Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona al matí de Tarragona Ràdio.
Sintonia habitual, el dimecres al migdia, sintonia que ens porta a saludar amb entusiasme, amb energia, Enric Garriga. Bon dia i bona hora.
Hola, bon dia a tothom.
L'hauríem de veure com gesticula, vaja, ha anat fins al final de l'estudi gairebé per agafar embranzida.
Enric, què ens portes avui?
Papers, molts paperets, jo sempre paperets amb clips per separar cada tema amb els seus corresponents clips
i llavors una sèrie de coses, d'informacions variades, diverses, algunes d'agradables, altres de no tant i algunes de polèmiques.
L'Enric és una persona ordenada, això us ho podem garantir, tot en papers, tot en clips, amb les coses importades, subratllades convenientment per ratoladors fluorescents.
Cada color vol dir una cosa.
Però els papers als oients no els poden veure.
Els explico.
Els expliquem. Escolta'm, comencem parlant d'uns premis, si et sembla?
Sí, que és una cosa que està bé.
Tenim opcions a guanyar-los, per cert?
Espero que sí.
Espero que abans de jubilar-nos arribarem a guanyar un d'aquests premis.
Perquè és premis de saber, però si es pot guanyar i hi ha dotació econòmica important, doncs encara més.
No, no, no, de pasta no n'hi ha.
El Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, i molts altres centres també es fa,
durant molts anys hem fet el Premi a la Normalització Lingüística a l'àmbit socioeconòmic.
Aquí a Tarragona, que era el Premi Quella, en què es premiava, per exemple, un comerç de la ciutat?
Sí, sí, això ara ja fa un parell d'anys, que ho hem fet durant 15 anys,
i ha arribat a un punt en què la cosa ja estava esgotada i no tenia gaire sentit i ho hem deixat de fer.
Però, sí que, en canvi, des del govern de la Generalitat no s'havien institut uns premis similars d'àmbit de tot Catalunya,
que potser en algun cas poden anar fins i tot més enllà en àmbit dels països catalans.
Però, de moment, per fi, enguany, des del Departament de Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya
s'han presentat els primers premis Pompeu-Fabra que tenen per objectiu distingir i reconèixer la tasca de persones
o entitats en la projecció de la llengua catalana.
Això ha sigut una cosa vist i no vista, perquè es va presentar aquest cartell de premis.
Tinguem a compte que la Secretaria de Política Lingüística depèn d'això, depèn de Vicepresidència de la Generalitat,
i que al capdavant d'això hi ha el Joan Lluís Carot Rovira, que per a més senyes és filòleg.
Per tant, tot lliga.
I a més, des del Carot Rovira, quan era el president d'Òmnium Cultura del Tarragonès,
sempre van fer una tasca molt en direcció de la normalització lingüística, etcètera.
Per tant, té sentit que això es faci.
Les bases es van presentar a finals d'octubre, la convocatòria ha estat oberta durant el mes de novembre,
i el dia 3 de desembre, dimecres passat, ja ho sabia que s'havia de fer,
però com que es feia a la tarda, l'entrega, ho guardem-ho per la setmana que ve,
ja s'ha fet la primera...
O sigui, ja s'han lliurat els primers.
Els primers, sí.
I a més són noms que, fins i tot, un d'aquests ja va tenir el premi a la normalització lingüística de Tarragonès.
Això vol dir que vam apunta bé.
Exacte.
O que ens han copiat.
Tant com això no ho crec, però allò que dèiem,
potser d'aquí a alguns anys ens toqui algun premi d'aquests.
A veure, parlem.
Hi ha cinc categories, el premi no és econòmic,
és una estàtua que és un bust de bronze,
òbviament, del senyor Pompeu Fabra, que és qui dona nom als premis,
i, a més a més, es farà sempre a la data del voltant del 30 de novembre,
aquest any, doncs, el lliurement s'ha fet el 3 de desembre,
per un motiu històric,
i és que va ser en aquesta data quan l'any 32 es va publicar
la primera edició del Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra.
Data ben assenyalada.
situat ja el context i explicat tot això,
ja passem a dir quins són els cinc premiats
de les cinc modalitats que hi ha,
i els cinc primers premiats
a aquesta primera edició del 2008.
