Un dia més ens fem ressò d'aquesta primera setmana del còmic de Tarragona,
ja ho fèiem dimarts passat, va ser parlant, sí, em sembla que era dimarts passat,
sí que és veritat, parlar amb el Miquel Villalba, el David Badia,
també dos participants en aquesta setmana del còmic,
però en tenim més, hi ha més noms propis, més cares conegudes,
almenys per nosaltres no gaire, és la primera vegada que els entrevistem.
Hugo Prades, José Luis Taragoza i Josep Busquets, bona tarda.
Bona tarda.
Són mega famosos, això passa amb els dibuixants de còmic?
No.
No és una professió que la gent us reconegui molt, no?
Res, en absolut.
No? Ja us va bé l'anonimat.
Sí, sí, ja va bé millor.
És una feina bastant casera, vull dir que no et fa estar sortint fora coneixent gent
i estem movent-te per fer coses així molt exteriors, no?
Llavors, clar, quan surts és una mica estrany, no?
Llavors, no pots anar a fer bombo, no?
Vull dir, a més, la feina aquesta que és de dibuixar és un mercat molt limitat.
Vull dir, a més, no hi ha molta gent que et dediquis a publicitat i coses d'aquest tipus.
Llavors ja hi ha els especialistes, no?, els que estan molt enganxats,
són molt fans dels còmics, que llavors es busquen la vida, suposo,
per veure les cares dels seus autors.
Vosaltres tres sou dibuixants, n'hi ha que us dedicar professionalment a això,
n'hi ha que de moment no.
Quan us va començar? Teniu una edat, eh?
Clar, no sou jovenalla, allò de dir començo a pinta.
Jo crec que teniu els dits i atacats de tinta.
Quan us va començar la falera per dibuixar?
Jo des d'aquí era petit i vaig anar a l'escola de còmic de Barcelona
per anar a fer una altra cosa, anar a estudiar a una universitat, una carrera,
i em vaig enganxar i vaig anar fent, vaig anar fent, vaig anar fent i aquí segueixo.
L'escola de còmic de Barcelona, a Barcelona hi ha una escola que t'ensenyen?
Sí, l'escola Joso.
Molt bé, molt bé. És bo saber, és l'única que hi deu haver?
No, hi ha algunes més a Madrid, hi ha alguna més, hi ha alguna més petita ja,
però aquesta és potser la més coneguda, la que té més solera,
la que deu tenir com 20 anys ja.
que donen gràcies allà a Barcelona.
Josep, per la teva experiència,
recomanes algú que estigui interessat en dedicar-se a això
que passi per aquesta escola?
Realment se n'aprèn o hi ha un punt d'autodidacta també, tot això?
Hi ha un punt d'autodidacta.
Realment no és necessari anar a l'escola,
però si vas a l'escola, sobretot si estàs sol,
perquè aquesta és una feina molt solitària d'estar a casa.
El que és molt recomanable és anar a una escola de còmic,
estar amb més gent que li dà la mateixa professió que tu,
pots compartir coses, pots veure el que faran els altres.
Aquest punt és molt recomanable i també aprens,
però tot depèn més de tu mateix.
És una professió que depèn molt de tu mateix,
perquè per molt que vagis a classe,
si no t'esforças, si no dibuixes, si no treballes,
no faràs res.
El Josep Busquets, d'aquesta tarda, a dos quarts de set,
d'aquí a no res, farà una conferència.
Ara en parlarem, ara us convidarem a la biblioteca pública,
si ho us tinc entès.
Hugo Prades, és el teu nom de veritat?
Sí, no és el primer cop que m'ho pregunten.
És que, clar, jo ja en tinc poc, però dius,
esto es fa un acord amb el te.
Sí, sí.
El primer any que vaig anar a l'escola del còmic,
fa 15 o 20 anys,
vaig trobar dibuixants, allà buscant autògrafos,
i em preguntava a un d'ells,
va dir, escolta, és el teu nom, aquest?
Dic, sí.
En aquell moment no entenia per què era, no?
Dic, després em vaig descobrir que sí,
que hi havia un Hugo Prat, i que...
Però sí, és...
És com et dius.
Sí.
I, a més, no t'ha marcat res gens, doncs,
de tenir aquest nom.
No sé, el que diguis,
jo vaig començar a dibuixar per Hugo Prat, no?
No, no, en absolut.
És que em vaig enterar d'Hugo Prat
quan ja dibuixava, ja.
No va ser una cosa...
I, no sé, volia destacar també el tema
aquest que comentava ell,
de l'estar...
estar sol, no?
