Sintonia de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio, matí de dijous.
Com dèiem, avui és l'última Tertúlia de la temporada.
Ja us anunciem, tornem a reiterar,
que la Tertúlia del matí de Tarragona Ràdio
s'agafa un parèntesi de vacances d'un mes i mig.
Les Tertúlies tornaran a partir de l'1 de setembre,
del dilluns 1 de setembre, a l'antena de la ràdio de la ciutat.
I també us anunciem que a partir de dilluns,
a aquesta hora, a dos quarts de deu del matí,
farem un espai ben diferent,
que no tindrà res a veure amb l'actualitat i amb la Tertúlia,
sinó que serà un programa de viatges
que ens convidarà a viatjar per diferents ciutats,
països, territoris i regions d'arreu del món.
Així que esperem que sigui també una proposta prou interessant
per aquestes setmanes d'estiu.
Avui farem Tertúlia amb tres dels quatre convidats
que us havíem anunciat.
Tenim una baixa d'última hora per una indisposició
de la professora de la Universitat i regidora de Convergència
i Unió de l'Ajuntament, Victoria Forns.
No pot venir per aquesta indisposició que ens ha avisat fa pocs minuts,
però sí que podem saludar a dos periodistes,
la directora del diari El Punt a Tarragona, Mercè Ribé.
Mercè, bon dia.
Bon dia.
També el cap del Gabinet de Comunicació de la Universitat
a Rovira i Vergila i Josep Maria Arias.
Bon dia, Josep Maria.
Bon dia.
I ens acompanya l'exregidor de l'Ajuntament
i director de l'Institut Municipal d'Educació, Carles Tepero.
Carles, també bon dia.
Bon dia.
Amb aquests tres convidats ens farem l'última tertúlia de la temporada.
En aquest mes de juliol, com dèiem,
en fi, no sé si amb símptomes ja de vacances,
però és evident que hi ha alguns temes de l'actualitat
que fins i tot ens fan pensar més en qüestions d'oci,
de turisme i de vacances que no pas en altres qüestions.
Per exemple, tenim un parell de temes relacionats, a més,
geogràficament amb el nucli antic de la ciutat,
amb la part alta de Tarragona,
que ens situen també en aquest àmbit informatiu
del que podríem anomenar turisme, oci i temps de lleure.
D'una banda, és l'anunci del vistiplau de l'Ajuntament
a tirar endavant un projecte d'hotel de luxe,
de petit hotel de luxe, a l'edifici de l'antiga rectoria,
al Pla de la Seu, un anunci que feia ahir a Tarragona Ràdio
el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Javier Terrés,
i després tenim la polèmica, també relacionada amb l'oci,
amb el temps de lleure, la polèmica entre veïns
i propietaris dels bars de la plaça de la Font
sobre el tema dels horaris de tancament de les terrasses a les neix.
Suposo, Marce, que es nota a l'estiu,
que ha arribat ja l'època de vacances
i que tenim els mitjans de comunicació ganes de fer temes estiuencs.
Comencem parlant del tema de l'hotel.
D'aquest projecte ja se n'havia parlat.
De fet, hi havia la promotora aragonesa
que vol tirar endavant aquest projecte,
havia presentat una primera proposta
que l'Ajuntament havia rebutjat,
perquè suposava un impacte considerable
en l'entorn del Pla de la Seu
i en l'entorn de valor patrimonial que té aquella zona de la ciutat.
Ara sembla que ha presentat una altra proposta
i sembla que els tècnics municipals l'accepten.
Què us sembla, Mercè?
Jo desconec els detalls del nou projecte.
A priori, que la ciutat doni el biciplau
a un equipament amb una infraestructura de cinc estrelles,
a mi no té per què semblar-me malament, al contrari.
Ja està bé que la ciutat ofereixi al turista
un ampli ventall, un poder a dormir
i segurament aquí a Tarragona ja faltava
un lloc d'una categoria d'aquestes.
T'estic dient això a l'espera de saber
exactament els detalls del projecte.
Recordo que a l'anterior
proposava una estructura molt de vidre
i que potser sí que trencava una mica
amb el que és l'estètica de la part alta.
Llavors, això sí que s'hauria de mirar
de respectar un projecte que lligués amb l'entorn,
la part alta de Tarragona.
té unes característiques, té una història
i el que sí que no hi encaixeria de cap manera
és una infraestructura que destaqués pel que fos.
Vull dir que ha de ser, com a mínim,
exteriorment molt lligada a l'entorn de la catedral
i del Pla de la Seu.
Josep Maria.
