Sintonia de Tertúlia en aquest matí de dijous.
Temps per comentar algunes de les notícies més destacades
que us estem explicant aquest 27 de març.
Una Tertúlia avui amb quatre convidats,
els periodistes Tomàs Carot i Octavi Saumell.
Tomàs Carot és de l'empresa de comunicació PIC.
Tomàs, bon dia.
Bon dia.
L'Octavi Saumell és periodista redactor
de la secció de local del Diari de Tarragona.
Boc dia, Octavi.
Hola, bon dia.
I a banda dels dos periodistes tenim un advocat,
com és l'Antoni Sales.
Antoni, bon dia.
Hola, molt bon dia.
I també la responsable de l'àrea de transports
del sindicat UGT, Núria Palaí.
Núria, també bon dia.
Bon dia.
Doncs amb aquests quatre convidats
comentarem algunes de les notícies.
Avui l'aigua i els habitatges,
és a dir, el tema dels pisos,
tornen a estar presents
en el panorama informatiu de la jornada.
També parlarem del furti de la reina
per una informació que publica avui el Diari de Tarragona.
Però, si els sembla, comencem parlant de l'aigua,
perquè ahir va haver-hi una reunió dels responsables,
dels màxims responsables de l'ACA,
de l'Agència Catalana de l'Aigua,
amb la Unió de Pagesos, aquí a Tarragona.
una reunió en la qual l'ACA ja va confirmar
el que s'està especulant des de fa setmanes,
que és que mitjans del mes de maig
començarà a portar-se aigua amb vaixell
des de l'àrea del camp de Tarragona
fins a Barcelona.
Se n'extraurà, sembla, com a màxim,
fins a 4,4 hectòmetres còmics
procedents dels pous de la ciutat de Tarragona,
també de la ciutat de Reus,
i els procedents de la indústria química.
Tot això, com dèiem,
ho va confirmar el director de l'ACA
ahir en una reunió amb la Unió de Pagesos.
Més enllà d'aquesta reunió ja saben
els nostres contartulis i els nostres oients
que portem uns quants dies
amb declaracions i contradeclaracions
i polèmiques sobre possibles captacions d'aigua
del riu Segre o d'altres sistemes
per portar aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona
davant d'aquesta situació d'extrema sequera.
En fi, tota aquesta polèmica de l'aigua,
com la contemplen?
Tenint en compte que sembla més
una polèmica territorial que no pas una altra cosa.
A veure, aquí comença. Tomàs.
Que l'aigua serà un dels motius de guerra
és el segle XXI,
és una cosa que es deia el segle passat
i ja som al segle XXI
i comença...
I ja estem en plena guerra.
Exacte, comença a notar-se.
Un tema així és sensible i delicat
i en el moment en què es comença a polititzar molt
és fins i tot perillós
per les confrontacions que pot generar el territori
i sobretot suposo que la calma, la serenor
ha de presidir bona part de tot.
Què ens trobem?
Per exemple, al nostre territori
hem de fer memòria històrica
i oblidar, no oblidar,
vaja, al 79, quan aquí l'aigua era salada,
però en qualsevol cas
estàvem millor carreus que no tenien aigua.
Per tant, aquesta solidaritat obliga
i també hem de no oblidar la sostenibilitat.
És a dir, és un bé escàs,
cada cop hi ha més població,
més consums d'aigua
i per tant hem d'apuntar cap a un ús responsable
i eficient de l'aigua.
Això també salvant aquestes premisses,
lògicament,
i tenint en compte que és segons sentit,
em sembla que avui,
que és una sequera com no havia hagut
el territori des del 1912,
és a dir, gairebé fa un segle,
aquest índex de manca de pluges i de sequera,
doncs en tots aquests elements,
molt acuradament,
i evitant la confrontació de territoris i sectors,
i d'interessos dels sectors,
doncs s'ha de ser curós
i atendre les necessitats.
També vol dir que les polítiques
han de tenir previsions
i, per exemple,
els pagesos que es queixen
sense entrar,
si en raó o sense,
de les seves necessitats d'aigua per rec,
val a dir que potser les polítiques
no han estat les adequades
per regadius eficients,
no?, per exemple.
En fi, més opinions.
Va, Núria, o Antoni,
o Octavi, com vulgueu.
