.
Quatre minuts, un quart de dues.
Normalment diem que, quan parlem amb Jordi Bertran,
a l'espai de tradicions i cultura popular,
de tantes influències de fora que tenen les festes de Nadal.
A veure, influències, influències d'aquelles,
jo diria que les que més ens influeixen
són aquelles que tenen a veure amb el consum i amb les compres.
Hi ha altres influències que s'han instal·lat a casa nostra
al llarg dels anys perquè, afortunadament,
l'ésser humà es mou, va amunt i avall.
I nosaltres, des d'aquest programa, volem endinsar-nos
en la cultura de les tradicions, de com se celebra el Nadal
a diferents indrets del món, però també de l'estat espanyol.
Déu-n'hi-do, si no tenim costums arrelades
d'altres generacions que van venir a la dècada dels 40,
els 50, els 60, de més enllà de Catalunya,
i han arrelat a moltíssimes tradicions
que continuem celebrant a les cases aquí a Catalunya.
Avui volem saludar la Camélia Pop.
Ella és una dona romanesa
i que estudia català al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
I jo diria que una alumna molt avantatjada,
perquè abans comentàvem, dic,
escolta, però, Camélia, quant de temps fa que estudies català?
i quan m'ha dit que era pràcticament un curs
i em m'he quedat molt parada,
perquè la veritat és que deu ser una alumna
d'aquelles, com dèiem, avantatjades.
Camélia, bon dia.
Bon dia.
Benvinguda.
A veure, Romania és com si diem Catalunya o Espanya.
Romania és un país molt gran
i segur que la gent que viu al nord
fa altres coses que la gent que viu al sud.
Concretament de Romania, de quina zona ets tu?
Jo soc de la Transilvania.
És a la part del nord-vest.
Nor-vest.
Nor-vest.
Transilvània.
És allò que nosaltres, amb els tòpics,
sempre pensem en les llegendes de Dràcula i tot això, no?
Sí, però...
Res a veure.
Res a veure.
M'encanta que ho diguis,
perquè així comencem a trencar tòpics.
Com és el teu país i en particular el lloc d'on ets originària?
És un lloc de colines.
De colines.
Es diu Cluj-Napoca.
I quant de temps fa que estàs a Tarragona?
Estic a Tarragona des del fin del maig.
Del maig.
Del 2008?
Sí, d'aquest any.
D'aquest any?
D'aquest any.
I quant fa que estudies català?
Al curso del setembre i en casa de l'agosto.
Però, o sigui, el parles i l'entens perfectament.
No, perfectament, però l'entenc.
No, no, i nosaltres també t'entenem molt bé.
A més, tens una parella lingüística del centre de normalització, no?
Sí, aquesta cosa m'ha ajudat molt.
M'ha ajudat molt perquè hem d'explicar com és la Tarragona,
també em corrigeix quan m'equivoco.
En arribar aquí, des de Romania,
el primer lloc que vas a Tarragona va ser a Tarragona.
És a dir, que no has estat a altres llocs i has vingut a Tarragona.
No, no, és directament així.
Què et sembla?
Té alguna similitud amb la teva ciutat, el teu país?
No, és molt diferent, però m'agrada moltíssim.
M'agrada Tarragona, és molt bonica.
No és molt gran, té una mida que està bé, no?
Sí, m'agrada la platja i també els vestigios romanos.
Aquestes m'agraden molt.
Molt bé.
I escolta, ara serà el teu primer Nadal aquí?
I jo m'imagino que hauràs vist, si has vist alguna cosa, els pessebres.
Sí, una mica, una mica.
No sé si t'han explicat que aquí fem cagar el tió.
A vegades quan expliques dius, però quina gent més rara?
tapen un tronc amb una manta i li donen cops, no?
Que quines coses més primitives.
No sé si has sentit a parlar de cagar el tió.
Sí, he sentit en parlant, però...
Encara no ho has vist.
No.
I el caldo de Nadal, que mengem aquí?
El caldo de Nadal l'he vist a la tele.
A la tele, els torrons?
Els torrons ja he menjat.
Els coneixies, els torrons?
Abans no.
Abans no, i els has conegut ara.
Sí.
Què et semblen?
M'agraden, algunes són massa dolços.
Massa dolços, perquè els vostres dolços són diferents.
I ara en parlarem.
Al teu país, estem generalitzant, eh?
Que hi ha zones, hem de distingir les zones més urbanes,
les zones més rurals, al nord, al dest.
Ja partim d'aquesta base, per no caure als tòpics.
Però al teu país, jo tinc entès que...
No ha arribat encara aquesta cosa de comprar, comprar, comprar.
I es manté, i molt, el que és l'esperit nadalenc,
de cantar nadales, de complir amb ser rituals,
moltes reunions a l'església.
És així, no?
És així.
Tenim dos, cientos, tres cientos càntics nadalans,
i els nens i les nenes van cantar als veïns, als pares,
els professors, també, i els professors són molt contents de veure-li.
Però també els adults van a cantar.
Hi ha regions on els adults van en grups de 10, 20, 30,
sobretot en els pobles.
