Seguim endavant amb el Ja Tardes, som a la meitat d'aquesta segona hora de programa,
ja és negra nit a fora i fa un fred horrible.
Víctor, fa fred o no fa fred?
Fa molt de fred. Realment fa tant de fred que la jaqueta és necessària,
es necessita bufanda, guants...
I més en tinguéssim, no?, més jaquetes.
Doncs mira, t'agraïm encara més perquè hagis vingut,
no només perquè vindràs a parlar-nos d'un tema que ens fa molta il·lusió,
perquè no l'hem tractat mai i volem conèixer,
sinó també perquè desplaçar-se fent aquest fred, escolta't, el seu mèrit.
Bé, sempre hi ha una primera vegada.
Amb fred i amb... Vaja, encara que estigués nevant a sota zero la carretera plena de neu,
tu aniries aquest cap de setmana al Saló del Manga, no?
Home, clar, si ha d'anar...
En condicions extremes.
Sí, sí, sí, sí. Estigui ploent, nevi, caigui la granissada del segle, és igual, si ha d'anar.
El Víctor Sarsal és periodista i tot i que només té 23 anys,
ets molt jove, no et fa res, no, que digui l'edat?
No, no, no passa res.
És tot un especialista en la seva vida privada i també professional en els mitjans de comunicació amb què treballa,
un especialista en cultura japonesa i concretament en aquest tipus tan concret de còmic que és el manga
i que sembla que dona, per tant, com per fer un saló d'un cap de setmana a Barcelona.
Sí, i donaria per dos caps de setmana i tres i els que calgués.
Tinc un munt de preguntes, així que, escolta, anirem picant d'aquí d'allà i anirem fent.
Escolta, com definiries a la gent que li ve de nou què és el manga?
El manga és un còmic però a la seva versió japonesa.
Directament qualsevol actor de còmic americà, còmic europeu,
qualsevol tipus de còmic es pot semblar completament al manga.
El que passa és que la perspectiva és diferent, és una cultura diferent,
és l'altra banda del món, lògicament,
pensen d'una forma bastant radical en quant als nostres pensaments,
als nostres coneixements, tenen una cultura que els fa més curiosos,
busquen unes idees molt diferents a les que nosaltres mateixos tenim.
Aleshores, clar, això reflexat dins dels dibuixos queda d'una forma tan diferent
com ho veiem nosaltres que, clar, xoca al principi, però igualment és curiós.
Ara entrarem en els detalls del que diferencia el còmic japonès de l'Europa,
o de l'americà, però m'estàs dient que donar-li el nom de manga
simplement implica que s'hagi editat a Japó o que sigui d'autors japonesos.
Els japonesos, en aquest sentit, són força seus i és un producte 100% japonès.
Tot el que es fa fora de Japó, encara que estigui ambientat en una estètica manga,
ells no ho consideren com a manga.
Pot haver-hi casos, hi ha casos de dibuixants japonesos o dibuixants americans,
que s'han considerat manga, fins i tot pels mateixos japonesos,
però aquests són casos molt extrems.
És a dir, ells ja tenen una cultura també del manga pròpia
que ja porten moltíssims anys portant i d'allí no els moguis.
Quan es parla de manga, es parla només de còmic impresa en paper,
no de dibuixos animats, que això seria l'anime?
Això és l'anime, exacte.
Els dibuixos animats, com has dit, és l'anime,
i el dibuix en paper és manga.
Tots dos són termes, això, que impliquen fet a Japó per gent japonesa,
encara que després agafin com a escenari, doncs,
el Nova York, per exemple.
Potser qualsevol lloc, això, no tenen cap problema en dir,
doncs, ara agafo Xina, ara agafo Japó mateix,
ara agafo un planeta diferent.
En això no tenen cap problema.
Clar, pels qui no hem entrat en aquest món,
tenim la impressió que manga és aquell tipus de dibuix
amb cares arrodonides, ulls enormes i lluents...
No, això era als temps de la Heidi,
als temps del Mazinger Z, ara ja ha canviat molt.
l'estil dels dibuixants ha canviat radicalment,
es pot trobar tot tipus d'estètiques,
fins i tot hi hauria mangas que diria
això no és un manga, això no sembla un manga,
però sí, realment ho és.
Des de quan que s'utilitza el terme, ho saps?
Quan es va començar a utilitzar el terme manga?
I ho van fer ells o ho vam utilitzar nosaltres?