El Premi Pompeu Fabra de Comunicació i Noves Tecnologies
per a la Fundació Puncat.
Cal explicar per què?
Sí, podem dir que s'ha vacantat,
em permet dir que aquest premi s'ha vacantat.
El Fundació Puncat són els que han promogut
l'existència de l'extensió Puncat
per a les pàgines web
d'Àmbit i Cultura Catalana i de Llengua Catalana.
A mi se m'ha negut un altre candidat
que si no li han donat en compte
i haurà donar l'any que ve
que és Soft Català, per exemple.
Un altre d'aquests potser serà la plataforma per a la llengua,
però potser aquest anirà en un altre lloc.
Dic dels que acostumem a comentar per aquí
i que fan coses.
Premi Pompeu Fabra a l'àmbit socioeconòmic.
Bon preu.
Supermercats bon preu.
A tota la cadena.
Nosaltres l'hem donat aquí a Tarragona
ja fa bastants anys
quan els primers anys que es van instaurar aquí
hi havia un elevat contrast
entre el supermercat bon preu
i la resta dels supermercats
en quant a retoblació i tot això.
Avui en dia ja no.
S'ha de reconèixer i, a més,
amb allò d'alba de forma agafant informes
que ho expliquen,
els hipermercats s'han anat posant les piles
i ja no hi ha tant de contrast.
Però, bé, de moment,
la cadena a bon preu
és la primera que ve el Premi Pompeu Fabra
a l'àmbit socioeconòmic.
Un altre àmbit,
el de Premi Pompeu Fabra
a la projecció i difusió de la llengua catalana.
Un altre d'aquests que estava cantat.
Tilbert Stigman.
I aquest senyor,
pels que no tenim en ple...
Pels que no sabeu,
els del meu avi el coneixem
perquè aquest senyor és un senyor alemany,
catedràtic de la Universitat de Frankfurt,
de Filologia Romànica,
i és un senyor que fa molts anys
que s'ha dedicat a treballar
per la difusió de la llengua
i la cultura catalana arreu del món,
especialment a Alemanya.
És autor de traduccions
de català a alemany,
d'Alemanya a català.
Ha fet molt de...
Jo, quan treballava al Centre Arreu,
aquest senyor ens va fer un estudi
precisament del model de docència
de cursos de català per adults
que es fa al Consorci.
Vull dir, és un home
que fa molts anys que està amb això
i que entre el món dels filòlegs
i el món de la normalització
i de la difusió del català
és conegut.
Per això tu dius que s'ha descantat, eh?
Servidor, per exemple,
no el tenia ple de conèixer-lo,
però ara ja ens conèixer-lo.
Tu no et cal,
però tothom que treballa a la meva empresa,
per exemple,
o els estudiants de filologia
saben qui és el Til Stigman.
Es diu Tilbert Didach Stigman.
Didach, suposo que li ha traduit de l'alemany,
i Tilbert és el nom sencer,
però normalment filma
i se l'anomena com a Til Stigman.
Dues categories ens queden.
Queren dues categories.
La científica,
Premi Pumbe Fora,
la trajectòria,
trajectòria,
professional,
científica o cívica?
El primer ha sigut
per Aina Moll,
marquès,
senyora Balear,
no ho sé ben bé exactament,
Balear,
que va ser la primera,
va ser la primera directora
de política lingüística,
o com se'n digués en aquell moment,
la primera cap de la política lingüística
de la Generalitat de Catalunya,
en els primers governs autonòmics,
va ser aquesta senyora,
treballava a l'obra cultural de Balear,
va ser fundadora,
ha treballat en l'acció cultural
del País Valencià,
en l'Omnium Cultural,
i del 80 a 88
va ser la directora general
de política lingüística,
es deia així això,
en aquell moment al càrrec.
Directora general de política lingüística
de 1980 al 1988.
Fins i tot els joves recorden
que en aquella època
hi havia una cosa que era la Norma,
el primer personatge
que es va inventar,
la neta de la Norma
va ser l'aqueta,
per situar-nos,
un personatge que simbolitza
i que es mou
i que es identifica.
