This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Cinta Daufí, molt bon dia.
Bon dia.
La Cinta ja saben, és metgessa, epidemiòloga,
i un cop al mes, perquè les agendes ja no donen més de si passa per aquí per la ràdio,
intenta posar-nos al dia en algunes qüestions relacionades amb la ciència i la salut.
Avui parlem del cervell adolescent femení.
Si parlar del cervell ja és complicat,
parlar del cervell femení,
Déu-n'hi-do, si ja encara li afegim a aquesta etapa de la vida, que és l'adolescència,
sort que la bioquímica té resposta per tot.
O per quasi tot.
Aparentment, sí.
Aparentment, sembla que la bioquímica i la neurofisiologia
ens està donant respostes en base científica
a algunes qüestions que ara semblaven una miqueta misterioses.
I que eren de caràcter moral i ètic, que es jutjava injustament,
i deies, no, no, si aquesta noia actua d'aquesta manera
en un moment determinant de la seva vida, per exemple,
no és que sigui molt lleugera, no?
No, no, no.
És que hi ha determinades substàncies
que en el seu cos li diuen que aquí estic jo.
I la biologia mana molt.
Déu-n'hi-do.
Mana molt.
Més del que sospitàvem.
Avui desvetllarem un dels grans misteris de la ciència,
que és per què les dones van al lavabo de dos en dos o de tres en tres.
És una pregunta que no sé si té resposta a la bioquímica,
també té resposta per això, Cinta?
O per què les dones tenim fama de ser tan xerraires?
Per què les dones disfrutem tant parlant i compartint intimitats?
També té resposta a la bioquímica.
També.
Que bé.
Que bé.
Ens traurem de sobre aquesta llosa de perjudicis que hem tingut durant dècades.
A veure com realment la ciència comença a trobar respostes
en aquestes preguntes que semblaven que ja mai se sabria el per què.
Començarem parlant del servei de les noies adolescents.
I direm, i això no serà cap novetat per a les mares i per a les adolescents,
que és una època turbulenta.
Si s'ha de definir d'una manera senzilla diríem
l'adolescència època turbulenta de canvis
i és que això bioquímicament té la seva justificació.
Durant la infantesa, el cervell de les nenes
té la instal·lació bàsica del que és un cervell femení,
de tot allò que caracteritza la manera de ser, pensar i sentir d'una dona.
Diríem que el cablejat bàsic està fet,
però li falta el combustible que tot això ho posa en marxa.
Té la instal·lació feta?
Però està allí.
Encara no s'ha posat en marxa.
El combustible que fa funcionar tot aquest circuit,
específicament femenins, són les hormones sexuals femenines,
els estrogens i la progesterona.
Què passa durant l'adolescència?
Doncs que tenim una mena de relotge biològic,
és a dir, tot el procés de l'adolescència,
comença, de fet, al cervell.
Hi ha una regió del cervell que es diu l'hipotàlamo.
No sé en català si seria...
Hipotàlam.
Hipotàlam.
Doncs l'hipotàlam és aquella regió del cervell
que dirigeix, coordina i gestiona
tot el que són els òrgans i els sistemes del nostre cos.
Controla tant el sistema digestiu,
el sistema cardiovascular,
el sistema respiratori,
el sistema reproductor.
I en un moment donat,
hi ha un relotge biològic que es dispara
i l'hipotàlamo, clic,
dona una ordre a la hipòfisi,
que el seu tor dona una ordre als ovaris,
i els ovaris,
que hasta aquell moment eren ovaris de nena,
comencen a funcionar com ovaris de dona.
I comencen a fabricar dos hormones
que a les dones ens donaran bastant mals de cap.
Ara explicaré.
Molta guerra.
Molta guerra.
I ara explicaré per què.
Comencen els ovaris d'aquella nena
a fabricar estrògen,
sobretot bastant d'estrògen i progesterona,
i aquestes dues hormones
són les responsables de tots els canvis
que es van produint.
