Jordi Bertran, bon dia.
Bon dia, bona hora.
Benvingut, estava fullejant aquest llibre,
l'intentava deixar i li ha passat com a mi abans,
que pesa tant, és el dels castellers de Tarragona.
Per cert que m'han dit que tu alguna coseta també has fet en aquest llibre.
Boca.
Boca, què has fet?
Alguns.
Ah, no res, poqueta cosa.
I aquí hi ha gent que ha treballat molt més.
Un llibre molt maco, perquè el Jordi ara m'ho diu,
escolta, ha quedat aquest llibre? Déu-n'hi-do, eh?
Un llibre d'aquells que no parlarem de llibres.
Per cert, que jo ara li deia al Jordi Blanc, adéu,
al Jordi Sorinyà, que anirà després a l'auna.
Et saludem a tu, Jordi Bertran.
No guanyaré per llibres i roses, jo la setmana que ve
amb tants Jordis com tenim a la casa, eh?
Ja està bé, no?
Que nostradets, que sou tots, eh?
Sí, un país, un país.
Un país amb personatges com Ali Bey,
que és el que ens ocupa avui.
Sí, avui ja n'anem cap a sons així una mica llunyats.
Diguem-ne que aquest home va fer la cosa diferent
que l'anterior convidada, no?
Sí.
Amb tots els aspectes del món,
jo el primer que diria d'aquest personatge,
perquè tu ets l'expert, és que era un individu que tenia molt de morro.
Perquè per fer tot el que va arribar a fer,
o tens molt de morro i molta intel·ligència,
o no sé com pots arribar a fer tantes coses.
Sí, avui hem triat aquest personatge,
que això de l'Ibey, el Abasi,
és un dels noms que...
Que no era d'Argèlia, ni del Marroc, ni res, no, no?
No, hem triat un senyor que era...
Bé, entre altres coses l'hem triat aquesta setmana
com a prèvies a Sant Jordi,
perquè és un senyor que ho va escriure bastant,
un senyor que ha escrit temes d'anografia,
d'astronomia, dramaturg,
en cartògraf, en personatge...
Una mica seguint aquella tesi del Ramon Llull medieval,
en què se tocava una miqueta de tot,
doncs aquí també aquest senyor tocava una miqueta de tot.
I, bueno, la gràcia d'aquest personatge,
que aquest a l'Ibey a l'Abasí no és el nom real.
És el nom artístic, diríem.
És el nom artístic.
Es deia Domingo, o Domènech, no?
De fet, Badia i l'Eblig.
I era un senyor que...
Domènech Badia i acaba dient-se a l'Ibey,
doncs aquí hi ha una història per explicar.
Va néixer...
Bàsicament l'hem tirat per això de Sant Jordi,
però a banda d'això també,
perquè és un senyor que fa 190 anys que va morir,
i és un personatge barceloní,
nascut a l'abril del 1167,
fill d'un tal Pere Badia,
que jo diria que és un espia antic,
però...
Contemporani, de l'època contemporània.
Sí, antic, però ja és dels modernos,
no és dels medievals, sinó que és...
No sé si era Coeta ni de la Matajari,
però vaja, per pocs anys.
És un personatge molt interessant,
que té aquesta d'una faceta d'escriptor
i de viatger,
i alhora també d'espia.
I ens ha semblat oportú,
perquè no havíem fet un programa dedicat a espies,
no havíem fet un programa dedicat tampoc
a personatges que viatgen pel món i escriuen,
i ens ha semblat que era com molt ideal.
Bàsicament el que explicarem,
ho intentarem explicar,
és una mica la seva vida i per què...
Per una mica,
perquè té una vida molt atrotinada.
Alguns trets característics,
ja tenim aquí música així de fons...
Sí, el Lluís ens ha creat així un ambient,
ens falten uns pubs,
alguna pipa,
alguna cosa,
i ja en fem.
És un disco del Lluís Delgado,
aquest personatge que,
també com el nostre protagonista d'avui,
com l'Ibey,
també ha viatjat recentment,
tot i que amb unes finalitats,
jo diria,
menys intriguistes,
i més...
Més professionals.
Més professionals.
Bé, professionals no,
més...
Més...
Més...
Més...
Més...
Més...
Més...
Més...
Més...
Més...
Més...
Més...
Més...
Intentem acotar molt el personatge,
perquè no saps ben bé
per on agafar-ho,
aquest home, no?
