Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Enric Garriga, bon dia.
Hola, bon dia a tot.
Benvingut.
Una setmana sense fer un quart de català, jo t'enyorava, de veritat, no t'ho creuràs pas, però...
I aquells oients que no em truquen segur que també m'enyoraven.
Sí, aquells que no et truquen diuen, mira, aquesta setmana no podem deixar de trucar a l'Enric.
Quina pena que aquesta setmana no tenim excusa per no trucar.
Jo que vostè es trucaria perquè l'Enric, home generós, per naturalesa, ha portat la seva motxilla de la queta.
Ei, aquesta bossa què hi ha? Porta cap aquí.
Hi ha la motxilla de la queta magnífica. Oh, quin munt de coses.
Ai, bolígraf.
La nova novetat. El bolígraf versió 2008.
Incorpora bolígraf. A veure, hi ha la motxilla magnífica,
amb els seus velcros, les cremalleres, el calendari de taula, els passatems...
Punts de llibre, el buf, el buf, aquestes, adhesius...
I un bolígraf, que és la novetat.
I un bolígraf, que és la novetat de la temporada 2008.
I tot això, la motxilla.
El bolígraf ja no és de la queta, és de la Secretaria de Política Lingüística, però és nou.
Val a dir una cosa, que jo ara per ara no sé com poden aconseguir els oients tot això,
perquè últimament, vull dir, això com a programa de ràdio, diguem...
El que és la part gruixuda d'actualitat està molt treballada,
tu portes un guió molt ben fet, però el tema dels concursos,
i reconec que és culpa meva, com que d'una setmana a l'altra canvio
perquè la gent ens truqui, ara no sé si estàvem amb les escenes de matrimoni
versió catalana, amb els palíndroms del...
És que no sé què hem de fer exactament perquè guanyin la motxilla.
Doncs mira, vam quedar que aquest mes de març faríem lo de les escenes de matrimoni,
i avui és l'últim dia.
Perquè ho decidim així, sobre la marxa.
Sí, i després...
Tu tens apuntades, les parelles possibles?
Tu les tens apuntades.
Jo no les tinc apuntades.
I de totes maneres, si algú en lloc de proposar una escena de matrimoni
ens diu un bonic palíndrom, també l'acceptarem.
Avui no hi haurà preguntes, serà una d'aquestes dues coses.
Per tant, els oients que tinguin la sana intenció de trucar
ja poden anar pensant un palíndrom, fins i tot s'admet buscar per internet.
Sí, és el que els anava a dir, que si no els ve cap palíndrom
ni som capaços ara de crear-ne un, que no és fàcil, internet.
I si no, es pensen, amb això que farà el Canal Català,
de fer la versió catalana d'Escenes de Matrimoni,
apuntar hipotètiques parelles de l'imaginari català
que podrien fer el seu paper.
Exacte. Això del palíndrom, recordem que són els efectes col·laterals
de la visita de Mario Serra.
Ah, efectivament, que va anar bé, m'imagina-ho.
Exacte, va anar estupendent, ho vam fer ple
i va tenir molt d'èxit entre l'audiatge.
I quin era el que ell palia el típic? Roma, amor.
Roma, amor, i el català, l'atac.
Roma, català, l'atac.
Català, l'atac, que era el lema de la conferència de Mario Serra.
Exacte, Roma, amor, català, l'atac, que són els més coneguts,
però n'hi ha d'altres, eh?
Molts.
Molt bé, vinga, novetats del Centre de Normalització Lingüística.
La primera és que s'apunta la campanya Obers al Català
que s'ha presentat aquesta setmana als mitjans.
Aquest matí a l'informatiu ja en parlàvem, també.
