Dos minuts, un quart de dotze del migdia, matí de Tarragona Ràdio.
Assenyalàvem ara la introducció.
Com cada dimarts, aquí tenim la nostra cita per conèixer de prop i en profunditat,
i entendre que sigui d'una forma planera alguns aspectes del nostre ordenament jurídic,
amb aquest espai que fem en col·laboració amb el Col·legi d'Advocats.
Saludem en Víctor Roca. Bon dia, Víctor.
Molt bon dia.
Laura Picó, bon dia.
Hola, bon dia.
I tenim un altre advocat. Ja el coneixen.
L'hem convidat a l'hora anterior perquè ens parlés d'aquest acte
en quant a la declaració, el 60è aniversari de la declaració dels drets humans,
i perquè, diguem-ne, des del punt de vista de l'actualitat,
doncs aquest advocat que avui ens acompanyen abandonarà el deganat del col·legi.
Li hem dit que es quedi i que faci d'advocat, Antonio.
Bon dia. Jo passava per aquí i m'he quedat.
Ara et saludo, et saludo em fa matxacar, eh?
Et saludo a la matxaca.
Sí, sí, no estava previst que em quedés,
però davant d'una invitació de persones tan agradables i importants,
com tenia que dir que no.
Et tractarem com un advocat, no com un deganat, eh?
A més que m'encanta vindre a la ràdio.
Jo penso que la meva vocació frustrada és ser locutor.
Si em voleu...
Tens veu, eh?
Tens veu. Jo encantat, eh?
Però escolta, oi que t'han dit que tens veu de locutor?
Perquè tens, eh? Si home sí. A veure, va.
Bueno, bueno.
Si home sí, si tu saps que sí.
Tinc veu de cantar Nadal.
La veritat és que la ràdio enganxa, eh?
I l'emba. Entenc el que diu l'Antoni perquè enganxa, enganxa.
Ens deixaran sense feina, Víctor.
Em defensaràs el meu lloc de treball davant d'aquests dos...
No, que podem fer una parella.
Són una sangonera.
La ràdio enganxa, però part de la culpa la teniu vosaltres, eh?
Bé, un cop tanquem capítol de Falax, i per un tema avui...
Per cert, és que se m'acumula la feina.
Tema Nadales, Antoni.
Quants anys fa que hem dit que cantaríem Nadales, aquí en directe?
Jo, aquest any, m'he compromès a cantar-la.
Demà tenim el sopar de Nadal del Col·legi d'Advocats.
Molt bé.
Jo sóc un home amant de les tradicions, i cada any els hi recito una Nadal.
No m'atreveixo a cantar-la perquè desafino molt.
Però aquest any, com que és el meu últim any, la cantaré.
La cantaràs.
I cantaré el fum, fum, fum.
Sí, bomba, ampolla de nís...
Que portaràs una mica d'acompanyament.
M'acompanyarà la Laura.
Laura, no estaria malament.
Ampolla de nís?
Sí, del món, no?
Això sí, et farem pujar a la cadira.
Pujar a la cadira i ho cantarem.
Canta Nadal al verset de Nadal.
Home, la veritat és que ja hem parlat amb l'hora anterior
i amb la companya Ricard Ló del que ha suposat tot aquest període
al capdavant del Col·legi d'Advocats.
Ja tornarem a parlar, però ara centrem la nostra atenció.
Seguint una mica la línia de fer més entenedor
a algun dels aspectes de l'actualitat.
Anava a dir judicial, però de moment no ha arribat als tribunals.
Ens referim a les declaracions que va fer el diputat Joan
en tardar el dia de la Constitució
en un acte de les joventuts d'Esquerra
en el que em va exclamar allò d'amor al Borbón.
I bé, a partir d'aleshores, tot i que ha estat pont,
doncs en diferents partits polítics s'han manifestat,
cadascú en la seva línia, uns han demanat la dimissió,
altres que es dissolgui el tripartit,
altres han dit que demani disculpes, cosa que ha fet...
