.
.
Avui als Ja Tardes us presentem una altra d'aquelles formacions
que és la primera vegada que passen per aquí,
tot i que jo ja n'havia sentit a parlar,
però no els havíem conegut mai.
Tenim amb nosaltres el Marc Sendra i l'Albert Ballester,
dos integrants de Vitruvi.
Bona tarda, xics.
Bona tarda.
Jo ja havia sentit el vostre nom.
És la primera vegada, però, que diteu disc o no?
Sí, és el primer disc oficial.
Sí, sí.
El que passa que fa l'efecte que a concert ja n'heu fet, no?
El que passa és que, bueno, som relativament de prop,
som de les Terres de l'Ebre,
i alguna vegada hem vingut a tocar per Reus
i per aquí a Tarragona.
Em toquem, crec, a les festes de Santa Tecla
de fa un parell d'anys, potser.
Clar, doncs deu ser això.
Deu ser això que per això sona.
Sou de les Terres de l'Ebre, d'on sou, exactament?
Bé, doncs de pobles, un de Rasquera i de Ginestà.
Tres componentes, un de Ginestà i dos de Rasquera,
que són pobles veïns.
Hi ha molta música per a les Terres de l'Ebre?
És que a part d'aquí Colcelli,
sembla que no hi hagi res més.
Sí, hi ha molta tradició musical.
El que passa és que la tradició
ve més donada pel fet que hi ha moltes bandes de música,
potser per la proximitat amb el País Valencià,
i com tu deies, potser el que es prodiga més
és la música folk,
i encapçalada pel grup Quico Colcelli,
el Noi, el Monti Ferreries.
El que potser no s'ha treballat tant
potser és el panorama pop-rock.
Si bé han existit grups des de sempre,
potser no han transcendit més enllà de les nostres comarques.
Quina és la història de Vitruvi?
Vitruvi té una història relativament curta,
fa tres anys,
tot i que la majoria dels membres
ja portàvem temps
dediquant-nos a això de la música.
i bé,
hi ha un moment potser
ja que ni pensàvem
que ens arribaríem a dedicar-me a això,
va arribar que aquest projecte ha quallat
i hem pogut enregistrar aquest primer disc
i rodar-lo una mica.
I clar, jo sempre pregunto això,
com es fa el pas aquest de dir
fa tres anys que ens hi dediquem,
suposo que devíeu començar una mica per gust,
per trobar-vos uns amics i tal,
com heu aconseguit enregistrar
amb una discogràfica, a més en global,
vull dir que és una de les fortes
del programa català.
Bueno, de fet,
ens vam presentar al concurs Sona Nou
i crec que ha sigut un dels punts forts en això.
De fet, tot ha anat bastant rodat,
ens vam presentar en aquest concurs,
ens vam donar el Premi Joventut
i després, a partir d'aquí,
una cosa ha anat a portar a l'altra,
vam començar a gravar el primer disc
i, bueno...
O sigui, tot una mica va venir pel Sona Nou, eh?
Sí, realment.
Sí, és el que ens va donar l'empenta més important.
i llavors, per aprofitar una mica
aquesta volada, vam decidir de gravar el disc.
Feu música pop?
Ho estem escoltant de fons, no?
Sí, música pop.
Quina, diríeu, Kerba,
que és la característica vostra,
el punt fort de Vitruví,
perquè el pop, clar, és un sort molt gran, no?
Bueno, nosaltres sempre ens hem considerat
uns creadors de melodies pop,
que l'important és la sonoritat, no?
La sonoritat del nostre disc va una mica
des del pop melodramàtic,
pop èpic,
que tan bon resultat ha donat a grups com Coldplay
o Radiohead,
fins a cançons pop molt directes,
fresques, psicodèliques,
a l'estil una mica Beatle,
i d'altres grups, doncs,
de l'escena catalana, com si doni.
Però sí que és veritat que teniu una línia melòdica,
pel que estem escoltant,
potser li dóna el teclat.
Bueno, és una mica tot, no?