Exacte, i com que se n'ha parlat ja bastant,
i de fet, quan es va presentar a finals de febrer aquí a Tarragona,
a la Secretaria Política Lingüística, també en vam parlar,
doncs ara diguem que pel que nosaltres respecta la novetat
és que ahir s'assignava aquell conveni,
que signaven a tres bandes,
Ajuntament, Centre de Normalització Lingüística
i Confederació del Comerç de Catalunya,
amb el seu president Pere Llorenç,
que va venir ahir a la roda de premsa i a la firma de conveni.
Doncs bé, en aquest sentit, dintre de tota aquesta campanya,
la feina del Consorci, el que per toque fer
el Centre de Normalització Lingüística
és el tema de la formació.
Impartirà, segons el que tinc aquí al conveni,
diu que el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
impartirà els cursos de català que es considerin necessaris
segons les necessitats detectades
i en les condicions establertes pel Consorci.
I oferirà assessorament lingüístic, important això,
als establiments adherits a aquesta campanya
per garantir l'educació lingüística al personal dels establiments.
És a dir, assessorament lingüístic
inclou també el tema de vocabularis,
el tema de totes aquestes coses que tenim pel comerç,
doncs de petites guies de vocabulari,
de conversa habitual d'un comerç, aquest tipus de coses,
que de fet, a veure, dins del material de la campanya
també hi va tot aquest material.
Bon dia, Enric, posa'm un quart de...
De català, per exemple.
De vedella.
De vedella, bé.
I tu diries de què vols?
I diries de la culata, no?
No diríem de la culata.
Això seria una castellanada.
Ah, doncs ara m'has fotut,
perquè jo l'espassejament animal me'l sé,
però només me'l sé en català.
En castellà no en tinc ni idea.
Ah, sí? Te'l saps en català?
Sí.
Jo no? Digue'm algun.
No, jo vaig a les botigues,
a les camincerides,
jo solen tenir aquells postres amb l'espassejament.
Sí, i prens apunts.
T'hi fixes,
i habitualment els tenen en català.
Sí, i ho fan molt bé.
O sigui, tal de boví, uví, porcí,
i el de l'aviram ja no,
però el de l'aviram tothom sap què és una ala.
Què és cuixa, què és pit...
Ningú confondria una ala de pollastre
amb una cuixa de conill, per exemple.
No, no, mai de la vida.
Molt bé.
Parla'ns ara d'aquest nou curs de nivell bàsic
al Centre Obert de Català,
amb cèdere l'aminclosi,
que comença justament aquesta setmana, el divendres.
Sí, això és un nou curs,
però és un format de curs
que ja fa un parell d'anys o tres que el fem,
i és això,
és un curs amb un calendari bastant elàstic i flexible,
és un curs on la gent s'apunta
i fa el nivell bàsic,
amb un CD-ROM que es diu
Català Diàleg Multimèdia 1,
i amb aquest CD-ROM hi ha cinc lliçons,
en cada lliçó hi ha unes quantes rutes,
una sèrie d'exercits, etc.
Llavors els alumnes poden fer això a casa seva,
poden anar també a fer-lo
al Centre Obert de Català,
que tenim allí a l'antiga audiència,
i a més d'això,
el curs equival a unes 40 hores.
La feina que s'ho posa que has de fer tu
per fer totes aquelles rutes i tots els exercicis
són 40 hores,
i també hi ha cinc sessions presencials obligatòries
d'una hora,
per tractar de resum de cada un d'aquests cinc temes que hi ha.
Més o menys, és així.
Llavors, les sessions presencials
n'hi ha diverses dates i horaris
perquè cadascú vagi el que li vagi millor,
de matí o de tarda.
Això, el primer dia,
de moment s'hi pot apuntar qui vulgui.
La primera presentació d'aquest nou bloc de cursos
del Centre Obert
es fa aquest divendres, 28 de març,
a les 10 del matí, allà d'antiga audiència.
La següent sessió de presentació,
diguem, el segon torn per començar
és el dilluns 14 d'abril a la una,
i la següent el 29 d'abril, un dimarts,
a les 4 de la tarda.
