Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Ni que sigui per telèfon, som incapaços de renunciar a aquesta estoneta
que compartim cada dimarts amb tu i amb alguns aspectes de la tradició
i la cultura popular.
I en aquest espai que mirem sempre cap al món, cap a les seves festes,
doncs aquesta setmana toca que ens quedem una miqueta a casa, no?
Sí, perquè aquesta setmana començarà a Sant Magí, divendres,
i lògicament havíem de tenir una mirada, en aquest cas, cap a casa.
Llavors, penso que era irrenunciable un programa dedicat al nostre sant.
La veu del Jordi sona com si estigués en una església,
no està en una església, està, podríem dir, en un temple de la festa,
perquè estàs a la casa de la festa ara, no?
Estic a la casa de la festa,
que s'acaba de presentar la imatge gràfica de Santa Tecla,
dedicada al Ball de Valencians, guany,
i des d'aquí, com a part d'aquests elements que ens ha estat mirant,
doncs també surten per Sant Magí,
doncs tindrem un suport moral, també avui.
Escolta, després ja en parlarem als informatius,
que lògicament Tarragona Ràdio era present.
La samarreta de quin color és, enguany?
Negre.
Negre. Ah, mira, molt bé, perquè afavoreix molt el negre.
El negre agrada molt a la gent, eh?
Sí, negre, negre.
Molt bé, ja estarà a la venda, no?
Com sempre per Sant Magí ja es posa a la venda.
Suposo que en unes hores o demà o a la venda.
Hi ha hagut bastantes trucades preguntant als llocs de venda,
i jo pel que he pogut sentir aquí per part del Ball de Diables,
que és qui es distrugueix aquesta samarreta,
a banda de l'estat de la festa,
que serà a partir del 8 de setembre,
hi ha punts com la lloreria La Capona,
el restaurant Barà a Vitòfol,
hi haurà el Negrito i la Negrita,
la joieia Feijó a Torreforta...
Me'n semblat sentir aquestes,
ho dic perquè avui hi havia bastantes trucades,
els telèfons d'informació,
i en tot cas això s'ha anunciat ara.
Ja en parlarem, però, escolta,
Santa Tecla ja tindrà el seu minut de glòria,
ara donem-li a Sant Magí.
Sí, Sant Magí.
Avui hem decidit combinar una mica els dos aspectes de Sant Magí,
que són, encara que sembli una mica estrany,
la pòlvora i l'aigua.
De fet, explicarem una mica la llegenda de Sant Magí
vinculada a la pòlvora,
jo diria més a la pòlvora que al foc.
Però aquesta és molt coneguda, la de la pòlvora,
perquè la de l'aigua allà on el meu gallat caurà un riu i naixerà,
això més o menys ho controlem,
però el tema de la pòlvora jo no l'hi veia.
Sí, hi ha algun detall que encara es manté en relació amb això,
però us explicaré a partir de la llegenda que...
Jo explicaré una mica l'adaptació de la versió de Manuel de Montoliu.
Manuel de Montoliu va ser un dels grans escriptors catalans
que han fet la seva mirada, lògicament, a la nostra ciutat
i, en aquest cas, un dels pocs que podríem dir que d'aquí
també es projecta cap a fora, té aquesta doble condició.
Llavors, el Manuel de Montoliu, en un llibre que es diu
El llibre de Tarragona, té tota una sèrie d'anàlisi, podríem dir,
o d'explicació literària sobre diferents aspectes de la història de la ciutat
i hi ha, com no podia ser d'una altra manera,
un capítol dedicat a Sant Magí.
I ell, doncs, no ens explica, en general, tota la festa,
tot i que hi ha un altre partit en què ja destaca, per exemple,
l'arribada de l'aigua amb els carros i amb els brancatges
i ve a explicar que els carros enramats,
doncs, amb aquestes branques que porten per damunt seu,
ens traslladen com una mica la frescor, no?,
de l'interior de les coves de Sant Magí
i de l'interior de les muntanyes cap a la ciutat.