El cas d'aquest personatge,
entre altres coses,
a més,
és interessant perquè en guany
es compleixen,
doncs,
200 anys
de la finalització
del seu viatge més important.
Aquest personatge va viure
entre finals del segle XVIII
i principis del segle XIX,
entre 1767,
perdó,
i 1818,
i és un personatge
que va recórrer
tot el que avui en dia
consideraríem que és el Magrib,
la zona nord d'Àfrica,
i va arribar fins a la zona
doncs del Pròxim Orient
i també doncs a la Meca.
Aquesta és una de les característiques
més importants de l'Ali Bey,
no?
És el primer europeu
que realment
va deixar constància escrita,
no vol dir que fos el primer
que ja n'és,
perquè això...
Però si va anar algú altre
no ho va dir,
per tant no ho sabem.
O no en va deixar constància escrita
d'una manera tan clara
com aquest personatge
de la seva estada a la Meca,
no?
I fins i tot hi afegeix
tota una sèrie de dades
a vegades més properes
al que podríem dir
estratègia militar,
no?
Sobre,
bueno,
la posició geogràfica,
croquis,
dibuixos,
tant de la ciutat
com dels espais sagrats
d'aquesta ciutat,
no?
Com ho va aconseguir
aquest personatge,
no?
Arribar allà,
perquè clar,
ens hem de situar
gairebé 200 anys enrere
i això vol dir
que en aquell moment
doncs no era tan fàcil,
això és a dir,
com va aconseguir...
No hi havia low cost,
no hi havia coses d'aquestes,
clar,
i a banda hi havia un tema...
I arribar amb carro
tampoc no era...
Hi havia una gran separació cultural,
hem de tenir presents
que estem en un moment
de context ja colonial,
i per tant hi ha tota una sèrie
de convulsions
a nivell polític
i a nivell militar
per tot el món,
no?
Però és un escenari ideal
pels espies.
És un escenari...
Exacte,
per això l'hem tocat
amb el tema de cultura popular.
Perquè si has de ser espia,
millor en aquesta època
que no pas altra.
Exacte,
llavors aquest personatge
el que va fer és,
bueno,
es va presentar
com un príncep siri,
expert en el Corà.
Veus el que jo deia
que tenia molt de morro?
Bueno, sí, sí,
morro total.
El senyor Domènech
que es fa passar
per un príncep
expert en el Corà.
Va arribar a fer
coses curiosíssimes,
com per exemple
anar-se'n a Londres
per aplicar-se
una circuncisió
en el sentit
que quedés clar
que pertanyia
al món islàmic.
Ja,
però si hi havia algú
que ho dubtava,
dic,
calla,
jo us presento proves.
En tot cas,
a l'estat espanyol
hi havia els governs
il·lustrats.
Perdona, perdona, Jordi,
és que a mi m'apassiona
i t'interrompeixo molt.
Ja sé,
si em dius calla
jo callo.
Per què se'n va
anar a Londres
a fer-se la circuncisió?
Que aquí no l'has fet ja.
Suposo que...
Home, aquí ja no ha d'arribar
si vols fer un programa
sobre això.
No devia ser tan fàcil,
diguéssim.
Ja, ja, ja.
En tot cas...
Ja està, ja està.
Ja no t'interrompirem més.
Perdonin, senyors oients.
En tot cas,
aquí estàvem
amb les acaballes
dels governs il·lustrats
just abans
de la invasió napoleònica
i hi ha tot el moviment
al voltant del ministre Godoy
que era un personatge
que tenia
moltes aspiracions
colonialistes
bàsicament
per temes econòmics
i comercials
però també
militars.
I aquest personatge
que ens ocupa avui
en Badia
o l'Ali Bey
és un personatge
que es fa de seguida
doncs
diguéssim
proper
en aquest govern
il·lustrat
per aconseguir
convèncer
aquest govern
de qui financí
una expedició secreta
que contribueixi
a prendre
tota una sèrie
de dades
i
permeti
aconseguir
aquestes aspiracions
polítiques
que tenien
l'estat espanyol
en aquella època.
Això és el que
realment va permetre
finançar
l'expedició
d'aquest personatge.
Va ser una expedició
llarga
perquè aquesta
primera expedició
i més important
de fet l'altra
va ser molt menor
i va acabar
precisament
la seva mort
aquesta expedició
entre el 1803
i el 1808
va tenir un periple
curiós
i va entrar
per Marroc
i a partir d'aquí
va anar
cap a l'Orient.