Vull dir que hi ha horaris de matí de tarda
perquè cadascú comenci quan li vagi bé
i a partir d'aquella data ja li donen un calendari
perquè a veure quins dies li toca la sessió presencial
i pot triar.
Doncs mira, jo la del tema 1 la faré el maig
o la faré el juny.
Molt bé.
Etcètera, és això.
Comença un cicle de cinema en català
i fer un cicle de cinema en continuïtat
a la ciutat de Tarragona
vol dir que darrere hi ha una persona
que ha fet del cinema la generositat.
L'Andrés d'Andrés,
la Filmoteca d'Andrés d'Andrés
fa un cicle de cinema en català.
Exacte, i a més m'agrada
perquè l'Andrés d'Andrés ja fa anys
que em fa de cicles
i de tant en tant ja procura posar pel·lícules en català.
però haver aconseguit formar
tot un cicle de 6, no, perdona, 7 pel·lícules
totes elles en català
a més a més algunes són bastant antigues.
La més antiga diria que és
Les 4 plomes,
la versió clàssica de la Zolt en Còrda
de l'any 39.
A més, que jo sàpiga,
la Filmoteca d'Andrés d'Andrés
projecta les pel·lícules en pel·lícula,
no amb DVD.
No, no, no, en pel·lícula, pel·lícula,
de càmera, de projector.
Llavors tenir aquestes pel·lícules
amb aquest format
i a més en català
té molt de mèrit.
Llavors, diguem,
bé, aquesta és la més antiga, no?
Diguem que comença,
el cicle comença dimarts que ve,
sempre és els dimarts
a les 6 de la tarda.
No, perdona, m'equivoco.
Jo vaig veure una vegada.
En dimarts o en dijous.
Els dimarts i dijous
a les 6 de la tarda.
I ho fan a l'antiga audiència, també.
Escolta, Enric,
potser tu ets molt jove
i no la vas veure,
però jo vaig veure una vegada
una pel·lícula
que protagonitzava la Núria Esper,
que era en català,
amb blanc i negre,
de l'any de la Picó,
i una altra que vaig veure
que protagonitzava el Joan Manuel Serrat,
que era la cosa més sosa
que t'hauries imaginat.
Aquella que passava a Eivissa,
que era molt híbi.
Oi que era en català, aquesta?
Podria ser.
No ho recordo,
és que a mi em sona.
Però el paio era socíssim,
vull dir, però soço, soço, eh?
Que ell era pescador
o alguna cosa així,
tocava la guitarra.
És que els anys 50,
a l'Avis Presley,
li feien fer pel·lícules
i cantava les seves canjons.
Però, perdona,
entre Vivas Las Vegas
i aquesta del Serrat,
què vols que et digui?
Bé, però era la mateixa...
Molt catalans, però...
Era la mateixa operació comercial.
T'ho dic perquè no...
Espera, que m'acosto a la llista?
No, no, no hi ha aquesta.
Tenim algunes pel·lícules famoses
de la història del cine català recent.
Dues de l'Antoni Ribas.
Parlarem amb l'Andrés d'Andrés,
a veure si té aquestes.
L'hi preguntarem.
Mira, passem llista.
La ciutat cremada de l'Antoni Ribas
de l'any 1996
es la que obrirà el segle el dimarts.
Després en tenim una de molt moderna
de l'any 2005,
que és Els productors,
amb actors d'art,
vull dir, és una pel·lícula de l'any 2005.
Després, el dimarts 8,
en tenim una altra vegada
una de l'Antoni Ribas,
una altra de famosa,
que és La Taranyina.
Si no m'equivoco,
es basa en una novel·la famosa.
Ara no em facis dir d'aquí.
Aquesta és de l'any 90.
Després tenim la que dèiem,
la més antiga,
el dijous 10,
Les quatre plomes,
de l'any 39.
El mateix autor de Les veus del Pamà, no?
Podria ser.
Sí, sí.
