Un dimecres més ens conem en salut
aquí a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat.
Aquest espai que fem en col·laboració
amb la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Ens acompanya el seu director general,
el doctor Joan Maria Zerà.
Doctor, Zerà, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Novena temporada.
Avui fem aquest petit apunt
perquè feia temps que per compromisos professionals
esclar, no ens podia acompanyar.
I avui val la pena tenint en compte
que d'una manera més o menys formal
encetem nova temporada en salut aquí a la ràdio.
i quan m'ha dit que portàvem nou temporades
en aquest espai, m'he quedat així com una mica parada
perquè allò que el temps passa molt de presa
és veritat, eh? No és una frase feta.
Bueno, posats a dir-me malifetes
perquè, clar, ara m'està dient vell
perquè fa el nouè any...
Home, m'estic autodim vella, jo també, eh?
Sí, per això, per això.
Però avui hauríem de felicitar la Iolanda
perquè és el seu aniversari.
Per tant, posats a fer aquest aniversari,
moltes felicitats.
Gràcies, molt amable.
I em salut i per molts anys.
Igualment. I en vida seva, no?
En vida seva, que és de llebats.
És el que diuen.
Però sí, sí.
Avui ho pensava, perquè l'altre dia ho comentàvem
i és el...
Hem acabat buit i comencem la novena temporada de ràdio
i molt agraït i volia demorar.
I a mi mateix per aguantar-nos tant de temps
i això, doncs, clar, és una satisfacció per nosaltres
que sempre que puguem aquí estem.
Home, i nosaltres encantats que ho facin
perquè ens donen l'oportunitat de difondre
qüestions que tenen interès a la ciutadania en general.
Parlem de salut pública.
I aquests dies la salut també es veu afectada per la crisi.
I no perquè ens posem nerviosos,
sinó que els responsables que mouen la macroeconomia
estan decidint coses també
sobre el finançament del que ha de ser
el tenir la cura de la nostra salut,
els nostres hospitals i els nostres centres d'assistència primària.
Estan havent-hi canvis,
salviran canvis,
propostes en quant al finançament de cadascuna
de les comunitats autònomes.
I avui, en tot cas, el que fora interessant,
amb xifres a la mà, amb dades a la mà,
seria fer una radiografia,
i mai millor dir-ho que parlem de salut,
planera,
per entendre una miqueta quins diners arriben,
com arriben, com ho invertim
i quines són les conseqüències positives
d'invertir en salut en la població.
Sí, aquests dies es deia fins i tot una proposta
de la vicepresidenta Fernández de la Beca,
que després en Pedro Solves, el ministre d'Economia,
ha desmentit i estan tot en el ball
del finançament de les comunitats autònomes
i lògicament sortia també amb salut
si tenien que ser diners finalistes o no
i si tenia que ser el propi estat central o no
qui definís els diners que cada comunitat autònoma
tenia que destinar a salut.
Això, jo sense entrar en aquesta qüestió,
que evidentment com a autonomista
no crec que a Madrid ens hagi de dir
quins diners hem de dedicar
en una cosa o en una altra,
això, si és que ja arribem a aquest punt,
doncs que deixin estar l'estat de les autonomies,
ja no cal anar més enllà, que és el que volem,
però en tot cas ja ni el que tenim,
si no ens podem ni tan sols administrar.
Però dit això, sí que és bo,
jo crec que sapiguem tots més o menys
tindre quina és la foto, no?
Quants diners destina, per exemple,
a cada comunitat autònoma
per càpita, això vol dir per habitant,
quants diners del pressupost,
el nombre d'habitants dividit pel pressupost
del Departament de Salut
té les diferents comunitats autònomes
i en quin rànquing ens trobem.
I això surt reflectit,
són dades absolutament objectives,
perquè a vegades se'ns acusa de victimistes
i que anem tot el dia queixant-nos
i pidulant, i són dades objectives,
són dades del pressupost sanitari
per càpita, de la balança fiscal,
i és sorprenent, i són dades que el doctor
Watzerà ens comentarà,
en funció del que inverteix
cada comunitat autònoma,
el que rep, a canvi, en salut.
En els altres territoris no ens hi posarem,
que ho desconeixem, però en salut sí.
Sí.
Tenim dades, no?