Van a cantar als veïns, al...
A l'església, no?
A l'església, sí.
Als mossens, als capellans, també, no?
Exacte, exacte.
I a la meva població també anem a cantar al bisbe.
I es va cantar algun instrument musical,
o són només les veus?
Només les veus.
No intervenen instruments de música tradicional?
Sí, algunes vegades, però en general
és només amb la veu, sense tocar res.
Jo tinc entès, Camélia, que a més, sobretot els nens, no?
Que quan van així a les cases i als puestos
els hi obsequien amb algunes llaminadures,
alguna coseta, els hi donen dolços.
Sí, li donen dolços, diners, nueces...
Depèn.
És el que aquí abans es deia en castellà,
perquè és com encara, fins i tot, la nostra llengua,
que és la bastreta, diem la guinaldo.
És allò que et donen una mica de regalent, no?
Perquè són festes de Nadal.
Són festes molt famílies?
La família es reuneix?
Sí, es reuneix, sí.
I tenim també l'arbre de Nadal, com aquí.
Ah, l'arbre el feu, no?
Sí, el fem.
I sota l'arbre els nens troben regals, els regals de Nadal.
I han de deixar les sabates, com fan a França, o...?
Les sabates són per una altra festa.
És el 5 de desembre, és el...
O de gener, els Reis.
No, no, no.
El 5 de desembre.
El 5 de desembre, sí, és el para Nicolás.
En Alemanya també hi ha.
I a Holanda, molts països europeus, és veritat que és el 5 de desembre que arriba.
I a Romania també arriba el 5.
Jo tinc...
A veure, m'ho he apuntat, però no ho penso dir,
perquè Nadal en romanès...
És crachum.
Crachum.
Jo m'havia escrit i havia posat...
S'escriu cracium, i jo dic que és que ho pronunciaré fatal.
Jo tinc entès que Sant Nicolau, i si m'equivoco, em rectifiques, és mos crachum.
El para Noel és mos crachum.
Mos crachum.
Ei, veus, l'he encertat, ho tenia.
Ho he buscat bé, doncs.
És com li dieu a Sant Nicolau, allà.
S'escriu a Nicolà.
Nicolà.
I el dia 5 de desembre és quan se suposa que arriba i els nens deixen les sabates allà?
Les sabates, sí.
Les deixen a la porta o a la finestra,
perquè entri el para Nicolà i li deixi regals.
I aleshores són dos dies que hi ha regals, doncs, per Nadal.
Sí, el 5 de desembre i el vespre del 24 de desembre.
Això em fa pensar a mi, Camèlia,
que el Nadal, com altres països europeus,
no és com aquí, que comença pràcticament aquesta setmana,
sinó que des del dia 5 que arriba a Sant Nicolau
és quan vosaltres ja comenceu a celebrar el Nadal
i prepareu els àpats,
perquè tinc entès que hi ha un ritual també de matança del porc molt particular
que prepareu, diguem-ne, a l'animal
perquè després cuina els plats que posareu a taula.
Sí, així és.
Preparem el Nadal
i de la carn de porc
fem diversos embotits
en casa i altres
coses.
però aquestes embotits
s'he menjant tot l'any
però no tan sovint
el Noël és una abundància
com aquí.
I el que és el sacrifici de l'animal
diguem-ne que és un ritual també?
Es fa a les cases o és una cosa?
A les cases al món rural, evidentment.
Sí, però no és un ritual
no és un ritual
El ritual com aquí també, doncs, que dius
aquí també se'n fa la matança del porc
però es fan una altra data per Sant Martí
i s'ajunta tota la família
i a l'hora li fan el tallet
bé, tot allò que hi ha gent que ho troba molt desagradable
però hi ha persones que...
Més o menys és així.
És el mateix, hi ha coses que no canvien.
És el 24 que celebreu?
24 a la nit?
Sí.
No el 25?
Bueno, el 24
a la nit
anem a cantar
i el 25
és el Noël
és el cruxon.
I és el dia que també ja
es reuneix tothom a l'església.
Sí.
i hi ha una cerimònia
a banda del que és la missa particular, no?
Sí, sí, és igual.
És un poble molt religiós
el poble romà, en general.
Mantén molt la tradició religiosa encara, no?
Sí, encara el temps
però abans serà encara molt...
És lògic que tot canvia
no serà una excepció.
Si et sembla, parem la taula, Camèlia
a veure, què podríem trobar
en una taula
en una pat de Nadal
al teu país?
Què podríem trobar?
Imaginem que ara tirem aquí les estovalles
i què és el primer que ens posarien?
Tothom posa sarmale.
Què és sarmale?
Sarmale és
un menjar
de carn de porc,
de ternera,
d'arròs,
embolicats
en col.
Fulls de col.
En fulls de col.
Sí, sí.
Ui, ha de ser boníssim això, eh?
Sí.
És com una fulla de col
tota farcida de...
I això es fa embollit
i amb una salsa?
S'emboliten
i no ponem salsa,
ponem...
Algunes persones ponen
nata.