En fi, ara ve tot el que és la valoració política,
que a nosaltres no ens pertoca, però sí que ens pertoca conèixer exactament
quin és l'abast que poden tenir aquest tipus de declaracions,
o d'altres, que pugui a veure si ens referim al que són injúries i calúmnies,
que és el que diu el Codi Penal,
i si realment el Codi Penal en aquest aspecte és molt clar,
o com molts altres aspectes de les lleis,
ens poden donar peu a fer interpretacions.
Que això seria molt diferent, perquè el Codi Penal pot dir alguna cosa,
però després, en funció dels advocats, dels jutges,
així s'interpreta o no s'interpreta.
Dir això, per exemple, el dia de la Constitució
i referint-se a la corona espanyola,
jo no sé si depèn del criteri del jutge,
si és que arribés a un tribunal,
que es considerin injúries o no, ho està claríssim.
Mira, aquesta taula som tres advocats
i em sembla que tenim opinions una miqueta diferents.
Home, això és interessant.
El Codi Penal diu que les calumnes i injúries
contra qualsevol persona, sigui rei, reina, príncep, etcètera,
de la corona,
si es fa una injúria o una calumnia,
s'han castigat amb una pena de multa de 4.000 mesos.
Un cop dit això, s'ha d'interpretar
si el que ha dit el senyor Tardà és injúria o calumnia,
és susceptible d'estar dins d'aquests delictes.
La meva opinió personal és que
aquelles declaracions o aquell míting
s'ha d'inscriure dins d'un context molt determinat.
no és el mateix dir-ho al Parlament de Catalunya
o dir-ho en un context legal, etcètera,
que no dir-ho en un míting
de la Juventud d'Esquerra Republicana
i en un to determinat.
No penso, i estic segura d'això,
perquè a més ho ha dit el senyor Tardà,
que incités a la violència,
a matar el borbó, etcètera, etcètera.
És més una frase que s'inclou
dintre un context històric determinat
i molt relacionat amb
visc a la República, que és el que va dir abans.
Jo penso que dintre d'aquest context,
interpretat d'aquesta manera,
no seria susceptible de ser un delicte d'injuri a l'economia.
No sé què penseu vosaltres.
Jo no ho tinc clar.
A veure, jo, en primer lloc,
el rebuig en aquesta manifestació.
Crec que estem en un estat de dret
i que les persones
i els polítics, més que ningú,
tenen que ser curosos
en les seves manifestacions.
I per molt acte juvenil
i revolucionari que sigui,
el que no pot fer un diputat en un Parlament
és utilitzar el vocabulari que utilitza.
Això, d'entrada, no?
Aquest senyor t'hi diria que ha de demanar disculpes
i em sembla que és un senyor
que en aquest tipus de situació
ja és un personatge habitual.
Jo em sembla molt bé
que es condemnin emissores
que inciten a la violència,
però hem de condemnar a tothom
que incita a la violència.
La violència es té que erradicar
vingui d'on vingui.
I a mi, cremar llibres
com a símbols de la Constitució,
dir que mori el rei,
a mi, que digui visca la república,
o desitjar que es mori qui sigui,
a mi em sembla, com a mínim,
fora de lloc.
Que volen canviar el sistema?
Em sembla perfecte que el canviïn,
però no es pot anar a imposar ideologies
per la violència i per mi són actes violents
que a mi em preocupen.
Si el condemnaria o no, no ho sé.
Jo penso que no n'hi ha prou
amb escoltar aquesta frase,
com deia la Laura,
com a bona advocada que és,
doncs es té que valorar
en el context que ho va dir,
si hi havia un ànim d'injuriar o no.
Jo crec que hi havia un ànim
almenys de desacreditar,
si no, no ho dius això.
Però potser instruint unes diligències
contra aquest senyor
encara el santificarem més.
Potser és el que vol ell,
que el santifiquem més.
potser, miri, deixem-ho passar,
però jo el que demanaria
és que manifestacions d'aquest tipus
que fareixen la sensibilitat,
a mi em fareixen la meva sensibilitat,
no es tornin a fer.
Deixeu-me dir una notícia,
que és, si no m'equivoco,
a veure, a veure,
deu anar pel mes d'octubre o novembre,
diu,
més de 50 juristes,
és de fa un parell de mesos, eh?