Sí, tenim dades que són, com hem dit,
són públiques i, a més, estan refrendades
per un informe que recentment,
foment del treball, doncs em va tenir coneixement
per part nostra, de la patronal
de la Unió Catalana d'Hospitals
i tret de les publicacions,
això són fons públiques.
Només per posar un exemple,
on som a Catalunya
dins de la resta de comunitats autònomes
amb diners dedicats a salut?
Doncs en el rànquing som al 13.
Recordin vostès que hi ha 17,
per tant, de 17 de comunitats autònomes
en aquest moment,
en competències en salut
i que tenim documentades,
estem al 13, només en tenim 4 per darrere.
Curiosament,
el que també crida l'atenció
és que quan anem a mirar,
nosaltres tenim,
dediquem a l'any 2008,
1.274 euros per habitant,
mentre que, per exemple,
la que està per damunt,
la primera de totes,
la Extremadura,
en dedica 1.553.
1.500 euros per habitant
és el que tots esperem,
perquè, per exemple,
1.500 euros per habitant
és el que l'Itàlia
dedica per habitant salut
i ja ens agradaria,
perquè tenen un sistema molt similar al nostre,
acostar-nos a Canadà,
per exemple,
que està a 1.700 euros per habitant.
De totes maneres,
li diré una cosa.
A mi el que em sorprèn
és allò que,
jo crec que, d'alguna manera,
la sanitat s'està administrant
com feien les àvies
en èpoques de vaques flaques,
perquè, tot i així,
a poc que viatgis per Europa,
vostè ha parlat d'Itàlia o de Canadà,
però en el conjunt de la Unió Europea
tenim el sistema sanitari públic
gairebé millor
dels que podem trobar,
si més no en el nostre entorn més immediat,
aquí a Catalunya,
malgrat que tenim un ingrés
inferior a altres comunitats autònomes
de l'Estat.
Sí, sí, sí,
no, no,
estic totalment d'acord.
Això,
això el que jo crec
que posa en valor
l'esforç
que fa el sistema sanitari català
i els professionals
i les organitzacions sanitàries
a intentar implementar
totes aquelles possibilitats
que l'optimització i la gestió
permeten per aprofitar
al màxim aquests recursos
que, com es veu,
estan per sota
dels que dediquen
altres comunitats autònomes.
I aquí rep menys, eh, Balears.
Sí, però fixi's que
les tres comunitats autònomes,
ara per parlar d'un altre tema,
que més contribueixen
a les balances fiscals,
vol dir que més diners donen
i menys reben,
que són Balears,
Catalunya
i la Comunitat Autònoma de Madrid,
són els que estan
just a la cua
de la inversió en sanitat.
Efectivament.
Els que,
bé, ja es diem,
això és molt gruller, no?,
perquè aquí hi ha moltes coses,
perquè quan es diu això
resulta que,
en contra del que ara es diu,
diuen,
escolti,
però això és que vostè
s'administra malament,
vull dir,
els diners que té
la Comunitat Autònoma
en pot dedicar
a Mossos,
a Ensenyament,
a qualsevol altra cosa.
Però, clar,
quan el global del dèficit
de l'avance fiscal
de l'any 2005
són més de 2.100 milions d'euros
en el cas de Catalunya
i resulta que estem
en el rànqui número 13
i per davant nostre,
que evidentment
és tot el contrari,
hi ha els primers
de la llista,
trobes a Extremadura,
al País Basc,
a La Rioja,
a Navarra,
a Canàries,
a Aragó,
comences a pensar
que alguna cosa
té a veure
que repartim menys diners
de sanitat
perquè en tenim menys.
Doncs,
si no,
en aquesta proporció
de línia directa
alguna cosa té a veure.
Per tant,
jo crec que
en aquell moment històric
de la defensa o no
de quins són els recursos
que necessita
el país,
Catalunya,
per fer front
a les seves necessitats,
jo crec que aquesta és una dada,
una més,
per posar sobre la taula
sense voler fer una agògia
on se demostra
que realment
hi ha un moment,
ja ha arribat a un punt
on aquesta solidaritat
ha de començar
a compensar-se
perquè nosaltres
necessitem també
recursos propis
perquè resulta
que aquells
que ens estem donant
ens estan avançant
en molt
perquè de 1.274 euros
a 1.553
hi ha una distància
molt important
i és la distància
que avui tenim
en els primers
de la llista
dels darrers de la cua
que som nosaltres.
