Ja fa, home, unes quantes setmanes, per no dir mesos,
us presentàvem junt amb l'Adam Manyer,
el director dels sabers territorials del Departament de Cultura
i mitjans de comunicació de la Generalitat de Catalunya,
l'Adam Manyer, venia aquí a les ja tardes a presentar-nos
un projecte que es deia Art Emergent, un cicle d'art.
Bé, representava que era qüestió d'abacar
o d'ajudar aquells projectes artístics més interessants,
d'entre tots els que es presentaven,
sempre projectes artístics entès a aquest art
com a, bé, relatiu a les noves tendències,
a les tendències més contemporànies de l'art.
Doncs bé, ja fa, això sí, relativament menys,
fa unes setmanes us presentàvem el primer d'aquests projectes.
Era una exposició fotogràfica de la Cecília Vendrell,
que es deia Els Neus.
Arriba ara a Tarragona, ja que és on volem anar a parar,
des de demà que s'inaugura i fins al dia 28 de març,
arriba a Tarragona, com dèiem,
el segon muntatge, la segona d'aquestes exposicions.
En aquest cas, Geografia Domèstica, del Jordi Arola.
Jordi, bona tarda.
Hola, bona tarda.
M'he liat una mica explicant tot això.
A veure, explica'ns una mica qui ets.
Fes-nos el currículum, la biografia.
Currículum, doncs, a veure, jo de formació sóc geògraf.
I la part artística m'ha vingut una mica per una via informal,
que jo no he estudiat art, però sempre he tingut bastanta afició,
que és el dibuix, pintura...
i he anat compaginant, doncs, el que és la meva feina,
la meva formació, doncs, amb la part artística.
I en aquest projecte, que es titula Geografia Domèstica,
jo crec que conflueixen aquestes dues parts que et comentava.
Ara parlarem concretament del projecte.
Com se't va acudir presentar-te amb aquesta mena de concurs,
amb aquest cicle d'arte emergent?
Doncs, a veure, jo tenia el projecte ja més o menys acabat,
que l'havia estat presentant amb altres convocatòries,
no havia tingut massa sor i al final, doncs,
em van comentar que hi havia també aquesta convocatòria a Tarragona
i vaig aprofitar, doncs, també per presentar-m'hi.
Home, pel que expliques, el teu cas és, no sé si singular per diferent,
no sé si hi ha gent que es troba en el mateix cas que tu,
però jo, com a mínim, ho trobo curiós que et presentis
en aquestes convocatòries sense ser una persona formada,
diguéssim, específicament en temes artístics, no?
Sí, a veure, en general...
Vull dir que a vegades, vist des de fora, dius,
home, doncs, jo m'interesso per aquestes coses,
intento, bueno, treure la meva part artística,
però, clar, aquí soc jo per presentar-me a aquestes convocatòries
i tu, en aquest sentit, has fet un pas endavant.
Sí, a veure, suposo que la majoria d'una gent que s'hi presenta
són alumnes o estudiants d'art o bellesarts
i, bueno, hi ha d'altres també artistes que són autodirectes
o que venen d'un altre camp.
Si no té per què ser una cosa estranya,
potser poc habitual.
Bé, en aquest sentit, jo crec que hauríem d'aplaudir
la iniciativa que has tingut, eh?
Clar que sí.
Geografia domèstica.
A veure, explica'ns què és,
perquè tu parlaves ara de pintura,
però em sembla que no va parar aquí la cosa.
No, bueno, aquest projecte és una instal·lació
que situa la geografia domèstica
i està basada, parteix d'un gest o una acció quotidiana,
com és arrogar un full de paper.
Tot està basat, tota la instal·lació és això,
fulls de paper arrograts.
Sí, si s'hagués de resumir d'alguna manera,
l'origen, potser, o la base del projecte seria aquesta,
doncs un full de paper arrograt.
I jugar amb les diferents formes que resulten d'això.
Sí, llavors, a partir d'un paper d'embalar arrograt
i un full de paper de diari que fa una bola,
doncs jo a partir d'això els identifico com maquetes
de territoris a escala humana
i desenvolupo una sèrie de punts de cartografia
talment com si jo estigués cartografiant
un territori o un planeta real.
Ah, suposo que aquí es nota ja l'ofici.
Sí, és el que deia, que aquí és on confluïen
les dues parts, la tècnica i potser l'artística,
per dir-ho d'alguna manera.
Com se't va acudir fer aquest tipus d'instal·lació?
