Temps de tertúlia, matí de divendres.
Temps per comentar alguns aspectes de l'actualitat de la jornada
i de la setmana que està a punt d'acabar.
Avui tenim, de moment, tres dels quatre convidats.
Hem convidat a quatre.
Ens falta un, el periodista Òscar Messagué,
del diari El Punt a Tarragona.
Esperem que, en fi, s'incorpori
i pugui també compartir amb nosaltres la tertúlia.
Però, si no, de moment tenim els altres tres convidats,
que són el tinent d'alcalde i portaveu d'Esquerra Republicana
a l'Ajuntament, Sergi de los Ríos.
Sergi, bon dia.
Hola, bon dia.
L'ex-regidor de l'Ajuntament, Pere Valls.
Bon dia, Pere.
Bon dia.
I l'ex-senador i advocat de Lluís Badia.
Bon dia, Lluís.
Hola, home, bon dia.
Ara parlàvem fora de micro del Nàstic.
Els tres són aficionats i seguidors i socis del Nàstic.
Després, si volen, en els últims minuts de la tertúlia
podem parlar una mica del Nàstic
i de les perspectives del partit del proper diumenge.
També l'Òscar Messagué, si s'incorpora.
Recordem que ara és redactor de l'àrea de política,
però ha estat redactor, ha estat periodista d'Esports
al diari El Punt, al diari El Nou Esportiu.
És gairebé de manera obligada parlar del tema de l'aigua,
de la crisi de l'aigua, de tota la problemàtica relacionada
amb l'aigua, amb les decisions a les últimes hores,
la decisió del govern de la Generalitat
de modificar el decret de sequera
per evitar que es pugui utilitzar l'aigua
que s'envia des de Tarragona per a usos no prioritaris.
D'alguna manera, amb la rectificació de les últimes hores,
encapçalada pel president Montilla,
el que havia anunciat un dia abans el conseller Baltasar,
tenim la decisió de l'alcalde Ballesteros
ja anunciada dimecres i executada d'alguna manera ahir,
pel que fa al tema també de l'aigua
que s'ha de transportar des de Tarragona.
Tenim la decisió aprovada ahir per l'assemblea
i a la tarda per l'assemblea del Consorci d'Aigües de Tarragona
de la manera de definir l'aigua del mini-trasbassament
de l'Ebre dels accidents que es podrà transportar a Barcelona.
En fi, tenim tot això i les declaracions d'uns i altres
en una setmana que d'un i do ha estat molt intensa.
Qui comença si creuen que ja amb tot el que s'ha decidit
en les últimes hores podem donar la polèmica d'aquests dies per tancada?
Lluís, com ho veus?
Bé, jo crec que no és un problema de polèmica,
això és un problema de solucionar els problemes.
I el que estem és que portem bastants mesos d'improvisació permanent.
Jo crec que la decisió ahir del Govern de la Generalitat
és una nova mostra d'improvisació
i evidentment de no estar a la previsió del que s'ha de fer
en un tema tan important com aquest
que marca evidentment els interessos de molts ciutadans
però marca la imatge del país.
I per tant, vull dir, en aquest tema, repeteixo,
jo crec que s'ha fet molta improvisació
i molt dir blanc el que abans es veia dit negre o al revés.
Per tant, escolteu, jo crec que comença a ser hora
que ens posem tots a toc,
que sapiguem el que realment parlem,
que fem les previsions reals,
que veiem què és el que passa amb la contratació del vaixell,
que sembla ser que també hi ha problemes de tot tipus.
Jo crec que d'alguna manera el que s'ha de fer
és començar a tocar de peus a terra,
afrontar el problema,
assumir cada gust d'arròs que hagi d'assumir
i a partir d'aquí, escolteu, solucionar els problemes
que el que volen els ciutadans
és que els seus representants solucioni els problemes
per damunt del debat polític, que és lògic i normal.
Pere.
A veure.
Sí, és veritat que hi ha hagut accions
que la gent no ha entès
i que ara s'han rectificat.
diuen que rectifiqués de savis,
el que passa és que si rectifiques masses vegades
també és veritat que la cosa no...
És lògic que hi hagi com a mínim
o es pugui crear un cert desconsert.
Això s'ha de dir així, ras i curt.
Però el que és evident és que
jo crec que el govern el que està fent
és solucionar un problema d'un fet puntual,
un fet molt greu,
que és que no hi hagi aigua
o que no plogui
i que en aquest país cada vegada som més gent
tenim els mateixos recursos d'aigua que abans
i que s'estan posant solucions.
El que passa és que les coses s'arreglen
i a mi no s'arreglen avui per demà mai.
Llavors, el fet que s'hagi posat cert ordre,
i a mi jo crec que és bo,
jo també m'agrada destacar
l'actitud de l'Ajuntament, de l'alcalde,
que quan es va intuir
que l'aigua que sortia d'aquí
podia anar no per beure,
sinó per altres usos,
doncs es va posar el crit al cel.