Vull dir, és curiós perquè...
Bé, no me'n recordo què m'ho va dir ara,
així que...
Us condiciona molt, això, el fet d'estar sol?
Per això surten després d'aquests còmics,
aquests dibuixos una mica locos?
Gràcies per recordar.
És que el tema, sí, el tema de la gent, no?
Vull dir, això que comentava ell
d'anar a l'escola de còmic i trobar-te gent
i veure que no està sol en aquest món
és molt interessant.
Jo no m'he tindr d'aquesta sort.
Vull dir, va ser fa pocs anys
que em vaig enterar que hi havia altra gent
que dibuixava i feia coses, no?
Llavors, hosti, es pot viure d'això,
inclús pot...
Sembla que existeix un món a part de la taula, no?
Però clar, si tens la sort d'anar a l'escola
sempre jo trobo que és molt millor.
Creixes més amb més referències, no?
Lugo és d'aquí de Tarragona
i també te dediques, de fet, col·labores...
No, has fet el cartell, sí que és veritat,
ara ho recordo.
Has ajudat a promocionar aquesta primera setmana del còmic
amb tot el que és la part gràfica, no?
Amb el cartell i tots els fulletons de promoció.
Sí, sí, jo no puc col·laborar habitualment
en la revista, quasi cada número,
però vaig a fer coses
perquè la meva feina, diguéssim, d'il·lustrador
no m'ho permet, no?
Però quan tinc un espai
i puc fer alguna pàgina,
puc fer un parell de pàgina,
no sé si ho vaig a fer alguna cosa.
Qui sí que col·labora habitualment,
és això, doncs, un habitual,
és el José Luis, et diu José Luis Zaragoza, sí?
Sí, sí.
José Luis, tu cada mes deixes anar.
Quasi cada mes.
Apropa't, apropa't al micro.
Quasi cada mes.
Bé, jo també tinc una feina alternativa,
que m'ho hauria complicat
dedicar-se a aquests temes, no?
I que et paguin.
Clar.
I com et vas començar a interessar?
Com vas començar?
Des de l'Institut.
Ja teníem una revista allí,
amb l'Ugo, per cert.
Sí?
Anaves junts a l'Institut.
Sí.
Teníem una revista...
Bé, era la revista de l'Institut
i ja fèiem els còmics allí,
ja vam començar així,
amb 15 anys o sigui.
Tu també ets d'aquí, de Tarragona.
No, jo soc de Torre d'Embarra,
però venia aquí...
Queda tot a prop.
Venies aquí a l'Institut?
Sí, sí, sí.
Clar, és que això,
ara estic pensant jo,
a Tarragona potser no hi ha tanta gent
que es dedica al còmic
o que és molt fan del còmic
i us deveu conèixer tots.
És com un grupillo,
com un món.
A mi em sembla que hi ha més gent
de la que sembla.
Sí?
Sí, el que passa és que
contactar-nos entre nosaltres,
com t'he dit abans,
per la diferència,
la dificultat que tenim,
em sembla que per la feina,
fa que no hi hagués una relació
de la gent,
sinó que cadascú va al seu món,
a la seva història,
i potser amb els anys
te vas juntant, no?
Si tens la sort de conèixer
algú a l'Institut,
bé, però si no,
és que és molt complicat.
Per això ho volem fer una crida.
Si hi ha gent que es vulgui
apuntar-se a la revista,
estem totalment oberts.
Totalment oberts
a que vingui gent nova
i que...
A la revista?
Per la revista, sí, sí.
A l'Aerópolis.
Sí, a l'Aerópolis.
Sí, queda dit, ja...
Home, també el fet de fer aquesta setmana del còmic,
jo crec que us pot posar en contacte
amb gent interessada en el tema.
Estan molt bé les xerrades,
però és que està molt bé
que s'acabin a la cantonada,
prenent alguna cosa, no?
Clar, perquè pot ser que a partir d'aquí
surtin contactes.
Sí.
Bé, si podeu passar per allà,
serà genial.
Demà estarem al mercat
fent caricatures,
ja ho sabeu,
i que en qualsevol moment
podeu contactar amb nosaltres.
Vull dir que hi ha una adreça
que és de l'Aerópolis
arroba hotmail.com
que és per on podeu enviar material
o podeu enviar sugerències
o el que vulgueu,
però, bueno,
l'ideal seria contacte directe,
que sempre és millor.
Això és la revista de l'Aerópolis.
Per altra banda,
i participa també en aquesta mercaricat
que feu, no?