És un disple de detalls,
de detalls musicals,
amb el que potser l'important és la melodia
i també una mica
aquests detalls que et dic a nivell instrumental, no?
Les veus, suposo que també fan, no?
Sí, també és un dels punts forts.
Ens agraden molt les veus,
una mica per aquesta cosa Beatle, no?
Sí.
I la veritat és que sí, que sí.
Que ens vam recrear una mica amb la gravació,
amb registrar a vèries veus.
Sembla una mica estrany, estic pensant,
perquè mira que amb la de pop que s'arriba a fer aquí a Catalunya
i la de grups que hi ha,
potser pop així tan bàsic, tan melòdic,
tan d'orígens, tan de Beatles, com dèieu altres,
doncs poques formacions.
La veritat és que és una de les coses
que més ens han dit, no?
Ara que estem fent una mica la promoció del disc,
i és que realment no té paral·lelismes sonors
amb cap de les coses que s'ha fet fins ara en català, no?
Perquè els nostres referents una mica
sempre han sigut més grups,
potser de l'escena britànica, no?
L'escena pop de les Illes Britàniques,
que no pas d'aquí, no?
Per això una mica el que sorprèn
és que tingui aquesta sonoritat
tan diferent del que habitualment es fa aquí.
Albert, com va anar la gravació?
Bé, bueno, de fet, vam enregistrar a Reus
uns estudis que es diuen Rubs Estudios,
i, bueno, més que res per comoditat,
havíem de compaginar el que és la gravació,
doncs, la feina, i tal,
i, bueno, més que res,
i tots som de per aquí a la zona,
i vam decidir, per comoditat,
doncs, et dic, enregistrar aquí a Reus
uns estudis.
Vam estar dos mesos,
a l'agost i al setembre del 2007,
i un cop enregistrats,
vam portar a fer la mescla
als estudis Musicland,
evidentment de Puigventós,
que abans hi havíem estat gravant
un tema, el concurs Sona Nou,
doncs, una fase era gravar un tema
allí dels estudis,
i, bueno, vam quedar molt contents
i vam decidir tornar-hi a fer
el que és la mescla.
Era la primera vegada que passàveu
per estudis amb això del Sona Nou,
la primera vegada que registràveu.
Sí, com a Vitruvi, sí,
en altres formacions hi havíem
tingut alguna experiència,
però sempre a nivell amateur,
el que és gravar maquetes,
que es fa una mica de manera més casolana.
gravació així en plan més professional,
doncs sí, la veritat és que és la primera vegada.
Suposo que assessorats d'alguna manera
per la discogràfica o per el productor?
Vam tindre un productor,
que és l'Electro Eixac,
que hi, com...
amb aquesta fase final del Sona Nou,
ja l'havíem conegut,
la veritat és que hi va haver
molt de feeling,
tant a nivell musical com a nivell personal,
i quan vam decidir de gravar el disc,
doncs vam comptar amb ell.
Molt bé, i la sonoritat
que ha quedat al final en el disc,
la reconeixeu, és, David Truby,
i jo dius, ostres, em sembla estranya,
com pot canviar?
Home, la veritat és que
quan estàs gravant
no t'imagines
el resultat final, no?
I quan ho sents,
dius, caram,
som nosaltres els que estem fent això.
I, de fet, clar,
ara la feina nou,
una mica, a partir de gravar el disc,
ha sigut intentar
reproduir als directes
aquesta sonoritat del disc, no?
Clar, que això és difícil, no?
Les nostres hores ens ha costat,
però crec que ho hem aconseguit.
Heu presentat ja el disc,
bueno, per cert,
un disc que es diu,
espera que tinc la portada per aquí,
Sorolls,
amb una maquetació,
uns colors una mica agressius, eh?
Sembla que estigui ences en foc.
Sí, està bé el disseny.
Sí?
Sí, sí.
És diferent.
L'heu presentat ja en directe?
Sí, l'hem presentat a...
L'hem presentat a les nostres terres,
a Mora d'Ebre i a Rasquera,
l'hem estat presentant a Barcelona,
a l'EFNAC, a Girona,
i continuem aquesta setmana, doncs...