I prova d'això és que l'actitud aquesta
o les paraules que s'han dit des de Tarragona
han tingut el seu efecte.
Sergi.
Sí, jo començant per la part final
de la decisió que es va prendre
a nivell de l'equip de govern
de no permetre l'ús de l'aigua dels pous
quan es va rebaixar, diguéssim,
el nivell d'excepcionalitat
a la qual estem vivint,
jo crec que va ser correcte.
És a dir,
quan estàvem amb aquella excepcionalitat extrema,
m'estic referint abans d'aquestes pluges
d'aquests darrers dies,
doncs es va posar a disposició
l'aigua dels equífers i dels pous,
en el concret de Tarragona,
doncs de quatre pous en concret,
que són els que Matxa té la concessió.
Per què?
Doncs perquè era una situació ja extrema,
extrema i que anava, diguéssim,
a satisfet necessitats de boca
a la zona de Barcelona.
Clar, quan aquesta situació,
que continua sent gravíssima,
però deixa de ser-ho, diguéssim,
extrema, eh?
Això hem de vigilar molt les paraules
perquè la situació no s'ha solucionat
per les pluges d'aquests quatre dies,
però sí que ha deixat de ser,
de tenir el grau de gravetat que tenia, no?
I un decret de sequera mal fet,
mal fet perquè passar d'una excepcionalitat dos
a tornar a la un,
que es permeti omplir piscines
i tots aquests altres usos
que ja no són estrictament els de boca,
utilitzar uns recursos hídrics
que són, en aquest cas,
els equífers de Tarragona
per aquestes altres coses,
quan els equífers només s'han de tocar
per la situació.
És a dir, pràcticament els equífers
són l'última carta,
és l'última gran reserva
que té un país,
que són els seus equífers,
que es van posar a disposició
perquè anaven en un moment determinat
per satisfer necessitats humanes.
Però quan això ja no és així,
crec que aquesta carta s'ha de retirar.
En quant al que deia el Lluís Badia abans,
totalment d'acord,
jo crec que el Departament de Medi Ambient
de la Generalitat de Catalunya
ha rectificat massa
en aquests darrers tres mesos.
En vull remuntar
que en un inici parlaven
d'un inexplicable
trasbassament del segre
fent la captació
pràcticament a la capçalera del segre
quan els experts
en aspectes de trasbassaments
i això doncs deien
que això no tenia ni caps ni peus.
Per tant, jo encara
a hores d'ara
no entenc
el conseller Baltasar
defensant aquella opció del segre
i m'estic referint
a una polèmica
de fa un mes i mig,
rectificada,
ara això altre,
per tant, jo crec que
la gestió que s'ha fet
del Departament de Medi Ambient
de la Generalitat
ha deixat molt
que desitjar
i precisament
és el que ha creat
tot aquest alarmisme
que d'altra manera
ens hauríem pogut estalviar
tots plegats.
Tots plegats,
perquè si li traiem
tot aquest alarmisme
poder les coses
hauríem pogut anar
des d'una altra perspectiva.
Per tant,
la cosa ha anat així.
I tercera consideració
i acabo.
Home,
amb això estava d'acord
amb el Lluís,
va dir,
amb l'aspecte
que no s'ha fet res
tampoc.
Perquè si hi ha
una de la Saladora
al Prat
que s'està construint
en aquests moments
és perquè ja s'ha pres
una decisió,
ja hi havia un projecte,
per tant,
algú havia pensat en això.
Sí, el Partit Popular.
L'únic,
no,
el Partit Popular no.
Aquesta de Saladora
es fa des de la Generalitat
de Catalunya.
Aquesta de Saladora
arriba un any,
dotze mesos tard,
perquè precisament
la data de posada
en funcionament
d'aquesta de Saladora
és si fa o no fa
en aquestes dates
dins l'any que ve.
Lluís.
No,
jo és que crec que,
a veure,
jo no vull llegir
polemitzada
sobre aquest tema,
però és evident
que objectivament
aquí hi ha una situació
problemàtica.
El que no es pot dir
és que és un èxit
ahir modificar
el decret de sequera,
perquè si no,
a partir d'ara,
modifiquem l'impost
de societats,
modifiquem el dia
que no ens convingui,
doncs ho fem.
Des d'aquí vingui
aquesta falta
de previsió
del tema.
Jo no sé si és culpa
del conseller Baltasar
o és culpa
del govern de Catalunya,
en tot cas
deu ser solidaris
tots els menors
del govern de Catalunya
i el govern de Catalunya
el president del senyor Montilla
i per tant això
és un error del govern,
ens agradi o no.
A partir d'aquí,
escolteu,
el que he dit abans,
el que vol el ciutadà
és que se solucioni el problema
i jo estic d'acord,
perfecte,
s'ha solucionat.
