Cintúria de Tertúlia, matí de dimarts,
en aquest 18 de març una tertúlia
que volem convertir en quatre convidats.
De moment tenim el 50%.
Avui volem fer una tertúlia paritària,
de moment la tenim paritària, però només a mitges.
Teresa Valls, bon dia.
Carles Tepero, bon dia.
Ells de moment són la mitja part,
volíem dir, el 50%
de la tertúlia.
També estan convidats el Francesc Sant Roig
i la Maria Mercè Martorell.
Amb aquests quatre convidats volem comentar
algunes de les notícies de la jornada
en una setmana, ara ho dèiem abans d'entrar en antena.
A més, la Teresa Valls, que és professora de música,
i el Carles Tepero, que està relacionat
amb el món de l'ensenyament, és tècnic
de l'àrea d'ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona.
En fi, una setmana de vacances escolars
que condicionen en bona part
el ritme habitual.
I suposo que això es nota, no, Teresa?
Perquè la Teresa deu estar de vacances.
Sí, teòricament faig vacances.
I a la pràctica no?
Sí, de la meva feina sí, però el que passa és que aprofites
per fer moltes altres coses que et deixes
per fer aquests dies i s'acaba el dia
i arribes just als llocs i aquestes coses.
Però feines relacionades amb l'ensenyament.
Sí, sí. O sigui, no fem classe.
Però es fan altres coses.
I el Carles també ho nota, això de que...
Sí, amb la meva feina també
és això que comentava una mica la Teresa,
les vacances són una mica hores,
que dèiem quan estàvem comentant aquí, no?
I hores del dia en què pots despenjar
gairebé absolutament
de totes les teves responsabilitats
i preocupacions i tal, i n'hi ha d'altres que no,
perquè cada dia hi ha alguna cosa
que t'has deixat pendent per poder fer aquests dies.
aprofites per fer alguna reunió,
alguna cosa que no has pogut fer
durant la setmana normal.
Però està bé això de tenir setmanes d'aquestes?
Sí, sí.
Sí, perquè canvia el ritme.
Sí, en el meu cas sí.
Sí, sí, també, també.
Però és que, a més a més,
jo no ho sé,
en aquest cas concret de la Setmana Santa,
que ho comentem, no?
Qui més, qui menys,
i suposo que persones que d'alguna manera
també estàs vinculat a entitats
o participes d'alguna institució o la ciutat,
doncs també t'hi involucres, no?
No sé si directament o indirectament,
però des de les germantats,
des dels opuscles,
des dels diferents actes que es fan a Tarragona,
n'hi ha suficients i de sobres
per poder-hi també anar i participar
i d'alguna manera també viure
aquesta activitat ciutadana tan intensa
que hi ha durant aquests dies a Tarragona.
I això, doncs, també ocupa una bona estona del dia,
si no tots els dies i a totes hores,
doncs bastantes hores
i, la veritat, jo també m'hi sento molt a gust,
tant per aquí.
La Teresa viu la Setmana Santa,
li agrada, participa d'alguna manera
com a públic...
Com a públic.
Com a públic de miar.
Sí, sí.
Quina percepció té la Teresa
de la Setmana Santa tarragonina?
Sobretot de tradició.
El fet religiós, evidentment,
hi ha gent, evidentment, molt més religiosa que jo
que suposo que ho viu d'una altra manera,
però, en el meu cas,
és de participar veient
els diferents viacursos i les florsons
i participo i dic,
nana, mira, soc dels que consumeixo,
dels que produeixo la Setmana Santa.
I què li sembla?
Perquè diuen molts, que fins i tot alguns,
que és com la segona festa major de la ciutat
després de Santa Tecla.
Pel que fa a la participació,
les entitats...
Jo no diré una cosa que algú se'm tirarà a sobre,
però jo em sembla que som un munt de gent
que en Santa Tecla
jo què sé, Nadal,
amb totes les seves connectacions,
carnes toltes, que ara no hauria de dir,
però ho heu dit,
i Setmana Santa som els mateixos.
El que passa és que la gent es va canviant de vestit.
Sí?
Segur?
Uns quants sí.
Uns quants sí.
Uns quants bastants sí.
senzillament és...