Clar,
però independentment
de la situació de crisi
el panorama
no és molt alentador
perquè si mirem
el que ha estat
el creixement
del pressupost en salut
al llarg
dels darrers anys
en els últims 5 anys
per exemple
hi ha hagut
una davallada
important
des del 2007
fins al present
aquí
per dades
que ens ha portat
el doctor Atzerà
veiem que
del 2003
fins al 2005
semblava que hi havia
una evolució
important
hi ha una davallada
important
un manteniment
però ara ja
des de l'any passat
la veritat
és que anem a la baixa
no és una cosa
d'ara
d'aquests últims mesos
que es parla tant
de la crisi
si ho mirem
en valor absolut
diguem-ne
diners nous
són més diners
el que sí que és cert
és que
si seguim comptant
amb càpita
per exemple
el que estàvem
dient abans
quants diners
s'adediquen
per persona
l'any 2005
eren 1021
per posar un exemple
i l'any 2008
1250
per tant
en aquests
4 anys
l'esforç
des de
de dedicar diners
a la sanitat
ha estat important
per part del Comitè d'Autònoma
Catalana
per posar-ho
la xifra
dels darrers anys
però si ho mirem
en termes relatius
en el pacte
que es va fer
per poder
acostar-nos
a Europa
en aquells
1.500 euros
europeus
si en termes
relatius
sempre hi havia
un acord
de dir
home
haurem d'anar
si no
ens hi costarem
mai
una mica
per damunt
del producte
anterior
punt nominal
un punt
un punt i mig
perquè d'aquesta manera
al llarg
de 10 anys
arribarem
en aquestes quotes
què ha passat
en els últims anys
doncs miri
que el PIB nominal
del 2005
era el 8
i Catalunya
va poder dedicar
el 9.3
aquesta xifra
de l'any 2005
que era més o menys
aquesta distància
dels anys
2002
i 2003
i anteriors
encara s'aguanta
el 2006
però el 2008
ja s'inverteix
la truita
el que dedica
és el 5,5
mentre que el PIB nominal
encara estava
al 6,2
a mi el que em preocupa
és que el 2009
evidentment aquest PIB nominal
no serà això
ni molt menys
s'està parlant del 4
o menys del 4
o
en el primer semestre
de l'any
i en les dades
que en aquests moments
se puguin estar treballant
perquè pugui tancar l'any
dubto
que passi de l'1
i s'hi arriba
per tant
aquesta capacitat
de creixement
respecte
a el que anava creixent
l'economia
s'ensorrarà
i això
o hi ha una voluntat política
de mantindre
aquests recursos
o realment
tindrem un problema
greu
de finançament
de la sanitat
clar i hi ha un problema
aquesta falta de finançament
lògicament
el més important
i destacat
és que recau
sobre la salut
i sobre les campanyes
preventives
de la pròpia població
però també
estem deixant
una miqueta
abandonat
el que és
un sector productiu
dins de la societat
no és només
l'atenció sanitària
al ciutadà
que és el paper primordial
de la sanitat pública
i tots hem de vetllar
per continuar
a tenir una sanitat
pública i universal
però clar
també això genera
tota una sèrie
d'inèrcies
econòmiques
importants
sí
aquest és l'element
que jo crec
que també és clau
en aquests moments
i vostè
jo crec que ho he definit
perfecte
fins ara
la sanitat
bueno fins ara
fins ara
per alguns
perquè sembla que els interessa
i sempre veure les coses així
era com una mena
de despesa
només gasto
això de la sanitat
gasta
perquè algú està malalt
un sac sense fons
exacte
hem de posar-hi diners
perquè es curi
i ves quina mala sort
però poques vegades
es donen compte
que realment
per fer això
hi ha gent que treballa
per tant
dedicar diners
a sanitat
vol dir
generar feina
i
diem-ne
si
poso una dada
un milió d'euros
de demanda
de serveis sanitaris
vol dir
de facturació sanitària
genera al voltant
de 21,6
nous llocs de treball
en la mitjana
dels sectors
productius
estaríem 16
per tant
tenim una diferència
molt important
a favor nostre
de que diners
gastats
amb activitats
de l'entorn salut
generen
molts més llocs
de treball
que en un altre lloc
i
com
també comentava
moltes vegades
i al damunt aquests
no es poden deslocalitzar
no portarem un hospital
cap a
l'Orient Mitjà
ni cap als països del Marroc
