Fins demà!
El camp s'han trobat a més de 700 eines de pedra.
Ens acompanya el codirector de l'excavació, Josep Maria Vergés, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut, repetidor d'aquest espai.
Repetidor, repetidor.
Tot i que com que sempre tenim tantes coses a parlar, ens quedem a mitges.
Avui passarà el mateix, ja t'ho adverteixo.
Ja m'ho penso.
Ja t'ho penses, no?
I també volem fer referència a un enjaciment que pinta que és extraordinari,
el camp del Ninot a la selva.
Aparegut, entre altres coses, un esquelet de tapir,
un mamífer actualment desaparegut a Europa.
ens acompanyen Bruno Gómez i Gerard Campeny, codirectors de l'excavació.
Bruno, Gerard, bon dia.
Bon dia.
Benvinguts.
Ara li deia això a Josep Maria del tema de que mai tenim prou temps,
però jo també us destacava abans de començar que jo estic segura
que els arqueòlegs heu de tenir moltes virtuts,
però la paciència ha de ser fonamental.
Deu ser assignatura obligatòria a la carrera, no?
Sí, sí, sí.
De fet, un arqueòleg ha de tenir molta i molta paciència
perquè que comences un treball de recerca fins que trobes alguna cosa
doncs pot passar molt de temps i a vegades ni ho trobes.
I a vegades ni ho trobes, perquè en principi, com a tota ciència,
parteixes d'una hipòtesi, però no tens la certesa que trobaràs allò que busques.
És veritat, és veritat.
No?
No la tens mai, la certesa, mai, mai la tens.
Estem buscant coses sota terra, per tant, és impossible.
I què fa pensar que, per exemple, vosaltres quan vau començar el Camp del Ninot,
ara explicarem que és un projecte ampli,
que va estar a diferents campanyes i un territori molt ampli,
què anaveu a buscar exactament?
De fet, en el Camp del Ninot vam començar el 2003
i vam començar arrel dels treballs d'una geòloga,
una companya nostra de Caldes, a Malavella,
que arrel de la seva tesis doctoral estava fent uns sondejos geològics
i fent aquests sondejos, uns sondejos en profunditat,
va trobar una sèrie d'ossos
i aquests ossos els va portar a l'Universitat de Girona,
que en aquell moment en Bruno i jo estàvem treballant allà,
i ens va sorprendre molt trobar una caixa d'ossos
en un lloc, en una comarca,
que és molt difícil que s'hagin conservat aquests ossos
i això ens va fer iniciar un projecte en aquell entorn.
Un projecte que té molt de territori encara per fer, no?
Ui, el Camp del Ninot són 25.000 metres quadrats
i de fet hem excavat uns 300 metres quadrats en total.
25.000 i heu excavat 300?
Sí, sí.
I el projecte comprèn excavar tots 25.000?
Sí, sí.
Excavar això i més encara.
Escolta, tenim una feina per tota la vida ja, eh?
Com els funcionaris d'abans, eh?
Déu-n'hi-do, eh?
Ara parlarem d'aquest tapir,
però no només les restes del tapir.
Han trobat altres elements, vegetals i també animals,
que serviran per fer després un treball de laboratori
que pot donar hipòtesis molt interessants.
En el cas de la Canceladeta,
quines són les característiques d'aquest jaciment, Josep Maria?
Quan vau començar una miqueta?
Quin és el context?
Bé, la Canceladeta es va fer una primera campanya d'excavacions l'any 99,
arrel de la seva descoberta,
per valorar el potencial arqueològic,
el potencial informatiu del jaciment.
Arrel d'aquesta campanya es va veure que és un jaciment molt interessant,
i per això l'any 2002 es va incloure dins d'un projecte de recerca
de les valls del Francolí i el Gaià,
del poblement prehistòric,
i des d'aleshores es va fer una campanya anual.
La marca de tot plegat, diguem-ne,
que va molt bé és a Tapuerca
i una, diguem-ne, dels titulars publicitàries,
si em permets aquest terme,
és que justament aquest jaciment de la Canceladeta
està en un nivell molt similar a la Grandolina de Tapuerca, no?
Sí, concretament al nivell T de 10 de la Grandolina.
Això què vol dir? Ja sé que per a vosaltres és molt familiar,
quan diem allò T de 10 no és cap cap responsó,
potser explica'm als oients.
Quan diem que s'assembla al nivell T de 10 de la Grandolina,
ho diem primer per la cronologia,
o sigui, tots dos tenen una cronologia similar
al voltant dels 400.000 anys.