I l'últim premi que va fer ara
és el de la modalitat
a la incorporació
a la comunitat lingüística catalana.
I en aquest cas
li han donat a un senyor
que es diu
Saoka Kingolo,
que és ex-president
i cofundador
de la Primera Federació
d'Immigrants de Catalunya.
Aquest home ja fa uns quants anys
que està aquí
i també va ser el que va coordinar
el primer Congrés d'Immigració de Catalunya.
Per tant,
dins del món de la immigració,
aquest és el primer
que li ha tocat
el premi
a la incorporació
a la comunitat.
Podríem dir que
en aquesta primera edició
els premis
han premiat
trajectòries consagrades
en cadascun dels àmbits.
Podríem dir
que tampoc no coneixem
els detalls
de la resta de candidats,
però en principi
semblen justos.
Sí, sí.
Jo penso,
això que dèiem,
que igual que
en guany hem tingut
Fundació Boncat,
doncs pròximament
tocarà soft català.
Mentre duri un quart de català,
cada any passarem llista
dels premis
i si cal
de les candidatures
també.
En guany ha sigut
més ràpid
i ha sigut
molt ràpidament
la cosa,
no ha sigut
cosa d'un mes,
però l'any que ve
ja estarem al cas
i ho farem en marge.
Per aquest de trajectòria,
ara portem
10 temporades,
277 programes,
si la cosa continua,
qui sap,
potser ens presentem.
Si es poden presentar
candidatures,
nosaltres la presentem.
Presentem,
escoltem,
tard o d'hora,
ni que sigui per insistència
ens acabaran donant les coses.
A veure,
són 10 temporades,
que són...
No, no,
que s'hi va aviat,
que s'hi va aviat.
Escolta'm,
anem al Congrés dels Diputats?
Sí,
no gaire,
però sí.
Anem-hi, va.
Vinga, va,
com a mínim
que hi ha anat
la gent d'Esquerra Republicana
que ha presentat
una bateria
d'aquelles espectaculars,
eh?
Quan parlem de bateria
que no s'imagina
una cosa física,
sí que es poden imaginar
1027 preguntes
al govern de l'Estat,
al govern de José Luis Rodríguez Zapatero,
referents de l'ús del català,
preguntes que s'han entrat
al registre
de les Corts Espanyoles.
Sí,
això Esquerra
ho va presentar
divendres passat
en reda de premsa
i aquesta setmana
s'havia d'entrar
al registre del Congrés,
no sé si avui estem dimecres,
no sé si ja ho hem fet o no,
la veritat,
ho he mirat
per les webs aquestes
que utilitzo
com el Hoops i això,
no n'he trobat notícia,
però la informació
ja surt el cap de setmana
als diaris
i la idea,
doncs,
és aquesta.
El document en si
es diu
1.001 preguntes
al govern espanyol
sobre el que l'Estat
no fa
i hauria de fer
pel català.
Al final no són 1.001,
no són 1.027,
però vaja,
si continuem la línia
que és a 1.001
hauríem pogut presentar
com un conte
gairebé una pregunta cada dia.
És un conte
una mica surrealista
i absurd,
però sí.
Bé,
de fet,
la idea d'això,
la intencionalitat d'això
és ben clara
i senzilla,
és el que diu.
Es tracta
d'evidenciar
la realitat social
com a llengua minoritària
i alhora
fer pressió
al govern de l'Estat
perquè sigui coherent
amb el que predica
i el que no fa.
Llavors,
moltes preguntes d'aquestes,
digues, digues.
No, no,
aneu a dir,
independentment
de les creences polítiques
de cadascú,
que la gent ja sigui d'acord
o no ja sigui d'acord,
formular 1.027 preguntes,
suposent que diferents,
sobre aquesta qüestió,
aquí s'ha de reconèixer
l'esforç que s'ha realitzat.
Clar,
són preguntes,
per exemple,
de l'estil de,
diguem-ne algunes
de les que diràs,
ala,
ala,
però és que és allí
on cal punxar.
