Música
Anem al bar, us vull convidar que ens portin sucs,
falta boc pel dia més esperat.
Us he apuntat, només més o menys,
i ens ho han unllistat tots els regals que m'heu de comprar.
Bla, bla, bla, bla, bla, no vull excuses, per favor.
Bla, bla, bla, bla, bla, no us queixeu tant...
Aquests dies, al Ja Tardes d'Estiu, us proposem tot d'activitats refrescants.
I avui anem a conèixer fruites, moltes fruites, les Macedònia.
Laia Berta, bona tarda.
Bona tarda.
A veure, Macedònia és una formació que coneixem de fa temps,
el que passa és que ara té noves cares i noves veus.
Vosaltres sou la segona tongada de Macedònia.
Sí.
No?
Representa, dic jo, vaja, que les Macedònia originals,
bueno, van arribar amb una edat.
I la discogràfica o el que fos va dir, vinga, anem a canviar les cares, anem a canviar la gent.
Bueno, elles, elles van decidir plegar.
Sí, perquè volien fer altres coses, volien viatjar, i a Macedònia això no els permetia.
Perquè els clars d'estius has d'estar per Macedònia i tens concerts i no tens vacances.
Has d'estar sempre disposat.
Home, té un punt de sacrificat que vosaltres ja deveu començar a notar, no?
Parlem una mica, qui sou a Macedònia? Heu vingut dos, però sou, em sembla, cinc o sis?
Som cinc.
Cinc noies i cinc nois.
Qui ens falta? A veure.
Aquí de noies ens falta l'Èlia, la Clàudia i l'Aida, que són la maduixa, el kiwi i la pinya.
I de nois falten tots.
Qui sou vosaltres, clar.
Jo soc la Laia Mandarina.
I jo la Berta Llimona.
Molt bé.
Com va anar això que us fitxessin?
Bueno, jo no m'ho imaginava.
Vam passar dos càstings i la veritat és que jo m'hi vaig presentar per veure com era una mica això dels càstings i com era aquest món, no?
Que era la primera vegada que et presentaves.
Sí.
Però tenies intenció de dedicar-te a la música o...?
No, no cap.
No, però m'agradava cantar, fer teatre...
i el meu pare, al veure l'anunci al diari de Sabadell, va dir, va, apunta-t'hi, no?
Encara que no t'agafin per veure com és.
I vaig anar a veure.
Quin tipus de proves us van fer?
Ens van fer cantar una cançó del grup, una cançó de Macedònia
i llavors passàvem una mena d'entrevista amb els pares i nosaltres, perquè clar, som menors i això representa...
Bé, els pares han d'assumir aquestes responsabilitats i han d'estar disposats a portar-nos sempre que faci falta als concerts o a les entrevistes ara.
Clar, ens van donar el permís i tot això.
I llavors, bueno, van... era individual aquest càsting, van agafar d'unes... més de 250 nenes que es van presentar,
ens van agafar 17 nenes i d'aquestes 17, en un segon càsting, que era una cosa més... rotllo esplai, una gincana...
Sí, teatre, cantar, ballar una mica... era una cosa així.
Ens van agafar nosaltres cinc, llavors vam fer una reunió amb el Dani un altre dia, la setmana següent, vam triar les fruites i mira...
Que fuerte! Laia i tu, quina és la teva experiència? Com és que em vas presentar?
A mi sempre m'havia agradat molt cantar, des de petita que cantava molt i continuo cantant molt, a casa meva sobretot.
Però, bueno, de música no... havia fet un temps de piano, però no gaire, molt poquet.
I... però això m'agradava molt cantar i una amiga meva em va dir, bueno, que fan càstings de Macedònia...
Bueno, ho vaig sentir parlant, tampoc sabia, no coneixíem gaire a Macedònia.
I, bueno, em va anar insistint que m'hi presentés i al final em va convèncer.
Molt bé. Quines edats teniu?
Bueno, jo tinc 16 i ella farà 17. I les més petites del grup tenen 12 anys.
Molt bé. No us coneixeu de res, a més?
No.
No.
Vam conèixer totes el seu càsting.
Com ho porteu? Us porteu bé entre vosaltres?
Molt, molt. Sí, sí.
Bueno, hem compasinat molt, no?, que és important, és superimportant, perquè estem molt de temps juntes
i llavors penso que les 5 més o menys no som de la mateixa manera, perquè som diferents, però les 5 juntes sabem combinar-nos bé, no?, i fer les mateixes coses i portar-nos bé.
ens entenem molt bé.
A més, amb els músics també hi ha hagut bona relació.
Els músics són els mateixos que originalment?