De fet, la Canceladeta està entre 300.000 i 500.000,
el nivell que hem excavat enguany està sobre els 400.000.
Seria una cronologia molt similar a T de 10,
i després no tan sols per la cronologia,
sinó pel tipus de materials que trobem.
En dos llocs serien les restes de grans campaments,
de campaments de grups de caçadors-recolectors,
i que han generat moltíssim de material,
una gran acumulació de material.
Bàsicament, en el cas de la Canceladeta,
eines de pedra, industrialítica.
Perquè la fauna, malauradament, no es conserva,
es conserva d'una forma molt eficient.
En canvi, T de 10 sí que tenim tot el registre complet.
Per què s'ha conservat fauna,
on esteu treballant vosaltres, i no aquí?
Bé, de fet, en el Camp de Sinot s'ha conservat fauna,
precisament perquè el que estem a excavar
és un antic volcà en el qual s'hi va formar un llac.
Aquest llac s'hi va formar, bàsicament, per aigües termals.
Aquestes aigües termals portarien molts minerals,
i el que farien és que aquests minerals precipitessin sobre els ossos,
sobre els vegetals, sobre les fustes,
fent que es conservés tot el registre
que nosaltres avui en dia estem recuperant.
Per tant, és un entorn lacustre,
que és l'ideal per poder localitzar fauna.
En aquest cas parlem de la llera d'un riu,
amb la qual cosa jo intueixo que també deu influir
perquè l'erosió dels milers i milers d'anys
puguin desfer-se de determinats materials.
Sí, afecta...
Bé, en aquest cas l'erosió...
No sé, però jo no sé si el riu existiria en aquell...
És que no ho sé, clar, jo em perdo, jo em perdon el temps.
En aquell moment el riu existia
i estava molt més proper al jaciment que en l'actualitat.
Actualment el jaciment està a 45 metres
per sobre del nivell del riu,
i durant les ocupacions estava al peu,
a dos metres d'alçada.
Afortunadament no ha sigut l'erosió que ha destruït els ossos,
perquè si ha sigut l'erosió ens hauria mogut tot el material.
Ah, clar.
Llavors no trobaríem res, ho trobaríem tot desplaçat.
I no és el cas.
La cancel·leta, si algú té,
és que el material està en posició primària,
és un dels seus actius més importants.
El que ha fet que no es conservi la fauna
ha sigut les característiques del sediment.
Bàsicament és un sediment molt bàsic,
amb molt de carbonat.
No té tants minerals,
com podria tractar-se d'aquest que dèieu vosaltres.
Són minerals diferents,
és una dinàmica típica dels sols carbonàtics
que altera els ossos, els ataca.
Jo aquí tinc que de la campanya efectuada
entre el 5 i el 30 de maig
s'han obtingut uns 700 instruments de pedra.
A veure, no és anar a una macrosuperfície
i agafar la destral,
la coberteria complerta i tot això.
Estem parlant d'estris
que l'ull inexpert, com ara el meu,
em faria veure que és quelcom diferent
a una pedra, a un canto rodado?
Sí, bé.
O s'ha de ser un expert per veure
que allò realment...
Uu, calla, que això és una eina
d'un senyor primitiu, una senyora
que estava allà amb els sílex tot el dia.
Bé, un expert s'han de tenir
un mínim de coneixements,
però en aquest cas, la gran quantitat
de material i les característiques
d'algun dels objectes que es veu
que se'ls ha donat són pedres
que són molt evidents als cops,
que se'ls ha donat unes morfologies.
A tu et sobtaria veure peces
que tenen formes
que en la natura
no estàs habituat a trobar-les.
I peces, doncs, talls amb dents,
formes apuntades,
que com a mínim, encara que no en tinguessis
ni idea...
I aquí veig, per exemple,
grans instruments com
amb bifassos i fenedors,
una mena de destrels de mà.
Sí.
Que són de grans dimensions, oi?
Sí, són...
Bé, nosaltres, quan diem
grans dimensions,
ens estem referint a objectes
que poden anar
sobre els 20 centímetres,
entre 20-30 centímetres
màxim de longitud.
Són, tant bifassos com fenedors,
són eines, diguéssim,
més agafat de cop.
són un...
El bifass,
el que diferenciaria una de l'altra
és que el bifass té punta
i l'extrem distal
i el fenedor és pla.
El fenedor tindria un tall
com una destral actual.
Ja, ja.
I se suposa que aquests estris
els utilitzaven per caçar,
per...