Sí, jo coincidixo parcialment amb tu,
però només parcialment,
t'explicaré el per què.
Jo crec que si hi ha una guerra de l'aigua
és perquè els polítics s'han volgut.
Coincideixo amb tu
en què això és un tema
que ja va començar fa molt de temps,
que fa potser un segle
que s'està parlant de l'aigua,
els pagesos parlen de l'aigua
des de fa moltíssim temps,
i és una autèntica llàstima,
i això crec que s'ha de fer
una reflexió molt profunda al respecte,
de que per què,
durant un segle,
l'aigua,
i a Tarragona especialment,
hem patit sequeres regulars,
no s'ha abordat una solució definitiva,
però definitiva significa
que totes les forces polítiques
arribin amb un acord,
amb un consens,
que si la via és l'aigua del mar,
doncs que sigui la via definitiva,
si la via és l'aigua de l'Ebre,
que sembla que no ho sigui,
si la via és portar l'aigua del Rodano,
del Roina,
que s'abordi,
i que s'abordi d'una forma definitiva,
perquè no podem estar cada quatre anys
en una discussió
que sigui l'aigua per aquí,
l'aigua per allà.
No podem estar aquí,
tot això serà que Barcelona
estigui patint aquesta sequera.
No podem estar ara pendents
que s'ha d'una aigua a Barcelona,
per descomptat,
que s'ha d'una aigua a Barcelona,
no poden patir aquesta gent la sequera,
però els polítics
han d'abordar d'una forma definitiva
en ple segle XXI
aquesta solució,
no la poden deixar
en mans de la ciutadania
la responsabilitat
que també respecta el consum.
El que s'ha d'abordar
és per part dels polítics
una solució definitiva,
costi el que costi
avui en dia el segle XXI.
A veure,
jo trobo una manca
de perspectiva
amb la que ha de ser política,
no la que hi ha en aquests moments,
sinó de la que hi ha hagut
enrere.
A veure,
estem en un país mediterrani,
estem en un país
on no hi ha aigua.
Què ens hem dedicat?
A fer casetes
amb el jardinet
i no sé què,
grans extensions
de gespa
al mig de Barcelona
perquè queda molt bonic
el Parc de la Ciutadella
tot en gespat.
Sí, més individuals.
Llavors,
ens estan traslladant
una espècie de responsabilitat
a la població
que hem d'estalviar aigua
quan no s'han posat
els mecanismes
històricament
perquè ho anem fent.
A mi em farà ser
quan diuen
no,
és que els jardins
es reguen
amb aigües
de la pluja
i amb aigües residuals
i amb aigües depurades.
Dius,
sí, sí,
però a veure,
potser si algú
alguna vegada
hagués tingut la consciència
que estem
en un país mediterrani
i que hi ha estacions,
que hi ha pics
on hi ha sequeres,
aquesta aigua
no la podríem fer
amb un doble sistema
que anés només
pels lavabos,
no per us de boca,
sinó per lavabos.
Sí,
hauríem de fer
que en onades noves
i hauríem d'encarir
les construccions,
però jo el que
a vegades reclamo,
dic,
tota la classe
i generalitzo,
i a més
dic per endavant
que jo soc una fan
de la classe política,
no els vull tirar
amb cara
el de llogues,
però potser
podríem agafar
dos dies cada mes
i en lloc
d'anestar fent
actes,
inaugurant,
mítings
i no sé què,
aquests senyors
no podrien sortir
i agafar perspectiva
del que és
la voràgina
del dia a dia
i veure aquestes coses?
La sequera
no és una cosa
que ara ens la trobem
d'avui per demà
sobre la taula,
és una cosa
que ve de fa
de tota la vida,
ja estem al Mediterrani
i no ens hi han posat
avui per demà.
Octavi.
A veure,
jo estic d'acord
amb la Núria
que potser ha faltat
planificació
al passat
i és una mica
indignant
que ens diguin
que el ciutadà
consumi menys aigua
quan a Badalona
s'estan perdent
4 hectòmetres cúbics
a l'any
des de fa 3 anys
per manca
de manteniment
de les instal·lacions.