Aquest està al Mercat Central
fent caricatures,
l'Associació Humoràlia
d'Humoristes Gràfics.
De Tarragona, també?
No.
Són de Lleida.
Sí?
Sí.
Aquesta gent
són una gent molt maca
que es van convidar nosaltres
fa uns anys,
bé, bastants anys,
a anar a Lleida
a dibuixar,
a fer caricatures.
I ara, d'alguna forma,
l'estem tornant una mica
al favor o a això
perquè vinguin ells també aquí.
Ells estan organitzats
fa més temps que nosaltres
i el que fan són,
amb els comerciants,
amb això,
montrant el carrer
i comencen a fer caricatures.
Amb un preu molt simbòlic
i són els comerciants
que n'estan pagant, diguéssim,
amb el...
Sí, perquè aconseguin
un parell de vals de compra,
em sembla,
del mercat,
doncs,
després de fan la caricatura.
Sí.
Molt bé.
Clar,
estan sortint moltes curiositats
que, bueno,
del món vostre, no?,
que des de fora,
doncs,
no ho arribem a veure.
Per exemple,
no sé si és el cas,
us passeu el dia pintant?
Vosaltres dos viviu d'això?
Bé,
jo bàsicament
escric més que no dibuixo,
sóc més guionista,
però sí,
els podem passar
tot el dia,
depèn del dia.
I quin tipus de feines feu?
Feines per encàrrec,
feines per diaris,
per revistes,
per publicacions?
Jo escric còmics,
en principi no,
ara mateix no estic fent
cap per revista,
ni cap tipus per diari,
ni res.
I bàsicament
estic preparant projectes
per França,
perquè a Espanya
és bastant complicat
guanyar la vida.
I tu escrius?
Escric bàsicament,
també dibuixo,
però bàsicament escric.
Ui,
doncs ara hem de parlar
molt amb tu.
D'acord.
Hugo,
uf,
és tot un món això.
Hugo,
tu has dit que ets cartellista?
No,
il·lustrador.
Il·lustrador,
perdona.
Què és il·lustrador?
Doncs jo sobeu
per encàrrec.
Llavors,
generalment per literials,
llavors m'encarrega
en,
escolta,
necessito dibuixar
una catedral gòtica
amb secció.
Llavors,
Hugo,
he de dibuixar
una catedral gòtica
amb secció,
o un monestir,
o un carro tirat
per uns bous
de Crist,
i coses d'aquest tipus,
no?
És una cosa molt especialitzada
generalment en el tema històric,
és el que més toco,
i després tinc encàrrecs
més de tipus cartells,
o coses més didàctiques
per nens.
El tema romà
l'ha tocat moltíssim,
com estic a Tarragona,
m'ha sortit de tot tipus
de tema,
així que vaig així,
per encàrrec.
Quan és la temporada dura,
doncs no ha enxecat-se al cap,
de novembre fins a gener,
febrer,
estàs...
Per què és temporada dura això?
Generalment perquè les editorials,
tanquen a febrer,
diguéssim,
tanquen els encàrrecs,
tanquen les edicions,
llavors des de...
comencen a vindre els encàrrecs
a novembre,
ja amb sèrie,
ja s'ha començat a produir
i a treballar.
El José Luis no s'hi dedica
professionalment,
vas veure que no era
molt fàcil.
Vaig estar 10 anys
fent publicitat,
jo.
Sí?
I ho vaig deixar.
També fent d'il·lustrador.
Sí, clar.
Clar.
Fer il·lustr...
Era dibuixant,
era la meva vocació,
el que passa que és molt...
No era el que volia fer,
jo volia fer còmics,
no?
Era la meva il·lusió infantil,
diguem,
i clar,
te trobes amb el món real
i no...
Si no és superfamós,
que et paguin molt bé
el teu treball,
doncs no...
No hi ha manera d'accedir...
No pots tenir una vida normal,
diguem, no?
Clar,
la il·lustració per publicitat
o per encàrrec,
com li passava a ell, no?
Suposo que és la part més comercial.
Sí,
Hugo va seguir
i jo no.
Ja està.
No,
vull dir una cosa,
també,
vull dir,
és una decisió
molt important
en el que un moment
dius que,
escolta,
què vull fer, no?
Vull seguir dibuixant
coses que m'estan encarregant,
que no tinc cap tipus d'emoció
o fa i guanyo la vida
en altres coses, no?
Allí al nostre grup
hi ha un altre dibuixant
que fa el mateix
i realment
val la pena els còmics
que fa perquè
sense tindra que,
entre cometes,
prostituir la seva,
la seva,
això, no?