Però ell el que se centra realment és en aquesta explicació,
que jo per mi és l'origen real del patronatge de Sant Magí
a la ciutat de Tarragona,
que precisament enguany té una especial significació,
perquè enguany sabeu que es compleix el bicentenari
de l'inici de la guerra contra els francesos.
El 1808, Espanya en general va ser envaïda
per l'exèrcit francès, dirigit per Napoleó,
i llavors en aquesta lluita van haver una sèrie de llocs
que es van fer forts, doncs, com a places defensives, no?
Aquí a Tarragona el 16 va ser extraordinàriament cruel,
hi ha diferents relats de diferents escriptors,
fins i tot de mateixos militars francesos,
que reconeixen la crueltat en què es va fer aquest 16.
Realment, el 16, des de l'any 1811,
la ciutat queda pràcticament exterminada,
queda molt destruïda.
De fet, el Manel de Montoliu
ens explica també la crueltat en aquest fet, no?
Però, sobretot, el capítol que dedica Sant Magí,
doncs, se centra en com els soldats francesos
van intentar volar la ciutat
en la seva fugida definitiva,
és a dir, quan novament s'està replegant l'exèrcit francès,
és a dir, quan ja, diguéssim, els exèrcits espanyols
van reconquerint d'una manera o d'altra el territori de l'Estat.
Llavors, això va ser un parell d'anys més tard
després d'aquest primer setge de la ciutat.
En la retirada, el Manel de Montoliu
ens dona una sèrie de notícies curioses
i explica com els oficials francesos
van convidar la poca població que quedava
a abandonar la ciutat perquè l'anaven a volar.
Els van convidar, eh?
Si sou tan amables de sortir, ja hem arrasat el que hem volgut
i ara arrasarem una mica més, no?
Hi ha una descripció meravellosa
en què el Manel de Montoliu explica,
doncs, en paraules de persones de l'època,
com es va fer una gran fila de presoners,
tarragonins,
bé, més que presoners, ja eren gent que s'exiliava,
podríem dir,
per evitar acabar sent sepultada
per les detonacions de les mines franceses, no?
I que anaven en tres files, no?
Les dones i els nens al mig
i la poca població molt envellida
i el clargat de la ciutat que marxaven, no?
Hi ha un detall preciós que expliquen
que la ciutat va quedar pràcticament abandonada
però que hi havia gent tan mal ferida,
gent que no podia ni caminar,
que se van quedar a la ciutat obertes,
les portes de la catedral,
perquè la gent que no pogués abandonar la ciutat
pogués tenir acollida en aquell espai.
De fet, és gairebé un fet miraculós
que la catedral de Tarragona
no va ser destruïda amb aquest assalt francès,
sinó que va quedar, doncs,
evidentment amb impactes,
però bé que la catedral va sobreviure, no?
Tant el setge com després les posteriors fugida, no?
Explicar en detall el Manuel de Montoliu
com les portes principals,
com les portes de Santa Tegla de Vella,
les que donen el carrer del Claustre,
queden obertes perquè la gent pugui accedir i refugiar-se.
De fet, el exècid francès col·loca 23 mines
en totes les fortificacions que hi ha
en tota la muralla que hi ha a Tarragona en aquella època.
i, de fet, una gran part de l'enderroc de la muralla
i d'una sèrie de baluars,
com, per exemple, doncs,
el castell del Patriarca,
el castell de Pilats,
que són baluars que estaven ubicats
en l'actual plaça del rei,
doncs, són destruïts.
Hi ha diferents fortificacions
en tota la costa,
que tant en la zona més antiga de la ciutat
com amb els eixamples que van sent volades
per l'exèrcit francès en 23 mines.
Però hi ha una d'aquestes mines
que la tradició explica que no va volar mai
i és la mina que estava ubicada
a la zona del portal del carro,
seria la porta del carro,
era una porta de la muralla.
Llavors, realment,
la descripció del Montoliu és molt bonica
perquè va explicant com des de fora
de la ciutat, els tarragonins,
a l'exili,
van veient com van caient
els diferents edificis,
els més emblemàtics,
i es veu.