Bé, ara el dijous anem a Mata de Pera,
amb un cicle de concerts que es diu
el dijous a l'hotel,
i ho he presentat.
Molt bé.
Com us sentiu en aquesta nova etapa de Vitruvi?
Doncs molt a gust.
Per a nosaltres és tot molt nou, no?
Clar, és que és això.
d'anar a fer la promoció...
Però ho vivim amb molta il·lusió
i amb ganes de continuar endavant
i a veure fins on pot arribar.
De moment, la rebuda és bona?
Sí?
De la gent que ja us coneix
o que us ha seguit
a llarg d'aquests primers tres anys?
Sí, la veritat és que
tant per part de la gent
una mica dels mitjans, no?
Periodistes o crítics,
com per part de la gent
que habitualment, doncs,
tens el teu entorn
i que t'has anat seguint,
la collera està sent molt bona.
La veritat és que els comentaris
és que la música els agrada
i bé.
Quins plans d'actuació
ens teniu per aquest estiu?
Que l'estiu és una mica també
el punt mort.
Home, saps què passa?
La veritat és que fa relativament
poc que ha sortit el disc.
Fa gairebé un mes
i la veritat és que tenim els managers
i gent de la discogràfica
treballant per aconseguir bolos.
Tot i que jo crec que el disc
començarà a rodar una mica
amb més intensitat
de cara a la Tardó.
Sí?
Bé, de fet,
no sou pel que estem escoltant,
no és una banda explosiva,
allò de festa major,
de vinga, vint a ballar, eh?
No, som més aviat.
És de sala.
Més de sala, sí.
I ho digueu allò
amb orgull.
Bé, doncs ja parlarem,
algun festival o altre
haurà caure.
Esperem que sí.
Col·laboracions en el disc.
Estic veient per aquí
el Joffre Bardegí,
el Joan Masdeu.
Explica'm una miqueta
com ha anat això.
De fet,
arran del productor,
l'Àlex,
doncs ens va
donar la possibilitat
que col·laboressin
al disc
tant el Joffre Bardegí
en la cançó de Soroix
com el Joan Masdeu
a la de Vampir
i molt bé,
l'experiència ja molt bé,
molt positiva,
tant per les dues,
m'encanta per les dues parts
i d'agrair.
És com una espècie
de padrinatge, no?
Sí, una mica.
El fet que dos músics
de la talla
i ara el Joan Masdeu
o el Joffre Bardegí,
doncs,
col·laborin desinteressadament
amb un grup
que comença,
doncs,
per a nosaltres
s'ha posat un impuls.
Com va anar això?
Us ho van oferir ells?
Bé, a través del productor,
ja, no?
Sí, a través del productor.
Tant un com l'altre
són amics personals.
De fet,
l'Àlex Reixac
era guitarrista
dels Glaux
i amb el Joan
doncs se coneixen
l'estat,
diguéssim,
del Mundillo,
no?
Parlant del Mundillo,
vosaltres que heu passat
pel Sonenou,
que tot just,
doncs, bueno,
us ha repercutit en això,
no?,
en la gravació
d'aquest primer disc.
Què tal és l'ambient
amb aquestes esferes
a nivell musical?
Clàssis.
L'escena catalana
és relativament petita.
És a dir,
el mercat és petit
i la gent,
doncs,
de seguit acabes
coneixent a tothom.
Per nosaltres,
anar descobrint,
doncs,
una mica els intríngulis
de lo que són,
doncs,
les revistes,
les ràdios,
els músics,
doncs,
ha sigut una mica
un descobriment,
però t'adones també,
doncs,
que la gent,
doncs,
és normal i corrent,
vull dir que no...
no hi ha estrellatos
al dins del món català
com hi pugui haver,
doncs,
al món espanyol
o internacional.
Clar,
clar,
clar.
Bueno,
a veure,
què passa?
Digueu-me algun tema
que us faci especial
gràcia del disc,
encara que no sigui el single,
que ara l'escoltarem
a l'acabar.
