La una del migdia i gairebé set minuts,
recte final del matí de Tarragona Ràdio
d'aquest dijous, un dia
amb sol, amb temperatures
això sí baixes, però en fi, ni de bon tros
les d'ahir, un dia que convida
a fer una passejada després
del fred hivernal que vam tenir ahir
de les pluges, de les nevades, que fins i tot
van caure en diferents punts
de les comarques a l'interior de la demarcació
avui la veritat és que tenim un dia esplèndid
pel que fa a la visibilitat
ha bufat el vent del nord, es nota que està bufant
això ens deixa un cel
clar, blau, un bon sol
i un bon dia segurament, sinó aquest
altre segurament que trobarem per fer
una de les nostres passejades. Ara és el moment
d'obrir l'espai itinerari
per Tarragona que fem en col·laboració
amb l'àrea municipal de Medi Ambient
de l'Ajuntament de Tarragona i amb la presència
cada dijous en aquests estudis de l'ambientalista
Ferran Aguilar. Ferran, molt bon dia
Hola, molt bon dia. Avui fem
el quart itinerari d'aquests
itineraris, d'aquests recorreguts
dissenyats per tu mateix en col·laboració
amb l'àrea municipal de Medi Ambient
i avui farem la visita
al parc del Pont del Diable, un parc
que combina més la història
i el Medi Ambient. Sí, com diu el seu nom
aquí tenim aquest binomit tan interessant
d'arqueologia, història
i natura
combinat a més amb una
amb una llavor que va deixar
el Rafel Puig i Valls
que és una
figura històrica que
no sé si saben els nostres
agents que és el que va instaurar
la festa de l'obra
Ara parlarem i farem el recorregut
a poc a poc, però primer que res
com arribem allà, quines serien les
recomanacions bàsiques, allò, abans de sortir
de casa, les quatre coses que cal tenir
en compte per fer la passeja
al parc del Pont del Diable
Sí, tots els itineraris
que estan amb aquesta guia són
autoguiats, hi ha una fitxa tècnica
en la qual ens explica una mica
què és el que hem de fer
tots són accessibles
amb autobús urbà
Justament aquest, el número 5
i el número 85
són els que tenen parada
ben bé quasi a la porta
Com sempre, hem de portar calçat
còmode, depenent del temps
Ara el temps està molt canviant
és un temps de tardor
força imprevisible
però com són recorreguts
curts, realment
doncs sàpiguen una mica
què és el que passarà
a nivell meteorològic
doncs penso que no hi ha cap problema
és un recorregut
per totes les edats
té aproximadament entre
800 metres i un quilòmetre
en la nitornada
o sigui que és
és molt breu
el temps
més o menys
aproximat
és d'una hora i mitja
hem de pensar que no són
que no són itineraris
per caminar
sinó són per gaudir
lo qual
com t'explicava abans
a micro tancat
doncs la natura
ens ofereix
capítols molt diferents
durant
tots els dies de l'any
llavors no sabem
el que trobarem
tenim un guió
estable
que ja ens marca la guia
però evidentment
podem veure qualsevol cosa
molt bé
recordem també
que és ja un itinerari
auto audio guiat
que en fi
per les persones
que ho vulguin
doncs podran anar fent
el recorregut
i anar escoltant
les explicacions
sí
una de les
de les avantatges
que té
aquest itinerari
és que
entrant a la pàgina web
o al mateix pont del diable
un dels plafons indicatius
hi ha
un número
de
de telèfon
i amb un missatge
SMS
se'ns baixa
automàticament
una
una audioguia
que ens explicarà
doncs el que podem trobar
molt bé
doncs ja tenim
tota la prèvia
de sortida
i ara
ens situem ja
en la parada de l'autobús
perquè d'alguna manera
allà al costat de la carretera
podem dir que comença
comença el recorregut
podem anar en autobús
i allà
a la parada de l'autobús
comença una mica
el recorregut
la carretera
just a la carretera nacional
ens deixarà l'autobús
com deia
el número 5
o el 85
i veurem
que la porta principal
que antigament
estava tocant
a la nacional
es va
quan es va
restaurar
la
el que seria
la finca
una part de la finca
per l'escola taller
del pont del diable
subvencionada
doncs
en fons europeus
i també
per part
de l'Ajuntament
de Tarragona
es va
desmuntar
el que seria
l'entrada principal
i es va
muntar
més
més
a l'interior
aquí començaria
l'itinerari
ja
només
començar
trobaríem
alguna pista
del que seria
aquesta finca
recordem
que era propietat
dels germans
Puig i Valls
el Rafel
Puig i Valls
va ser enginyer
forestal
va ser el que