No, això és cosa seva,
però exactament no t'ho sabria dir, veus?
És justament una dada que...
Però vaja, època de Mazinger Z podria ser i abans?
Sí, molt abans, molt abans.
Per fer-nos una idea.
Si ja s'està parlant d'Osamotezu,
que com el déu del manga,
i ja fa uns quants anys que per desgràcia ens va deixar,
clar, no podem ficar una dada exacta.
Igualment, el manga remunta a l'època
en què va començar a existir els còmics aquí a Europa,
que fa 100 anys.
Amb la publicació de The Yellow Kid,
la tira còmica famosa del diari,
era un diari nord-americà, no me'n recordo quin.
doncs a partir d'aleshores ja es va començar a fer aquest tipus de dibuixos.
Vols dir que va sortir al mateix temps?
No, al mateix temps no,
però amb l'inici de les tires còmiques,
doncs clar, els japonesos ja tenien uns dibuixos tan bé fets,
és a dir, ja tenien...
Clar, és que si ho mirem des d'un punt de vista objectiu,
el manga i el còmic són art,
perquè és una evolució de quadres, de dibuixos,
portats a escenes.
Escena, escena, escena, escena,
donar un conjunt d'escenes i això és un còmic.
Un cop es va crear el marc de dir que hi ha un diari que publica això,
doncs a partir d'aquí ja tothom va poder anar a posar material que hi ha.
Ja va sortir tot, tant pel còmic com pel manga.
El manga va sorgir una miqueta després,
clar, perquè si primer va ser a Estats Units
i després ja va agafar tot el món,
doncs clar, el Japó va arribar una miqueta més tard
que realment quan es va començar.
Però sí, estaríem parlant dels anys 20, els anys 30, segurament.
Víctor, tu ho pregunto ara,
perquè sé que després em perdré amb altres preguntes
de curiositat pura que tinc.
Endavant.
I ho vull saber i m'ho vull apuntar.
Vinga, si hem de començar per un manga,
quin ens recomanes?
Començar per un manga?
Per començar i allò que sigui prou interessant
com per dir vull més.
És que es pot començar...
Això depèn de la persona.
Clar, si es vol començar per un manga
per recordar vells temps,
per dir quina nostàlgia,
Bola de Drac.
Clar.
El manga de Bola de Drac.
A més, aquest és molt fàcil de trobar.
Bé, millor el manga o millor l'anime?
El manga sempre és millor.
Sempre, en tots els casos.
Per què dius això?
No, perquè, clar, la gent de vegades pensa
ostres, quin anime més bo, tal qual.
Clar, després es llegeix el manga i diu
el manga és millor.
El manga té més...
Té més xitxa, per dir-ho així.
Clar, perquè és l'obra original.
El manga és el primer que surt.
De vegades hi ha casos
que primer apareix l'anime
i després es fa un manga a partir de l'anime.
Que això són casos molt puntuals
i coses molt rares.
L'habitual és que surti primer el paper.
Exacte.
I després també, doncs, sí,
hi ha excepcions que dius
ostres, l'anime és boníssim
però el manga no m'entero de res.
També hi ha aquesta situació
però és molt estrany.
Doncs, a veure,
si volem començar, com dius tu,
pel punt nostàlgic,
recuberem Bola de Drac.
Sí.
Però qui seria el pare,
allò, la base del manga
de dir, home,
és que si vols saber alguna cosa de manga,
aquest l'has de llegir per força.
Qualsevol obra d'Osamutezuka.
digue'ns alguna,
per qui, quina et sembla a tu?
M.A.W. baixa
és una obra molt bèstia
perquè no sembla un manga,
sembla més aviat un còmic.
És a dir,
per la gent que està acostumada
a llegir un mortadelo,
un espirú,
un superman,
doncs és millor començar
per una obra una miqueta més d'orilla.
Per exemple, aquesta que he comentat
o també es podria començar
per Death Note,
o Twenty Century Boys,
que són obres molt recents,
però que estan carregades
de molta psicologia,
una mentalitat molt humana.
Et pots ficar molt més en el paper.
És molt més fàcil entrar.
En canvi,
després hi ha altres sèries
que van molt més enllà.
Hi ha un protagonista
que és un heroi,
va evolucionant, etcètera,
però...
Has d'estar més iniciat, potser.
Has d'estar una miqueta més iniciat.
