I avui, quan són les 5 i 10 minuts, saludem la Mercè Espriu Gumi.
Mercè Espriu, bona tarda.
Hola, bona tarda.
L'he dit bé el segon condom, Gumi o Gumi?
Gumi.
Gumi.
Sí.
Vostè viu al carrer Castellers, Tarragona, número 11.
Sí.
I on para aquest carrer?
Ara ho parlàvem la companya, la Núria, i no sabíem pas orientar.
A prop d'on estava fa molts anys al Nàstic.
On estava?
Cap als quatre garrofers?
No, no, no, no.
Abans, abans.
És una travessera de l'Avinguda de Catalunya, que hi ha Florencio Vives.
Que està a prop de la plaça, jo conec una plaça a Castellers.
Bueno, sí, doncs molt a prop.
Li diuen la plaça a Castellers, però és el carrer Castellers.
Val, val, val, val.
Ja ens situem a prop del Camp de Mar, volgués que no.
Sí, molt a prop del Camp de Mar.
Carrer i Castellers, Tarragona.
Jo, francament, fins avui no l'havia escoltat mai, aquest carrer.
Vostès són d'alguna colla castellera o no?
No, no, no, jo no.
No, res a veure.
I van seguir amb atenció al concurs de Castells d'ahir o...?
Jo no, no, no.
No, perquè a més a mi això em fa patir molt.
Ho vaig veure al telediari una miqueta, però vaig canviar.
Jo diuen.
Li passa com a la meva mare, també, que es fan fart de patir quan veu quan cau.
Sí, sí, no, no m'agrada per això, perquè pateixo molt.
Escolti, Mercè.
Digue's.
Què ens vol explicar?
Què li havia de gust explicar per la ràdio?
A vostè l'havien trucat mai, de la ràdio?
Ai, no ho sé, sí, alguna vegada, una vegada.
Sí?
Sí, una vegada que quan m'amoraven no sé què, d'un col·le...
I la van trucar.
I em van trucar, sí.
I què li havia de gust explicar, Mercè?
I què vols que t'expliqui?
Què fa ara, exacte? Què està fent ara mateix?
Doncs mira, en aquests moments estava estudiant piano.
Ai.
Perquè jo, encara que tinc 73 anys, doncs vaig a l'Escola Municipal de Música.
Molt bé, molt bé.
I estic estudiant perquè, clar, si no em sé la lliçó,
em farà com una mica de vergonya, no?
O sigui, vostè té a casa un piano d'aquells de cua espectaculars, no?
No, no.
Ah, no ho sé.
Tinc un piano que, a més, és un piano electrònic, no?
És un piano, piano clàssic.
Però que té tot el teclat com si fos un piano.
Però aquests van sols, no?
Com?
Aquests van sols?
No, no, sols no, no, no. Van sols si vols.
Si vols, van sols, però no, no, no.
Jo estudio, estudio.
I com ho porta això, Mercè, com ho porta?
Que estudi ara?
Que què estudi ara?
Primer, segon, tercer, quart, com baixa la piano?
No, no, no, perquè els adults no fem cursos.
Els adults estudiem peces de piano.
Ah, està molt bé.
I quina peça estava estudiant vostè?
Doncs en aquest moment estava estudiant un trosset de l'òpera Nabucco.
Ah, mire, molt bé.
Sí, la sol fa do, això.
A veure, com fa, com fa, com fa?
La sol fa do, do, do, la fa fa mi sol mi.
És molt coneguda, sí que és veritat, aquesta àrea.
Però peces que siguin boniques a l'oïdo, no?
Però, escolti, Mercè, com més que a la seva edat ha decidit fer un curs de música?
Perquè jo, quan estudiava al col·le, com una activitat extra, vaig fer piano.
Ah.
Després ja, doncs, no vaig poder seguir, perquè treballava, em vaig casar, els fills, els nets...
I l'any passat vaig decidir veure si podia entrar i...
No, l'any passat no, fa dos anys vaig començar a anar amb una acadèmia.
I l'any passat dic, aviam si puc entrar a l'escola municipal.
i vaig tenir la sort de poder entrar.
És el segon any que hi soc i només hi podem estar quatre anys.
Doncs molt bé, la mare bona, Mercè.
Si ara vostè em diu que també estudia internet, ja, escolta, jo em trec el barret, eh?
I dic xapua.
No, bé, no faig cursets d'internet, d'aquests que fa la caixa.
Escolti, m'és perfecte, eh?
Sí, però jo això de l'internet se'm dona bastant malament.
Però, bueno, penso que en aquest...
Ara, com que en saben molt més els meus nens que jo,
també em fa com una mica de vergonya que no sabia ni quasi encendre l'ordinador.
Clar, almenys ja sàpiga tocar les quatre tecles bàsiques, no?
Clar, clar, clar.
Per poder-los seguir.
Per poder posar un correu...
Vostè anima a tothom de la seva edat?
Quants anys ha dit que tenia, Mercè?
73.
A punt de fer-ne costar 74.
Tampoc és cap edat, avui en dia tampoc és cap edat desaforada.
Però vostè anima a la gent en la seva situació,
que diu ja tinc els nens, els fills crescuts,
doncs que s'apuntin a fer activitats d'aquest tipus?
Clar, clar, clar.
Però hi ha molta gent, eh?
Sí?
Sí, sí, els cursets que fem aquí, per exemple, a la Caixa,
totes som gent jubilada i gent gran.
Està molt bé.
Està molt bé.
Sí, sí.
Doncs escolti, Mercè, vostè el dia que vulgui venir aquí a l'Avinguda Roma,
on som nosaltres, Tarragona Ràdio,
ensenyarem com baixar la ràdio.
Mira, igual li fem un curset.
Aquí hi ha molts ordinadors també, coses d'aquestes.
És a dir, que el dia que ens pugui visitar ja ho sap, eh?
Bueno, moltes gràcies.
Li ha agradat parlar per la ràdio?
Què?
Li ha agradat parlar per la ràdio?
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Sí, sí.
Doncs Mercè Espriu, Mercè Espriu, gumi.
Gumi, gumi, accentuat a l'Aït.
Gumi, gumi.
Sí.
Doncs escolti, moltes gràcies, Mercè,
per ser avui la nostra protagonista
i continuï així d'alegre i d'animada.
Molt bé, moltes gràcies.
Una abraçada, Mercè.
Vinga, bona tarda.
Bona tarda.