Sí, sí.
Sí, sí.
Però, bueno, el bateria s'ha canviat fa pot.
Parlen setmana i ara tenim en Guillem, que podria portar un o dos mesos, un mes.
Sí.
I vosaltres com a...?
Sí, des del dia 18 de maig.
Sí. Com a grup, quant de temps fa, doncs, que esteu juntes?
Nosaltres fa un any i mig, més o menys, que estem, que ens van agafar a Macedònia.
Ja heu gravat el disc.
Sí.
I ara toca fer actuacions i heu passat per escenaris, però no?
Sí, sí, molts, molts. Hem estat un any, un any ben bo fent concerts.
Més o menys, uns bastants mesos, mig any, més o menys amb les altres i un any senceres, quasi.
I les cançons del nou disc, bueno, vam fer la presentació del disc el 18 de maig a Sant Cugat
i a partir d'aquí ja portem les cançons del nou disc.
Abans fèiem les del...
Les anteriors.
Sí.
Com feu-lo de les cançons? Us les donen fetes? Vosaltres participeu d'alguna manera?
El Dani és el que fa, el Dani Poma...
Coma? És el que fa les lletres de les cançons i la música.
Llavors ell ens ensenya, bueno, ens les toquen, ens ensenya com fan les tonades i tot.
Nosaltres ens les aprenem i llavors a vegades també hi participem en segones veus, però això va sorgint a l'assaig.
Sí, els assajos busquem les segones veus i les coreos.
Us ho feu vosaltres, això de les coreografies.
Aquí tens l'artista.
Sí.
La cabeza.
Per tant, clar, fa la impressió de...
Mira, un grup de noies jovenetes, perquè a veure, sou jovenetes i fins i tot amb 12 anys jo diria que fins i tot petites.
I la gent pot pensar, les deuen controlar molt, els deuen tallar molt les ales, fins a quin punt?
Us sentiu prou lliures per anar fent?
Home, jo penso que ens donen bastanta llibertat, no? Com a grup, per pensar el que nosaltres volem fer, no? I fer el que se'ns acudeix.
Sí.
O muntem nosaltres.
Sí, jo penso que està bé.
No demanem pas molt més.
No.
Com compagineu tota aquesta faràndula amb els estudis?
Que això suposo que deu amoïnar una miqueta els pares.
Aviam, jo, a mi no m'ha costat, no, molt compaginar-m'ho.
Ara que començo batxillerat, no sé com...
No sé, tampoc el temps que li hauré de dedicar el batxillerat, però de moment...
El que és més, el que costa més és, per exemple, a finals de maig, la majoria teníem exàmens finals.
I jo no em posis cap bolo a finals de maig.
Vam tenir moltes entrevistes a part de concerts.
Llavors, o sigui, no era que ja era el cap de setmana i no podíem estudiar, sinó que ens havíem de saltar al col·le.
I si teníem exàmens, bueno, els tutors s'enfadaven a vegades, bueno, normalment ho entenien, però algun, mira...
Què us diuen els companys de classe?
Aviam...
Tampoc...
Saps?
No hi posen molta...
No ho exageren, no?
És la llimó, no?
Bueno...
Et veuen pel col·le i potser et diuen...
Què, el concert, no?
Em vaig preguntar pels concerts, tu bé...
No, però com si treballessis d'una altra cosa.
Sí.
I si surts per la tele, doncs et diuen...
Eh, ahir et vaig veure per la tele i tal, no sé què, va sortir bé i tal.
Però no hi, saps, no ho exagerem ni res.
No, no, no...
O sigui, almenys les meves amigues se n'alegren molt per mi.
Moltes van venir el dia del meu primer concert.
Han vingut a algun altre concert, quan vam tocar Búcies, que és el meu poble.
També van venir la majoria d'amics meus i...
Però no...
No n'hi donen una importància.
És un grup que saben que és per nens petits.
No...
No és que els interessin les cançons, però...
Com que...
Se n'alegren.
Sí, clar.
Al principi, per això, alguns se n'enfoteien, eh?
Sí, sí.
Alguns...
Sí, però llavors ja no eren tan amics, eh?
Ja.
Però...
S'han anat com acostumant, no?
Sí.
Ja és una cosa que ja...
Bueno...
Sí, ara ja ho saben.
Ja està.
Ja està.
Se'ls pujarà la fam al cap o no?
No crec, no.
És que clar...
Sou joves.
I jo...
No, no, és veritat.
A mi, una...
Una quota de popularitat que, home, que...
Sí, entre els nens.
Que estan molt bé.
Sí.
Sí, però clar, són nens petits els que ens coneixen més, no?