La qüestió es tracta
de mantenir
certa distància
dels encàrrecs
per no acabar-te
enganjant-te els dits
ni cremant-te el cervell,
no?
Clar,
clar,
deixar part, no?
El fet que és una feina.
Passa que quan la feina
s'assembla tant al hobby,
és veritat,
a vegades es barregen i te...
Sí,
no,
el tema de l'Iròpolis
és una cosa vocacional
de tots.
Vull dir,
estem posant
tot el que ens agrada,
no?
A la revista,
fem les nostres històries
sense cap tipus de limitació
ni tècnica
ni ideològica,
diguem.
Tot i cap.
I així podem desenvolupar-nos
com creativament,
diguem,
no?
Molt bé.
És la funció
que té la revista,
no?
I a partir d'aquí,
doncs,
creixer,
com a artistes
o com a persones
o tot això.
Perquè aquí entra
en el pas de la filosofia,
ja.
És que és molt filosòfica,
la revista.
Molt filosòfica.
I bastant surrealista,
també.
Escolta,
que hi ha molta diferència
entre la manera de dibuixar
de tots dos.
Bueno,
tenim una base comú,
per ser
de la mateixa generació,
no?
Sí.
Tinc influències
semblades.
És que vam tenir
el mateix professor.
Tindrem el mateix professor
de Torredembarra
que era molt dur
amb nosaltres,
però molt eficient,
molt eficient.
En aquella época,
diguéssim,
nosaltres érem dos,
dos o no res,
diguéssim,
que volíem dibuixar.
llavors aquest home
es va dir,
si voleu deixar,
heu de passar a fer això,
això,
això,
això.
I va ser molt interessant.
Va ser molt interessant.
I el resultat final és això?
Són històries,
bueno,
semblants pel que dieu,
bueno,
històries,
tipus d'il·lustració.
Bueno,
sí.
una cosa és la tècnica,
utilitzis per...
Un diu que sí,
l'altre diu que no.
No,
és diferent.
Som col·lucions diferents,
però per tant,
el dibuix és diferent.
Sí.
Què ha de tenir un nano,
una persona,
no té per què ser joves,
que a vegades s'associen còmic
amb gent jove
i tampoc no és això,
eh?
Què ha de tenir algú,
però,
perquè pugui dedicar-s'hi?
paciència,
ganes,
ganes de treballar...
Es pot ensenyar
i es pot aprendre,
no?
No és allò que hagis de tenir,
hi ha la mà màgica
i està tot ensenyat.
Hi ha gent que neix amb mà
i té un talent innat,
però molta gent
es pot refinar aquest talent
i es pot millorar
i es pot aprendre.
I dins del món del còmic
suposo que hi ha diferents coses a fer,
la il·lustració,
l'entintat,
que en dieu,
no?
Hi ha molts passos
i després arriba el Josep
i posa text.
Abans de tot.
Abans de tot?
Abans de tot.
Va, explica'm el procés
de fer un còmic.
Va bé,
us explico el procés
de fer un còmic.
Aquesta entrevista
hauria de durar tres dies.
A part,
depèn de que a la mercada
hi ha diferents feines,
també.
Però bueno,
m'explicaré com es fa un còmic.
El còmic neix d'una idea,
que té o té bé un guionista,
que és el que escriu,
o bé entre els dos,
entre el dibuixant,
el guionista,
o en molts casos
és la mateixa persona,
separarem perquè ho entenguem.
Per exemple,
el dibuixant,
que crec que faci ell mateix
els seus guions,
pensa la història,
escriu la història,
escriu els diàlegs,
decideix com va tot.
I ho escriu ja estructurat,
amb aquesta vinyata,
això i l'altra.
Calsco té la seva forma
de fer-ho.
Hi ha gent que fa un guió complet,
més cinematogràfic,
hi ha gent que fa simplement
unes històries boas,
uns dibuixos,
com sigui,
però escriu el guió.
Primer ve el guió,
després ho dibuixa.
I en dibuixar,
des de primer va el llapis,
normalment,
hi ha gent que dibuixa
directament a la tinta,
però bueno,
això és cadascú.
Ve la tinta,
ve el color,
i ja està,
ja s'ha acabat el còmic.
L'envies a l'editor.
Això que deies abans,
que després ve el guionista
i escrius paraules,
és un error habitual,
eh?
És que ara aquí penso
que és una tonteria molt gran,
clar.
Però molt gran,
molt.
El guionista,
escric...
Clar,
has de tenir una història muntada.
Escriu el que passa abans
i llavors el dibuixant dibuixa
el que ja ha escrit.