Més de 50 juristes
han fet el seu manifest
per la despenalització
de les injúries a la corona,
que s'ha presentat
al Col·legi d'Advocats de Barcelona,
València, Palma i Elzira,
promogut pels advocats
Jordi Busquets i Joana Martí,
s'hi va recollir la preocupació
pels judicis contínus
a persones relacionades
amb la crema de fotografies
de la monarquia espanyola,
una sobreprotecció
de la família reial
que, segons diuen,
aquest col·lectiu,
trenca la igualtat
i constitucional
perquè no es valora exactament.
Igual,
les injúries a la corona
o les injúries
que es poguessin produir
a la meva família.
Això està clar.
Aleshores,
no sé,
des d'aquest punt de vista
parlo ara,
sense justificar mai
qualsevol manifestació
d'entrada de mal gust.
Jo crec que és una qüestió
de tècnica legislativa.
O sigui,
penalitzem
el que el Parlament
vol que penalitzem.
O sigui,
no el que els advocats
volem
o els tribunals volem.
Es castiga
el que el Parlament
tipifica
com a delicte o falta.
Això que quedi clar.
Llavors,
si el Parlament
en un moment donat
va entendre
que la figura del rei
i de la seva família
es tenia que protegir aixins,
doncs,
hem d'aplicar
el principi de legalitat.
Altra cosa
és que ara el Parlament
canviï de criteri
i ho despenalisi.
Em semblarà perfecte
i molt bé.
Però,
per damunt de tot,
hi ha una norma
de convivència
i d'educació.
I a mi,
aquestes manifestacions
realment,
a mi em preocupen
i em molesten.
I demanaria
a tots els partits polítics,
de tots els signes,
que s'abstenguessin
de fer-les.
El que passa
és que se'ns girarà
feina,
Antoni,
perquè a qualsevol
mítin polític,
de qualsevol
àmbit de la política,
sigui de dreta,
d'esquerra,
el PP,
el PSC,
etcètera,
les arengues
que fan els seus votants
són,
no sé si,
a vegades,
inclús de mal gust,
però tots.
Hi ha una part
de la societat
que es fa en contra
de aquesta institució
i ho manifesta així
que,
insistim,
no són maneres
de manifestar les coses,
però és que la Laura
s'està incrementant,
no?,
aquest rebuig
cap a una institució
que sembla
que hi ha una part
de la societat
que no accepta.
La monarquia la tenim
perquè volem,
eh?,
o sigui,
que a veure,
i a mi sempre
el que em preocupa
és que en aquest país
té raó
no la majoria,
sinó el que més crida,
eh?,
i el que més disbarats
diu, eh?,
si és qüestió
de dir disbarats
i de
abrebocinar la gent,
doncs posem-hi,
però llavors
no estarem
en un estat de dret.
Ahir vam anar a veure
una pel·lícula,
perdó,
la Ola,
que us la recomano,
és una reflexió,
l'heu vist,
és una gran pel·lícula,
és una reflexió
d'on condueixen
aquest tipus de líderes
a la societat,
eh?,
realment,
això,
deixem pensar la gent,
eh?,
perdó,
eh?,
No, no,
però el que passa,
a mi m'agradaria
que centrem
el tema més
en la qüestió jurídica,
perquè ho trobo apassionant,
entre altres coses,
quan comentàvem
aquesta manifestació
que han fet un col·lectiu
d'advocats personalment
i que estan dient
que trenca
el que és,
diguem-ne,
els mateixos drets constitucionals,
la família real
o la teva
o la meva,
que hauríem de tenir
els mateixos drets
endavant de,
per defensar-nos
de determinades actituds.
Després,
quan passes als tribunals
de justícia,
totes aquestes,
aquestes ofenses
que es fan
a la institució
de la corona,
veus, per exemple,
tots recordem
el cas de la revista
El Jueves,
sí que van condemnat,
però, per exemple,
el mes d'octubre
ja va sortir la sentència
que absolien
els 16 acusats
d'injuries
a la corona espanyola.
Després,
quan es traslladen
aquests casos
als tribunals de justícia,
si mirem estadísticament,
la majoria de vegades
no es condemna
aquestes persones
que jo m'imagino
que el jutge
actua sota criteris
estrictament legals,
amb la qual cosa,
vull dir que sempre hi ha
més de ressò mediàtic
i d'interès partidista
que no pas,
perquè si després
el jutge
absol aquestes persones
no diu, escolti,
amb el Codi Penal a la mà
jo no puc condemnar
aquestes persones.
