M'any el Magí, Jordi Ximeno, bona tarda.
Molt bona tarda, Núria.
Què tal?
Quines històries em porteu avui?
Històries? Bé, doncs espera't i d'aquí uns minuts ho sabràs,
el nostre guió, el nostre índex de programes.
Jo igualment podré aprofitar per saludar i dedicar el programa d'avui
a tots els alumnes del Jordi que ens escolten.
Poc segurament.
Bé, però els que hi ha, que són d'aquells incondicionals...
Missatge als meus alumnes, no aprovareu fent-me la pilota.
Però que no malinterpreten res del que diu aquí, eh?
Que tot és broma.
Tot és broma.
Jordi sempre ha sigut el meu esclau.
Sempre ho ha sigut.
Estem animats avui, eh?
M'ha donat un clatellot, m'ho continua agredint.
Ho he dit i ho he sentit, ho he sentit tothom.
Benvinguts al No em vinguis a mi històries,
el programa número 16 de la quarta temporada.
Trem, temporada.
Ja no parlem d'això.
13 de febrer de 2008.
No em vinguis a mi històries.
Aquesta setmana...
Aquesta setmana començem amb el nostre efemèride.
L'any 1956, una onada de fred.
Com és habitual, el Manel sempre amb els seus conflictes meteorològics.
Escolta, que va ser un conflicte molt greu, eh?
Una frase qualsevol signada pel cardenal de Richelieu,
aquell que segurament si tots us donguéssim...
Bé, si us donguéssim l'entrada d'una cançó,
d'una sèrie de dibuixos animats,
tots acabaríeu cantant.
La cantarem o no, Jordi?
Jo crec que sí que acaba de cantar avui.
Ja està plovent, perquè no és plan.
El monogràfic, el xetge viking de París,
l'any 1885.
També tractarem...
Avui no fem curiositat.
Mea culpa.
M'he oblidat la curiositat a casa.
T'ho recordarem.
Però bé, tranquil que a fa 100 anys parlarem d'un fet dramàtic
que va passar...
Fa 100 anys?
Un desastre climàtic a Tarragona.
No, un incendi.
No aquí a Inglaterra,
d'un col·legi de monges.
Ah, però que apareixia a la premsa local de la ciutat de Tarragona,
és a dir, al diari de Tarragona, de l'any 1908.
I tancarem el programa, després de les notícies, etcètera,
doncs parlant del llibre La quiebra de la ciutat popular,
signat pel geògraf José Luis Sollón
i publicat per Ediciones del Cerval.
Segurament que si tenim oients de més de 55 o 60 anys,
si li parlem de l'any del fred o de l'any de la gelada,
segurament saben que estem parlant de l'any 1956.
I és que tal dia com avui ja començava a remetre una onada de fred
que va afectar Catalunya, la península ibèrica i tot Europa.
Va ser l'onada de fred més forta de tot el segle XX
i del que portem de XXI, que de moment és bastant calentet.
A més a més, hem de pensar que Espanya estava en plena postguerra
i que la situació dels ciutadans i ciutadanes de l'Espanya del Franco
no era la mateixa que avui en dia.
Per tant, el fred es notava més.
I van patir segurament molt més que nosaltres.
Sí, van patir més, però és que a més a més hi havia per patir,
perquè és que a Cambrils, per exemple, van arribar a 10 i 0.
A Cambrils, la primera línia de mar.
La primera línia de mar, inclús diu que els xarquets
que hi havia a prop d'aigua salada se van congelar.
O sigui que va ser una gelada molt forta,
a més a més molt prellongada, que va durar en diverses tongades
des de principis de mes fins a pràcticament el dia 22 o 23.
Tot el dia com avui, ja va començar a remetre i lentament va anar desapareixent.
Va afectar moltes comarques on van haver-hi canvis socioeconòmics importants
perquè l'agricultura va patir molt.
Van haver comarques de Girona, sobretot, on van desaparèixer les oliveres,
on se van haver de canviar cultius perquè van morir a conseqüència
d'aquest fred que va ser molt i molt i molt intens.
O sigui, ha quedat gravat a la memòria col·lectiva com l'any del fred.
1956.
1956, fa 52 anys.
És a dir, oients joves, pregunteu als vostres avis, a veure si recorden això.
Una frase qualsevol.
No tinc més enemics que els de l'Estat.
Això estava signat pel senyor, o pel cardenal de Richelieu,
nascut a París i mort a París entre els anys 1585 i 1642.