De tots els canvis a nivell morfològic,
això ja seria...
Perquè a les nenes se'ls van eixamplant els malucs,
els comencen a créixer els pits,
camben una miqueta la distribució del greix corporal,
comencen a tenir la menstruació,
i aquestes dues hormones
resulta que tenen uns efectes potentíssims
a nivell del sistema nerviós central.
Les principals estructures del sistema nerviós central,
el que diem l'hipotàlam,
la hipòfisi,
l'amígdala,
que són òrgans fonamentals,
l'hipotàlam i hem dit que és el que regeix
tot el que són els òrgans,
i l'amígdala regeix
tot el que són les emocions i els sentiments,
doncs totes aquestes regions
del cervell tan importants
tenen receptors específics
i són influenciades directament
pels estrògens.
Però bé, tant els estrògens
com la progesterona,
en el que se'n diu el cicle menstrual,
que se'n diu cicle per això,
tenen una característica molt peculiar,
que és que no hi ha dos dies del cicle
que tinguem el mateix nivell hormonal.
Podríem dir que durant la infantesa
la nena ha viscut una certa plasidesa
en la que les seues hormones
sempre tenien més o menys el mateix nivell.
I de sobte,
a l'adolescència,
el seu cervell comença a ser
invaït per onades successives
que pugen...
E inesperades, no saps mai quan aprendre, no?
E inesperades d'hormones sexuals.
Que a part resulta que tenen
una influència determinant,
no només en la menstruació,
per exemple,
que, a veure,
jo quan vaig fer la carrera,
a mi el que se m'explicava
és que els estrogens i els progestagens
actuen exclusivament
a nivell dels òrgans sexuals.
Actuen a nivell cerebral i emocional,
en conseqüència, no?
Però això és d'ara.
Això és de fa relativament poc temps,
però s'ha vist que les hormones sexuals
són veritables neurotransmissors
que actuen
i que tenen funcions molt específiques
i molt potents
a nivell del sistema nervió central.
Bé, doncs ens trobem
la pobra adolescent
que ella mateixa és la primera sorpresa
que l'envaeixen onades
perquè això funciona més o menys
de la següent manera.
Sabem que el cicle sexual
i el cicle menstrual femení
té aproximadament quatre setmanes.
Les dues primeres setmanes
els estrogens estan
a un nivell bastant elevat en sang.
I és la fase d'eufòria,
que l'autoestima està pels núvols,
de que soc genial,
de que soc la millor del món,
de que soc...
Això exagerant una miqueta,
però així, no?
Perquè tenim tots els circuits cerebrals
al màxim rendiment.
Ens funciona molt bé la memòria,
la comunicació verbal,
la comunicació no verbal,
les emocions són totes positives.
Bé, és la fase d'eufòria,
tot meravellós.
A partir del dia de l'ovulació,
que és el dia...
La meitat del cicle.
La meitat del segle,
els estrògens comencen a baixar
i la progesterona comença a pujar.
I ai, que no sé què tinc...
Ai, que trista...
I és la fase de...
Ai, estic fatal, estic xunga,
la vida és un desastre,
m'he sento com un drap.
Però això només a les adolescents?
Bé, a les adolescents...
És que clar, això es podria fer extensiu
a qualsevol edat,
si parlem d'hormones, sobretot.
Però és que a les adolescents
els agafa això absolutament per sorpresa.
Clar.
Les que ja passem dels 27...
Sí, que tenim algun més.
Doncs ja més o menys
mos hem anat acostumbrant.
I ja ho saps, no?
Dius, ui, això és que està la progesterona
fent de la seva...
Bé, jo, encara que no sàpigues això,
tu ja saps que hi ha alguns dies del mes que...
Clar, a l'adolescent tot això
li agafa una miqueta de sorpresa.
Perquè de sobte se't dóna compte
que està tenint reaccions
que ni ella mateixa es reconeix
amb aquesta adolescent,
a vegades una miqueta irascible,
sensible,
que es posa a plorar per no res,
que contesta...
