.
Sergi Xirinax, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Apropa't el micròfon, no siguis tímid.
Què? Aprope, ja sé, m'he apropat, estic aquí davant de tot.
Si pujo aquest botó, només és el que ho sento o també el que agafes tu?
No, és simplement el botó, el botó del so.
El Sergi Xirinax ja hauria de saber això, que t'hem convidat moltes vegades
i sempre amb una excusa o altra bona.
Aquest dissabte...
Un poc que teniu un material que vés a saber aquí.
No em dissimulis.
Aquest dissabte, teatre.
Teatre al magatzem amb una companyia nova.
Tenim dos dels actors aquí, l'Agnès Busquets.
Agnès, bona tarda.
Busquets no, Busquets no, que jo no surto a Polònia.
Jo surto només a Tarragona.
Ai, perquè t'he canviat jo el nom.
Un poblet petit de Polònia.
Agnès, com et dius el cognom?
Martí.
Agnès Martí?
Ai, d'on ho he tret jo, això?
Clar.
Pau Gabaldà, no?
Això sí.
Això sí.
Això sí.
Bé, tens...
A veure, torneu a dir.
Dos punts menys ja tens, eh?
Repeteix els nostres noms una altra vegada.
Agnès Martí.
Molt bé.
I Pau Gabaldà.
Sergi Xirinax.
Per mi, més punts.
Qui sou, Tecla Smith?
Va, va, va, no us em disperseu, que anem malament de temps.
Qui sou, Tecla Smith?
Qui són, Tecla Smith?
Qui és, Tecla Smith?
A veure, que aixequi la mà.
Qui és, Tecla Smith?
Aquesta companyia nova que ha sortit de Tarragona.
Bé, ben bé, una companyia, un grapat de gent.
Quatre penjats.
Oh, quatre no, eh?
Que sou una gent.
22.
Tanta gent, sí, de veritat.
22, esperem a ser més.
Ben bé no és un grup.
Tu has matisat, no és una companyia, heu dit.
De moment, bé, no ho sé, el que serà, sí.
Entre altres coses, una companyia, una companyia que es fa i desfà, es pot fer i desfer.
És com la Sardana.
Diversos grups, un col·lectiu, se n'hi diu, el que passa que és molt seriós, això.
Un col·lectiu, exacte.
Però d'on ha sortit això, que què us he llamat a vosaltres, d'això del teatre?
Perquè en principi sou un grup de gent, expliquem, un grup de gent que, bueno,
vam coincidir fent coses diverses al magatzem i llavors vam dir, vinga, per què no muntem alguna cosa conjunta, no?
Que va així.
Sí.
Bé, l'Agnès diu que vagi parlant, però que parli allà.
Jo vaig convocar una mica, també, perquè havíem fet alguna altra cosa,
arrel d'allò que muntàvem amb la biblioteca, la literatura escena i tot,
sobretot el desembre.
El desembre era?
Sí.
Sí, el desembre vam...
Vam replegar un fotral de gent i alguns s'hi van enganxar, altres que estaven enganxats
i altres que s'hi enganxaran i l'Esmit, doncs l'Esmit ha unificat molt, l'Esmit.
L'Esmit.
La tecla ho hauríem de deixar per un altre dia perquè és llarg, la història la passarem per capítols,
la tecla és la...
La tecla de moment està a la cuina allí, cuinant, preparant l'espineta amb els caragolins
i totes aquestes històries.
De moment l'Esmit és el que dona la Jeta.
És el que no la dona.
Està sempre a l'ombra, però...
A l'ombra, però...
I ja sabia jo que això, una entrevista normal no podia ser.
Hi ha la tecla, l'Esmit i la comèdia.
Esmit i el Gic.
I el Pasqual Gic també, però el Pasqual Gic afecta les mongetes que és la setmana que ve.
Aquest dissabte hi ha el d'això i després del divendres hi ha el d'allò.
La gràcia d'aquest grup és que no és com un grup de gent de la mateixa edat,
tots amb el mateix rotllo, el mateix estil, no.
aquí hi ha gent de, no sé, de 27 a 57, o sigui, 30 anys de diferència, 3 generacions, però...
Homes, dones, que això també està mal equilibrat, està molt bé.
I n'hi ha que puja, n'hi ha que baixe, ni...
I tu, transvestits.
La gràcia és que teníeu ganes de fer teatre, com és que vosaltres us heu picat per aquí?
Amb la vida tan tranquil·la que devíeu portar, que us ha agradat sempre això del teatro?
Si et dic la veritat, és un grup molt heterogènic, però hi ha molts funcionaris.
I llavors, com deuen necessitar alguna válvula d'escapament, han dit, va, això, això...
Això és un reflexe de la societat, no?
També hi ha algun autònom, clar.
Sí, també.
Jo també, eh?
I algun pringat.
Algun pringat.
I dramaturgs, tenim dramaturgs també.
I malatins.
I malatins.
Teniu de tot, eh? Fins i tot.
Malatí aquest és el que n'hi ha uns quants que intentaran buscar a saber d'on ve el dissabte.
Un malatí, un malatí.
Dissabte.
Sí, que ningú us perdi, eh?
Que segueixin el fil del malatí, i si segueixen el fil del malatí arribaran a bon port.
S'estrena aquesta companyia, la Tecla Smith, veu-ho, aquest grup de gent, us estreneu amb una obra que s'anomena Virus,
i que porta un premi al darrere.
Sergi, tu no ets l'autor.
Sí.
I resulta que te la van premiar.
L'obra original aquesta, que es diu, es dirà, es diu, es diu Ignició, o seques, Ignició, eh?
Ignició.
Ja ho sabem, ja.
Ignició, no Ignició, Ignició.
De cirera.
Sí, de cirera.
Sí, de cirera, no, sí, Ignició, doncs Ignició.
Ah, sense S, eh?
Sense S.
Sí, que d'això d'allí a Mallorca, a Palma, se'ls va acudir donar-li un premi.
Un premi.
I, aleshores, aquest virus, que, doncs, és una mica la versió, però va, en essència, és la Ignició,
però hi ha alguns afegits, hi ha alguns retalls, una mica en adaptació, també.
Virus, virus també perquè hi ha virus, també.
No, no, clar, cromàtics, retrovirus, virus de mocs...
I n'hi havia un encagarrines, ahir, també.
Però això és real, eh?
Sí, això és real.
I el virus aquest de les 24 hores.
Us ha atacat.
Sí, sí, sí.
Dissabte, quina hora, quina hora, el magatzem?
Virus informàtics.
A les 8 del vespre, primera sessió.
A les 8 era.
Dos quarts d'onze, segona sessió.
Sí?
Sí.
Sí.
Sent dissabte, està bé, que esteu nerviosos.
No.
No.
Bueno, no.
Alguns dels membres d'aquesta agrupació de la Tecla Smith ja teniu més experiència,
d'altres sou més novells.
Com es porta això?
Ui, aquí, l'experiència d'actors, l'Agnès en té més.
No, no gaire, però...
Perquè jo ja t'havia vist actuar abans.
Sí.
I no es posa nerviosa.
Però és que l'Smith aquell fa sentir bé.
Sí.
La gent s'ho passa molt bé.
diu que primer tenien por, però després...
Perquè és molt seriós, saps?
Sí.
Fa respecte, no?
Fa respecte.
Fa una mica de por.
I el primer dia venen una mica escagarrinats.
Crec que tenen més por el primer dia d'assaig que ara.
i ara ja, molt bé, molt bé, molt bé, molt bé.
Anem malament, doncs.
I després amb l'Smith, que sempre ho té tot decidit des del primer dia, no canvia mai res,
però això és estupendo, és magnífic.
Però com diu una companya, no patiu, al final quedarà tot lligat, tot lligat...
M'heu d'explicar, suposo que us ho penseu, no, l'argument.
Més o menys de què va, des del que sigui possible.
Mira, com no sabíem ben bé ni nosaltres mateixos de què anava,
l'altre dia l'Smith aquest ens va enviar una sinopsi, perquè no ens perdéssim.
Perquè és que, clar, dius, què passa aquí?
Sí, perquè n'hi ha uns quants, tenim dos o tres gabinets de premsa,
en què som tanta gent, tenim gabinets de premsa i comunicació,
i cada un d'ells ha intentat una sinopsi d'aquesta i no sé què.
Vam arribar a la conclusió que no feu la mateixa lectura.
No acabaven de quadrar totes.
El fet és que una de les preguntes que algú no m'ha deixat posar
dins de les sinopsis, que havia posat una que havia de sortir al diari,
bé, és igual, que no s'hi ha sortit, no.
Demà, demà.
Sí, sortia avui al punt, sortia avui al punt.
El que passa que, clar, aquesta vaga criminal que tenim,
doncs no ho ha deixat sortir.
Ells ho publiquen però no arriben enlloc.
Total, que hi havia una cosa que deia, una línia que deia,
si algú del públic endevina en certa, en certa l'argument...
L'argument?
Home, però...
Li donarem un pernil o una cosa així.
No, no me crec que sigui tan surrealista.
Algum fil que ho ha de tenir.
No, surrealista no ho és gens.
És seriós, seriós, real, hiperrealisme més aviat, o no sé.
Però quatre pencellades, de què va?
Ai.
Va, li diem.
Només quatre cosetes.
Ni que sigui la teva versió, és igual.
Val, és igual.
La meva, eh?
Un tros passa a la cua del carnet.
I tu saps que la cua del carnet...
De la policia per anar-se a fer el carnet.
Santa paraula.
Hi ha gent que hi va anar a fer nit, plantant la tenda de campanya...
Llavors sí que és una mica surrealista.
No, no, no, això és història, eh?
No, no, no, perquè ara truques per telèfon,
però quan arribes allí, el número que t'havien donat no existeix.
O sigui que segueix a vent i marro.
O sigui que s'ha de reescriure la història.
Vale, ho adaptarem.
Vale, o sigui, total.
Són escenes d'aquestes...
Són diversos sketches, no?
Són diferents sketches?
No, que és una cosa molt sèria.
Són tres talls.
Això.
Són tres talls d'una història que no van seguit.
Són tres talls d'una història que...
en plan clàssic, tres actes.
Sí, jo ho explicava en plan sinòptic.
Per si algú no ho acaba d'entendre, tres actes.
Tres actes.
Quins actes?
Tres actes, però els actes, argumentalment,
són tres talls diferents.
Que no van, ara passa això i després passa allò i tal.
Són diferents.
Seqüències diferents d'una possible història
que ara, filosòficament, o com se digui,
és una història que està dintre d'una història.
És un bucle, una mica.
Primer acte a la cua de la policia
per anar-se'n a fer el carnet.
Segon acte, on passa?
Dins d'això hi ha unes escenes
que passen dintre del comissari.
Sí.
Amb detinguts i policies i...
Ui, ui, i marro.
I el segon acte no el tenim?
El segon acte.
El segon acte...
Es podria dir que és tot un seguit de llocs.
Poden ser uns bars, pot ser un teatre...
Tot recollit dins d'un espai.
Però desfilen per allà un gimnàs...
Molts espais, molts espais.
I gent que està assejant.
Sí.
Ens fem un moment que la representació...
Que van dient coses
que estan assejant
i parlen de coses que passen al grup
i que fan cap aquí i cap allà...
Sí, una qualitat quotidiana
d'una petita ciutat.
Com podria ser Tarragona, potser?
Reus, per exemple.
Reus, o...
O Falset.
I unes trucades telefòniques.
Un Falset és més petit.
Amb el trompet, o...
Tercer acte.
Unes trucades telefòniques
on circula la fórmula d'un virus i tal.
Tercer acte.
Tercer acte, un judici.
És un judici.
Val.
Un judici molt seriós.
Amb un membre il·lustre de la companyia.
Escolteu-hi, el malatí polula per tota l'obra?
O només el primer acte?
Això que feu referència.
El primer acte físicament i després virtualment.
Per tant, seria el fil una mica conductor de tot?
Sí.
L'esperit del malatí.
L'element comú.
No, no.
No, no, no.
És un element que lliga.
És un element que lliga.
N'hi ha diversos.
També el nom de la ignició,
que aquest no es pot dir perquè és un secret,
és un desvinall a veure si se sap què significa això.
La ignició, els 12-30 ignició,
no és el fil argumental,
però lliga.
Formalment lliga.
El malatí també lliga.
Ara, el fil argumental és una cosa que ara mateix,
doncs sí, perquè no sé pas...
Sí, però no, què cony no es pot dir perquè el fil argumental,
si el diem, doncs ja...
Ja, però...
És un d'allò, és un d'allò.
Ens heu de deixar veure una miqueta,
d'entreveure una mica de què va.
No, és que és tan simple,
doncs que si ho expliquem ja ho expliquem tot.
Doncs ja està, no us pregunto més això,
però sí que m'agradaria...
Hi ha un codi, hi ha un codi pel mig, un codi.
Donem-me quatre pinzellades sobre els vostres personatges.
Agnès Pau.
Com aneu vestits?
O quin tipus de personatge sou?
L'Agnès comença.
Comentant que la cosa està entre el naturalisme,
l'hiperrealisme, la farsa, el seinet i l'esperpent.
I amb les limitacions d'utilitzar el vestuari que tenim.
No, però el vestuari és magnífic.
Sí, no?
I tant.
El Pau, a tu et faltarien dos ditets de pantaló,
però, eh, en el teu vestuari?
No.
Que ho has vist, això?
Bueno, em sona.
Corre amb fotos, corre amb fotos.
Hòstia, és veritat, que corre amb fotos.
I han sortit fotogràficats.
Això és que hi ha hagut, s'ha colat una espia.
Ai, li falta trosset de roba,
a mi em s'obren quilets,
a una altra, potser, alçada...
S'ha colat una espia.
Bueno, podem dir els noms,
va, podem dir els noms dels personatges.
Jo soc l'Amadeu Contreras.
I vas vestit de tratge,
però un tratge que no t'acaba d'escaure,
que et fa una mica ridícul, el personatge.
Bueno, perquè...
Mira, perquè el personatge és així,
però ell està content amb el seu tratge.
A veure, uns mitjons ben macos que porta.
Que se li deuen.
L'Agnès no, no.
Rita Ribes.
I altres coses.
Rita Ribes.
Agnès, i com vas tu?
Diu allò de Ribes, que roba raves,
no el robo raves, que el rebo.
Rita.
Com vas tu vestida, Agnès?
No recordo gaire.
Nena, escàndalo.
Nena, o sigui, de veritat,
m'han trobat un...
M'han trobat una mena de túnica atèria.
Fantàstica, fantàstica.
Fada.
I després, un altre, clar, és el que diu ell,
hi ha personatges que són així com molt atèris,
uns altres molt realistes, hiperrealistes.
Llavors, clar, n'hi ha un altre, doncs...
Hi ha un altre personatge que intervé una miqueta,
i jo dins que aquell sí que va vestit,
doncs, com ha de ser.
Com ha de ser.
Sí, sí.
Està clar, això, no?
Està clar.
Tindreu sorpresa, també, amb el vestuari.
Us ho passeu bé els assajos, no?
Molt bé.
No, no.
Sí.
Els que són vasoquistes, sí.
Sergi, què hem de fer amb aquesta broma?
Premi a Mallorca, has dit?
A Ses Illes?
Sí.
Un cop l'hagi-ho estrenat aquí a l'estrena mundial,
al magatzem, aquest dissabte, què farem?
A l'estiu, a la platja, la farem.
Cada dia.
A l'estiu, sí.
Però canviarem el vestuari.
Demanaràs pantalons curts vermudes, ja diré que...
No, no, no, anirem a la Sabinosa.
A la part esquerra.
Parlant seriosament, això,
ara el que fem és una preestrena,
una preestrena d'aquelles que s'anuncia a tothom
i tothom hi va, no?
Una preestrena, com se fa en les bones companyies.
La preestrena,
se suposa que ha de ser un èxit,
i si no ho és, es mata,
es degolla tothom i ha cagat la vida.
Ja veieu que és molt optimista, eh?
Diu, d'aquelles estrenes que tothom hi va.
Que hi ha d'anar.
I tothom hi va, vés a saber, però...
I aleshores,
un cop feta la preestrena,
doncs,
se farien,
si calen,
els oportuns retocs,
adaptacions,
magnificacions,
i llapolies pel mig,
i el que sigui,
s'estrenarien amb tota la pompa
i fulgor...
Triomfalis.
A començaments de temporada que ve,
setembre, octubre,
veuríem.
El Nacional.
El Nacional.
Catòlic.
Catòlic, això.
A Tarragona, no?
A Tarragona.
A Tarragona, sí.
Bé, no sé que hi hagi alguna oferta,
però no sé.
Ja ens plouen.
Encara no ho heu ni prestrenat.
Ja ens plouen les ofertes.
A mi em va caure una gota l'altre dia.
D'oferta.
Jo penso portar el meu pupil
del voluntariat lingüístic.
Vull dir que si algú vol practicar
un bon català,
perquè el text,
encara que sembli
tan superficial,
és un text elaborat
i molt maco,
també que vingui.
Si hi ha mòtios
per anar al magatzem dissabte.
Va, recordem les hores
i el preu,
que això no ho hem dit.
Ui,
i risori.
Sí.
I risori.
Regalat.
Un paperet de color blau,
allargadet.
Blau és?
Blau no és blau, sí, home.
Ah, no, blau no, blau no.
Blau no,
que el blau és, no,
el blau és de 20, no?
Bé.
No, aquest de 5, de 5, de 5.
És un verdós.
És un verdós.
De 5, de 5, de 5.
5 euros de no res.
5 euros.
Per veure tota aquesta gentada
que s'ho passa molt bé
també pot ser moneda, també.
Ah, també, sí.
Ah, és que esteu molt actualitzats, veig, eh?
Molt modernos.
Sí.
I amb targeta no.
Però amb targeta no.
Bé, serà el proper pas ja.
Quines hores, Agnès,
que tu controles?
Sí.
Quines hores, va?
Primer passi a les 8 del vespre.
Segon passi, dos quarts d'onze.
Virus, ignició 12.30.
La setmana que ve ja parlarem
de coses de menjar.
Val?
Sí.
Sergi, el Sergi l'heu deixat descol·locat.
De mongetes?
S'ho està pensant.
La setmana que ve parlem de mongetes, no?
Clar, ara que estan els supermercats desabastits.
Doncs la setmana que ve...
Desabastits.
Ara arribarà el moment.
No, desabastits, espera, ara no sé si es diu.
Ja t'he entès.
Ja t'heu entès.
Heu entès?
Ja t'heu entès.
Sí?
Doncs mongetes a tot i plen.
La setmana que ve, de moment, virus, aquest dissabte.
Teglesmeet, per molts anys i molts projectes.
Moltíssimes gràcies, guapíssima.
Gràcies.
Gràcies.