Per exemple,
una de les que pregunten,
una cosa que pregunten és
si el govern central
preveu incloure
l'ensenyament
de les llengües oficials,
especialment la llengua catalana,
a les acadèmies militars.
Perquè diu,
a veure,
l'exèrcit hauria de respectar
el caràcter plurinacional
de l'Estat
a l'hora de retolar
i emetre comunicats
i també demana
que s'utilitzi
la forma catalana
pròpia i oficial
dels topònims
de les lligres balears
a la seva cartografia.
Jo,
servidor,
no he fet la mili,
però això voldria,
per exemple,
que la instrucció,
si la poguessis demanar,
podríem fer en català,
allò d'esquerra,
dret a esquerra.
Sí, sí,
es pot fer.
Podrien així,
podrien així.
Els Mossos ho deuen fer.
No sé quina instrucció
fan els Mossos,
però...
A veure,
la policia,
quan fan
l'acadèmia de policia,
també els fan instrucció,
perquè les policies
no fan tanta desfilada
i tanta cosa d'aquesta
com els...
Però si parlem d'instrucció,
l'estereotip,
ens trasllada
segurament directament
cap a l'exèrcit,
no?
Sí, no,
i de fet,
a veure,
la instrucció policial
està treta de la militar,
adaptada a la feina,
diguem-ne,
més o menys civil
que fa la policia.
Però bé...
Escolta'm,
seguirem aquest tema,
però la resposta
a la pregunta aquesta
de l'exèrcit,
hauríem de...
Quan arribi,
l'hauríem de controlar,
enric.
Preguntes d'aquest estil
són també, per exemple,
sobre la família real
i sobre el rei,
per exemple,
de cara al rei
demanen que...
demanen al govern
si creu convenir
en instar al cap de l'estat
a aprendre les llengües oficials
i particularment el català
per fomentar la pedagogia
de tolerància lingüística
a la cultura i el plurilingüisme.
També demana al govern
si preveu oferir
els mitjans adequats
perquè el cap de l'estat
aconsegueix un domini
estàndard de la llengua catalana
i si creu que la pàgina web
de la Casa Real
hauria d'editar-se
també en català.
Ara,
si diuen que són
la monarquia
de tots els espanyols,
de tots els que estan
a l'estat espanyol,
no és per tant
hauria de parlar la llengua
de tots els que estan allà.
Aquest raonament.
A veure,
les 1027 preguntes
la intencionalitat
és clara,
és posar damunt de la taula
totes aquestes qüestions
perquè quedi clara
la postura del govern
i perquè s'evidenci
que hi ha coses
que es podien fer
i no s'estan fent
i que es demostri
per què no s'estan fent.
Les preguntes s'han formulat,
si no s'han entrat a registre
ho faran les properes hores
i estarem atents
a les respostes.
De mil preguntes
alguna resposta
hauran de donar.
Moltes,
possiblement,
les obviaran
i no les voldran respondre
però n'hauran de respondre
unes quantes.
Paja,
teoricament s'han obligat
a respondre-les.
Sí.
Escolta'm,
continua tota la polèmica
aquella del The Economist
al semanari britànic
que va fer aquella radiografia
sobre la situació
de Catalunya,
de la llengua catalana.
Continua la polèmica
i ara hi ha
una iniciativa
de resposta
a aquelles informacions
del The Economist.
Exacte.
Fet el resum del cas,
tampoc hem d'explicar
tots els detalls,
efectivament ja hi va haver
aquest reportatge
i jo he anat recopilant coses
i alguns articles
de rèplica contundents
i potents
com el de l'aquell
de les americanes
de colors.
El Xavier Salamartín.
El Xavier Salamartín
va fer un article
a l'avui que es deia
Avergonyits
en què posava els punts
sobre les is
a tothom,
inclòs l'exposta
tèbia i tova
del govern català.
A més,
en citava un altre
d'un altre professor universitari
que ara no me'n recordo
i el tinc,
que són els dos més contundents
que ha dit
i més clars
i més explicatius.
Però per fi,
tot això s'ha vinculat
d'una manera
i algú ha tingut
l'iniciativa
de crear una web
que es diu
respostaeconomist.cat
Aneu a aquest web,
trobareu allí
aquest web secret
per fer aquesta campanya,
és una campanya de resposta.
