Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501







Sous-titrage ST' 501



Sous-titrage ST' 501





Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501






Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
utilitzin el mateix manual
i el segueixin
allò, arrajatable.
Perquè a nivell d'usuari, per una banda
fa la impressió que, bueno, vagis
on vagis, te dona la confiança
de dir, bueno, hi ha uns protocols,
uns estàndards, unes proves que sé que me les faran
o no ho sé, te dona una seguretat a nivell d'usuari.
Però per altra banda, és el que dèieu, no?
La medicina està canviant tot el rato
i potser certa flexibilitat sí que es necessita.
Fins a quin punt és important
una homogeneïtzació
del protocol d'actuació
en aquests casos?
És molt important. A veure,
no diria jo
que tots els hospitals feren servir
el mateix manual, no?
Perquè, a part que
normalment en tots els manuals
venen els mateixos problemes
i les solucions dels problemes
són pràcticament les mateixes, no?
Després hi ha que adequar els circuits
propis de cada centre.
Aquí està el puntet, aquell personalitzat que dèiem,
el punt de flexibilitat.
Tots els hospitals que siguen àrea d'influència
d'aquest hospital, en aquest cas
Joan XXIII,
doncs no sé,
Valls,
Santatecla,
inclús Reus,
encara que Reus ja també té
un punt de referència,
que Moratros
rebem malalts d'ells, no?
Doncs sí que estaria bé
que les coses que s'han fet
en els malalts
es feren les mateixes
que les que fem Moratros.
Els circuits empleats,
els mateixos.
si poden fer algunes proves
que en Joan XXIII se faran,
doncs fes-les abans
per tindre més certesa diagnòstica,
per informar més
l'especialista, no?
Que ha de rebre el malalt
i per intentar estalviar temps
als malalts que no tenen
que estar en urgències,
que tenen que anar més directament,
diguem, a la planta,
des d'unes urgències
de fora
que no doblen les urgències.
Bé, ara has dit una paraula clau
que jo suposo que el manual també ajudarà,
aquest estalviar temps.
Sí, clar, no, estalviar temps.
Clar, que en els serveis d'urgències
jo suposo que és bàsic.
Si veus els capítols,
tenim separats els símptomes
per les causes freqüents,
menys freqüents,
símptomes freqüents,
menys freqüents,
perquè vaig sempre orientant-te
i això és bàsic en urgències.
Bé, suposo que amb aquestes
600 i escaig pàgines
del manual de pràctica clínica
a urgències us heu tret també
un pes de sobre
en el sentit de dir feina acabada
i ja està, aquesta tarda
es presenta a les 8
a l'Hotel Ciutat de Tarragona.
Proper projecte.
Que jo sé que treballeu en mil coses,
¿ens podeu avançar?
Algum projecte en què esteu ficats,
si no junts, doncs, bé,
separats?
Home, jo ara m'ediré a coses memes,
que és la meva tesis,
els meus germens multiresistents,
multiresistents, saps?
I tenim un projecte comú,
que és un article.
Sí, vamos a hacer un artículo
que hauria salido adelante hace tiempo,
pero con el tema del libro
pues hemos tenido que relegarlo.
Y bueno, pues acabaremos este artículo
y luego iniciaremos de nuevo
la nueva andadura
con la nueva edición
que hemos prometido, ¿no?
A los residentes, ya.
Segunda parte.
La segunda parte.
Manual 2.
El retorno del manual.
Volveremos, volveremos.
Ens en alegram molt
a nivell, jo crec que d'usuaris tots,
de saber això,
que els professionals de la salut
esteu en contínua formació
i contínua investigació,
perquè això, doncs, garanteix,
bueno, pues que ens posen tots bons.
I això sempre està bé.
és el que pretenem.
Felicitats per la feina feta
i per aquest manual.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.