Hi ha gent que ens agrada estar al carrer
vestit de no sé què,
i mirant, i a Tarragona això,
som badocs,
som badocs en aquest sentit, no?
Ens agrada mirar què fa la gent,
i, bueno, doncs,
jo no surto a la professora,
però, bueno,
perquè mira, no?
Però vull dir que...
perquè no heu sortit mai,
no tinc tradició,
però, a veure,
evidentment hi ha una gent
que té uns costums religiosos
que jo no tinc,
que segurament et faria
una altra lectura de tot això, no?
Ara saludarem una persona
que sí que hi participa
i molt activament a la Setmana Santa,
com és l'advocada Maria Mercè Martorell.
Maria Mercè, bon dia.
Hola, bon dia.
Ara s'asseu, traquet.
Gràcies, i Carles.
Bon dia, bon dia.
I el Carles participa
dins de les processons
o s'ho mira com a públic?
Sí, també, també.
Aquest any m'he estrenat, eh?
No sé,
no cal explicar gaire en detall
on ni de quina manera.
Bon dia, Francesc.
Ara també arriba el Francesc.
Ara ja tenim la tertúlia al 100%.
Bon dia.
Bon dia, Francesc.
Una tertúlia que continua sent paritària
i ara sí ja completa.
Carles, digues.
Bé, no, només això, deia,
que d'alguna manera,
també com si diu la Teresa,
és veritat que a Tarragona
hi ha ciutadans, ciutadanes,
que d'alguna manera
s'impliquen,
s'impliquen d'una manera, doncs,
més enllà del que seria, doncs,
la simple visualització
o participació com a públic
en totes les hores,
sinó que, a més a més,
s'impliquen d'alguna manera.
Doncs com?
Doncs participant en aquella entitat,
en aquella germantat,
sortint en alguna processó,
anant a algun espectacle.
Jo crec que,
no obstant,
a veure,
m'hauria de dir que des de que,
i no he estat tota la meva vida
fent això mateix, no?
Però des que hi participo més directament,
també m'agrada més mirar-m'ho, també.
És a dir,
no sé si és un peix que es mossega la cua,
però no em puc quedar
només mirant
o només participant.
És a dir,
els dos aspectes resulten,
doncs,
al meu entendre,
atractius
i, a més a més,
doncs satisfactòries.
Em generen satisfacció com a ciutadà.
I la Maria Mercè i el Francesc,
que jo crec que participen
activament,
més o menys,
però jo diria que més que menys,
en la Setmana Santa,
com se la miren,
aquesta Setmana Santa tarragonina?
Perquè hem començat parlant
que era una setmana mitja vacances,
mitja festa,
i hem acabat parlant d'això,
de processons via crucis,
el sentit religiós de la Setmana Santa
o, en fi,
el sentit,
les ganes de participar
de molta gent de Tarragona
en les processons.
Jo crec que la Setmana Santa de Tarragona,
com que té moltes vessants
i cada un l'agafa pel seu cantó
i hi haurà persones
que la viuran
vivint tots els actes de Setmana Santa
d'una manera realment molt religiosa
i d'altres la vorant
amb una barreja
de la tradició,
de la cultura de la nostra ciutat.
Jo, en el meu cas,
doncs bé,
jo crec que tu,
quan hi ha entrat,
tu deies,
no, Ricard,
és públic i notori,
doncs que m'agrada molt participar
i m'agrada realment moltíssim
la Setmana Santa
i el problema
que tenim moltes vegades
la gent
setmana santera
de qualsevol ciutat
és el que ens costa
sortir de la nostra ciutat
per anar a veure
altres Setmanes Santes
perquè t'agrada estar a la teva
i participar a la teva,
no?
I així mai es coneix els de fora.
Clar.
Sempre et quedes a casa.
Sempre et quedes a casa.
Sort que tenim les visions
de Setmana Santa,
sort que tenim totes aquestes coses
que et permet
i naturalment
altre tipus d'informació
que ho vas veient
però no ho veus en directe,
no?
Però a mi és una setmana
i tenint en compte
que a Tarragona
la Setmana Santa
comença el novembre,
vull dir que amb els actes
ja de l'agrupació,
de les medalles
de la fidelitat,
etcètera,
ja es comença a preparar
i que bé,
els passos de Setmana Santa
a partir del gener,
pràcticament després de res,
n'hi ha molts
que hi ha assaig,
no?