o un centre de salut
el sector salut
és un sector
que a més
del que hem dit
que és un garant
per la cohesió social
d'un país
necessari
igual que
ensenyament
probablement
i la seguretat
serien els més importants
per la cohesió social
independentment d'això
dóna feina
hi ha gent
que hi ha llocs de treball
nous
que són estables
i que seran de futur
i que seguiran creixent
i al damunt
amb una certa
depenent
de tot
l'arbre
del dispositiu sanitari
però tens des
d'alta qualificació
altíssima qualificació
amb alguns professionals
hasta mitja
però no
en general
hi ha tot el ventall
d'oferta
de llocs de treball
com per poder
serveis de suport
etcètera
etcètera
com per poder
invertir
en el sector sanitari
a més
es creen noves
professions
en aquesta
llei de la dependència
tan esperada
i que
bé
no ens ha acabat
de creixer
aquí també generaven
nous llocs de treball
cuidadors
cuidadores
persones especialitzades
amb persones grans
amb persones amb discapacitats
estem parlant
d'un sector
que de fet
és un sector
que està obert
a noves professions
i al creixement
però jo el que pensava
ara també doctor
et serà
la inversió
en salut
a nivell preventiu
també genera
estalvi
dins del que és
l'atenció posterior
sí sí
hi ha una altra
d'aquestes coses
que sempre es diu
però jo donaré
una dada que és molt clara
un euro
un euro
invertit
en prevenció
en tot el que seria
prevenció
i salut pública
en general
el control
de les aigües
el control
dels aliments
les campanyes
de vacunació
les campanyes
de cribatge
del càncer
etc
estalvia
50 euros
en despesa
per tant
tot allò
que dediquem
a la prevenció
estalvia
en proporció
estalvia
en producte
de malaltia
50 euros
és el rati
més salvatge
que hi ha
des de
tot el que una
propaganda
i una acció preventiva
pot arribar a fer
que no teni color
amb accidents
de circulació
o amb qualsevol
altra tipus
de campanyes
d'aquest estil
clar però aquestes
campanyes
no es fan
de manera
uniforme
tot l'estat espanyol
sinó que
és cadascuna
de les comunitats
autònomes
que decideix
en funció
de diferents
paràmetres
sobretot econòmics
si la tiren
endavant o no
penso si les
campanyes
de cribatge
del càncer
per exemple
del càncer
de mama
es fan exactament
igual aquí
que a qualsevol
altra comunitat
autònoma
un exemple
el tenim
amb la vacuna
del papiloma
hi ha comunitats
autònomes
que assumeixen
el cost total
d'una vacuna
que és caríssima
hi ha d'altres
que no
però en principi
amb el punt
de partida
de la nostra conversa
qui decidirà
els diners
que al final
s'atorgaran
en salut
serà l'estat
però després
cada comunitat
cada ciutada
de l'estat espanyol
tindrà dret
algunes coses
o algunes altres
en funció
de la comunitat
autònoma
que visqui
té tota la raó
perquè hi ha
un problema
que no funciona
que el consejo
interterritorial
el ministeri
de salut
que no ha quedat
pràcticament
en poques competències
excepte
les de
línies grans
estratègiques
la negociació
amb la indústria
farmacèutica
que ja m'agradaria
que anés més bé
que són
on tindrien
que fer
probablement
ara un esforç
en aquest moment
aquestes grans
línies
té un òrgan
nens
que és el consell
interterritorial
aquest consell
interterritorial
el composen
totes les comunitats
autònomes
i és en el sí
del consell
interterritorial
on s'han d'abordar
per acord
i per votació
o per la decisió
que prengui
aquest consell
interterritorial
aquestes polítiques
que haurien de ser
iguals
per totes les comunitats
autònomes
perquè
perdoni doctor
quan s'està en aquest consell
jo és que m'imagino
un senyor
o una senyora
cadascuna de les autonomies
quina cara
li deu quedar
quan veu que
l'autonomia del costat
pot fer determinades coses
i ella no
una cosa és que la pugui
i l'altra no pugui
que estem en una situació
que ens estem plantejant avui
que segurament
dic que pogué
per les xifres
que donàvem al començament
no per criteris mèdics
que això és un altre tema