Amb aquesta frase justificava a Richelieu la impecable repressió de revoltes
i conxorges durant el seu govern, que es va dur a terme entre 1624 i 1642,
una repressió necessària per afirmar l'autoritat de la corona,
en aquest cas de Lluís XIII de França.
Les seves víctimes, en canvi, el van definir com un tirar.
Un personatge molt interessant i del que avui no ho direm més,
però prometem fer un monogràfic.
Posteriorment, segurament, tenim la nostra imatge del cardenal de Richelieu,
bé per dues vies.
Per una banda, Alexandre Dumas, els tres mosqueters,
el presenta el tio i rancorós,
pensant sempre, un personatge que sempre pensava en enemics,
reals o imaginaris, interiors o exteriors,
com un gran propagandista de la monarquia,
i amb absolut de la voluntat del seu monarca,
en aquest cas Lluís XIII de França.
I abans, com feia en broma, en micro tancat,
també per una sèrie de dibuixos animats,
que jo em nego a cantar la cançó.
La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la.
Dos i tres, nos pequeños mosqueters.
Fa molts llocs.
Això en fa molts anys.
Escolta, quan fem el monogràfic de Richelieu,
parlarem tota l'estona així com si fossin francesos?
Sisplau, va, que fa il·lusió.
Però escolta una cosa, Jordi,
el Manet no va parlar com si fos japonès,
al dia dels cabicases.
Jo perquè he de fer el burro amb el Richelieu.
Però escolta una cosa,
no prometi que estan monogràfics
perquè tenim pendent
la patata
i possiblement algun més
o sigui, patata e Richelieu
mira, jo em comprometo
puedo prometer y prometo
que el mes de febrer
no, el mes de febrer no, el mes de març
els meus dos monogràfics que em tocaran
perquè pels sovint que no sàpiguen
això ens ho anem repartint
soc jo la que no fa mai res
però ells ho repartint
porta el control de l'anau
un dia faré jo el monogràfic
els dos meus seran la patata
i el cardenal Richelieu
però jo em comprometo a fer un monogràfic
sobre l'any de la gelada
quin fred
doncs jo em comprometo a escoltar-vos
que hi hagi molt
ja fas prou
no em vinguis amb històries
el monogràfic
vikings?
monogràfic sobre els vikings
ara que parlàvem de la sèrie
grans referents dels buixos animats
de la beca dels 80
tu te'n recordes la cançó del viki
viki, viki, ei?
sí, sí, sí
era una cosa així
mare de Déu
on hi hem de fer
també un altre monogràfic
sobre sèries televisives
que n'hi ha moltes
ja siguin de dibuixos animats o no
perdona
no, no
la imatge dels vikings
en unes banyes
als cascos
és un invent
del romanticisme
del segle XIX
no portava en banyes
no m'ho digues això
suposo que la dona
en algú li devia posar els cuernos
però no portava en banyes
no, de veritat
de veritat
que és una imatge
que s'ha idealitzat
i que portaven
un casc
un casc
i punto
si no ho sé
bueno, no ho sé
doncs comencem
pel reportatge
no, no, és que jo no parlo
en concret dels vikings
que tu no estàs a París
l'any 85
jo parlo del setge viking
de la ciutat d'Abarís
l'any 85
doncs vinga
és a dir, les incursions
d'aquest poble
cap a l'Europa
continental
les primeres incursions
dels vikings a Occident
daten del segle IX
aquest segle
representa l'apugeu
de les incursions vikings
a l'Europa occidental
les costes de França
que per aquella època
estava dividida
per aquelles dates
entre els regnes successors
de l'imperi de Carlemany
es van veure
particularment afectades
així des de mitjans
de segle
els atacs
es van fer
cada cop més insistents
i destructius
el punt culminant
va ser l'any 885
quan una flota
de 700 vaixells
es diu ràpid
ha de fer impressió
però són 700 vaixells
pujant pel riu Sena
ha de fer molta impressió
anomenats
a més a més
pels contemporanis
pels cronistes
els anomenaven
els cavalls
de les onades
degut a la velocitat
d'aquestes embarcacions
i a la solidesa
que tenien
i aproximadament
doncs en aquests
700 vaixells
s'anaven uns 30.000 homes
també
aquests 30.000 homes
segons les cròniques
dels contemporanis
francesos
un fet
que segurament
és una mica exagerat
perquè així
ressaltava també
o justificava
la valentia
dels defensors
de
francs
o dels defensors
de la ciutat de París
un apunt
un apunt
és curiós
ha de ser curiós