El consum mitjà
de les persones
doncs
no sé si que era
de 200 litres al dia
i en fi
el problema de l'aigua
ve de lluny
l'any 95
Tarragona
va enviar
14 hectòmetres cúbics
a Mallorca
que aquesta quantitat
crec que és el triple
del que s'enviarà
com a màxim
ara
a Barcelona
crec que en aquest cas
també
potser si no hagués
coincidit amb eleccions
no s'hagués fet
tan gran
aquest tema
perquè
els 4,4 hectòmetres cúbics
són un màxim
i serà
doncs
fins que ja vagi
la desal·ladora
del Prat
em sembla
i mentre duri
el decret de sequia
i també
l'ACA farà una inversió
a Tarragona
em sembla que són
2 milions d'euros
a l'any
que això
a la llarga
permetrà també
que Tarragona
agafi menys aigua
de l'Ebre
que l'Ebre està
en una situació
molt preocupant
perquè ja està
més baix
del límit ecològic
està 98 metres cúbics
per segon
quan hauria d'estar
a 100 metres cúbics
i
en fi
a mi em sorprèn
que hi hagi partits polítics
que ara es posicionen
en contra
d'enviar aigua a Barcelona
quan l'any 2000
em sembla
van votar a favor
del pla hidrològic nacional
però justament
això
últim que comenteu
en fi
més enllà
que hi hagi
o no planificació
o n'hi hagi hagut
és que justament
l'aigua
s'està convertint
en una mena també
de pim-pam-pum polític
entre govern i oposició
entre el que deien abans
i el que diuen ara
uns i altres
i sembla que pot anar això
ser una picabaralla política
claríssima
amb plataformes
i coordinadores
a favor o en contra
de determinades posicions
aquest és una mica
el drama
i a veure
estic d'acord
en que els polítics
són els que han de prendre
les decisions
i també que no s'han de traspassar
responsabilitats
als ciutadans
jo em referia
als ciutadans
en el sentit
que no sé
històricament
i vivint
en un país mediterrani
com vivim
per exemple
els consums
d'aigua
als anys 60
70
eren vinsos
i era un indicador
de país subdesenvolupat
i eren passat
a l'extrem contrari
i és a dir
no és restricció
sinó
us eficient
és a dir
la gent
per exemple
el clàssic
de netejar-se les dents
amb l'aixeta oberta
clar això
per economia d'escala
multiplicat
per la població
és brutal
que s'han d'invertir
en la construcció
i pot encarir
bueno
depèn
perquè a la millor
no està al billar termini
igual que
igual que l'aïllament
en quant a la calefacció
això és la sostenibilitat
vull dir
no és gastar més
és invertir en futur
segons com es minen les coses
no
per altra banda
en quant a qüestions polítiques
per exemple
el tema
de l'aigua
de l'ebre
aquí
o sigui
el consorci
mal dit
transbassament
perquè jo vaig viure
el que va ser
la guerra
del trasbassament
que volien portar
aigua a Barcelona
i eren
com a
sis vegades més
de l'actual
avant
la dècada del 70
i això va ser
sense que
sigui un consens total
si va haver
un cert equilibri
de posicions
entre partits
i territori
i a més
si es mira històricament
va ser
entenc jo
i aquest potser seria
el missatge
i punt de partida
d'una revisió
d'aquesta nova cultura
de l'aigua
un inici
de la nova cultura
de l'aigua
en el sentit
que no es detreu
aigua del riu
sinó es fa una inversió
per revestir canals
i recuperar aigua
i aquí s'aprofita
aquesta aigua
és a dir
no és una detracció
i que
a l'ebre
des de Tortosa
en avall
es miren
la detracció
que hi ha
riu amunt
perquè clar
l'efecte es pateix
avall
i en lloc
de centrar-se
en els
quatre
metres cúbics
per segon
que arriben aquí
que no arriben
al 100%
doncs que reivindiquen
els milers
que s'extreuen
riu amunt
i que perjudiquen
el cavall ecològic
un últim punt sobre això
si em permeten
si volen comentar-ho
en el sentit que clar
s'està parlant també molt
aquests dies
que estem davant
d'una situació puntual
o extraordinària
però en fi
ja veurem
si és extraordinària
o puntual