parlo de criteris econòmics
sí, sí, sí
té tota la raó
una cosa és que
jo crec que en aquest punt
i on som ara
aquestes xifres
estan dient
que hi ha un desajust
i això no pot ser
de cap manera
perquè llavors
ni que t'ho demanin
no ho pots fer
perquè no hi ha els recursos
però salvant això
que s'ha de salvar
també s'ha de salvar
l'instrument
on
quan tècnicament
des de la vessant tècnica
des de la
el que seria
l'evidència científica
les proves
de l'evidència científica
que no estan
en el foro polític
estan en el foro tècnic
i estan
en el sí
dels circuits
del coneixement
i això és internacional
no és
propi d'un estat
ni d'una
ni d'Europa
perquè
acaba sent
una evidència contrastada
que aquesta vacuna
funciona
de quins són
els intèrvals
on després
de fer estudis
multicèntrics
i de grans poblacions
doncs realment
és útil
un medicament
contra un altre
medicament
per provindre
la malaltia coronària
etcètera
etcètera
en podrien posar molts
això
formaria part
del catàleg
de serveis
el catàleg
ha de ser igual
per a tothom
en aquelles prestacions
que dona
una comunitat
o una altra
no poden ser diferents
perquè és el catàleg
de serveis
que amb els nostres impostos
paguem
com a mínim
ha d'haver una base
igual per a tothom
i aquelles qüestions
de prevenció
que són absolutament
demostrables
no perquè
hi hagi un ministre
que es digui
d'un nom
o es digui d'un altre
o sigui d'un color polític
o en sigui d'un altre
sinó que són
perquè l'evidència científica
ho ha demostrat
això
en el sí
del Consell Interritorial
s'hauria d'aprovar
i implementar-lo
homogèniament
per a totes les unitats
autònomes
l'altra cosa
que és on hi ha
la verdadera eficàcia
de la descentralització
és que cadascú
no és el mateix
Catalunya
en unes ciutats
com Barcelona
molt grans
etcètera
que una altra comunitat
on tingui
molt més dispersa
la seva població
i la operativització
d'això
com ho fas
que sigui possible
és lògic
i és més eficaç
i més eficient
que cada comunitat
vegi com ho implementa
però això
no vol dir
treure el principi
això no té a veure
amb els criteris econòmics
sinó amb un coneixement
del territori
de la població
de la inversió
i d'aquelles necessitats
que té aquella comunitat
exactament
que és el principi
de la subsidiaritat
que és el principi
on tu
activa
que és on tu
en el territori
subsidiari
a un compromís
de té l'estat
busques la manera
de fer-ho més operatiu
i que sigui més eficaç
i més eficient
aquest és el gran avantatge
de la descentralització
d'una prestació
però
el que no val
és discutir la major
és discutir
a nivell
que em vull estalviar
o perquè ho diu
un partit polític
jo dic el contrari
que és el que està passant
o ha estat passant
en la darrera legislatura
amb molts d'aquests temes
no avancen
no progressen
i allí es queden
i comencen a haver-hi
desajustos
entre les diferents comunitats
del que no hi ha dubte
és que educació
i salut
haurien de ser
diguem-ne
les prioritats
de qualsevol institució
aquí i a tot arreu
en la mesura del possible
nosaltres com a ciutadans
també hem de defensar
el nostre sistema sanitari
gratuït
entre cometes
gratuït
perquè ho paguem
a través dels impostos
lògicament
no té res
ho hem vist
que val molts diners
per això ho deia
i he posat les cometes
i universal
i probablement
és responsabilitat
d'aquells que gestionen
a tots aquells diners
i nosaltres com a usuaris
també hem de ser responsables
de cuidar-lo
de fer-lo nostre
en aquest sentit
jo estic totalment
i a més
des de l'Avesant
en aquests moments
que no crec que això s'aturi
no és per catastrofisme
sinó per realisme
hem de ser realistes
on som
en un moment
d'una situació
de conflicte econòmic
importantíssim
jo crec que hem de
hem de mirar
com s'agrandeix
això evidentment
no perdre de vista
a aquelles persones
que li hem generat
una expectativa tremenda
en la llei de la dependència
i que en aquest moment
s'ha quedat tot aturat
i crec que no s'ho val