En cada
lloc que va
ell deixa
constància
escrita
és un personatge
que
el que fa
és un llibre
de viatges
i
antecedeix
una miqueta
el que vindrà
després
l'exotisme
que impregna
bona part
del segle XIX
el romanticisme
i que
aquesta
visió
exòtica
de determinats
països
ens arriba
fins i tot
també
a considerar
el que seria
el territori
de l'estat espanyol
també
part
d'aquest
exotisme
perquè clar
la Carmen de Merimer
no és altra cosa
que això
Carmen la cigarrera
és exòtica
no ho neguem
no és una altra cosa
que això
per tant vull dir
que
la qüestió
anava per aquí
entre
els seus llibres
que van ser publicats
en molts països europeus
hi ha textos
i dibuixos
de geografia
fauna
arquitectura
art
costums
religió
política
i en el fons
tenen aquesta doble dimensió
per una banda
una inicial
que era aconseguir
les dades
per l'espionatge
però després
n'ha quedat
i potser per això
també en parlem aquí
si no
possiblement
no en parlaríem
doncs
aquesta segona vessant
doncs
més cultural
ara
ell es va
doncs
la seva història
realment
és de protagonisme
de viatges
no?
per què?
bueno
d'home de viatges
perquè en cada lloc
que va
té alguna incidència
per exemple
l'entrada
al Marroc
doncs
comença bé
aquest senyor
se situa allà
va prenent posicions
es va creant
tot un cercle
d'amistats
arriba fins i tot
que el sultat
del Marroc
li regali
doncs
una mansió
dues esclaves
es veu que hi ha
fins i tot
una sèrie
d'amors i desamors
aquí barrejats
interessats
però al final
és descobert
perquè bàsicament
se sospita
de la seva veritable
personalitat
d'espia
i mira que anava
caracteritzat
i tenim aquí
algunes fotos
i aquest senyor
dic
home aquest senyor
és un príncep islàmic
com diu ell
clar
sí sí sí
en tot cas
hi ha un tipus
de personatge
en la vida
que és el de l'embaucador
i en part
els espies
sempre ho han tingut
una miqueta això
llavors
ell
en lloc
de tornar enrere
i d'anar per fracassar
de l'expedició
se'n va cap a l'Orient
i se'n va a Líbia
on allà és rebut també
amb tots els honors
i privilegis
perquè ell deia
que diguin que està aquí
el príncep
vull dir
ell anava de
sí sí
de tio important
exacte
exacte
caracteritzat
sí sí sí
en tot cas
també a Líbia
és descobert
llavors
fa una estada
a Xipre
la lleia de Xipre
allà
curiosament
la història
explica
que fins i tot
va arribar
pervertir-se tant
que
sembla que hi havia
una trobada
no està molt clara
si amb agents
bueno
amb autoritats britàniques
o franceses
per exercir el paper
una cimera
sí
però per exercir
de doble espia
imagina't
és a dir
i anava com a espia
ara per ser doble espia
has de tenir memòria
perquè si no
arriba un moment
que dius
doncs
sembla que aquest individu
en tenia bastanta
vull dir que
bé
en tot cas
de Xipre
continua
avançant
va a Egipte
i d'Egipte
ja definitivament
doncs passarà
a Jerusalén
i passarà d'aquí
a Síria
i a la Meca
i a cada lloc
que anava passant
doncs anava deixant
la seva empremta
d'alguna manera
perquè s'havia d'entrevistar
amb autoritats
amb la gent important
de cada país
Sí, sí, sí
és un personatge
que ha quedat precisament
el seu viatge
ha quedat absolutament
retratat
tant de nada
com de tornada
i tenen
descripcions
molt curioses
per exemple
a Constantinople
a Turquia
el que seria
l'actual Estambul
que és una ciutat
també molt propensa
al món de l'espionatge
i amb gran contingut
cultural històric
doncs també hi ha
totes unes intrigues
que van allà
el cas és que
aquesta setmana
concretament
es compleix
el bicentenari
del final
del viatge
d'aquest primer viatge
de l'Alivei
ara sabem per què
ens parla de l'Alivei
entre altres coses
que a mi m'encanta
que ho facin
i que no s'acompleix res
avui és dia 15
demà passat
es compleix el bicentenari
del retorn de l'Alivei
el divendres
exacte
llavors