Primer deixa'm dir que desitjo que la Tertuliana
es recuperi, que sigui una indisposició lleu.
Respecte a...
De la Tertuliana.
De la Tertuliana.
De la Victòria Forns.
Sí, sí, sí.
Professora de la Universitat.
Respecte a l'hotel,
jo sempre procuro començar l'estiu amb molt de sentit de l'humor.
Si allò de l'activació del projecte del hotel de 5 estrelles
permet donar una solució al pàrquing de Jaume I,
benvinguda a Sia.
Perquè jo voldria recordar...
Per què lligues un tema i l'altre?
No, perquè en els seus orígens,
quan es va parlar d'aquells projectes junts i per separat,
s'establia una relació.
Jo voldria repassar la Maroteca,
jo tinc ja una certa edat i memòria,
que això de vegades és un avantatge i de vegades és un inconvenient,
i es va lligar al fet de donar solució a una necessitat de la ciutat,
que segur que existeix,
de la necessitat de tenir un establiment de cert nivell,
de certa categoria per atreure un tipus de turisme
o per donar solucions a turistes que ara se'n van en altres ciutats,
però també generava unes necessitats, diguem-ne,
de mobilitat de vehicles.
Aleshores, a l'espera, com deia la Mercè,
de veure l'impacte estètic que tindrà l'hotel,
a mi em sembla molt bé,
jo, mig en broma i mig seriosament,
demanaria que abans també donessin una solució al pàrquing,
perquè si no ens podem trobar en una zona molt sensible
de la ciutat amb dos impactes de magnitud considerable.
I si no, recomano a qualsevol que ho desconegui
que doni un tomb per aquest perfecte monstre
on hi ha dos cartells que hi posa tancat.
Un impacte sobre el trànsit, m'imagino,
en aquella part...
Sobre el trànsit de tot.
I fonamentalment sobre els vehicles, no?
Sí, sí, ja m'ho imagino.
Un mínim si és, segur que aquests de l'hotel de 5 estrella
ja en tindran de pàrquing.
Allí sí, segur, faran un pàrquing subterrani de 6 plantes,
allà al costat de la catedral.
No me l'imagino, eh?
Home, jo tampoc.
Jo potser t'imaginar...
A mi em costa imaginar-me el pàrquing que es va construir.
I és una realitat pel Mari, eh?
Carles.
Sí, sí, no ho sé, és d'aquells temes
que sempre tens el dubte, no?
De pensar, bueno, doncs una mica pensaments o sentiments contradictoris, no?
Per una banda, ja n'havíem parlat també alguna tertula anterior,
la necessitat de que Tarragona, bueno, necessitat que també disposi infraestructures
per atendre determinats tipus de turisme, com un hotel de 5 estrelles.
però jo tampoc sé si és el millor lloc de la ciutat per posar-hi un hotel d'aquestes característiques, no?
Sí, bueno, hi ha paradors de turisme, hi ha instal·lacions hoteleres que ocupen espais emblemàtics,
significatius i patrimonials fins i tot,
que a la vegada, doncs, ajuden d'alguna manera a preservar també aquest bé, aquest patrimoni.
Jo no sé si m'ho puc imaginar, eh?
Jo desconec el projecte, però suposo que deu tenir en consideració tot això
i suposo que és això el que finalment haurà acabat de decidir per donar el vistiplau.
Jo personalment, de veritat, personalment, eh?
Molt personalment, a mi allà no m'hi pinta res un hotel de 5 estrelles, de veritat.
Jo no sé si a l'àntica rectoria se li podia donar un altre ús
o un altre, no sé, de tipus històric, de tipus bibliotecari, de tipus cultural,
no ho sé, eh?
Jo m'ho imagino, però clar, no ho sé, estem als lleis del mercat
i vull suposar, doncs, que algun determinat interès,
doncs, també pel seu valor i pel seu benefici, evidentment,
suposo que aquí haurà hagut també algun tipus de benefici,
perquè si no, un hotel d'aquestes magnituds no es posa en el rovell de l'ou
d'un equipament com aquest, que segurament que deu estar protegit,
deu estar catalogat, deu estar inventariat i no sé quantes coses més,
Deixa'm fer un incís, Carles, aquí hi ha un vistiplau inicial
de l'àrea d'urbanisme de l'Ajuntament, però tot això ha de passar
per la Comissió de Patrimoni de la Generalitat, en fi,
que hi ha molts passos a fer, eh?
Presentar un projecte com cal per part de la promotora
i després tota una sèrie d'aprovacions.
Això des del punt de vista patrimonial, després quedaria al marge
de qüestions com la que comentava el Josep Maria
sobre l'impacte en el trànsit o en l'entorn de la vida quotidiana
de la part alta, no?