tenir en compte
l'especials
que eren els vaixells
dels víquings
perquè eren
un poble
bàsicament
mariner
i és veritat
sempre s'ha dit això
que tenien un disseny
espacial
havíem fet
un monogràfic
el Manel va fer
un monogràfic
fa un any o dos
sobre l'arribada
dels víquings
si no recordo
va ser el primer programa
que vam fer
no, crec que no
sobre l'arribada
dels víquings
a un nou continent
que després
el senyor Colom
va descobrir
unes naus
molt lleugeres
poc profundes
les permetia
tant
travessar l'oceà
com pujar per rius
aquí a Espanya
per exemple
van ser que ja
Saragossa
o fins i tot
l'Ogroño
van remuntar
pel riu Ebre
o sigui
eren uns vaixells
que els podia
permetir arribar
a qualsevol lloc
doncs bé
estem l'any 885
700 vaixells
aproximadament
uns 30.000 homes
remunten al Sena
amb un sol objectiu
saquejar
l'Europa continental
o l'Europa central
i saquejar
també la ciutat de París
els vaixells víquings
eren comandats
per un cap
anomenat
Siegfried
que aconseguia
destruir
prop de la ciutat
de Ruane
un exèrcit de francs
i burgundis
que intentaven aturar-los
després d'aquesta victòria
els víquings
es van disparar pel territori
en ràxies
provocant mort
terror
violacions
etc.
perquè eren un poble
bàsicament
guerrer
que anava a saquejar
el que trobava
a Pontois
a uns quilòmetres
a l'oest de París
els francs
van organitzar
una nova línia defensiva
construint ràpidament
una nova fortalesa
el novembre
d'aquest mateix any
1885
els víquings
ja havien pujat
setge
a Pontois
i pocs dies després
sense aigua ni aliments
els francs
es van haver de rendir
curiosament
els víquings
van permetre
que la guarnició
marxés cap a Beboa
amb els seus cavalls
i armes
però deixant
la resta
de les seves pertinences
com a botí de guerra
i s'adheren tan xulos
que deixaven marxar
també
els vençuts
amb les seves armes
i doncs
per recuperar forces
segurament en aquest cas
cap a la ciutat de París
però també
xulos entre cometes
segurament
si no hagués estat així
els francs
no s'haurien rendit
perquè qualsevol
surt
d'una ciutat
d'una fortificació
desarmat
quan tens
a 30.000 homes víquings
que si vas desarmats
segurament
estàs mort
sense trobar oposició
els víquings
van arribar a París
el 26 de novembre
de l'any 885
la ciutat
en aquelles dates
estava emplaçada
a una illa del Sena
i havia estat dotada
d'una muralla
amb fortificacions
que defensaven
els dos ponts d'accés
però els invasors
no s'ho van pensar
dues vegades
i van posar setge a París
però és curiós
no?
perquè van posar setge a París
perquè París
no era la ciutat
que et pots imaginar
que és ara
home pel que dieu
estava rellegada
només ocupava la part
l'illa aquesta
que és l'illa
de la Cité
que és actualment
simplement era allò
era allò més
i per què van posar setge a París?
no sé Manel
per què van posar setge a París?
la veritat
segurament no era un objectiu
era un més
i clau
era un dels objectius més
de la seva incursió
cap a l'Europa occidental
però què va passar?
hi havia a la illa
dos ponts fortificats?
sí
hi havia dos ponts fortificats
i què passava?
què feien aquells ponts fortificats?
ah
molt bé
però tot això ja arribarà
m'esteu
m'esteu
és que aquells dos ponts fortificats
és que queda clar
que ells no anaven a París
si pensa que anaven a París
aquells dos ponts fortificats
que limitaven
bàsicament limitaven el pas
cap a
bueno
cap al riu
no podien continuar posant per riu
però anem pas per pas
a la crònica de Saint-Vast
de finals del segle nou
i escrita per un monge anònim
es relata el setge
de la ciutat de París
segons aquest document
quan els vikings van observar
que els ponts fortificats
els citaiaven el pas
cap a nous objectius
un riu amunt
a més d'impedir l'accés a la ciutat
van demanar via lliure
als habitants de París
clar, els ponts els impedien
passar amb les naus
molt bé
Eudes
fill de Robert el Fort
i comte de París
es va negociar cap acord
però d'altra banda
el seu germà Jocelyn
que era el bisbe de la ciutat
també va fer el mateix
dins de la ciutat
només hi havia 700 homes
per lluitar contra
els teòricament
30.000 vikings
que hi havia
doncs en aquestes 700 embarcacions
que xulos no?