Evidentment ha plogut
que és el més important,
que crec que la raó
més important
que s'hagi solucionat
el problema
és que hagi plogut.
Com diu un amic meu,
pagès,
tots els problemes de sequera
sempre s'arreglen
quan plou.
Això està més clar
que l'aigua
i evidentment té tota la raó.
Però, mireu,
jo crec que tots aquests temes
que són temes de país,
que són temes d'imatge,
que són temes
que a la gent li toquen
ja per damunt
de la discrepància política
i aquí podríem ara discutir
de moltes variables polítiques
que hi ha hagut
amb aquest tema.
Jo crec que el que hem d'intentar
és que aquests temes
que són, diguem,
que són del pinyol
de la realitat,
vull dir,
jo crec que és imprescindible
que hi hagi una previsió,
que es facin les previsions,
que no anem a salt de mata
dient, escolta,
ara modifiquem el decret
perquè no s'ompli.
No, no, escolteu,
vull dir,
aquí hi havia un decret
que es devia haver fet
amb el seu moment,
que estava fet fa molts anys.
Escolteu, vull dir,
tot això és,
vull dir que entre cometes
i amb el màxim respecte
i previsió,
per tant el que ens hem de fer
és treballar amb aquests temes
que no se'ns tornin a produir.
Com n'hi ha altres temes,
vull dir,
el tema nuclear,
jo és que crec que hi ha
una sèrie de temes
que no ens podem permetre el luxe,
els que són polítics
o els que ho hem sigut,
que aquests temes
produeixin debat en la gent,
perquè això produeix inseguretat,
falta d'acreditat
a la classe política,
falta, d'alguna manera,
de donar-li aquesta imprescindible
credibilitat
que ha de tindre el món polític
i per tant en aquests temes
jo crec que hauríem d'anar
molt curosos,
està molt bé el debat polític,
està molt bé les discrepàncies
que tenim,
però, Moscoel,
aquí hi ha una sèrie de temes
que no ens podem permetre el luxe
que entrem en aquesta situació
de dubte permanent que tenim.
Home, sobre el tema de l'aigua
ja fa setmanes que s'ha parlat
molt d'improvisació
i de falta de planificació,
aleshores, aquí en el debat polític,
perdona Pere,
hi ha això,
la falta de planificació dels d'ara,
però també els d'ara diuen
de la falta de planificació
des de fa anys
dels que han governat Catalunya.
En fi, Pere, digues.
Quan es dona la culpa
o donar sempre la culpa als altres
és el més fàcil,
això, diguem-ho així,
perquè sembla que et puguis treure
les posses del damunt,
però els fets i la història
diuen unes coses
i no en diuen unes altres
i ara estem en una situació
que a Barcelona,
fins que no estigui feta
aquesta canonada,
que sembla que comença
el primer mes de mes,
no sé si tardarà uns mesos,
perquè això, doncs,
no poden anar més de presa
del que aniran,
segurament potser treballant
amb tres torns,
però vull dir,
són 60 i tants quilòmetres,
mentre aquesta canonada
no estigui feta,
l'aigua sortirà des del port,
de l'aigua de l'Ebre,
i mira, de moment,
passarà de així.
És una situació semblant,
tinc semblant només,
a quan es va fer el mini-trasbassament
des de l'Ebre fins a Tarragona,
amb una diferència.
Llavors,
el govern de la Generalitat
no es va portar cap barco d'aigua
per a la gent.
O sigui,
vam estar molts anys
sense aigua bona,
aquí,
i el govern de la Generalitat
no va fer cap pas
perquè aquí l'aigua fos bona.
Mentrestant...
Però si els partits
que són avui el govern
suposaven el trasbassament...
Els que no suposaven el trasbassament,
que dius tu,
aquests no portaven aigua a Tarragona.
Diguem-ho així també.
El que passa és que,
com que fa 20 anys o més,
ja no ens en recordem.
Però barcos amb aigua,
d'on fos cap a Tarragona,
mentre es feia el mini-trasbassament,
no n'hi va bé.
És a dir,
aquí,
això de la improvisació
i el no sé què,
tot el que vulguis,
però no és d'ara això.
No és d'ara.
Les coses s'han de recordar
i s'han d'explicar.
I no és que ara jo vulgui
posar el dit a l'ull
amb algú.
senzillament és el que va passar.
I les coses són com són.
Aquí vam bastear
amb aigua salada
molt de temps
i es va dir,
els farà el mini-trasbassament.
Fèiem el mini-trasbassament
amb tot el que tu vulguis.
Però mentrestant,
els que deien
que s'havia de fer
el mini-trasbassament,
que són els que podien portar
ens aigua amb barco
de no sé on,
aquí no en va portar ningú.
I ens la van haver d'empassar tota.
Ara, en aquests moments,
la gent que governa
són diferents.
Potser perquè algú pot dir
oh, és per què és a Barçona,
són diferents.