Sí, sí, només volia vindre a significar aquest dubte que em queda, no?
Vull dir que, evidentment, hi ha que haver uns beneficis més enllà
del que estem comentant,
que deuen fer factible aquesta operació.
Ja no vull entrar amb el tema del Josep Maria
perquè potser m'estendria també un quart d'hora o 20 minuts, no?
Per tant, deixo caure aquest dubte raonable,
però a veure si al final l'operació resulta, en fi,
adaptable, interessant, en l'entorn i tot això,
doncs vale, però a mi no m'emociona especialment.
Josep Maria.
Jo no sé si a l'Arcabisbat li queden alguns edificis lliures
o li quedaran aviat edificis lliures.
El fons de la qüestió és el tractament integral
de la part alta d'aquest nena de casc antic de la ciutat de Tarragona.
Jo, d'entrada, reconec el meu desconeixement.
Probablement l'Ajuntament, ja no només l'equip de govern,
sinó l'Ajuntament com a institució,
té damunt de la taula informació i un pla clar
de què es vol fer i de què s'hauria de fer amb el casc antic.
Sí, ho feies, per altra, el pla.
I, per tant, l'impacte de l'hotel, d'aquest possible hotel,
serà més o menys potent en funció que formi part
d'una estratègia molt més global.
De moment, aquest pla, que jo, si el Carles diu que existeix,
jo m'ho crec, segur que existeix,
i amunt ja té un gra, i un gra gros que encara no s'ha resolt,
que es diu Parking Jaume I.
Aleshores, és a dir, anar fent pedaços.
Ara tenim una oportunitat.
Jo estic també d'acord amb el Carles
que potser al centre de la ciutat
i a aquesta part més sensible
s'hi ha de fer un altre tipus de tractament,
no pas posar noves instal·lacions
que siguin molt agressives.
I per què no s'ha fet un hotel a la Sabinosa?
I per què no es busquen zones de futur?
Hem de tornar a caure en el mateix error estratègic d'ubicació
que va passar amb el Palau de Congressos.
En aquest moment, si féssim una enquesta entre totes les Tarragonines
i tots els Tarragonins, jo estic gairebé convençut
que la majoria diria que el Palau de Congressos
s'hauria hagut de fer en un altre lloc.
I, per tant, aquestes decisions de col·locar uns edificis,
unes infraestructures públiques o privades
amb llocs estratègics, s'han de fer molta cautela.
No només atenent a l'oportunitat
que hi hagi una empresa promotora,
aquí ha de manar a la ciutat
i l'Ajuntament en representació de la ciutat.
I, per tant, necessitem un hotel de 5 estrelles?
Segur que sí.
A la part alta de la ciutat?
Al costat de la catedral?
No ho sé.
Estic parcialment d'acord amb tu.
És a dir, segurament hi ha aquest pla integral de la part alta.
Primer que tot, pensem que estem parlant
d'un hotel d'una trentena d'habitacions.
Tampoc estem parlant d'un hotel
que dius allà hi haurà un trànsit de gent.
Un hotel molt exclusiu.
Jo no crec que els usuaris d'aquest hotel
tinguin aquest impacte tan gran a la part alta.
A partir d'aquí, discutim.
Sí, cal discutir si a aquest edifici
se li ha de donar aquest ús o no.
Però, en tot cas, també deixem sobre la taula
que moltes vegades hi ha edificis emblemàtics
que, pel motiu que sigui,
les entitats públiques, els ajuntaments,
o arquivis plat, no poden tampoc.
Moltes vegades no tenen la capacitat econòmica
de preservar, de mantenir, de donar un ús
a tots els edificis aguts i per haver.
És discutible que si en aquest cas s'havia de fer
o no s'havia de fer.
Però, en tot cas, és un edifici que dius
hi ha una inversió privada.
Jo, personalment, considero que allí,
fer-hi segons quin monstre d'hotel,
posaria de seguida el no sobre la taula,
falta veure el projecte.
I penso, estem parlant d'un hotel
d'una trentena d'habitacions.
No és tampoc un monstre.
I a partir d'aquí discutim, si cal,
si aquest edifici, al davant de la catedral,
just al davant de la catedral,
calia donar-li aquest ús o no calia donar-li.
I segurament que trobaríem arguments a favor,
arguments en contra,
però és una decisió més o menys discutible.
Això, si em permés, és veritat.
Perquè no sé què fa més pena,
si veure un edifici com aquest,
reformat, amb un ús que se suposa
que serà controlat i adaptat a l'entorn, etcètera.
