Doncs sí, ja fa una estona que són entre nosaltres.
David Serra, bon dia.
Bon dia.
Víctor Manuel Navarro, bon dia.
Bon dia, bona hora.
Des del dia que et vaig posar cognom de fruita...
Tothom ha dit un naranjo, ara.
Ara tothom ha dit un naranjo.
És el poder de la ràdio, eh?
Ja veus com es pot transformar la realitat.
Fins i tot un cognom que has fet servir tota la vida, eh?
Sí, ja me l'han canviat, ja.
Què t'agrada més, Navarro o Naranjo?
A mi Navarro, ja estic acostumat.
Navarro, doncs escolta, la gent que digui el que vulgui...
Però no està malament Naranjo, eh?
I de Navarro.
Té el seu encant.
A Juan José Ferrer mai li hem canviat el cognom.
Dóna'm temps, eh, Falco?
Jo estic abierto a tot.
Bon dia.
Abans de començar ja hem tingut allò un contrast de parés.
Tenim molta roba per tallar, com és habitual en aquest espai de divendres.
Començaríem per les sales de cinema.
Després derivarem cap al món del videojoc.
Si comencem per les sales de cinema, comentem les estrenes
i després el David, doncs, avui ve Criticón.
No sé si superarà el Juanjo.
Difícil, difícil.
El llistre està molt alt.
Però on començant?
A veure, tenim aquí pel·lícules.
Casi 300.
Jo he vist un tràiler i m'he quedat una mica asturada.
Jo espero que se hunden la miseria.
Sí, cosa difícil perquè...
En la pel·lícula chorra suelen tener éxito.
Jo crec que m'agradaria més una de Pajares i Esteso, eh?
Sí.
Ja t'ho dic ara.
Sí, és que deus eren bones.
La pitjor de les morts per a aquests tios.
I són bones, de Pajares i Esteso.
Malos vingueros.
No, però jo espero que els...
Com es diuen?
Bé, és que no m'interessa ni el nom dels creadors.
Doncs passem.
Aquests tios que han fet Epic Movie, Date Movie, jo espero que directament es morin, perquè
és la tercera que ens colen i...
No ens passem d'aquesta pel·lícula.
Sí, només direm, per mi, les pel·lícules clàssiques d'Spuff que diuen els americans com Agarra-lo como puedas, la de Airport, la de Aterrizar como puedas, que aquí tenen uns títols supercutres, però bueno, són paròdies de gènere molt ben fetes i és molt difícil mantenir el ritme de gag rere gag durant hora i mitja.
O sigui, són pel·lícules, bueno, no són pel·lícules, són una col·lecció de gags, però molt divertides, molt ben fetes i tenen un legat que se l'estan carregant ara, perquè clar, la gent normalment diu, no, és que són pel·lícules cutres.
No és cutre. Fer una pel·lícula com Agarra-lo como puedas, que sigui divertida, és molt complicat i demostra...
El problema de sempre és que no saben on posar el límit. Quan una fórmula funciona l'esgoten fins que al final sempre queda un mal record d'aquell origen que podia tenir una certa qualitat, no?
Sí, el que passa és que és tot un subgènere, una mena de subgènere alliberador que tenen els americans, de posar la picota tot el que ells fan i s'ho prenen molt seriosament, després s'ho volen prendre i el problema és que ha baixat molt la categoria de les pel·lícules que ells fan a la paròdia, gent si són tan parodiables,
que és molt difícil fer paròdia, això era paròdia.
Deixem-la.
Sí, sí, fora, fora.
I això em servirà per una raó. Jo he dit un moment a Víctor, així l'he assenyalat, diu, és que me poses a la cosa, me la poses dins de la safata directament, perquè clar, parlar d'una pel·lícula com a llamada Perdida,
que ja en si és una paròdia, efectivament, o sigui, és que és el, el que jo deia, la dificultat. Com pots parodiar una pel·lícula que és absurda, que no té ni cap ni peus, que a més de no donar por, fa riure, o sigui, arriba a ser...
Potser aquesta és la intenció.
I llavors, tu poses molt complicat.
La llamada Perdida, no.
No, directament, no. O sigui, perquè clar, aquesta és una pel·lícula seriosa que pretén assustar la gent.