Per esquartarà.
Per esquartarà, fonamentalment.
Això alguna vegada també hem parlat
que bàsicament era el que utilitzaven
aquests materials.
De fet, per caçar,
en aquest cas no s'ha conservat
la fusta,
però altres llaciments
d'economologies similars
el que s'han trobat
han sigut llances de fusta.
O sigui, sabem que probablement
per la cacera
utilitzarien
llances de fusta
o materials
fabricats amb vegetals
i les eines de pedra
serien més per esquartarà
i per fabricar també
aquests estris de fusta.
En quin moment
de la prehistòria
ens situem?
Ens situem al plistocèmit ja.
O sigui,
i pel que feia...
On cau això?
Per on cau?
Com he dit abans,
la cançaleta estaria
entre els 300.000 anys
i el mig milió.
Saps que anant tots els mils d'anys
el que fem anar així
alegrement
sense nostres problemes.
Una altra cosa
referent
a l'evolució tecnològica.
Això és el que ara
heu de determinar
de quina manera
ha anat evolucionant
tecnològicament
aquesta població
que se suposa
que va estar
molts milers d'anys.
Per tant,
ara pregunto una bajanada,
però per això esteu vosaltres,
per explicar-ho.
Per tant,
entre un estri
i un altre
d'aquests 700
pot haver-hi
una gran diferència
d'anys,
de milers d'anys.
Entre una d'estral i l'altra.
Hi podria ser,
però realment
no hi és.
Pensem que
l'evolució
tecnològica
s'ha accelerat.
O sigui,
hi ha una prehistòria
per haver-hi un...
Com més endarrere anem,
per haver-hi un canvi
més temps ha de passar.
O sigui,
són molt estàtiques.
Així com ara
els models...
Sí,
de la tela a l'ordinador
han passat no res,
30 anys.
O d'un ordinador a l'altre,
els models varien
cada 15 dies.
Això s'ha disparat.
Venim d'un procés
inicial molt lent,
on els canvis eren...
Necessitaves molts milers d'anys
perquè hi hagués un canvi.
No calia canviar-la d'estral
cada mes
com ara que aquí
s'hi canvia l'ordinador.
Podries fer servir
la del besavi tranquil·lament
i no estava passada de molt.
Sense cap problemes,
Déu-n'hi-do.
Clar,
això d'una banda
i d'altra banda
el cam en el que treballeu vosaltres
el que està parlant
és d'un espai
en el que en principi
no hi havia
el que entenem ara
com a presència humana.
No,
no, no.
On esteu vosaltres?
Vosaltres busqueu animalons,
fruites,
vegetals,
però allà no teníeu constància
que abans que arribés l'home,
dic l'home o...
No, l'home, l'home.
L'homínit.
L'homínit.
L'homínit, eh?
Parlem amb propietat.
Sí,
de fet el projecte inicial
era buscar aquelles ocupacions
més antigues
i vàrem anar a buscar
una ocupació tant i tant antiga
que ens vàrem passar de temps
i vàrem anar una mica més enrere.
És que sou exagerats,
sou exagerats per tot.
Déu-n'hi-do.
Com va ser el moment
que vau trobar...
Bé, una mica pel·lícoleros.
No, no cal que sigueu pel·lícoleros,
jo.
Jo ja m'espavilo.
Com va ser el moment
que vau trobar
aquella estructura de tapir?
Allò que comences a veure un ditet
i comences a rascar-rascar
i surt tot l'esquelet?
Sí, sí, efectivament.
Ah, sí?
Sí, sí.
És que no fa falta anar gaire més lluny.
Vull dir, nosaltres vam estar...
Hem estat 25 dies
excavant en una superfície
d'uns 150 metres quadrats,
aproximadament,
i normalment,
mira, doncs,
a tall d'anècdota,
doncs,
curiosament,
tots els escalets
ens surten sempre
a les seccions
del forat que fem, no?
I doncs bé,
doncs aquesta vegada
en el tapir
també va passar el mateix
que ens ha passat
en tots els altres escalets,
doncs que bé,
surt un os,
un altre os,
un altre os,
i sembla que continua
sempre a la secció.
I sempre hem d'anar ampliant
aquest forat,
ampliant la superfície
d'excavació
per tal de desenterrar
tot l'esquelet complet, no?
Aquest animal encara existeix?
No igual, igual, però...
Sí, però no a Europa.
No a Europa.
Existeix a zones d'Àsia
i d'Amèrica.
I perquè allà
sí que existeix?
