Dos minuts i serà gairebé un quart de dotze.
Ja podem saludar a Nabel Lambrea.
Nabel, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia.
Com prova aquest 2008?
De moment es deixa.
Es deixa.
Vinga, ja temps tindrem per establir-hi millors relacions, podríem dir.
L'Nabel, com és habitual, és l'encarregada de portar-nos diferents novetats a priori,
però avui la Nabel ja ens adverteix entenada que més que novetats hi ha una miqueta de tot,
una miqueta pot i pot.
I com ho expliquem, això?
Doncs sí, a veure, novetat, novetat, sí que són llibres nous,
la gran majoria, però vaja, no és allò que acaben de sortir.
Saps que ara al desembre han sortit moltes coses.
Quan sortien per Sant Jordi, ara surten per Nadal, no?
No, perquè ara diuen que la campanya de Sant Jordi,
si vols fer alguna cosa per Sant Jordi, ja has de fer alguns mesos que estiguis entrant-se.
Sí, d'altres formes, haig de dir que jo aquests dies que he anat a comprar llibres,
la veritat és que m'he trobat les llibreries molt plenes,
de gent comprant llibres per regalar, que m'ha fet molt feliç.
Penso que encara, la gent encara regala llibres.
Que eren romàntics, que eren romàntics encara.
No, no, vaig dir que les llibreries estaven molt plenes.
També ha coincidit que, clar, han sortit la segona part de Los Pilares de la Tierra,
que allò era, no?
La gent amb manades, podria dir.
Sí, sí, ha sigut una cosa...
A nivell en català, el nou llibre de Quim Monzó també està funcionant molt i molt bé.
Sí, no, sí, hi ha moltes novetats que han funcionat.
El que passa, clar, això era com...
Són novetats aquestes que arrastren.
Són fenòmens, s'escapen de la normalitat.
Allò és arrasat, vull dir, és una cosa que no cal voler ni competir, no?
Amb això, vull dir, ja ho saps, hi ha molta gent que li agrada la primera part,
per tant, era com...
No, és obvi que la segona part, la gent, com a mínim, no sé com estarà ara,
començarem a sentir les crítiques de la gent.
Home, és un llibre difícil de digerir, perquè, home, jo vaig a ser fullejant-lo,
són vora 1.100, 1.200 pàgines, o sigui que...
Sí, és una mica més extens que el primer que ja era.
Una miqueta, i ara difícil, o sigui que, vaja, la gent encara necessitarà un temps, eh,
per acabar de fer-hi una bona lectura.
Però, bé, ha sortit ahir en el moment de regalar, no?
Doncs, la veritat és que han sigut molt llestos...
Que passa és que gairebé et poden regalar la prestatgeria per deixar-lo, també,
perquè, segons, home, a casa no sabríem fer-li despèix.
Els dos volums, o sigui, com el Quixot, no?
Que necessites un espai només per ell, no?
Però aquest, no, home, però el Quixot ja el fan amb paper bíblia gairebé,
i queda més primet, però, clar, aquesta edició de luxe...
No, i aquest el fan amb butxaca, però, clar, té una lletra que dius,
bueno, per segons quina edat, com que no.
I el que no és amb butxaca pesa molt, i que també té els seus problemes, eh?
Sí, sí, no, perquè, clar, per enquadernar un tomb de 1.200 pàgines,
les tapes, les cobertes, tenen un gruix, una espessa considerable.
Sí.
Escolta'm, tornem a la biblioteca, que ens havíem anat fora dels pilars de la terra.
Què ens portes, Anabel? Vinga.
Mira, primer, he portat una novel·la, perquè no es digui, eh?
Vinga, va, una novel·la sí que la porto, perquè la resta no són novel·les.
He portat una, amb aquesta nissaga que tenim de novel·la històrica,
amb intriga, tal, tal, tal, però relacionada amb el món de l'art.
D'aquelló que roben quadres, o que han robat un manuscrit de no sé què,
on l'art i el darrere té una part important.
Per què he portat aquesta?