Va, a dir, a vegades també els pares, no?
Ens coneixen.
Clar.
És el pare i el que et ve i et diu...
Mira, aquesta canta en Macedònia.
I el nen...
El nen ni t'agués reconegut, penso jo.
Però bueno...
No, però...
Què és el més divertit?
El que porteu millor o el que porteu pitjor?
De moment del que heu fet?
Home, suposo que els concerts és...
De les coses més divertides que fem tot i que també quedem a part de...
O sigui, no només estant a Macedònia, o sigui, quan tenim feina a Macedònia, sinó que fora de Macedònia també quedem i...
Sí, perquè hem tingut la sort que tots els pares s'apenen molt.
Saps?
És que potser inclús ells parlen més que nosaltres.
Saps?
Es truquen.
S'han vingut molt bé.
Podríem...
S'han vingut molt bé.
Sí, s'han vingut molt bé i...
Saps?
Nosaltres no ens diem res per anar a dinar.
Ells ja ho fan tot.
Sí, ja ens ho fan tot.
Molt bé.
Ens fan la feina.
És una bona cosa.
I no ho avien una mica?
No.
Allò de papa m'acompanyes als concerts?
Home, algun dia sí que nosaltres hem estat cansades.
Volíem marxar totes a dormir i ells, vinga que ens quedem a sopar.
Sí?
Sí.
Quin morro, no?
Però tenen com molta nerviós.
Sí, sí.
Molta, molta.
Venen a tots els concerts i no hi estan obligats.
Però els agrada venir i trobar-se.
Quin és el concert més dur, més heavy que heu fet?
D'aquells que comences a les 3 de la matinada, acabes a les 6...
Si n'hi ha algun, eh?
Potser no.
Home, algun en concret no, però n'hi ha hagut uns quants que hem tingut matí i tarda
i llavors si veníem d'altres concerts encara era més cansat.
i potser, més que res, no en general, però potser ha sigut un dia una, l'altre o l'altre.
Però és guai, eh? Per això, tenir concert matí i tarda, perquè estàs tot el dia, saps?
De festa.
Amb el grup junts.
Sí, sí.
No sé.
Aviam, a la nit acaba rebentat, però és guai.
Suposo que és molt interessant pel fet que apreneu, a més, moltes coses.
Perquè havíeu pujat mai en un escenari.
Bé, jo havia pujat en un escenari però fent ballet.
i bé, és diferent aquí, fins i tot parles, parles amb el públic.
Llavors sortim sempre a firmar amb els nens, a parlar amb ells.
És molt diferent. Allà ho fèiem, és espectacle, bueno, un festival de ballet normal.
Preneu un munt de coses en relació també amb el so, amb la llum.
Sí, jo, bé, això a mi m'agrada, eh? Jo pregunto als tècnics, eh?
Li vaig al mànic, que és el que està a darrere, no el que posa el de davant perquè se senti, sinó perquè ens sentim nosaltres.
El de monitor.
I li pregunto, aquest botó per què serveix?
És una taula com aquesta que tens tu aquí a la ràdio.
Però enorme, no? Súper.
Si gires aquest, què? Ui, peta tot el meu, peta tot.
Doncs no ho toquem.
Sí, també.
I la gravació del disc, què? Què tal? Perquè també és diferent, no?
Gravar el disc, que devia fer anar per pistes, que no pas feia el directe.
La gravació del disc la vam fer aquest Nadal passat, i clar, va coincidir amb les festes,
que nosaltres ja tenim, no?, per voler sortir, tal, celebrar cap d'any, no ho vam poder fer.
Ah.
Clar.
No tontor de ressentiment.
Sí.
No, però clar, o sigui, és la responsabilitat, no?
És el sacrifici aquest que en Macedònia no tot és, no tot són flors i violes, no?
T'ho passes molt bé i ja compensa, però has de sacrificar algunes coses.
Estàs treballant.
Sí.
I vam gravar el disc, després, entre mig també teníem concerts,
llavors ens havíem de combinar i a vegades la veu...
Estava cansada i...
Clar, això és una preguntada també.
Quin tipus de formació us donen? Feu alguna cosa de formació?
que fem cant, fem classes de cant particulars.
A més, la professora de cant que tenim, la tenim totes la mateixa.
Molt bé.
i a vegades ve els assajos, tot i que últimament...
Ja, bueno...
Penso que demà que assagem...
Torno a venir.
Però...
O sigui, vam començar totes que no fèiem cant ni estàvem obligades, no?
Però el Dani va fer venir aquesta noia als assajos i tal i...
Ens va agradar i anava molt bé.