Per tant,
entrarem en temes
que es pot fer suposar
que hi havia un clima
molt concret,
que potser té similitud
amb el que pot haver-hi ara
en el que viu el tapir?
De fet, sí.
De fet,
és un animal molt especialitzat
en un tipus d'entorn
i clima molt concret
i el que va passar
és que quan a Europa
vam entrar
en tot el període
de les glasacions
i interglasacions,
aquest animal es va extingir.
Per això se sap
que a Europa
fa 2,5 milions d'anys
aquest animal desapareix
i només perviu
en aquelles zones
on hi ha un clima subtropical
que és el clima
que nosaltres creiem
i sabem que hi havia
en aquella època
al Camp dels Sinors,
fa 3,5 milions d'anys.
A més a més,
totes les característiques
d'aquest animal
ens indica
una mica
i ens fa veure
una mica
el tipus de paisatge
i entorn que hi hauria.
Com és aquest animal?
És de grans dimensions?
Bé, és un...
És com li preguntava abans
el Josep Maria
per les eines
en aquest cas.
Més o menys
la imatge
del tapir
hauríem de
més o menys
imaginant-se
com una espècie
d'os formiguer
per entendre'ns, eh?
Així és un morro
així allargat
com una espècie
de petita trompa
si ve en un espècie
molt llarga
que li serveix
normalment
per buscar
per fer forats
a sobre la terra
per buscar fruits, etc.
És un animal
d'un metre
un metre vint
d'alçada
més o menys
que devia pesar
uns 300 quilos
aproximadament
i bé, doncs
una de les curiositats
que té
és que té
tres dits
a les potes
del darrere
i té
quatre dits
a les potes
del davant, no?
I això és molt...
És un tric característic
té un...
unes mandíboles
doncs
que té
doncs
uns espais
doncs
entre els incisius
i els molars
doncs
en un espai
molt separat
doncs
que justament
doncs
és el que li fa
la morfologia
aquesta...
doncs
amb aquesta trompa, no?
Aquest enjaciment
en el que treballeu
d'aquesta època
són poc freqüents
a la península ibèrica
Sí, de fet
de tapirs
de tapirs
se n'han localitzat
en bastants altres jaciments
el que passa
que sempre
s'han localitzat
de forma aïllada
ossos aïllats
o un parell de dents
Però no integrar
com ho veus
No, no
Però un cop
s'han reconstruït
tenen les mateixes
característiques
tots aquests animals
independentment
del lloc on s'han robat?
Més o menys varien
de fet hem de pensar
que aquests animals
viuen
bueno, apareixen
des de fa 20 milions d'anys
és a dir
que són animals
que han evolucionat molt
i han petites variances
entre unes espècies
i unes altres
però més o menys
tots
més o menys
tenen les característiques
intrínseques
d'aquesta mateixa espècie
Pel que tinc entès
heu trobat també
restes de tortugues
d'alguns amfibis
fruits
el jaciment aquest
és un jaciment
que ens ajudarà a entendre
És un partemàtic
per a vosaltres
de xalà
hem trobat grans vertebrats
grans macrovertebrats
com són els rinocerons
els bòbits
els cèrbits
també n'hem trobat
i aquest tapir
però després de petits vertebrats
hi ha gran quantitat
de rèptils
d'amfibis
de tot tipus
i juntament
amb gran quantitat
de restes vegetals
és un entorn
que és molt complet
ja que t'ajudarà
a entendre molt bé
com era aquest entorn
quin clima
quin paisatge
quins animals hi havia
quina interruptació
hi havia entre aquests animals
de fa 3 milions i mig d'anys
que és un període
molt mal conegut
no només aquí
sinó pràcticament a Europa
ja que falta molt de registre
en aquest sentit
hi ha falta
falta engeciments
en aquest període
a més amb aquesta tendència
de pensar-nos
que som el malic del món
sembla que
hi ha més interès
a partir del primer homínid
però el que hi havia abans
sembla que
escolta
com que no hi érem nosaltres
no ens interessa saber-ho
i és fonamental
no?
no, no, tot el contrari
és fonamental
perquè de fet
és el que anem dient
vull dir que nosaltres
manegem els milers d'anys
així com així
i per tant
també ens interessa
què va passar just abans
de tot aquest canvi
vull dir
per què
els humans
vam començar un camí
que ens va portar
fins on som ara
doncs què va passar just abans
quins són els factors
que van interactuar
abans
de les ocupacions humanes
a Europa
per tant
doncs
conèixer quin clima
quin peixatge
quins animals hi vivien
i aquests
aquests animals
per què s'han extingit
també ens interessa molt
saber-ho
clar
amb el tema
dels vegetals
aquestes restes vegetals
tot és matèria orgànica
també és estrany
no?
que s'hagin conservat
perquè els ossos
pel que explicàveu
però hi ha algun factor
o és el mateix
les mateixes condicions
que van fer
que es conserveixin els ossos?
