Com cada dijous, i encara en el cap de setmana,
parlem de les activitats del TCC, Tarragona Cultura Contemporània.
Ho fem amb el cap de premsa d'Animats Serveis Culturals,
l'Ivan Torres. Ivan, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Doncs avui mateix comenceu a programar amb música.
Sí, avui mateix tenim el grup a les 9 del vespre,
com tots els dijous, el grup barceloní QA,
que és una de les bandes emergents de la nova escena
de la improvisació experimental de Barcelona
i que després de triomfar l'últim Festival Sònar
i haver fet pocs concerts després d'aquesta edat a Barcelona,
ens vingui al grup per representar el que en principi
ha de ser el seu primer LP en llarg, en breu.
Se'ns qualifiquen, ens poseu l'etiqueta de nois.
Sí, nois, soroll, experimental, improvisació, rock...
La veritat és que és una barreja de tot això,
però potser l'etiqueta que millor es defineix
i perquè la gent es faci una idea és nois.
Però, bueno, gent que li agradin coses com Sonic Youth
o Diex o els Yellow Swans que van estar a Tarragona,
també van estar a la Zero fa un parell d'anys,
segur que els agrada aquesta proposta.
Val, ens fem la idea.
Avui també, a dos quarts de deu, ens visiten Piano Fortissimo.
Llano Fortissimo, no, això no és nostre,
no entra dins la nostra programació.
No he dit res, d'acord, ho tallaré això, ho tallaré, ho tallaré.
Saltem, doncs, ja al concert o la programació de demà divendres,
no només música, també cinema.
Sí, divendres tenim tres dates.
El cinema, a l'antiga audiència, com sempre,
a dos quarts de nou,
l'entrada val cinc euros,
després entrarà la pel·lícula
La banda no es visita,
del jove realitzador jueu,
Era Colliding,
i ve de la pel·lícula que està premiada
a molts festivals,
entre ells canes o més a prop,
com el de Valladolid,
i que recomanem a tothom que s'hi pugui apropar,
que és una gran pel·lícula.
Això passarà a dos quarts de vuit a l'antiga audiència,
de cara a les nou, però, si preferiu música?
Sí, si qui prefereixi música i no seure,
doncs, en una sala de les fosques i veure una pel·lícula.
Doncs tenim a la sala zero,
el Rudi Ambisser i els escàndols públics,
fent de taloners.
Dir que el Rudi Ambisser són els que ja fa uns anys
tenien en nom de Mister Review,
un grup que va triomfar molt els anys 90
fins a l'escena escà europea
i ben bé podríem dir mundial,
i que, doncs, ara l'única cosa que canvia
quasi-casi és el nom,
però que tothom que seguís d'aquella banda
no es podrà escoltar els èxits de sempre.
Rudi Ambisser venen de, com deies tu, d'Holanda,
dels Països Baixos, escàndol públic,
de més apropet de Berga,
per tant, ens proposar una nit d'escà,
que és un gènere que em sembla que, de moment,
encara no havíem tocat en el que portem de programació.
Aquesta temporada encara no havíem tingut cap concert d'aquests,
però bé, la intenció és comptar-ne amb un cada mes,
i bé, al maig de novembre ja podem confirmar
que hi haurà una altra data d'escatalítica
per tots els seguidors d'aquest estil.
Proposta també per divendres,
el que anomenaríem rock en genèric,
amb una banda que venen de l'Ugo.
Sí, una banda que ve de l'Ugo que es diu Holy Water,
ja ens vam visitar fa uns tres o quatre anyets,
si no recordo malament,
i bé, ara venen a presentar el nou disc que es diu Tranquiliti,
que està publicat per el CZ Astro,
i que bé, qui no vulgui escoltar ni escà,
ni veure una pel·lícula...
Una pel·lícula a les fosques.
Pot anar al Zeppelin a les onges a la nit a veure aquest grup.
Això serà el Zeppelin a la sala Zeppelin de Salou.
Rock, és molt genèric,
a qui es poden assemblar?
Perdona?
Sí, dic, els heu etiquetat també com a rock.
És molt genèric.
Sí, la veritat és que...
Bé, és una etiqueta que pot englobar diversos estils,
però sí, podríem dir que entran dins del que seria aquesta línia.
És a Zeppelin, eh?
Imaginem que queden molt bé en aquest ambient.
Sí, sí.
Molt bé, segur.
Aquí va, com anem ja el dit.
Saltaríem dissabte ja per parlar de més música.
Sí, dissabte tenim els càmping a les a la zero,
que és un grup que ja podríem dir que és un clàssic dins de la programació del TFF
i que, a veure, sempre estem encantats de tornar-los a tenir aquí
i més aquesta vegada, perquè, bé, estan presentant nou disc,
o sigui que les cosegui millorable.
Acostumeu a cuidar també el que són sessions de DJ i cada setmana en trobem alguna?
Sí, el mateix dissabte tenim el Blanc Minibar, el DJ Peve i el Mar Barceló
i aquesta data és la canseta, doncs, també la programació mensual de DJ que és el Blanc Minibar
i tots els amants de la pista de vall, doncs, podran estar allà cremant calories fins ben tard.
Això passarà al Blanc Minibar, és una sala d'arreus.
Recordeu que el TCC no només programa Tarragona, també en aquestes dues sales,
el Blanc Minibar a Reus i després les sales de Pelina a Salou.
I tanqueríem ara ja sí la setmana amb una proposta cinematogràfica.
Sí, tanquem el diumenge amb una pel·lícula que es diu
4 mesos, 3 setmanes i 2 dies, de Cristian Mungiu
i que, doncs, igual que la banda no es visita, ha rebut bastants premis internacionals,
entre d'ells un de molt important com és la Palma d'Or del Festival de Canes.
Va arribar també als cinemes comercials, ho recordo,
però va ser d'aquelles pel·lícules, el típic, no?,
que van durar una setmana i encara gràcies.
Sí, sí, són d'aquelles pel·lícules que passen sense pena ni glòria
per les grans sales i que val la pena recuperar,
sobretot si és per veure-les en versió original.
La que potser sí que va tenir més ressò,
el que passa és que també té una certa edat,
és de l'any 64, és la proposta que ens feu dimecres,
recordeu dimecres, al Caixa Tarragona,
cicle dedicat a Stanley Kubrick.
Telefono rojo, volamos hacia Moscú?
Sí, és una pel·li que potser la gent més jove que escolta la ràdio,
que no recorda on haurà vist,
i aquest es presenta com una gran oportunitat per descobrir
o redescobrir aquesta pel·li,
que és una visió, podríem dir, bastant satírica
de la Guerra Freda.
Doncs això passarà ja de cara a dimecres que ve.
Ivan, no ho sé, de moment, valoració de la setmana passada,
quina ens faries?
Doncs bastant bé de públic,
la veritat és que en tots els concerts i el cinema,
bé, el cinema sempre va molt bé,
estem molt contents dels resultats que estem tenint,
i, bueno, esperem que aquest cap de setmana
sigui igual o millor que l'anterior.
A poc a poc això va agafant arrencada de nou,
aquesta nova temporada del TCC.
Sí, sí, la gent va agafant el ritme
i tenim preparada una programació pel novembre
doncs bastant més farsiatat que aquest mes
i esperem que la gent no s'atabali
i pugui venir el màxim número possible de concerts i pel·lícules.
En parlarem la setmana vinent.
Ivan Torres, moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.