Quan ella, quan era nena,
no era així.
Vull dir, ella mateixa es queda sorpresa
de dir, però Déu meu...
I que no pot controlar-ho, al més a més.
No, i que a més a més no es pot controlar.
Clar, el que s'ha estudiat
és que el que modulen
les hormones sexuals femenines
a nivell del cervell
és la nostra capacitat
de reaccionar davant d'estímuls estressants.
No només aquesta capacitat
canvia durant l'adolescència,
és a dir,
durant la primera fase del cicle
som molt més fortes,
o molt més...
Vol dir, resistim molt més bé
tot el que són els estímuls estressants
durant la segona fase del cicle
qualsevol petita cosa.
I a part,
comencen a haver coses
que per a les dones
les vivim com un factor estressant
molt important
i per als homes això no és així.
Tot el que té relació
amb els lligants afectius,
amb la relació amb els altres.
Quan sospitem
que tot això pot anar malament
o es pot trencar,
tot això,
les dones,
ho vivim com una situació
molt estressant.
Per què?
Per què passa això?
Ara lligarem
amb un altre tema,
amb una altra àrea
del cervell
que també he sabut,
que ja les nenes
tenen bastant més desenvolupada
que els nens,
que és tota l'àrea
que fa referència
al llenguatge
i la comunicació.
Tant al llenguatge verbal,
és a dir,
tant a la capacitat
de parlar
i la quantitat
de paraules
que som capaces
de metre en un dia,
tot això,
sempre les nenes
van una miqueta
per endavant,
i també
en el que és
la comunicació
no verbal.
És a dir,
les dones
som capaces
de llisir
molt més bé
els rostres,
les expressions,
el to de veu,
tot allò
que fa relació
a la capacitat
no verbal.
Tot això
comença
encara a afinar-se
molt més
durant l'adolescència.
Durant l'adolescència
les dones
diríem que
comencem
a afinar
al màxim
les nostres
capacitats
comunicatives.
I per què?
Doncs una altra cosa
que s'ha descobert
és que
en les dones
i sobretot
en les noies
adolescents,
el comunicar-se,
el compartir,
el tenir intimitat
amb altres
companyes
és un factor
que atenua
l'estrès.
I una altra cosa
molt curiosa
que s'ha observat
és que
això,
aquesta activitat,
aquesta conducta
activa
els circuits
de recompensa,
és a dir,
activa els circuits
del plaer.
quan les dones
i això comencen
les noies
estem juntes,
parlem,
ens relacionem,
tenim intimitat,
ens expliquem secrets,
els nostres cervells
estan segregant
hormones del plaer.
Per tant,
em dius,
Cinta,
que quan després
està tot el dia
amb les amigues
arriben a casa,
s'enganxen al telèfon
i són capaces
d'estar-se hores,
no és que no tinguin
altra feina,
és que estan fent teràpia
d'alguna manera.
És que estan fent teràpia
i és que
la seva biologia
els ho exigeix.
Per tant,
després estan més relaxades,
és el que tu dius,
han generat una sèrie de...
Atenció, mamas,
si la vostra filla
et faran un monument
les adolescents
d'aquesta ciutat.
Se passa el dia
parlant en les seues amigues
i arriba a casa
que està tot el dia
amb elles
i encara continua
i necessita parlant
i encara es passa la nit
al messenger
i enviar-los.
Això,
ara ho explicarem,
és una exigència biològica.
El seu cos
i la natura
li demana.
Per què?
Per tant,
aquella frase de
nena,
però és que no us ho he dit
tot en tot el dia,
doncs no.
No,
no en tenen prou.
I a part,
és que això
genera una recompensa
tan potent
amb el cervell
de les adolescents.
Penseu,
diuen els experts,
que només hi ha
una altra activitat
que genera
una pujada
d'hormones
del plaer
tan important
com la que seria
l'orgasme.
