi
Al revés
Les dones
L'oratòria
No la necessiten
En principi
No
Però també
Tampoc no estava ben vist
Tampoc no estava ben vist
I
També
Se discreditava
La dona
Que ho practicava
Ara
Evidentment
Si hi ha un tabú
Hi ha més morbo
I això no vol dir
Que no ho practiquessin
Sempre tenien els esclaus
No?
Els esclaus
I
Què passa?
Avui en dia
Durant
Molts segles
El sexe
Ha estat prohibit
O prohibit
O molt mal vist
I s'ha practicat
Igual
O sigui
Però que
Tenien
Estes
Manies
O estes
Estos tabús
També és molt curiós
Actualment
A la nostra societat
Exhibir els genitals masculins
És una cosa obscena
I pornogràfica
Però
És molt curiós
També
Per als antics romans
La representació
Del
Penis masculí
Era una cosa
Absolutament
Normalíssima
Inclús
Se feia servir
Com a amulet
Són els
Elomenats
Falos
Que
Es podies trobar
Pels carrers
Les tendes
Les cases
Les termes
Incluso les tombes
Servien per a
Espantar
Els
Els mals esperits
Moltes vegades
A les portes de la ciutat
A les ruïnes d'Empúries
A les muralles
Al costat de la porta
Hi ha un magnífic
Falos
I a l'entrada de Pompeia
També
També
Estaven
Inclús aquí
Si aneu alguna vegada
Al Museu
Arqueològic de Tarragona
Podeu trobar també
Una petita secció
D'objectes
Relacionats amb el sexe
I hi ha una imatge
D'un semideu
Anomenat
Priap
Que era un penis
Erecte
En cara
I ulls
Molt divertit
Animeu-vos
A anar al Museu
Arqueològic
Si podeu anar
Encara que sigui amb el ganxo
De veure
Si encara
Però
Tot això que us dic
Dels falos
Que els falos
Normalment eren
Representacions
Del penis
En erecció
I d'un tamany
Prou grosset
Sabeu que
Estaven mal vistos
Els penes grans
A l'antiga Roma
A l'antiga Roma
Oh sí
Sí
O sigui
Quan un escritor romà
O algú volia
Desacreditar algú
Dia que
Aquella persona
Li agradaven
Les titoles grosses
O sigui que
Mireu les estàtues
Per exemple
Les estàtues
No hi ha ninguna
Que sigui
Un roco sifredi
Per exemple
Totes són estàtues
En canvi és això
Les que es pinten
Les que es pinten
Les que es gravaven
A les cases
Per donar sort
Suposo que per espantar
Els espíritus
Necessitava
Ah que curiós
Vésser el contrari
D'avui en dia
Jo no sé
Què opinaven les dones
Els escritors romans
Eren tots homes
Però
És el contrari
Potser
Del que
Es ve més avui en dia
Doncs bé
Totes aquestes imatges
Pornogràfiques
Pornogràfiques
Des del nostre punt de vista
Actual
Totes aquestes
Grans
Imatges
De penis
De gent
Fent l'amor
Etc
Etc
Doncs
Que actualment
Ens poden escandalitzar
Els romans
No serà com una cosa normal
I aquells no tenien
Aquesta concepció
Actual
Del que és pornogràfic
O pecaminós
Concepció
Que els hauria semblat
Segurament
I tota la nostra
O la visió cristiana
Del sexe
Rara
I fins i tot
Absurda
I aquella
Era una cosa
Natural
Que es podria
Practicar
Sense més
En aquestes regles
Que m'ha explicat
En fi
Qui estigui interessat
Sobre aquest tema
Sí
Hi ha una obra
Que és
Sexo en Roma
Editat per Editorial Oceano
I escrit per un catedràtic nord-americano
Nomenat
John R. Clarke
Aquí podeu trobar més informació
Sobre el tema
I ara
M'he direu com dic la frase final
No, bueno
Primer et volíem preguntar
Que no ens has escandalitzat gaire
No, Jordi
No, la veritat
Tanto bombo i platillo
Sí, a mi m'ha dit abans
El sexe romà
Tan, tan, tan, tan
Doncs
No ho sé
No has portat unes fotos
Que ho practiquéssim
O jo què sé
No
Vols fer d'esclaus, Jordi?
No
En fi
Un altre dia parlarem del sexe
A Nova York
A Nova York
Però això ja és una altra història
No en vinguis amb històries
Curiositats
Avui parlem de la ballesta
Tothom se'n recorda com és aquest
Aquesta arma mortífera
Il·letal
És com un arc però que es dispara
Dispara fletxes, no?
Que es tensa manualment
Sí
I llavors es dispara
I es tensa manualment
Un mecanisme
Bé, els altres arcs també es tensa manualment
Sí, també
Aquest té un punt automàtic, no?
Sí
Sí, sí, molt bé
Doncs la ballesta va ser molt utilitzada
En guerres medievals
I també com a curiositat
Podem dir que va ser inventada per xinesos
I curiosament
Aquesta mateixa arma
Va ser prohibida al segle XII
A la península ibèrica
Perquè es va considerar pèrfida
I massa mortífera
Suposo que no entrava dins de les regles del joc
De la lluita cavallerosa
Fair play
Fair play, com vulguis dir-li
Hòstia, però què?