Jo, de tota manera,
voldria diferenciar
dos aspectes,
en primer lloc,
fent esment
a el que deien els companys.
Primer,
qualsevol personatge
amb responsabilitat pública,
política,
crec que ha de mantenir
un mínim
la compostura,
perquè penso
que han de ser
una miqueta
l'exemple,
el mirall
on ens hem de veure reflexats.
jo ahir sentia,
per exemple,
una qüestió
que es pren a vegades
amb certa,
bueno,
amb certa xàxera
i se n'enriu una miqueta
d'una persona
que em sembla
molt digna
i molt important
dintre d'aquest món,
que és el senyor
La Bordeta,
com en l'època
que estava
al Parlament,
doncs,
gilipolles
i palaures
constantment.
Com dèieu abans,
no em sembla bé
que aquest senyor
faci aquest tipus
de manifestacions
en el Parlament,
però en segons
quin context
es poden prendre
amb tono jocoso,
que se'n diu en castellà,
però crec que un polític
té que mantenir
un mínim
de compostura
i el senyor Tardà
d'entrada
no l'ha tingut.
Un altre aspecte
és el tema
de la corona.
Institució,
fins no fa massa anys,
absolutament intocable
que amb la progressió
democràtica
s'ha anat flexibilitzant
una miqueta.
Recordem
que fa 15 anys
sortien aquests ninos
que sortien
els reis
d'Espanya,
com se deien,
aquests ninos,
aquestes marionetes
de televisió
i allò causava
una alarma social
brutal
amb tant en quant
la corona espanyola
era intocable.
Tot això
ha anat
canviant
una miqueta,
però la corona
segueix sent,
com deia abans l'Antoni,
per decisió
del legislador
del Parlament,
una institució
amb certs aspectes
intocable
al ser comparada
amb uns altres.
Estic fent
un analís objectiu,
això és la realitat.
Això sí,
tampoc és el mateix
comparar
uns periodistes
que fan
una portada
amb una revista
que pot tenir
més o menys gust,
però que al cap
i a la fi
el que busque
és una miqueta
ridiculitzar la situació,
que una persona
que digui
mort a,
com si diu
mort a Laura
o mort a Antoni,
no es té que
proferir
aquest tipus d'expressió.
És una frase
feta,
treta d'un context
però pot utilitzar
altres expressions
si vol ridiculitzar
la institució
i potser
des d'aquest punt
de vista
no ens ho miraríem
amb aquest caire,
però mort,
home,
jo tampoc
vull pecar ara
d'exagerat
i dir
s'està amenaçant
de mort a ningú,
no es pensa
en la mort de ningú,
però segons què
no ho has de dir,
sigui on sigui,
encara que sigui
davant dels teus seguidors,
es poden utilitzar
altres expressions
més afortunades,
tampoc penso
que el senyor Tardà
amenaçés de mort
a ningú.
Jo ara em ve la memòria,
a veure,
és que som un país
de contradiccions,
en un camp de futbol
en el que està
permès tot
i que només
fi que es diu
en una persona
no ho repeteixo
perquè estem a les zones,
resulta que
per
menyspreuar
en una persona
de color
et poden tancar
el camp
i et posen
a posar una multa,
quan és un context
on està tot permès,
o sigui,
resulta que jo
per dir-li a l'Eto
que és negre,
em poden posar
una sanció
de mig milió de pessetes
i em poden tancar
al camp de futbol
un partit o dos.
I resulta
que un senyor
per dir
que mori el Borbó
i que no sé què,
aquest senyor,
damunt,
és que són realment
contradiccions
gravíssimes
de tècnica legislativa
i de convivència.
Però des d'aquest punt
de vista,
Antoni,
perdona,
quan deies,
és que sempre té raó
el que més crida
i ara anem intentant
posar més arguments
damunt la taula.
Partint de la base
que ni el mal gust,
ni la mala educació,
ni les amenaces,
ni les actituds
de violència
són bones,
vinguin d'on vinguin.