Hi ha un document
de dues pàgines
espantjat
que replica
punt per punt
primer,
fa un extracte
dels punts
que considera
incorrectes,
erronis, etcètera,
sobre el que explica
aquest semanari britànic,
sobre en concret
hi ha tres o quatre aspectes
sobre la qüestió
que han irritat
a Catalunya
i altres llocs
que són el tema
de com
el que fa referència
a la política lingüística
que s'utilitza
a Catalunya
i com s'aplica
a la política lingüística
i algunes salvetjades
que diuen
com que
el que està allà
està perseguit
a Catalunya
o coses d'aquestes.
Llavors,
sobre això
hi ha una sèrie
de puntualitzacions
i explicacions
de quina és
la realitat
concreta actual.
També sobre el tema
del finançament autonòmic,
també hi ha
incongruències
o incorreccions
en aquell article
i aquí se li responen.
També sobre el tema
del model
de descentralització
i la revista
diu que
si s'hagués
combatit
en un estat federal
a Espanya
l'any 78
tot això no passaria
i aquí els catalans
hi estem d'acord,
diuen.
I l'altra és el tema
sobre...
Una altra cosa
ja més filosòfica
sobre el tema
del concepte
de nacionalisme català
i el nacionalisme basc,
etcètera,
que els de The Economist
diuen que és un invent
del segle XIX
i aquí s'explica
que això té una història
d'uns quants segles,
etcètera.
Tot això
està en aquest web
www.respostaeconomist.cat
i aquí també suposo
que també hi deu haver
me l'he estat mirant bastant
i en un lloc o altre
deus poder enllaçar
amb l'article original
de The Economist
i jo fins i tot
hi ha una web
on està l'article en anglès
i traduït en castellà
o en català
o en català
em sembla.
Sí que la pàgina web
no trobo una enllaç
en qualsevol casí
que podem dir
que ara hi ha
3.581 persones
o entitats
adherides
a aquesta campanya
de resposta
al Die Economist.
Exacte,
i aquest text
que jo resumí una mica
és el que s'enviarà
amb totes les signatures.
aquest text aquí
el tenim en català
però també és en anglès
evidentment
perquè allà
els enviaran en anglès
que no fos cas
que si en català
diguessin
que és una llengua estranya
que no entenen
doncs se'ls envia en anglès
i ja està.
Escolta'm,
què ens proposes
a Cinema Enric?
Doncs algunes novetats.
Entre aquesta setmana
i la setmana que ve
com que s'acosten a Nadal
vacances
i és un període
que a les sales
s'estrenen moltes coses
doncs diguem
fem un petit repàs
de com està la cartellera
i la setmana que ve
l'acabarem de repassar
les que s'estrenen
aquest divendres
de moment
ara en cartellera
que puguem veure
aquí a Tarragona
i que les puguem veure
en català
n'hi ha
quatre.
Déu-n'hi-do.
Una és Volt
la nova de Disney i Pixar
del busset aquest
amb una nova tècnica
de 3D.
Després
n'hi ha una que existeix
però que a Tadagona
no la fan en català
que és la llegenda
de Santa Claus
que és una pel·lícula
no sé si sueca
o noruega
o finesa
que és d'allà
on va néixer el mite
i explica la història
de Santa Claus
del naixement del mite
però a Tadagona
en català
no la fan
només la fan en castellà
en altres llocs
la veuen en català
és de persones
no és de dibuixets
és per tota la família
típica pel·lícula nadalenca
L'hora dels regals
és una pel·lícula espanyola
d'animació
sobre un personatge
que té una màquina
per parar el temps
i poder fer regals
és una espècie
de Pare Noel
però diguem
ibèric
aquesta
la fan en català
els cinemes Oscars
i la que tothom sap
que ja fan
i que ja fa dies
que la fan
que és la de Madagascar
la 2
Madagascar
de la Gàbia a la Jungla
també la fan els Oscars
des del dia 5 de desembre
i una altra
diguem
més per a grans
que és la de Foraster
la d'Aventura Pons
basada en l'obra de Belbel
que també s'està fent aquí
per tant
és una cosa extraordinària
que en aquests moments
de Tarragona
es puguin veure
4 pel·lícules
en sales comercials
d'aquelles de pagar entrada
però coincideixen
en línies generals
aquesta línia
de molt cinema familiar
molt cinema infantil
costa
més enllà d'Aventura Pons
que filmen directament en català
costa
que les altres pel·lícules
es puguin projectar en català
si anem a veure
la cartellera del novembre
o la del febrer
o l'almar
segurament no hi haurà
tanta quantitat
per això de l'època
però si l'època ens afavoreix
doncs aprofitem-la
ens aprenem un petit descans
Enric?