Ah, nata.
De la nata, sí.
Aquest seria un plat que tindríem.
Sí.
Vinga.
Després,
moltes coques amb cremes
fes en casa
o galletes
també fes en casa.
És una cosa
molt interessant
perquè
abans del Nadal
tots els pisos
fan olor de pastisseria.
Home, ja m'ho penso
entres allà
i la roba, no?
Que dius, bueno,
però és que aquesta oloreta
me la guardo,
que és oloreta de Nadal, no?
Sí.
I després tenim
una coca
que llamamos
cozonac
que es
que s'assembla
una mica
al panettone.
I porta panses, no?
I nous, tinc entès.
No, sí, sí.
Panses i nous.
Sí.
I aquesta també
és característica?
Sí, és característica.
No és difícil
cuinar-la
i és característica.
És senzillà.
I tot això es fa a casa,
no es compra fet?
En general?
Sí,
és feia a casa,
però
de tants en tants
la comprem.
i per veure,
tinc entès
que és el vi negre
el protagonista.
Sí,
vi negre,
vi...
rosado.
Rosado.
Rosado.
Sí.
És correcte.
Sí,
a veure,
és en català
que diuen vi negre,
en castellà
que diuen vino tinto.
En català
diuen vi negre,
no?
És el que es veu
que tal és el vi a Romania.
Jo l'he tastat
el vi romanès
i és bo,
però és diferent
el d'aquí, no?
Pot ser que és diferent
perquè és una altra terra,
un altre sol.
T'anava a dir
si bebeu cava,
però no,
el cava català
a Romania encara no ha arribat,
no?
No.
No hi ha costum.
No.
Què feu després del sopar?
Perquè es fa allò
de la missa del Gall
que encara manté
la tradició religiosa,
molta gent que no és religiosa,
doncs després fan festa
a casa
o surten.
Allà hi ha costum
de sortir fora
o de quedar-se a casa
amb la família?
No,
i moltes persones
no fan el sopar
en casa
en la nit
de 24.
No fan el sopar
perquè són a cantar
i en cada casa
que entrin
com
manjan
una mica
d'algunes coses.
Van a visitar
a cases dels amics,
de la família?
Sí,
però no es queden
molt temps,
només que
cantin
i
prenen
algunes coses
a menjar
i van
de nou.
Home,
cal agafar energia
perquè
deu fer fred
per Nadal
allà, no?
Sí,
en general tenim la neu.
No sé si és el que t'anava a dir,
per la zona que dius
que ets tu originaria,
allà deu haver-hi neu.
Sí,
si hi ha precipitacions
són de neu
en desembre.
I
és interessant
que
alguns pares
diuen
al nen
que l'àrbol de Nadal
l'ha portat
el pare
a Noël
i deixen
caramels
en la neu
perquè
els nens
viuen que
mira...
Que deixa rastre,
no?
Han caigut
del sac
del pare
a Noël.
Home,
es viu amb moltíssima il·lusió.
Romania és un dels països
en què més persones
han sortit
a treballar
a altres
països
de la Unió Europea.
Jo m'imagino
que molts i moltes
de vosaltres
podreu tornar a casa
per Nadal,
com deia un anunci
de torrons
que teníem aquí
molt antic.
Podràs tornar a casa
tu a aquestes festes
de Nadal?
Aquestes festes
no.
No.
Tenim altres plans
però conec...
Però són plans bons?
Sí.
Doncs ja està,
escolta,
no cal tornar a casa
sempre per Nadal,
eh?
Si són plans bons
els que tenim aquí.
Però són moltes persones
que van al Nadal.
Clar,
és el que t'anava a dir
perquè aquí
hi ha una comunitat
romanesa
molt important ja,
eh?
Sou moltes persones
i bé,
moltes d'elles
lògicament
tornen amb les seves famílies
en la mesura del possible.
Estaràs aquí
o marxaràs fora per Nadal?
Dir pel tema
del caldo de Nadal,
dels torrons,
de tot això
que tu parlàs.
Ara estem aquí
per el Nadal.
És a dir,
que intentaràs fer
un Nadal tradicional
català
per conèixer-lo?
No sé
perquè,
no sé com,
amb qui fer-lo.
Bé,
ja buscarem
i de totes maneres
jo el que m'imagino
és que allà
on facis les festes
de Nadal
segurament t'encarregaran
que facis
cosonacci?
Sí.
Ho he dit bé?
Quasi bé,
quasi bé.
Digue-m'ho tu,
a veure si ho aprengue
a dir-ho.
Cosonacci.
Cosonacci.
I com t'hauria de dir
bon Nadal
en el teu idioma?
Crachun ferichit.
És difícil,
va,
tornem,
poquet a poquet,
va,
a veure si soc capaç.
Crachun.
Crachun?
Molt bé.
Ferichit.
Ferichit.
Crachun ferichit.
Molt bé.
Sí?
Doncs Crachun ferichit,
camèlia pop,
i moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos.
de veritat.
Gràcies.
Bones festes.
Gràcies.
Adéu-siau.
Adéu-siau.