Una altra pel·lícula molt significativa,
bastant recent i poc vista,
que és del Marc Retxa,
que és el Pau i el seu germà.
Aquesta en vas parlar molt un dia.
Aquesta ha tingut premis internacionals, etcètera.
Després d'un altre clàssic de l'any 51,
la reina d'Àfrica,
la Catherine Hepburn i el Humphrey Bogart,
però en català.
Tenim una trucada d'un oient,
però no deu ser pel concurs,
perquè encara no.
Encara no.
Però que no és pel concurs.
I què?
Que a lo millor...
Després dius que no et truquen.
Però amb aquest caràcter,
com t'hem de trucar?
Doncs, hola, benvingut.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Oh, ets la Mar.
Sí, jo era per dir els palídrums, no ho sé.
No, però mira, Mar, fem una cosa.
Ho avancem, Enric?
Vinga, avancem, avancem el concurs.
Un dia que truquen s'ha d'aprofitar.
Home, però la Mar jo m'imagino que diu
truco amb temps per si després no agafo línia.
Doncs vinga.
A cada vegada costa més, eh, agafar línia.
Oh, és que, escolta, aviam, es veu que aquí tenim un...
No, aquí dalt a l'apartat tenim uns problemes de línia, eh?
Sí.
Mar, què?
Teniu problemes en línia telefònica?
Sí, perquè va molt lenta.
La marcació...
Mar, com et dius?
Coso.
Mar, Coso.
La setmana vinent tenim una línia directa amb l'alcalde.
Doncs mira, el mes passat no vaig poder agafar línia per aquest problema.
Doncs mira, ja veurem a veure aquesta setmana,
si no sempre es pot fer a través d'internet.
També, també.
A veure, palíndroms propi o m'han llevat d'alguna web com fem els altres?
Vantros heu vist català l'atac, que és molt típic, no?
Sí, Roma mort.
I ara calla, carai.
I ara calla, carai.
Molt bé, i ara calla, carai.
I després jo hem de començar, que és de més.
Digues, digues.
O no és.
Que és S, apòstru, E, S, o no, E, apòstru, E, S.
Cés o no Cés.
Cés o no Cés.
Cés o no Cés.
És una versió diferent de la...
Estàs feta tota una palindròmena, seria?
Però encara que n'hagi dit dos, només li podem donar un lot, eh, de prioritat.
No, però...
Amb un inconfort.
Però escolta, ma, és un lot magnífic.
Avui surt el meu negoci, amb això de Tarragona, de la campanya per impulsar el català en el comerç.
Sí.
Amb el diari avui...
Obert al català, sí.
La foto aquella és la teva botiga.
Jo l'he vist, aquesta foto i aquesta notícia, i a més la tinc aquí.
Ai, que bé, a veure, a veure, deixa'm veure la foto.
La tinc sense foto, la tinc sense foto.
Quan anirem a buscar l'avui després per veure...
L'he imprès i no hi ha la foto no sé.
M'ha trucat una clienta per dir-m'ho.
M'hi ha dit, mar, s'usa el diari, quin diari, el de Tarragona?
Diu, no, no, no, l'avui.
Ja t'han pagat drets d'imatge?
Drets d'imatge?
T'han pagat drets d'imatge?
No, no m'han pagat.
Ah, doncs potser que t'ho miris.
I amb això, algun arreglo d'algun telèfon, no sé, alguna cosa.
Línies extra de telèfon.
Mare, això dels pelíndroms t'agrada o...?
Sí, és divertit.
Jo ho trobo tan difícil, però és que m'encanten també, eh?
Però ho trobo complicadíssim fer-ne.
Vaja, vaja.
Vaig amagatzemant aquests que dieu vosaltres i els que surten a internet,
però propis no en tinc ni un.
Un dia m'hauré d'entretenir a veure si sóc capaç de crear-ne un, eh?
Això mateix.
Mare Cousa, moltíssimes gràcies per trucar-nos.
