...teatro, lo tuyo es puro teatro.
Doncs sí, com diu ella, hem de parlar ara mateix del teatre,
de la mostra de teatre jove que es fa i que es realitza a Tarragona,
i que va començar el mes d'april i que continuarà durant aquest mes de maig
i també el primer mes de juny.
Avui mateix teniu una cita al Teatre Metrópol.
Amb el grup de teatre Ves de Benadi tenim via telefònica
amb una de les seves membres, a la Neus Ferrer.
Neus, bona tarda.
Bona tarda.
És teatro, lo vuestro es puro teatro.
Sí, Déu-n'hi-do.
Home, la López deixa el timó llarg, eh?
Sí.
Se deixa alt, eh?
Aquesta nit arribeu al Teatre Metrópol?
Jo dic nit? Sí, no?
Sí, a les 9 i mitja.
Bueno, quarts, depèn.
Sí, sí, sí.
A dos quarts de deu.
Amb una obra que jo he estat aquí assajant,
és allò de Inmissibles.
Inmissibles?
És una mica difícil de dir, no?
És una mica complicat, però clar,
si fossin Inmissibles ja t'adona una mica més de joc.
No, no, no, Inmissibles no.
No, no, no, que s'han de veure les seves.
S'han de veure, sí.
Doncs explica'm una miqueta, què és això?
Què és aquesta obra de teatre magnífica que avui ens oferireu,
al Teatre Metropol?
Bé, doncs aquesta és una obra de teatre que es va escriure una membre del propi grup de teatre.
Són petites històries curtes, van sobre parelles que no s'entenen gaire,
i llavors d'aquí ve el propi nom, que li vam buscar una mica entre tots, no?
Que és Inmissibles, que significa, doncs, és la qualitat que tenen en la telematèria de quan es mescla no es barreja.
Per exemple, com l'aigua i l'oli, no?
I llavors això és el que significa una mica, són parelles que estan juntes, però que no s'entenen.
Són autèntiques bombes de rellotgeria, quan estan juntes, no?
Allò que dius, que es pot tallar amb un gabinet l'atenció que hi ha amb ells.
I potser és una cosa visceral, que no és una cosa que hagués impensat, potser.
No, hi ha un toc d'humor negre que està molt bé, i ho veureu, ells xala molt.
Quanta gent sortirà sobre la serà?
I em deies que paries parelles...
Sí, són sis parelles.
Sis parelles?
Sí, són petites històries de sis parelles.
I ja ho veureu, que si no, si ho explico, tampoc no té gràcia.
Bueno, només una miquitinha, dona.
Home, és per posar-nos en situació.
Si nosaltres ja veurem sis parelles que surten allà sobre l'escenari,
potser sortiran de dos en dos, o alguna vegada es barrejaran entre elles?
No, no, no. Són sis parelles diferents.
Llavors hi ha una història que és comuna, entre quatre parelles,
i llavors les altres són independents, cadascuna d'elles.
I llavors el tema en comú és aquest, és la incomunicació,
que són incapaços de comunicar-se entre ells.
Déu-n'hi-do.
Però aquestes sis parelles són les que sortiran a sobre l'escenari,
però darrere de l'escenari hi haurà un munt de gent
amb els típics nervis d'això corre per aquí, això corre per allà.
Quanta gent ha arribat a participar
i quanta gent continuarà participant segurament
aquesta mateixa nit en aquest Invisibles?
Bueno, ara mateix el nostre grup de teatre
està format jo crec que per unes 40 persones, més o menys.
40 persones?
Sí, sí, sí.
Llavors a part d'aquesta obra, doncs, n'hem fet dos més aquest any.
Aquesta és la que presentem al Metropol,
però el grup és molt més gran.
Llavors avui suposo que entre tots una mica, doncs, ens anirem ajudant.
I com funciona el grup? A veure, com funcionen aquestes 40 parelles?
Ho teniu distribuït d'alguna manera?
Que dius, vosaltres us encarregou d'això?
O senzillament un dia feu una reunió
i a partir d'aquí es comença a desenvolupar una idea?
I van sorgint les coses?
No, bueno, clar, el grup de teatre és de l'Institut,
formar part de l'Institut Martí Franquet.
Sí.
Llavors els alumnes de l'Institut s'hi apunten voluntàriament
com una activitat extraescolar
i llavors al principi es decideixen les obres que es fan,
es fan els grups
i cada grup, doncs, té un monitor
que dirigeix l'obra en concret.
I costa molt a la gent de l'Institut que s'hi apuntin?
Els costa molt arribar fins a l'obra?
No, que va ser antics i són 40,
si són un munt de gent.
No ho dic perquè...
El grup té, l'any que ve, 125 anys a grup de teatre
i la veritat és que des de bon principi
la gent s'hi va animar molt ràpid
i a darrere any, doncs, no baixem d'aquests 40.
O sigui, Neus, que podem afirmar que a l'Institut Martí Franques
us va al teatre també, eh?
Sí, sí.
Allò que comentàvem al principi, us va al teatre.
A mi una altra cosa, a mi no, natació potser no.
Potser no, això no, és perquè piscina no en tenim.
Veus?
Veus, ens hem de reclamar la piscina també olímpica per vosaltres.
A veure, a veure.
I quan se comença a desenvolupar tot això?