no, dijous
avui és dimarts
avui és dimarts
dijous, tens raó
doncs
per això d'una manera o altra
servia l'excusa
d'aquest viatge
de més de 5 anys
que va tenir
a principis
del segle XIX
un viatge de 5 anys
sí, d'anar i tornar
comptant d'anar i tornar
no va ser
el seu únic viatge
va haver un segon viatge
en aquest cas
ja
sota les ordres
napoleòniques
aquest personatge
era increïblement
hàbil
és a dir
en aquest cas
ja
en plena ocupació
i sota govern
napoleònic
doncs
és nomenat
per anar
bueno nomenat
no sé si és la paraula
va de viatge
novament cap a l'Orient
i
doncs
és
diguéssim en aquest cas
el servei de les ordres
napoleòniques
en aquest cas
no va com a Ali Bey
sinó que va
com a Ali Otman
que és curiosament
un altre dels renoms
que utilitza
al llarg de la seva història
i en aquest cas
també
va avançant
però arriba
de Mas
només i allà
es posa malalt
i mor
és a dir
en aquest segon viatge
és a dir
mora
en plena feina
podríem dir
aquest senyor
hi ha tot un munt
de llegendes
també
sobre
sobre la seva personalitat
entre altres
algunes sobre
aquesta doble
doble personalitat
més que personalitat
perquè
la llegenda diu que
quan va
quan va morir
no
li van descobrir
doncs
que portava
penjada
una creu
realment
amagada
no seu cos
hi ha diferents
inflexions
també
que
d'una manera o altra
intenta
provar
la veritable fe
que tenia ell
en el cristianisme
malgrat que la seva vida
havia estat
tota una sèrie
havia fet vida
de musulmà
sí
perquè jo m'imagino
que cada país que anava
complia amb la ritualitat
amb tot el que implicava
ser musulmà
sí sí
ell
fins i tot
se sap
que havia estat
batejat
hi ha un acte
si no m'equivoco
de bateig
de pocs anys
pocs mesos
després d'haver nascut
el 1767
que es conserva
a l'arxiu històric
de la ciutat de Barcelona
i que
no deixa de ser
cursa
i després hi ha tota
una altra
mitologia
també
sobre
com va morir
sembla que realment
diuen
que el van
enverinar
és un personatge
que
entre les diferents
versions
que ens han arribat
doncs sembla que
va morir
enverinat
per algun dels seus amics
de Quebec
home
doncs amb aquests
com aquests
sí
hi ha molts
jo
aquesta història
que hem explicat
hi ha moltes edicions
jo els recomano
doncs que
hi ha molts detalls
en tots els idiomes
m'ha sobtat
perquè hi ha
en francès
en anglès
en alemany
en italià
la primera
en català
és
una de les primeres
en català
dels seus viatges
del 1907
està editada
per tipografia catalana
en fi
tu abans
comentaves
d'una edició
més recent
de Rafael Dalmau
o de Teo
si no m'equivoco
i després
una novel·la
de l'Albert Salvador
sobre el personatge
sobre el personatge
de l'Ibello
és una novel·la
que no són
les cròniques
de viatge
ni la biografia
autoritzada
és una novel·la
molt entretinguda
molt distesa
i el que
més enllà
del que hi hagi
de verosimilitud
de la realitat
de la història d'ell
és la part més anecdòtica
i més atractiva del personatge
doncs també
la reflecteix
la propera setmana
llibres
sí
avui hem fet aquest antecedent
perquè tothom
s'ubiqui
i mira
ja hem anat començant
el nostre viatge
recordem la música
que està sonant
de fons
Luis Delgado
Tanger
és que és molt bonica
la gent que li agradi
aquest tipus de música
està molt bé
doncs mira
avui hem celebrat
un bicentenari
un bicentenari
en guanyat
ens toca un altre
quin?
el de la guerra del francès
també haurem de dir
alguna cosa de Jaume I
no ho farem?
home sí
però jo vull fer
Jaume I
però la vida
la part popular
no em vinguis amb històries
podem tocar els espionatges
de Jaume I
també
que va tenir el seu
i ja no et dic
la seva vida personal
que sabem que va ser
apassionant
Jordi Bertrand
moltíssimes gràcies
de veritat
i ens retrobem
la propera setmana
bones prèvies
de Sant Jordi
igualment
adeu-siau

Fins demà!