Entrem ja en aquestes diferències,
encara que sigui així a grosso modo,
entre el còmic,
entenem per còmic,
doncs això,
tot el producte que es fa
als Estats Units,
a Europa, bàsicament,
i el manga,
que és el producte que es fa a Japó.
Quines serien les diferències?
I què tenen...
Bé, després,
pròxima pregunta.
Digues, digues.
La primera diferència,
clarament,
és que el manga
és de Japó,
directament.
I vols dir que...
El còmic és universal,
però el manga
és de Japó,
és així.
L'estil de dibuix,
doncs,
canvia,
això és fonamental,
això es veu molt clarament.
Després,
també,
a l'hora d'agir-te un manga,
si et compres una edició original,
no te'l llegeixes
d'esquerra a dreta,
te'l llegeixes
de dret a esquerra.
Les vinyetes van al revés.
A l'hora de la lectura
has de pensar,
has de donar un gir
de 360 graus,
ai,
de 360,
no,
de 180.
Sí,
les matemàtiques
no se'm donen bé.
Però escolta,
és que no hi hagi,
tampoc.
Però escolta,
no m'estàs dient
que llegeixes manges en japonès.
O sí?
Algun he llegit.
Alguns.
He arribat a tenir...
Saps japonès, eh?
Una miqueta.
Una miqueta.
Estupendo.
El meu professor m'ha ensenyat.
Víctor,
ara que t'hem descobert
no et deixarem marxar.
Tu tornaràs al programa, eh?
Ui, ui, ui.
Tu ets un diamant brut.
Escolta,
però encara que estigui traduït
el manga,
també segueix aquesta línia
de vinyetes al revés?
Antigament,
aquí a Catalunya,
doncs sí,
abans sí que es llegia
normal.
És a dir,
d'esquerra a dreta
feien l'edició
justament al revés.
És a dir,
la giraven.
Però ara,
veient que hi ha molta afició,
que es ven
i que ha estat un boom
des de fa
cinc, sis anys,
bé,
fa més anys que tenim el manga aquí,
però realment el boom
va ser des de fa cinc o sis anys.
Doncs les editorials
ja es van arriscar
i van dir
agafem
i fem l'edició
tal qual
ens arriba.
I clar,
ja t'has d'acostumar
i a tots els tomos
abans de començar,
quan obres la primera pàgina
et surt
ei,
l'estàs agafant al revés,
per si un cas.
Aleshores,
clar,
ja l'has d'agafar
i t'hi has d'acostumar.
O sigui,
formalment,
fins i tot té aquesta singularitat.
Deies que es fa Japó
i que té
l'esperit japonès,
suposo que d'una manera o altra,
perquè
hi deu haver
mil maneres
de fer dibuix a Japó.
Sí, sí, sí.
És a dir,
qualsevol manga
que t'agafis,
doncs
ja trobes que és diferent.
Què tenen en comú
però tots ells?
Perquè jo m'imagino
que ell dibuixant japonès
que justament el que vol
és imitar els còmics.
No.
Però bueno,
i tu t'has de ser manga.
No, no, no.
Al revés,
ells no volen imitar.
És a dir,
ells volen fer la seva obra,
volen transmetre
el que ells volen transmetre,
no tenen absolutament
cap tipus de pressió inicial,
que això aquí
passa al revés.
És a dir,
aquí,
si tu vols publicar
un còmic
o qualsevol cosa,
et fiquen
deu mil traves abans.
A Japó
passa exactament igual
i fins i tot
et fiquen
deu mil més després.
Però
allà
s'ho agafen
amb moltíssima més il·lusió.
Hi ha una...
És que hi ha cultura
de manga.
És el que t'anava a dir.
Allà sembla una cosa
molt implantada
en la societat, no?
Sí, exacte.
El primer ministre japonès
actual
és un fan
reconegut
de diversos mangas
i de diversos animes.
I, clar,
això és una cosa
que a la nostra cultura
doncs
xocaria molt.
Imagina't,
jo què sé,
el president del govern
ara mateix que agafessi
i digués
pues a mi me gusten
los còmics
i los dibujos animados.
Jo me miro
la de Draclarade.
Sí, sí, hi hauria una revolució.
La gent diria
això no és normal.
Aquí una persona
que ho reconegui
tan obertament
i ahir a Japó sí.
Clar, està com a molt integrat
com a forma artística
dins de la cultura.
Sí, però
això
els que dibuixen.