Tens aquí la motxilla amb tot el lot.
No sé si l'has vista, aquesta motxilla.
No, no.
Doncs quan fem tanta propaganda, no et pensis que ho fem allò.
Mira, com que no la veuen, no.
Quan la vegis, veuràs que tenim raó quan la posem pels núvols,
aquesta motxilla de l'aqueta, eh?
Jolanda, ja que no ens ha trucat el creue,
no ens ha trucat la motxilla, amiga.
Dona, alguna cosa, clar que sí.
Vinga, Mare, una abraçada.
Vinga, gràcies.
Gràcies per trucar. Adéu-siau.
Adéu, gràcies.
Continuo amb la meva veu de concurs.
Fas veu de màquina de tabac.
Fai veu de concurs.
Fas aquesta veu.
No, però després dius que no et truquen.
Has de ser simpàtic amb els oients.
Bé, jo ja ho intento.
No, però només ho fas fent aquest...
Has de ser més natural.
Siga simpàtic natural.
És que el meu natural no és gaire simpàtic.
No és simpàtic que hi farem.
I és molt bona persona, eh?
Però té aquesta façana que hi farem.
Sí que així de poca solta.
Ons ens havíem quedat amb...
M'he perdut, però és igual.
No, no, estàvem amb allò de la filmoteca.
Ah, sí, sí.
Ens faltava només dir l'última pel·lícula.
L'última pel·lícula és la del dijous 29,
que és El cim de les vídues,
és una pel·lícula bastant recent de l'any 93
i que és una comèdia negra d'aquelles angleses
del John Irving, molt divertida.
Molt bé.
Tot això, doncs ja està.
Sí, última cosa, és gratis, eh?
Entrada lliure.
Sempre són gratis.
Sempre, sempre, lliure.
Les projeccions d'Andrés d'Andrés.
Escolta, aquí tens una informació
que diu que Ryanair es compromet a promoure el català.
Sí.
Jo no sé en quin sentit,
perquè fa temps Ryanair,
i per experiència pròpia ho sabem,
que jo a la web he entrat sempre en català.
Sempre que he entrat, esclar.
Ara no sabria dir-te quant de temps fa.
No, ara també hi és.
No, i ara per ara és en català,
però no ara, potser fa un parell d'anys
ja estava en català a la web.
Però hi ha hagut alguna època
que l'han perdut, la versió en català.
Sí.
I recordo que quan va sortir
hi havia una certa queixa dels internautes,
perquè la icona de la bandera catalana
era una bandera així, coixa,
que només tenia la meitat de barres o una cosa així.
Ja saps tu que el senyor Ryanair
és una mica excèntric.
Sí.
Per tant...
I és aquella excentricitat britànica.
És el senyor...
No, irlandesa.
He dit britànica.
He dit britànica.
Els irlandesos encara són britànics.
Bé.
Ai, sempre has de buscar-hi la cosa.
Mira, Barcelona i Girona, 10 euros.
Oslo.
I tot en català, eh?
Sí.
Informació avançada dels passatgers.
És que estem comprovant el que diu l'Enric,
informació dels vols.
Vols anar a Porto per 10 euros?
Per què no?
O a Manchester també per 10 euros.
Manchester no, que és molt lleig.
No, no, espera, espera.
Manchester, a part de la Seed House o la Factory...
Mira, espera, espera, mira, mira, tens una Birmingham per 10 euros, també.
Val.
En català.
A Birmingham parlen en català, també?
A Birmingham.
A Birmingham.
Bé, la cosa és que hem fet un conveni.
Jo què vols que et dic?
Hem fet un conveni.
Es veu que fa un parell d'anys ja n'havien fet un altre.
A la mateixa companyia, per a l'aeroport d'Arreus ja havien fet un conveni.
Però es veu que era un conveni que només es podia aplicar a l'aeroport de 10.
Deuran fer un conveni per a cada aeroport on tinguin base aquesta empresa.