aquesta sequera
o en fi
les conseqüències
del canvi climàtic
ens porten a que justament
en fi
no sigui precisament això
i que estiguem a l'inici
en aquest segle XXI
d'una situació
de molta més sequera
que la que hem patit
històricament
aquesta és la qüestió
la qüestió és que
si totes les persones
que estan prenent avui en dia
per part dels polítics
i per part de les administracions
són solucions definitives o no
la qüestió és
està clar
que hem de fer
una nova cultura de l'aigua
per això s'ha acabat
el llançar l'aigua
com abans
però també s'ha acabat
el llançar la llum
o totes les coses
que són d'alguna forma escassa
però les mesures
que s'han de prendre
o que s'estan prenent actualment
són les adequades
per als propers 50 anys
podem fer un anàlisi
no només pels 4 propers anys
sinó per més endavant
està clar
m'estaves dient
que avui per avui
l'aigua de l'Ebre
són 98 metres
metros cúbics
metros cúbics segons
sí, correcte
però segons sortia
les notícies ahir
a Navarra estan
baixant ara
800 o 900
o sigui s'ha desbordat
per les pluges
els últims dies
correcte
això que significa
que està clar
que l'Ebre
té moments
que manca aigua
està claríssim
està claríssim
però també és una llàstima
que aquesta aigua
que està baixant
es perdi cap al mar
jo no estic dient
que es faci un desbassament
el que estic dient
és que s'estudiï
amb profunditat
i es prenguin mesures
i que es prenguin
decisions que siguin
per al futur
si la decisió és una
doncs que es prengui
però que sigui
amb acord
de totes les forces polítiques
d'acord
és possible?
no, jo
no crec que estiguem
consens
és possible
en tema de l'aigua
que és un tema
tan sensible
sí, però és que
jo no crec que s'estigui
fent ara
a nivell polític
la guerra de l'aigua
sinó que
qualsevol tema
que afecta la societat
s'està utilitzat
per part de la classe política
per fer una guerra
en aquest moment
toca l'aigua
però la setmana que ve
doncs tocarà
un altre tema
i d'aquí
doncs tres
doncs l'altre
i no crec que en aquest moment
sigui l'aigua
la guerra
sinó que és
la cultura
en la qual
ens hem instal·lat
de poc concepte
de país
de poc
doncs només guerra
entre partits
que ja n'hi ha prou
perquè el govern
digui ja
perquè l'oposició
digui bé
som incapaços
ni en temes de finançament
ni en temes
d'absolutament res
doncs anar tots
tots a la una
i penso que
hi ha temes
de país
importants
com
en aquests moments
tenim sobre la taula
l'aigua
però n'hi ha molts més
que som incapaços
doncs d'agafar el consens
perquè no sigui
que si jo que soc oposició
dic tu govern
tens raó
doncs em tilli
de què faig
el que passa és que segurament
més el tema de l'aigua
té aquesta sensibilitat
territorial
territorial
barra sentimental
pròpia
que afecta molt
ell me feia pensar
ara que
la meva àvia sempre deia
a la voreta del riu
no t'hi facis el niu
doncs
sí
doncs a Cantàbria
ara tenen un aigua
però és que
és que és tan senzill
com
com veure
l'orografia del país
veure
on estem
doncs que hi ha
moments que pluja
que plou
hi ha enriuades
home
tots veiem el maresme
que dius
però seran rucs
deixar el cotxe a la riera
aquesta gent
que cada setembre
se'ls enduen els cotxes
sí
doncs
em sembla que
jo a vegades apelo molt
al sentit comú
amb aquests temes
penso que em falta
a vegades dels polítics
que toleren construccions
a la mort
i tal
és tota la
estem fent
casetes
i més casetes
i més casetes
amb llocs
doncs que històricament
han sigut rambles d'aigua
dius
doncs bueno
alguna cosa més
Octavi o Tomàs
per acabar
o obres o modificacions
que per exemple
et provoquen
les rierades
de fa dos anys
perquè fas un talus
aquí
que no sé què
que patatim
un moret petit
i llavors
et trobes un polígon
que
a nivell local
tu creus