És que el jovencito franqués, si cal baixar la pel·lícula que va començar una miqueta tot aquest gènere de la paròdia dins del cinema...
A mi m'agrada el jovencito franqués.
Perquè és una obra maestra.
A tu, Juanjo?
Sí, sí, m'ha gust.
Bé, estem d'acord en alguna cosa?
Bueno, sempre ens quedarà Leslie Nielsen, no?
Clar, és que és això, les pel·lícules...
Ah, doncs jo no el suporto, aquest home, eh?
De cinema, és plural, aquí.
Leslie Nielsen ha destrozado su carrera en las últimas pel·lícules.
Sí, però al principio era muy bueno.
Sí, la gracia de las que hacían antes es que eran parodias de género, no coger trozos de pel·lícules que ya existen i ridiculizar-los.
Exacto, de esto hablaba yo, que cogían el género, cogían las convenciones de género, las llevaban a l'extremo y quedaban ridícules.
Però ara és que fan pel·lícules, bueno, que s'ha agafat una col·lecció d'escenas...
Per exemple, jo vaig veure Scari Movie 4, vaig patir Scari Movie 4,
i era agafar directament escenes de pel·lícules que havien fet calés a la cartellera.
I és que de vegades no hi havia ni acudit.
Directament calcaven l'escena i, oh, quina gràcia, estan copiant l'escena del Bosque.
Però mireu si són llestos, mireu si són llestos, que partint d'una pel·lícula que no té cap interès,
que com deia Juanjo, tant de bossa en fonsi, portem una estoneta parlant de la pel·li i del gènere.
Per tant, passem directament.
M'he de posar de peu per parlar de La Noche es Nuestra?
Doncs gairebé sí.
Jo és que estic inclinada a posar-me de peu, no?
Estem a una de les pel·lícules que jo crec que enalteixen el gènere del cinema negre.
Bé, és un thriller, de fet.
És una pel·lícula publiciaca, és una pel·lícula que, a més,
a mi m'ha agradat molt perquè m'ha portat a la memòria pel·lícules com Pelham 1-2-3,
Friends Connection...
Des d'un punt de vista absolutament adult,
i que parla del final convuls dels anys 80,
ens introdueix en el món complicat de la màfia russa,
del seu gran poder que tenia a Nova York, sobretot per temes de la droga,
i que realment es parla d'una història interna, d'una història familiar molt íntima,
però com se trenquen aquests vincles quan les diferències entre dos germans,
un que pertany a la policia,
i que és a més fill d'un heroi,
d'una de les persones que representa el millor de la policia de Nova York,
doncs el seu germà té un pub,
té un local de moda que és utilitzat per la màfia russa,
i en aquest sentit, doncs,
viuen perillosament,
o sigui que es genera una situació que no vull desvelar,
però que realment fa que la pel·lícula sigui potent.
L'heu vista?
Sí.
A veure, tu no.
A veure, jo, quan l'hi havia ayer,
i realment, quan acabo la pel·lícula,
vi que era una pel·lícula familiar.
És així.
Familiar, que és en el sentit de coneguda,
o que podem anar amb la canalla?
No, a veure,
jo crec que és una pel·lícula que els nens,
sobretot els que tenen germans,
deberien veure-la.
I més si tenen germans en un pub.
Sí.
Per exemple.
I el que passa és que té secüències dures
i secüències de sexe, ¿vale?
Sí.
Llavors, això ja depèn de els pares.
Però jo crec que és una pel·lícula que mereix la pena
que els nens veïn si tenen germans,
perquè tracta l'amor entre germans
i l'amor dels fills al pares.
Bàsicament, aquest és el tema.
I és el que la fa brillant des de...
Bueno, parlem dels actors,
Joaquim Fènix.
És un dels germans que està impecable.
M'agrada moltíssim aquest actor.
És que quan està malament Joaquim Fènix...
Sempre està bé.
Un actor que a mi m'agrada molt
i tinc debilitat per ell,
que és el Mark Wahlberg,
que té uns papers molt...
Bueno, és un personatge curiós.
Avui llegia una entrevista del Fènix
que deia que ha fet aquesta pel·li,
però que si no li ofereixen una cosa
que li inspiri,
que ell passa d'anar...
És que fa una pel·lícula de 4 o 5 anys.