I aquí en aquests moments
s'ha dit, escolta,
si els pobles del Camp de Tarragona
necessiten aigua,
doncs també els hi donarem
o també els hi sedirem,
no sé com se diu
la paraula exacta.
Les coses han canviat també
d'alguna manera.
Amb més ben fetes
o més mal fetes,
però han canviat.
Sergi.
Jo crec que amb tota aquesta polèmica
de l'aigua,
a veure,
jo crec que s'han de distingir
dos tipus de mesures
que crec que en el temps
tots,
quan hem fet el debat polític
i precisament fruit
d'aquest alarmisme
que jo he dit abans,
s'ha barrellat tot
i per tant no sabíem
diguéssim per d'aquí a uns mesos
o de ja,
ja per salvar
aquests dotze mesos
que tenim pel davant
complicadíssims
des del punt de vista
de l'abastiment d'aigua
o bé parlem de coses
més de mig i de llarg termini,
perquè, per exemple,
quan s'estava parlant també
de les fuites
que té tota la canonada
de distribució a tot arreu,
a tot arreu,
amb percentatges de pèrdua d'aigua
que realment esgarrifosos,
fins i tot s'arriba a llegir
30% i això,
és a dir,
un 30% de l'aigua
es perd per les canonades.
Bé,
evidentment,
a tothom
ens agradaria solucionar això demà,
però no és possible,
no és humanament,
és impossible.
Ara,
que es vagi fent
progressivament
en un pla
i que s'està fent,
un pla de,
sobretot,
aquelles canonades
que se sap
que estan perdent
moltíssima aigua,
crec que hi havia una
per la zona del Maresme,
per Mataró,
si no recordo malament,
que allò era espectacular,
per tant,
aquella ja
obra feta
o a punt
d'acabar-se,
és a dir,
però tot això,
per tot aquest estalvi,
perquè en definitiva,
amb el mig i el llarg termini,
el que parlo és
de la nova cultura de l'aigua,
que parla de tot això,
parla de tot això,
d'estalvi en el sentit
de no perdre,
de racionalització.
Comencen a haver-hi dades
de quatre anys cap aquí
de l'àrea metropolitana
de Barcelona
que s'ha començat
a fer una racionalització,
però clar,
no és suficient
per aguantar
una sequera
que és de manca
de pluges
en aquests moments,
és a dir,
totes aquelles mesures
que són de mig i llarg termini
no han arribat a temps.
Per tant,
com no han arribat a temps,
que es continuï
treballant en aquestes mesures
de mig i llarg termini,
però alhora
s'havien de prendre mesures,
moltes d'elles
a contracord,
moltes d'elles a contracord,
com l'allargament
del mini-trasbassament
de Tarragona o l'Èrdule,
és a dir,
trasbassament,
ja ho dic jo,
clar,
no utilitzem eufemismes,
trasbassament,
doncs s'han hagut de prendre
mesures a contracord
perquè hi havia una solució
o hi havia un problema
de ja.
No podíem esperar
a totes aquestes altres
mesures de mig i llarg termini
perquè no arribaven a temps.
De totes,
m'esconseguent
que amb tot el debat
d'aquestes últimes setmanes
i decisions a favor
i en contra
i posicions polítiques
i també de territoris,
s'ha pogut crear un clima,
un cert clima social
entre els ciutadans
d'això d'enfrontament
entre territoris
i fins i tot
amb la decisió
de l'alcalde de Tarragona
d'aquesta setmana
de dir
no enviarem aigua
a Barcelona
per omplir piscines,
aquests titulars
d'aquestes imatges
que arriben
a la resta,
això creuen que
el que veiem des d'aquí
com una cosa normal
i segurament positiva
es pot veure molt negativament
des d'altres punts?
El primer titular
és
l'aigua de Tarragona
per omplir piscines
a Barcelona.
Llavors,
jo trobo molt bé
que digui
no,
per això no es pot donar aigua,
i s'ha acabat.
Però aquí hi ha un matí
és important,
és a dir,
molt bé,
no anirà per omplir piscines
ni per camps de golf,
seguirà sortint al vaixell
o no s'haurà sortint?
Sí,
però no és amb aigua.
Un moment,
un moment,
és amb aigua en tot cas,
fins que no hi hagi
la connexió,
serà del CAT,
serà de l'Ebre,
per tant,
és el que estem
amb la permanent
contradicció
i la permanent
improvisació,
i, perdoneu,
no és un debat
que jo vulgui plantejar
políticament,
és a dir,
sortirà sortint al vaixell
o no sortirà sortint al vaixell?
Seguirà sortint.
Per què el farem servir ara?
Perquè ara hi ha d'haver
no excedent,
ja no hi ha problema,
perquè si el decret
hi havia i ha estat funcionant
no sé quant de temps,
ara què?
El seguirem enviant al vaixell?
Perquè tenim pagat
la consignació del vaixell?
Però el que planteja el Juís
és que no s'envien vaixells.