Has arrograt molts papers a la vida.
Home, jo i tothom, cada dia tothom n'arruga molts, no?
Doncs, a veure, l'idea va sorgir una mica
d'alguna cosa que tenia a fer d'algun treball previ
i també d'algunes converses que he tingut
amb en Josep Maria Rosselló,
que és un pintor que està aquí a Tarragona
i havíem parlat d'això de l'ola de paper,
que representava un món,
de fer-ne cartografia, atles,
i jo a partir d'aquí, doncs,
vaig anar muntant tota aquesta història
fins que al final el vaig tenir tot relligat
i és el que tenim aquí ara,
als serveis territorials.
Als serveis territorials, al carrer Major,
sí, sí, després recordarem dates
i lloc que quedi ben clar.
El procés d'elaboració del que és aquesta instal·lació,
com t'ho has fet?
És així de simple?
És agafar un full de paper,
arrogar-lo i veure què surt?
Sí, o sigui, diguéssim que aquí a l'instal·lació hi ha tots els elements
de tot el procés,
hi ha unes vitrines on hi ha els papers arrogats originals,
o sigui, la bola de paper i el paper arrogat
que representa o s'associa a un territori,
muntanyós, però de muntanyes,
i després hi ha una sèrie de captures de vídeo
on es veu tota l'acció d'arrogar el paper amb les mans,
unes imatges grans de cada element
i, a part, hi ha uns fulls de paper malimetrat,
paper quadriculat,
que jo he anat dibuixant uns apunts de cartografia,
o sigui, que no són exactament exactes
del que seria la superfície per donar una mica a entendre
la representació cartogràfica del lloc.
Ah, o sigui, el procés és aquest,
tu primer arrugues el paper
i mirant el que surt després elabores això,
una mena t'imagines,
aquí hi ha aquestes muntanyes, aquí hi ha aquestes valls...
Sí, o sigui, seria com explicar a algú
que on l'altra gent només veu paper arrugat,
algú hi veu muntanyes, paisatges i territoris.
Com ens expliquen aquí a la convocatòria de premsa
de la inauguració de l'exposició de demà,
és una mica jugar a ser Déu,
muntar-te al teu propi món.
Sí, a veure, jo comento una mica el catàleg,
algun dels textos, no?
Que, o sigui, aquí l'artista és l'artista Déu, no?
Perquè d'un simple gest, doncs, crea un món,
que aquest món ens conté tot, no?
I una cosa tan simple, doncs, crees una cosa màxima.
Potser la gràcia no està només en el gest de rogar el paper,
amb més o menys gràcia, sinó en el gest de després,
de saber veure alguna cosa en aquell paper.
Sí, és això.
O sigui, al final, jo en el projecte,
al final d'anar-li tantes voltes,
jo el catàleg l'acabo amb un full,
bé, amb una il·lustració d'un dibuix infantil,
d'allò quan tenia 7 anys,
d'un paisatge inventat, no?
Perquè al final,
després de donar-li tantes voltes,
al final tot això es remeta a la imaginació.
I és una cosa tan simple, doncs,
com algú que s'imagina, doncs,
el paisatge o el territori
a partir d'un element quotidià que té per casa,
doncs, quan l'altra gent, doncs,
no li dona gaire importància,
doncs, algú amb la imaginació, doncs,
a partir d'allò, doncs,
doncs, veu moltíssimes coses, no?
Se m'acut una cosa,
a veure si tu m'ho pots confirmar, eh?
Mai arruguem,
o sigui, un paper, un full de paper arrugat,
mai és igual que un altre.
Fa l'efecte que, per molt que sigui el mateix tipus de full
i l'arruguin les mateixes mans,
sempre queda diferent.
És o no?
Sí, a veure, clar,
és una cosa també bastant personal
i que no es pot reproduir exactament
dues vegades exacta.
Jo també a l'exposició parlo una mica d'això,
no és ben bé exactament això,
però faig una comparació entre
el que és el territori
i el territori, els mapes i l'escriptura,
perquè, de la mateixa manera
que tothom té la seva pròpia caligrafia,
doncs, els mapes, les corbes a nivell, els rius,
són elements naturals
que no n'hi ha dos exactament iguals,
igual que el territori, les muntanyes
i els papers arrugats, com tu deies.
Després de veure la teva exposició,
jo crec que cada cop que arruguem un full allò per llançar-lo,
ens el mirarem de manera diferent.
Home,
digues, digues.
Sí, en principi, clar,
l'exposició també és com una mena de proposta
pública, no?
Doncs, de la gent de crear petits munts i territoris
a partir de coses quotidianes
i fer servir una mica la imaginació, no?
Perquè actualment estem molt saturats d'imatges
i d'imatges i d'obres
i la gent ja no sap gairebé on mirar, no?
I estem acostumats a consumir una mena de fast food visual
i la gent ja les coses més evidents, els petits detalls,
ja gairebé no els veu, no?
I és una mica una proposta, això,
doncs, tenir una mica més atenció als petits detalls
i coses que normalment ens passen desapercebudes.
Has comptat amb l'ajut, amb l'assessorament
i el suport crític del Pere Jaume,
de l'artista Pere Jaume.
És una de les...
Bueno, sí, dels objectius que tenia aquest cicle d'art emergent, no?
posar en contacte, doncs, a diferents artistes.
Com ha anat això?
Doncs bé, a veure, jo a l'hora de treballar amb Pere Jaume,
doncs, vaig pensar que ell em podia ajudar una mica
a acabar de relligar tot perquè ell havia treballat també
sobre... en relació amb coses de paisatge, cartografia...
I, bueno, a part que em va fer el pròleg,
un poema pròleg pel catàleg,
i, vaja, l'experiència, doncs, treballar amb ell, doncs, molt bé.
Molt bé.
De fet, la inauguració de l'exposició la feu demà?
Sí.
A quina hora? Dos quarts de vuit, segons.
Demà, dos quarts de vuit.
I et ve a presentar una mica, també,
o intervindrà en aquesta inauguració, el Jordi Aballó.
Quina és la relació que teniu?
Bé, doncs, jo el Jordi Aballó ho conec de fa uns anys,
d'aquella terra, o també d'algun altre projecte,
i em van comentar, doncs, que per la presentació estaria bé
que hi hagués un altre artista,
una altra persona també vinculada d'alguna manera al món de l'art,
i vaig pensar, doncs, que estaria bé que m'ajudés
o que em donés un cot de mala presentació,
també perquè el seu treball també parla una mica
d'on venen les imatges,
i cap on van les imatges,
i tenir aquest punt de relació entre el que jo havia fet
i el que treballa ell, també.
Jordi, ara estàs precisament al Servei Territorials de Cultura,
no estàs acabant de supervisar com va la instal·lació?
Sí, ara mateix estàvem acabant de penjar coses,
fiquant els cartellets...
És la primera vegada que fas una instal·lació?
A veure, havia fet alguna altra cosa,
el que passa és que aquesta potser és la primera exposició individual que faig.
Ah, i què tal?
Bé, que ho has de controlar una mica tu, diguéssim, no?
Que ja has d'estar més al damunt.
Com ho veus?
Com és això d'organitzar, de dir això ho vull aquí, allò, allà?
Bé, a veure, doncs, un cop està l'obra acabada,
doncs no hi ha gaire complicació, no?
Si tens una mica clar on va cada cosa,
doncs, segons l'espai ja t'adaptes.
O sigui, la feina, doncs, és el que ve abans, no?
O sigui, a l'hora de distribuir, doncs, és una cosa ja que...
Hi ha feina però relativa,
que és més aviat de muntatge d'un dia a dos dies, com a molt.
Ja ho tenies planificat demans.
Sí, ja ho tenia tot planificat, uns croquis de muntatge i tot plegat.
Demà, a dos quarts de vuit del vespre,
s'inaugura els Serveis Territorials de Cultura, al carrer Major,
aquesta exposició Geografia Domèstica del Jordi Arola,
que podreu visitar fins al dia 28 de març.
Estàs ja treballant en algun altre projecte?
Estàs molt ficat en aquest?
Doncs, a veure, ara mateix els últims mesos he estat acabant aquest.
Suposo que ara, quan hagi descansat una mica d'això,
doncs, preparar alguna altra cosa que ja tinc entre mans.
Però, en principi, els últims mesos o setmanes he estat treballant únicament amb això.
Una altra cosa que tens entre mans,
tracta al voltant de la geografia, també?
A veure, no, no necessàriament.
Tinc altres projectes començats,
però del que és món de geografia, cartografia,
no tenen gaire a veure amb aquest ara.
D'acord, doncs estarem al cas, Jordi.
Escolta, que vagi molt bé la inauguració
i em fiqui a rebis moltes visites i felicitats
per haver participat per estar dins del cicle d'art emergent.
Moltes gràcies.