El Mark Wahlberg,
mira, ara que parlem d'ell,
serà el protagonista
de la propera adaptació
del videojoc Max Payne.
O sigui, parlarem aviat d'ell
perquè és un videojoc de referència
i, bueno,
s'està convertint en una icona
del món del videojoc.
A veure com surt.
Confiem a mi.
Jo volia parlar un poco
de lo que és la tècnica
d'aquesta pel·lícula
i, bueno,
és el que vaig dir,
que el director de fotografia
no te hace pensar en ell,
no existe.
¿Vale?
És aparentemente
planos caòticos
y poco trabajados,
pero en realidad
están trabajadísimos
si les analiza...
Aquesta és la virtut,
que no hi pensis, no?
Sí, no piensas en ellos,
pero en realidad son geniales.
Estic totalment d'acord,
és una pel·lícula magnífica,
realment és la pel·lícula
de la setmana
per damunt de qualsevol altra.
Es parla de l'actor i l'actriu.
Robert Duval,
que és el pare,
que no l'havia anomenat,
que evidentment és una legenda,
no fa falta,
i l'Eva Mendes,
que per mi ha sigut una sorpresa
i, bueno,
aquí estàvem debatint una miqueta
el seu...
Jo deia que era molt guapa,
Juanjo deia que era poc delicada,
per dir-ho d'una manera...
Una forma...
Una forma fina.
Però a mi m'agrada,
jo penso que ha fet...
que és un gran equilibri,
precisament les actuacions
estan meravelloses
i el seu director,
doncs, bueno,
ha fet una pel·lícula
que realment jo penso
que està per damunt
de totes les altres.
Tenim un altre thriller,
Despierto,
no sé si l'heu vista
o la teniu per veure.
La tenim per veure.
Aquesta parlaríeu d'Uídas,
en tot cas, no?
D'Uídas, en tot cas.
Parlarem que és el debut
com a director guionista
del seu director guionista,
exacte.
Sí, sí.
I que és curiós
que és la segona pel·lícula
que tenim en cartellera
del Hayden Christensen,
que va ser l'Anna King
de Star Wars,
va estar bastant parat
i ara sembla
que està recuperant
la seva carrera.
Bueno,
aquesta mala dicció
que normalment tenen
com va ser el Michael J. Fox
Regressa al futuro,
el Luke Skywalker
de la Guerra de les Galàxies,
els actors joves
que agafen una icona
del cinema
que normalment
després no fan carrera
i sembla que
el Hayden Christensen
està intentant
trencar amb aquesta maldició.
L'interessant d'aquesta pel·lícula
per mi
que el punt de partida
és molt humà,
és la por
a la cirurgia
i està d'espermetre
fent la cirurgia
i que Sorlena Olin
que és una dona
que a mi m'encanta
i jo crec que
tot seguitor
de la sèrie
Alias
la té
en un pedestal.
Estrenen
una pel·lícula
que jo
penso que el David
volia fer algun comentari
però per la sinopsi
jo diria
que no s'ha fet mai
aquest argument.
Sí, digues, digues.
Papá por sorpresa.
Por sorpresa.
Un esportista d'elit
ha de fer-se càrrec
de la seva filla petita.
Bueno, doncs és la Roca
el gran lluitador
que vam conèixer
sobretot
per la pel·lícula
de la mòmia.
No, no, la mòmia
era la de...
Sí, la mòmia també.
Sí, el rei escorpión.
I després vam que tenia
el rei escorpión
que era...
Doncs la veritat
és una pel·lícula Disney
és una pel·lícula
en la qual
un esportista d'elit
doncs descobreix
que té una filla
por sorpresa.
Com tu deies
no s'ha fet mai.
Jo con este actor
se llama The Rock, ¿no?
Sí.
Pues ojo con él
porque es un tío basto
y parece un cateto
pero yo creo
que puede llegar
a hacer algo bueno.
Sí, has visto
Be Cool, Juanjo.
Hace de un guardaespaldas
homosexual
desenfrenado
y lo hace muy bien.
Es un papel de comedia
pero de hecho
lo que más me gustó
de Be Cool
de El Travolta
fue el papel de Dwayne Johnson
que no le gusta
que le llamen The Rock
ahora, es Dwayne Johnson.
Les fiches tècniques
li posen The Rock
directament.