M'ha sobtat perquè l'autor no és un novel·lista consagrat,
que és un americà que té una associació no lucrativa que es diu ARCA,
i que el que fa és prevenció de delictes contra l'art.
Llavors és un expert, treballa per l'AFBI, treballa per molts museus,
i és un expert en això, en delictes contra l'art.
Per tant, quan s'ha robat un quadre important,
doncs...
Aquest senyor...
Doncs va, va cap allà.
Fa moltes conferències, o sigui,
realment ell escriure no havia escrit res,
però és un expert en el tema.
Han aprofitat aquesta experiència per fer un thriller
on, clar, es roben o s'intenten robar
o diferents peces d'art, no?
Per això el llibre es diu El ladrón d'arte.
Que també estem acostumats a que sigui una peça en concret, no?
O sigui, tenim la novel·la històrica aquesta,
doncs que hi ha un quadre al darrere,
o que realment hi ha un...
Ara fa poc vam presentar un que era del Bosco.
Normalment és una figura...
Aquest és el ladrón d'arte en general, no?
I està bé.
Està ben construït.
Bona novel·la.
Altament recomanable.
Sí.
Sí.
Entretinguda, molt entretinguda.
Realment, si t'agrada aquest tipus de novel·la,
com a mínim és entretinguda.
Llavors, té allò de...
No és una literatura d'una persona
que controla el tema de l'escriptura,
o sigui, que no és un llenguatge...
Però és entretingut i està ben construït.
Ben documentat, a més a més.
Sí.
Robatoris creïbles o intents de robatoris creïbles.
La gràcia és que no és una...
Descripció de sistemes de seguretat de museus, etcètera.
Exacte.
O sigui, que aquí la gràcia està no en que sigui una literatura
d'una persona que controli molt el tema del llenguatge,
sinó que el que no és una persona que s'hagi documentat,
sinó que és una persona que sap exactament del que parla.
I a partir d'aquí ha muntat una novel·la,
en comptes de saber si no hi ha coses que inclús...
Que han pogut passar.
Que han pogut passar, no?
Fets verídics.
Doncs, El ladrón de arte, la primera de les recomanacions.
De Noah Charny, es diu.
Noah Charny.
Doncs, primera recomanació del dia, primera i única novel·la,
perquè avui la Nabel ens ha portat un munt d'assaig.
Sí, sí, a mi m'agrada molt els assajos i sempre porto assajos,
però avui potser he portat molts.
Un, que l'he portat jo amb tota la intenció del món,
que es diu La felicitat paradògica,
és del Gils Lipovetsky, que ha fet moltíssims assajos i molt coneguts.
En aquest cas és un assaj de sociologia,
que és el que fa ell normalment.
És un gran observador de la societat contemporània.
I en aquest cas és un assaj sobre la societat de l'hiperconsum.
Avui, que acabem, podríem dir, el cicle nadalenc,
avui que comencen les rebaixes d'hivern,
vaja, efectivament, la data més escalent no podia ser.
El Gils Lipovetsky, avui, no?
Fa un anàlisi del que ha suposat el capitalisme,
del que ha suposat per què estem en una societat no de consum,
sinó ja d'hiperconsum,
ja ens hem passat mitja volta més, no?
Clar, parlar del moment en què estem ara,
que moltes coses, com el tema de la religió,
el tema de l'autoajuda,
ens fan buscar la felicitat fins a extrems impressionants.
I això porta, clar, aquest hiperconsum...
Bé, la veritat és que és un assaig contundent,
en el sentit que no és molt lleuger, no?
És una persona que analitza les coses d'una manera...
De manera minuciosa, és farragós, eh?,
perquè la gent ens entengui.
Sí, no és allò de, vinga, tinc una estona, llegeixo...
No és llibre per entendre'ns de llegir-te 10 minutets
abans d'anar a dormir.
No.
Pots fer-ho, però després passa el que passa.
Jo penso que no, penso que has de tenir ganes realment de...
Ens pica molt la cresta o què?
Bastant.
Bastant.
Ens pica la cresta bastant.
De fet, és que, clar, ja dius,
una societat d'hiperconsum és que ja no és una cosa...