per ser
a nivell local polític
tu que segueixes
l'actualitat
amb això
també serà motiu
de pim pam punt
i tant
sí perquè ja ho hem vist
no
ja tenim
partits a favor
partits en contra
govern o oposició
fins i tot tenim
plataformes o coordinadores
l'aigua no ens la prendran
em sembla que es diu una
sí sí sí
crec que en aquest cas
com deia la Nori
doncs s'han prioritzat
els temes de partit
per sobre dels temes
de país
jo crec que
pel que deia
l'Antonio
del tema
de la nova cultura
de l'aigua
crec que
està molt bé que la gent
estalviï a aigua
però aquí el que realment
s'hauria de fer
és fer una inversió
en el manteniment
de les instal·lacions
perquè em sembla
que es perden el 10 o el 12%
de l'aigua
dels pous
es perden
per les males canalitzacions
que tenim
i això realment
és molt preocupant
i d'altra banda
jo espero que sigui
una mesura
temporal
aquesta d'enviar aigua
però també hem de tenir en compte
que
l'altra opció
que és enviar aigua del Roina
doncs si avui
es decidís
portar aigua del Roina
tardarien 14 anys
a portar-la
amb la qual cosa
doncs
tenint en compte
que les instal·ladores
estan al 2009
que només s'enviarà aigua
doncs mentre es duri
el decret de seguia
doncs crec que és una solució
que si és temporal
jo la dec viable
és clar que del tema de l'aigua
hi haurà aigua
i que hi haurà aigua
aigua de l'aigua
proposte de l'aigua
de l'aigua
de l'aigua
de l'aigua
han caigut
d'una manera espectacular
avui tota la premsa
ve amb aquestes dades oficials
del passat mes de gener
que diuen que gairebé
ha caigut un 50%
respecte al mateix mes
de l'any passat
en fi
jo crec que això
no sorprèn a ningú
tot i que segurament
veureu avui a la premsa
a la televisió
i a tot arreu
com a gran notícia
de portada
doncs en fi
tot això també té
fins i tot
les seves repercussions
en temes de finançament
del govern
ara comentava la Núria
que hi ha un tema
de finançament
també clau pel país
que és el tema
del finançament
recordem que bona part
dels impostos
que recapten la Generalitat
són gràcies
a aquestes operacions
de compra-venda d'habitatges
algun comentari
Antoni
sobre el tema d'això
era previsible
no sé si amb aquestes dades
tan alarmants
previsible no ho sé
sembla ser que sí
però des de sobte
era molt anunciat
perquè portem ja
no sé quants anys
que tothom estava anunciant
si se'n recordeu
del banc d'Espanya
ja s'estava anunciant
de totes les entitats financeres
s'estava anunciant
del govern s'estava anunciant
o sigui que l'anunci
fins i tot jo creia
quan estàvem
en plena
de la gent immobiliària
que la gent volia
que arribés
perquè es complissin
d'alguna forma
les expectatives
perquè portava molts anys
que deia
arribarà, arribarà, arribarà
però no arribava
per mi el preocupant
és que això ha arribat de cop
ha estat una esgotada tremenda
que això ha anat acompanyat
d'una crisi immobiliària
perdó
d'una crisi immobiliària
a més a més
d'una crisi financera
que això
per nosaltres és novedor
és novedor
i que encara
no sabem
quin serà
el punt d'inflexió
o sigui que estarem
en un punt
de baixada
clara
però no sabem
si encara continuem baixant
poc o molt
i això és el preocupant
i que no es prenguin
mesures urgents
urgents
per part
de qui es tingui
de prendre
també és preocupant
jo crec que es haurien
de prendre mesures
urgentíssimes
per intentar pal·liar això
perquè això és una cadena
tu ho estaves dient
la Generalitat
els ajuntaments
amb els impostos
clar
si arriba una mica
l'atur
no es podran pagar
les hipoteques
si s'ha de una roda
i no sabem
on acabarà això d'aquí
i clar
si no es prenen
mesures urgentíssimes
pot ser encara
molt més dur
Núria
és que
tornem a estar
una mica
amb el mateix
amb el mateix
que l'aigua
vols dir?