I això...
També porta el seu,
el dibuixant.
I què pesa més?
En cas que guionista
i dibuixant
siguin diferents?
O sigui,
el guionista li diu al dibuixant,
té,
aquest és el meu guió,
fes-me els dibuixos.
L'ideal que el resultat final
sigui aportació dels dos.
O sigui,
el dibuixant sabrà
quan alguna cosa no està bé
i el guionista...
O sigui,
tothom aporta,
jo crec.
O sigui,
el guionista aporta el dibuix
perquè li diu
el que passarà
i a part després,
una vegada dibuixat,
li pot dir,
mira,
això no funciona
i el dibuixant mateix
pot aportar idees,
pot aportar coses
a la narració.
O sigui,
jo crec que és un treball
en conjunt
i no pesa més
d'una cosa que l'altra.
Home,
a nivell de públic,
potser,
sempre li crida més l'atenció
el dibuix,
és el primer que veu.
Però no,
jo crec que per mi
les dues coses
són igual d'importants.
I també hi ha gent
que només es compra
còmics
per al guió.
Li dona igual
que estigui bé
o malament dibuixat,
sinó perquè li importa
la història.
I al final
el que recorda és la història.
Hi ha per tots els gustos.
Vosaltres dos,
què feu?
Feu de tot?
Ho feu vosaltres mateixos,
el guió i el dibuix?
Sí.
Fem el...
Bueno,
allò de la solitud
que dèiem, no?
Bueno,
és perquè és una feina
de moltes hores.
Sí?
Quan es te'n triga,
per exemple,
a fer,
no ho sé,
què posem,
una vinyeta,
un còmic,
una tira
d'aquestes de diari,
per exemple,
de quatre vinyetes o cinc?
Depèn.
Depèn,
depèn de,
per exemple,
si t'ho donen el guió fet,
vas ràpid,
evidentment.
Si t'has de fer el guió
d'una història,
per exemple,
d'un encàrrec,
depèn de la quantitat
de detall
que té el dibuix.
Passem el meu cas,
si, per exemple,
la tinc que agafar
i la tinc que ambientar-ho
en una època,
doncs tinc que anar
a documentar-me
sobre l'època
que la tinc ambientar.
Llavors,
és un temps
que generalment
no es compta
i que,
tant,
ho tens que
t'en compte a tu
perquè el dibuix
s'ho té en condicions,
perquè si piques la pota
en alguna cosa
que no correspon,
el que s'ho carrega
és tu,
no l'editorial.
I en el cas d'un còmic,
el còmic hi ha
diferents maneres
de solucionar
gràficament la història.
Pot ser alguna cosa
molt senzilla,
pot ser alguna cosa
que està més complicada,
depenent de l'estil
de cada dibuixant
i del guionista
i les pàgines que tingui.
És una feina
bastant dura,
molt llarga
i que no està
absolutament pagada
amb els diners
que s'han pagant
per pàgina.
És irrisori.
Jo recordo
fa anys
que vaig treballar
al Mortadelo
i m'estaven pagant
per dues pàgines
que eren 13.000 peixetes
de l'època.
No sé si arriba
a 100 euros.
Bueno,
60...
Bé,
13.000 peixetes
de l'època.
Per dues pàgines
a color,
amb el guió
i tot ho feia jo.
Què vol dir
que vas treballar
per Mortadelo?
Sí,
vaig fer unes pàgines.
Mortadelo,
te llaman.
La revista Mortadelo
tenien dibuixants
dintre
i col·laboradors.
Llavors jo vaig treballar
una temporada amb ells
fent un personatge.
Ah, val, val, val.
Llavors,
dintre d'això,
diguéssim,
estava molt pagat.
I clar,
això,
en aquella edat
te desanima
i penses,
jo he d'anar
per aquesta banda
i cobrar aquests preus
i tenir aquesta feina,
dic,
per aquí no vaig.
Bé,
és que té un punt
de desprestigi,
això encara,
no?
Sí.
Té un punt
de...
No sé si és desprestigi
però no està prou valorat.
Sí,
no està ben valorat,
no es troba com una cosa més,
com un art més.
Perquè és un art
i també és un mitjà
d'entreteniment,
tan bàlic com
com veu a la televisió
o anar al cine,
però la gent té el prejudici
aquest que el còmic
només trobarà
les històries per nens
o pornografia,
però no pensa
que pot trobar de tot,
des d'una història dramàtica
fins a una comèdia,
fins a una cosa
que li faci pensar,
fins a una cosa
que li faci
abadir-se un rato.