també els parisans
sí
però dins d'una fortificació
sí, bueno
els vikings
que eren hàbils guerrers i navegants
que podien
per una banda
podien haver transportat
els vaixells
bueno, treure'ls del riu
esquivar
el que seria
l'àrea d'acció
de les fortificacions
que hi havia als ponts
i continuar riu cap amunt
transportar-los per terra
sí, per terra
era una de les tres característiques
dels vaixells vikings
com ho feia
quan s'acabava un riu
se'l ficava
a l'esquena
a l'esquena
o sinó en troncs
amb troncs
damunt de troncs
a l'esquena
és que eren uns vaixells
molt
molt lleugers
aquesta era una
de les opcions
però els vikings
van preferir
plantar cara
i conquerir la ciutat
ja que si no hagués estat
d'aquesta manera
possiblement
els seus enemics
en aquest cas
francs, burgundis, etc.
haurien pensat
que era un signe
de debilitat
que no s'atrevien
perquè no eren capaços
de conquerir
o de posar setge
a la ciutat de París
es van picar
sí, es van picar
anem pels atacs
el primer atac
es va realitzar
contra el pont nord
de la ciutat
es va fer ús
de catapultes
i altres màquines
de guerres
que no van tenir
la veritat
gaire èxit
la ciutat
i els ponts
estaven molt ben preparats
per defensar-se
tot seguit
van decidir
atacar el pont sud
llavors van enviar
homes, centpics
i eixades
per debilitar
els ciments
de la torre
que protegia el pont
però els defensors
també estaven ben preparats
per aquest tipus d'atac
i es van defensar
llançant
una barreja
bullint de cera
oli i batum
és a dir
és boníssim això
els vikings
no podien arribar
a la base de la torre
sobretot si estàs baix
no podien carregar-se
en aquest cas
la base
els vikings
no van defallir
i van posar en pràctica
nous mètodes d'atac
catapultes
arietes
tipus tortuga
una mena
que seria com una mena
de torre de sal
i uns brulotes
que ara no sé
com es diu en català
brulotes
però que són en tot cas
són vaixells carregats
amb material combustible
a qui hagi jugat
a jocs de rol
per PC
o d'aquests
de crear
grans civilitzacions
els brulotes
són un tipus d'embarcació
que tira foc
és a dir
que
tira foc
o són vaixells
autodestructius
a vegades també
es deixen anar
contra un objectiu
incendiats
i llavors
sí
això em recorda
els kamikazes
també
tot acaba
els kamikazes
els que prenien foc
els brulotes
s'aprovaven a la torre
però sense èxit
ja que
les quilles dels vaixells
xucaven contra els ximents
de les construccions
que estaven sota l'aigua
i estaven
suficientment lluny
de l'estructura central
de la torre
i el foc
ja no causava
danys importants
o com a mínim
donava el temps suficient
als defensors
per
reduir
l'impacte
segurament
quan
els víkings
començaven a estar
ja una mica
decepcionats
pels seus atacs
pels setges
etcètera
passats tres mesos
tres mesos
va durar tot això?
