Pobles del Camp de Tarragona i les Terres de Libre
Avui visitem Conesa, un petit poble de la comarca de la Conca de Barberà
de tan sols 43 o 53?
53 habitants.
Està situat plenament a l'altiplà Sagarrenc de la Conca
i aplega els nuclis despoblats de Sabella de l'Abadiat,
Tornanda i Saladern.
Aquest petit poble té un impressionant llegat històric.
Es conserva part de l'antiga muralla i també dels portals d'entrada,
el de Santa Maria i el de Sant Antoni.
De fet, es tracta d'un dels conjunts medievals més interessants de la comarca.
A Conesa també podrem admirar un antic forn de pa medieval,
originari de 1340,
habilitat, perdoneu, ara, avui en dia, com a museu,
i una església gòtica construïda entre els segles XIV i XV.
Els vesteixis de la Passa també es conserven a l'antic call jueu de Conesa,
on hi havia hagut 10 cases amb diferents oficis d'artessans,
al carrer d'en Revalla.
El poble ens pot servir de punt de partida per fer diferents rutes per la comarca,
com la que ens portarà fins a la font de la Canaleta
o a l'ermita romànica de Sant Pere de Sabella,
declarada monument històric-artístic.
En l'apartat gastronòmic destaca una impressionant caldareta d'Arangades,
una caldareta que es fa en acabar les festes del poble.
Com arribem a Conesa?
Molt fàcil, cal agafar la C241,
que surt de la C14, entre Montblanc i Solivella.
Doncs bé, la C241 fins a Rocafort de Queralt
i trencar a l'esquerra per la T230.
Convés pensar que, malgrat que som a la Conca,
Conesa, de fet, es considera de la comarca natural de la Baixa Sagarra.
Àngel Rodríguez és l'alcalde de Conesa.
Llocs d'interès
El poble, el primer que s'ha de tindre en compte
és que respira un aire medieval.
És com si no hagués passat el temps.
És un poble que encara conserva tot el seu esplendor
d'antic, que té una tranquil·litat molt gran
i un aire que venen a veure molta gent de fora
perquè, ja t'he dit, conserva tot el seu esperit
d'un poble medieval tancat.
El més destacat
El poble, el més maco, és només arribar,
el poble és tancat, encara es conserva
el lloc d'antic tancat.
Aleshores tenim dos portals,
un d'entrada i un de sortida, diguéssim,
com se vulgui mirar, el portal principal,
que és el de Sant Antoni,
i després tenim el portal de Santa Maria.
Aquests portals
són els que donen
el tancat al poble.
Després a dintre tenim una iglésia romànica,
que és molt maca.
La iglésia és del segle XIV,
les muralles, abans n'ho he dit,
també són del segle XIV,
que és com a tinta el seu esbord de Conesa.
I després tenim la casa d'Almera,
que a Conesa va pertanyer
durant 700 anys al domini de Santa Esquerra.
La casa d'Almera era dels monjos
i conserva pràcticament tal com era la seva antiguetat,
la seva façana de pedre,
les seves capelles i tot.
I després, al poble també és molt maco de veure,
un fordapà que tenim de l'any 1340,
datat d'aquesta data,
que va funcionar fins al 1924,
i que també es conserva intacte pràcticament.
Els nostres serveis.
Al poble el que ens funciona molt bé
és el cafè-restaurant,
que està ficat en un edifici
que també està catalogat
i és municipal.
Hi ha un servei de restauració molt bo
que ve gent de tot arreu a mitjà,
durant l'època.
I després també és molt remercable
que tenim una casa d'apartaments rurals,
que es diu El Clos,
que està amb la cua de qualitat,
té 13 places
i són uns apartaments fets amb pedre,
molt de gust,
i sempre ve gent de tot arreu del món
a visitar-lo i estar aquí.
El més típic de casa nostra.
El més típic que tenim aquí
i que fem una vegada l'any
una festa per celebrar-lo,
fem una caldereta d'arangades,
que són arangades fregides
amb tomàquet i amb suc,
una mica picantet,
i la gent es xupa als dins
cada vegada que ho fem.
La festa, les fires...
La festa que replega més gent
i és la més important
és la festa d'estiu,
que fem pel 15 d'agost.
És la festa que se celebra
quan hi ha més gent al poble,
se'n fa tota classe d'actes,
de ball, fires,
jocs per la canalla,
jocs per infants,
per grans,
per tothom.
Després,
l'altra festa
és la tradicional
de tota la vida,
que és la festa major
que es fa pel Santa Victòria,
que és el 17 de novembre,
que es fa el 1 clàssic,
el ball,
i sobretot
la festa que es fa
més tradicional
és un homenatge
a la gent gran.
Després,
com a festes,
també pel corpus,
es fa una petita professor
i també es fan catifes
pels carrers,
que queden molt macos
i ho fan entre els veïns.
I després,
al mes de juliol,
les nits de juliol,
hi ha una associació
que hi coneix,
que és l'associació
de fills amics,
que celebra cada cap de setmana
un acte diferent.
Una setmana
fan un concert
a dintre la iglesia,
que queden preciosos
pel seu entorn,
i després a la plaça major
també fan
o habaneres,
o fan jocs
per a la canalla,
o fan concerts
o algun tipus de festa
durant tots aquests dies.
Són les festes
més importants que he fet.
I després,
a final de temporada,
es fa la tradicional
caldereta d'arangades
que he comentat abans.
La crida.
Home,
jo faria una crida
a la gent que vingués
perquè és un poble
que no en queden gaires.
És un poble
que respira,
ja t'ho he dit abans,
un aire medieval.
És un poble tancat,
molt ben conservat.
s'està ara
a l'última fase
de Cal Trinclarin,
Patrimoni Històric,
Interès Nacional.
La gent que ve
es queda molt meravellada
perquè no s'ho penses.
Un poble petit,
a veure,
molta gent ni el coneix.
I quan el senten
per algun lloc
o el veuen anunciat
o per internet,
que tenim una pàgina
molt maca,
la coneixen,
la gent quan puja
es queda molt parada.
Primera,
perquè et dic això.
Després,
perquè són pocs habitants,
som 53,
que hi vivim tot l'any.
Després a l'estiu
i això ja augmentem,
quasi tripliquem.
Però té l'avantatge
que són molt tranquils.
És un poble molt tranquil.
Nosaltres no tenim
ni granges,
ni tot,
ni res.
Respira un aire molt sa.
Estem a 700 metres d'alçada.
Es viu de la pagesia,
però només del Conreu.
i després té l'avantatge
que els crios venen,
poden passejar tranquil·lament,
jugar,
els nens petits
tenim una petita piscina
que l'estiu també
disfruten moltíssim.
I la veritat
és que coneixen
una naturalesa
que no estan acostumats.
La gent que ve de Tarragona,
de Barcelona,
que es venen a visitar,
es queden parats.
De la tranquil·litat que tenim,
de lo bé que respira,
de la tranquil·litat que hi ha.
I això és pràcticament
la millor idea
que vingués la gent,
ho vegués
i se'n donaria compte
que coneixen
és molt maco.
És el que diem nosaltres
l'acollidora
de bellesa medieval.
Pobles del Camp de Tarragona
i les Terres de Libra.