És educació,
crec,
també del país,
de...
de referents culturals,
altres països
ho tenen més...
més ficat a la seva vida,
com el Japó,
per exemple.
Per ell és mitjà més.
És art,
però a part és un entreteniment
i ho tenen
a la seva vida corrent,
tot el dia,
a qualsevol lloc.
Llavors és diferent.
Aquí em sembla
que encara no s'ha vist
el filó
que pot representar
el que la gent
ara que està quasi
crux deixant
de llegir,
que pot...
Aquesta mica
entremig que pot estar
entre el que és
llegir un llibre...
El que és un primer pas,
no?,
per tornar a introduir...
Sí, clar.
És que hi ha molta gent
que realment coses
que se'ls llegiria
si fossin una mica
més àgils,
no?
Més de això.
I aquí hi ha una quantitat
de feina per fer
molt, molt gran,
em sembla.
Vull dir que...
Realment,
si la gent es truqués a compte
que a nivell cultural
és un potencial,
és el que ficaríem
o menys més diners
o o menys més interès
en fer-lo o coses,
no?
No teniu que...
O sigui,
el còmic no és
Mortadó i Filemón
i el que deia ell,
no?,
i coses porno
o coses cutres
com aquí estem acostumats
a Espanya, no?
Que cap,
pedo, culo i pis,
no?
Vull dir,
això,
ah, còmic,
això no és el còmic,
és una part del còmic
molt limitada
i que aquí
se l'ha donat més bombo.
Que us ha ajudat,
però,
la difusió,
en certa manera,
també del còmic
a través dels dibuixos animats,
la televisió,
en aquest cas?
Aquí no.
Aquí res.
No?
Aquest país,
l'animació,
no...
tampoc hi ha hagut molta animació.
Ha ajudat a viure la gent
que li agrada fer còmic
i s'ha dedicat a treballar
en animació,
però,
per una altra banda,
a nivell de repercussió,
no.
De totes formes,
ara estem en un bon moment
de cara a la galeria,
a nivell de còmic,
perquè es publica
més coses que mai,
aquest país.
Sí?
El que passa és que,
per un autor,
no.
O sigui,
perquè hi ha poca producció
de material espanyol.
Llavors ara pots trobar
molt còmic japonès,
molt còmic americà,
molt còmic europeu,
trobes més oferta que mai,
però hi ha poca producció espanyola.
I si el d'allà
és d'una tirada molt curta.
Estem parlant d'edicions
de mil ejemplars,
o de mil i cincients.
Llavors,
de cara a la galeria
la gent veu,
ostres,
que a vegades hi ha més còmic,
a vegades hi ha més adaptacions
de còmic,
es publica més coses,
però la realitat
és que són edicions
a vegades de mil,
mil i cincients.
Tres mil o quatre mil
ja són superventes
a aquest país,
perquè facis una idea...
Però és que potser
tampoc hi ha tant de públic.
Però és el que parlava
i abans que hi ha un públic potencial,
perquè el còmic no deixa de ser
una altra mitjà
per entretenir-se,
per disfrutar,
per entendre's.
Hi ha un error
que abans deia
que la gent...
Hi havia un eslògan
que va ser famós
que deia que
on hi ha un còmic hoy,
maanyà n'haurà un llibre.
Que és totalment incorrecte,
perquè són coses
totalment diferents.
Perquè hi ha molts pares
que pensen que sí,
que el còmic,
posem-nos còmics
als nostres nens
perquè quan siguin grans
deixin els còmics
i llegeixin llibres.
I aquest és el gran pensament
que hi ha en aquest país.
El passa és que hauríem d'aprendre
a, suposo,
a valorar-ho
no només com el preludi
d'un llibre, per exemple,
sinó en tota la part artística.
És el que deia abans,
que és una cosa
que falta en aquest país
a nivell cultural.
No que els còmics
siguin alguna cosa oculta,
sinó que estigui
a la nostra cultura,
a tot arreu.
Que si volem distreure's
a fer un còmic,
lleixir-ho,
deixar-ho,
no cal ser col·leccionista.
Potser sí que la majoria
de gent que llegeix còmic
en aquest país
són més fans,
són més aficionats
que s'ho compren tot.
Falta més
aquest públic generalista,
no?
Com el que va al cine,
agafa la pel·lícula,
la veu
i se n'obrida
o parla amb els seus amics
al bar i ja està.
Normalitzar-ho, sí.
Normalitzar-ho.
Això ho voleu?