Si comences la teva carrera
com The Rock
com a tu un dia
et van dir Naranjo
i vés a saber
on acabarà això.
Acabaràs amb el cognom.
Cuando le den un papel
donde se encuentre bien
un papel de basto
y tal
pues puede triunfar
como lo hizo Schwarzenegger
o Conan
y Terminator.
No, pero es un altre estil
el Schwarzenegger, ¿no?
Sí, pero que este tío
tiene
tiene fondo
puede funcionar.
Sí.
De les pantalles
grans
de la petita
tu volies
fer una referència.
Sí, fer una miqueta
el resum
de lo que ha sigut
la Setmana Santa.
La Setmana Lletjota
en quant a desaparició
de gent de talent, ¿no?
Sí, sí, sí.
Bueno, la mort
de Richard Whitmer
actor
que a alguns ens encanta
d'altres menys
però bueno
que és un home
que ha viscut molts anys
ha viscut molts anys
és el que dèiem
que era
94 anys, ¿no?
Déu n'hi do
i que bueno
que era un dels actors
de fons
del cinema nord-americà
i que bueno
per mi la pel·lícula
capseller
és dos hombres
No sé per què
però sempre el relaciono
amb un submarí
oi que feia moltes pel·lis
d'aquestes
que sortien al Periscopio
i...
Pel·lis bèl·liques
ziles
tenia un rostre
una mica hieràtic
dur
un home d'una
d'una felicitat
molt rígida
molt hieràtica
però la gran pèrdua
ha sigut la pèrdua
d'Azcona
completament
d'Azcona
perquè realment
a mi com a persona
com a guionista
i com a amant
del bon cinema
Azcona ha sigut
el padre
de tot una
És el que ha fet
les millors pel·lícules
de cinema espanyol
Ell en Berlanga
és un binomi
que ha funcionat
sempre molt bé
Un altre amor
David
de la setmana passada
però que vam parlar
també bastant
entre tu i jo
és l'Arthur C. Clarke
que és l'escriptor
de...
Bueno, és un...
Heinlein
Isaac Asimov
i Arthur C. Clarke
van ser els tres grans
de la ciència-ficció
el més científic
més gran científicament
és Arthur C. Clarke
i a dins del cinema
va crear 2001
o sigui
per dret propi
mereix una menció
Home, doncs sí
Per cert que
abans d'entrar en el món
volies comentar alguna cosa més
d'Azcona
perquè lògicament
els mitjans
s'han fet en ressò
A veure, Azcona
és que realment
va crear
el cinema de qualitat
el personatge del guionista
se reivindica
amb la seva figura
una figura més
que volia passar
desapercebuda
que l'havia aconseguit
que hem de retrotraure
a l'època de la Codorniz
l'època famosa
dels Miura
on se feia
un humor
de qualitat
crític
àcid
capaç de conjugar
l'humà
i la memòria
d'un país
que va patir
tota una ditadura
però que feia
el cinema més fresc
i jo penso que
tots els guionistes
tota la nova corte
de guionistes
s'han mirallat
en el personatge d'Azcona
perquè s'ha pogut
proporcionar
pàgines d'or
al nostre cinema
jo ara mateix
jo ara mateix
estava pensant
en una pel·lícula
meravellosa
com era
per exemple
parlàvem
del Verdugo
o Bienvenido
Mr. Marshall
o pel·lícula
tota la sèrie
de l'escopeta nacional
però és que
fins fa poc
fins i tot
la pel·lícula
aquesta de la lengua
de les mariposes
és un lloc extraordinari
i una adaptació
magistral
de tres contes
doncs
és que són
pàgines d'or
en el nostre cinema
és un maridatge
estrany
perquè parla d'Azcona
i en tot cas
comentar
no sé si va ser
Víctor o Juanjo
és que ens va trucar
un oient
de l'últim programa
que vam fer
dijous sant
a la plaça del rei
al final de l'espai
vau esmentar
una pel·lícula
que es veu
que era terrible
gairebé inexistent
i va trucar un oient
dient
escolta
podeu donar-me
quatre dades
a veure si la trobo
jo és que no recordo
ni el títol
però sí que provoco
recordo
el riure
que ens va provocar
a tots
Jesucristo caza vampiros
això
Jesucristo caza vampiros
doncs si podeu
donar alguna pista
ens deia aquest oient
bueno
que jo sàpiga
ha circulat per videoclubs
està doblada al castellà
però no sé qui l'ha editada
per internet
està per tot arreu
com el títol
d'en castellà
com en anglès
que és
Jesucristo vampire hunter
o sigui directament
és de l'any 2001
és canadiense
però no sé dir
el director ara
i rara
molt rara
molt rara
però no és tan complicada
de trobar
en aquestes xarxes fosques
d'internet
que no esmentarem
ara
jo crec que és que
no es va quedar amb el títol
i per això ens va dir
escolta
allò que us heu fet
a més m'ho va dir
us heu fet un tip de riure
podeu dir el títol
i doncs ja està
Jesucristo cazavampiros
amb l'advertència
ara
oients
una mica de nivell
perquè us quedeu només
amb aquest missatge
amb precaució
això que diuen
d'usar com precaució
sí sí
perquè després
nosaltres
no ens fem responsables
avui des del món
del videojoc
proposeu un tema
d'aquells
que jo la veritat
crec que no es plantejan
gairebé mai
i que no està gens malament
perquè sembla
que les pantalles
de cinema
a la televisió
són d'ús públic
tothom hi té accés
però quan parlem
del videojoc
sembla que sigui
un fenomen
que queda molt apartat
a l'interior de les cases
a l'espai més íntim
i no sobre
un debat general
sobre el tema
i avui voleu posar
damunt la taula
una qüestió
molt interessant
en quant a les temàtiques
que poden tractar
els videojocs
exacte
si et sembla
fem un petit
petit parèntesi
perquè el Juanjo
ens comenti una novetat
així fem una miqueta
d'intriga
tenies una novetat
sí
pude probar
la semana pasada
Gran Turismo Prólogo
que es un simulador
de coches
de turismos
bueno
y de coches
sea un poco más
de rally
y tal
y quedé bastante alucinado
a mí no me gustan
los de coches
yo no juego a nada
que pueda hacer
en la realidad
pero bueno
este me convenció
además lo probé
con alguien
que es experto
en coches
y en conducción
y él está muy satisfecho
es un juego
es el prólogo
del juego
que tiene que salir
en breve
es un juego tan grande
que se puede permitir
vender un prólogo
esto no
sí
venden el juego un poco más
con menos coches
y menos circuitos
por menos dinero
y es un avance
lo que será
tu el que t'agrades
és el joc del món
de la fantasia
per això apostar
tu sí que t'agraden
els de
no tu
el de senyors
que els hi passen coses
no jo vull
imaginació
fantasia
també
també
la imaginació
és el tret
més característic
del ser humà
és veritat
el tema
de la setmana
vinga
tenim un joc
que es diu
i d'aquí ha sortit tot
que es diu
la imaginació
és la teva única
sortida
la teva única
manera d'escapar
imagination
is your only escape
un joc
crec que és francès
que va sobre un nen
que està en un camp
de concentració
nazi
i per fugir
d'aquesta realitat
crua
s'inventa
un món imaginari
llavors què passa
aquest tema
l'hem vist
per exemple
a la vida és vella
tenim literatura
com el que ha sortit ara
el niño con el pijama
a ratlles
o les benignes
de Jonathan Little
és un tema
i el món del còmic
i el món del còmic
ha tractat el tema
més que ens ha concentració
nazis d'una manera
molt crua
i no obstant
tenim el videojoc
que per mi és
molt interessant
o sigui
és una idea molt atractiva
i molt innovadora
i s'està criticant
d'una manera bestial
de fet
els Estats Units
han prohibit la venda
d'aquest joc
que jo ho entengui
és a dir
podem fer pel·lícules
que tractin
el tema dels camps
de concentració
amb diferents tonalitats
podem fer novel·les
des de diferents perspectives
podem fer còmics
podem fer obres de teatre
i no podem fer videojocs
un videojoc no
i el més interessant
d'aquest joc
és que no és un joc violent
no és banal
o sigui
és la història
d'un nen
que ha de fugir
d'una realitat
que va ser duríssima
o sigui
per mi és un missatge
si parlem
d'obres amb missatges
és un missatge
molt clar
i molt
importantíssim
que tothom el conegui
i el videojoc
és accessible
a totes les edats
jo vaig estar
al camp de concentració
de Sachsenhausen
a prop de Berlín
i crec que tothom
hauria de conèixer
a fons
els camps de concentració
perquè és una sensació
que no se t'oblida mai
o sigui
és molt
és una
hi ha algo
a l'aire
que no es pot descriure
en paraules
i parlar
dels camps de concentració
per mi
és obligatori
però de totes maneres
vosaltres que apostàveu
dins del món
del videojoc
per la fantasia
tocar tant de peus
a terra
en un dels episodis
més cruents
de la història
del segle XX
no entra una mica
en contradicció?
és que la fantasia
no ho és tot
i hem de tractar
o sigui
si parlem
de la narrativa
de la literatura
del cinema
també és una responsabilitat
no faig una afirmació
és una molt bona pregunta
a veure
jo bàsicament
el que he dit
que no m'agrada jugar
a coses
que pugui fer
ja en la realitat
evidentment
vivir
en un campo
vivir esos hechos
en un campo
de concentración
no es tan
no lo puedo conocer
en la realidad
en la vida
y bueno
si un videojuego
o una novela
o una película
me lo enseña
pues estoy dispuesto
a...
és que els videojocs
és el que parlàvem
l'altra setmana
o sigui
una de les potències
que té per mi
és la capacitat aquesta
de la hipersensibilitat
o sigui
la hiperestèsia
que proporciona el joc
perquè és una experiència
tan enorme
tan real
moltes vegades
que realment
t'abdueix
de la realitat
que estàs vivint
de la que estàs
jo creo que quizá
la polémica
està en que
se consideran
los videojuegos
algo para divertirse
y que
pues hay gente
que ve que eso
no es para divertirse
el cinema
també es podia
considerar
per divertirse
i no necessàriament
ho és
però sentim
molt sovint
l'expressió
una pel·lícula
que fa pensar
un llibre
que va pensar
que fa pensar
però mai hem sentit
a nivell general
un joc
que fa pensar
i ho pot fer igualment
com una pel·lícula
per exemple
no sé
hi ha temes
o sigui
una cosa és
que el banalitzi
que faci violència gratuïta
clar però
potser hi ha
algun videojoc
que tracta
la guerra del golf
o la guerra de l'Iraq
perfectament
hi ha un creador
i un dels estudiosos
del món del videojoc
més important
que és Gonzalo Pasca
que és d'Uruguai
que fa videojocs polítics
i quan va passar
l'atemptat
de l'11 de septembre
a Nova York
va fer un videojoc
en què tu havies
de caçar terroristes
amb un punt de mira
que disparava molt gran
en plan
en franc tirador
sí
però cada vegada
que tu disparaves
a un terrorista
també
com era molt gran
et carregaves gent normal
i aquesta gent normal
quan moria
la que estava al voltant
es convertia en terrorista
era una manera de
no, hi havia una lectura
que anava més enllà
a través de la interacció
donava un missatge
de totes maneres
jo no sé si és un tema
de continguts
o un tema de format
perquè insisteixo
allò que vèiem tan normal
en una pantalla de cinema
o en un llibre
és el que deia Juanjo
ja pot haver-hi una pel·lícula
de sang i fetge
però
tolerem la sang i el fetge
en un videojoc?
els jugadors sí
i se suposa que al cinema
la literatura
arriba
a moltes més persones
que no pas un videojoc
per tant és una miqueta
una miqueta hipòcrita
jo crec que el problema
està en que
els videojocs
no es consideren arte
i entonces
és com ensuciar
aquest tema
amb alguna cosa
que no és arte
el cine ja damos por hecho
que és arte
l'acceptamos
és el que tu has dit
lo consideren banal
i ponert-te en un videojoc
se sienta mal
perquè és ensuciar-los
i és jugar amb això
teniu algun exemple per aquí?
tenim exemples
jo ara parlaré
no és sang i fetge
visible
però
és un tema
molt d'actualitat
que és el tema
del bullying
dels matons d'escola
hi ha un joc
que es diu
bullying
que tu tens
agafes el protagonisme
d'un nen
tu ets l'assetjat
o el que assetja?
el jugador qui és?
es pot decidir
és un nen conflictiu
pots assumir un paper
o un altre?
el van canviant d'escola
fins que arriba
a la pitjor escola
de tot Amèrica
tots els Estats Units
llavors aquest nen
té tendències conflictives
però tu pots triar
si te poses del costat
dels indefensos
o si t'aprofites de la resta
és un joc que té un sentit
de l'humor molt especial
i bueno
no fa una lectura del tema
molt profunda
però
el jugador pot decidir
ser l'heroi de l'escola
i defensar
els indefensos
i anar contra el gran maton
de l'escola
però no creieu que en aquest cas
en aquest cas
dic
i insisteixo
jo no afirmo res
només pregunto
és més un criteri
d'edats
a l'hora de jugar
aquest joc
que no pas a contingut
perquè clar
no és el mateix
que jugui un nen
o nena de 12 anys
que una persona adulta
dic jo
sí
és que per això
estan els sistemes
de classificació
en la caja
de los videojuegos
por la ella
s'incluye la
sí
però aquest criteri
sabeu que a vegades
no està d'acord
amb els pares
o amb els pedagogs
aquest criteri
és bastant important
als Estats Units
el cinema
el controla directament
l'associació
que fa les classificacions
per edats
o sigui
si la pel·lícula surt
per menors de 17 anys
fa menys calés
i bueno
hi ha tota una
uns interessos
en joc importants
i els videojocs
més encara
per exemple
el joc de Manhand 2
que encara no ha sortit
havia d'haver sortit
fa un any
i no ha sortit
perquè al Regne Unit
la classificació
que li van donar
era la més alta
i aquesta classificació
ni Sony ni Nintendo
l'agafen al seu catàleg
per tant
hi ha un sistema
de classificació
però no acaba
de ser just del tot
no es aplica bé
no sé
encara està molt al aire
amb aquest tema
de la censura
últimament
hi ha una cosa graciosa
que és una
censura a la inversa
en el juego
No More Heroes
la versió original
quan es matava a algú
salia a ceniza
o algo així
es que han salido
a la vez
las dos versiones
y en la versión
de Estados Unidos
les parecía poco violenta
y han hecho que
salga borbotones
de sangre
entonces la gente
se ha quejado
porque a España
ha llegado la versión
¿el de borbotones o ceniza?
ha llegado la de la ceniza
y la gente ha dicho
oye ¿qué pasa?
que lo han censurado
no lo han censurado
que nosotros queremos borbotones
yo tengo la versión
con borbotones
joder
és que el creador
d'aquest videojoc
que es diu
Goichi Suda
li podríem dir
el cuentin tarantino
del món del videojoc
que li agrada molt
la sang i el fetge
no, però no només
per la sang i el fetge
sinó que és un joc
de referències creuades
és l'equivalent a Kill Bill
però en videojoc
i clar
és un desfase total
és decapitacions
però en un sentit
molt de còmic
que no sembla violència
hi ha més censura
al món del videojoc
que no pas altres
perquè clar
en principi
hi ha el món del cinema
i segons quines coses
si per la determinada moral
d'algun país
però en principi
en general
no hi ha censura
avui en dia
i hi ha polèmiques absurdes
polèmiques absurdes
com la de Mass Effect
si no sé si la recordes
Juanjo
que és la que quería comentar
jo ara
ah no
doncs
más triste que censurar
la sangre
que hasta cierto punto
es discutible
es censurar el sexo
i el joc Mass Effect
tu tens una llibertat total
per relacionar-te
amb la resta de personatges
i bueno
és un joc súper obert
i les temes de ficció
els sims
que s'ho facin mirar
si això del sexe hem de patir
perquè fan unes orgies
i unes coses
però li respecten
perquè fa calés
i Mass Effect
i juga canalla
per tant és una mica hipòcrita
insisteixo tot plegat
sí
el cas de Mass Effect
va ser molt important
perquè tu pots ser
si portes una dona
o un home
i en cert punt
de l'argument
pots tenir sexe
amb un extraterrestre
d'una altra espècie
però si és un extraterrestre
però és una dona
és una dona
i si portes un home
una replicante
és molt tova
només es veu quatre petons
i tallen
és del cinema dels anys 80
però
quan portaves els homes
l'home
no van dir res
però van veure
que si portaves la dona
també tenia sexe
amb l'altra dona
i va sortir una advocada
americana
dient
el lesbianisme
l'homosexualitat
aquest joc
és de l'infern
és de...
