De fons estem escoltant el tema potser més emblemàtic d'una formació, doncs això,
també emblemàtica, Joy Division.
Ells van marcar un estil de fer música, van estar al costat de bandes tan importants
com els mateixos de Cure o els de Page Mode.
Després de Joy Division arribaria New Order i en tots aquests dos projectes, ja us dic, decisius
pel món de la música, especialment per l'escena britànica, ja estava com a baixista Peter Hook.
Peter Hook ha seguit la seva carrera en solitari, fent, entre d'altres coses,
col·laboracions a nivell de producció amb bandes també prou importants com Inspiral Carpets o de Stone Roses.
I la notícia important, i per això en parlem, és que Peter Hook ve aquesta nit a Tarragona
a partir de dos quarts de tres aproximadament a fer una sessió de DJ i a punjar la música que li agrada,
les bases que ell domina, i ho farà en una nova sala del port esportiu, la sala Greenback.
I tenim el nostre company, Pep Sunyer. Pep, bona tarda.
Què tal, Lúria? Bona tarda.
Bé, arriba el so de la unitat mòbil una miqueta estrany.
Jo crec que ha manit per aquesta celebró perquè esteu a propet del mar.
Som a propet del mar, eh? Sí, sí, som, de fet, davant mateix, podríem dir, del mar, aquí en aquest port esportiu.
I en voltats de color, hi ha un color per aquí, Núria, com de tot verd, saps què vull dir?
Té un color verd així, com plena i tot.
Verd verd, eh? Verd ampolla.
Verd ampolla, sí. Verd ampolla perquè és la sala Greenback, però també és l'Espai Heineken.
Ara ho explicarem, perquè ens acompanya.
En tenim dos convidats. Seguim davant el Javier, que és el propitari de la sala.
I també són els que porten el Baraka i la Fàbula.
Potser coneixeran alguns oients, aquests dos mítics bàsics de Tarragona.
I ara que hem fet una reconversió, el que era abans del Backstreet,
ara ha canviat una mica la fassumia.
No és ben bé així, ara ho rectificarem, però vaja.
Es diu el Greenback i parlem també d'un projecte que és molt més ampli,
perquè si ve Peter Hook aquí, és possible gràcies al festival Palm Feds,
que es fa a l'Hospital de l'Infant.
I ens acompanya el seu director, que ell és l'Àngel Opera.
Àngel, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Em sembla que he rebateixat la sala, no?
Sí, has dit Backstreet, no? Backstage.
Tenim aquí el Javi.
Escolta, em parles una mica d'aquest nou projecte
i aquest lligam entre la sala i el Palm Feds.
Bé, doncs el Palm Feds, com ja suposo que hi ha bastanta gent que coneix,
és un festival que es fa a l'estiu a l'Hospital de l'Infant,
i el que hem decidit en guany és ampliar-ho una mica,
no hibernar, és el que acostumem a dir,
i, doncs, venir aquí a Tarragona,
hem arribat a un acord molt beneficiós, espero, per totes dues parts,
per continuar programant mensualment
sota la marca Palm Lives, aquí a aquest nou espai
tan maco i tan acollidor com a la sala Greenback.
Comenceu, de fet, amb un plat fort, que és el Peter Cook, aquesta nit.
Explica'ns una mica qui és aquest home.
La Núria ens parlava que és ex-baixista,
no sé si encara actua amb algunes d'aquestes bandes,
però Joy Division i New Order.
Bé, oficialment New Order es van separar l'any passat,
tot i que deixen la porta oberta a tornar,
però oficialment ho han deixat,
però ell sempre ha continuat, sempre ha tingut projectes personals.
Als 90 va tenir un grup que es deia Mónaco,
que va tenir bastant d'èxit, i era un projecte personal seu,
i ara està amb un altre, que es diu Fribas,
junt amb el baixista dels Smiths, l'Andy Rourke,
i amb el Manny, que era el baixista dels Stone Roses
i el Parallel Escrime.
És un grup que ara està començant
i és un projecte que tenen ells.
A banda, evidentment, els grups que l'han fet immortal,
com dèieu, New Order i Joy Division.
Els que vinguin a aquesta nova reconversió de la sala,
què escoltaran? Perquè ell ve punxar concretament.
Sí, ell té aquesta faceta de DJ
des de fa uns 4 o 5 anys,
i en DJ amb bastant d'èxit,
i fa sessions bastant eclèctiques,
punxa pràcticament de tot,
perquè és que la seva carrera musical
n'ha vist de tots colors.
Va començar amb el punk,
va continuar una mica amb el Roya Unic Wave,
després el pop, l'electrònica de New Order,
l'acid house amb l'hacienda de Manchester, etc.
Bueno, ha tocat molts pals.
El cas és que les seves sessions
són un reflex de tot això,
i a més, ha manit una mica amb peces inèdites
que té ell molt celosament a la seva maleta,
que guarda de grups o projectes
que ha mantingut i que no s'han editat.