sí
algú té clar
quants habitatges
necessita aquest país
per la gent que som
hem estat
construint
d'una manera
desorbitada
hem estat fent
habitatges
vinga
a veure qui la pot fer
més grossa
si aquest val 55 milions
l'altre en val 60
si l'altre
hem anat fent
una espècie
de la famosa
bombolla aquesta
i algun dia
havia de petar
però és que
les conseqüències
no són només
a nivell
de recaptació
dels ajuntaments
o de la generalitat
hi ha molts llocs
de treball
en aquests moments
a la construcció
l'altre dia
en un debat
en una televisió
em deien
bueno
doncs farem
obra civil
i dius
home la solució
no és fer obra civil
el que
no podem estar fent
obra civil
per fer obra civil
perquè absorbi
la gent
que surt
de la construcció
per tant
és que
hem fet cases
hem fet pisos
hem fet pujar
els preus
hi ha molta gent
que estava dient
mona ja em compraré
un pis
quan baixin els preus
és que
fins i tot
em fa gràcia
avui
sentia un anunci
d'una entitat financera
no em feu dir
quina era
que deia
nosaltres et donem
el pis que tu eligeixis
i et donem
dos anys
perquè venguis
el teu de propietat
quan trobis
la condició
més avantatjosa
no?
dius
home on estem anant?
on estem anant?
Tomàs
si ja l'únic que falta
és socialitzar
les pèrdues
dels bancs
que pobrets
hòstia
hi ha
no sé
els bisbes
aquests que surten
haurien de fer
una proclama
dient que
és pecat
que hi hagin
aquestes pèrdues
pels bancs
és l'únic que falta
ja en aquest escenari
perquè
la bufolla
immobiliària
era evident
però és que
els beneficis
dels bancs
que anaven creixent
i el 30%
i el 30%
cada trimestre
clar
això sí que també
és insostenible
i ara
de cop i volta
pam
ja no hi ha diners
ja no concedeixen hipoteques
ja no perquè
hi ha un risc
fins ara no l'hi havia
perquè
si la gent
escolta
el 80%
del sou
el dedica a la hipoteca
a 40 anys
l'expectativa
de vida ha creixut
cap problema
ara correm-hi tots
també aquí
s'hauria d'intervenir
en els poders econòmics
però clar
qui és
els que els perdonen
els crèdits
qui són
no són
no són els que paguen hipoteques
Octavi
no crec que ja s'ha dit tot
era
previsible
que arribes
en aquesta situació
i la veritat
és que
per exemple
joves com jo
és pràcticament impossible
poder accedir
a un pis
de propietat
i en fi
que sigui
i li veieu
una sortida
relativament ràpida
o anem
justament
en caiguda
lliure
perquè fins i tot
avui
amb aquestes dades
fem públiques
aquestes dades
encara pot crear
una síndrome
una situació psicològica
generalitzada
jo no sé si dir-ne de pànic
potser això és excessiu
però sí d'una por general
en fi
a ficar-se en aquest món
de comprar un pis
perquè el banc
no dona els diners
en hipoteca
en presta hipotecari
en fi
no sé
el problema per mi
és aquest
avui per avui
la gent està
neguitosa
la gent té por
d'abordar una inversió
que com tu estaves dient
és una inversió
per molts anys
i clar
fins que no estigui
absolutament tothom tranquil
doncs això crec que no s'arreglarà
respecte al tema
que comentaves tu
abans
que els bancs guanyaven molts diners
i certament això és veritat
però també s'ha de dir tot
guanyaven molts diners
moltíssims diners
això potser era
fins i tot escandalós
però pagaven els seus impostos
i pagaven un tipus del 35%
els seus impostos
o sigui
a més guanyaven
més pagaven
però a mi els bancs
no em fan por
a mi els bancs
si ara perden diners
o es tanquen
o el que sigui
el mercat sol
s'ajustarà
a mi em fa por
doncs que arribi l'atur
que aquest atur
provoqui
problemes socials
per a immigració
que determinats barris
es converteixin en marginals
a mi això és el que em provoca por
que un banc guanyi més diners
o menys diners
que al final
paga els seus impostos
i genera riquesa
a mi això
no em preocupa gaire
no jo ho dir
en el sentit
que per exemple
tant als Estats Units
com a Anglaterra
hi ha hagut mesures
per a socialitzar
les pèrdues dels bancs
per tant
si aquesta ha de ser
la solució dels polítics
que no ens toquen
com estem
que segueixin guanyant
els bancs
però que no ens facin
ara partíceps del desastre
que també han contribuït
a generar
històricament
també va passar això
a Espanya
si se'n recordeu
en l'expropiació
de Romassa
i el Banc Atlánting
també va ser una cosa
semblant amb aquesta
i també va ser una cosa
semblant amb aquesta
la intervenció
de la Banca Catalana
o sigui d'alguna forma
l'Estat
quan ha tingut
que intervenir
ja ha intervingut
o sigui
no ha deixat
de la mà
i ha abandonat
absolutament
a tots els sectors
financers
la qüestió és aquesta
que els bancs
s'ajustaran sols
però els particulars
què passarà
aquesta situació
de crisi
o de desacceleració
econòmica
en fer de la que
parlem ja des de fa setmana
suposo que també serà
un tema
com dèiem abans
de l'aigua
que encara evolucionarà
força durant els propers mesos
ja en la recta final
de la tertúlia
els hi proposo
també parlar
d'una informació
que publica avui
el directe raó
de fet
l'Octavi
és l'autor
d'aquesta informació
relacionada
amb el fortí
de la reina
ahir hi havia
una reunió
de la mesa
de contractació
on van rebrillar
sis ofertes
sis empreses
que han presentat
la seva oferta
per enterrocar
el fortí
això què significa
Octavi?
