Anna Ballerri, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Ens hauries de comentar primer que tot què vol dir això
d'organitzacions sanitàries saludables,
perquè sembla que lògicament hi hagi d'anar junt, no?
Si una organització és sanitària, ha de ser saludable.
Què significa?
Bé, el tema que porta aquest títol
és el tema de salut laboral.
O sigui, totes les empreses estan obligades
a tenir uns recursos dedicats a la salut
per prevenir els riscos d'accidents laborals.
Fins ara, potser aquesta mentalitat era des del punt de vista d'una obra,
d'una persona que podia tindre un accident,
o una empresa química aquí d'Arragona,
que n'hi ha tantes, que pot haver un accident,
però també dins de la sanitat i dins d'altres tipus d'indústria
o comerços o empreses en general,
té que haver uns mínims de garanties d'evitar,
de no córrer riscos per coses d'accidents
i també en quant a malalties professionals.
Uns riscos...
Digues, digues, perdona.
No, i cada cop es parla més d'enfermetats professionals,
de riscos que es poden evitar per no patir malalties
o per no tenir accidents.
Cada cop això va agafant més força
perquè s'ha vist que les empreses,
quan aporten una mica de capital i de dedicació
i entren o ensenyament per evitar totes aquestes coses,
també fomenten un estalvi de gastos innecessaris
i que a la vegada també són molt importants i molt necessaris
en un moment que passa un accident.
La jornada es refereix específicament als riscos laborals
pel que fa a les empreses o a les organitzacions
que treballeu amb la salut, les sanitàries.
Suposo, a més, que és una de les professions
que té uns riscos molt concrets.
Igual com deies tu abans,
que el ram de la construcció,
de seguida l'identifiquem amb riscos laborals,
vosaltres, els sanitaris,
també teniu uns riscos molt concrets i amplis.
Sí, bé, quan nosaltres, el tema de salut,
nosaltres estem sempre en contacte amb la malaltia
i moltes vegades no sabem
si en el moment en què un pacient ens arriba
és contagiosa o no, és infecciosa o no.
Per tant, el risc de patir o de contagiar-se
és molt elevat.
Nosaltres treballem dedicant-se
a intentar pal·liar efectes de les malalties
i a curar i a cuidar que el pacient pugui sanar.
Aleshores, estem constantment en contacte
amb diferents tipus de malalties
que, ja sigui pels tractaments que fem
o per la pròpia malaltia,
ens poden contaminar o ocasionar
malalties a nosaltres mateixes.
I, a més, pel que estic veient
pels diferents temes de les ponències
que tracteu en aquesta jornada,
sembla que un dels riscos laborals
que us afecta la salut
fa incidència en el que és la salut psicològica.
Sí.
Bé, és molt dur
tindre que estar en contacte
amb una persona
amb la qual tu no pots ajudar
davant de la mort.
És un tema tabú,
un tema que la gent avui en dia
no parla obertament.
Malalties importants,
com poden ser del càncer,
malalties o malalties o accidents
que aporten una minusvalua
que fan que la persona jove
doncs quedi atrapada
en una cadira de rodes,
com normalment diu la gent,
no?,
o amb un llit.
Tenim...
A veure,
és molt variat
i veure un nadó
que ha nascut
no amb condicions
i que això vol dir
que no podrà fer una vida normal
és molt dur.
No som de pedra,
nosaltres som persones
que ens dediquem a ajudar
i a col·laborar,
però que tenim el nostre sentiment,
tenim la nostra família
i això fa que moltes vegades
el fet d'afrontar
i de fer d'apollo
el familiar
o el propi malalt
et fa un desgast
i et pot reportar
repercussions psicològiques
importants.
Encara que,
bueno,
a veure,
estem preparades,
estem preparades
científicament
o estem preparades
en formació
per saber què hem de fer
i què no hem de fer,
però el sentiment
és una cosa
que costa molt de dominar
i dediquem temps
i cursos
poder ajudar-nos
perquè no caiguem
en una malaltia
que després nosaltres
tinguem que pagar
conseqüències majors.
Pel coneixement
que tu entens,
Anna,
com està el sector
a nivell de prevenció
de riscos laborals?
Ja sé que el sector
inclou grans hospitals
com petites clíniques,
no?
Però vaja,
en general,
es podria fer més
per millorar
aquest factor
de risc,
per fer-lo baixar?
O esteu prou bé
i hi ha prou consciència?
