i està molt bé que parlem de totes aquestes coses
però en definitiva el que ens interessa és que hi hagi algú
a l'altre costat escoltant-nos
com a mínim a partir d'ara
perquè la Roser Clot, jo no sé si és molt oient
de Tarragona Ràdio. Roser, bona tarda
Hola, bona tarda. Que escoltes Tarragona Ràdio
normalment? Escolta, perdona, que és que quasi
no et sento. Ei, dic que escoltes Tarragona Ràdio
normalment. Pues a veure
la veritat és que no. Pues ben fet
Bueno, ben fet no, però si és... Ai, Núria, Núria
No, però gràcies, gràcies per dir la veritat
per ser sincera, clar. A veure, m'explico
és que jo no sóc de Tarragona
jo fa un any i poc que estic
vivint aquí. Llavors estic una mica
encara allò
situant-me a la ciutat, no?
Roser, bona tarda. Bona tarda
Roser Clot, hem agafat el llicint telefònic
avui, com és habitual, com fem cada dia a aquesta hora
hem cercat un telèfon
i hem trucat i ens ha sortit la Roser Clot
Sí. Dius que... On vius, per cert?
A quin carrer? Jo estic aquí a
Sant Pere i Sant Pau, a Miquel Cervet. A Sant Pere i Sant Pau?
Sí. Molt bé, molt bé. I dius que
fa poc que vius aquí a Tarragona? Sí, fa
de fet un any i mig que estic aquí. I d'on
vens? Jo de Barcelona. De Barcelona
ciutat. Sí. Canvis? És a dir,
has notat un canvi substancial de viure aquí i viure allà?
Sí, canvi substancial perquè
vull dir, jo a Barcelona, bueno,
em vaig quedar viuda, llavors
hi van una sèrie de problemes familiars
i vam decidir venir-nos a viure a Tarragona.
I aquí estem,
incorporant-nos a la ciutat i
bueno, bé, a mi en principi molt
bé perquè Barcelona
és anar molt de pressa
sempre amb el rellotge a la mà
i moltes corredisses i aquí
la cosa és una mica més tranquil·la.
Roser, també han trucat mai a la ràdio en un programa en directe?
Doncs no, no, mai.
I què em ve d'algú a explicar?
Doncs no, res, vull dir, és que no ho sé
perquè m'heu enganxat així.
Quant de temps fa?
Una cosa tan de sorpresa que no m'ho esperava.
Roser, quant de temps fa que estàs a Tarragona?
Un any i mig.
Doncs escolta, hauràs viscut les teves primeres festes de Santa Tecla
o hi ha segones?
La segona.
La segona, què tal?
No, molt bé, perquè a mi totes aquestes coses que hi ha
de participació de la gent de la ciutat m'agraden.
I m'agrada anar-les a veure,
i m'agrada anar a veure els castellers,
i m'agrada sortir,
disfrutar de l'ambient i totes aquestes coses.
I molt bé, vull dir, molt bé.
A més jo, una anècdota potser serà,
vull dir, soc de l'Espanyol i vam anar
a fer les botifarres allà.
Home, la valdanada!
Allà a la placa de la foc.
Jo també hi era, Roser!
Eh?
Jo també hi vaig anar.
Ah, doncs mira.
Ara m'ha tocat, ara m'ha tocat.
Tu ets a l'Espanyol, Nòria?
També no ho sabia.
No, però escolta, jo no soc de futbol,
però una valdana, és una valdana, tu.
Sí, i tant.
Clar que sí.
Bueno, pues sí, posem-me'n allà a fer les botifarres,
vull dir, ens vam passar un dematí molt divertit, la veritat.
Així que ets una mica perica, no?
Una mica, molt.
I vas a veure el Nàstic, habitualment, o?
No, el Nàstic, la veritat és que no he tingut oportunitat,
vull dir, jo soc aquí, jo soc sòcia de l'Espanyol,
i cada 15 dies vaig a Barcelona a veure l'Espanyol,
però aquí encara no m'he...
Roser, Roser!
No m'he feta la idea, hauré de buscar un carnet
i a veure si vaig a veure-ho.
Ara et temptarem, Roser, perquè Tarragona Ràdio,
una temporada més, començarà, si tot va bé,
la setmana que ve o la propera, un programa sobre l'Espanyol,
que ja fa unes quantes temporades ja que venen.
Sí.
Els dijous.
Aquests dijous crec que encara no comencen,
però deu estar al caure, això.
Ah, vale.
Juliana.
Bueno, vale.
A Pere Bus, o no?
Qui ho porta, això, de l'Espanyol?
El Manel Sant Romà.
Vale, home, si és amic meu, el Manel.
Doncs mira, ja li pots dir, m'han trucat de Tarragona Ràdio.
Vale, doncs ja li diré.
La Núria i el Pep, ja els ho he dit.
Vale, quan no el vegi el pròxim dia ja li comunicaré.
Molt bé.
Vale.
Escolta'm, Roser, així no es vols explicar cap secret inconfessable?
El què?
No es vols explicar cap secret inconfessable?
Home, secret inconfessable no en tinc cap.
Vull dir, no sé què us digui, que tinc 60 anys,
que tinc ganes de viure i de disfrutar de la vida.
Bueno.
No s'aparentes, allò t'hagués fet molt més jove per la veu.
Bueno, tothom ho diu que soc més jove, però bueno, els anys hi són, eh?
Per això és l'alegria, no?
Sí, sí.
L'alegria o el bon rotllo que transmets.
L'alegria o el bon rotllo que et dóna la vida, al final has de tirar endavant i seguir camí.
Molt bé.
Escolta'm, Roser, quan vulguis venir a veure'ns, som a l'Avinguda Roma.
A l'Avinguda Roma, espera't, deixa'm situar.
Ah, vale, sí, ja, l'Avinguda Roma, vale.
Doncs bueno.
D'acord, doncs algun dia ja potser passo a veure'us.
Com que vindràs a fer tertuliana del programa d'esports...
I fan això mateix, si fan el programa d'esports encara li diré el maneu.
Bueno, va, ja vindré un dia.
Clar que sí.
Moltes gràcies, Roser, per atendre la nostra trucada.
Vinga, de res, a nosaltres.
Adéu.