va instaurar
la festa
de l'arbre
hem de recordar
que va ser
un dels pioners
a Catalunya
a l'estat espanyol
i també
a Europa
on es va
proposar
els primers
espais naturals
un d'ells
va ser
les muntanyes
de Montserrat
a Barcelona
i
bé
doncs
tota aquesta finca
ja es
comença
comença a donar-nos
aquestes pistes
d'aquest amor
a la natura
aquest amor
a la pàtria
des dels primers
jardins romàntics
havia tot un jardí
romàntic
aquí podem trobar
doncs
algun
ja un monolit
on explica
explica
el
el Rafel
doncs
que
bé
que qui estima
els avis
qui estima
la natura
també estima
el país
sempre
amb aquest
amb aquest discurs
perquè estem parlant
a més a més
d'una figura
la de Rafael Puig i Valls
i tot el parc
tota la finca
de finals del segle XIX
finals del segle XIX
exacte
és a dir
hem de parlar
d'aquella època
del noucentisme
ara que parlàvem
dels jardins romàntics
i tal
ens hem de situar
també una mica
en l'atmosfera
pel que hem pogut conèixer
a través dels llibres
de com era l'època
el país
i la ciutat
de finals del segle XIX
estaríem parlant
una mica
fa més de cent anys
sí
exacte
una mica també
si recordem
el parc de la ciutat
el parc de la quinta
de Sant Rafael
que ara crec que es canviarà el nom
era
la casa familiar
on vivien aquestes persones
la casa modernista
que ara restauraran
i que tothom coneix
que està aquí
ben a prop
en fi
pràcticament a tocar
dels estudis
de Tarragona Ràdio
molt bé
doncs ja hem entrat
en la finca
hem travessat
la porta principal
què ens hi podem començar
a trobar?
sí
començarem a veure
aquests esquitxos
de lo que seria
el jardí romàntic
ara està restaurat
veurem
moltes plantes
autòctones
també exòctiques
veurem
alguna
placeta
trobarem
un camí principal
que ens portarà
el que seria
a la part més restaurada
on està aquest jardí
hi ha
una espècie
de
de setos
de
de
de teix
en forma
d'un cargol
hem de recordar
que els jardins romàntics
tenien
per objectiu
gaudir
descansar
trobar
fins i tot
doncs
una
una relació
amb la natura
doncs
de
doncs
de pausa
potser aquest era
l'objectiu
i llavors
eren
jardins
en els quals
s'havien
molt reconèix
amagats
potser
aquest que era romàntic
sí
què més
trobarem?
deixarem
a l'esquerra
aquest
aquest jardí
i una mica més
a pocs metres
trobarem
doncs
algun banc
de fusta
perquè s'ha anat
cuidant molt bé
el que seria
tot aquest itinerari
també ara
hi ha fons
per si tenim calor
ens volem refrescar
i a l'esquerra
justament
passat aquestes fons
trobarem
una casa
restaurada
també
que és l'antiga
caseta del guarda
també
amb molts trets
modernistes
com pots veure
amb aquesta imatge
a l'entrada
amb aquests mosaics
amb aquestes jardineres
també va ser restaurada
durant
l'escola taller
i era
justament
aquesta casa
era la que
vivien els guardes
que vigilaven
la finca
del
mas
dels arcs
que era
aquest
que és el nom
de la finca
exacte
ara
això funciona
com a
centre
d'informació
pel visitant
és on s'informa
a la gent
i als turistes
que volen visitar
a la finca
i
ara mateix
és aquesta la funció
que té
és una casa
petita
que havia tingut
aquesta utilitat
de guardes
però que té
aquests detalls
com dèiem
modernistes
de l'època
que comentàvem
de finals
del segle XIX
una de les
curiositats
que es pot veure
justament
amb aquest recorregut
a nivell botànic
és un dels pins
entre
la caseta
del guarda
les fonts
i l'entrada principal
hi ha un pi
que té una bossa
té una massa
verda
molt espessa
realment
un
quan veu
aquest pi
realment
li sobta
perquè és com si
agaféssim
les branques
del pin
i les ajuntéssim
totes
amb una massa
gran
que pot tindre
ara aproximadament
sobre un metre
de diàmetre
metre
metre
metre
metre
20
com a màxim
i això és una
és una
enfermetat
és un paràssit
que té el pi
explico això
perquè la gent
justament quan fa
aquest dinerari
una de les coses
que més guia l'atenció
és això
què és aquesta massa
del pi
això és un paràssit
que agafa
una forma tumoral
quasi ben més
com un tumor
però que el pi
reacciona
contra aquesta
enfermetat
i el que fa
és augmentar
aquesta densitat
de fulla
el qual fa
una massa
molt
molt
consistent
i bé
la natura
el que fa
és que es
recicla tot
aquesta massa
tan densa
funciona
com a
casa
pels esquirols
fins i tot
hi ha molts ocells
que n'edifiquen
justament
on viuen
aquests esquirols