Poc pràctics que érem, no?
Tu, si anava bé
Deixa't estar de històries d'estes
Avui fa cent anys a Tarragona
Avui fa cent anys a Tarragona
Passaven coses fora de la llei
Mireu, primer cas
Diu, a presentar-se ayer al govern civil
Dos individus
Solicitando carta de socorro
Llamó a la atención del jefe de policía
Quien los cacheó
Encontrándoles un candelero de metal
Y los bolillos de una cama de hierro
I una manta
Imagineu una cara
S'havien emportat els poms
Els poms del llit
Sí, sí
I una manta
Los sujetos
En cuestión confesaron que se habían apoderado
De aquellos efectos en reus
Posada de España
Donde durmieron dos noches
Ah, els típics manguis de tovalloles
De tovalloles
Que això ho va fer tothom, no?
Però a més a més van prendre això
Un candelero
I van prendre els dos poms
Per què voldrien dos poms?
Per revendre-ho com a metall, suposo?
Potser sí
En fi, coses de fa cent anys
I continua la cosa relacionada amb la llei
Gazetilla de quejas
Ayer tarde estava el paseo de Sant Antonio
Convertido en Monte Carlo
Sí, señor gobernador
En quatre de los bancos de piedra del paseo
Había otras tantas partidas
De monte
Donde jugabanse sus modestísimos jornales
La gente de la playa
Que se dedica a la pesca de l'art
En otros grupos se jugaba al bólit
Impidiendo el paso a los transeúntes
Y en la chirelata
Que todo el mundo conoce
Menos del señor gobernador
Continúan tomándole el pelo
Y dejándolos sin plumas
Y quecareando
A cuantos tienen la desgracia
De freqüentarla
Señor gobernador
Más claro
Agua
Sí, hi havia jobs
Home, però que chivatu, no?
Sí, claro
Pero estos eran molt
Los de Diario Tarragona
Estaban con la ley, no?
I no se podía jugar
Estaba prohibido el joc
Y se montaban
Pues eso, casinos improvisados
Pel carrer
Parecía Monte Carlo
Sí, parecía Monte Carlo
El paseo San Antonio
Us he trobat un patrocinador?
Ah, sí?
Sí, per fi
Sí, per fi
Sí, mireu
És un producte antidiabètic
De fet, és una farmàcia
Diu
El rixi antidiabético
Cura radicalmente la diabetes sacarina
Según fórmula del doctor Patterson
Productos
Sí
Ets vegetales
Ets vegetales
Sí, tal qual
Sí
Què és?
Ni idea
Val, ets vegetales
Puto todos ets vegetales
Sí
Beventan las farmácias y droguerías
Depósito Farmacia del Centro
Manuel Font
Rambla San Juan
57
Teléfono 48
Teléfono 48
No n'hi havia molt poc
No n'hi havia més
Ostres, m'he quedat flipada
Teléfono 48
Sí, tal qual
No, és com ara que tenim uns mòbils
Que tenim 25.000 xifres
Molt bé, molt bé
En fi, Farmacia del Centro
Patrocina
No en vinguis amb històries
Notícies
Avui portem la notícia d'un descobriment
I direu a Egipte
Doncs no
No
A Mesopotàmia
Tampoc
A Perú
A Mèxic
A Mèxic
I és que
Investigadors de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic
Han identificat que una civilització prehispànica
De la regió de Durango
Va deixar registre de l'explosió de l'estrella supernova de l'any 1054
Ostres, 1054
A veure, a veure
A l'any 1054 va explotar una estrella
Va convertir allò que diuen una supernova
Que va fotre un
Un pet
En termes científics
Un pet de collons
Sí
Que inclús s'hi havia de dir
Imagineus
És el que ha quedat
L'actual nebulosa del cranc
Doncs bé
Este
Este
Este
Este
Este
Este
Este
Este
Este
Este
Este
Este
Este
Este
Este
Este
Este
Este
Este
Este
Este
Este
Este
roca, s'ha identificat
aquesta estrella.
L'aparició d'aquesta estrella.
Que guai, molt bé.
Indica realment el grau
de coneixements astronòmics
que tenien.
Per a més,
explicacions és la cultura,
és una mica difícil de pronunciar,
Chalchihuiteña.
Indomini dels idiomes.
Sí, sí, sí.
I ara, per quedar-me més amb tu encara,
una cultura que
s'hi va desenvolupar en aquesta regió de Durango
i que va tindre influència Teotihuacana.
Ah, i tant.
I de Durango cap a on ens dirigim?
Cap a Madrid, no?
I Barcelona, sí, també.
A Madrid hi ha dues exposicions
que estan molt, però que molt bé.
I ja que tenim l'AVE aquí a quatre passos,
podem anar-hi un dia d'estos.
Menys de tres hores de camí, que ho sapigueu.
Unes de Picasso, al Museu Reina Sofia.