Sí, ens va agradar i com que ens anava bé, doncs nosaltres mateixes ja ens hem volgut apuntar per fer cant, no?
I cadascú, doncs, es fa el seu.
Molt bé.
Ja com a individual, no? Ja com a grup, sinó com per tu.
Esteu aprenent un munt de coses, voleu seguir per aquest camí?
O veieu això de Macedònia com una etapa transitoria de dir, bueno, doncs aguanto un temps i després no, jo faré altres coses.
Home, a mi m'agradaria, després de Macedònia, fer alguna cosa relacionada amb el cant, amb el ball, sobretot.
M'agrada molt tot això de... musicals i coses d'aquestes. És maco i a mi m'agrada molt ballar i cantar, molt.
Jo encara no m'ho he pensat.
No.
Abans d'entrar a Macedònia, què volíeu fer amb les vostres vides?
Tampoc ho sé.
Jo, més o menys, per aquest camí, també.
Sí, tu hi anaves per aquí.
Jo no, jo no. És que no en tenia ni idea abans ni ara. M'he posat al batxillerat científic, però encara no sé què vull fer, eh?
Bueno, a veure què passa. Com teniu l'estiu? Ple, suposo, d'actuacions?
Devenido, devenido. Tenim dues setmanes de vacances a l'agost, penso, vacancetes així, petitetes, però al juliol és...
Que, de fet, anireu juntes de vacances, perquè em sembla que els vostres pares ja deuen estar organitzant.
Sí, anireu juntes de vacances a Menorca.
Anem a Menorca.
Anem a Menorca una setmana.
Sí, sí.
Sí, sí.
Sí, sí.
Que bo.
Tota juntes.
I a part d'això, tot el de més, bueno, deveu tenir actuacions regularment, no?, cada setmana i així.
Sí.
Aquesta setmana passada vam tenir quatre concerts en una setmana.
Sí.
I el dia 5 de juliol estem a Montblanc.
Ah, mira!
a Montblanc.
Això queda propet.
El 5 de juliol a Montblanc.
Sí.
Un concert de tarda, de nit?
De tarda.
Tarda, tarda.
El dia 5, eh?
Ho apuntem a Montblanc.
Algun concert que us faci especial il·lusió?
Algun festival?
Un festival?
Carai, jo recordo que sí.
Ara, especials aquests no n'hi ha, de moment no estan planejats, perquè, bueno, hem presentat el disc fa molt poc a l'auditori, però aquest, bueno, els que vulguin venir-nos a veure ja ho saben.
Bueno, jo me'n recordo del dia 4 de juliol, al Barcelona, el 3, bueno, toquem pa els socis del 3T.
Sí.
I me'n recordo aquest perquè tenia una entrada per anar a veure el cantó del Loco.
I no hi podré anar.
I no hi podràs anar.
Ah, potser ve el Dani del cantó del Loco a veure't a tu, quan acabin.
Ves a ser, eh?
Amb qui us agradaria compartir escenari?
Clar, això us anava preguntant.
A mi m'agradaria molt compartir escenari.
I allà amb Mateu, m'emociono.
Amb The Cors.
Amb The Cors?
Bueno.
Sí.
Berta i tu.
Amb molta gent.
No, amb molta gent, sí.
Amb molta gent.
Jo amb la Laia.
Oh!
És amb qui desitjo compartir escenari.
Comparteixo sempre.
I m'ho passo molt bé.
Que heu començat a conèixer gent així del mundillo.
Ai, que se'ns emocionen.
Gent del mundillo, gent de la cançó.
Bueno, vam conèixer en Joan Masdeu, el cantant dels Whiskins una vegada.
I el Grismania vam conèixer en Víctor, la Roser, la Poeta del Somni.
Sí, la Poeta de la Sueñas, el grup.
Sí, sí.
Després també vam conèixer l'Opa...
Com es deia el que cantava?
Opa?
Sí, en una entrevista.
Com es deia?
Sí, sí, aquest home.
Com es deia?
Com es deia.
Bueno...
Xiques, un desig per aquesta carrera, que com qui diu ni que porteu un any i ja teniu el disgravat,
home, això acaba de començar.
Què desitgeu?
Un desig a mi que tot això em vagi molt bé i...
Sí.
I que molta gent pugui escoltar la nostra música.
Sí.
Bueno, aquestes són les noves Macedònia.
Teníem la Laia i la Berta, la Mandarina...
Laia Mandarina.
I la Berta Llimuna.
Ens en falten tres més.
Que us vagi molt bé.
El bolo de Montblanc i vaja, tot el que us queda per davant.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.

Gràcies.
Gràcies.


Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.



Gràcies.