D'entrada ja no és una cosa bona, no?
Per què?
Vull dir que ens passem excessivament de consumir, no?
Que no consumim amb responsabilitat, això ja ho sabem, no?
Ell intenta explicar per què hem arribat a aquest punt.
És que si tu pares a pensar fredament, per exemple,
ahir, Dia de Reis, en moltíssimes cases,
en els nens petits, per exemple,
els reis els porten tal quantitat de...
tal quantitat de regals, tal quantitat de joguiners,
que ahir, en l'entorn familiar, donaves un cop tu
i dius, és que, mare de senyor, on hem arribat a...
No, i a més parles amb la gent i tothom,
o la majoria de gent et dona aquesta sensació
de no sé què comprar perquè tothom té de tots, no?
O sigui, no...
Hem arribat a un punt que dius, ja regales per regalar,
o mira, aprofites que a algú se li ha trencat no sé què,
i dius, calla, que se li ha trencat l'MP4,
li compro un, no?
Però ja estem parlant que li compres
el segon MP4 o el mòbil d'última generació, etcètera,
per això l'altre dia era curiós
perquè estava parlant per internet,
hi havia pàgines que per solucionar,
entre cometes, aquest problema,
ja que regalen són experiències,
i una experiència, per exemple,
és conduir un Ferrari per un circuit tancat, etcètera,
però ja es tendeix més cap a aquesta línia,
perquè el que és el regal material,
en moltes ocasions,
és que ja no saps què regalar.
No, no, de fet, és que, clar,
això són versions molt personals,
però, clar, regalar en principi no ha de ser Nadal,
ni ha de ser un aniversari per regalar,
si tu tens, no?
Vull dir que hauria de ser una cosa més quotidiana,
és a dir, trobo això,
li regalo això amb aquesta persona perquè li escau,
i, clar, després arriben aquestes dates
i tens l'obligació de regalar,
és a mi no és que...
Bueno, això ja són històries personals,
però, clar, la veritat és que sí,
que és ser exagerat, no?
I ell intenta explicar per què hem arribat a aquest punt.
Doncs l'actual és recomanable
per fer una miqueta de veu de la consciència,
de Pepito Grillo,
i per veure per què hem arribat fins a aquest extrem.
Després hi ha un llibre molt curiós,
que tenim una secció a la biblioteca,
que jo quan comprem un llibre per aquesta secció
sempre el porto,
perquè a mi és una secció que m'encanta,
que és el punt de vista a l'art de diferents coses.
Vam portar una vegada, doncs,
el mobiliari dins de l'art,
diferents coses.
Vindria a ser una història
com la història de la bellesa
i de la fealdat de l'Humberto Eco,
però que allò és un assaig molt general,
de l'Humberto Eco, que és director...
Sí, sí, sí, no, no,
és el coordinador d'una obra...
El coordinador de l'obra,
perquè ja hi ha molta feina darrere.
Un bon totxo,
no arriba al nivell de los pilares de la Tierra
i la seva continuació,
però gairebé...
Hi ha molta feina ja.
Contundent.
I llavors he portat aquest,
que és Demonios,
visió del diable en l'arte.
Ah, del diable,
exclusivament no del mal,
ni del diable, diguem-ne,
de la visió catòlica,
de la figura del mal,
perquè el mal en altres religions
o en altres cultures
es personifica d'una altra manera.
Balles i cua,
si en parles.
Sí, és diable, diable,
a través de la història de l'art,
des de com se li ha representant,
bàsicament és pintura,
però també hi ha alguna cosa
d'escultura,
làmines, gravats,
però bàsicament és pintura.
I bé,
amb la línia d'aquest tipus de llibre,
molt il·lustrat,
perquè, clar,
t'estan parlant d'una obra,
el millor és tenir la il·lustració
al costat, no?
Molt il·lustrat,
però t'explica de cada obra
per què en aquell moment,
en aquell moment històric,
s'ha representat el mal
o el diable d'aquella manera, no?
I és un llibre molt curiós,
molt curiós.
En la línia d'aquests llibres
que jo els trobo tots molt curiosos, no?