Perquè si no, per això es va rebutjar un projecte
i se'n fa un altre, no?
Amb això tens raó.
I potser no se fa més pena això
que veure edificis emblemàtics
o característics de la ciutat
que es podrien recuperar
i que cauen en desús.
I en fi, no vull posar exemples,
perquè m'ho toca molt de prop,
com la xarxa 3, per exemple.
Per exemple?
Per exemple, sí, sí.
Sí, sí, sí.
I que es van deteriorant.
Llavors, dius...
Arriba un moment i dius,
a veure, jo no sóc jo qui ha de decidir
si li se fa una inversió privada
o si li se dona un ús públic per la ciutat.
Perquè jo no mano per això.
Però potser sí que si,
amb la decol·lecció d'edificis que tenim,
que se'ls han de donar ús públics
i que van passant els anys,
van passant els anys,
i ara hi van a fer una visita
i traiem tots la foto
de qui van a fer la visita
i passen 4 anys més
i tornen a fer una altra visita,
doncs dius, mira, tu vull dir...
Jo potser perquè fa molts anys
que hi treballo
i passejo sovint per moltes raons.
és que la part alta
no és qualsevol cosa de la ciutat.
No, no, no.
I cal tractar-ho d'una manera especial,
com ho fan la immensa majoria de les ciutats
que volen posar en valor
primer pel gaudiment de les propis ciutadans
i segona com un element d'atracció turística
molt potent i molt singular.
El casc antic de Tarragona
és molt diferent del de Tortosa
i posar-lo en valor
vol dir un equilibri
entre el manteniment costós d'edificis
per donar-los usos d'arxius,
de no sé què, no sé quantos,
i també perquè no ens hem de treure
a la vena dels ulls,
donar joc també a la iniciativa privada.
Jo no dic no a l'hotel,
en absolut, al contrari.
Jo el que dic és pensem
i que no sigui una petjada aïllada,
sinó que formi part d'una visió global
i d'una planificació.
Una interpretació.
Una manera de confiança
i pressuposem que ho han pensat.
I el que comentaves tu ara
i lligat una mica
amb el de la plaça de la Font
és cert,
el casc antic de Tarragona
avui per avui
és un pol d'atracció turístic impressionant
i ha aconseguit una cosa
que moltes ciutats no poden aconseguir.
Tu tornes 15 anys enrere
i l'apartalte de Tarragona
era una cosa
i ara ha fet un gir
de 180 graus.
I viu més gent d'entrada
i a més a més
amb una franja d'edat
relativament jove,
que és la clau de l'èxit per mi.
Moltes vegades,
ja t'ho dic,
i ho lligo una mica
amb el que comentava abans
la Ricarda,
les terrasses.
Hi ha moltes ciutats
que fan
50.000 iniciatives
tot el que tu vulguis
per aconseguir
tenir
llocs de la ciutat
per donar-los vida.
Perquè, a veure,
vull dir,
els llocs de la ciutat
són llocs físics
i donar-los vida
o no donar-los vida
no depèn tant
d'iniciatives,
de promocions
tot el que tu vulguis,
sinó que depèn de la gent.
Vull dir,
les coses es posen de moda
i deixen de posar-se de moda
sense que hi hagi
unes explicacions racionals.
Perquè ho pots facilitar, això, eh?
Sí, no, no,
sí que ho pots facilitar,
però tu, per exemple,
el port esportiu d'aquí Tarragona.
És a dir,
en un moment determinat,
el port esportiu
va tenir el seu moment de glòria
i ara jo no sé
si podries posar
les campanyes
que volguessis
d'autobusos
i allò ha canviat de públic.
Per exemple,
limitar l'apertura
de l'establiment
fins a la una,
això és una decisió estratègica
que tindrà conseqüències
i quan parles
amb el sector
de l'hostaleria,
jo he parlat
perquè, doncs,
com que gairebé hi visco,
he de buscar-me la vida
per anar a dinar
i parles amb la gent
dels restaurants
de tota mena,
que sé que és difícil
l'equilibri entre els drets
dels veïns
i la...
Però clar,
posa el peix que es mossega la cua.
És a dir,
si no hi ha establiments,
si no hi ha negocis,
si no hi ha activitat...
No hi ha vida, no?
Aquest concepte de vida
de dia i de dia.
És a dir,
que la part alta de Tarragona
i en concret
la plaça de la Forna
o la plaça del Fòrum
han aconseguit una cosa
que moltes vegades
proposant-ho
no ho aconseguiries.