Sí, a veure,
jo crec que en el sector
nosaltres tenim consciència
que s'està fent,
sí,
i que es pot fer,
evidentment,
sempre,
amb tot,
sempre es pot millorar,
sempre es pot fer més
i nosaltres estem sempre
amb una actitud dinàmica
o som una professió,
tots els que treballem
amb el grup de sanitat
som uns professionals
des del salador,
infermera,
administratius,
metges,
vull dir,
psicòlegs,
tots,
estem en contínua evolució
perquè les pròpies malalties
i la pròpia vida
i la pròpia societat
evoluciona
i nosaltres no podem quedar enrere,
o sigui,
nosaltres hem d'evolucionar amb ells.
Per tant,
les mesures
en quant a la garantia
de la salut,
les mesures
amb el risc
tenen que estar sempre
amb l'evolució
i això vol dir
que té que una sèrie
que estigui investigant
constantment
per poder
prendre mesures
i poder solventar
tota aquesta situació.
De totes maneres,
hem de dir
que aquesta jornada
és la primera internacional
que es fa aquí a Tarragona
i és una jornada
que en aquest cas
anirà bastant enfocat
sobre també
els problemes
que tenim
d'agressió,
agressió física,
agressió verbal.
Per què?
Doncs perquè
aquestes agressions
sí que tenen a veure
amb la inestabilitat
que ens crea
els professionals
i a la vegada
mimva
molt,
però molt,
la qualitat
que nosaltres
podem donar.
No és el mateix
treballar amb seguretat
que treballar amb por.
A qui van dirigides
doncs
aquesta primera jornada?
Tota la comunitat
sanitària?
A veure,
d'entrada al curs
està dirigit
a lo que és
sanitàriament parlant
a tots els treballadors
de la sanitat,
però
jo
en el moment
en què me van
oferir
la possibilitat
de fer
aquesta
aquesta trobada
i aquesta jornada,
vaig veure
en el moment
en què vaig començar
a revisar
els temes
i les ponències,
vaig veure
que això
podia estar obert
a tothom.
Mira,
el problema
que tenim nosaltres
a Sanitat
de les agressions
que t'he dit abans
és un problema
que avui
tots els professors,
tota la gent
que es dedica
a l'ensenyament,
també el tenen.
I llavors
jo crec que és un problema
que no hi ha ningú lliure
de no poder ser agredit
verbalment.
Nosaltres,
per exemple,
quantes vegades
hem estat a la cua
d'una guixeta
per un tren
o per una obra de teatre
o per agafar l'autobús
o per,
jo què sé,
per qualsevol cosa
i hem trobat
una persona
que està nerviosa
i que ens espitja
i que comença
a dir
que aquell senyor
o aquella senyoreta
que està allà darrere
no ens atén correctament,
que és molt lenta,
que no sap la feina que fa,
que s'ha equivocat
i comença
a posar nerviosos
a tots els que allà
estem a la cua
que potser
en un principi
estàvem tranquils.
O sigui,
les agressions
de vegades
comencen
quasi sense tindre
intenció
d'agressivitat,
però després
al final
s'hi converteixen.
Veiem que és un dels temes
que malauradament
està sobre la taula,
que està molt d'actualitat
i que us preocupa
especialment
el tema
de les agressions.
Sí, sí, sí,
és un tema
que no només
és
de sanitat,
o sigui,
és un problema
que ja t'he dit,
crec que
qualsevol
dependente
de qualsevol
botiga,
que comet
qualsevol error
o que jo què sé,
o s'ha confós
o no ha entès
ben bé
el que li han demanat
i sobretot,
avui és que sortim
als mitjans
de comunicació
sempre,
les agressions
de metges
infermeres
i les agressions
a professors,
no?
A mestres
que estan
en escoles
que mai a la vida
ho havies pogut
sospitar
que allí
pogués haver
algú
que fes una
agressió
verbal
i altres llocs
doncs
inclús física,
no?
i això
sentim declaracions
per part
de mestres
que diuen
que és inaguantable
i que també
ells per la seva part
estan
sent aconsellats
i formats
psicòlogues
perquè
puguin superar
tota aquesta
problemàtica
però que
existeix
i crec que avui
els dos grans
col·lectius
que tenim
aquest tipus
de riscos
són
com he dit
els professors
o sigui
sanitat
i educació
Tant de bo
doncs
aquesta primera
jornada internacional
sobre organitzacions
sanitàries saludables
serveixi per
començar a posar
solució
amb aquest problema
Anna Ballerri
secretària provincial
de la Sindicat
d'Infermeria
de Tarragona
moltíssimes gràcies
i que vagi molt bé
la jornada
A vosaltres
per ser atents
i escoltar-nos
gràcies