A finals de gener,
depèn de com cau
cada any la Setmana Santa,
no?
A mi m'agrada moltíssim,
m'agrada molt participar-hi
i a més a més m'agrada molt
veure cada una dels actes,
com les cofredies
van superant-se,
van treballant,
etcètera,
etcètera.
I a mi,
en canvi,
m'acosta moltíssim,
i aquí no coincideixo amb el Carles,
m'acosta moltíssim veure-la.
Quedar-se d'espectadora,
no?
M'acosta molt,
m'acosta molt,
és com si m'a faltés
algun,
algun,
no sé,
com si m'a faltés una part,
no?
Recordo que l'any aquell
que es va tenir que suspendre
el divendres Sant
per la pluja,
la professor,
tots dèiem,
bueno,
i ara què fem,
no?
Era una sensació de dir,
doncs,
no sé,
quedava com incomplert
el dia
i et senties com a malament.
A mi em costa moltíssim,
si no hi puc anar-hi
per la qüestió que sigui,
m'agrada veure-la,
però és allò
que t'agradaria estar,
no?,
fer així
i estar dintre,
a la professor.
Francesc,
com analitzes
la Setmana Santa,
com te la mires,
des de fora i des de dins?
A veure,
me la miro
i me l'he mirat.
Doncs,
tinc la sort,
puc dir-ho,
d'haver-la vist
des de diferents òptiques
amb participació
diferent,
també,
no?
És a dir,
com a presentador
d'opuscles
dels diferents gremis
al llarg
de la història
de la Setmana Santa,
recordo que,
doncs,
el primer opuscle
que es va presentar
va ser el de la Germandat
dels nazarens
i després,
a partir d'aquí,
se'n van fer
tot cada any,
s'han anat fent molts.
Me la miro
i me l'he mirat
com a autor
d'alguns dels articles
que parlen
sobre la Setmana Santa
i des d'una perspectiva
una mica més distant,
no plenament
tarragonina,
perquè,
com vosaltres ja sabeu,
participo
a la Setmana Santa
des de l'òptica
canongina
i després,
doncs,
com a integrant
de la processó
havent participat
i després
com a espectador.
Aquestes visions
de la Setmana Santa
interior,
doncs,
donen perspectives
molt interessants,
sobretot
quan ets espectador
i intentes passar
desapercebut
per veure
com reacciona
la gent,
sobretot
com reaccionen
els altres
que se la miren,
també.
I coincidiren
amb el que deia
la Teresa abans
que gairebé tothom surt,
sempre són els mateixos
col·lectius,
no,
Teresa,
no passa res
per dir-ho,
de dir que
Setmana Santa,
Santa Tecla...
Ha dit un bon nombre,
un bon nombre.
Un bon nombre.
I coincidirien?
Carles,
la Maria Marcés,
una part important
de les responsabilitats.
És folclore,
una part important
penso que és folclore.
Folclore de la televisió,
vull dir que...
Sí.
Sí,
jo penso que sí.
Jo soc de les consumidores,
jo no he participat mai
dintre de la processó,
sempre me l'he mirat
des de fora
i m'agrada,
i m'agrada veure molt
la recollida dels passos
del divendres sant.
Hi ha un serè d'actes
que m'agraden
i m'agrada sortir al carrer
i mirar què fan,
doncs,
això,
què hi ha avui?
Veure l'ambient,
no?
Tastar l'ambient.
Sí,
sí,
i m'agrada veure gent
de fora que ho veu,
veure,
i si els puc explicar
alguna cosa,
doncs ho faig.
Això que diu la Teresa...
Emilo que és ara.
Sí.
Té un fons
totalment cert
perquè
gairebé
totes les tradicions
al llarg
de tota la història
tenen un tronfons religiós.
Gairebé totes.
Que passa que després
acaben desvirtuant-se
i se n'acaba
forjant una altra.
Vull dir,
o buscant...
És com l'aigua,
això,
que quan té un camí obturat
no busca una altra de sortida.
Per tant,
la Setmana Santa,
per molt que hi hagi
la tendència
que desapareixerà,
que es despersonalitzarà,
que el no sé què,
potser es despersonalitzarà
la manera com es tenia de fer
30 anys enrere,
però ara agafa un altre format,
una altra manera de fer,
una altra forma
i probablement
les tradicions
també es modifiquen.
I ara vivim un moment
ja fa anys
d'esplendor, no?
No sé si ha coincidit
també això
amb Santa Tegla,
en fi,
tot aquest...
Els últims 20 anys,
un esplendor de festes,
de tradicions,
de cultura popular
i també de Setmana Santa.
No sé si està tot lligat
una mica.
Jo diria que una mica
potser sí, no?
però allò que dèiem
de la participació
o que hi ha ciutadans
que van a Setmana Santa
i participen del seguici
i després participaran
d'una comparsa.
No...
Jo tampoc ho veig
contradictòri,
és a dir...
No, no, no,
en aquest sentit
de dir l'element participatiu,
l'element d'implicació
dels ciutadans
cap a aquelles
no activitats
que visualitzen
d'alguna manera
que el poble
s'organitza
per celebrar
una festivitat,
una commemoració,
o uns actes
de reconeixement
del que sigui,
doncs,
home,
els 135.000
habitants
de la ciutat
doncs,
en fi,
seria complicat,
no?,
de fer un seguici
tan enorme.
per tant,
no obstant,
hi ha una part
important
que o veiem totes
o ben gairebé totes
doncs,
s'hi sent
implicat.
I per què això?
Doncs suposo
que és perquè
són ciutadans
que d'alguna manera
senten la seva ciutat
com a pròpia
i volen que aquelles
tradicions
i aquells costums
es puguin anar
coneixent
i es puguin anar
traslladant
de pares a fills
i de fills anets,
no?
I això d'alguna manera
doncs fa que t'hi evoquis,
no?
I almenys a mi m'ha passat,
jo que sóc de fora
de Tarragona
quan vaig començar
a conèixer una mica
aquesta activitat ciutadana
doncs vaig començar,
doncs no ho sé on hi ha,
no sé si a les Bar d'Ansaire
o on,
però mica en mica
m'he anat implicant
en altres manifestacions
d'aquesta naturalitat.
El Carles és el que està
a tot arreu
per dir-ho d'alguna manera.
Bueno, bueno, tampoc.
Francesc, digues,
què n'has de dir?
Posats a buscar
alguna cosa
que no acabi potser
de rodar prou bé
i quan dic rodar
mai tan ben dit
pel tema de la Setmana Santa
és aquesta excessiva
o aquest excessiu increment
de la participació
sorollosa.
Ui, ara el francès
ja ha tocat el tema
el tema clau.
No sé si el toco
o no el toco.
Massa soroll, dius.
Ho dic en el tema musical, eh?
Però massa soroll
per què?
Perquè hi ha també massa gent?
No, no.
Massas espectadors?
Deien la participació
excessiva d'elements
musicals
excessius.
No és propi
de la Setmana Santa
de Tarragona
una tamborrada,
per entendre's.
Maria Mercè
estaria d'acord?
Bé, a veure,
jo crec que això,
si em perdoneu
abans de contestar
o intervenir
amb el que deia
el francès...
I són tradicions
diferents
de cada lloc diferent, eh?
És a dir,
que això no és calanda,
per dir-ho d'alguna manera.
Jo vaig això de dir
que, a veure,
que sí que és cert
que tots els tarragonins
o molta part dels tarragonins
participem en moltes coses,
però jo crec que Tarragona
és una ciutat
que, així com nosaltres mateixos,
ens agrada de vegades
autoflagelar-nos
i dir que aquesta ciutat
no sé què,
que no es fa res,
que patatim...
No a nivell polític,
a nivell ciutadà,
a totes les èpoques.
Jo crec que no,
que és una ciutat
que és molt associativa,
molt associativa,
que no vol dir
que els 135.000
hi participin,
no, és cert,
però que és rara
la família
en la que algú
no participa.
Uns perquè,
com deia el Carles,
han vingut de fora
i s'han implicat.
Altres,
perquè potser
des del segle XIII,
XIV, XV,
la seva família
ja participava,
per exemple,
en Setmana Santa
o en altres coses.
Per tant,
la gent és molt associativa
i és molt normal
que hi hagi persones
que estiguin
amb dues,
tres,
quatre,
cinc ofredies
com poden estar
amb dos o tres
valls,
per exemple,
del seguici,
com poden estar.
Llavors,
la gent que és
del món associatiu
és com una cadena,
no?
Tu tens un amic
que està en una altra entitat,
vinga,
tres,
apunta't,
Carles,
no sé què,
Francesc,
no sé què,
i la gent
ens anem apuntant
amb coses
moltes vegades
per afinitat
o per simpatia
o per recolzar
i te vas veient
absolutament envoltada
de tot.
Llavors,
clar,
et dona la sensació
que sempre som els mateixos
que anem a tot arreu,
no?
perquè realment
i els que no hi participem
en una o en altra cosa
activament
la vas a veure,
per tant,
és cert que sempre
et vas veient els mateixos
i el que deia
el francès,
doncs sí,
però clar,
això també a vegades
va lligat una miqueta
amb el fet
de com es porten els passos.
No és el mateix
portar-los a rodes
que portar-los
a ombros,
llavors els passos
que es porten
a ombros
doncs sí que normalment
necessiten
almenys
unes bandes de timbals
que poden ser caixes acústiques.
Jo, per exemple,
que sabeu que al marge
que estiguin altres cofredies
sóc del Sant Sepulcre,
a mi com m'agrada més
el Sant Sepulcre
és coampar
amb les caixes acústiques
en comptes d'anar
amb el timbal,
doncs perquè
és com a més,
no sols de recolliment,
sinó que
es fa com a esborronar,
no?
Però sí que és cert
que els passos a ombros
necessiten,
van malament,
podríem dir,
un ritme.
Un ritme.
Van malament...
Però no vol dir
soroll.
No,
però vull dir,
van potser més malament
amb, jo què sé,
amb trompetes
o amb una altra cosa
i van més bé
amb timbals.
Però bé,
també hi ha moltíssimes
cofredies
que al llarg d'aquests últims anys
han anat transformant
els timbals
o fer-ne part
i en canvi
han afegit
sacs de gemells
o han afegit
gaites
o han afegit
el ministre
i gralles d'aquest any.
O gralles,
o sigui que jo crec
que poquet a poquet
es va...
També no oblidem
que el fet de timbal
sempre és potser
més senzill
de muntar,
no dic que sigui fàcil
ni molt menys
tocar el timbal,
però és molt més senzill
a vegades de muntar
d'entrada
que no gralles
exacte
o altres
que és difícil,
també els timbals
però vull dir
que unes gralles
o un sac de llambi
o unes gaites
o uns ministres
realment
i sobretot
quan es tracta
de recuperar
algun tipus d'instruments
antics
o tradicionals
a vegades
és encara més difícil
i pensant
que les cofredies
també disposen
dels mitjans
que disposen.
Per tant,
jo crec que va una miqueta
lligat
amb l'altre
que és el tema
de com es porten
els misteris
però sí que és cert
que cada vegada
hi ha més quantitat
de bandes
també de timbals
i d'altres coses
però per exemple
el que es va fer
de la concentració
dels sons
de la setmana santa
en fi
alguna cosa més?
no,
que com a espectadora
evidentment
el subministrés
és molt agraït
de veure
i és un sac
que sobretot
si veus
la processó
per algun carrer
de la part alta
sincerament
a mi m'agrada
molt més
que una banda
de 50 timbals
i soc músic
i militaritzada
i militaritzada
en fi
ara només
fa falta
que el temps
es mantingui estable
que no plogui
anunciant una setmana variable
de meteorologia
però sembla que no plourà
sí que podrem celebrar
el divendres sant
amb tot el seu esplendor
a banda de la setmana santa
que en fi
és una qüestió
d'aquelles recurrent
d'aquests dies
per comentar
malauradament
l'actualitat del dia
ens deixa altres notícies
no tan agradables
ja saben
de la detenció
d'aquest noi
que presumpte autor
de l'apunyalament
d'una noia
la setmana passada
al centre de Tarragona
a la nit
a la cruia del carrer
Colom
amb un governador González
a més
tenim un parell d'actuacions
ahir de la Guàrdia Urbana
dues detencions
de dos homes
una a la granja
i una altra
en un pis de l'avinguda
en Roma
molt a prop d'aquí
on també hi havia hagut
cops a la seva parella
és a dir
agressions a la seva parella
tenim el tema
de la violència de gènere
ho comentàvem
la setmana passada
que sembla
que ni les lleis
ni la llei
de la violència de gènere
ni la conscienciació social
que ha augmentat
i molt en els últims anys
ajuden
a aturar
aquesta
aquesta problemàtica
Mari Mercè
i les lleis
tu que ets advocada
i per tant
tu pots veure
des del punt de vista judicial
segurament hi ha coses
que les lleis
no ho acaben d'arreglar
no perquè clar
les lleis
com més lleis
ja vol dir
que realment
n'hi ha més necessitat
sí que és veritat
que hi ha
més conscienciació
perquè moltes coses
possiblement
sempre ho hem dit
abans no es denunciaven
no es dèiem
per pudor
per por
per moltíssimes coses
jo que fa 17 anys
que porto
tema de família
sempre ho dic
no és el mateix
ara que fa 17 anys
ni molt menys
ni fa 25
o sigui
fa 25-30 anys
la gent se li deia
doncs escolta
i no vagi a denunciar
a la dona
que és el seu marit
vagin a parlar
amb algú
i tal
que el posarà en un problema
avui en dia
és el contrari
avui en dia
una persona va
amb un cop
amb una d'allò
amb un centre hospitalari
i automàticament
és el centre hospitalari
el que ja dona
trasllat
que el millor
senzillament
és que ha caigut
escales a baix
o s'ha apagat un cop
amb l'armari de la cuina
que era allò tan recorregut
quan algú apareixia
amb l'ull
de vellut
en un lloc
però a vegades
és veritat
a vegades
un es pega
amb el moble
de la cuina
i a pesar d'això
ja es dona
el trasllat
automàticament
per tant
jo crec que
les lleis
no són suficients
però sí que és molt bo
el fet
que hi hagi
tota aquesta cobertura
que hi hagi
els jutjats
específicament
de violència
de gènere
de violència
a la dona
però el que
clar
és realment greu
és que
a pesar de tot això
a pesar
que estem parlant
moltes vegades
de gent cada vegada més jove
que per tant
haurien d'estar més conscienciats
de tot aquest
bé
que realment
això és una barbaritat
i que no
no ho veieix
absolutament a res
doncs que cada vegada n'hi ha
i si anem mirant
les edats
són gent
que ja s'han criat
absolutament
amb aquesta cultura
de la no violència
de la igualtat
moltíssima d'ella
altra cosa
són altres col·lectius
com per exemple
d'aquest que n'estaven parlant
que són col·lectius
d'emigrants
que el millor
amb els seus
països
doncs això
és més o menys habitual
i que per tant
xoca
no dic al matar
sinó a l'agredir
xoca totalment
amb la situació aquí
però el cas és que realment
hi ha
moltíssims
moltíssims casos
moltíssims
i com això afecta
no sols
a les dones
sinó
a la família
és a dir
els fills
siguin objecte o no
d'aquestes agressions
i a tot l'entorn
per tant
és realment
un problema
que les lleis
fan moltíssim
fan moltíssim
perquè estem parlant
d'allunyaments
estem parlant
de mesures
de reclusió
estem parlant
de tractament
als agressors
estem parlant
de moltes coses
però desgraciadament
el problema
selleix
estan allí
Teresa
és preocupant
només en una setmana
tres
i aquí al mig
vull dir
aquí al mig
igual de preocupant
és si és en una perifèria
però aquí al mig
el cas de la setmana passada
amb la noia mort al carrer
apunyalada
al costat del mercat
suposo que encara impacta més
perquè molts casos aquests
són sempre a l'interior
del domicili
no queda tant a la vista
de la gent
és molt impactant
i és molt preocupant
i per moltes lleis
que hi hagi
penso que és qüestió
d'educació
sigui perquè
en el seu país d'origen
això
no està tan mal vist
com a qui digui-li
com vulgui
però la qüestió és que
clar
sempre són les dones
les que
acaben
rebent les conseqüències
i evidentment la família
com ha dit la Maria Mercè
jo penso que és una qüestió
d'educació
i també
que aquestes persones
siguin nouvingudes aquí
o d'allà on siguin
vull dir
entenguin la manera
de fer d'aquí
ja no dic
amb aquesta noia
que van matar
perquè això ja és
segurament que traspassa
totes les coses
que poguéssim dir aquí
però els altres casos
que són d'agressions
jo penso que és una qüestió
d'educació
i que la gent
s'han de saber
adaptar
en els llocs que va
i saber
quins costums
i quins no costums
tenim
i que
bueno
és una qüestió d'educació
ho tinc claríssim
Carles
jo suposo que
antropològicament
o culturalment
doncs hi ha
a les societats modernes
una mica
jo diria que
s'ha anat superant
tot això
del respecte
per la igualtat
entre gèneres
i entre tots els ciutadans
el que passa
que
doncs
la
la pròpia naturalesa humana
doncs fa que
en alguns casos
el comportament
d'homes o de dones
no sigui el correcte
per aquest respecte
i per aquesta
tenir en compte
el ciutadà
que tens al teu debat
no sigui home
o sigui dona
i té raó
la Teresa
quan parla d'educació
el que passa
que és un tema
que no es resol
d'avui per demà
que igual que aquest
igual que d'altres
de tipus violent
i de reaccions
violentes
és a dir
no utilitzar la paraula
o no utilitzar el debat
per relacionar-se
amb els altres
doncs requereix
d'un aprenentatge
i requereix
d'una cultura també
d'una cultura social
en què això
s'assumeixi
com una cosa
natural
i que no s'hagi
de recórrer a la violència
per resoldre
els contenciosos
o les diferències
perquè a fi de comptes
doncs
totes aquestes agressions
és fruit
d'una diferència
que hi ha
doncs respecte
que si vull que estiguis amb mi
o vull que no vagis amb l'altre
o no vull que t'apropis
als meus fills
o no vull que
en fi
que facis això
i per tant
és evident
que en el cas
d'home dona
doncs
el mascle
perquè jo
ho citaria d'aquesta manera
pel seu comportament
de la persona
que és capaç
d'agredir amb un altre
doncs
reacciona d'aquesta manera
llavors les lleis
ja han de seguir estant
i han de continuar
sent contundents
i cada vegada més
però evidentment
doncs
la societat
ha d'anar progressant
en aquest sentit
i amb una part important
a través dels mitjans
educatius
o sigui educació
per a la ciutadania
o sigui en general
en la formació
que reben
les persones
Francesc
si recordeu
ja fa bastants anys
Teren Simoix
va escriure un llibre
que era molt mascle
i realment
passen les dècades
i les circumstàncies
dèieu aquí
és un problema
de cultura
és un problema
d'educació
i fins i tot
d'antropologia
deia el Carles
però clar
no ens ho mirem
des de l'antropologia
de fora
sinó des de l'antropologia
de dins
perquè
la mate
porque era mia
era un tòpic
que ha durat
fins fa quatre dies
i dura
per tant
és un problema
de gelosia
en les relacions
de no haver assumit
neuronalment
una
una problemàtica
de relació
interpersonal
siguin d'aquí
siguin de fora
clar
i a més a més
jo diria més
és un problema
d'educació
clar
però és un problema
d'educació
i quan surt la paraula
educació
sembla que només
hem de mirar
per un costat
o per l'altre
no no
és un problema
de societat
de la nostra
manera de ser
de comportar-nos
fins i tot
quan conduïm
quan aparquem
quan
tot
passat a l'extrem
passat a l'extrem
però que
en escala inferior
ho trobem
a la Rambla
ho trobem
a la via de l'imperi
al passeig
de les muralles
o baix
al port
per entendre'ns
el passeig
marítim
digues
digues
però té solució
sent un problema social
el problema és
jo crec que
s'ha de combatre
més
l'acció
ciutadana
cívica
de formació
i
és que
té solució
és molt difícil
té solució
la Mercè
ara qui deia
les lleis
les lleis
aturen
o regulen
certa problemàtica
l'encarrilen
i la recondueixen
però
però no ho solventen
no ho solventen
i estem parlant d'aquí
com parlem
de la nostra societat
occidental
tribal
en certa manera
i és un problema
que afecta totes les capes socials
perquè ara estem parlant
d'aquest cas
d'aquesta noia
immigrant marroquina
però en fi
tenim altres casos
que afecten
a classes socials
més altes i més baixes
gent d'aquí
gent de fora
un dels casos
detinguts ahir
és un noi de 21 anys
en fi
superjove
per tant
amb una educació
segurament
feta
i va agredir
a la seva parella
estava pensant
això dintre les societats
de les tribus
que
no sé on ho llegia ara
però tribus de l'Amazona
és en el que
precisament
el respecte
cap a la gent gran
o cap a la dona
justament
cap a la que és mare
és suprem
i allí no cal cap llei
perquè
a banda que hi pot haver
incidents
però que
hi ha tota una
manifestació
i una cultura
en aquells
aquí estem al revés
de respecte
suprem
però suprem
és a dir
la manifestació
per la que
la que
la que
el respecte
a la gent gran
aquí
que a vegades va menys
i el respecte
al gènere femení
a vegades
és menys prea
però no va menys
no va menys
d'acord
no va menys
jo crec que s'està
progressant
però hem baixat
els graons
en la categoria social
és a dir
hem buscat
que la dona
estigui
en un percentatge
igualitari
a nivell social
però per segons
què
se la continua
menys tenint
Maria Mercè
que volies comentar
que ens queda dos minuts
bé no
jo crec que
com us deia
que el que passa
és que
la distància del temps
a vegades
ens fa olvidar
altres coses
si nosaltres
vegéssim
o si ara ens poséssim
a Tarragona mateix
o allò que volguéssiu
del nostre entorn
fa 15
fa 20 anys
la diferència
és abismal
o sigui
la situació actual
és molt diferent
sí que és cert
sí que és cert
que encara
segueixen produint casos
i aquests casos
de jovent
són realment
molt preocupants
perquè a més a més
són de tots els extractes
socials
per tant
és en independència
de qualsevol altra cosa
però realment
el que passava
fa uns anys
avui en dia
no passa
les lleis
sí
realment
el que fan
és espantar
penalitzar
i que la gent
davant d'aquella pena
que hi ha
o davant d'allò
inclús el que cau
una vegada
que es pensi
de caure-n'hi
Puigdugues
però
per la por
del càstig
sens dubte
per la por del càstig
ara
gràcies a Déu
ha evolucionat
moltíssim
ha millorat
moltíssim
la situació
moltíssim
i sí que és cert
que la dona Puigdugues
ha perdut
aquell rol
de vegades
d'allò
de la cortesia
que abans
se li tenia
però clar
ha guanyat
cap una altra banda
amb el que seria
aquesta
igualtat
amb tot
que això es pressuposa
si no
fins i tot
el respecte
d'una altra manera
per tant
jo crec que si comparem
i això jo ho dic
des del punt de vista
professional
a vegades
quan ho veus
el judici
que es va fer
l'altra setmana passada
també d'aquell homicidi
etcètera
11 anys de presó
11 anys de presó
a més a més
em va tocar molt a prop
perquè l'advocat
era el meu soci
de despatx
l'advocat defensor
però vull dir
que a veure
que realment
n'hi ha moltíssims
i molt a prop
i gent
que no cal que siguin
d'altres col·lectius
o d'emigrants
o de no-emigrants
però cada vegada
amb la perspectiva
professional
cada vegada veus
que el tema
està molt més ben portat
i la dona
molt més ben recolzada
11 anys de presó
com dèiem
per aquest home
veï de Sant París
Sant Pau
que ha acusat també
de matar la seva exparella
en un judici
que es va fer
la setmana passada
en fi
ho deixem aquí
el tema
ens aportaria per molt
malauradament
avui hi ha moltes notícies
relacionades
amb aquesta temàtica
però acabem aquí
la tertúlia
Maria Mercè Martorell
Teresa Valls
Francesc Roig
Carles Tepero
gràcies a tots
que vagi molt bé
la setmana santa
des de fora
des de dins
que s'ho passin molt bé
i fins la propera tertúlia
bon dia
gràcies
adeu
adeu