Bé, total, han fet un conveni entre la Generalitat, Reina, la Diputació de Tarragona,
l'Ajuntament d'Arreus, la Càmbra de Comerç d'Arreus,
i el conveni diu que l'empresa aquesta aèria es compromet a usar el català
en les instruccions donades als passatgers dels aparells que fan base a Arreus.
Ah, doncs això tens raó que no.
Donaven en anglès, només ho donen en anglès.
I si algun dels hostesos és llatinoamericà, encara ho fan en espanyol.
Doncs ara, amb virtut d'aquest conveni, també t'ho hauran de dir en català.
Ah, molt bé. I això està signat? Això ho puc exigir?
Sí, jo vaig veure la cosa a la tele. Va ser durant la Setmana Santa, això.
Escolta una cosa, Birmingham, jo diria que tret d'algú que tingui afició no parla en català,
perquè, clar, no és llengua oficial el català a Birmingham,
però hi ha l'Audiència Nacional? Es pot parlar en català?
Doncs ara ja segur, segur, segur que sí.
Sí? Sí.
Tot això ve del famós cas de les cremes de banderes, del rei i tot això,
que hi va haver un judici i hi va haver polèmica.
Un parell de xics de Girona que van jutjar el desembre, em sembla,
la cosa va acabar malament,
perquè el jutge no els va deixar declarar en català
i hi va haver una sèrie de problemes en aquest aspecte i en aquest sentit,
de manera que quan el jutge va dictar sentència,
l'advocat ràpidament va apel·lar, o com se'n digui en aquesta situació,
va apel·lar per defectes formals i per una sèrie de problemes aquests
que afectaven a la conculcació dels drets bàsics de la persona
de no poder declarar en la sèrie, etcètera.
Total, que l'Audiència Nacional ha hagut d'emetre una...
com se'n digui, una sentència, una resolució,
això, una resolució, amb la qual resultat que han anul·lat aquest judici
i l'han de tornar a fer...
En català.
I per al que haurà servit tot això,
a part de la murga que sigui per als pobres encausats,
que hauran de tornar a anar allà i tornar a repetir el judici i tot això,
Però tenen la B.
Però, sí, Bé.
O reianes.
No crec que els hi paguin, tampoc, el tren per anar allà.
Total, que com a mínim això haurà servit per una cosa bona,
i és que ha sentat jurisprudència i precedent inapel·lable ja,
de manera que, si abans es feia això que es declarava a l'Audiència,
es podia declarar segons el jutge que tu...
Però a Neusquera hi havia hagut algunes declaracions.
Sí, i en català també, però el que passa és que la cosa era
depèn del jutge que et toqui i si li ve bé i tal.
Ara, com que ja hi ha una sentència en aquest sentit,
crea jurisprudència i, per tant, ja és inapel·lable que tu,
si tens la desgràcia d'haver d'anar a declarar allà,
podràs fer-ho en català i cap jutge s'hi podrà posar,
t'hauran de garantir el traductor, tot el que comiqui.
Fem una pausa i, immediatament, ja per tancar el quart de català d'avui,
farem referència a un parell de webs molt interessants.
Atenció!
Si disposes d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar una persona que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte de participació lingüística.
Truquen sense compromís i t'informarem
al 977-24-35-27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns!
Dos quarts del migdia, un minut, un quart de català.
Ara, teòricament, tocaria el concurs,
però s'ha avançat avui amb la Marra,
que ens ha fet un parell de...
Anava a dir malindros, imagina't!
La seva botiga és de fruites i verdures.
No és una fleca ni una pastisseria.
Ha fet palíndroms.
Palíndroms.
Ara dèiem amb l'Enric que si agrada als oients
el tema dels jocs lingüístics,
doncs que podem instaurar una secció.
Aquí fem i desfem seccions molt alegrament.
Sí, allò de la qüestió,
doncs que sempre tindrem l'oferta.
És un nom de vinalla, un refrenyet.