Home,
jo crec que si el tema
està solucionat,
està solucionat.
No, ja està solucionat el tema.
Bueno,
escolteu,
si resulta...
No, però, perdona,
Pere,
aquí hi ha un decret
que es devia fer
amb el seu moment
i ara diu,
ara el modifiquem,
ara ja no podem d'allò,
molt bé,
el modifiquem,
en funció de que el modifiquem.
És a dir,
jo el que estic dient és dir,
si el tema s'ha arreglat,
tu dius,
no està arreglat,
seguim enviant el vaixell
i llavors,
què farem amb l'aigua?
Perquè suposo que l'aigua
aquesta quan arriba a Barcelona,
si ja hi ha l'altra
perquè ha plogut i allò,
i d'haver-ne excedent,
clar,
evidentment me'n podreu dir,
no,
és que ara intentarem
que els pentans,
escolteu,
estem en un tema
permanentment de contradicció,
que no ho expliquem bé,
i repeteixo,
no és un problema
que jo vulgui aquí posar
el dit a l'ull a ningú,
jo crec que s'ha d'explicar
clarament
el que passa amb el tema a l'aigua,
és a dir,
si s'ha d'enviar
el vaixell a Barcelona,
per què?
Doncs mira,
escolta,
s'ha d'enviar,
seguint enviant el vaixell
a Barcelona,
i això no s'explica,
és a dir,
explicant tot a trossos,
expliquem a trossets
i diem,
escolta,
no anirem al vaixell
perquè no d'allò,
ara ho vas explicant
el Lluís Badia.
Clar,
aquest és el tema de fons,
jo crec que la gent
li ha de dir,
escolta,
el tema a l'aigua
passa per tot això,
i els hi agradi o no els hi agradi,
uns van dir una cosa,
uns van dir l'altra,
però la realitat
hem de solucionar el problema,
independenent del que hem dit,
hem de solucionar el problema,
com hem de solucionar-ho així?
Jo crec que les coses
s'han d'explicar
i s'han de dir,
i escolteu,
i cadascú ha d'assumir
el seu cos polític,
si és que hi ha,
que jo crec que explicant
les coses clarament
no el tindrà ningú
el cos polític,
i en tot cas tiro pedres
contra la meva opció política,
però si no expliquem
les coses bé,
això produïm una situació,
i quan dic això al vaixell
és que jo ahir estava
en un bar
i sentia la conversa,
cony,
diu,
si ara ja han d'omplir
perquè l'han d'enviar al barco,
clar,
què els hi dius?
Segur que en Antos 3,
en Antos 4 ho tenim clar,
però la gent,
si no l'hi expliquem,
doncs clar,
surt la notícia,
no,
l'aigua ja no servirà
per de pisos,
per què servirà?
Per explicar-m'ho,
jo crec que aquest és
el tema de fons,
amb el tema de l'aigua
hem de fer una pedagogia
i hem d'explicar a la gent
que aquest sacrifici
que fan els ciutadans de Tarragona
per ser solidaris,
que jo crec que ho hem de ser,
cony,
s'haurà d'explicar,
aquest és el tema de fons.
A veure,
amb això coincidirien?
Però jo insisteixo
en el tema de la sensació
que pugui haver-hi
una desafecció territorial
o entre territoris,
entre la gent de l'àrea metropolitana,
la gent de Tarragona,
que ara no ens volen enviar aigua...
I pot ser-hi.
Jo sempre explico,
em sembla que l'últim dia
que vaig ser aquí
ho vaig explicar,
jo l'estiu tinc Tomasolou,
hi ha molta gent de Barcelona
i la dutxa de la piscina,
la gent de Barcelona
no la tanquen mai,
sí que la tanquen,
però la tanquen més tard
que la gent d'aquí.
I els hi han de dir
tanqueu la dutxa.
En guany potser no ho faran,
no ho sé,
però fins ara ha anat així.
I no és que sigui mala gent,
senzillament és que,
com que sempre n'hi ha,
doncs sempre n'hi ha.
No s'hi acaba de pensar en això.
Els vegers,
però de totes maneres
s'han de continuar enviant,
creuen vostès?
Home, jo és que no.
Més enllà del que pugui creure
que hi ha d'haver-hi un document
que digui que jo,
pel que he llegit
i pel que he sentit,
perquè clar,
ara això de l'aigua,
pel que ha plogut,
això ho va explicar
l'altre dia pel que ha de la televisió,
s'allarga aquesta situació,
cinc o sis setmanes,
perquè va entrar en aigua,
però cada setmana
es veu que es gasta un 1%
de l'aigua dels plantats.
Vull dir,
d'aquí cinc setmanes o sis,
si no plou més,
tornem a estar com fa un mes.