Hi ha un moment que li pertoca
en aquesta seqüència
que caigui la zona de la muralla
pertanyent a la porta del carro,
al portal del carro.
I, doncs, fa...
En aquest cas, la mina no funciona
i realment no explota,
amb la qual cosa,
al cap d'uns setemps,
els veïns que tornen a la ciutat
poden comprovar
com aquella,
encara amb molta precaució,
perquè la ciutat és una ciutat
que ha estat absolutament arrasada
per aquestes mines,
com en aquell paratge
hi ha aquesta grossa metge,
que encara es conserva avui en dia
a l'interior de la capella
del portal del carro,
que no va mai arribar
a connectar amb la càrrega de pòlvora
de la mina
que hi havia ubicada en aquest espai.
Home, ara uns artificis dirien
que hi havia raons i tot plegat,
però aleshores, a veure,
no va esclatar i no va esclatar.
La tradició explica que els veïns
ho van mirar diverses vegades
i que no donaven credibilitat
en aquest fet.
La realitat és que des d'aleshores
la metge es va conservar
i que miraculosament,
d'una manera o d'altra,
els veïns d'aquella zona
van conservar les seves cases.
Per tant, podem dir que la ciutat
va rendir el seu patronatge
d'una manera increïble.
Sant Magí estem parlant
de l'any 1814
i, de fet,
les cròniques expliquen
com costellorment...
Això que estic explicant
va passar en la dia de vigília
i dia de Sant Magí.
És a dir, que a més a més
tenia aquest doble fet.
És a dir, no és un dia qualsevol,
sinó que la fugida
de les tropes franceses
es produeix coincident
amb la gata de Sant Magí.
Amb la qual cosa hi ha hagut
sempre una vinculació molt específica.
Hem de pensar que Sant Magí
ja tenia un culte molt anterior
a Tarragona,
però que realment
mai va arribar a ser patró,
sinó que ho havia estat
i ho és, de fet,
de Sant Magí.
i no serà fins en aquell moment
que hi ha l'abandonament
de la ciutat
amb les tropes franceses
en què la devoció
es multiplica,
fins al punt
que, si el 1814
es produeixen aquests fets,
doncs ja de commemoració
d'aquest abandonament
de la ciutat dels francesos
i ja se celebran
posteriorment les mateixes
festes d'homenatge
al Sant, ja,
com en un gran castell
explica en el castell de Fox
explica en les cròniques,
doncs realment
la devoció
va increixent
fins al punt
que el 1847
és a dir,
al cap d'una trentena d'anys
hi ha
la primera processó
patronal de Sant Magí.
De totes maneres,
Jordi,
jo no és per crear rivalitat,
però quan expliqueu
aquestes coses
tinc la sensació
que Sant Magí
ho va treballar més
això del patronatge
que no pas a Santa Tegla,
és a dir,
que si féssim una llista
de favors
que feia la ciutat,
a veure,
objectivament parlant,
què diries?
Això,
jo en devocions
i rivalitats
no entraré.
No, no, no,
jo no dic entrar,
objectivament,
a veure,
llista de coses.
Un dia podríem explicar
també els miracles
i també se't donaria
per un altre programa
de Santa Tegla,
el que passa és que
Santa Tegla és una santa
que a la ciutat
pròpiament,
doncs el que succeeix
podríem dir,
diguéssim,
és una santa
que acaba
peregrinant pel món
seguint Sant Pau,
no?
Cosa que Sant Magí,
doncs home,
de fet és,
també és una ermità
que a fung de la ciutat
de Tarragona
però que sempre ha estat
un sant
més proper
localment parlant,
no?
I que sí que geogràficament
i una mica la seva feina
de sant
doncs l'ha fet més aquí
que en altres llocs,
no?
La tradició diu que
doncs va ser decapitat
en terres tarragonines,
no?
Ja veus.
Mentre que,
com bé sabeu,
doncs Santa Tegla
va estar enterrada
doncs a la zona
d'Orient,
no?