no, no
estava durant tres mesos
quan començaven
a estar
una mica mosca
perquè
les coses
no funcionaven
segons els seus plans
establerts
hi va haver una
crescuda imprevista
del riu
Sena
el febrer
de l'any
886
que va causar
danys greus
al pont sud
per defensar-lo
fins a la seva reparació
el bisbe Jocelyn
va situar
12 dels seus millors homes
sobre la torre
que defensava aquest pont
però els víkings
van aprofitar
la circumstància
van saquejar la torre
la van aïllar
de la resta de la ciutat
i li van calar foc
espera
hi va haver una crescuda
del riu
que es va carregar
part del pont
i va deixar
com la nominaríem
a soles
sense comunicació
la torre sud
val
llavors aleshores
el bisbe Jocelyn
va enviar
12 dels seus homes
com va poder
amb l'ordre
de mantenir
aquella posició
fins a la mort
els víkings
doncs
12 homes
contra
contra
clar
però damunt d'una torre
deixa'ls anar
i què va passar
doncs
van seguir els atacs
i al final
doncs
la torre
va
va caure
els defensors
de París
van aconseguir
aixecar barricades
sobre el pont
per frenar el pas
als víkings
però el setge
de la ciutat
cada cop
era més estret
i els aliments
més es cassejaven
el bisbe Jocelyn
clar
perquè a tot això
clar
a tota aquesta situació
de tres mesos
sense
amb un setge
sense poder
el bisbe Jocelyn
va tenir una entrevista
secreta
amb el cap
dels víkings
el senyor Siegfried
però va morir
abans d'arribar a un acord
he estat buscant
les causes de la mort
les desconec
aleshores
el seu germà
el Comte Eudes
va abandonar la ciutat
per demanar ajut
a l'emperador
Carles III el Gros
aquest li va prometre ajut
però havia de preparar
bé el seu exèrcit
però malauradament
no hi havia temps
i Eudes
va decidir tornar a París
i ha aconseguit
tornar a entrar
a la ciutat
de París
per la força
i a cops d'espas
també les cròniques
diuen que la seva entrada
a París
havia perdut una mà
en l'intent d'entrar
sense presses
l'emperador
s'apropava a París
i aquest sense presses
és important
pel futur
dels estaveniments
si t'ajudaré
però con la calma
bé
con la calma
però per una altra banda
preparar un gran exèrcit
per fer front
a 30.000 víkings
suposo que no es prepara
d'un dia per a un altre
tot i que
segurament
Carles III el Gros
l'emperador
deuria estar assabentat
del que passava
al seu territori
i no feia quatre dies
que els víkings
havien trepitjat
l'actual territori
de França
doncs l'emperador
s'apropava a París
acompanyat per un gran exèrcit
també van a
bé
van acampar
al castell de Quircí
des d'on
va enviar
el seu lloc tinent
el duc Henric
de Saxònia
amb una part
dels seus soldats
i doncs
com és habitual
bé
com és habitual
com va succeir
doncs
aquesta primer
aquesta primera avançadilla
doncs va ser derrotada
els víkings
no van perdre temps
i van preparar
una trampa mortal
als francs
al voltant
al voltant
del seu campament
van començar
a acabar
tot un fossà
i el van dissimular
merbes
branques
etcètera
deixant només
una sèrie de passos
estrets
per entrar i sortir
que només coneixien ells
quan l'exèrcit
del duc Henric
atacà el campament
els millors soldats
francs
van caure en la trampa
i el duc Henric
de Saxònia
i part del seu exèrcit
només van poder contemplar
com els víkings
remataven a l'elit
o la primera avançadilla
d'aquest exèrcit
de francs
però això és genial
és genial
perquè clar
m'esteu explicant
tècniques bèl·liques
molt molt bàsiques
clar
no hi havia armament
gairebé
sí
el fa el confort i el tapes
això s'explica
a les grans acadèmies militars
dels Estats Units
clar
jo no ho sabia això
no jo tampoc
quan la ciutat de París
estava a punt de rendir-se
va arribar l'emperador
amb la resta de l'exèrcit
i va instal·lar el seu campament
al peu d'altura de Montmartre
avui conegut també
per altres raons
Carles el Gros
va convocar Siegfried
per negociar amb ell
i segons les cròniques
el curiós és que la trobada
va ser cordial
i durant dos o tres dies
els caps van veure
i van menjar
com a bons amics
si era Carles el Gras
quan l'emperador
té un adjectiu
un adjectiu
vol dir que
no devia ser
massa
o sigui
arriba allí
el seu enemic
i fa por si foten el menjar
sí
o potser era
dos o tres dies
era un diplomàtic expert
i va dir
cal que l'entrarem bé
sí
però allà
s'havia fartat
l'emperador
sembla ser que va preferir
negociar
abans que fer la guerra
potser en altres períodes
hauria estat més
s'hauria tingut més en compte
però
els francs
no estaven per hòstis
l'emperador
va ja lliurar
a Siegfried
una gran quantitat
de joies
d'or i plata
i segons les cròniques
li va oferir
700 lliures de plata
d'aquesta manera
els vikings
van aixecar
el setge de París
i van desplaçar
les seves ratxies
cap a Burgonya
què són ratxies
són atacs ràpids
en els quals
el que es busca
és un botí fàcil
ràpid
i matar l'enemic
i estar
o fer-lo
o desplaçar-lo
del territori
degut a la seva
passivitat bèl·lica
Carles III
va ser deposat
pels nobles francs
reunits a la dieta
de Tribur
l'any 887
i en el seu lloc
va ser escollit
a Eudes
el personatge
que ja hem esmentat
i que controlava
la ciutat de París
vaja
que els nobles francs
van dir
què has fet
com és que dones
tanta clósa
van dir
volem un home d'acció
i no un home de pau
el talento
no era ben vist
mentre
Eudes
membre de la dinàstia
dels Capets
que posava fi
a la disintegració
de l'emperi carolingi
per una altra banda
l'exèrcit de Siegfried
es va dividir
en petits grups
que van ser vençuts
pels francs
i els supervivents
van emigrar
una altra vegada
cap a Anglaterra
quan aquests 30.000 homes
es van dividir
subdividir
en petits grups
que sense ordre
i amb molt de desordre
doncs va ser
molt més fàcil
vèncer'ls
va ser sortir de les naus
xiquet
curiosament
l'any 911
Carles III
el Simple
no era el gros
sinó era el Simple
va anomenar
duc de Normandia
Arroyon
un cap viking
que havia participat
l'any 885
en el Senge de París
per a Carles
per a l'emperador Carles
era una forma
de protegir
el seu regne
de futures invasions
és a dir
o sigui
convocar un viking
allí
i així
ho frenarem
segurament
i per això és Normandia
sí
Normandia vol dir viking
Norman
és un viking
element
de
en aquest cas
de principis del segle 10
doncs encara
estava present
tota la ràcia
la destrucció
la mort
les violacions
els sequejos
dels vikings
per això Carles III
el Simple
va actuar
d'aquesta forma
aquest acord
va posar fi
als piatges
al llarg del Sena
però
no els eliminar
però tot això
ja
és una altra història
avui fa 100 anys
a Tarragona
avui fa 100 anys
a Tarragona
recollia la premsa
recordem
el dia
13 de febrer
de l'any 1908
el diari
de Tarragona
una notícia
que havia passat
a Inglaterra
de estos succesos
que quedaven
en la tensió
de la premsa mundial
que de unido
dir lo següen
despachos
de Newcastle
dicen
que el día
10
declarose
un terrible incendio
en el convento
Colegio del Sagrado Corazón
situado en
Fenham Hall
las llamas
invadieron
los departamentos
donde dormían
las niñas pensionistas
y por un momento
creyose
que todas
morirían abrasadas
las infelices
despertadas
de tan terrible
modo
trataban de arrojarse
por las ventanas
y costó gran trabajo
contenerlas
las monjas
salieron de sus celdas
en paños menores
y dirigidas
por la superiora
que demostró
un valor
y una sangre fría
estupendos
atacaron
a hachazos
una medianería
una pared
logrando abrir en ella
una brecha
y sacar por la misma
todas las educandas
el edificio
fue abandonado
por las religiosas
cuando no quedaba
dentro
ninguna niña
la superiora
fue la última
que salió de él
el convento
colegio
ha quedado
destruido
que curioso
que es recull
el incendi
de un colegio
religioso
en la terra
en el diario
d'aquí
exacte
y también
una noticia crónica local
dice
el elemento joven
de la distinguida
Sociedad Ateneo
de Tarragona
está organizando
para el próximo domingo
un gran baile
de fadrins
para cuya fiesta
está contratada
una renombrada banda
la agrupación
los fadrins
la componen
además de todos
los jóvenes
del Ateneo
las secciones
Aplexe K
y Foment del Aigua
teniendo en cuenta
lo mucho
que han resultado
los bailes
organizados
por estas dos agrupaciones
no cabe duda
de que resultará
uno de los mejores
celebrados
durante la presente temporada
era la crónica
local
de
actes socials
y también
tenemos un anuncio
que igual
nos patrocinó
el programa
Jordi
yo creo que sí
yo creo que sí
que os puede ir a ver
es que son
máquinas de escribir
ostres
pero si ya no existen
bueno
pero existían
mira
máquinas de escribir
prácticas
Blick
en Schderfer
seis tipos de letra
seis colores de tinta
escritura a la vista
y directa
número
número actual
de fabricación
ciento veintiséis mil
seiscientos
el contado
voleu saber
quant valían
quantes pesetas
450 pesetas
de l'epoca
pero los podían pagar
también
a plazos mensuales
quant pesaba
una máquina de maquina
d'aquestes
poc
poc segur
seis kilos
seis kilos
seis kilos
i teníeu garantía
por dos años
quina capacidad
de memoria

jo mateix

Ha hagut el Nam Daemun, que jo crec que hauríem de fer un minut de silenci, perquè una de les joies del patrimoni coreà, en aquest cas de Corea del Sud, a Seul, ha desaparegut.