En canvi,
els que
els que
mengen
d'aquesta
d'aquesta
indústria
és a dir,
els otakus
és a dir,
els aficionats
al manga
no són gaire
ben vistos.
A Japó?
A Japó.
A Japó mateix.
Per tant,
és una pura ocasió
que el primer ministre
hagi dit ahir?
No,
això és un abans
més aviat.
Val.
És a dir,
ara mateix
Japó
doncs clar,
està en expansió
continuada
cada cop
arriba
el manga i l'anime
a més cases
per dir-ho així
a tots els països
cada cop està arribant més
s'ha descobert un filó
i ara
tots els països
l'estan intentant aprofitar
i clar,
què passa?
Doncs que
ells veuen publicacions
veuen
com evoluciona
i tenen ganes
d'agafar més.
Aleshores,
clar,
els autors japonesos
abans era més
per un públic japonès
i ara ja se n'adonen
que és per tot el món.
I com és que està mal vist
ser lector
de manga
al Japó?
Perquè es considera
una literatura
cancèntica?
No, no, no,
és a dir,
és la gent
que compra mangas,
la gent que compra revistes,
la gent que compra figuretes,
clar,
per la gent
és un...
aquests vagos
que estan fent,
comprant còmics,
estan tot el dia
i és clar,
és que
allí hi ha
hi ha un tipus de persona
que és l'otaku
però també hi ha
un altre tipus de persona
que és l'ikikomori,
que són persones
que es tanquen socialment
a les seves habitacions,
no surten d'allí...
i s'ha identificat una mica
les dues coses,
exacte,
aleshores,
clar...
que en alguns casos
deu ser cert,
sí,
hi ha molts casos
que sí,
a veure,
jo ho he de reconèixer,
encara no he anat al Japó
però conec molta gent
que ja ha anat
i realment
han vist
que és que estan mal vistos.
Aleshores,
clar,
veus,
en el meu cas
l'any que ve
aniré a Japó
durant un mes sencer,
justament tindré
al costat
el barri
per excel·lència
del Manga
que és
Akihabara
i allí m'estaré
el mes sencer
si cal,
només comprant,
mirant,
rebuscant
i clar,
seré un mes,
un otaku més
i em miraran malament.
Víctor,
tu tornaràs
al Ja Tardes,
ja t'ho he dit,
home,
que te'n vas al Japó
l'any vinent
ens vas d'explicar això.
Fem una cosa,
ara comencem a parlar
sobre el Saló del Manga
que és l'excusa
de l'entrevista,
aquest cap de setmana
a Barcelona
i us passo
una entrevista
que hem fet
amb l'Ester Dalmau,
ella és la responsable
de l'oficina de serveis
a la joventut
del Consell Comarcal
del Tarragonès.
És que és aquest departament
el que us munta,
us organitza
un autobús
per anar
al Saló del Manga,
un autobús
que sortirà divendres
a dos quarts de deu
del matí
de la plaça Imperial Tarracó
us deixa allà mateix
a l'Hospitalet de Llobregat
i us torna
divendres mateix
a la tarda
que us organitza
el viatge
al Saló del Manga.
Això ens ho explicava l'Ester.
Ester Dalmau,
bona tarda.
Hola, bona tarda.
Quantes places
de moment,
perquè això ens interessa molt,
estan ocupades
i quantes llibres
en queden
per aquest autobús?
Bé, estem més o menys
al 50%,
la veritat.
Sí, així encara hi cap molta gent.
Queden 25 places encara.
Explica'ns una mica
les condicions.
Bé, primer que tot
com se us vau córrer,
em sembla que no és
la primera vegada
que organitzeu un autobús.
No, hi ha fa sis anys.
Déu-n'hi-do.
Sí, fa sis anys
que organitzem
tant pel Saló del Manga
com pel Saló del Còmic.
I, bueno,
és una cosa que
de les sortides
n'hem fet diverses,
també vam fer
la Fira del Disc
i altres activitats
que s'han fet fora,
però aquesta és l'única
que sempre s'omplia.
La veritat és
que sempre s'omplia
i aquest any ens estranya,
potser és perquè
és en divendres,
però hi ha hagut vegades
que han sigut fins i tot
dos autocars.
També ho organitzen
des de Cambril,
Salou i Vilaseca,
també organitzen
un altre autocar.
No és el mateix, eh?
No, no és el mateix,
és separat.