per treure el restaurant
de l'interior
això d'enterrocar
el fortí
ho diem molt
alegrament
i hem de ser precisos
que és un pas
més
per complir
amb la llei
administrativa
pel que fa
als monuments
protegits
per la Generalitat
està clar
que no es pot treure
el restaurant
alegrament
s'ha de respectar
el monument
i en fi
aquesta mesura
va en paral·lel
al fet que l'Ajuntament
continua lluitant
perquè aquest negoci privat
continuï
en aquest bé públic
el tema ara està
la comissió jurídica assessora
que s'ha de posicionar
al principi
no ha de faltar gaire
és un tema
que fa 18 anys
ja ha acabat
i que
els mitjans
hem dit mil vegades
que era l'últim
recurs
legal
i que
donaven per perdut
però
en fi
doncs
per això
Octavi
perquè la gent
ens entengui
això què vol dir
que
ja no hi ha marxa
enrere
definitivament
i que
en fi
el procés
d'interrogament
es farà
de manera
no
no té per què
perquè ara si la comissió jurídica
assessora
que és un òrgan
independent de la Generalitat
que és la Generalitat
qui té la competència
en última instància
en matèria d'urbanisme
doncs dictamina
que es pot requalificar d'ofici
aquells terrenys
doncs teòricament
si el jutge ho veiés bé
doncs es podria encara
doncs tirar enrere la sentència
tu ho has dit
Antoni
tu que ets advocat
tu ho has dit
avui per avui tenim
al damunt de la taula
una sentència
i una ordre
d'execució
d'aquesta sentència
si la Generalitat
requalifica aquest terreny
i es pot
exercir
una utilitat privada
sobre el mateix
doncs
suposo que el jutge ho valorarà
però tu ho has dit
avui per avui
el que tenim és
una ordre d'enrere
amb una sentència
i una execució
de la sentència
o sigui que
això s'ha de complir
que per això
si us en recordeu
hi havia aquelles multes famoses
a l'alcalde de la ciutat
perquè no estava complint
aquesta sentència
o sigui que
si no complint
ja que tenim les sentències
no sabem
com aniran les coses
però
és a dir
des del teu punt de vista
no hi ha marxa enrere
des del meu punt de vista
està clar
i sí que tenim una sentència
que s'ha de complir
aquesta sentència
hi ha sis sentències
de fet
entre el Tribunal Suprem
el Tribunal Superior de Justícia
sí
però l'última de totes
i a més a més
l'execució de l'última de totes
i la multa
l'execució
o sigui
la sanció pecuniària
per
l'execució d'aquesta sentència
és la definitiva
una altra cosa
és que es torni a valorar
però avui per avui
tenim això
tenim això
i no tenim altra cosa
Núria
algun comentari de l'embolic
no
el comentari
és fins i tot
una conya
perquè ja estic veient aquí
una cronologia
que el col·laborat aquest
del Fortí de la Reina
va començar l'any 87
i dius
ostres
hi ha gent que
allò que dèiem
que sempre
ja ha nascut amb democràcia
i ja està votant
doncs hi ha ciutadans de Tarragona
que han nascut amb embolic
que van néixer
amb un conflicte
del Fortí de la Reina
i encara no està res
i han votat
amb el Fortí de la Reina
Tomàs
tu que també tens perspectiva històrica periodística
que et sembla que t'embolic
jo m'ho he comentat tantes vegades
que dius
val
hi ha sentències
la llei està per complir-se
i de manera exemplar
les administracions
i les autoritats
han de ser els primers
ara bé
i no ho estem fent
doncs de manera exemplar
tenint en compte
que estem endarrerint
tot el que podem
vist
el que també hem dit
des del primer dia
que realment
la reconstrucció
i l'ús que s'ha donat
encara que sigui privat
i això
aquí podria estar
potser el debat
però dius
això està complint
una certa funció social
perquè Tarragona