Alguns segurament haureu vist a la premsa escrita les fotografies d'una porta d'aproximament fa 600 anys d'història, en concret construïda l'any 1398, destruïda pel foc.
Això fa un parell de dies. Una porta que, segons la premsa, està situada al centre mateix de la ciutat de Seul, capital de Corea del Sud, però que possiblement, no sé, potser el Manel ens il·lustrarà més, aquesta porta abans serà una de les portes d'entrada o de sortida de la ciutat.
Recordeu, per exemple, la porta d'Alcalá? Sí.
Miralà. Miralà, miralà, miralà. Ostres.
Ho visteu, musical? Doncs els coreans fan el mateix. Miralà, miralà, miralà.
La porta d'Nam Daemun.
Doncs era una porta monumental de l'antiga muralla que rodejava la ciutat de Seul.
Nam Daemun era la construcció de fusta, a més a més, de fusta més antiga de Seul.
L'any 1962 va ser designada com el principal tresor nacional per ser la porta més gran i important que rodejava des de feia segles la capital sudcoreana.
El monument, també conegut com Sung Yemun, porta de cerimònies de forma oficial, va començar a construir-se l'any 1398,
després de tres anys d'obra, durant el regnat de Taiju, fundador de la dinastia Xosong,
i l'estructura va ser, doncs, des de la seva construcció, ha estat retocada en diferents ocasions,
i ara, en poques hores, ha cremat.
Sembla ser que és un incendi intencionat.
Un piròmen.
Sí, però un piròmen.
Ja va cremar una part del Palau Imperial, també.
Sí.
Un home que està dedicant a això, i no el van, fa dos o tres anys, crec, i no el van empresonar en aquella ocasió,
i ara, doncs, ha cremat aquesta porta.
No és l'única cosa, però, que ha desaparegut.
No.
On els teniu?
On els tenim?
Doncs bé.
Jo vull la meva part, també.
La teva part.
Els quadres.
Aquí tenim un problema.
Heu estat a Zúric, no, últimament?
Que el francolí no té suficient profunditat per desfer-nos d'ella.
No trobaríem pront el cadàver, tenen raó.
Sempre podem anar a l'Ebre, que és una mica més fons.
Sí, ja, han robat.
Però a l'alçada de Flix, no, eh?
A l'alçada de Flix.
No.
Han robat.
Vinga, han robat.
Han robat, bueno, no era la notícia que portava preparada, però...
Bueno, dia avui, hores d'ara ja és a tu sempre.
De Van Gogh, de Ga, de Monet,
i de Sesanta.
Sí, si feia poc van ser Picassos,
que ja han estat recuperats, no?
No sé si els han recuperat els dos Picassos.
Crec que sí.
Bé.
Però sí, valorats en uns 122 milions d'euros.
Calderia.
I home, el més curiós d'això és que,
a part del valor de les obres d'art,
és que ho van fer, es veu, a ple llum del dia,
amb armada, no?
Una pistola.
Com sabeu què?
Home, però on queden aquells robatoris?
Com queden aquells robatoris de quadres amb glamour,
que després deixen allà l'alprenta?
Això seria del romanticisme, també.
És veritat.
És veritat, una pistola,
vull ser quadre i ja està.
Punto.
I cap endavant, però a veure.
Quin tipus de notícies ens pot portar el Manel?
Notícies exòtiques d'Orient.
D'Egipte, d'Egipte.
Quin és el seu país preferit?
D'Egipte.
I què passa a Egipte?
Què passa a Egipte?
Problemes.
Hi ha molta mòmia.
Problemes, problemes.
Problemes.
Si parlem de la destrucció d'esta porta de Seul,
aquí parlem també que els temples de Luxor,
on estan els temples més importants d'Egipte,
estan en un perill greu,
ja que van construir la presa de Suan,
més el sur,
i això va fer pujar el nivell preàtic de l'aigua.
I això afecta els ciments d'aquests temples.
que són de pedra rendisca porosa
que absorbeix l'aigua.
Llavors hi ha perill d'esfondrament.
És que tenir restes arqueològiques
i avançar tecnològicament cap al futur,
no pot ser.
No és compatible.
Això les polítiques de patrimoni...
Bé, ara hi ha un projecte aquí
desenvolupat per l'agència estadounidense,
o seu estadounidense,
yanqui, diguem-ho,
per a desenvolupament internacional,
USAID,
que pretén clavar una sèrie de drenatges
per a que evacuaran aquesta aigua
i rebaixaran l'univell preàtic.
Hi posaran...