Per tant,
des de Cambril,
Salou i Vilaseca
es pot accedir també
a aquest autocar gratuït,
però no cal passar
per Tarragona.
Bé, en aquell cas
no sé si és gratuït,
en el nostre sí que és gratuït
i l'únic que hem de fer
és treure's l'entrada
pel seu compte.
Nosaltres vam triar
l'hi-vendres
perquè era un dels
dies que sabíem
que algunes escoles
i centres de secundària
feien festa,
era un dels dies festius
que agafaven
i bàsicament
perquè en el Salou
l'entrada era gratuïta
i s'hi anaven disfressats
íntegrament
de personatge
del còmic manga.
Això passa només
el divendres?
En aquest cas sí,
aquest any sí.
Ho tenen encara més fàcil,
no?
Perquè mira,
autobús gratuït,
després van disfressats
i entrada gratuïta.
Exacte.
I també perquè dissabte
era tot sant
i per això
es va decidir divendres.
La tornada
l'organitzeu també?
Sí, sí, sí,
és anada i tornada.
A quin hora,
a quin horari tindrà tot això?
A les 9 i mitja
sortim de la plaça Imperial Tàrraco
davant de la facultat
i després
la tornada
serà des del mateix lloc
on ens deixaran,
sortirem d'allà a les 4 i mitja
i cap a les 5 i mitja,
a les 6 estem aquí.
Ah, molt bé.
Així veniu
a començament de la tarda,
per dir-ho així.
Sí, bueno,
una miqueta cap a les 6 o així.
Molt bé.
Quin perfil,
quin tipus de gent
s'hi pot apuntar,
quin límit d'edat tenim?
En principi
és per gent jove
de 15 a 35 anys,
però
a vegades
ve gent més gran
perquè el que sí que demanem
és que
els que són menors d'edat
vagin acompanyats
d'una persona adulta.
I pot ser un cosí
que tingui 18 anys,
pot ser un amic
que tingui 18,
19 o 20,
però de vegades
venen pares.
Però, bueno,
són números comptats, no?
De totes maneres,
tenint en compte
que ara mateix
no ho tenim ple a l'autocar,
bueno,
sempre hi ha un...
es pot fer una llista d'espera
perquè hi ha gent
que no compleix
els requisits d'edat
i que pot entrar
d'una altra manera.
O sigui,
que pot entrar a última hora
perquè
perquè ens interessa
és omplir les places.
Com ho poden fer
per reservar plaça
per posar-se en contacte
amb vosaltres?
Doncs,
poden trucar
avui fins a...
Bueno,
avui i demà
fins a les 8 del vespre
aquí al Consell Comarcal
del Tarragonès
al 977-24-45-00
i, bueno,
des de l'àrea de joventut
nosaltres
es hi faríem
la inscripció
i ja està.
Quant de temps
dura el trajecte
des de Tarragona
fins a l'Hospitalet?
Sí,
és una hora,
hora i quart.
Sí.
Per a aquells
nois,
noies
que s'ho estiguin plantejant
ostres,
els hi diem als pares
que fantàstic,
no?
Que l'ambient
és molt agradable
i que és una bona experiència.
Doncs la veritat
és que sí,
és espectacular.
Jo això ho dic en sèrio.
El Còmic,
el Saló Internacional
del Còmic
està bé
però el Saló del Manga
és espectacular
perquè hi ha molta gent disfressada
perquè, bueno,
és una autèntica bogeria.
Són gent molt maca.
Bueno,
a vegades diem
són una mica friquis
però són gent
molt, molt maca
i molt sana
i això,
la veritat
és que veure
que tanta gent
es mou
per un interès així
i que està molt ben organitzat
a més al Saló del Manga,
doncs la veritat
és que és una de les activitats
que fas a gust
perquè mai hem tingut
cap tipus de problema.
Doncs ja ho sabeu,
el divendres,
des de dos quarts de deu
em dius,
a la plaça Iperi el Tarracó,
sortirà aquest autobús,
un autobús que se'n va directe
cap a l'Hospitalet de Llobregat
per portar-vos al Saló del Manga.
Si voleu fer la inscripció,
la reserva,
afanyeu-vos,
només teniu de marge
avui i demà
fins a les 8 del vespre
trucant al Consell Comarcal
al 977-24-45-00.
Emmeteu grups,
no?
Fins i tot
sé que se us apunten
grups de 10 persones
o gent separada
i podeu anar fins i tot
amb els pares,
que això és fantàstic també.