bueno
però els sims
que triomfan molt
als Estats Units
com a punt de Lluís Comas
hi ha relacions homosexuals
perfectament
hi ha les relacions
que tu vulguis
al sims
sí, sí
jo crec que és qüestió
de calés
per tant
l'altra polèmica
que tu apuntaves
Juanjo
penso que també
volies esmentar-ne alguna
no?
no, bueno
tengo una
tengo el tema
de Final Fantasy
que
bueno
un chico
hace unos años
pues mató a su familia
con una
pero això es
virtual o real?
eso fue real
en España
me parece que era
mató a su familia
con una katana
y resulta que
encontraron que este chico
jugaba Final Fantasy
bueno
pues Final Fantasy
es el juego
más suave
y alegre
que te puedes encontrar
además que no hay ninguna
katana en ese videojuego
vosaltres sabeu
que també a partir
d'uns fets criminals
i terribles
que van haver-hi
es va culpabilitzar
i gairebé es fa
fer una persecució
als clubs de jugadors
de rol
sí
quan els jocs de rol
és una pràctica divertida
que no té més
que és inofensiva
però com que
determinats individus
comportant-se
que d'una manera criminal
doncs van matar
unes persones
tothom que jugava el rol
tenia aquesta cosa
de psicòpata
vull dir que és una miqueta
sí
però és com
el superman
los saltos
per la finestra
i tot això
estem sempre
en un territori
que realment
s'agafa
amb quatre grapes
i que realment
no té cap valor
sociològic real
o sigui
és com
veure pel·lícules
de por
no veure pel·lícules
de por
o sigui
aquello que parlàvem
que comptava
així
del meu fill
que li agrada
el cinema
fantàstic
doncs
no té por
per les nits
és un problema
d'educació
que filosòfics
avui
ja no hi havíem
tingut un programa
tan filosòfic
anem acabant
ja
que tenim el P
fa una estona
quería hablar
de Resident Evil 5
ha habido
cuatro partes
bastantes más
porque ha habido
derivados
y resulta
que cada
cada capítulo
se desarrolla
bueno
pues normalmente
era en Japón
o Estados Unidos
Estados Unidos
siempre
y entonces
bueno
pues los zombies
pues eran
estadounidenses
o japoneses
y tú los matas
pero no son
així com
internacional
sense terra
no son apàtrides
de hecho
el Resident Evil 4
matas españoles
porque se desarrolló
en España
pero españoles
vestits de torero
zombies infectados
o como se dename
bueno
infectados
y nunca ha pasado nada
con esta polémica
no ha habido polémica
resulta que ha sacado
Resident Evil 5
Resident Evil 5
que es en África
y entonces
matas zombies negros
y ya es racista
es a dir
tu mates
zombies espanyols
britànics o francesos
i no passa res
mates zombies africans
i ets racista
sí
ens ho hem de fer mirar
tots plegats
escolteu
tenim les parets fatal
fa un munt de setmanes
que no canviem pòsters
quin voleu
que us posi avui
per acabar el programa
penseu-hi
jo ràpidament
jo és que estic mandrosa
em penso que deixaré
el de Jeremy Irons
el que passa
que després del que va dir
el Juanjo l'altre dia
jo continuo amb el sun i tot
sí
tienen que ser estrenos
no, no, no
cal, lo que vulguis
jo pondría el de 300
el de veritat
i he d'estar fins divendres
vinent amb aquest poster
aquí a l'estudi
el de 300
el de 300
l'original
David, posa alguna xiqueta
doncs jo estava pensant
a veure la Jessica Alba
que és una noia
que ja vaig dir
l'altre dia
que no m'agrada molt
com a actriu
però que bueno
que té el seu encant
i que la veritat
és que és millor
que la Electra
que és la protagonista
de quasi 300
posem la Jessica Alba
molt bé
jo el meu
ja m'ho pensaré
perquè ara no
al cap
però el Jeremy Irons
l'he de treure
és que em sento
molt avergonyida
després de com deia
el Juanjo
per les pel·lícules
per la història
per les pel·lícules
que ha fet abans
de determinades coses
últimament
Juanjo, Víctor, David
com sempre un plaer
oi que tornareu
la setmana que ve?
i tant que sí
aquí us esperarem
gràcies