Una dona més damunt,
era més mundana,
li agradava més tombar,
que no pas Sant Magí,
que era més de quedar-se a casa,
la seva ermita,
que no li compliquessin la vida,
clar,
és normal,
cadascú té el seu caràcter.
De fet,
i l'altra part d'avui,
diguéssim,
seria explicar,
hi ha hagut alguns geriments
al llarg d'aquests mesos d'estiu
que hem dedicat poca atenció
a un esport popular
que expliquem avui,
coincidint precisament
en què Sant Magí,
amb aquests favors
i amb aquests miracles
que tu deies,
efectivament hi ha una nada objectiva,
que és que hi ha molts exvots
que la història ha volgut
que estiguin relacionats
amb Sant Magí
i que es vinculen
al món de les aigües,
del mar,
és a dir,
els pescadors,
doncs,
vivien antigament,
de pensar que
en el segle XIX,
que quan succeixen aquests fets,
la zona de pescadors
està ubicada a la part alta,
no està encara
a la part baixa
de la ciutat,
no està a les platges,
els ratllos,
una zona
que s'estructura
molt posteriorment.
De fet,
que us feu una idea,
doncs,
els grans canvis
urbanístics de Tarragona
comencen a succeir,
primer hi ha aquesta reconstrucció
de la ciutat,
i després estem parlant
de l'Eixample,
el 1854,
la Rambla Nova,
i després la progressiva
redistribució d'edificis
tan importants
com l'Ajuntament,
passen fins a la dècada
dels anys 60,
del segle XIX,
per tant,
aquest progressiu abandonament
dels pescadors
de la part alta
cap al Serrallu,
o cap a la part baixa,
inicialment no s'anomenava
ni Serrallu,
doncs,
serà realment
del segle XIX,
però més aviat
de finals del XIX
que no de principis,
quan estàvem parlant
d'aquests fets de Sant Magí.
La realitat és que,
com Sant Magí
no era festa laboral,
entre altres coses,
els pescadors
sortien a treballar,
és a dir,
per què?
Perquè,
evidentment,
la vida continuava
i ja et dic
que no va ser declarat
patròfins
molt més endavant,
per tant,
a diferència de Santa Tegla,
que sempre havia estat
festa oficial,
en aquest cas
no era un dia festiu.
Això vol dir
que la primera missa,
la missa dels pescadors,
era la missa
que ara fa a les 5
del matí,
la missa primera aquesta,
que és la missa
popularment anomenada
de pescadors,
i que, de fet,
els pescadors
encara es deixen
d'una manera
molt massiva,
però realment
Sant Magí
i l'aigua,
no únicament
l'aigua
de Miraculosa,
sinó l'aigua del mar
també ha tingut
molta relació
precisament
entre la qüestió
aquesta
hi ha un fet
capdalt,
que és com
les barques
de peix
eren
diferents
antigament
abans d'ara
i precisament
d'aquest esport popular
que jo em volia comentar,
que és els bugadors,
els que remen,
aquest esport popular
va néixer en gran part
pel fet que
antigament
els ports
no eren tan fàcils
en quant a la seva
accessibilitat
com actualment,
les barques
no podien arribar
sempre
a la vora
de la costa
i, per tant,
hi havia
unes menes
de barques
intermitges
que servien
per descarregar,
per fer aquest trànsit
entre els barcos
més grans
i els barcos
petits
que portaven
el peix
tocant
a la vora
la costa.