Bueno,
potser el tema
que dóna nom
al disc,
Sorolls,
és un tema especial,
una mica especial.
Per què?
per què?
A veure.
Bueno,
doncs,
primera,
perquè és el que
vam decidir
que donés nom al disc,
no?
Com és que li heu posat Sorolls?
És que jo sé
que és molt important
allò,
el primer disc,
no?
Quin nom li posem?
És complicat,
els títols són meditats.
Sí,
no m'està fàcil.
Títols,
igual que allò,
el nom del grup,
i tot això,
sempre és difícil
trobar un nom,
però bé,
teníem clar
que tampoc ens volíem
complicar la vida
i vam decidir
posar,
aprofitar algun nom
de les cançons
per posar nom al disc.
I aquesta,
doncs,
em semblava un títol
prou directe,
prou curt,
i que també té
connotacions musicals,
els sorolls no deixen
de ser sons.
I també el tema,
doncs,
va ser,
potser,
a l'estudi
dels que més
ens va sorprendre
després com va quedar,
sobretot el final,
que té una mica així,
un final una mica
estrambòtic,
psicodèlic,
i mira,
no sé,
per coses,
doncs,
al final vam decidir
de posar Sorolls.
I això de Vitruvidon ve?
Bueno,
això ve de...
Què vol dir?
Bueno,
tant de l'home de Vitruvid,
no?
Com també era un...
Bueno,
l'home de Vitruvid
és aquell dibuix
que va fer
famós Leonardo da Vinci,
que és un...
una figura humana
amb quatre extremitats,
dins d'un cercle
i d'un quadrat.
Aquell és l'home de Vitruvid,
i ens ho van posar
una mica,
m'espera això.
Sí,
sou com a clàssics
o renaixentistes.
Bueno,
sí.
Internet,
noves tecnologies.
Esteu,
teniu un MySpace,
suposos?
Sí,
que si no tens MySpace
no és ningú,
eh?
Sí,
doncs mira,
tenim el MySpace,
és, bueno,
MySpace.com
barra Vitruvid.com
i també la web,
que és Vitruvid.org,
i es pot escolta
les cançons,
veure l'agenda
de concerts que tenim,
tot el que permet
la tecnologia.
i Sorolls,
el trobem,
us l'han distribuït bé,
el trobarem per Tarragona?
Sí,
sí,
no sé si es pot dir,
però per exemple,
la Cuic de Reus
hi és,
el Mediamarkt,
aquí a Les Gavarres
també hi és,
vull dir que
a qualsevol punt habitual
de venda de discos
jo crec que el trobaran.
Molt bé.
Marc,
Albert,
que no em volia equivocar
de noms,
escolta que us desitgem
moltíssima sort,
tanquem amb el single,
que és Paciència,
la cançó que escoltàvem
al començament
i us desitgem
molta sort
en aquest camí
que acabeu de començar.
Moltes gràcies.
Deu fer certa il·lusió
i...
I tant.
A veure si podem tocar
aviat per aquí a Tarragona.
A veure si és veritat
i a veure si ho podem anunciar
i us seguirem de prop.
Jo ja estic preveient
l'entrevista
pel proper disc,
vale?
Molt bé.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
No tinc pressa
La paciència és el meu fort
La insistència
Hem d'obrir cap a bon port
Cal destressant
Per entrar dins del teu cor
Però amb constància
Segur que em vindrà la sol
Per entrar dins del teu cor
Dediques mi un moment
Nos per mi cartes de ustensames
Ni sent el noi més a teu
Ni sentim de lluny el meu lament
No tinc pressa
La paciència és el meu fort
La insistència
Hem d'obrir cap a bon port
Cal destressant
Per entrar dins del teu cor
Però amb constància
Segur que em vindrà la sol
Per entrar dins del teu cor
Per entrar dins del teu cor
Per entrar hyped
Per entrar dins del teu cor
Cal en anga
No 국i
Per entrar dins del teu cor
Ca un concert dins del teu cor
Oh!
Per entrar dins del teu cor
Per entrar dins del teu cor