Llavors,
la situació no està arreglada,
perquè estigui arreglada,
els plantats haurien d'estar
al 50%,
llavors hi hauria més marge,
llavors sí que llavors arribaríem,
però ja està,
no està el 28,
el 30,
no sé com han dit,
llavors,
si no està arreglada,
no està arreglada,
això està bé.
Sergi,
ha faltat pedagogia?
Segur.
Sí, sí, sí,
i ja deia que havia...
I millores en la comunicació?
Del tot.
Que una part important,
jo he dit de la mala gestió
del Departament de Medi Ambient
i de l'Agència Catalana de l'Aigua,
sobretot és la pedagògica,
la pedagògica,
que és on s'ha creat
tot aquest alarmisme
absolutament innecessari
i que el gran risc
de l'alarmisme
és precisament això,
l'enfrontament
de territoris en territoris.
Perquè, clar,
ara també
posem-nos, doncs,
en el cap d'una persona
a les Terres de l'Ebre.
Coi, aquests de Tarragona
resulta que tallen
l'aixeta dels seus pous,
però, en canvi,
els vaixells
o la canonada
que sortirà aigua de l'Ebre
surt de l'Ebre
i no dels pous de Tarragona.
Per això els plantejava...
Aleshores, els de l'Ebre
diuen, coi,
aquestos del camp de Tarragona
que espavilats, no?
Per això els plantejava...
Imaginem-nos, eh,
ja entre aquí,
ja no entro
en l'aspecte
Barcelona sí o Barcelona no,
eh,
entre nosaltres mateixos.
Aleshores,
aquí està el gran risc.
Aquí,
aquí està el gran risc
i jo crec que
que és la conseqüència
que esperem
que no sigui,
però que ens aboquem,
i ja ens estem abocant
aquests dies,
a uns debats
entre territoris
que perdem,
diguéssim,
la visió general de país,
no?
Perquè si comencem
a partir-ho tot,
allò, eh,
la unió fa la força
i la desunió,
doncs la debilitat.
Però tot i així
entenen la postura
expressada per l'alcalde
de dir,
no enviarem aigua
per això,
perquè el tema de territori,
segurament ho podem entendre
des d'aquí,
però ho poden entendre...
Jo crec que
l'alcalde
el que està dient,
no crec que ho dic,
estic segur,
no enviarem aigua,
si l'aigua va
on no ha d'anar,
no?
És això.
Sí, sí,
nosaltres segurament
ho entenem,
però ho poden entendre
d'una altra manera
en altres territoris.
Escolta,
doncs se'ls tornerà a explicar,
perquè, clar,
aquí ara estem una mica,
si s'empreta,
la defensiva amb això,
com si la raó
només la tinguessin
els de l'Ebre.
Escolti,
parlem-ne.
Ho dic així també,
no?
És a dir,
et sembla que
la plataforma en defensa
de l'Ebre tingui la raó absoluta
sempre amb tot.
I això,
quan la té,
la raó la té qui la té,
i quan se li dona,
i quan la té,
vull dir,
però com que no es pot
dir el sí perquè sí
i el no perquè no,
sinó que les coses
s'han de raonar.
I si algú s'ha equivocat,
que rectifiqui,
i si algú ha de plegar,
que plegui.
Jo crec que aquí
la veritat absoluta
no la té ningú,
clar que no.
Perquè és un tema
extremadament complex,
jo aquests dies parlant
no només amb gent
que ara per ara
ocupem càrrecs electes,
sinó altres,
hem après més
amb aigua
en el darrer mes i mig.
Tothom hi entén ara,
no?
Que mai a la vida,
no?
Perquè clar,
primer t'has hagut d'informar
per explicar
o per expressar una opinió
o per estar en una tortúlia
com la que avui estàs aquí.
I fins i tot els periodistes,
eh?
Jo crec que ho hem hagut
de fer un curset accelerat
de qüestions, no?
Ara veiem el mapa
de la televisió
de TV3
que hi ha possibilitats
que plogui.
Escolteu una cosa.
Lluís, tu,
perdona un moment,
entens la postura
de l'alcalde,
Ballesteros?
La defenses?
Jo defenso, evidentment,
la postura
i a més estic d'acord.
Ara, bé,
una vegada he dit
que la defenso,
això què significa?
Que ara com hem modificat
el decret de sequera
i ja seguirem enviant barcos o no?
Jo crec que aquesta és
una qüestió
que s'ha d'explicar.
És a dir,
si seguim enviant barcos
s'haurà d'explicar
per què seguim enviant barcos.
Escolta,
en el fons,
vagi per piscines
o vagi per una altra qüestió
més lúdica,
el que s'ha de dir
és explicar.
És a dir,
el que no podem dir
no,
no ho enviarem
per omplir piscines.
Escolti,
això ha suposat
modificar el decret.
Què suposa modificar el decret?
Doncs suposa
aquestes variables
d'increment de...