i és un lloc
que
és una curiositat
que cal explicar
molt bé
doncs
deixem aquesta zona
seguim avançant
una miqueta
per la passejada
què ens hi podem trobar
una miqueta més endavant
una miqueta més endavant
si tenim sort
podem veure
algun dels esquirols
ja
és una finca
que té
molts pi blancs
hi ha moltes pinyes
els esquirols
mengen moltes pinyes
hem d'explicar
que
els esquirols
un esquirol adulte
menja
fins a 20 pinyes diàries
el qual
necessita
moltes pinyes
i especialment
pel matí
aviat
i per la tarda
és un moment
interessant
per veure'ls
després ja els animals
a les hores centrals
ja descansen
i
ens adonarem
que hi ha
una força activitat
perquè pel terra
trobarem moltes
d'aquestes pinyes
arrossegades
totalment pelades
també
com a curiositat
botànica
veurem que hi ha
molts margallons
que és la palmera
autòctona
és l'única palmera
que hi ha
a Europa
aquí hi ha
uns ejemplars
molt interessants
i molt grans
s'arriben
per exemple
doncs
al Garraf
veuríem
margallons
que viuen
al costat del mar
que poden arribar
fins als
12-15 metres
que són altíssims
aquí no són tan grans
perquè viuen
en un lloc
en un lloc forestal
que arriba
menys llum
però hi ha
margallons
alguns d'ells
que poden arribar
fins als 2 metres
que és moltíssim
hem de pensar
que el creixement
és molt molt molt lent
que un margalló
pot tindre 5-7 anys
i només pot tindre
20 centímetres
perquè ens fem una idea
i que
hem de comentar
també
que és una espècie
protegida
també
fa dàtils
no
són comestibles
però
antigament
s'aprofitaven
perquè
tallaven
molt la diarrea
i per gent
que tenia problemes
estombacals
també es podien utilitzar
molt bé
els margallons
els podem trobar
una mica
per tot el recorregut
per tota la finca
o en zones
molt determinades
no
especialment
a les zones
de Solana
a la zona
on està
la caseta
del guarda
és molt abundant
perquè
durant
l'escola
taller
també
a les zones
que es van actuar
també
es van traslocar
es van fer
algun tipus d'obra
i llavors
com és una espècie de protegida
doncs
s'ha de treure
i s'ha de posar
a un altre lloc
i es va utilitzar
per reforçar
el jardí
al voltant de la casa
i també
quan anem arribant
a l'aquaducte romà
és quan
comencem a veure
que les zones
de Solana
també és molt abundant
perquè s'obren més clarienes
per dir-ho d'alguna manera
al bosc
i és on hi ha més possibilitat
de veure'ls
què més
Ferran
anem avançant
i què podem trobar
bé
comencem a veure
l'impressionant
aquaducte romà
veient els arcs
sí
hem d'explicar
que és un aquaducte
que té 200 metres
de llarg
amb una alçada
màxima
d'uns 26 metres
i era una de les peces
d'enginyeria romana
realment
increïblement
perfecta
podríem dir
hem de pensar
que aquesta estructura
no té cap unió
amb cap material
podríem dir
amb una argamassa
amb un ciment
que portava
amb un volumen important
aigua del riu Francolí
que venia des de Rourell
i que ara
nosaltres veiem
especialment
la part
la part canalitzada
és per on passeja la gent
això és una cosa
que no recomanem
perquè
en alguns punts
doncs
l'aquaducte
està un pèl deteriorat
curiosament
penso
no sé si és així
però
el que
el que he llegit
últimament
és que
durant finals d'aquest any
o començaments
de l'any que ve
començaran
la restauració
aquesta restauració
i
hem de pensar
doncs
que la part
la part superior
per on
circulava
l'aigua
doncs
estava
estava
coberta
havia una
havia una espècie
doncs de
de
podíem dir
com una barreja
de materials
que feia
impermeable
aquesta zona
i era per on
circulava
l'aigua
just al costat
tocant l'aquaducte
podem trobar
des del punt de vista
botànic
des del punt de vista
mediambiental
alguna altra cosa
a banda del que
ja ens has comentat
abans
sí
a veure
una de les coses
molt interessants
que té aquest espai
és que
amb molt pocs
metres quadrats
hi ha una varietat
de
sotabós
típicament
mediterrani
hem de
veure
també
i una de les coses
que
recomanem
a les persones
que visiten
aquests drets
és que
analitzin
una mica
el que estan veient
hem de veure
que els pi blancs
si mirem
els perímetres
el gruix del tronc
és molt igual
és molt igual
amb ells
això vol dir
que és una pineda
molt jove
i que aquí ha passat
alguna cosa
perquè hem de pensar
si veiem
imatges
dels anys 30
dels anys 40
veurem que no hi ha
ni un arbre
per què?