I ara,
prendre segons quines decisions,
jo entenc que s'ha de respectar
la gent que hi viu,
però ficar-hi segons quines limitacions,
doncs aquí et pots carregar
una cosa
que molta gent vulguant l'aconseguir
no l'aconseguiria.
Llavors,
jo, clar,
i a partir d'aquí
no sóc qui
per dir què s'ha de fer
o què s'ha de deixar de fer,
però,
és a dir,
en el cas d'entre setmana,
segurament que sigui
la gent treballa
i tot el que tu vulguis.
Però al cap de setmana,
vull dir,
si els caps de setmana,
un dissabte de la nit
en vas a la plaça de la Font,
és bastant trist
si a les dues de la matinada
et ve...
La gent de la Guàrdia Urbana...
Ja no et dic la gent
de la Guàrdia Urbana,
clar,
els propis establiments,
perquè dius,
els propis establiments
tenen una normativa
que l'han de complir
i treuen la comunitat.
Va,
sí, vinga,
ja parlem dels dos periodistes.
Parlem dels horaris.
No, no, no.
No,
jo avui vinc animada,
ja dius que no...
Lligant amb el tema,
és que tinc una germana
que viu allí mateix,
a la plaça de Font.
A la mateixa plaça de Font,
no?
I en moltes ocasions
doncs ha de fer
canvi de domicili
perquè també té un crio
i perquè també
han de descansar
i hi ha determinats moments
de l'any
que es trasllade.
De veritat,
no enganyo,
vull dir,
s'han de ganar
una nit,
dues nits
fora de la plaça de Font
perquè, en fi,
és excessiu.
Però, bueno,
això ho admet,
exactament.
No, no,
per això parteixo
d'aquesta situació.
És a dir,
admet una circumstància
excepcional
on,
perquè hi ha una tradició,
una festa major,
hi ha una sèrie de coses,
s'han de fer allà,
s'entenen raonables
i punta
i tan contenta,
no?
Vull dir,
escolta'm,
perquè hi ha benefici,
hi ha el benefici
de la ciutat,
hi ha el benefici
de veure moltes coses
al mig d'allò,
però, claro,
convertir un aspecte
en aquest sentit
de gaudir de la festa
i, per tant,
adaptar-se a cadascú
a que,
durant tot l'any,
perquè jo no sé,
no sé exactament
si aquesta ampliació,
tinc entès,
d'horari,
d'allargada d'horari,
és ampliació,
no és tallar el que tenen,
ampliar amb una hora
o ampliar amb dos
els puestos
de restauració
i de bars,
a veure,
ve a ser el mateix que l'altre,
i són dues coses
molt diferents,
no?
I estic d'acord
amb els raonaments
que dèiem ara aquí
una mica,
doncs del que costa.
Però què es fa?
Davant d'aquesta situació,
un ajuntament,
una administració
que ha de fer,
atendre els veïns,
atendre els propietaris
dels locals,
quedar-se en una posició
intermitja...
Escoltar tothom
i veure de què es tracta.
Si es tracta
de fer una mesura permanent,
perquè durant tots els dies
de l'any
tothom puc obrir
fins a les dues,
jo,
com a veí,
com a ciutadà,
diria,
home,
en fi,
busquem altres espais
també per fer això,
no?
Si es tracta
d'arribar...
Quins espais, Carles?
Perquè recordem que
històricament
hi havia hagut polèmiques
a la part baixa
de la ciutat,
perquè eren altres èpoques,
altres anys,
amb un altre govern
i amb altres veïns
que es queixaven...
No, no, no,
en tot cas
parlem de buscar
l'entesa
i la limitació
en dies,
amb dates concretes
o caps de setmana,
el que tu vulguis,
però vull dir,
jo crec que
allargar per allargar,
perquè ara
d'aquesta circumstància
d'aquí va molta gent,
que és atractiu
per a tothom,
no,
jo crec que no,
directament per respecte
als veïns
i al conjunt
dels ciutadans,
de veritat,
ho dic així de clar,
ara,
buscar fórmules
que puguin fer compatible
una cosa amb una altra,
sí.
El que passa és que és una indústria.
No sempre.
És una indústria,
és a dir,
tots aquests establiments
que han proliferat
i que han ampliat
tenen gent que treballa,
tenen proveïdors...
Però sabien el que tenien,
sabien els horaris.
No, no, no.
Sabien el lloc.
Jo estic d'acord
amb trobar l'equilibri
i en benefici mutu,
és a dir,
respectant els drets d'uns
i dels altres
i potser el que s'ha de fer
és una interpretació,
diguem-ne,
més imaginativa
i més flexible
amb el que deia abans la Mercè,
potser tota la setmana,
durant la setmana
es pot ser més restrictiu,
però entendre
que al cap de setmana
es pot fluixer una mica més.