Perquè, clar, a més és una feina
de recopilació, no?
De dir, a veure...
És una feina formilleta, eh?
Sí, que, clar,
evidentment no tothom està disposat a fer,
llavors que te'l donin fet,
ostres, doncs sí, no?
Trobes curiositats, coses molt...
Sí, no?
Que dius, ostres,
doncs no m'havia fixat, no?
Sobretot el punt aquest de curiositat,
de per què el diable en un moment
porta banyes,
en un altre moment potser no,
per què la cua,
per què no porta cua,
perquè...
Surt Sant Jordi,
perquè, clar, després hi ha la...
Com s'ha representat
la personificació del diable,
no exactament com la figura del diable,
sinó amb altres elements, no?
Que poden representar,
més o menys,
la figura del diable.
És un llibre molt curiós,
i el trobo molt curiós.
Doncs aquest Demònios
ja està disponible també
a les prestatgeries
de la Biblioteca Pública
de Tarragona.
I crec que acabem
amb una proposta infantil,
una proposta original
i una proposta,
m'atreviria a dir,
que valenta, Nabel.
Bé,
he pensat que,
primer,
que no portem mai cap novetat
ni res infantil, no?
Sí que parlem de la sala infantil,
però, clar,
és difícil
explicar o portar...
A més, són llibres,
la majoria de llibres infantils
quasi que surten sols, no?
És una cosa que no...
Però, clar,
després hi ha la part
de coneixements d'infantil
que no és exactament...
No és el conte
ni la novel·leta, no?
I en aquest sentit,
he pensat que teníem
una col·lecció
que trobo molt,
molt interessant,
que està molt ben feta.
La col·lecció es diu
Pensa-hi
i són tot
de fet són llibres
d'ètica
o de filosofia
o de valors,
la part de valors
de filosofia
explicada per nens.
La gràcia és que aquests llibres
estan adreçats a nens
de partir de vuit anys.
Sí,
posa a partir de vuit anys,
realment és entenedor
per nens de vuit anys,
està al seu nivell,
exactament.
A més,
trobo que molts adults
ho podrien llegir perfectament,
perquè, clar,
que han passat
la infància
i l'adolescència
sense acabar d'entendre
realment
aquests conceptes.
i, clar,
està a un nivell tan planer
que és
molt...
A més,
amb un puntet
també molt divertit
perquè
t'ho prenguis...
Sí, sí,
no és un petit manual didàctic,
sinó que està explicat
amb diferents historietes,
perquè hem pogut
fullejar fa uns instants
i a partir d'aquí
en treu unes conclusions
de manera molt amena.
Sí, sí,
de fet,
ell et va posant exemples
constantment,
no?
és...
diu
una petita cosa
i llavors
a partir d'aquí
t'ho explica
o fa el contrari
o explica una història,
no?
de tu imagina't
que vas a l'institut
i què et passa
o a l'escola,
el teu amic
et diu no sé què,
tu li contestes
i vas a casa
i llavors
a partir del fet
que ha desenvolupat
doncs
arriba a la conclusió,
no?
vull dir,
ho fa
amb els dos sentits,
no?
O explica
i després posa l'exemple
o posa l'exemple
i després explica.
Però ja veus
que són molt curts,
són molt, molt curts,
tenen 40 pàgines
i jo és
molt curtet,
té
alguna petita il·lustració
però sobretot
té ajudes
en el sentit
que tot el que és exemple
té una tipologia
de lletra diferent,
tot el que és text
és un altre
i són tot conceptes
contraris,
o sigui,
aquest que he portat jo
és la meva llibertat
i la dels altres
que parla exactament
d'on comença
i acaba la meva llibertat
i de responsabilitat
que clar,
no surt el títol
però va lligat,
no?
Però els altres,
per exemple,
parla de la vida i la mort
o el bé i el mal,
la veritat i la mentida,
bonic o lleig,
la violència,
la no violència,
són tot conceptes
que realment són difícils
d'explicar, no?
Quan un nen,
quan tenen aquesta edat
que els nens pregunten
definicions
i hi ha segons quines coses
que et deixen absolutament descol·loquat.