Esther Dalmau,
moltes gràcies
i felicitats per la iniciativa.
Gràcies a vosaltres.
Víctor,
és així, no?
És espectacular.
Sí, sí, sí.
Realment
és molt gran.
Com?
És una cosa que
s'ha de viure.
No es pot explicar en paraules.
Però físicament,
perquè ens fem una idea,
perquè sembla que està repartit,
no?
Hi ha diferents...
Sí, ara mateix
hi ha tres espais,
però hi ha un espai central
que és la Farga de l'Hospitalet,
sempre ha estat així,
sempre havia estat al centre,
però ara
hi ha tres espais,
en un està l'escenari,
en un altre hi ha
la sala de projeccions
i l'altre és la mateixa Farga
on estan tots els expositors,
on estan la sala de conferències,
on estan els tallers,
on estan totes les sales
especialitzades per jocs,
per exposicions,
per firmes,
tot.
És que pel que dius,
també té un punt interactiu,
tallers...
Sí, sí, sí.
Vaja.
Exacte,
perquè la sala del manga
no s'hi va només a comprar,
també es va veure,
es va conèixer,
es va descobrir.
i vas a intentar integrar-te
amb la cultura japonesa.
és la idea que té fi còmic
de com ha de ser la sala del manga.
Després canvia una miqueta,
però bueno,
això ja és a gust...
A petició de l'escenari.
Sí, exacte.
No tenim gaire temps
i ens en queden moltes preguntes
al calaix,
però per anar per feina,
Víctor,
què és el que trobarem
en guany?
Quin és el reclam principal?
El reclam principal
és l'actuació
de Jam Project,
que és un grup japonès
format per cantants
molt famosos
dins del món de l'anime
que han fet els openings,
per exemple,
de Bola de Drac,
els openings
de Kabuy Bi-Bop,
de One Piece...
Però quan Déu s'han fet
vols dir que han composat
i han cantat?
Sí,
són autors diferents
que clar,
cadascú ha cantat
un tema diferent
però s'uneixen
dins d'un mateix grup
que és el Jam Project.
M'estàs dient que
escoltarem en directe
la caràtula de Bola de Drac?
Sí.
Que guai, eh?
Fa dos anys també es va fer.
I en Hapo, a més.
Sí, home, clar.
Estupendo.
Allí ni català,
ni castellà,
ni anglès,
tot és en japonès.
Allí, per força,
t'hi has d'acostumar.
Va, doncs vocabulari bàsic.
Com es diu Bola?
Depèn.
Al matí,
a la tarda,
a la nit...
Bon dia, bon dia.
Ohio.
Ohio.
Com l'estat dels Estats Units.
Sí, sí, exacte.
Ohio.
Està molt bé.
Que has anat mai tu
disfressat al Saló del Manga?
Sí,
més d'un any
m'ha tocat disfressar-me
ja fos per l'estat
o ja fos per gust propi.
Ens deixem alguna cosa important
a dir
sobre el Saló del Manga
concretament?
Sí, que s'ha de visitar.
S'hi ha d'anar, eh?
S'hi ha d'anar, per força.
I dura tot el cap de setmana,
o sigui que...
I vull fer una crida especial
als que demà participen
al karaoke
perquè jo demà
estic de jurat.
Què em dius?
Sí, o sigui que...
que vagin molt preparats
perquè serem durillos,
serem molt durillos.
Veu concurs de karaoke
en Japó.
Clar.
Clar.
Allí una paraula mal dita
vol dir
zero punts,
automàticament.
Víctor, tu
estàs acostumat
a que et diguin friki?
Ho portes amb dignitat?
És més,
si no em diuen
que soc friki
a les hores
no em trobo gust.
Va més enllà.
Víctor,
ha estat un plaer
poder parlar amb tu.
Víctor Sarsal,
periodista,
ja ho veu vist,
tot una eminència,
tot un especialista
en cultura japonesa.
No, no,
sempre es pot saber molt més.
Avui t'hem pillat
una mica pel cantó del manga,
però ens has dit
que també t'agrada
el que és el còmic.
els videojocs,
la cultura japonesa,
etcètera.
Tot el mundillo.
Nosaltres hem estat
molt a gust i encantats.
Si tu has estat a gust
un altre dia
et convidarem també
perquè vinguis.
Moltes gràcies.
Gràcies, Víctor.
De res.