I una altra qüestió,
apel·lar també
a la consciència ciutadana
i acostumar la gent
a una manera diferent
de gaudir de l'oci.
És a dir,
tu pots estar fins a la una,
fins a les dues
en una terrassa
amb un comportament,
diguem-ne,
absolutament civilitzat
i molestant poc.
A vegades menys
que aquell senyor
o aquella senyora
que per problemes d'oïda
té la televisió oberta
i com que no té aire condicionat
i tu estàs dormint al costat
i estàs escoltant
una sèrie
que no t'interessa en absolut
quan estàs intentant dormir.
Per tant,
jo penso que
els extrems no són bons
ni de llibertat absoluta
de que tothom faci el que vulgui
ni tampoc el de posar
limitacions excessives
perquè això cruix,
això grinyola.
Jo que sóc,
és a dir,
com a usuària,
sóc una defensora
de la plaça de la Font
als dissabdes a la nit.
És a dir,
per un comportament
molt civilitzat que tinguis,
quan a la plaça de la Font
hi ha totes les terrasses plenes
amb dues mil persones
i tinguin una conversa
com la que podem tenir
tu i jo ara,
xivar-li la plaça de la Font n'hi ha.
Molèstia sempre hi haurà,
clar,
i no és una qüestió
d'un comportament
més cívic
o no tan cívic.
En què hi ha c'hi intervèn,
i el mercat?
En aquest cas,
vull dir,
clar,
jo entenc la problemàtica
perquè entenc la problemàtica
dels veïns,
de vegades la situo
en altres parts,
és a dir,
allà hi ha un soroll
i és un soroll,
entre cometes,
sa i ambiental.
És a dir,
hi ha zones de la ciutat
que has de dormir
amb les finestres tancades
i potser has de dormir
amb les finestres tancades
o per cotxes que et passen
o perquè de vegades
tens una plaça
amb una zona més marginal
i a la plaça aquella
sí que hi ha quatre borratxos
que estan tota la nit
fent grits
i que estan tota la nit
barallant-se o gent que potser
són deu i fan més soroll
que cinquanta.
Vull dir,
que de vegades jo no sé
si la gent de la plaça de la Font
que hi han viscut tota la vida,
no aquests joves
que han vingut ara,
i els preguntes
quina plaça de la Font
prefereixes,
la d'ara
amb les inconveniències
que té la nit
o la de fa 20 anys
amb cotxes que hi circulaven
i amb una part alta
molt més degradada
de la que hi ha actualment,
que també és a dir,
que la gent valori
el que tenien
i el que tenen
perquè de vegades
és a dir,
el paradís
el desitjaríem tots,
viure en una zona
que durant el dia
hi hagi molt d'ambient i tot
i a les 12
que abaixem la persiana
i a les 12 tots a dormir.
A veure,
segurament...
És com qui viu a Solou
i viu a Solou
perquè vol l'ambient
i llavors es queixa
perquè a la nit...
Segurament,
si imaginem-se ara
que allà hi hagués
llibertat horària extrema
a fer arribar fins a la cita.
No, no,
imaginem-se, no?
Si tampoc hi hagués veïns
i si tampoc hi hagués moviment
dels propis ciutadans
que viuen en aquella zona
doncs també acabaria morint.
És a dir,
tot hi té a veure
en aquest conjunt
amb aquesta harmonia
que dius tu
que és cert, no?
Vull dir,
una cosa
no treu l'altra
però dir
només una zona lúdica
al final
doncs també pot ser
que acabi morint
perquè no hi ha una altra...
que estava fet
als afores de la ciutat
que era el port esportiu
que dius allí
no molestava ningú
va morir
si ha mort
s'ha transformat
no sé exactament què és
o què deixe de ser
ara en aquests moments.
I l'oferta aquesta
de concentració
del port esportiu
ha donat resultats positius
però també
alguns inconvenients, eh?
Alguns problemes
i alguns
per sort
s'han superat
i d'altres
són episòdics
i es van anar produint.
Sincerament,
jo també
com a usuari
episòdic
perquè no
puc sortir tant,
jo aposto més
per l'oci natural
de zones
de les ciutats
que tenen
una dinàmica
determinada
i no pels guetos
de lúdics.
Jo, sincerament,
a mi m'agrada molt més
la tendència
que està tenint
la part alta
de la ciutat de Tarragona
amb una combinació
de veïnatge,
de restauració,
d'algunes botigues...
Però això és d'escoltar
molts viatges.
D'alguns empresaris
que s'estan muntant
despatxos
o botigues,
diguem-ne,
de poc impacte
en poca superfície,
regulant-ho,
evidentment,
perquè hi ha una cosa
que és clau
i és que els ciutadans
són els que han de tenir
l'última paraula.
Ara, els ciutadans
són molts
i al final
algú ha de fer política.
Tu abans deies
què ha de fer l'Ajuntament?
Política.
I la política vol dir això,
vol dir administrar
i córrer el risc
d'equivocar-te
i mai plorarà a gust
de tothom.
Això està claríssim.
Segurament els dos temes
que estem tractant avui
a la Tertúlia,
tant amb el projecte
de l'hotel Andaluc
a la part alta,
al Pla de la Seu,
com aquest tema
de les terrasses
de la plaça La Font,
tenen en comú
això també determinar
quin model
de casc antic
volem, no?
És a dir,
en fi,
i buscar un cert equilibri
entre les persones
que hi viuen
tot l'any
però també
que sigui
un pol d'atracció turística
i si volem realment
que a Tarragona
vingui gent
i no vegi
en una ciutat morta
que és una mica
l'argument
que estan utilitzant
aquests ja
els propietaris dels locals.
Home,
és que no podem convertir
Tarragona
en una ciutat morta,
avorrida,
en què vingui
unes hores
si se'n vagin.
El que comentava
el Josep Maria
i ell equiparava
el casc antic de Tarragona
al nucli antic
i el nucli antic de Tortosa
per característiques
que té el nucli antic
podria ser com el de Tarragona
però està totalment degradat
i et recorda
el nucli antic de Tarragona
de les èpoques
que vaig arribar aquí a Tarragona
i t'estic parlant
de fa 15 anys.
Però l'Ajuntament de Tortosa
n'és conscient
i l'estan disposant
d'intervenir.
No, jo estic segura
que la gent que ara viu
el nucli antic de Tortosa
es queixa
de moltíssimes coses
de carrers,
bruts de carrers,
humits,
poca llum.
Tant de vols
hi surti bé
i d'aquí 15 anys
el nucli antic de Tortosa
sigui com el d'aquí.
Llavors,
la problemàtica
que tenen actual
que la gent s'enqueixa
ja no hi serà
però n'hi haurà una altra
i segurament
doncs possiblement
també hi haurà ull
i si s'han aconseguit
revitalitzar-la
i han aconseguit
places públiques
que hi hagi més moviment
doncs llavors sortiran
aquestes noves queixes.
És que d'alguna manera
estem parlant
que no ens cal fer
un aparador
per entendre'ns
estàtic
on hi hagi
unes coses molt boniques
perquè de tant en tant
vingui gent a visitar-ho.
És a dir,
no és l'amfiteatre això
per entendre'ns
allà no hi posarem terrasses
allà no hi haurà vida social
és una cosa diferent
de la que estem parlant
estem parlant
de fer compatible
tota una sèrie de coses
però sobretot
jo crec que
el fonamental
és que hi hagi vida social
també
i vida social vol dir
tot
és a dir
veïns
que hi hagi comerços
que hi hagi botigues
que obrin i que tanquin
i que hi pugui haver també
restauració i terrasses
i que pugui haver-hi també un hotel
tornant al principi
un hotel de sigues estrelles
o això
ens portaria
però també
si estàvem condicions
i que no
vida social
dos ingredients
per mi imprescindibles
diàleg
però descomptat
és fonamental
però després
decisió
si cal intervenir
i això és competència
de l'administració
és a dir
això vol dir
no intervenir
en el mercat
si no és necessari
però sí
actuar com a regulador
perquè no pots
mirar cap a una altra banda
si en una zona de la ciutat
hi ha una tendència
diguem-ne
que en lloc de ser positiva
és negativa
i en el cas
de la part alta
de Tarragona
és que jo penso
que és una meravella
amb un potencial
espectacular
i per això
potser
jo
em miro
amb més cautela
aquestes
possibles intervencions
pel dubte
d'afavorirà
o perjudicarà
el manteniment
d'aquesta dinàmica
de progressió
de canvi
de recuperació
d'activitats diverses
i fonamentalment
per mi
la de la residència
la residencial
és clau
és fonamental
si no hi ha persones
a partir de certa hora
a partir de la una
o de les dues
o de les dues
tanca i allò és mort
ens ho podem permetre
no és normal
i això ha passat
en altres cascos
en altres nuclis
en altres ciutats
veurem de totes manes
quina és l'actitud
de l'Ajuntament