Llavors,
aquestes embarcacions
eren
a rem,
aquestes embarcacions
també s'utilitzaven
per altres
fenes
ausiliars,
com per exemple
els bots
que servien
per salvar
vides,
és a dir,
els que van ser
els antecedents
de la Cruz Roja
i amb aquests bots
els pescadors
per motiu
de les festes
van fer
les seves
regates
d'aquestes embarcacions
que han estat
anomenades
de diferents maneres,
avui en dia
s'anomenen
llaguts
en la zona
per exemple
que va
sobretot
actualment
entre el port
de Torredambarra,
el port
de Calafell
i el port
de Vilanova
on hi ha
uns desafiaments
en les respectives
festes majors
i en canvi
a la zona
de les Terres de l'Ebre
que és l'altra zona
de les Comaques
de Tarragona
que poden dir
que té una certa
influència
s'anomenen
moletes,
ben bé
no són el mateix
perquè varia
el nombre
de persones
que remen
en cada cas
però
quan els de les Terres
de l'Ebre
competeixen
amb una lliga oficial
que de fet
existeix
entre les diferents
poblacions
que tenen
aquest tipus
d'esport popular
no només
les de Tarragona
sinó les de les costes
barcelonines
i de Girona
en aquestes
regates
hi ha un mateix
nombre
de remers
per tant
les adaptacions
que han de fer
els remers
de l'Ebre
els bogadors
de l'Ebre
de les seves muletes
ja estan previstes
amb les barques
i
s'equipara
el nombre
de persones
que remen
i el timoner
que és el que guia
la barca
hi ha una barreja
entre el que seria
la força
del que rema
i l'habilitat
o destressa
de la persona
que fa de timoner
per tant
per tant
això seria
també
una vessant
a Tarragona
realment
actualment
poc coneguda
Tarragona
ciutat
però amb molta força
les festes majors
de Vilanova
Torrent Barra
Calafell
i d'altres
de la zona
del Maresme
i de la Costa Brava
és aquesta participació
que
en la festa
en moltes festes
fora de les
ja tradicionals
també de Sant Pere
o de la Manedeu
del Carme
també han tingut
els pescadors
en altres celebracions
del calendari festiu
enfatitzant
una mica
que la mar
també
pot tenir
un vessant
diguéssim
de festa popular
dins de la mar
d'esport popular
sembla que això
només provingui
de la zona
del nord
de l'estat espanyol
aquí tenim
la nostra versió
en les platges
davant de la costa
de Tarragonines
i en general
de Catalunya
doncs ja tirem
una miqueta més
d'influència
de Sant Magí
cap a altres llocs
més enllà
de l'àmbit
estrictament local
sigui com sigui
vindrà un any més
aquesta aigua
de l'ermita
de la Brufeganya
i que tothom
doncs
poc o molt
intentarà
tocar-la una miqueta
ni que sigui
seguint la tradició
de pensar
que algun benefici
ens pot donar
sí
de fet
jo diria
que abans no preguntaves
que no acabaves
de veure
allò de la pòlvora
jo et diria
que
home
després d'allò
que has explicat
dels francesos
i la mexi
i tot això
ara sí
hi ha un únic moment
que sí que és bo
de recordar
que és el moment
en què
Sant Magí
entra en la seva ermita
i aquella entrada
de Sant Magí
que és absolutament
acompanyada
per una tronada
de pirotècnia
d'una manera o altra
és allò
que tenen
les festes
que permeten
enriure's
una mica
doncs de
fins i tot
del passat
i Sant Magí
entra
enmig del portal del carro
enmig d'una tronada
que és com ha de ser
és a dir
un sant
que en aquest cas
va parar la pòlvora
és saludat
per la pòlvora
però no una pòlvora de guerra
sinó una pòlvora
absolutament
de pau
i de festa
que és el senyal
que té
Sant Magí
entrant
sota el tou
de la seva ermita
que d'una manera
és el punt culminant
de la processó
del dia 19 a la tarda
doncs
Sant Magí
és en una setmana
al matí
de Tarragona Ràdio
lògicament
fa festa
en el sentit
estricte
de programació
normal
per tant
no tindrem
el nostre espai
de cada dimarts
Jordi?
No, però tindreu
amb els nostres companys
fent
Dia de Castellera
Efectivament
nosaltres anirem
a fer un tomet
pel portal del car
ho et sembla?
Molt bé
Doncs ja quedarem
Jordi Bertran
moltíssimes gràcies
una abraçada
Igualment
Fins aviat
Adéu