Com els exàmens, pregunta de tema
o concurs lingüístic.
Exacte, un embarbussament que fa gràcia.
Si tenen internet a mà,
busquin aquesta adreça,
www.elwebnegre.com
I dic negre perquè així ho està com s'escriu.
És que no sé que hi volgui ningú.
Tot en bé, tot en bé.
És una revista satírica virtual,
bèstia, la tenim aquí davant nostra,
és potent, és d'aquelles que agrada...
De l'humor català, que es diu, no?
Sí.
És l'humor català.
Amb una alta dosi de poca sultada,
com a mi m'agrada.
Sí, sí, sí.
De fet, exacte.
Sembla que l'ha dit i l'enrega-rega, tal com la...
Potser m'hi faré soci,
m'han faré soci, no ho sé, m'apuntaré.
Com a mínim m'hi subscribré, perquè...
T'hi pots subscriure.
El BOBE, BOBE,
Boletín Oficial de Bulos de l'Estado.
Per exemple.
És un dels apartats.
I a l'esquerra hi ha una coseta que diu,
subscriu-te per rebre el bolletí.
És una web que és un setmanari
perquè es renova els dijous.
Cada dijous es renova en el web.
Per tant, tens una setmana
per anar veient les coses que hi ha,
i n'hi ha moltes.
En una setmana
te les pots anar mirant a estonetes
i encara no acabes.
Te'n pots subscriure i rebre el bolletí setmanal.
És una web que continua la tradició
de les revistes satíriques
que hi havia a l'època modernista,
com a...
De fet, és hereva del Benegre,
que era una revista satírica
que es va publicar a Barcelona
entre l'any 31 i el 36
durant la Segona República.
De revistes d'aquestes
de l'època modernista
hi havia l'esquella de la torratxa
i coses d'aquestes.
Bé, ara feia uns temps
que no n'hi havia
de revistes de sàtira política
en català.
Així com existeix
Polònia a la tele,
amb mitjans de comunicació
escrits no n'hi havia.
I sí que hi va haver
una temporada
que hi havia...
No sé si era
a la Vanguardia,
em sembla que va ser
a la Vanguardia
que durant l'època
hi havia un suplement
d'una pàgina
que era el web negre
amb botes roses,
que venia a ser
un precedent d'això.
O potser aquest és hereu d'aquell
perquè la fan una sèrie
de dibuixants
coneguts
com humoristes gràfics,
els que dibuixen acudits.
El Cap,
el Néstor, Bach i Pujal.
Com a mínim hi ha aquests quatre
però també n'hi ha uns quants més
que col·laboren
i bé, doncs està...
El llistat és llarg, eh?
Fixa't-hi.
Sí, sí, ja...
Hi ha un munt, eh?
Ara estem veient aquí...
Jo n'he dit quatre
que són els pares fundadors
de la web
però és que n'hi ha un munt més
que són habituals
allà a l'apartat de col·laboradors
hi ha un munt de signatures.
Bé, doncs
l'únic que podem dir
és visiteu-lo
i rigueu un rato.
Un rato?
Un rato.
Un rato negre.
Un rato és el marit de la rata.
Sí, o aquell que era
ministre de no sé què.
Rodrigo.
Aquell.
Ministre Rodrigo.
Comicat impulsa
uns premis de còmic en català.
Sí, dintre...
Això de la web negra
ja té bastant de còmic
perquè parlem de bastant
d'humor gràfic
i d'acuditaires
o de ninotaires
que es fan dir els de Tarragona.
Acuditaires, això?
Ninotaires, es diuen.
Ninotaires, ninotaires, sí.
I tots ells els agrada
autonomitzar-se en ninotaires.
Ninotaures, avui estem fatal, eh?
Tu?
I tu?
Que abans has dit déu
si no t'he dit res
en lloc de Reus.
Si comencem a criticar,
perdona.
Però has parlat d'un barri,
això és igual.