És que, vale,
teniu una mica fama
a la gent que us dediqueu
a això de ser cercle tancat,
per públic molt especialitzat,
llibreries especialitzades...
Ara ho obrim a tothom, no?
Això forma part
de la vida quotidiana.
Ho veieu bé, això?
Sí.
O ja us està bé formar part
d'un cercle allò
més especialitzat?
El Josep Oteclar,
què dieu vosaltres?
José Luis,
Hugo?
No sé què passaria.
Podria ser interessant.
A França, per exemple,
està així.
És bastant normal.
El que estava dient ahir
de les tirades,
les tirades són 15.000 exemplars.
Com a mínim.
O sigui,
que vas a la perruqueria
i et trobes igual
que trobes les revistes del cor
i la molt interessant.
Te'n vas a la llibreria
i et trobes un còmic.
Sí,
pots tenir familiars,
que això no passa.
Jo no tinc cap familiar
que llegeixi còmics quasi.
Ho tinc un.
I allí pots trobar
famílies senceres
que el pare elegeixi el Tintin.
Bé,
tota la família
té la seva...
Ha trobat el seu nínxol,
no?
Sí, sí.
i no te'n miren
per sobre de l'ombro
ni coses així
perquè estiguis
llegint un còmic.
És una cosa normal.
I vas a les botigues
i hi ha una quantitat
increïble
de tot tipus de gèneros.
Això és a què es referia
a ell, suposo.
Des d'alguna cosa molt culta,
no sé,
un còmic que ha guanyat
el premi Pulitzer,
que existeix,
no?
El Maus,
aquest.
el coneixes?
Sí, sí,
me'l conec.
Tinc les portades.
Sí, bueno,
des d'això
per quilos petits,
no sé,
per algo humorístic,
no?
Sí.
O una tira còmica,
no sé,
des de...
com al cinema,
diguem.
Sí.
Com un mitjà audiovisual,
no?
Bueno,
no audio,
no.
Bueno, bueno,
tot està per inventar.
Hugo,
tu què deies?
No,
que...
que encara
diré el típic,
però és que
mai hem passat,
vull dir,
que vas a fora d'Espanya
i ets dibuixant
i, ostres,
ets alguna persona
que treballa sobre això
i que té un valor,
no?
Sí.
Tu dius que ets dibuixant aquí
a la clavada menys,
però encara hi ha,
vull dir,
ets dibuixant aquí
i, bueno,
i tu de què vives?
Sí,
bueno,
no,
però és que,
a més,
és veritat,
perquè pel que m'està dient
està molt mal considerat.
Bueno,
hi ha mercat per tot
si busques,
el que passa és que,
clar,
precisament el que és de còmic
és molt complicat.
que se'ns ha tirat el temps a sobre.
Josep,
de què parlaràs aquesta tarda,
així a grans trets?
Sobre el còmic book,
el format del còmic book
i la novel·la gràfica
que és el format
que ara està més de moda
del que a més es parla.
Què són,
així ràpidament?
El còmic book
seria el sistema tradicional americà
de 22,
24,
32 pàgines grapades,
un format així,
estamany d'ina 4 o així
i el format novel·la gràfica
és el format
que s'assembla més a un llibre,
que és un còmic
de més pàgines,
normalment en blanc i negre
i que normalment
tracta de temes més adults,
normalment és més dramàtic
o és més...
és un còmic més per adults,
normalment.
El format va vinculat
pel que em dius,
doncs,
a la temàtica,
a un públic...
No tindria que ser així,
però sí,
habitualment sí.
Llavors, per exemple,
corto amb el test
del que parlaves abans,
el seria més considerat
ara com la novel·la gràfica,
tot i que quan ho feia ahir
no era una novel·la gràfica,
però ara seria
la temàtica de novel·la gràfica.
Un desenvolupament
és més per adults,
l'escriure és més llarga
i el comic book és una cosa més urgent,
més immediat,
mensual.
Sí.
Un Snoopy,
una Mafalda.
Un Snoopy de Mafalda
és un altre tipus de comic,
són les tires de diari.
Vale.
Llavors,
això sí que és un mercat,
una cosa que ha arribat a tothom.
Sí, veus?
I tothom ho coneix,
però sense donar importància,
com deia abans,
consumeixes un Garfield,
un Snoopy...
És veritat, això.
I després tu no oblides, no?
Ho veus com la cosa més normal del món.
Jo crec que així hauria de ser
tot el còmic.
Hi ha còmic més per guardar-ho
i què bo és,
i còmic així de consum i fora.
A lo practico.
Bueno,
seria una manera de popularitzar.