Jo no els justifico mai,
mai, mai.
Però també és cert
que un país
que es benagloria
i presumeix
de tenir unes institucions
democràtiques
que a hores d'ara
encara no hagi donat
l'opció
a tot el que és la societat
representada
a través dels seus partits
que es pugui
debatre
la pròpia Constitució.
Deies,
oh, és que va la volem.
Fa 30 anys
es va votar una Constitució,
però quantes vegades
no es parla del tema
que no es pot parlar
de res?
Vull dir,
arriba un moment
que potser hi ha una demanda
social
i si aquesta demanda social
no es canalitza
a través de les propies
institucions democràtiques
ens trobarem
amb més d'un episodi
desagradable
d'aquestes característiques.
Són les pròpies
institucions democràtiques
les que probablement
han de crear el camí
perquè es pugui fer
en condicions.
El camí és.
El camí per modificar
la Constitució
el tenim.
El problema és que
qui s'arrisca
a perdre vots
per proposar
una cosa així.
No, no, no.
Hi ha una demanda
social de transformació.
És una demanda
social determinada.
És una qüestió
de coherència democràtica.
O sigui,
aquí els partits polítics
són molt fariseus.
Exacte.
El camí per modificar
la Constitució
el tenim
i està allí
i la pròpia Constitució
contempla
la seva possibilitat
de reforma.
O fan heringues,
vull dir,
cadascú des del seu lloc.
A veure,
siguem coherents.
Anem a un programa electoral,
amb una proposta concreta
i que et votin.
El que no pot ser
és que sense estar inclòs
en un programa electoral
jo surti
a esvalutar el galliner.
Jo no ho considero lícit.
vostè té una via democràtica
per canviar la Constitució.
No m'imposi,
no caiguem
en la temptació
de la dictadura
de les ideologies.
Que està no més greu
que la dictadura militar
o la dictadura
d'un dictador
siguem respectables,
tenim una via
democràtica,
utilitzem-la.
A mi encantat
que vingui a la República
com si volen vindre
el que vulgui.
Però anem pel camí democràtic.
No per vostè
per què cridi
l'hem de fer cas.
Ja no tan sols
en el tema de la monarquia
però una reforma
constitucional
ja fa temps
que es demana
des de col·lectius
i no de quatre exaltats
que algú podria pensar.
Col·lectius seriosos
persones pacífiques
i no hi ha manera
d'utilitzar
justament aquestes
vies democràtiques
les institucions
com tu deies
que haurien de venir
a través dels partits polítics
perquè aquest seria
un altre territori segurament.
Però és que clar
la modificació democràtica
de la Constitució
regreix a unes majories.
Molt qualificades.
Molt qualificades.
Jo juraria
que sense els dos partits
majoritaris
sense comptar
els dos partits
impossible.
Unes tres quintes parts
per modificar...
Mínim.
Però llavors
això ha de ser
una conscienciació
d'una gran...
El que no podem fer
és estar permanentment
canviant les normes
de convivència
d'aquest país.
Home, permanentment no.
Però fa molts anys
que...
Dues cosetes han canviat.
Quan es va bé
d'entrar a la Unió Europea
i poc més, eh?
No han canviat res.
El que no podem fer
jo no...
A veure, a veure.
El que no podem fer
és que aquí
surti un que representa
el 5%
canviar la Constitució
i estiguem canviant
a la Constitució
o discutint...
A veure,
per anar a discutir
un tema d'aquest
has de tenir molt clar
que l'has de tirar endavant.
Per discutir estèrilment
una qüestió
i radicalitzar postures
no val la pena.
Jo és el que penso, eh?
De tota manera,
perdoneu una qüestió,
però en referència
a les injúries
contra la corona
no és un tema
directament relacionat
amb la reforma
de la Constitució,
sinó amb la reforma
del Codi Penal,
amb la qual es requereixen
unes majories inferiors.
Això és una qüestió
de tècnica legislativa.
Hi ha països
que no està penalitzada
la crema de la bandera
ni...
Als Estats Units
no està penalitzada.
Això és una qüestió
de tècnica
penal legislativa,
puntó.
I que el Parlament
ho vulgui fer o no.