que de moment
sembla que s'ha posat
al costat dels veïns
però després caldrà veure
doncs això
en la pràctica
com que governar
també vol dir
prendre decisions
que a vegades
com deia el Josep Maria
en fi
poden comportar
un error
o un risc
doncs veurem també
ara a la pràctica
si realment
hi ha un compliment
molt rigorós
de la normativa
en matèria d'horaris
o potser encara
i si aquest compliment
s'aplica només
a la part alta
perquè
és a dir
això també sortia
aquí a la tertúlia
no han tret res
vull dir una ordenància
i ells han dit
l'aplicarem
al peu de la lletra
apliquem al peu de la lletra
a tots els locals d'oci
que hi ha a la ciutat
perquè n'hi ha molts
i n'hi ha alguns
que avui l'acompleixen
i demà no
en funció de si ha de passar
a la guàrdia urbana
o no aquella nit
llavors vull dir
si s'ha d'aplicar
que s'apliqui
que s'apliqui
per tota la ciutat
i llavors recollim-nos
les conseqüències
que en aquest cas
no crec que siguin positives
vull dir
que l'oci nocturn
forma part
de la vida d'una ciutat
i perdre'l
és perdre un llençol
i després
la capitalitat
comporta
unes obligacions
i una sèrie
d'atencions
i l'oci
diguem-ne
molt dimensionat
és una d'elles
ser una ciutat
universitària
comporta també
una demanda
a la qual tu
li has de donar resposta
o no
pots decidir
tancar-te
en banda
i dir no
no no
jo passo olímpicament
és a dir
la iniciativa privada
pot decidir
no entrar en aquesta dinàmica
i l'Ajuntament
pot dir que no
i per tant
és assumir també
això que hem dit
moltes vegades
quin model
de ciutat vols
quin model
en funció
de la zona
de la ciutat
i aquí escoltar
per mi
jo crec que
el gran dèficit
en general
no Tarragona
sinó la majoria
de municipis
és que a vegades
costa
un diàleg franc
i que
la immediatesa
del titular
dels mitjans de comunicació
prima
i d'entrada
la tendència
i no és una crítica
la tendència del polític
és posar-se al costat
d'entrada dels veïns
perquè sembla que és
el material més sensible
però després hi ha
els empresaris
al darrere
que et diuen
en un moment
com l'actual
és que estem creant
llocs de treball
és que els posem en perill
i per tant aquí
s'ha de ser
fred i calculador
però jo també diria
valent
en fi
veurem com evoluciona
tot això
ara comentàvem
temes segurament
relacionats
amb el món del turisme
ara que estem en plena
ja època
de vacances
només un punt
per acabar la tertúlia
ahir el genet
del patronat
de turisme
de la Diputació
Octavio Bono
confirmava aquí
a la ràdio
que de moment
el juny
i el juliol
estan demostrant
una caiguda
de 4 o 5 punts
respecte a l'any passat
suposo que
en fi
tenint en compte
tot aquest ambient
de crisi
tampoc és per preocupar-se
ell de fet
va dir que no era
una crisi
que no hi ha crisi
al sector
i que no podem aspirar
a créixer
permanentment
durant tota la vida
vull dir que
hi haurà un punt
en què ens haurem
d'estabilitzar
jo
xifres d'un 4 o un 5%
estaria d'acord
vull dir
no ens hem de preocupar
qui hagués baixat
l'ocupació turística
un 50%
i dius
home
alguna cosa està passant
però és evident
que el turisme
també aquí a la Costa d'Aurada
té un sostre
i no pots estar creixent
cada any
perquè tampoc tens capacitat
d'assumir-ho
i de donar el servei
que es mereix al turista
més turisme de qualitat
i potser amb no tanta quantitat
que és el que deia
ahir Octavi Bono
i que ens faria retornar
a l'inici de la tertúlia
sobre allò de l'Octel de Luxe
que podem buscar
un nínxul
allò que diuen ara
un nínxul de clients
perquè vinguin a Tarragona
en fi
acabem la tertúlia
com dèiem
l'última tertúlia de la temporada
avui hem parlat
de més de temes així
molt d'estiu
segurament
molt relacionats
amb el turisme
l'última tertúlia de la temporada
que hem compartit
amb Mercè River
amb Josep Maria Arias
i amb Carles Cepero
gràcies per haver estat
amb nosaltres
que disfrutin de l'estiu
vagin o no
a les terrasses
de la plaça de la Font
o disfrutin de l'estiu
a la part alta de Tarragona
o en qualsevol altre lloc
gràcies
com dèiem
i que vagi molt bé
bones vacances
adeu-siau
bon dia