sí
vinga va
un mínim consell
i d'aquí uns instants
parlem per exemple
hem anat al Congrés
dels Diputats
d'aquí una soneta
anem al Parlament Europeu
Atenció
Si disposes d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma
al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris
Voluntariat per la Llengua
un projecte de participació lingüística
Truca'ns sense compromís
i t'informarem
al 977-24-35-27
Voluntaris per la Llengua
Ajuda'ns
Continuem en quart de català
continuem amb l'Enric Garriga
i fem treball de camp?
sí
anem al pati
anem al pati del col·legi
sí, sí
bueno, de l'institut
avui serà l'institut
i el temps de l'entrepà
i totes aquestes coses, no?
sí, però més que mirar
a veure què mengen els nostres adolescents
mirarem en què parlen al pati
que és el que es tracta
del capítol d'avui
d'aquella apassionant sèrie
de l'ús social del català
que el Francesc Puig Pelat
es va dedicar a fer
durant l'estiu passat
aquesta no sé quan la va investigar
perquè aquí es tracta
d'això d'anar
l'etern tema
i el tòpic aquell
de què
hem guanyat l'aula
però hem perdut el pati
que diem els catastrofistes
que l'aula es fa tot en català
però el pati
ja no està tan clar
doncs bé
ell se'n va a comprovar
ho devia fer
això ho devia fer
a finals del curs passat
perquè si això ho publica
al setembre
quan encara no ha començat el curs
això ho devia fer abans
total
ell se'n va anar
a dos instituts
de l'Eixample Barcelona
un que es diu
Institut Fort Pius
que és ni més ni menys
que allà on el senyor
Antonio Robles
un dels dies
de la cosa aquella
del Ciutadà no Ciutadans
va començar
la seva particular
croada contra la immersió lingüística
doncs en aquest institut
ell se n'hi va
mira, parla
parla amb el director
amb el cap
de, com es diu això
amb el responsable
de
cap d'estudi segurament
no, coordinador lingüístic
i adequació
que és el Xavier Ios
que tal
llavors bé
parlen una mica
de com funciona
en aquest institut
hi ha
entre un 25 i un 30%
d'estudiants immigrants
dels quals
de
de
dels
a veure
25 i 30%
d'estudiants immigrants
dels estudants immigrants
n'hi ha un 8 o 9%
que són xinesos
perquè està
aquest institut
està en la zona
que seria el Chinatown
de l'Eixample
brasiloner
i un 12%
de sud-americans
i més o menys
pel que fa
a la quantitat
d'estudiants
és el percentatge habitual
de molts centres catalans
25-30% d'estudiants
aquí
s'ho mira
va pel pati
passeja
escolta com parlen
i després de tot això
la seva conclusió
és que
després d'anar al pati
de veure
i de parlar
amb alguns alumnes
i veure
en què parlen
els grupets d'alumnes
i a més
com que els immigrants
alguns
pel color de pell
o pels trets
facials
dels ulls
xinats
i això és fàcil
identificar-los
doncs
amb els grups així
barrejats
veu si parlen en català
hi ha que parlen en català
hi ha que parlen en castellà
hi ha que parlen en català
i castellà
resultat
45% català
55% castellà
al pati
a les aules
això al pati
d'un d'aquests instituts
de l'Eixample de Barcelona
i l'altre
és una cosa molt petiteta
que és una cosa
que es diu
escola carlit
també
a l'enqueta
mateixa zona
de Barcelona
però és un curs
que només té una línia
és més petit
i aquí tenen
pocs immigrants
només un 10%
la taxa d'immigrants
és baixeta
tenen un 10%
és una escola
molt catalanitzada
que es fa molt
tot en català
i doncs aquí
baixant a parlar
amb els alumnes
veient com parlen
al pati
i tot això
la conclusió és
80% català
20% castellà
jo creia
que les dades
anirien cap a un altre sentit
a veure
ja sabem que això