Vull dir,
després de l'orgasme,
una de les fonts
de plaer
més importants
que tenen les dones
és la comunicació
i la intimitat
entre elles.
I per què?
perquè no sé si recordeu
que en un programa
vam dir
que la naturalesa
és molt sàvia
i tendeix
a recompensar
totes aquelles activitats
i comportaments
que són importants
per a la supervivència
tant de l'espècie
com de l'individu.
Què pot ser?
Que per a la supervivència
de les dones
és important
parlar,
comunicar-se,
relacionar-se?
Bé,
doncs sembla que sí.
sembla que sí
perquè davant
de lo que és
una agressió externa
o un estímul
que el nostre cervell
interpreta
com a
que pot ser un perill
per a la nostra integritat
tradicionalment
s'havia dit
que hi ha
dos tipus de respostes
o afrontar
o fugir
davant d'un perill
eh?
sigui
jo què sé
per a l'home de les cavernes
aquest perill
podia ser
un mamut
o un atribut
d'allò
o el que sigui
sempre s'havia establert
que hi ha
dos menes de respostes
o si ets fort
plantes cara al perill
o si no ets fort
però ràpid
defuges el perill
clar
el que els experts
han vist
és que això
de fet
és una estratègia
d'afrontament
del perill
estrictament masculina
les dones
fan servir
una tercera via
d'afrontar
els perills
que és
digues a les teues amigues
que et defensen
i que et vinguin a ajudar
és a dir
per a les dones
el fet de crear
xarxes socials
i de crear relacions
ha estat
al llarg de l'evolució
una estratègia
de supervivència
els homes
les seves estratègies
de supervivència
les han
les han
afrontat
a partir de la seva
capacitat de lluita
a partir de treballar
molt el que és la seva
agressivitat
i capacitat de resposta
les dones
han buscat
estratègies
de supervivència
a través de crear
aliances
entre les dones
mateixes
clar
a vosaltres penseu
que els circuits
que tenim ara instal·lats
les dones
del segle XXI
són circuits
que han estat creants
al llarg de mils
i milers d'anys
i que
aquelles conductes
que han sigut
útils
per a la supervivència
de l'individu
i de l'espècie
són
les que ens han anat passant
la informació genètica
que ens ha arribat fins ara
o no
genètica
i epigenètica
això ja ho comentarem
clar
vosaltres penseu
que
les dones actuals
han heredat
els gens
de les nostres
predecessores
que van tenir
més èxit reproductiu
això és molt curiós
perquè ha estat estudiat
en primats
almenys
en les
embres
de mamífers
i de primats
s'ha estudiat
que l'estratègia
de les femelles
és aquesta
unir-se entre elles
col·laborar entre elles
per fer front
a qualsevol tipus de perill
i per ajudar
a la criança
llavors això
està estudiat
en certs tipus
de primats
ara no em feu dir
quants
perquè això
és una miqueta
complex
hi ha molts
veuins
m'assembla
i de fet
s'ha comprovat
que aquelles femelles
que tenen més lligams socials
i que són capaces
de crear xarxes
entre elles
tenen més èxit reproductiu
és a dir
les seves cries
tenen més probabilitats
de sobreviure
per això
la mare naturalesa
recompensa
aquella conducta
que és
els lligams
els lligams socials
la necessitat
de parlar
penseu que
la parla
el parlar
el comunicar-nos
és com una mena de cola
que ens serveix
per a crear
i mantenir
les relacions socials
doncs la mare natura
premia tot això
perquè aquesta
resulta que és
una estratègia
una estratègia
de supervivència
molt eficaç
per al sexe feminic
per tant
si parlem de supervivència
si parlem de defensar-se
davant del perill
aquesta podria ser
una de les explicacions
de per què les noies
van de dos en dos
o de tres en tres
al lavabo
per estalviar-se
algun perill
que podrien trobar