perquè el nombre de diners
comparat amb això
no s'ho val
que es quedi totalment aturat
hem de veure
com s'atempera
els creixements
i com se fa un esforç
en la productivitat
i menys
amb els creixements
amb més en productivitat
i menys en el creixement
sense descuidar
una dada
que per exemple
ha estat sortint aquests dies
i que és lamentable
l'acreditació
d'alta dependència
estem parlant
que la primera fase
de dependència
només eren
els grans discapacitats
no estic parlant
de noves prestacions
sinó d'aquelles prestacions
de grans discapacitats
reconeguts
avaluats
i acreditats
a Catalunya
52.000
només s'han pogut
lliurar 39.000 expedients
aquests
de l'any 2008
tot això
ha quedat
en el DEB
i per l'any 2009
no es preveu
que es pugui
incorporar res més
no s'ho val
no s'ho val
que perquè
no es vulgui entrar
dins del global
del finançament
amb la col·laboració
públic-privat
que podria
durant molt de temps
ho hem estat dient
fer petites aportacions
que ajudin
a l'alliberament
de més fons
pel sosteniment
del sistema
no es vol entrar
perquè resulta
que ha estat
d'alguna manera
políticament incorrecta
en alguns moments
i en algunes circumstàncies
però jo crec
que estem en el moment
on s'han de dir
les coses com són
i que la cohesió social
el manteniment
de veritat
del nostre model
de societat
ha de ser capaç
d'aguantar
estrupades com aquesta
i estrupades com aquesta
passen
perquè
no mirant només
el sistema financer
que està molt bé
no mirant només
la banca
que segurament
és molt necessari
però si no
generem llocs de treball
si no fem una economia
de veritat productiva
i no invertim
de veritat
perquè després
aquí es pugui treballar
no anem bé
llavors jo crec
que a més
de salvar
el sistema financer
hem de mirar
de fer els esforços
possibles
en mantindre
els nivells
d'inversió
perquè generen
llocs de treball
avui
de l'obra pública
i aquesta inversió
després donarà
llocs de treball
estables
a diferència
d'altres sectors
doncs
caldrà
unificar esforços
i cohesionar
tota la societat
independentment
dels interessos
o el posicionament
ideològic o polític
que tingui
qualsevol ciutadà
però també els partits
i en aquests moments
és quan tothom
ha d'arribar
i posar-se d'acord
tant de bo
tant de bo
això és el que
apel·lem nosaltres
des d'aquí
que en aquests punts
i en aquests sectors
difícilment
haurien d'haver-hi
grans diferències
ideològiques
que no els hi sé veure
amb els programes
dels partits
i que s'han de discutir
altres coses
però mai probablement
però en aquests moments
menys
en aquests temes claus
com són
els que afecten
a la cohesió social
doctor Joan Marí
et serà director
gerent de la xarxa social
i sanitària
de l'Hospital de Santa Tecla
moltes gràcies
per acompanyar-nos
en aquesta novena temporada
que estan molt enfeinats
perquè justament
quan parlàvem
hi ha molts projectes
en dansa
alguns d'ells
es materialitzaran
d'aquí no res
no?
si tot va bé
si tot va bé
clar
perquè estem parlant
veníem de parlar
de la inversió
de l'economia
el dissabte a la tarda
inaugurem un centre
de dia
a la Pobla de Mafomet
que ja està acreditat
i autoritzat
i probablement
el mes
al mes
de mitjans
me sembla que l'1 de novembre
o por ahí
obrim un centre
per nens
de 0 a 3 anys
i ahir
o abans d'ahir
vam rebebre
la licència ambiental
aprovada
de l'Ajuntament
de la residència
de la Granja
i a mi m'agradaria
abans de final d'any
posar la primera P de la residència
de la Granja
per tant
jo crec que tot això
va amb la línia
que estem dient
i en aquests moments
és quan s'han de fer
aquests esforços
doncs ja en parlarem
d'aquests esforços
i dels projectes
perquè tot té dues cares
avui hem intentat
reflectir
fer la radiografia
una ecografia
de quin és el moment
sanitàri
en quant a inversió
en tot cas
en un proper programa
donem un toc més optimista
i parlem de projectes
que es materialitzen
moltes gràcies
gràcies doctor Zara
bon dia