Crec que és hasta el dia 5 de maig.
És una retrospectiva.
Avui estic una mica a torn de llengua.
Sí, potser domina molt els idiomes...
Estrangers, però el català.
El català.
En fi.
Va, Manel, va.
És una retrospectiva, de veritat?
Sí.
Sí, són quatre centes obres.
Jo em pensava que era la seva col·lecció.
És la col·lecció.
Els quadres que ell no va vendre mai.
Però seus, no?
No, no, són de...
Pertanyen a França, al Museu de...
No, però a veure,
jo pensava que era la col·lecció privada.
Això a Barcelona.
No, això a Barcelona.
Això a Picasso.
Ah, ja n'hi ha dos.
A veure, no sigui el Museu de París...
El Museu Nacional de París.
El Museu Nacional de París
estan fent obres
i han cedit part de l'exposició,
part dels fons de Picasso.
Bueno, han cedit per 3,5 milions d'euros.
Sí, pagant lloguer, clar.
En part al Museu Reina Sofia, a Madrid,
i una altra part al Museu Picasso de Barcelona,
que és aquesta part que tu dius.
Les obres d'altres autors que tenia Picasso.
A Barcelona, obres d'altres autors
que formaven part de la col·lecció privada de Picasso
i a Madrid, obres de Picasso
que no s'han arribat a vendre mai.
Per tant, com a sèries B, no?
No, no, eren de la seva família.
Ah, molt bé.
O sigui, segurament els millors,
el que ell devia considerar que era millor.
Molt bé.
Sí, Déu-n'hi-do.
També hi ha una transposició a Madrid
molt interessant sobre Modigliani.
Oh.
El pintor de la Melangia,
aquelles cares d'ulls...
Van fer un monogràfic, no?
Sobre Modigliani?
No, no, no.
No, confongo.
El podem apuntar a la llista.
Seria con qui l'ho hiciste?
Con qui l'ho hicimos?
Con qui l'ho hicimos?
En fi, Modigliani, Picasso a Madrid,
a Barcelona, Picasso,
la col·lecció d'obres del pintor,
d'altres autors,
i també una...
El que deixo portarà més informació
la setmana que ve.
Hi ha una exposició, crec que és l'arqueològic,
sobre arte etrusc,
de tombes, d'escultura etrusca,
també molt interessant.
O sigui que si us voleu moure,
aquesta cap de setmana ja ho sabeu.
i aquesta setmana el senyor Jordi
mos parlarà del següent llibre.
Mar de Tormenta,
l'última gran campanya naval de la història.
Qui ho ha escrit, això?
Evan Thomas.
Qui edita?
Crítica.
Quantes pàgines?
464.
I no és molt car, que no?
28 euros amb 50.
Doncs l'historiador Evan Thomas ens explica,
doncs en aquest cas,
la història de la darrera gran campanya naval
durant la Guerra del Pacífic,
que va finalitzar l'any 1944,
la batalla del Golf de l'Eite,
la major de tots els temps,
en la que van participar uns 300 vaixells
i a prop de 200.000 homes.
Un llibre en el qual es conjuga,
per una banda, la història oral,
ja que Evan Thomas ha entrevistat a quatre personatges,
dos almiralls japonesos i un almirall i un comandant nord-americans,
per crear el fil conductor d'aquest llibre,
que a més a més està complementat
amb una recerca a fons,
en altres tipus de fons documentals escrites.
Un llibre força interessant,
signat per Evan Thomas, publicat per crítica
sota el títol de Mar de Tormenta
a l'última gran campanya naval de la història.
El rellotge del temps s'avança
i el pèndol de la història continua funcionant.
Ens veiem la propera setmana a...
No em vinguis amb històries, a Tarragona Ràdio.
Segueixo tenint mal de cap.
Sí, no t'ha servit la teràpia sexual?
No, perquè és que tenia mal de cap.
Et va arribar a fer una setmana justa el mal de cap.
Per què ho dius?
No, però fa una setmana que ens veiem...
No, no té per què.
No, no, no.
Me fareu un massajito ara?
No.
Home, Jordi.
A veure, jo sóc un home casat,
però tu...
Jo gairebé, com que no...
Que només he dit un massajito a l'esquena.
Com que porta aquests monogràfics...
Clar, aquí ens animem tots.
Deixem-lo anar.
Bueno, la patata per quant?
La patata.
Patata ja...
I tenim alguna cosa més pendent.
Sí, no recordo què més, però...
Jo tampoc recordo què.
I tindrem que resoldre la patata...
Sisplau, si voleu que facin un monogràfic de la patata,
oients de Tarragona Ràdio, feu pressió.
Envieu els e-mails reclamant el monogràfic de la patata.
Envieu truites de patata.
També, també.
Podem fer un concurs de truites de patata també per convidar el monogràfic.
Tenim un blog, és cert.
No me'n recordava.
No em vinguis a mixtories.blogspot.com
El correu?
És que no el mirem.
És indiferent.
Que deixin el comentari al blog.
Va, fem-ho així.
Manel Jordi.
Adeu-siau.