perquè hi havia
una explotació
agrícola
i ramadera
molt important
és un bosc
molt jove
el que vol dir
que està
en constant
variacions
quina seria
la comunitat
que hauria
d'haver aquí?
doncs seria
l'Alzina
l'Alzina
Mediterrània
és el que ocuparia
aquest espai
i si ens adonem
podem veure
doncs com
aquesta dinàmica
vegetal
està succeint
hi ha
alzines petites
hi ha
molts
garrics
hi ha moltes
plantes
aromàtiques
o sigui que
en 50
100 anys
en comptes
d'una pineda
hauríem de trobar
un Alzina
Déu-n'hi-do
posats a demanar
allò
horaris
específics
abans comentaves
que per veure
els Esquirols
millor pujar
primer al matí
o última de la tarda
és recomanable
visitar
fer aquesta passejada
en hores
o en dies
o en èpoques
de l'any
determinades
creus tu?
a veure
tot varia
cada estació
de fet
hi podem anar
molt sovint
perquè la tenim
aquí al costat
però
hi ha posats
a trobar
l'excel·lència
de la passejada
per trobar
determinades coses?
bé
evidentment
les estacions
que marquen
més
aquests canvis
naturals
aquests canvis
climàtics
seria
evidentment
durant la primavera
i també
durant ara
la tardor
a més
és molt curiós
perquè ara
és una època
especialment
pels bolets
per mosos
migratoris
o sigui
és una època
de canvis
en el qual
podem tindre
moltes sorpreses
perquè
hi ha molta activitat
tant a nivell botànic
com a nivell
de fauna
una de les curiositats
a la primavera
que també
ho hem comentat
en un altre itinerari
és que és un dels espais
propers a Tarragona
que té
la major biodiversitat
d'orquídies
hem de pensar
que al nostre país
hi ha
aproximadament
unes
entre 80
i 90 espècies
que aquí
a la finca
del Mas del Sars
hi ha 12 espècies
o sigui
és una curiositat
interessant
perquè
sempre pensem
que les orquídies
són
plantes
més lligades
a espais tropicals
perquè són les que veiem
que ens venen
a les floristeries
o
als gardens
i que justament
durant el març
abril
i principis de lluny
és un dels espais
que es poden trobar
hem de pensar
que no són orquídies
que no són
molt grans
no són
flors molt grans
arriben
potser fins als
30, 40, 50 centímetres
però que realment
destaquen
entre
la massa vegetal
molt bé
doncs tot això
podem trobar-ho
no sé si ens queda
alguna cosa més
Ferran
per destacar
en aquest recorregut
màxim un quilòmetre
aproximadament
es pot calcular
es pot fer tranquil·lament
en una hora i mitja
potser dues
depèn de les aturades
de les ganes
que un tingui
de descansar
o de distreure's
en el paisatge
i en la riquesa natural
de l'espai
alguna cosa més
per acabar Ferran
bé
que com estem
com sempre
recomanem
doncs que
si volem gaudir
volem disfrutar
hem de pensar
que tant la fauna
especialment la fauna
necessita
d'aquesta tranquil·litat
d'aquest silenci
llavors
aquestes paisatges
conviden
a ser
una mica
són una mica
podríem dir
per
que tenen
aquesta vessant
saludable
no?
llavors
si anem
amb tranquil·litat
si anem
si anem
amb cura
si anem
a poc a poc
segurament
que veurem
moltes més coses
que si anem
d'una manera
més urbanita
podíem dir
molt bé
doncs
amb aquestes
recomanacions
acabem aquest
tan recorregut
avui
per passejar
pel parc
ecohistòric
del pont del diable
Ferran Aguila
moltes gràcies
i fins al proper dijous
molt bé
adeu-siau
bon dia