Com tu veus per la tele
qualsevol sèrie,
que la veus i t'oblides,
passes l'estona i ja està.
Com un mitjà més,
normalitzat,
que deies abans.
Normalitzat.
Recomaneu-nos,
abans de tancar l'entrevista,
un autor o un còmic?
Un títol,
un autor,
per a no entendidos, eh?
És que això és complicat
per a segona persona.
Però, per exemple,
Hugo Pratt també em sembla
que és una bona opció.
l'amor del Marcelado
o per a qualsevol
que no estigui acostumat
a llegir còmic.
Però també t'agrada
el tipus d'història
de corto,
que és molt especial.
Maus,
que abans comentava,
és un bon exemple
i és l'exemple
que s'acostuma a donar
a tothom,
perquè com ha guanyat
el Pulitzer,
és la forma d'entrar.
Mira, ha guanyat un Pulitzer,
aquest còmic.
va, que això deve ser ser sèrio, va.
Maus,
i a més està disponible
en el rei de diverses vegades,
està tant en català,
en castellà,
és bastant fàcil de trobar.
I això,
depèn de la temàtica d'adascú.
Si t'agrada, per exemple,
el periodisme,
jo recomanaria a Lloussaco,
que té uns còmics
que es diu,
un es diu Gorazde,
un altre es diu Palestina.
i no és més que còmic,
arriba a un format diferent,
és periodisme i còmic.
És com un documental,
en còmic.
D'acord.
Ell va anar,
per exemple,
el de Palestina o el Gorazde,
va anar allà,
va parlar amb la gent
i vas veient la vida
de la gent allà
i com va passar tot.
Per exemple,
em sembla una bona recomanació
per a algú
que li agrada
i veure documentats
i li agrada aquesta temàtica
i no s'espera
que això existeixi en còmic.
Xics, vosaltres
teniu algun títol imprescindible
al cap,
un còmic de capçalera?
Bé,
t'explico el meu.
A mi m'agrada molt
Yves Chaland,
que és un dibuixant
dels 90
i ara estan
traient recopilacions d'ell
en un format molt
està traient englenat
amb un tamany així
molt ben editat.
I són,
eren uns còmics
que no es podien trobar aquí
amb uns guions molt bons
i és una espècie de...
són històries
amb aspecte infantil
però tenen bastant
de profunditat
i no sé,
hi ha un dels còmics
que tracta sobre la...
com ho se diu?
La revolta...
A Ungria.
A Ungria.
Que va bé als anys 50
i tal.
Té aquesta estètica retro,
un dibuix molt cuidat
i molt...
ho veus
i sembla el Tintín,
diguem,
però té bastanta mala...
Mala baba.
Mala baba.
Digue'ns,
tornes a repetir el nom
del dibuixant.
El dibuixant es diu
Yves Chaland
i el personatge...
Freddy Lombard?
Sí, Freddy Lombard.
Sí,
que va bastant de genera.
Val,
mira,
molt bé,
una novetat.
Hugo.
No tinc cap on concret,
soc més il·lustrador
que més dibuixant de còmics,
però Moebius,
tot el que ja faci
Moebius aquest home...
Què passa amb Moebius?
Què passa?
Què passa?
Que sembla que no hi hagi ningú més.
No, a veure,
és que toca tota la temàtica.
Home,
a part d'aquest,
si vols a comú infantil,
per mi el millor
va ser Frank King.
Frank King
és un dibuixant belga,
franco-belga,
que va fer còmics d'Espiru,
no sé si conec Espiru Fantasio,
et sona?
Sí, sí, sí.
Doncs ell va fer,
a part d'això,
va fer més còmic,
va deixar una mica
aquest personatge
i va fer coses
molt, molt, molt interessants.
Estic veient,
se'ns acaba el temps,
no tenim més temps,
però estic veient
que tirarem més cap al còmic europeu
que no l'americà
o el japonès.
No, jo hi misso tot.
Per bé o per malament,
per la meva cartera,
però jo hi misso tot.
Vosaltres dos?
Bueno,
una miqueta de tots,
també.
És que hi ha bon material
o tot arreu,
clar, clar.
Xics,
no ens queda més temps,
escolta,
que vagi molt bé
la xerrada aquesta tarda,
recordem,
a dos quarts de 7,
conferència,
el còmic book
o novel·la gràfica
a càrrec de Josep Busquet
serà la biblioteca pública
de Tarragona,
ara,
a dos quarts de 7.
Moltes gràcies
i bona setmana del còmic. Gràcies per venir.
Gràcies a tu. Gràcies.