per estalviar-se
algun perill
si ho tenim
a la informació genètica
i per parlar
i per cotillejar
i per poder parlar
d'alguna cosa
que en definitiva
el que estàs
és
reformant els lligams
que ja hi havia
reformant els lligams
i per això
les dones
tolerem
tan poc
tot el que suposa
una pèrdua
de lligams
o una
qualsevol
enfado
o bueno
el tan típic
no te faig amiga
tot això
per a una nena
és lo pejor
però a un adolescent
és veritat
és lo pejor
això
és algo
que les adolescents
viuen com una situació
molt estressant
al contrari
que els nois
que els nois adolescents
que tot això
no els estressa
en absolut
en ells
el que els estressa
és que
algú qüestiona
la seva
superioritat
o la seva
competitivitat
els nois
també tenen
els seus propis
estressos
ja parlarem
del servei
dels nois també
del servei
de l'adolescent
que
bé
si el servei
de les noies
adolescents
està envait
cíclicament
pels estrogens
i la progesterona
que actuen
com a veritables
neurotransmisors
i que tenen funcions
molt específics
a centres cerebrals
determinants
bé
el servei
dels xavals
està envait
per la testosterona
que també
actua
a nivell
del sistema nervió central
no tenim
gaire
més temps
de fet
ja pràcticament
l'hem exaurit
de totes maneres
cinta
per tranquil·litzar
les mares
ara que les noies
que van ensenyant
el malí
que van ensenyar
les calces
per sota
dels pantalons
que van totes sueltes
les tranquil·litzem
també
que és normal
perquè és que
biològicament
penseu que
l'adolescència
clar
això és el desfase
que portem
al segle XXI
respecte a
el que era ser dona
jo què sé
fa 3 o 4 mil anys
és quan biològicament
s'assoleix
l'edat reproductiva
ideal
i tota la biologia
de la noia
li està demanant
o tot va encaminat
a ser sexualment
atractiva
perquè
teòricament
seria la millor edat
per a reproduir
socialment
i culturalment
no ho és
perquè lògicament
vivim al segle XXI
però biològicament
sí
de la mateixa manera
que la seva biologia
l'està empenyent
a crear xarxes socials
amb les teves companyes
que t'ajudaran
a criar
i a protegir
els teus fills
però clar
la biologia
mos mana molt més
del que pensem
llavors
atenció mares
no us penseu
que les vostres filles
s'han tornat
unes descocades
unes casquibanes
no
no
la biologia
els mana
i en esta edat
dins del seu cervell
tot el que sigui
resultat atractiva
per al sexe contrari
és
el més important
per això
aquesta obsessió
pel seu aspecte
per
l'entorn
per caure bé
per ser ben considerada
però bueno
després se passa
sí
després ja passa
i entrarem
en una altra etapa
que també segur que en parlarem
més endavant
amb la Cinta d'Aufí
que molt ràpidament
vol recomanar-nos un llibre
per Sant Jordi
i de veritat
si no saben què comprar
se't comprin-se'l
perquè és un llibre magnífic
tot i el títol
jo el recomanaria
tant per a homes
com per a dones
i és molt planer
s'has llegit molt bé
sí
la Iolanda l'ha llegit
i l'ha d'anar
el llibre es diu
El cerebro femenino
l'autora és
Luan Brisendín
i és de l'editorial
RBA
a tot cas
vat-ho reteniu
El cerebro femenino
editorial RBA
perquè l'autora
l'autora és més complicat
però com que és un llibre
que ha tingut molt de ressò
no tindran dificultats
per trobar-lo
Cinta d'Aufí
sempre ens quedem curtes
amb el temps
això no s'acaba mai
i sortosament
d'aquí unes quantes setmanes
ens retrobarem
amb la Cinta
insistim
parlarem
i farem ressò
no només a nivell de ràdio
que és una petita peça més
d'una gran campanya
que s'està organitzant
per la prevenció del tabac
ja en parlarem
ja en parlarem
gràcies Cinta
adeu-siau