no és gaire científic
no no
a veure
són dos exemples
potria haver anat a parlar
amb un altre institut
que fos al revés
que fos 20-80
la sort va ser aquesta
i llavors la seva conclusió
és bé
el tòpic aquell que he dit jo
al principi
que diem els catastrofistes
o diuen
jo encara no sé
si soc catastrofista o no
depèn del dia
situa't Enric
avui no
avui no
avui no ets catastrofista
som-hi
el català
ha guanyat l'hora
però ha perdut el pati
doncs bé
segons aquest cas concret
i l'estudi d'aquests dies
i d'aquests instituts
doncs no és cert aquest tòpic
i per tant
que el català
el pati dels instituts
dels instituts
atenció
que és el col·legi
i tothom ho té molt clar
que està bastant bé
la cosa de la normalització
que es fa tot en català
i que més o menys
el pati també
però als instituts
de la secundària
hi ha trondolla
perquè de tant en tant
s'obtenen formes
de només
un no sé quantos percent
de les classes
d'instituts
es fan en català
quan se suposa
que ho haurien de ser
al 100%
coses d'aquestes
així està la cosa
on no es parla gaire
el català
com a mínim
a dins
de les institucions
des de Brussel·les
oficialment no
oficialment no
però s'ha donat
d'un tímid
pas aquesta setmana
perquè s'ha presentat
a més a més
en una presentació
una mica singular
amb els parlamentaris europeus
d'aquí escollits
a Catalunya
la pàgina web
del Parlament Europeu
en català
s'ha fet una presentació
aquesta setmana
a Barcelona
insistim eh
perquè la posada
va ser una miqueta singular
i rocambolesca
i agradable
segurament també
i vaja
ja tenim pàgina web
del Parlament Europeu
en català
ara és quan jo desfai el tòpic
vinga
desfes-lo
ara és quan Enric s'agrada
no
aquesta és la idea
que sembla
i és el que ens han venut
però atenció
te'n recordeu
del Miquel Català
aquell xic
que la setmana passada
fins i tot
vam treure en la foto
aquí no la vam veure
però nosaltres
la vam mirar
per aquí
i que és el que
va traduir la web
i que el Parlament Europeu
l'ha amenaçat
de denunciar-lo
per tot això
doncs bé
la web que ell ha traduit
és la web oficial
del Parlament Europeu
i és la que aquesta
no l'hi accepten
i ell la dius
doncs jo els ho regalo
el Parlament no la volen
perquè no és una llengua oficial seva
i llavors
i què s'ha presentat
el que s'ha presentat
no és exactament
la web oficial
del Parlament Europeu
sinó que el que s'ha presentat
és la web oficial
de l'oficina
del Parlament Europeu
a Barcelona
Amigo
Amigo
Amigo
Aquí
hi ha trampa
i hi ha cartró
la web està molt bé
és completa
però no és la web oficial
del Parlament Europeu
és la web de l'oficina
del Parlament Europeu
a Barcelona
per tant
té informacions oficials
del Parlament Europeu
i altres
que la resta d'europeus
no saben
ni coneixen
ni les tenen
però no és
la web oficial
o és la web oficial
a veure
la web està molt bé
però cal
desllindar
o des
desxifrar
aquest
aquest
no sé com dir-ne
aquesta cosa
estàs posant
en un jardí
aquest embolic
la cosa és aquesta
la web
de l'Europa de la Vena
es diu
europarl.cat
la traduïda
pel Miquel Català
aquesta
l'adreça és la següent
3b.europarl
europarl.europa.eu
barra Barcelona
i aquesta és la web
de l'oficina
del Parlament Europeu
a Barcelona
ja dic
està molt bé
molt copeta
la presentació
deia que va ser
rocambolesca
perquè li va tocar
presentar-la oficialment
en funció del seu càrrec
a l'Eisbid Alquadres
que és el responsable
de qüestions
políglotes
o plurilingües
del Parlament Europeu
i ves en quin un
li ha anat a tocar
aquesta feina
ell