Efectivament.
Però quan jo deia
que se'n gira feina
és que constantment
passen,
succeixen coses així.
Per exemple,
els acusats
d'aquest cas
de la crema de banderes,
els 16 catalans acusats,
van anar al judici
en una samarreta
que posava
jo també cremo la corona.
Els hi van fer treure
i punt.
Home,
això també podria ser
susceptible d'un delicte.
Si es penalitza
absolutament tot,
arribarà un moment
que no podrem...
La llibertat d'expressió
no sé pas on quedarà,
també.
I això s'ha de una mica
ponderar,
també.
És important.
Sí,
per això és el legislador
que l'ha de fer.
Jo penso que el jutge
és esclau
del principi de legalitat.
Al jutge
no li toca legislar,
li toca aplicar la llei.
Són aquestes majories
les que tipifiquen
un fet com a delicte o no.
llavors
és aquest propi
polític
que està arrengant
el que té
la facultat legislativa
després al Parlament
i és ell el que té
que solucionar
aquesta problemàtica
i el que ha de dir
el que és delicte o no.
Jo ho considero
de mal gust.
A mi no m'agradaria
que em cremessin
una fotografia
dient que mori
el no sé qui.
No m'agradaria,
encara que fos
el meu tataravi.
No m'agradaria.
Encara que sigui
algú que no
comulgui amb les teves idees.
De totes maneres
en quant al canvi
Antoni has dit una cosa
que jo crec que és molt interessant.
Em dius
és el legislador
qui té aquesta potestat
de modificar les normes
però clar
estem parlant
que el vot
és un xec en blanc
i que com a col·lectius
no es pot demanar
quantes vegades
en funció
dels propis
esdeveniments socials
de la pròpia
sensibilitat social
s'han modificat
coses
sense anar més lluny
al tema
de la violència de gènere.
Però aquesta no és
la tècnica legislativa.
El legislador
no pot anar
a impuls
de les emocions.
Però el cas
de la violència de gènere
Antoni
no era necessari canviar?
Ni es pot educar
la gent
amb el Codic Penal.
O sigui
en aquest país
es reforma
el Codic Penal
per impulsos emocionals
i s'educa
la gent
amb el Codic Penal
i això no és així.
Però es pot entendre
un impuls emocional
d'un dia per l'altre
a aquestes declaracions
de tardar
si parlem de temes
més transcendents.
No, no, no.
Ho dic per les reformes
del Codic Penal.
L'últim Codic Penal
és de l'any 95, no?
Jo no soc penalista.
Quantes reformes
d'aquest Codic Penal
se n'han fet
i ara en trobaran
un de nou.
O sigui
¿Valtros creieu
que un Codic Penal
pot estar reformant-se
a l'any
ja que tindrà reformes?
Reformes puntuals
en funció del canvi
rapidíssim
de la societat.
De la situació
de...
No es pot
legislar
per impulsos emocionals.
Penso que el legislador...
Però sí per una demanda social
que no és emocional
sinó objectiva.
Sí, home,
però es legisla
per impulsos socials
i per impulsos emocionals.
El tema de la violència
de gènere
s'ha fet per un impuls emocional?
El tema de la violència
de gènere
s'ha fet
per un impuls
per una pressió social.
I una estadística
objectiva.
Jo opino
que la violència
de gènere
no la solucionarem
penalitzant-la més.
És un tema
d'educació.
És un tema...
La Laura
i el Víctor
que som penalistes
ho diran més.
És un tema
molt, molt important
de societats forànies.
No és un tema
de la societat catalana
de violència de gènere
n'hi ha
però no tot el que es diu.
És un tema més
de la immigració.
És un tema cultural
d'altres llocs
que tenen aquesta cultura.
Sí, sí, sí.
Jo no estic d'acord
perquè s'ha entractat
tota la vida
en aquest país.
Fa 50 anys
es m'aclacava
a les dones també.
No, no, no, no.
Però no hi...
A veure,
quin percentatge
hi ha
de violència de gènere
que són immigrants?
No el sé el percentatge
però també n'hi ha molts
d'aquí.
D'aquí n'hi ha.
Allò que es diu
producte interior bruto
també tenim.
N'hi ha, n'hi ha, n'hi ha.
Jo estic d'acord amb ell
que aquesta llei
no soluciona.
No, no, no.
El que passa
és que és una bona mesura,
és una bona eina
i el que calen
són molts mitjans
tant d'econòmics
com de gent social,
etcètera,
per aprofitar
totes les coses bones
que ens porta aquesta llei
i portar-la a la pràctica
perquè el que passa
és que si no
aquesta llei
queda buida de contingut.
Però jo penso
que està ben feta
aquesta llei
i que té suficientes eines
com per intentar
no aturar
tota la violència de gènere
però posar mitjans
perquè això no passi.
S'ha de solucionar
tota la violència
de tot el tema?
Temes sentimentals
es tenen que solucionar
amb el Codi Penal?
No, clar que no.
És que és un problema
de base,
com dèiem amb l'alcolònia
de l'altre dia.
Jo penso que hi ha molts temes
molts temes
que són violència,
petita violència,
que podrien tindre la solució
a través d'una mediació,
a través d'un diàleg.
El Víctor ha apuntat
una cosa que és certa,
la reforma del Codi Penal
en quant a delictes
que estan relacionats
amb la seguretat enviària.
Això no és un cop emocional,
Antoni.
Això és que han davallat
els accidents
d'una manera extraordinària.
Sí, sí, sí.
Aquest concepte
que has apuntat
d'impuls emocional
al canvi de la llei
trobo molt interessant.
De totes maneres,
a veure,
és que l'Antoni
ha parlat en general.
Jo crec que es pot
anar cas per cas,
perquè hi ha temes,
de totes maneres,
tots els advocats
que passem per aquí
acostumem a coincidir
en una cosa,
o gran part del problema,
violència de gènere.
amb tema de seguretat vial
és un tema de base,
d'educació.
Tot és un tema d'educació.
No de penalitzar,
és a dir,
preocupar-se més
de potenciar
que els xavals joves
o els crius,
és igual.
Mira, Víctor,
fer vehicles
que no corrin,
a veure,
és una barbaritat.
Una barbaritat.
Estan fomentant.
Que l'esglador
posi el còdic penal
que estigui a l'excés
de velocitat
i t'estic incitant
a la televisió.
Jo que tinc fills
que condueixen
a comprar cotxes
de 200.000 centímetres cúbics.
I 300 capaços.
Quina necessitat
hi ha de vendre,
de posar al mercat
un cotxe
que corri 300 km per hora
quan no pots córrer enlloc?
Això és una casa
molt masculina.
No, home, no.
No, no, no.
És que no cal.
I que hi ha cada senyora
que Déu-n'hi-do
com li dóna l'accelerador.
No cal incitar la gent
a vendre grans cotxes
però no els facis
que no corrin, tu.
Però com li has de donar
a un pobre crio
de 18 anys
una màquina
que...
És una bomba.
Una bomba.
Si jo que en tinc 55
dic caic
amb la temptació
de córrer.
Com no ha de caure
la temptació?
No ho solucionarem, això.
No ho solucionarem.
És una llàstima
perquè anem per bon camí
però no ho solucionarem.
De tota manera,
perdoneu que torni
a reconduir el tema
a l'ho d'abans.
Anem a veure un pessebre
que ens tranquil·litzarà
els ànims.
Sí, però jo volia donar
o fer un comentari
i això no vol dir
que no haguem de reformar
ni d'avançar
a nivell legislatiu,
òbviament.
Però pensem que
parlàveu de la Constitució.
La Constitució té 30 anys
i 30 anys
han canviat molt la societat,
han canviat moltes coses
i més que s'han de canviar.
No justifico
que es mantinguin
segons quines institucions
a vegades s'amuntaran
una mica arcaic.
Però pensem
que està molt bé córrer
i fer reformes,
la qual cosa jo invito
que es facin
de la manera que s'escaigui,
potser no de com ha dit l'Antonio,
però d'una manera
més assenyada.
Però pensem,
torno a dir,
que fa 15 anys,
10, 12, 20 anys,
treure unes marionetes
a la televisió
amb el que sortissin
els reis d'Espanya
no era un delicte,
però estava,
vamos,
quasi perseguit,
quasi delictual.
