La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, codinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé,
però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Doncs un altre dilluns diem allò de Beta. Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Fixa't què he pensat en tu aquest cap de setmana.
Ah, sí?
Sí. No és una cosa extraordinària, de tant en tant penso en tu,
però saps per què hi he pensat?
Perquè dic que com que han endarrerit una hora el rellotge,
ara passarà allò d'en Bonic que ens passava la temporada passada.
Igual, no? Que quan arribava la teva secció ja era fos.
Ja era fos, sí.
I llavors aquesta música així com de l'espai exterior que sempre ens portes
tenia una tonalitat diferent.
Sí, sí. S'ha agafat molt bé això, la història aquesta,
perquè és que m'agrada molt a mi la foscor.
Bé, em diuen de vegades el costat fosc, no?
Però en aquest cas no de l'essència,
perquè li volem donar una mica de llum a la qüestió aquesta.
Però saps què pensava quan has dit això que havies pensat en mi?
Perquè hi havia pensat en una altra cosa,
que s'ha espatllat l'accelerador de partícules.
S'ha espatllat?
No m'he enterat.
I dos imants d'aquells, superimants, no aquells imants petits,
no, no, imants d'aquells que fan com un edifici,
van tenir problemes tècnics.
I ara, doncs, la reparació,
vaig sentir l'altre dia que trigarà uns quants mesos,
fins a l'any vinent no es tornen a estar operatius.
Vols dir que no som una mica agafes?
Perquè nosaltres en vam parlar la setmana passada
i s'espatlla aquest cap de setmana.
Se va espatllar aquesta setmana passada, sí.
A veure si serà culpa nostra, veta.
No sabem si va ser cosa nostra,
però la qüestió és que, bé, doncs, passen aquestes coses.
Home, és que és un projecte molt gran, eh?
Sí, molt gran.
L'estrany és que no s'espatlli.
És tan gran, tan gran, que ocupa dos països, eh?
Suïssa i part de França.
I ja ho vam dir, no?
I aleshores, doncs, mira, aquestes coses tan modernes
i que són de proves, doncs...
Bé, almenys no ha passat allò que ja vam dir en el seu moment, no?
Que temien els...
Els més catastrofistes dèiem que s'hi explotaria,
estan sota l'erre...
O que crearia un forat negre.
Sí, sí.
En lloc de crear-lo a l'espai,
es crearia un forat negre i aleshores França, Suïssa,
seria un forat negre, aniria cap aquí.
Bé, no ha passat de moment, però a veure aquesta setmana,
perquè avui no hem tornat a parlar,
a veure què passa aquesta setmana.
Sí, s'espatlla, però bé, si s'espatlla vol dir que no funciona.
O sigui, de moment, forats negres, res.
Fins l'any vinent no tornem als forats negres.
Bé, però això era la notícia de la setmana passada,
parlàvem d'aquest accelerador de partícules.
Avui, però...
Sí, tenia un altre nom.
Tenia el col·lucionador de drons.
Sí, que això era el nom més científic, més correcte.
Avui em portes un nom que jo no sé per on enganxar,
no em sona de res.
Vidi.
Vidis.
Vidis.
Vidis.
Ah, plural, mira tu.
Sí, els vidis, perquè, a veure,
és la manera col·loquial com s'ha de començar a dir aquesta cosa,
no?, o aquest invent.
Podríem dir-ho així, d'aquesta manera.
La notícia ve donada així.
Els vidis, codis de valor afegit.
És que mai més ben dit.
Són codis.
I per dir-ho d'una altra manera,
vidis és la paraula col·loquial de vidimensional.
Ara s'entén una miqueta millor.
S'entén una miqueta millor, però encara no han tret l'entrellat.
Podríem...
Anem donant pistes.
Els vidis seria un codi de barres de segona generació.
però ja anem afinant.
Més o menys.
Dime, dime més.
Bé, tenim...
Ara, de moment, tenim clar què són els codis de barres, no?
Sí, això sí.
Això ho tenim clar.
Reprenent.
Doncs és més ni menys que uns codis de barres evolucionats, posats al dia.
En el seu moment, nosaltres aquí a la Terrasplana,
vam parlar una mica d'això dels codis de barres,
que van arribar al mercat l'any 1977.
I aquesta és la quarta temporada.
Doncs a la segona temporada d'aquest espai,
no, a la tercera, l'any passat, el 2007.
Sí.
Doncs a la tercera temporada vam recordar celebrant els 30 anys de l'arribada dels codis de barres.
O sigui, ara ja són 31 anys,
doncs fa 31 anys un supermercat va introduir això de passar els productes
i ell el VIP aquell, el VIP aquell, el lector aquell del codi de barres, no?
És una cosa però molt moderna, aleshores.
Doncs clar, han passat més de 30 anys i la cosa havia d'evolucionar, evidentment.
I més en un camp tan necessitat d'evolució com és el camp del consum massiu, no?
Dels supermercats, diguem-ho així.
Però és que aquest cas, doncs, va més enllà, ja no és el consum,
allò per passar la bossa de patates o el paquet de macarrons i que faci el VIP.
No, no, no, va més enllà perquè, esclar, som al segle XXI
i hem d'anar molt més enllà que el paquet de macarrons, esclar.
Però és que fa el vidi, que no faci el poder de barres.
Doncs els vidis, mira, al Japó tothom els fa servir.
Com sempre, o gairebé sempre, en aquestes qüestions així,
que tenen a veure mòbils, perquè hi ha els mòbils al darrere, els mòbils,
doncs els japonesos van molt més avançats que els americans.
Amb altres coses, els americans sí que són pioners.
Qüestió de software, qüestió de Google, aquestes coses,
sí que els americans estan molt endavant.
Però qüestió del que té a veure amb els mòbils,
no sé què passa, però ja no ho vull dir al Japó,
que són els número 1 del planeta.
Doncs bé, al Japó tothom els fa servir,
i a casa nostra, a poc a poc, van arrelant,
o sigui, ja arriben aquí, també,
i són els codis bidimensionals, o vidis, ho hem dit.
L'aparença és un codi de barres dins d'un quadrat,
i he portat aquí dos exemples.
Les cartes dels bancs,
tothom està encadenats a una hipoteca,
a algun crèdit, a alguna història,
doncs m'ho fan servir,
i tenim aquí el cas d'una entitat bancària,
que es veu aquí, que també hi ha aquest quadradet,
és com un curs, molts encorreguts.
Ho podem veure, en aquest cas ho pots veure tu, Núria.
Sí, què dius, si és un quadradet petit?
Sí, un quadradet petit.
Sí, doncs mira, aquí t'ensenyo un altre,
que es veu més gran,
i no, no, no és per omplir,
o sigui, no és per omplir com els mots en creues els diaris.
Doncs com funciona?
Doncs mira,
els veureu impresos amb molts fullets i cartells de publicitat,
també en alguns bitllets d'avió,
i els bitllets electrònics del TGB de Madrid a Barcelona,
o de Tarragona a Barcelona, o de Tarragona a Madrid.
També les cartes de les entitats bancàries també ho porten,
perquè també ells ho llegeixen amb els seus lectors que tenen,
per validar certes operacions.
Doncs els codis bidimensionals es llegeixen amb el mòbil,
que és aquí on volíem arribar.
Bàsicament, el sistema consisteix a descarregar-se de franc
i amb el mòbil una aplicació.
Després s'activa un petit programa que fa servir la càmera del mòbil
per llegir aquest codi.
Se suposa que el 99% dels mòbils que corren,
i en aquest cas al nostre país, ja tenen càmera de fotografia,
o sigui que és un invent pràcticament aplicable a tothom.
Doncs bé, ho repesquem.
O sigui, bàsicament el sistema consisteix a descarregar-se de franc
i amb el mòbil una aplicació.
Després s'activa un petit programa que fa servir la càmera del mòbil
per llegir aquest codi,
i un cop llegit accedim a un servei de descàrrega avançada.
Al Japó es fan servir molt sovint per descarregar el tràiler d'una pel·lícula,
per consultar el mapa d'una ciutat,
i sobretot per comprar per catàleg.
Imagina't com són els japonesos de consumistes.
A veure, però, Clang, jo encara no li veig la punta.
He vist la forma, és un quadrat, un quadrat molt petit,
i dins del quadrat hi ha com uns mini quadrats o mini puntets,
doncs això fent diferents formes,
que suposo que és el que dona informació.
Sabem com funciona, no?,
a través, com dius tu, d'un programa,
que permet llegir-ho a través d'un lent,
com aquest que seria la càmera del mòbil,
però és que no sé quina informació donen més
que no pugui donar un codi de barres.
Per què el banc, per exemple,
pot rebre més informació d'això que d'un codi de barres?
Com funciona, ho sabem.
O perquè serveixen, vaja, en definitiva.
Sí, sí, perquè, a veure,
el CMS evolucionat, doncs...
Pot contenir més dades.
Més dades, això mateix.
perquè els codis de barres tradicionals
que tenen, doncs, les barres de tota la vida,
doncs, està limitat, precisament,
pel seu aspecte, doncs, al contingut d'informació.
I en el seu moment va fer molta feina
per poder, doncs, guardar preus de productes
i d'altres històries, no?
Però, esclar, no podia anar més enllà.
Esclar, aleshores, una empresa,
en aquest cas, Semacode,
que és la que va decidir investigar sobre això
per fer evolucionar el codi de barres,
perquè se va donar compte
que el codi de barres tradicionals
era limitat en qüestió de capacitat.
Doncs bé, aquesta empresa,
la Semacode,
és una companya de software
en base al Canadà
i també és el nom comercial
de símbols llegibles
per màquines, doncs,
dels bidimensionals, no?
I, aleshores, doncs,
aquesta empresa,
aquests mots creuats o bidis
també els anomena tags
i els de Semacode,
els que han fet evolucionar
això del codi de barres,
proposa altres usos, no?
Ara dèiem que els japonesos
doncs, ens poden comprar per catàleg,
i fins i tot si s'associa
un codi d'aquest tipus
a cada producte del catàleg,
el client pot ampliar
la informació del producte
i fins i tot comprar-lo,
o sigui que pot anar més enllà.
A més a més d'identificar
un catàleg de compra,
doncs, ens pot arribar a comprar,
cosa que amb el codi de barres tradicionals
no podia fer,
però en aquests bidimensionals
sí que es pot fer.
Però mira el que proposa
l'empresa que ha creat els bidis.
Sí, a veure quines aplicacions li veuen.
Doncs diu,
situar tags en pòsters,
com els concerts o espectacles públics,
de forma que els interessats
poguessin utilitzar el telèfon mòbil
per prendre una fotografia del tag
que els dirigiria directament a la pàgina web
on poguessin comprar les entrades.
Bé,
una aplicació.
Una altra aplicació.
utilitzar els tags o els bidis
per permetre exposicions multilingües en museus.
Un tag,
un fotografiat a l'entrada
podria emmagatzemar una cookie,
que és una galeta d'internet,
en el navegador web del mòbil
i els tags següents de l'exposició
enllaçarien a l'usuari directament
a la pàgina web de l'IT
en el llenguatge de l'usuari
que havés triat,
o sigui,
en la llengua que havés volgut
que li expliquessin la història.
I què més?
Una última proposta de l'empresa Semacode.
Posar tags en les etiquetes de nom
dels convidats a una conferència.
Són exemples molt fàcils
però és que l'imaginació humana és molt gran
i hi ha trobaran de més aplicacions.
No pateixis,
però de moment,
les que proposa Semacode.
Posar tags en les etiquetes de nom
dels convidats a una conferència
de forma que aquest tags
donaria informació
sobre la pàgina web de la companyia
o de l'usuari en particular.
Però sempre estaríem pendents
de tenir una lent òptica,
un lector,
que en aquest cas seria
la càmera del telèfon mòbil.
Però pensé que ho he dit.
Pràcticament avui dia es mòbil...
El tag no et dona la informació.
El tag simplement és el lligament
entre tu i la informació.
El tag el que fa és dir-te
ah, m'estàs preguntant sobre aquesta persona,
et passo cap a la seva pàgina web.
O sigui, és el mateix sistema,
per exemple,
m'imagino un efecte
efecte pràctica.
Durant les festes de Santa Tecla,
enguany es podia baixar
el programa de les festes
per internet a través del mòbil
enviant un missatge.
Com es poden baixar
tantes coses enviant missatge.
Doncs en aquest cas,
en vez d'enviar el missatge
a tecla al número tal,
per descarregar-te,
faries foto...
Més que foto,
llegeix,
perquè no estàs fent la foto.
Tu desplegues la càmera
del teu mòbil,
en aquell moment estàs llegint...
El pòster de Santa Tecla,
per exemple,
que té el tac...
Això mateix,
llegeixes el tac aquell,
el vidi,
i aleshores,
doncs,
t'adreça cap a la informació.
Sí, sí,
apliques la funció
perquè tu ho llegeixi,
perquè te faci la funció.
No vull fer una fotografia,
vull que m'ho llegeixi.
Apliques la tecla que correspon
i aleshores
te te repi informació.
I amb els mòbils
que tenen internet incorporat,
que això és el futur,
és el futur que ja el tenim aquí,
doncs ja no caldrà
anar a l'ordinador sobre taula,
sinó des del mateix mòbil
que t'ha de baixar la informació.
Veus la utilitat, no?
Sí.
No és allò de dir,
ara agafo el tac aquest,
el miro en malent del mòbil
i després me'n vaig a casa
i no, no, no, no,
tu estàs al carrer,
veus un cartell,
mires el tac aquell
i des del mòbil mateix,
al mateix moment,
t'està baixant tota la informació
dels grups que participen
en el preu de les entrades
on es pots comprar
i tot això,
a través dels mòbils.
És que estarem enganxats
a internet amb els mòbils,
però ja, eh, allò...
que es veu venir.
Es veu venir.
És clar, aleshores,
tot va lligat,
es va lligat perquè, esclar...
És una manera també
d'incentivar l'ús d'internet
a través dels mòbils
perquè la tecnologia existeix
però no hi ha tanta gent
que ho utilitzi.
La demanda, doncs,
la demanda que la gent
s'enganxarà més a internet
a la llarga per mòbils,
doncs, demanda eines
que pugui facilitar.
Que facilitin,
perquè en definitiva,
avui en dia
ja es pot fer d'altres maneres.
Això mateix.
Doncs, doncs, és això.
I això són els vidis,
els semacodes,
els bidimensionals...
però a nivell de supermercat
no canviarà, no?
No, no,
perquè els supermercats
seguiran treballant
amb les barres
de tota la vida,
les de l'any 77,
per què?
Perquè, doncs,
per posar el preu
d'una bossa de patates,
doncs,
no cal més informació.
Ara,
qui diu
que algun dia
també supermercats
també incorporin els vidis?
Sí, perquè fins i tot...
I aleshores tu agafis
una bossa,
bé,
més que supermercats,
en aquest cas,
els productes
que es venen als supermercats.
Si trobes una bossa
de patates
amb un vidi,
tu agafis la té en mòbil,
en la càmera del mòbil,
i a partir d'allí
treguis, doncs,
el catàleg
de bosses de patates
que tenen, no?
Els sabors i tot això.
Sí, sí, també,
per què no?
Per què no?
Bé, bé, bé,
és una d'aquelles coses
que nosaltres...
Això està al Japó
ja implantat
i s'està utilitzant
i aquí quan...
Aquí està arribant,
està arribant
perquè els vidis
els tenim ja,
perquè és el que dèiem,
les cartes dels bancs
s'utilitzen ja,
els vidis
per les seves operacions,
per contenir més informació
sobre el client
i sobre l'operació
que s'està fent.
O sigui,
són entitats
que també els interessa
anar a l'última
per aquestes qüestions, no?
Aleshores,
no, no, no,
que hi ha com...
A partir de fixar-vos-vos,
quan veieu algun cartell
d'alguna festa
o qualsevol cosa,
i veieu aquests mots
en quadrats
però en petit,
en petit,
en petit.
Això és un vidi.
Això vol dir
que està arribant aquí
i nosaltres aquí
a les terresplanes
sempre ens agrada
una mica avançar-nos.
O sigui,
abans que la cosa
ja sigui un fet consumat,
allò digui...
Digui els vidis,
la gent digui...
No, no,
jo ho sabem.
Això ja m'ho ha explicat el Beta.
No,
i també et servirà per tu
el dia que tinguis
una altra d'aquelles converses
interessants
i ja puguis...
Sí, sí, sí, sí.
Ser una doctora
honoris causa
en qüestió de vidis.
Ai, que em portes un parell
de notícies més
que les haurem d'explicar
molt ràpidament.
Sí, molt ràpidament,
molt ràpidament.
Mira,
que volem celebrar
amb tots vosaltres
el desaniversari
de Soft Català
i és que fa deu anys
que Soft Català
està en actiu
i on us podeu trobar?
Doncs a la www.softcatalà.cat
que aquí hi trobareu
tot el programari
que necessiteu
per al vostre ordinador
en català
i de franc.