a la presentació
de la web
només va dir
que estava
en les dues llengües
oficials
del territori català
va dir que estava
encantat de fer-ho
i que era
un signe de normalitat
els que van posar
una mica més
de forquilla
perquè no van posar
a culler
van posar forquilla
punxant una mica
van ser els dels altres
perdits
com van ser
Raimo Nubels
del PSC
Raül Romeva
d'Iniciativa de Catalunya
i Ignasi Guadans
de Convergència i Unió
són els que van dir
coses de la ciutat
com és possible
que encara estiguem
en aquestes alçades
a Europa
amb una llengua
que parlen 11 milions
d'europeus
que no sigui oficial
i tot perquè ha de ser
dels estats
i bé
la cosa aquella
de sempre
Enric
anem fatal
els dies que no hi és
la Jolanda
t'aprofites
i llavors ens estires
una mica més
la secció
això ho tinc detectat
això ho tinc detectat
ara l'Enric
mirar el rellet
i no, no callis
ràpidament
ens portes
una cosa
d'una revista
que es diu
Llengua i Dret
què anem de dir
al respecte?
és una revista
que celebra
el seu 25è aniversari
amb el número 50
és una revista
que en surten
dos números
a l'any
i la gran novetat
és que des d'ara
fins ara
només existia en paper
ara tenen web
i es poden veure
tots els números
els 48 primers números
els poden veure
tu i jo
i qui vulgui
a la web
els dos últims no
els dos últims
només els que estiguin subscrits
els poden veure ja
el moment en què surti
el número 51
el 49
sempre hi haurà
dos números
de decalatge
els dos números aquests
són perquè els subscriptors
que la reben en paper a casa
tinguin privilegis
ja que paguen
doncs privilegis
està bé la revista
per cert?
sí
la revista
és una revista
d'aquelles
de referència absoluta
en el món del llenguatge administratiu
i del jurídic
en el món del dret lingüístic
i aquest tipus de coses
dijoc i Enric Garriga
què ens has portat avui
per recloure
aquesta edició 277
del Quart de Català?
per recloure
i veient com està la cosa
pels webs
pels parlaments
i les polèmiques
i les preguntes
que es fan
a marit de tot això
hem triat una cançó
que es diu
Criteris Estratègics
del disc
L'Art de la Guerra
del grup Eina
que són la reencarnació
dels inadaptats
el 2006 van dissoldres
se'ls havia acabat el tema
i ara han renascut
amb aquest nou projecte
de lluita
i que la seva música
sigui una eina
de lluita social
i de classes
que és el que sempre han fet ells
agafen el llibre
L'Art de la Guerra
que és un llibre mític
d'un general xinès
del segle V abans de Cris
que les empreses
avui dia
les multinacionals
utilitzen
com a estratègia econòmica
i de negociació empresarial
no s'ha estat capaç
mai d'acabar-lo
jo t'ho dic
jo sí
i a més
aquí hem fet una edició
molt completa
amb un llibre
amb tot el text
de l'Art de la Guerra
però a més a més
ells fan els seus comentaris
en clau marxista
hi ha les lletres
que cada lletra
s'inspira en un dels 13 capítols
del llibre
i per tot això
hem triat aquest
dels criteris estratègics
perquè em sembla
que s'adiu bastant
amb el contingut d'avui
doncs un disc
que val la pena escoltar-lo
comprar-lo
i tenir-lo
perquè això
no seria un disc llibre
un disc amb llibre
amb llibre
el llibre és d'un format
una mica molt petit
i té 140 pàgines
i està bé
els recomano
esperem que l'any que ve
vinguin aquí a Tarragona
a cantar
el play i el 8
també amb aquesta cançó
que ve
no
criteris estratègics
criteris estratègics
sí, perdona
tants noms al final
criteris estratègics
Enrique Rigat
dimecres vinent
més
gràcies
gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies