Jo no sé si aquesta tarda el Guille s'atrevirà a cantar-lo també a Cau d'Orella
i no serà la Blossom però serà ell, Guillem Milkewey, bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Com estàs la gent de la Casa Azul?
Bueno, bé.
Estic a l'estiu, sí, recuperats i amb energia, sí, molt bé.
Recuperats perquè, déu-n'hi-do, heu tingut també una miqueta de vacances
que també sempre s'agraeix, no?
Home, doncs sí, jo la veritat és que no estic gens acostumat a...
A tenir vacances?
No, no, al revés.
Sí, no, sí que en tinc però vull dir a tocar, per exemple, durant un any bastant seguit
i fer una gira, diguem-ne, com de fetles normals d'un grup de rock o d'un grup de pop
perquè normalment jo em mantenia així bastant tancat a l'estudi
i no m'agradava això de tocar en directe aquest any, doncs vaig decidir una mica canviar-ho
i clar, per mi això físicament, doncs una tovés segurament
que una altra persona que va fer tota la vida, no?
Però vaja.
És que en guany jo crec que és l'any de la Casa Azul.
Què us ha passat?
De cop i volta és com si tothom ho hagués descobert, no?
Has sigut com...
Què és la Casa Azul?
I ja t'ho donen tota sèrie de detalls.
Us han descobert també, no?
En aquestes coses soc bastant escèptic, diria, perquè...
Bueno, ja se sap que a vegades aquests bums, per certes coses, o el que sigui, bums, entre cometes, també,
perquè tampoc, saps, vull dir, tot queda sempre una mica a casa, no?
Però soc escèptic, et deia, perquè, bueno, les coses tal com pujan baixen, com tothom sap,
i, bueno, per mi l'important, doncs, és fer el que sempre hem fet,
fer-ho, doncs, de la manera que ho fem,
que és creient en les coses que fem i fent les coses perquè ens agraden
i perquè estem realitzats,
i una mica deixant de banda, doncs, si de sobte se suposa que mediàticament
una cosa té més relevància o menys,
perquè moltes vegades això jo crec que està bastant al marge del que és l'obra, no?
Diguem-ne, o sigui, el disc, en aquest cas, o el que sigui, no?
Són temes una mica, jo crec que s'escapen de l'artístic.
Però ara mateix os tenim allà dalt, eh?
Encara que tu siguis una mica escèptic, ara mateix,
dius, la Casa Azul, oi, sí,
i ja te canten la cançó de la revolución sexual,
o el vull saber-ho, de la cançó de TV3,
ja saben qui sou, no?, que també és, jo crec que és important.
Sí, el que passa és, bueno, també és d'aquelles coses que mai saps,
de vegades és dolent, perquè, bueno, també hi ha molta gent que, doncs,
t'acaba odiant, no?, o sigui, o si no li agrada,
doncs encara li agrada a mi perquè deu ser des d'arreu,
el que sigui això, per exemple, amb una cosa com la cançó de TV3,
o coses d'aquestes, no?, però, ja et dic, o sigui, per mi,
no ho sé, tota la vida he pensat que aquests temes són coses
que tenen poc a veure, doncs, això, no?,
amb la nostra feina, en aquest cas, amb la meva, de fer música.
Sí, perquè a tu t'agrada...
Si t'agrada fer, és el que saps fer i ja està, no?
Sí, o sigui, jo pel que veig, tu ets un home d'estudi,
a tu t'agrada estar allà, fer, experimentar, comentar, fer,
però està tancadet, com em passa a mi a la ràdio,
estem aquí tranquils, això d'estar fora està molt bé per a mi,
o per un o dos dies, després ja que no ens belluguin gaire, no?
Home, si, bueno, jo estarà a la ràdio i moriré,
no, però, no, la veritat és que, és que sí, o sigui,
però, bueno, això, jo sempre he pensat que hi ha una cosa
que històricament se li pressuposa a l'artista, no?,
en general, en aquest cas, doncs, al músic,
que és que, a més a més de, doncs, de fer música,
o de composar cançons, en aquest cas, o de produir discos,
doncs, se li exigeix que també sigui una persona
que sigui un gran comunicador, no?,
a l'hora d'estar, doncs, a l'escenari, etcètera,
i no té per què ser així, no?
O sigui, estem acostumats, com a aquesta mena d'artista,
que a l'hora, doncs, és un monstre a l'escenari, tal,
però no té per què ser així,
de fet, hi ha milions d'exemples a la història de la música
que no és així, potser alguns passen més desapercebuts que d'altres,
però són coses que jo crec que haurien d'estar separades, realment.
Doncs sí, bueno, jo me'n recordo, al matí,
mira, m'ha vingut a la memòria la Whitney Houston,
té una veu extraordinària,
però ella, sobre l'escenari, doncs, gairebé ni es mou.
Sí, però...
Canta, però no es mou.
Clar, perquè la fet per què...
No sap més, ja és la seva manera de fer-ho, no?
És que és una mica aquesta...
Jo crec que aquesta idea de l'artista, així, una mica més folclòrica, no?
Jo soc un artista, no?
Més experiència.
Llavors, aquesta definició de l'artista com això, no?
Com a tot terreny, i en el fons, sobretot com a comunicador,
quan...
Bueno, potser aquesta sí que és la definició de l'artista,
però jo l'entenc d'una altra manera, no?
O sigui, és com aquella persona que utilitza, doncs,
un llenguatge, doncs, no verbal en aquest cas,
com la música, o pintar, o escriure,
per poder-se comunicar i poder comunicar emocions,
doncs, de la millor manera que sap, no?
Per això també hem trigat una miqueta bastant
a conèixer de veritat la fisonomia del Guiller?
Perquè hem trigat bastant, eh?
En veure't allò d'identificar la Casa Azul amb el Guiller
ha costat uns quants anys.
Bueno, és que, de fet, és una cosa a la que jo m'he donat importància
i que, a veure, efectivament no la té, no?
Però sí que és cert que al principi, doncs, per una...
Suposo que per, no sé, diverses coses alhora.
O sigui, primer per una certa fascinació meva així
pels grups aquests històrics, doncs, que...
Així com de dibuixos animats o coses similars, no?
De 70 i de principis dels 70.
Després també, perquè en el fons és cert que això,
per mi era com la situació perfecta, no?
Doncs, que no...
Vull dir que no...
A mi no em permetia, doncs, estar a l'estudi
sense haver de respondre a preguntes
i haver de parlar del que fas, no?
Ho sento, per la banda que toca.
No, no, perquè, de fet, això...
O sigui, està molt bé al principi,
però quan un porta molts anys d'aquesta manera
i quan...
Això realment acaba sent una situació com complicada
i també, per exemple, pel palceger i discogràfic, no?
I per mi també, perquè al final
sempre t'has d'estar justificant, doncs,
doncs, per què no surts
i però això i el grup,
però el grup és falso, és la veritat, però i tu...
No, això no t'ho pregunto, eh?
Ja t'ho dic ara.
No, no, no, però...
Si és igual, o sigui, és un tema interessant igualment, no?
Però si al final resulta que tota la discussió, no?,
sobre el teu grup es basa en aquests temes
que en el fons no tenen cap importància,
doncs és quan t'adones que potser
doncs és hora de canviar
i fer les coses de forma més natural
o potser mantenir una mica aquesta fantasia que té el grup,
però això, no?, que em permeti que
la discussió o les paraules
girin en torn a la música, no?, en aquest cas.
Una música fresca.
Jo crec que necessitàvem una mica la Casa Azul
pel que ens doneu.
No només per aquesta revolució sexual,
que també jo crec que...
També hem fet la vostra petjada,
ho deixo de dir la vostra petjada,
sinó també per com sona.
l'aire de la Casa Azul,
encara que fa molts anys que hi ha pel món,
de cop i volta l'hem tornat a descobrir,
que és el que et deia,
perquè la música, amb aquest toc actual,
fa molts anys que va pel món,
aquest sentit de música,
que potser és la música dels anys 70,
música disco dels anys 70, no?
Sí, aquest disc sí que jo diria que respira
en algunes cançons bastant aquest aire, no?
Jo, amb la Casa Azul,
sempre he pensat que el que vull fer, no?,
i el que m'agradaria fer en el futur
és una mica parles ja moltíssimes coses
de la història de la música,
sense cap mena de prejudici, diguem-ne,
i amb falta d'ortodoxia, en aquest cas,
i per poder crear coses, doncs,
que continuïn s'unen fresques, no?
Això hi ha molta gent que ho considera com impossible,
perquè, primer, perquè si estàs fent una cosa
ja s'ha fet, doncs, la frescura desapareix
i, alhora, si estàs barrejant moltes coses
que suposa que per si soles
tampoc tenen molta entitat,
doncs, que realment el produtor
tampoc serà tindre entitat, no?
Però, al final, totes aquestes coses
és el que deia al principi.
Són una mica igual,
perquè l'únic que interessa, doncs, és això, no?
Que m'ho fa, doncs, el que sap fer,
el que li agrada i punt.
I hi ha gent que li agrada
i gent que no, i ja està, no?
Per ser que ja he buscat una miqueta d'informació,
li comentava abans al Guia Fora d'Antena
que he entrat a la Wikipèdia
i que ja ho saben tot d'ells,
però tot, tot, tot, i clar, m'he quedat parada
perquè tenia un munt de maquetes,
tenia un munt de LPs, tenia un munt de CDs,
les cançons dels directes,
que, segons posa aquí,
hi ha moltíssimes i de diferents cantants.
Ho podem comentar una miqueta, això, Guille,
si et sembla?
Bueno, a veure, aquest absolut,
diguem-ne que és un grup
que sorgeix i que es continua ubicant
dins el món underground, no?,
per dir-ho d'alguna manera.
i que fa molts anys que existeix.
El que passa és que, com a molts grups els passa,
doncs, quan un grup es manté,
diguem-ne, dins d'aquesta altra dimensió, no?,
l'underground o la independència,
com li vulguis dir,
doncs moltes vegades sembla que no existeixi, no?,
per la majoria de la gent.
El que passa és que això és rotundament fals,
ho és per la Casa Azul
i ho és per molts altres grups, no?,
perquè sí que hi ha molta gent
que es mou dins d'aquesta altra dimensió,
moltíssima gent,
que mou molt les coses, no?,
i que té molta vida
i que tot es mou de forma molt afervescent.
I resulta que, de tant en tant,
passen coses, no?,
i això de cop surt una mica a la superfície,
i en aquest cas,
potser sí que ha passat una mica
amb la Casa Azul,
l'altres vegades ja et dic,
ha passat amb altres grups,
llavors, la gent, no?,
com que es sorprèn,
diu, hòstia, però jo em pensava
que això era super nou, no?,
i comença a investigar i resulta que no.
però ja et dic,
jo crec que és un tema,
és com avui dia funcionen bastant les coses,
jo crec que tenen molta vida
encara que hi hagi molta gent
que no se n'agoni, no?
Sí, perquè jo em pensava,
dic, jo us donava com a 5 o 6 anys de vida
i gairebé ja porteu 11,
11 anys, eh?,
des del 97.
Segurament.
Que ahir no és anar, eh?,
que ahir no és anar.
Bueno, sí, això pot ser deficiament negatiu,
no?
No, home, no?
Però, bueno...
Això és l'experiència.
Però, és el que et deia, no?,
que, bueno,
jo crec que passen bastants grups, això,
o sigui que hi ha molta gent que diu,
ostres, tinc el primer dit d'aquest grup, no?,
i resulta que és el cinquè, no?
Home, tens la maqueta,
la primera maqueta de t'invito a mi fiesta,
la tens guardada o no?
O ja no te'n recordes per on camines?
Sí, sí, sí, jo no soc massa, eh?,
de guardar les coses,
perquè soc bastant despistat
i tot i ser bastant romàntic, en general,
no soc...
Si el meu despici aquest no em permet així
i ser molt, molt matut, o sigui...
Metòdic.
Metòdic a l'hora de les coses, no?,
però em sembla que sí que les tinc, sí, aquestes.
I a més a més tens, a veure,
Canciones Ligeres, que va ser el següent,
i Galletes, que va ser una altra.
Després ja vau a fer l'EP,
El sonido fervicente de la Casa Azul,
el 2000,
fem una miqueta de repàs,
així també la gent que ho sàpiga el que teniu.
Tan simple com El amor,
va ser el pòster primer treball geogràfic,
allò que dius que era més en sèrio, el 2003,
de nou vau reeditar El sonido fervicente de la Casa Azul el 2006,
La revolución sexual, que va sortir l'any passat,
i ara aquí ve una història que jo vull que m'ho expliquis.
La revolución sexual, edición coreana.
O sigui, també heu sortit cap allà,
us heu anat a fer les Corees,
i com ha anat això?
La veritat és que el mercat asiàtic
a mi sempre m'ha interessat molt,
i de fet tinc bastanta afinitat
amb molts dels grups,
sobretot al Japó i a Corea del Sur.
I de fet, com et deia,
segons a quin nivell et moguis,
el món avui dia és bastant petit.
I tot i que sembli una mica exòtic
editar els discos,
això en aquest cas a Àsia,
tampoc ho és tant,
perquè les coses moltes vegades
a nivells així més modestos
es mouen de forma més fàcil
que a grans nivells.
I ja et dic,
l'anterior disc nosaltres ja el vam editar
al Japó, a Corea,
i no sé si a Tailàndia diria també,
i de fet vam fer una gira ja el 2003 o 2004,
a Tòquio i a Seul,
i és molt xulo, la veritat,
perquè clar, te'n vas allà
pensant que no et coneix ningú,
i de cop tan alhora,
doncs que sí,
que segurament no és una cosa ultramassiva,
però potser sí com plaçar les allò,
500 persones,
i doncs és super gratificant.
Ja et dic,
per mi aquesta forma de veure la música
dels asiàtics,
dels japonesos sobretot,
i per mi matisme moltes vegades els coreans,
fa que em senti,
ja et deia,
ja et dic molt identificat,
perquè aquesta falta una mica de prejudicis
abans de les coses,
i de no posar el purisme per davant de tots,
sinó doncs,
acceptar moltes propostes culturals diferents,
i barrejar moltes coses.
Mira,
ara estava trobant que sí,
el juliol,
que vas veig ja cap al Japó,
el juliol del 2005-2006,
i que vau estar per allà,
per Tòquio,
al Club Kai,
a l'Spiral Hall,
Sí,
va ser molt xulo,
la veritat,
i ara si,
no sé,
la idea és una mica de cara d'any que ve,
a veure si podem tornar-hi,
no?
Però no ho feu,
o sigui,
la revolució sexual d'aquesta edició coreana,
és tal i qual la coneixem nosaltres,
heu fet molts canvis per aquesta edició?
Alguna més en anglès,
potser?
En aquest cas,
una mica,
perquè,
no,
no,
de fet tot continua igual,
o sigui,
no tenen massa problema a l'hora d'acceptar,
diguem-ne,
coses amb altres idiomes,
jo crec que aquí són bastant més reticents,
o per exemple,
a Anglaterra,
són molt reticents a qualsevol cosa que no sigui amb anglès,
no?,
per exemple,
però en canvi allà,
no,
o sigui,
allà arriben de forma bastant semblant a una cosa que és amb anglès,
o en espanyol,
o en francès,
o amb el que sigui,
no sé,
els interessa,
diguem-ne,
la música per sobre de tot,
i això està molt bé,
no?,
també.
Com en deien,
no,
no és gaire diferent,
i és més o menys igual,
l'únic que en aquest cas,
curiosament,
sí que a Corea,
hem hagut de fer algunes modificacions,
perquè,
en el disc de la Casa Azul,
hi ha alguns fragments així,
amb coses amb japonès,
per exemple.
Ai,
això t'anava a dir,
com portes el japonès?
Sí,
no,
jo no era,
però bueno,
sí que m'agrada bastant,
així com a idioma,
per utilitzar la música,
però bueno,
en aquest cas,
jo,
clar,
evidentment no canto en japonès,
sinó que és altra gent,
no?,
però totes les coses que estan en japonès,
a l'edició coreana,
les hem hagut de posar en coreà,
perquè es veu que allà sí que hi ha bastanta restricció,
en el tema només del japonès,
a l'hora de metre,
si a ràdios,
a televisions i tal,
sí,
que tinc un tant per cent en japonès,
per allò de,
que està a casa,
o no ho sé,
o no,
no,
no,
al revés,
o sigui,
a coreà és com que tenen,
diria que no està prohibit,
però,
però és com un tema que hi ha bastanta restricció a l'hora d'això,
doncs,
de programar música en japonès,
no?,
i no en coreà,
diem-ne.
Que és curiós,
eh?,
que és curiós.
Sí,
però bueno,
són temes històrics que venen de lluny,
així,
polítics,
diem-ne.
He de dir que tens un amor-odi,
no sé,
que tens un amor més que odi amb la televisió,
perquè hi ha un munt de programes en els quals heu col·laborat,
directe o indirectament,
ara darrerament tenim el 25,
la cançó d'avui,
Saber-ho tot de tu,
del TV3,
però també has estat amb 4,
amb Gominoles,
amb la zona Disney,
i etcètera,
etcètera,
etcètera.
Com va aquesta relació?
No,
tampoc és,
tampoc m'ho plantejo gaire,
jo la veritat és que no acostumo a veure massa televisió,
no li tinc ni amor ni odi,
no,
diem-ne que,
com totes les coses,
em mantinc bastant al marge de fer un judici de valor
sobre el mitjà en si,
perquè és igual,
és com qualsevol altre mitjà,
però,
bueno,
jo de vegades sí que faig música per encàrrec de tant en tant,
tot i que no és,
diem-ne,
la meva aspiració no així,
ni el que més em realitzi,
però sí que és cert que de vegades hi ha coses molt interessants de fer,
i jo de fet soc bastant seguidor de,
doncs això,
de sintonies,
de bandes sonores,
però sobretot per exemple de sintonies de televisió,
de tota la història,
de la tele,
que crec que és una cosa bastant malvalorada, no?,
o sigui,
en general la banda sonora és com la gran cosa, no?,
i la sintonia és l'arte menor, no?,
en aquest cas.
Home, jo crec que seria...
si una cosa és l'òpera, no?, i l'altra seria la sartuera, no?,
guardar les distàncies, eh?,
però home,
jo crec que la careta de TV3 en aquest aspecte és per vestir, no?,
seria el vestit, la persona, no?
Sí, sí, m'agrada molt,
i de fet és que crec que la música en general,
i de fet últimament el cine,
vull dir,
els últims 20 anys ha quedat superclar, no?,
que és una part clau de,
a l'hora de jugar, doncs, amb l'emoció,
en el cinema, no?,
però és cert que els programes igual, no?,
i tots recordem, doncs,
en sintonia de la història de la televisió, segurament,
i potser no ens en recordem del programa,
perquè la música segurament moltes vegades
té aquesta capacitat, doncs,
de mantenir-se enganxada, no?,
a la nostra memòria,
i amb una càrrega emocional superior, no?,
igual que passa també,
és teva, eh?, la d'Andas Quick,
sí o no?
Sí, sí, sí.
Veus?
Diria, aquesta també és teva, eh?,
per la forma,
a més, que sembla també molt bé,
perquè et dones un aire fresc en l'Escuix,
que jo crec, no sé,
quan t'ho van dir,
va ser un mal de cap per tu?
No, no, no,
o sigui, de fet, a veure,
ja amb aquestes coses,
vull dir, a veure,
ja et deia,
o sigui, jo no acostumo a fer molta música d'aquesta,
ara, perquè estem parlant, no?,
i si ho dius una darrere de l'altra,
doncs sembla que sí,
però no és el que m'ocupa,
diem, de major part del meu temps,
i molt menys,
però, normalment,
doncs, intento, doncs,
fer coses que,
que per una cosa o una altra,
m'agraden, jo, per exemple,
sempre intento estar proper,
o perquè,
perquè m'agrada fer coses,
doncs, que estiguin properes al món infantil,
sigui,
com sigui, no?,
o sigui, una cosa pot ser un anunci,
per mi l'anunci és el de menys,
o la marca, el que sigui,
però sí que l'interessant és que saps que aquella cançó,
doncs,
d'una forma o d'una altra,
arribaran millor els nens,
que no, doncs,
si està sonant a la ràdio,
doncs,
en qualsevol altre mitjà, no?,
o sigui,
tot el que ha de propi al món infantil,
a mi m'interessa molt,
perquè crec que els nens encara tenen aquesta capacitat,
això és el tòpic de sempre,
però crec que en la música és superclar,
no?,
doncs,
de valorar les coses i de rebre-les,
de formar molt transparent,
que crec que en l'art,
és, de fet,
l'única manera que com un les hauria de rebre,
no?,
i tant, i tant.
Per cert,
que aquest setembre et veiem per Sant Boi de Llobregat,
estaràs,
o hi has estat,
potser?
Sí,
no, no,
és el divendres que veiem.
El divendres vinent.
També estaràs a Múrcia?
Sí,
el dia següent.
A Tarragona,
quan?
Tarragona,
quina ciutat?
Quan?
Doncs Tarragona...
Per favor,
Tarragona,
Tarragona!
És,
és,
és una ciutat que de vegades sembla com...
Se't resisteix.
Sí, sí, sí.
Qui se't resisteix a Tarragona?
Realment no,
no les pots,
o sigui,
diem-ne que no les controles tu directament,
perquè la majoria de vegades,
els llocs on vas a tocar,
doncs,
vas a tocar,
la majoria de vegades,
doncs,
perquè algú mostra un interès o el que sigui,
no?
I,
i evidentment,
en grups petits,
eh,
tot el que sigui sortir de les quatre ciutats,
o sigui,
Barcelona,
Madrid,
València,
i poc més,
és complicat.
I,
no sé,
o sigui,
la veritat és que en aquest cas,
estaria...
Però,
bueno,
aquí és fort,
perquè hem tocat bàsicament a Barcelona,
però aquest any per primera vegada vam sortir per tocar el festival aquest al Pop Art,
a Arbúcies,
sí,
però bueno,
perquè és això,
no és un festival,
i hi havia...
Hi havia molta gent...
Sí,
hi havia un interès especial i tal,
però jo crec que és complicat encara pels grups petits tocar fora a Barcelona,
en el fons.
A veure,
jo sé de molta gent,
i tens un amic que es diu Marco Rodríguez,
que estava molt interessat que vinguessis a Tarragona,
i ja saps qui és,
no?
Jo,
i tant.
Doncs el Marco vam estar parlant amb ell fa uns dies,
i em deia,
és que jo volia que vingués aquí a Tarragona,
però no hi ha manera,
no hi ha manera.
I a més,
ell està dels que,
ja saps que promocionen,
que està movent-se fent concerts,
i fent històries per molts grups,
i que vam tenir fa poquet,
doncs,
a l'Arbós,
vam fer el macroconcerts aquests enormes,
també el Cambril Rock,
i està liat amb moltes coses,
i diu,
és que jo vull portar la Casa Azul,
però el Guiia sempre resisteix,
sempre resisteix,
no sé què passa.
Doncs mira,
no sé,
home,
jo la veritat és que,
o sigui,
ara sona també una mica clitxer,
però moltes vegades les coses aquestes,
tampoc les toques superdirectament,
perquè,
perquè,
bueno,
normalment no negocies directament,
o coses d'aquestes,
però,
em fa l'efecte que,
que parlant,
amb això,
amb el que et deia,
que és complicat,
jo per exemple,
aquest any,
s'ha fet una mica més complicat tocar,
a segons quins llocs,
perquè l'espectacle,
deia'm la que portàvem,
era com a més complicat,
no?,
perquè portàvem com moltes pantalles de plasma,
no sé què,
molta gent,
molt equip,
no?,
com les despeses es multipliquen i tal,
i segurament has de,
has de mirar millor,
doncs això,
no?,
que les sales siguin més grans,
o coses d'aquestes,
però,
també et dic que,
d'altres vegades,
són temes quasi de l'atzar,
no?,
perquè,
perquè ja em diràs,
perquè acabes tocant a una ciutat,
com aquest any,
per exemple,
he tocat a,
a Villanue de la Jara,
no?,
allà a la Manxa,
i dius,
per què,
no?,
que si t'anar tocant a llocs d'aquests,
doncs no acabes de saber mai,
no?,
i podries venir cap a Tarragona,
bé,
jo t'ho deixo caure,
i a veure si algun dia,
doncs,
no?,
segur que sí,
i a veure si t'anar aquí al costat,
és que,
maja.
Guillem,
el proper treball discogràfic de la gent de la Casa Azul,
podria ser un directe,
aprofitant tots aquests concerts i això,
ho dic,
perquè seria el primer directe que tindríem vostre,
o no l'has pensat encara?
que segur que no,
perquè,
veus,
deus tenir ja gairebé apamat el proper àlbum.
No,
no,
no,
però no t'ho diria tant per això,
sinó perquè,
els discos en directe,
jo és una cosa que a mi,
no m'agrada.
No t'agraven,
no he dit res,
no he dit res.
No,
però bueno,
escolta,
cadascú,
ja sé que li encanten,
però no sé,
jo sempre he pensat en el directe com allò que passa,
i que,
vull dir,
desmanté la memòria,
no?
Però que allò de tenir-ho gravat,
o sigui,
diem-ne que no és un espectacle per ser gravat,
no?
És un espectacle pensat perquè passi una vegada i ja no torni a passar,
no?
Allò per disfrutar-ho el moment.
Clar,
i de fet és així,
perquè el que no és així,
doncs evidentment és un disc d'estudi
que està pensat per ser escoltat,
no?
I l'altre,
és que jo crec que són coses diferents,
i és més,
vull dir,
en el meu cas,
a més a més,
crec que no aportaria gaire,
perquè,
perquè bueno,
els directes de la Casa Azul
són una experiència,
diem-ne,
molt emocionada en aquell moment,
però que des del punt de vista
virtuós o musical,
purament,
doncs tampoc aporten massa,
no?
Home,
jo estava pensant als fans,
que deus tenir uns quants
i bastants,
i jo que dius,
mira,
és com portar-me aquell trosset de concert que jo veia estar-hi
i fer-ho cap a casa,
no?
Sí,
potser sí,
però mira,
saps què passa també avui dia?
Què?
que jo crec que...
Tothom té el mòbil,
no?
Això, sí,
és molt més fàcil,
o sigui,
ja tens el YouTube,
tens els mòbils,
tens el que,
vull dir,
ja existeixen tota aquesta sèrie de coses
que per mi
tenen bastant més sentit,
no?,
que allò del DVD en directe,
no?,
i llançar el DVD en directe,
perquè sí que són petits segments
i una mica aquesta sensació,
per exemple,
per exemple,
una altra cosa que m'agrada molt,
això,
no?,
que la gent gravi les coses,
que es pensi en el YouTube
i la gent les vegi i tal,
és que estan gravades tal qual,
no?,
o sigui,
i el que se sent moltes vegades no se sent molt bé,
però sí que se sent l'ambient que hi ha,
la gent li gaudint,
allò,
el DVD diu que està gravant
i està cantant allà amb un desperat,
i això per mi és fantàstic,
perquè de fet és el directe,
no?,
que a mi no em diu,
que allò tan polit,
i tan net,
allò que sembla escèptic,
i dius,
no,
jo no vaig veure això en realitat,
vaig veure una altra cosa,
no?,
sí,
sí,
doncs una mica,
no ho sé,
jo crec que això el seguidor,
doncs ja ho té,
no?,
jo com a seguidor d'altres grups,
doncs m'agrada fer-ho,
no?,
també.
Per això estan extens a la pàgina del MySpace
de la Casa Azul?
El què, perdona?
Dic que la pàgina del MySpace vostra,
que Déu-n'hi-do, eh?,
també,
sí,
no us esteu de res, eh?,
però per què ho dic?
No,
perquè hi ha un munt de coses,
i que hi ha gent que es veu que també
s'anava en contacte,
i que hi ha caliu,
que hi ha caliu,
que no es nota.
Home,
a mi m'agrada molt el MySpace,
de fet és una de les primeres coses aquestes així,
de xarxes socials,
no?,
d'internet,
que realment he utilitzat de veritat,
perquè des del principi,
hi vaig veure aquest punt així com musical,
o purament musical,
que té,
i que no tenen d'altres xarxes,
que són més això,
més socials,
i que cap altra cosa,
i et permet,
sí,
aquest contacte directe,
que en el fons és el de veritat,
perquè potser en grups així,
doncs,
supergrans,
no té massa sentit,
una cosa com MySpace,
però en grups com nosaltres,
que estem allà,
que no són grups,
que ens mantenim com grups petitons,
en el fons,
doncs,
sí que et permet aquest contacte directe,
que per mi,
clar,
evidentment és superagradable,
perquè,
com és això,
no?,
que la gent
l'estigui explicant,
el que sent quan sent les cançons,
o que pengi,
no?,
que pengi també,
mira,
que vam estar al concert a l'altre,
i mira,
te'l cedeixo,
aquell moment que per mi va ser especial,
no?,
te'l porto.
d'anar per una artista,
no,
doncs,
això no té preu,
en el fons,
perquè una cosa és que tu més o menys tinguis la percepció que hi ha gent que li agrada,
i l'altra cosa és que t'ho estiguin dient directament,
no?,
i fins i tot,
jo què sé,
o sigui,
que la gent et pugui preguntar directament,
ai,
doncs mira,
aquí,
al final,
vindreu aquí o no,
o aquí començarà,
o que tu també puguis dir,
parlar amb la gent,
no?,
de qualsevol altra cosa.
Jo tinc una pregunta de fans,
eh?,
a veure,
que és meva,
eh?,
la Blossom és aquella Blossom,
aquella mítica Blossom de la sèrie?
La que canta per a ti?
No, Blossom és Blossom d'Erik,
és una cantant de jazz,
ai,
de,
dels,
bueno,
dels anys,
de moltes dècades,
no?,
que de fet és una cantant així una mica maleïda,
perquè era la típica cantant així una mica odiada pels puristes del jazz,
sí,
i massa cantant de jazz pels no puristes del jazz.
Ah,
és allò de la morodi que comentàvem abans,
vamos.
Sí,
i a mi m'agrada molt aquest tipus de personatges així,
de la història de la música,
que són una mica maleïts,
però per això,
no?,
perquè estan en aigües de ningú,
i que en el fons,
això només és producte del purisme de la gent,
no?,
tant d'un costat com de l'altre,
i quan en el fons,
doncs és igual,
vull dir,
sigui cantant de jazz o no sigui cantant de jazz,
el que passa és que els discurs són una meravella,
no?
És el que et dona,
no?,
la música,
doncs sí,
potser no que representi.
Sí,
parla una mica d'això,
de,
doncs,
de la música com a refugi,
no?,
en el fons,
de qui parla és una mica el de menys,
però el que sí que tothom ha sentit alguna vegada
és aquesta sensació,
doncs,
que la música t'ha salvat el dia en un moment determinat,
no?,
o aquella nit que estàs fatal,
i hi ha tothom un disc,
i, bueno,
doncs allò et salva el moment,
i t'arrabifa moltíssim.
Sí.
Jo t'ho deia perquè,
jo no sé,
quan vaig sentir la cançó,
vaig pensar a la Blossom,
que era una sèrie de televisió americana.
Sí,
la conec.
Te coneixes,
ho havíem dit alguna vegada.
Que surt la noia cantant a principi,
tal i qual,
i dic,
doncs mira,
ell també deu ser fidel d'aquesta sèrie,
i a més imaginàvem tu i jo mirant la sèrie,
amb la Blossom cantant-nos a l'orella,
també.
Bueno,
com et deia,
en el fons és una mica igual,
no?,
i ara m'he agafat carnilla,
i aquí estaria amb tu i jo,
mira,
ja ens podrien donar el raïm
i el que ens volguessin,
eh?,
i el sopar,
si vola't.
Sí,
acabaríem cansant a tothom que estàs un pizza,
baixa.
Ens donaríem una pizza aquí ja,
perquè callessin,
només perquè menjessin alguna cosa,
diu,
que callo que té gent,
que mengin,
que mengin,
i ha estat un plaer de veritat,
ens encantaria poder dir,
doncs aquesta entrevista l'hem fet
perquè tenim gent de la Casa Azul,
molt aviat a Tarragona,
ara per ara no ho podem dir,
però,
l'esperança és l'únic que s'ha de perdre,
eh?,
perdona?
Dic que l'esperança és l'últim que s'ha de perdre.
No,
però si no cal ni tenir esperança,
home,
segur que sí,
a veure,
no malgastem l'esperança amb aquest...
parlarem amb el Marco,
a veure què és ell i els seus moviments,
i a veure si podem aconseguir-ho.
Fantàstic,
ben.
Molts petons i gràcies.
Vinga,
igualment,
moltes gràcies.
Adéu-siau,
Guille.
Adéu-siau.
Adéu-siau.