Clar,
és que et diuen
això, no?
Què és la responsabilitat?
Ostres,
explica això,
no?
Ben explicat.
I després,
sabons com,
vas al diccionari
i la definició
que et diu el diccionari
tampoc no et serveix
per explicar-li,
per explicar-li al nen.
No, perquè, clar,
parlem de conceptes ètics
o de coses, no?
Que són molt complicades,
això, no?
La felicitat,
l'amor,
la tristesa,
tot això és molt difícil.
Podríem dir que els llibres
d'aquesta col·lecció,
navel,
són els llibres que
els pares desitjarien
que els nens llegixin
de motu propi?
Jo penso que sí,
que és una col·lecció
absolutament enriquidora
per a un nen,
però ja et dic que penso
que també han de llegir els pares.
A més, fins i tot són llibres
que haurien de llegir
de forma compartida.
Sí, sí, sí,
perquè jo penso
que aquests són llibres
per parlar, eh?
Són llibres després de diàleg.
Escolta'm,
jo he llegit això
i això ho relaciones
amb exemples familiars,
del teu entorn més propi, etcètera.
Sí, sí, sí, totalment, eh?
Perquè, a veure,
sí que és un llenguatge
molt entenedor,
però, clar,
són conceptes difícils, no?
El vell i el mal,
la llibertat, no, no?
Clar, i que, a més a més,
penso que tu has d'adequar
a la teva visió de la història, no?
Segurament jo,
a la meva filla,
no li explicaré
el mateix del vell i el mal
que li explicarà
a una altra persona,
perquè segurament
tindrem conceptes diferents, no?
Però sí que és la base, no?
Realment no es posiciona
en un lloc o en un altre, no?
Són conceptes
molt filosòficament purs, no?
No es posicionen en res, no?
Per tant, és un llibre
que pot escollir moltíssima gent,
perquè després tu li pots posar
aquell caire que tu vols adoptar
segons els teus principis, no?
Per exemple,
per posar un exemple molt bèstia,
però crec que entenedor,
si parles de ve i mal,
aquest llibre no et dirà
que els atemptats de l'11S
són bé o són mal.
Després cadascú ja
hi posarà,
segons la seva opinió,
segons els seus coneixements,
si això és bé, això és mal,
si cal catalogar-ho o no.
Però aquest llibre explicarà
què és bé, què és mal,
i després, a partir d'aquí,
tothom ja ho lligarà
amb el que vulgui.
O més, com construiràs tu
el teu concepte de bé i mal.
Sobretot relativitzar,
que el bé i el mal,
la meva llibertat i la dels altres,
no són termes absoluts.
Allò de la prima línia vermella,
la frontera així molt difusa
que trobem molts casos.
Llavors trobo que és molt, molt, molt interessant.
Ja et dic, per pares,
i sí, realment després s'ha de parlar
d'aquest llibre, o sigui, tu això l'hi dones
a un nen i el deixes allà,
i quasi que millor que no l'hi donis, eh?
Després és tema per treballar.
Tema per després treure a l'hora de sopar,
apagar la tele i treure-ho a l'hora de sopar.
Aquest descobriment, recordem,
col·lecció Pensa-hi i diferents...
Són dos autors, Brigitte Labé i Michelle Pueck.
Crec que Brigitte Labé no...
No, sí, sí, sí, són dos autors.
Tots els llibres són dels mateixos.
I trobo que, de fet,
ell és professor de filosofia
i ella...
Ella, no ho sé,
posa que treballa en el món de la comunicació.
Sé que ell és filòsof
i suposo que ella li dóna el punt
per dir-nos...
No termes acadèmics, no?
Anem a baixar el món dels nens, no?
Doncs aquesta col·lecció Pensa-hi.
Un descobriment força interessant,
creiem, per repartar-hi aquesta secció d'avui.
Anabel, moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Gràcies per aquest novetat, aquest poti-poti.
Una miqueta d'assaig.
Assaig infantil, fins i tot, podríem dir.
I ens retrobem properament.
Un abraçada.
Fins ara.
Fins ara.