És a dir,
aquí hi ha una sèrie de qüestions
que si no les expliquem
tothom,
segurament la classe política
sabrà molt d'aigua
ara en aquest moment,
però la gent
l'hi hem d'explicar
i la gent segurament
ho més toca el tema a l'aigua
quan li toca
en el debat
d'amistat.
A veure,
vareu,
Sergi i Pere.
Sí,
amb aquest aspecte
de la pedagogia,
per exemple,
una cosa molt concreta
i que ens afecta molt
a la gent de Tarragona.
Fem una enquesta
al mes,
per exemple,
poso un exercici,
si haguéssim fet
una enquesta
al mes de desembre
i haguéssim preguntat
a la gent
de la ciutat de Tarragona
que quan obre l'aixeta
aquella aigua d'on és,
jo crec que ens hauria sortit
el 90% dient
tota ella
és de l'Ebre.
Doncs bé,
no ho era.
No ho era.
No és tota la l'Ebre.
És a dir,
està barrejada,
per entendre'ns.
Una part important
ous dels aqüífers
de Tarragona
i està barrejada.
Per exemple,
jo parlo d'aquest concepte
tan elemental.
La gent de Tarragona,
fins a tota aquesta polècnica,
no ho sabia.
Bé, no ho sabia,
però que tampoc,
no vull dir
que s'hagués hagut d'explicar,
perquè tampoc
havíem arribat
amb aquest detall.
No, no,
tot al 100%,
vaja,
m'ajugo un dit
que al 100%
és això més d'un.
El debat a Tarragona
quin ha sigut?
Ha sigut,
escolti,
l'aigua dels aqüífers
és sagrada.
Això és el que s'ha dit,
i m'assembla
que tots hi estem d'acord.
Hi ha una situació singular,
escolta,
aquí pot haver discrepàncies,
però el que està clar
és que tots
han de tindre clar
que els aqüífers
que s'han recuperat
amb el traspàs
des de fa 20 anys
són sagrats,
que evidentment
amb una qüestió singular,
especial,
s'hagin de fer servir.
Molt bé,
però que evidentment
aquesta és una qüestió clara.
Jo crec que la gent
això no ho té clar.
Què era el que s'havia fet?
Aquí,
aquí estem
amb la diferència
de disparitats.
Per exemple,
des de l'equip de govern
de la ciutat,
del PSC
i Esquerra Republicana,
s'havia dit
quan la situació
era
extremadament extrema,
és a dir,
estàvem en el nivell 2
aquest d'excepcionalitat,
diem,
bé,
la carta dels aqüífers
es pot utilitzar.
Què era el que s'havia dit?
Bueno,
Esquerra Republicana
i PSC
aquí i a Barcelona,
Convergència i Unió
aquí deia que no,
però en canvi a Barcelona
l'Artur Mas
deia que sí,
que es podien utilitzar
els aqüífers
de Tarragona.
Ara,
que canvia l'excepcionalitat,
que això no vol dir
que el problema
estigui arreglat,
sinó senzillament
que de la UBI
passem a,
no sé,
de la UCI a la UBI,
aquesta última carta
de moment no cal jugar-la,
que és la dels aqüífers
i aquí està el canvi d'actitud,
és a dir,
no hi ha hagut
un canvi d'actitud
fruit de la no res,
hi ha un canvi d'actitud
perquè l'excepcionalitat
baixa,
continuen sent
excepcionalitat
i
hi ha
la problemàtica
d'això,
que aquest decret
mal fet
de sequera
deia que
quan se baixava
l'excepcionalitat...
Ningú l'ha modificat
durant no sé quants anys.
Sí,
però a l'article 11
del decret,
el propi decret
preveia
un mecanisme
de canvi
de condicions,
no?
És a dir,
tampoc...
podrien haver pensat
fa sis mesos.
Tampoc havíem estat
en una situació
com aquesta
feia molts anys.
A veure,
senyors contertulis,
volen reservar-se
quatre minuts
per parlar del nàstic
una miqueta?
Aprofitant que avui
els tres convidats
perquè finalment
l'Òscar Masseguer
no ha participat
de la tertúlia.
Senyor director,
amb això segur que
estem d'acord els tres.
No ho sé,
no ho sé,
caldrà veure.
Si els hi pregunto
si estan convençuts
de la salvació,
estarien d'acord els tres
o no?
Sí,
sí.
Segurs?
Segurs.
Però després,
gràcies a la victòria a Màlaga...
Bueno,
tot plegat,
perquè a Màlaga
més es van fer tres punts.
Ja,
home,
però...
Home,
clar,
això canvia.
Com ho veuen,
el partit de dimensia?
Perquè fa set partits
que no es perd.
Jo,
segur de la salvació,
és en el sentit
que jo crec que passa
en guanyar aquest diumenge.
Sí.
Perquè,
a veure,
com estàvem...
I el que faig amb les altres,
no,
també?
Com estàvem
després del resultat
de l'últim partit
a casa,
contra l'Hèrcules 2 o 2,
doncs,
fets pols,
ens veiem tots a segona B.
Quan sortíem de l'estadi
aquell va ser diumenge,
bueno,
el partit de l'Hèrcules,
no?
Clar,
i tampoc no podem passar
és veure'ns a segona B
a dir
que estarem a meitat de taula,
no?
Aleshores,
jo crec que
ens hem de concentrar
tots plegats mentalment
i sobretot els jugadors
tal com ho va fer
el dia del Màlaga,
no?
De dir,
anem a per totes.
Jo abans parlava amb el Pere,
no?
Jo crec que en guany
hem tingut un equip
que segurament era més llògic
que fos la primera divisió
que fos la segona,
no?
I el que està clar
és que a segona
el que es necessita
és gent que penqui,
gent que amarri el resultat,
que d'alguna manera
no faci floritures,
no?
Jo crec que l'altre dia
a Màlaga
hi va haver un partit
dels millors
que ha fet el Nàstic
a la llar de la temporada,
jo crec que d'alguna manera
es va consolidar l'equip,
evidentment això del futbol
és molt, molt, molt complicat,
m'ha semblat
que això sí que estem tots d'acord
i esperem que el dissabte
amb el segon equip del Sevilla
d'alguna manera
consolidem la bona imatge
del dissabte passat a Màlaga.
Pere,
a veure,
tu que optimista o no?
per descomptat
que diumenge guanyarem,
per això deia jo
que així,
tu ja et situes
en la setmana que ve?
No,
em situo un diumenge al vespre,
el que passa que és clar,
vull dir,
és veritat
que doncs
hi ha hagut dies
que ens pensàvem
que això passaria
i no ha passat,
el que passa
que també és cert
que des d'hi ha
fa una colla de partits
la imatge
i el joc
que està fent
el dinàstic
és bastant diferent
dona més confiança,
això per això ho diem
i portem
no sé si són 6 o 7 partits
que no perdem
encara que empatem,
nosaltres anem sumant
i d'altres vam restant
i clar,
això al final,
a la llarga,
tu quedaràs
al damunt dels altres.
Passi el que passi
al final de temporada,
creuen que haurà estat
una temporada de fracàs
i crec que aquesta paraula
és allò
una mica maleïda
en el món del futbol
en aquesta ciutat,
però sí?
Pere?
Tu també, Sergi?
Jo el que crec
és que es va plantejar
un objectiu
i real
de tornar
a primera divisió.
Jo crec que l'objectiu
que s'hagués hagut d'explicar
per part del Consell
d'Administració del Nàstic
des del primer dia
és objectiu
és fer
aquest és el telèfon mòbil
de Lluís Badia.
L'objectiu és fer
el 50,
és a dir,
mantenir-nos a segonar.
A partir d'aquí,
quan abans els fem,
que va ser l'any que van pujar,
es va anar amb aquest objectiu.
Si em permeten,
la broma ha fallat
la comunicació
i la pedagogia
com en el tema de l'aigua,
no?
Potser per part del Mestri.
Jo crec que més que fracàs
hi ha hagut frustració.
Jo crec que la gent
està una miqueta frustrada,
no?
Nosaltres havíem fet
unes expectatives
com diu el Sergi
de diguem
escolta, aquí tornarem
a primer lloc
i això no hi haurà
cap problema
i malauradament...
Però eren adequades
aquestes perspectives?
Aquí hi ha un problema
que...
Vist el partit,
no eren adequades.
I amb els diners
que s'hi han gastat,
no oblidem,
per mi això ha sigut...
Per mi el diguem-ne,
el que dèiem fracàs
és per aquí,
perquè...
Per supostari.
Sí, clar,
vull dir, aquí fa un supost
com mai
i per tipus com sempre.
El que ha costat
muntar això
pel que s'ha tret
és horrorós.
És horrorós.
No s'aguanta per allò.
Exacte,
per mi és aquí el problema.
Tot l'altre,
amb el joc ja se sap
que a vegades
ens poden passar coses.
Però per mi és aquí,
vull dir,
es fa un cinquè,
un sisè pressupost
i estem al cinquè,
sisè per la cua.
En fi,
animar el diumenge
el nou estadi
en un partit,
un altre partit clau.
Acabem avui la tertúlia
amb tres dels quatre convidats
que havíem previst.
Tres...
Posem falta.
Tres n'estigués,
li posem falta a l'Òscar Maseguer,
company periodista del diari El Punt
i agraïm al Sergi de los Rios,
el Pere Valls,
el Lluís va dir
que hagin vingut a la tertúlia.
No, jo veig una cosa,
jo vaig estar a Liverpool
fa un mes,
que em van convidar
a veure un partit del Liverpool,
el 96,7%
també és de la Ràdio Municipal
de Liverpool.
Molt bé,
queda apuntat.
Gràcies, Lluís.
Fins la propera.
Adeu-sia, bon dia.
Adeu, bon dia.