Victor,
però no hem de,
jo penso que no hem de canviar les coses
perquè tinguin 30 anys.
La democràcia més antiga del món,
que és els Estats Units,
té la seva Constitució de 1794
i no l'han canviat.
Però és una Constitució
molt més general,
molt més de principis
que la nostra.
l'han adequat,
tenen directrius...
Aquesta acota molt
els territoris la nostra.
Clar,
acota molt els territoris,
però...
Hi ha altres Constitucions
democràtiques
que són més obertes.
Però que 30 anys
no són res,
precisament dic això,
que som,
o que tenim una Constitució
molt jove,
i es deia l'altre dia
per part de quasi tots
els partits polítics,
molt jove,
30 anys dintre de...
o comparat
amb la història
d'aquest estat,
no és res.
Tu mateix ho has dit,
Estats Units
té 200 i pico d'anys
la Constitució.
I també té els seus punts
d'arcaïsme.
Pots encremar la bandera.
Sí, sí.
Però és que és un tema,
jo dic que és una qüestió
de tècnica legislativa,
això a mi no em preocupa.
No té més.
Jo penso que,
amb independència
de la tècnica legislativa,
hi ha normes de convivència.
Jo el que li penalizo
en aquest senyor
és la norma de convivència.
A mi que el castigui o no,
li vols dir la veritat,
no fa ni fred ni calor.
Em preocupa,
a mi aquestes estridencies,
vinguin d'on vinguin,
em preocupen i em molesten.
Entre altres coses, no?
Com aixec, estem d'acord.
Escolteu una cosa,
amb el Codi Penal a la mà,
és diputat,
tot plegat,
vull dir que si hi hagués
alguna més enllà
de la responsabilitat política
que han demanat partits
de l'oposició i tot plegat,
que aquest és un terreny al marge,
des del punt de vista legislatiu,
algú pot emprendre
alguna acció,
d'ofici,
no d'ofici,
si algú volgués fer una denúncia
i portar al jutjat
aquestes declaracions.
Sí, la fiscalia ho podria fer.
El que penso...
Tot i que és diputat, no?
És que si ho fem així,
hem de començar a fer una llista,
començar a escoltar
totes les ràdios
de tot l'estat espanyol,
llegir tots els diaris, etcètera,
i no acabaríem mai.
S'haurí de fer una secció especial.
Nosaltres hem sigut molt respectuosos, eh?
No hem dit una paraula
de lletja de ningú.
No.
Ni hem faltat el respecte.
Ni la direm.
Ni la direm, Iolanda.
Mai.
Ni la direm.
I la violència...
S'adiscutirem i opinarem,
però això és la base de la democràcia.
I estem tots contra la violència.
Amb respecte, afecte i carinyo.
I podria ser que els oients
se sentissin una miqueta danyats
si tu i jo cantem Nadal,
sobretot jo, que no canto,
però seria el màxim lletjot que...
Jo no m'atreveixo, Antoni.
El proper dia, el proper dia.
Jo no m'atreveixo, el proper dia.
Deixem que m'ho veu.
He agafat una fonia sobtada.
Antoni, després que ja deixis de ser de ga,
jo espero que vinguis com a advocat,
com el Víctor, com la Laura.
Jo ja us he dit al començament
que m'ho passo un gran d'aquí a la ràdio,
o sigui, quan vulgueu,
o fer una substitució a la nit,
o fer un programa nocturn.
Ah, sí, un programa nocturn d'aquells.
O el diumenge, és que poseu música.
La nit dels dinors.
La nit dels dinors, sí.
En aquesta veu, així.
Futbol, informatius, vull dir tot.
Futbol, informatiu, aquí ho faríem de tot.
Polivalent.
Molt bé, escolta, ara parlem
i fem una mica de negoci.
Antoni, moltíssimes gràcies, de veritat.
El proper Nadal a tothom, eh?
Igualment.
Laura Picó, Víctor Roca, com sempre, un plaer.
Us espero la setmana que ve, no?
Doncs vinga.
Sí, vinga, fes la setmana que ve.
Anem a veure el pessebre aquest
que han fet al barri de Maria Cristina.