Em deies que, clar, la gent comença a apuntar-se,
a partir d'aquí cadascú té les seves normes,
té una persona al capdavant que més o menys dirigeix tot això.
com es tria l'obra, però, clar, fins a arribar a aquesta obra
potser també heu dit que no a d'altres
que també han oferit la seva idea, no?
No, bueno, normalment, a veure, busquem obres de text
que ja estan escrites.
Clar.
Llavors, fa un parell d'anys, una alumna de l'Institut
com a projecte de...
bueno, d'aquests que fan, va fer un...
va muntar una obra de teatre, que era aquesta mina,
que la van presentar també al Metropol.
Sí.
Llavors, aquest any, doncs, vam pensar en aquesta noia,
que també li agrada molt escriure.
La Cristina Pastrana?
Sí, la Cristina Pastrana.
Sí.
I llavors, bueno, també havia format part del grup.
Ara, clar, ja és gran.
Ara ja l'hem jubilat.
Sí.
De l'Institut, almenys la tenim jubilada.
Sí, de l'Institut, sí.
I llavors, doncs, vam pensar que si havíem fet una obra
d'un alumne, doncs, estaria bé provar-ne una altra.
Llavors, vam estar llegint els textos que havia escrit
i en vam triar uns quants que tenien això, un tema una mica en comú.
I a partir d'aquí...
I anava a preguntar-te, ella ha anat seguint també els assajos?
Ha anat seguint com...
I tant, i tant.
Quan ha pogut, sí que ha vingut.
Sí.
Clar, perquè ens ha ajudat molt, també,
perquè tenir l'escriptora de l'obra a prop és molt útil,
perquè saps exactament el que vol dir, no?
Quan a vegades et passa amb un text
que no saps exactament on vol anar a parar, no?, l'autor.
Clar, i allà tens la Cristina per dir,
Cristina, això va per aquí, no va per aquí?
A veure, guia'ns una miqueta.
Què et sembla? Sí, sí, sí.
Ens ha ajudat molt la Cristina.
A més, ha fet els programes de mà,
bé, ella fa belles arts i això.
O sigui que és una xicata de terreno.
Sí, sí, sí, sí.
Que meravella.
Vaja, el teniu a mà.
De cara a l'iminent...
Sí, afortunadament, perquè no sé què faríem sense ella, eh?
Una cosa, Neus, de cara a l'iminent ja ha continuat,
i ja li heu dit que es posi les piles
perquè comenci a escriure una altra?
Home, no ho sé.
O sigui, però poseu-li.
Això ja és ella, que faci el que vulgui.
I dius, Cristina, tu pensa que de cara a l'iminent,
de cara a l'abril-maig, hem d'anar al metropol.
No, no, tu deixem caure, per si les mosques, no?
Clar, així dissimuladament, no?
Jo crec que ella ja agafarà l'indirecte.
Diu, mira, la tercera va l'avançuda.
A veure si li agrada,
que això sí que és molt important per nosaltres,
que avui estigui satisfeita del treball que hem fet.
Dic que l'entrada és totalment gratuïta.
Sí.
I que, sobretot, a tota la gent que vulgui anar aquesta tarda,
bueno, aquest vespre a nit,
perquè és a dos quarts de deu,
que vagin a viadet,
perquè segurament que tindreu cua a la porta del metropol.
perquè entre pares, familiars, amics,
el club de fans,
la gent que porteu de l'institut...
Sí, clar, Déu-n'hi-do.
A partir de les 9 em sembla que s'obren portes
i a tothom que vulgui ja pot venir cap aquí.
Molt bé, molt bé.
Doncs, Neus,
l'únic desitjar-vos és que molta mort de mar de merda.
Moltes gràcies.
És el que es fa pel teatre, no?
Sí, sí, tant.
I que quan tinguem l'oportunitat una altra vegada
de parlar amb tu,
em diguis, eh, que va ser fascinant.
Encara tinc la pell de gallina,
que no me puc posar els jerseis que se m'enganxen.
A veure, a veure, això espero.
I que sigui tot fantàstic, eh?
Molt bé, moltes gràcies.
Per últim, diguem,
això és una pregunta que sempre fa la Núria
i que m'agrada també.
Mira, me l'he agafat com a meva, almenys avui.
Sé que t'ha costat una miqueta això
d'explicar-me alguna cosa de l'obra,
però diguem un moment de l'obra
que a tu especialment t'ha arribat molt endins
i que podrem veure aquesta nit.
Només encara que siguin allò que dius,
mira, aquest es va apropar aquest
i li va donar un petó o...
Algo que a tu et va moure.
A mi m'encanta un moment de l'obra
que hi ha una parella discutint-se, no?
I la noia li diu
és que ets un punt.
I ell li diu
un què, un què, va, a veure,
d'aquest capaç.
Ets un carquinyoli.
És un moment molt divertit de l'obra.
Doncs pendents del carquinyoli, eh?
Sí, sí, sí.
Bueno, anem a aquesta nit.
Neus Ferrer, moltíssimes gràcies.
A tu.
Adéu-siau, bona tarda.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Lo tuyo es puro teatro
Falsedad bien ensayada
Estudiado simulacro
Fue tu mejor actuación
Destrozar mi corazón
Y hoy que me lloras de peras
Recuerdo tu simulacro
Perdona que no te crea