Perdona, la gent de Reus
no me la toquis, eh?
Que tenim molts oients a Reus.
Hola, Reusencs.
Vinga, va, acabar ja.
Bé, acabem amb el tema.
Els còmics
escalfan motors
pel saló del còmic
que falta un mes
i jo tinc ja una nevera àmplia
de coses sobre còmic
en català i tot això,
però hi ha una cosa
que s'ha de fer ara
que és votar
perquè hi ha un bloc
que es diu
es diu ComiCat,
l'adreça és senzilleta
ComiCancatalà,
sense accent, eh?
ComiCancatalà.blogspot.com
és un bloc,
però doncs és un bloc
fet per fans
i amants del còmic
i proposen un concurs
que es pot anar a votar al web,
pots anar a votar
perquè per suplir
les mancances habituals
del saló del còmic
en l'aspecte de còmic en català,
doncs ells proposen
la votació a quatre premis,
un, el millor còmic editat
sigui traduït o publicat
originalment en català
l'any 2007,
un altre el millor dibuixant,
un altre el millor guionista
i un altre la millor editorial
que hagi publicat en català
l'any 2007.
Llavors vas al web,
ja hi ha uns quants
que han votat
i tens una graella
per votar les quatre categories
i això, doncs,
evidentment aquest premi
es donarà
durant el saló del còmic,
no sé si dins del saló del còmic
o com a off saló del còmic,
això que es fa molt als festivals,
doncs hi haurà un off saló del còmic
que promouran aquests.
Molt bé.
Continuarem parlant de còmic
durant aquest mes
per escalfar motors...
Home, doncs bé,
perquè no és un gènere que...
A mi m'agrada
i també és allò
de la normalització.
Has portat un disc
que es diu
Teràpia de grup,
cosa que ens convindria,
gràcies per l'acudit fàcil,
és el grup Rausche.
I espera,
perquè la cançó que hem triat...
Sí,
em fas una por.
Kiss Omega
ja ha rebut.
Veus que catalanet és això?
Enrique, Enrique,
gràcies.
De res,
aquí teniu Rausche.
Ai, quin món més boig aquest
en el que estem ficats.
Una olla de grills,
una olla de grills,
tots són maldecaps.
Quan tot són problemes
i el futur no es veu gens clar,
ens reunim a taula
per fer-la petar.
Però es fa difícil trobar entesa
quan comencem a desvariar
per les branques,
per les parres.
I quan surten els drapluts,
ens trenquem els plats pel cap.
I quan surten els drapluts,
ens trenquem els plats pel cap.
Kiss Omega
ja ha rebut.
Ruuu!
Ja ho deia el meu pare,
pensava abans de parlar.
Que ve es pot dir tot,
que ve es pot dir tot,
no t'hi has d'enfadar.
I és que aquí tothom xerra,
però ningú vol escoltar.
no ens posem d'acord
ni amb el dia que fa.
I així surten les diferències,
anant cadascú pel seu costat.
Siguem coherents,
no ens deixem perdre.
No t'exaltis, amic meu,
que així perdràs la raó.
No t'exaltis, amic meu,
que així perdràs la raó.
Kiss Omega ja ha rebut.
Ruuu!
Kiss Omega ja ha rebut.
Ruuu!
I si tu em repliques,
ara deixa'm contestar.
Treu-li, treu-li ferro,
treu-li, treu-li ferro,
on vols anar parant?
Brama-les al burro,
al porc i brama al capellà.
Brama també el sant,
la monja i el senglant.
Vinguem calma i molta paciència,
que mala sang es pot anar pel món.
Poc a pop i bona lletra.
I quan sortin els draps ruts,
mull el rei dels beneixuts.
I quan sortin els draps ruts,
mull el rei dels beneixuts.
Kiss Omega ja ha rebut.
Ruuu!
Treu-li, treu-li ferro,
treu-li ferro,
on vols anar parant?
Ruuu!