T'ho veries, hi posaran i evacuaran.
Ho podran arreglar.
Sembla que sí,
perquè hi ha alguns temples
on ja ho han arreglat
i sembla que funciona.
I bé,
i jo també voldria parlar
d'una exposició que està fent història.
En aquest cas,
a l'Ajuntament de Tarragona.
No, Manel?
Si no m'hi pensava, i tant.
No m'hi pensaves,
doncs vinga,
festa autopropaganda.
Autopropaganda.
Vinga,
Manel Magí patrocina,
no en vinguéssim història.
El dia que entra per la tarda
la desmuntem.
L'exposició que es diu
Ombres de Llum,
feta pels nois i nois
i també pels monitors
del Centre Ocupacional Gresol
de l'Associació Provincial de Paràlisis.
Una exposició de pintures
del pati del rei Jaume I.
Sí, de pintures que podeu,
inclús podeu comprar,
encara en queden algunes a la venda.
Molt bé.
A preus molt mòdics,
més barates que els sesans
i els vangols que han robat a Zuric.
I el senyor Jordi
ens parlarà del següent llibre.
La quiebra de la ciutat popular,
espacio urbano,
inmigración y anarquismo
en la Barcelona de entreguerras,
1914-1936.
Jordi, és que ho tenia que dir.
M'has xafat la guitarra, home.
Autor.
Quin autor?
José Luis Ollón.
Avui el Jordi
ens parlarà d'un llibre
que ha editat.
Ediciones del Cerval.
Quantes pàgines?
542.
Ah, és molt barat.
Preurudo, 30 euros.
Bé, per alguns serà barat,
per altres no tant.
Són 30 euros en definitiva.
La quiebra de la ciutat popular,
que és el títol,
i després seguit per un gran subtítol,
que porta
com a espacio urbano,
inmigración y anarquismo
en la Barcelona de entreguerras,
1914-1936,
intenta explicar
per què el món obrer
i popular de Barcelona,
capital indiscutible
del sindicalisme revolucionari
i anarquista,
va mantenir unes expectatives
insurreccionals
fins a finalitzar
els anys d'entreguerra,
és a dir,
l'any 1936.
El text examina
l'experiència quotidiana
de l'obrer
en l'espai urbà
a partir de quatre grans àmbits.
En aquest cas,
la segregació residencial,
important ja en el passat
i també important en l'actualitat,
la vivenda,
la mobilitat
i la sociabilitat.
L'obra està acompanyada
per una gran quantitat
de plànols,
gràfics explicatius,
i històries de vida
que il·lustren
totes aquestes experiències
quotidianes
dins de la ciutat popular,
Barcelona
en l'època d'entreguerres
i, la veritat,
una obra interessant,
força interessant
d'aquest geògraf,
si no recordo malament,
de la Universitat de Barcelona,
professor de la UB,
anomenat José Luis Ollón
i que porta per títol
La quiebra de la ciutat popular.
El rellotge del temps avança.
i el pèndol de la història
continua funcionant.
Ens veiem la propera setmana
a...
No em vinguis amb històries
a Tarragona Ràdio.
S'ha recordat de Willy Fogg?
I tant.
I de Sando Khan.
Sando Khan també.
De Willy Fogg com era la cançó?
Són...
40 dies són...
Tenim un passat i una edat,
eh, tenim també.
I per sort tenim un futur, també.
Però segur que vau aprendre,
sí, jo crec que sí.
Vau aprendre...
Vau aprendre molt
en alguns dibuixos animats, no?
Sí, sí.
Hi havia que eren molt instructius.
Per exemple, gràcies a Willy Fogg
sabem que a la Índia
cremaven a les dones,
a les princeses amb el seu home
i que Willy Fogg salvava,
no?
Sí.
Hi ha una princesa índia.
I la supremacía racial
de los británicos...
També, sí,
perquè el segle XIX
va ser un segle
principalment britànic,
ja des del final
del dibuix...
Jo crec que,
excepte David el Nomó,
de tots els dibuixos animats
se'n pot aprendre alguna cosa.
David el Nomó també,
perquè un ésser petit
es té veces más fuerte que tu,
a vegades.
Sí, sí.
Perquè de tot es pot aprendre.
Bé, jo tinc aquí dos notes,
Patata Merri,
Chelier,
que això significa
propers monogràfics.
Any de la gelada també
i un monogràfic també
de bandes sonores
de les sèries de nostra vida.
Quina por.
Fins la setmana vinent.
Seguim ara.
Adéu-siau.