És una primera col·laboració,
però no, com comentaves,
no serà l'última ni de bon tros,
hi haurà moltes més.
I crec que en teniu ja algunes lligades importants, no?
Sí, efectivament,
la voluntat d'això de Paralives
és que sigui una programació mensual,
un divendres al mes,
aquí a la sala Greenback,
i, bueno, doncs, què podem dir?
Del proper que ve,
doncs, tindrem aquí,
d'aquí a un mes i escaig,
els Mishima, Tocant,
i el DJ Supermarket,
que és la meitat d'un projecte
bastant famós a nivell internacional
que es diu Le Hamon Inferno,
que també el vam tenir pel FES
i va ser, bueno,
va ser un èxit, doncs, clamorós, no?
I tornarà.
Teniu en ment alguna idea
del que perteneu que sigui això?
És a dir, si comparéssim amb alguna sala
que ja existeixi,
encara que no sigui d'aquí de Tarragona,
té alguna idea?
Perquè si algú, per exemple,
la freqüenta, doncs,
o va buscar això, per exemple, a Barcelona,
en què ho podrien comparar?
Doncs podríem fer analogia
amb sales, a veure,
tenint en compte el tamany de Tarragona
i el públic de Tarragona
i el tamany de Barcelona
i la Barcelona,
però la voluntat
i una mica l'estètica,
la programació musical
seria una mica
ratmatada a Zapolo,
aquesta mena de públic
el que buscaríem.
La sala és més petita
que aquestes dues,
però tot i així té una capacitat
prou important
i per la ciutat de Tarragona
crec que ara mateix
és la més gran.
Ara torno amb tu, Àngel.
Deixa'm parlar amb el Javier.
El Javier, com us deia,
és el propietari d'aquesta sala,
d'aquesta sala verda
que ha canviat de color
i que ara ens presenta,
a més a més,
entre altres coses,
un escenari que abans no hi era aquí.
Javier, què tal?
Bona tarda.
Hola, hola,
buenas tardes.
Un escenari que està molt bé,
escolta'm,
està prou gran, eh?
Bueno,
lo hacemos lo mejor que podemos allá.
Comitats un poco,
com ha canviat la sala?
Què ha canviat?
La sala hemos canviat
básicamente la decoració,
hem fet una reestructuració
de espació,
definint un poco més
el que és un escenari puro i duro
i una cabina
per alternar
juntament amb el escenari.
I després,
a nivell d'estètica,
ens ha apoiat molt la marca Geni,
que no volíem identificar amb ells
perquè crec que estan evolucionant molt
en el tema
de la música indie i electrònica.
I és una cosa que ens parece
molt de tendència,
molt modern.
¿Qué pasará en esta sala
entre setmana?
Por ejemplo,
los jueves,
que habéis pensado,
bueno,
los viernes ya ha quedado claro,
avui el Peter Hook,
¿a quina hora,
per cert?
Empezará a pinchar
sobre la una y media,
pero antes hay otro DJ
que viene antes
y un grupo en directo.
¿Qué pasará aquí,
los de shows,
el cap de semana,
qué podremos escuchar,
ver?
A ver,
los jueves,
básicamente,
puerto deportivo es estudiantes
y los sábados,
pues un público medio
con radio fórmula
de música comercial
y lo que hemos hecho siempre
como antiguo backstage.
Lo único que marcará
la diferencia
serán las sesiones
de los viernes,
que creemos que es un día
que se puede hacer
algo un poquito más especial.
A cambio,
también los que se habrá
d'entrar per darrere,
es decir,
per la zona del parque,
de nomás entrar
cuando hay la barrera
aquella para entrar
en los coches,
¿no?
Allá mateixa.
Sí,
hacemos entrada
por acceso al parque,
es una zona un poco
más tranquila
y más reservada
para nuestro tipo de cliente
con el que estamos
acostumbrados a trabajar
y pensamos que da más sensación
de local,
más tipo de discoteca
que entrando a pie de calle.
Comparteces el que deia
l'Àngel,
es decir,
rotllo una mica
ratmataz,
¿no?
Sí,
bueno,
hombre,
siempre las comparaciones
son muy delicadas,
¿no?
Pero adaptándonos a Tarragona
creemos que es un espacio
bastante potente
para la ciudad
y también creemos
que Tarragona
necesita espacios
muy chulos,
¿no?
Y nosotros estamos contentos
de cómo queda la sala.
Aquí caben
força personas,
es decir,
en comparación
con otras salas
que hay por la ciudad
tenéis
mucha capacidad.
Sí,
es un local grande,
sí.
Lo que pasa es que esto
cuando llenas está muy bien,
pero cuando estás
flojito
también se nota
que los espacios grandes
cuesta mucho calentarlos,
pero bueno,
ahí seguro que estará a tope.
La diferencia,
per exemple,
entre aquest
i alguns del casc antí
que se m'ha acut ara
és que aquí es tanquen
més aviat,
tanquen més d'hora
i vosaltres podeu tancar
una mica més tard,
que fins a las 5 del matí.
Sí,
bueno,
realmente nuestro horario
es hasta 5 de la mañana
y hasta esa hora
más o menos trabajamos
5, 5 y media.
Luego la parte alta
sí que hay algunos locales
que programan
que cierran a las 3,
3 y media
y nosotros tenemos un horario
que nos permite
abrir un poco más tarde.
La filosofía una mica,
Javier,
serà això,
aguantar fins a la matinada,
no?
És a dir,
que vagin passant coses,
no?
Sí,
hasta que nos permita
la legislación.
Hasta las 5 ya queda clar,
però veig que si ve,
per exemple,
algun día a punxar,
doncs,
potser no punxarà aviat,
sinó que punxarà,
doncs,
a les dues,
a l'1 y media.
Sí,
nos iremos adaptando
a lo que surja.
También ahora hay que empezar
a trabajar un poco
con el público,
que es un público
que nosotros nunca hemos trabajado
continuamente con él
y vamos a ver
cómo se adapta la gente
a la sala,
si les gusta,
si tiene aceptación,
y que la ciudad responda,
que esto es lo que tenemos
que mirar a partir de ahora,
si el proyecto es viable
a nivel económico,
porque son artistas
que cuesta mucho dinero
traer,
y en Tarragona,
los locales
que están programando,
pues, bueno,
nos suelen traer
artistas muy,
muy potentes,
sí que algunos
sí que han traído,
pero nos va a costar trabajo.
Ahora,
al principio,
vamos a investigar un poco,
a ver.
Perquè torno a l'Àngela,
ara torno a tu.
Àngela,
així,
el tipo de público,
digues,
digues,
Núria.
No,
no anava a dir res.
Ah,
no anava a dir res.
No,
tot i que en tinc alguna
de reservada,
però no,
encara no.
Aquí vas fer la pregunta,
va,
a l'Àngel o a Javier?
No,
respecte a això
que comentàveu
de la sala,
jo crec que el Javier,
en aquest cas,
han fet un programa
ambiciós,
en el sentit que,
en fi,
obrir un local d'oci
a la Port Esportiu
ja és prou difícil
i prou costós,
però, a més,
a posar-hi un escenari
i voler tenir grups
en directe,
això és encara més costós,
no només a nivell
d'esforços físics,
també a nivell econòmic,
perquè això implica
que la sonoritat,
almenys del local,
ha d'estar preparada
per acollir un directe
i això no és fàcil,
és una aposta que,
no ho sé,
jo trobo que potser
és d'aplaudir.
Suposem això,
que els ha implicat
haver de canviar
la sonoritat
per tal que hi hagi
bona qualitat.
Javier,
mira,
que diu la Núria
que en resumen
que los tenéis bien puestos,
porque es una apuesta
arriesgada,
¿no?
Bueno,
llevamos diez años
en el puerto deportivo
y creemos que es un espacio
ideal para practicar
el ocio nocturno.
Lo que sí que es verdad
es que,
bueno,
la zona tiene sus pros
y sus contras.
En contra es que
durante mucho tiempo
ha sido una zona
un poco delicada,
cada vez menos,
porque parece como
que las autoridades
están apoyando mucho
el proyecto del puerto
ahora a nivel de seguridad
y segundo,
pues porque nos permite
practicar un ocio
sin generar muchas molestias
a la ciudad,
¿no?
Pero es verdad
que es un sitio
complicado,
más difícil
que si estuviéramos
en el centro de la ciudad,
pero entendemos
que una sala como esta
para programar conciertos
y no molestar
creemos que estamos
en un sitio correcto.
El último carro
de convertir la sala
també.
Hi ha hagut una aposta
a l'equip de música
que ha de ser més potent,
a l'escenari no hi era,
tot això,
¿no?
Sí,
hemos vuelto a invertir
bastant dinero en la sala
pero también creemos
que nos ha ido siempre muy bien.
Hemos sido de los pioneros
en el puerto
que hemos apostado mucho,
empezamos con la fábula,
doblamos el espacio
de la fábula inicial,
quedamos con una segunda planta
que ahora la fábula
actualmente tiene dos plantas,
el backstage en su origen
era un local,
después fusionamos el de al lado,
hicimos uno nuevo de dos
y ahora hemos vuelto
a reconvertir todo esto
en diez años,
es decir,
que hemos sido muy activos,
¿no?
Marchante.
Y luego con ese proyecto
de Café Baraca
que es una cosa de verano.
Se nos acaba el tiempo,
escoltem,
no triemparlem,
Javier, gracias.
Muy bien,
a vosotros.
Ángel,
Gràcies.
Moltes gracias a vosaltres.
Núria,
em quedo per aquí,
vaig a provar la Heineken.
Gràcies, Pep,
fins ara,
moltes gràcies.
Fins ara.