no tenia
ara és diferent
un espai
per a fer
events multitudinaris
i que té
una certa qualitat
de servei públic
això podria ser motiu
per a que es requalifiqués
i tot això
és a dir
que les lleis
van tan lentes
de vegades
que van en contra
de
és a dir
si ara s'enderroqués
i després
vingués la resolució
que dius
no això es pot requalificar
i tal
són 600.000 milions
600.000 euros
600.000 euros
600.000 euros
que paga
que paguem els ciutadans
de Tarragona
perquè
el propietari
no vol pagar-los
tu com ho veus
tenim un advocat
aquí davant
i crec que
la pregunta és
per què l'Ajuntament
ha d'assumir aquests diners
és subsidiar
i el que vindrà
en cabat
perquè segurament
el propietari
demanarà responsabilitats
a l'Ajuntament
per la concessió
de la llicència
d'activitats
el que passa
és que en aquests mateixos estudis
l'alcalde de Tarragona
el Josep Félix Ballesteros
va anunciar
que aquest restaurant
no havia passat
l'acte de comprovació
de qual cosa
la seva licència
sobre això
sé que hi ha discussió
sobre si està
la primera ocupació
donada
o la primera ocupació
no donada
això què vol dir Antoni
perquè la gent ens entengui
però la primera ocupació
devia ser l'any 87
mare de Déu Senyor
no conec el tema
o sigui que només puc parlar
només puc parlar
de lo que ha sortit publicat
per la premsa
però està clar
que quan una activitat
s'engega
té diversos processos
el primer procés
que té per descomptat
és la llicència d'obres
i han acabat
que això s'acaba
amb una llicència
de primera ocupació
respecte a l'obra
pròpia ben dita
però també hi ha
una activitat
i això té
el seu desenvolupament propi
i això acaba
amb una llicència
d'activitat
jo recordo
el que va sortir
el diari publicat
que hi havia
una discrepància
respecte a si estava
aconseguida
una llicència
d'activitats
o una llicència
de primera ocupació
que no
crec que no hi havia
perquè hi havia un problema
en qualsevol cas
ja per acabar
que ens queda només un minut
vostès serien partidaris
a nivell personal
com a ciutadans
d'allargar el procés
tot el que calgui
o assumir-ho
i fer l'enderrocament
a partir del procés
i seguint
la sentència
que hi ha
Antoni
ara com a ciutadà
més que com a advocat
jo seria partidari
que si això
té interès
per la població
s'intenta ser en un acord
Núria
sí
però és un negoci privat
és un negoci privat
en el qual la gent
es lucra
o sigui
hi ha una gent
que es lucra
en això
Tomàs
municipalitzar
és una empresa mixta
què vols dir
que l'ajuntament
es dedica a muntar restaurants
si hi ha possibilitat
de salvar-ho
de salvar-ho
i potser
reorientant
el negoci
Octavi
crec que s'ha de tirar pàgina
i si ho volgués
posar un restaurant
al mig de l'amfiteatre
no em deixarien
i per tant
tu series partidari
de decidir
que una d'aquestes empreses
de passar pàgina
ja d'una vegada
i acabar amb aquest col·laborat
que realment ho és
20 anys
més de 20 anys
21 anys
amb aquesta qüestió
en fi
avui hem parlat d'aquells temes
que segurament encara tindran
una certa continuïtat
en properes tertúlies
el tema de l'aigua
el tema dels habitatges
i el del fortí de la reina
Tomàs Carot
Octavi Saumella
Antoni Sales
Núria Palai
gràcies a tots quatre
per venir al matí
de Tarragona Ràdio
i fins la propera
bon dia
gràcies.
Gràcies.
Gràcies, Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies, Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies a patronată-la.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bàcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies a fighters.