O sigui,
Nescape,
Firefox,
l'Open Office
són alguns dels programes informàtics
que Soft Català
ha traduit al català
i aquest lloc web
rep aproximadament
un milió de visites
i serveix
uns 4 milions
de pàgines
vistes
cada mes.
O sigui,
impressionant.
O sigui,
l'objectiu bàsic
de Soft Català
és fomentar
l'ús del català
a la informàtica,
a internet
i les noves tecnologies
i és una associació
formada per estudiants
i enginyers informàtics,
filòlegs,
dissenyadors
i traductors
i tots voluntaris
que volen viure
les noves tecnologies
per anar en català
com hauria de ser.
i aquesta gent
aquesta organització
ho va celebrar
el passat 3 d'octubre
amb una festa
al Museu d'Història
de Catalunya.
Esclar,
perquè 10 anys
són...
Home,
si és un número rodó
és un número rodó
i a més s'ha contribuït
perquè la qüestió
de la informàtica
en català
no sigui un A, B, Ràdi,
sinó que sigui
una cosa normal i corrent.
I no sé si hem donat temps
per una segona càpsula.
Molt petit, Tata.
Bé, doncs mira,
fem una cosa.
Us avanço
el que ho desenvoluparé
el proper dilluns.
N96,
un mòbil multimèdia
amb TDT.
Això també és el futur.
Però si al final
el mòbil serà la nostra vida.
El proper dilluns
ho acabarem de desenvolupar,
però tingueu present això,
que ja ha sortit
el primer mòbil
és de la casa Nokia,
no podia ser un altre,
són molt avançats
aquesta gent,
i tenen aquest mòbil
TDT ja.
Ai.
Ai.
Ai que no volia entrar la cançó.
Ai que no vol entrar.
Que dic no farem
el viatge a vinília avui.
Encara deixen suspens
perquè la gent pensi
ostres, el que faltava
els mòbils amb TDT.
Què més portaran ja?
Bé, anem a fer aquest viatge a vinília.
Sí, i aquest viatge a vinília,
aquest planeta ple de vinils
ens porta el 1994.
I avui la cançó
la volem dedicar,
tal com vam fer
quan escoltàvem els bars
que la vam dedicar
a la cantant,
la Montse Lleràs,
perquè sí,
perquè s'ho mereixia,
doncs en aquest cas
ho volem fer el cantant
dels Wall Side,
aquesta formació
que estem escoltant de fons,
el Marc Besols,
perquè tenia un carisma,
una veu,
una cosa que ens agradava.
I ells van debutar
en una qüestió discogràfica
de vinil l'any 94
amb un disc
Trencar el silenci
i d'aquells disc
nosaltres s'esculpem
Fes la bossa,
una d'aquelles cançons
que ens porten
molts bons records.
Beta, gràcies.
Fins la setmana que ve.
A reveure.
Música
Mira el cel,
mira el cel,
no sabrem on anar,
potser mai més es repetirà.
Aixeca bé la cara,
sé la calor,
com més de pressa
més ens acostem al sol.
Dies i nits darrere
continuem davant
per tenir
moltes ganes
de posar-nos a soviar.
Serem llits de la carretera
i per això podrem volar.
No em crec
que ho hagués dit
És impossible
que això ens faci
a tu i a mi
Ens sentirem
una miqueta
més prostits
La ruta continua
i no s'acaba aquí
És molt difícil
tenir un cop de sort
vivint al límit
del perill
de la mort
trobant
algun record
podrem
dibuixar
la nostra
anima
en horitzons
llunyant
i els nits
darrere
continuant
davant
per tenir
moltes ganes
de posar-nos
a soviar
serem
fins a la carretera
i per això
podrem volar.
volar-nos
i els nits
darrere
continuant
davant
per tenir
moltes ganes
de posar-nos
a soviar
a soviar-nos
serem
serem
dins
de la carretera
i per això
podrem volar.
volar-nos
volar-nos
volar-nos
a soviar-nos
a soviar-nos
a soviar-nos
a soviar-nos
a soviar-nos
a soviar-nos
a soviar-nos
a soviar-nos
a soviar-nos
a soviar-nos
El nostre boll ens farà ser més maleït,
com més consumir ja serà la nostra fe.
I mentre marxem,
cridarem per cap al cel, que ja no hi som.
I mentre marxem, cridarem per cap al cel, que ja no hi som.
I mentre marxem, cridarem per cap al cel, que ja no hi som.