és el mateix
de fet la singularitat
d'aquest jaciment
és que sabem
que tot el que va caure
tot el que va quedar allà
es va preservar
i això és el que fa
extraordinari
els animals
surten sencers
trobem les impromptes
de fulles
impromptes de fruits
troncs
vull dir
tota una sèrie d'elements
que ja
inclús és molt difícil
trobar-los
de jaciments
molt més moderns
doncs nosaltres
els trobem
en aquests jaciments
de 3,5 milions d'anys
i això és fruit
en part
per aquestes aigües
d'aquest llac
aquestes aigües
que portaven molts de minerals
eren aigües termals
que el que feien
és portar molt de sílice
que al precipitar
al caure
anava
aquests minerals
i aquest material orgànic
anava adquirint
aquesta sílice
i de fet
s'ha convertit quasi en pedra
nosaltres el que tenim
que són ossos
ja totalment pedrificats
que és el mateix
que ens ha passat
a les fustes
les fustes
el que tenim
és un imprompte
el negatiu
d'una fusta
en la qual
aquest mineral
ha caigut
i ha generat
un altre positiu
que és el que
s'arribi un pseudomorf
i es pot veure
ben bé
l'estructura
de la fusta
clar
el cinema
és molt entretingut
però a vegades
fa molt de mal
i jo no puc evitar
per tota la memòria
que arrosseguem tot
mentre estem parlant
quan parlàvem
amb el Josep Maria
de tota aquesta tecnologia
imaginar
els 4 o 5 humínits
al costat
d'una foguera
allò clic-clic
amb els sílex
i ara quan esteu
explicant vosaltres
aquest hipotètic
espai
ecosistema
que podia haver-hi
en aquell moment
clar
jo m'ho imagino
paradisíac
home era un entorn
ideal per tots aquests
animals
esteu parlant dels hérvols
per allà
tan bonic
i les fruites
i les fulles
i allà
que no sé
Josep Maria
tu no
perquè tu ets
també un arqueòleg
clar
no tens el fantasià
que tenim
els que no hi entenem
però vaja
que és aquesta
la idea
jo si vols
te tiro el paradís
sí
perquè era un entorn
que era molt adequat
a nivell de paisatge
de vegetació
etc
hi havia molt de recursos
hi havia aigua
tots aquests animals
trobaven un entorn ideal
però aquest ideal
es va acabar de cop i volta
i aquest ideal
es va acabar en un moment
que probablement
el fet d'estar excavant
en un lloc
que és un volcà
probablement
va haver-hi
un moment
de manació
de gasos
i aquests gasos
del propi volcà
el que van fer
va ser matar
a tots els animals
i a totes les plantes
probablement
que hi vine en aquell moment
que és el que estem trobant nosaltres
l'extraordinari
d'aquest jaciment
és el fet de trobar
escalets sencers
però això també és molt estrany
perquè probablement
encara que no hi haguessin humans
que els haguessin
etc
sí que hi havia carronyers
carnívors
que podien accedir
a aquestes carcasses
d'aquests animals morts
i que els podien consumir
nosaltres no hem trobat
cap rastre
d'haver sigut consumits
per cap carnívor
i això ens ha fet plantejar
probablement
alguna hipòtesi
relacionada
amb alguna catàstrofe natural
que fos l'erupció
del propi volcà
exactament
salvant les distàncies
el mateix que en el seu dia
es va trobar Pompeya
sí
salvant les distàncies
que són enormes
i de fet en l'any 86
al Camerún
hi ha el llac Nios
que és un llac
exactament igual
i l'any 86
va haver-hi una mortalitat
de milers i milers
de persones
animals
etc
per un vessament
de gasos
d'una saturació
de gasos
d'aquell volcà
i van matar
moltíssima gent
i actualment
el que s'està fent
és expulsar aquests gasos
de forma controlada
perquè no torni a passar
amb aquesta estrofa
similar
ara diguem-ne que
tota la feina
que heu fet
en aquesta campanya
va cap al laboratori
no?
en tots casos
en el teu cas
en Josep Maria
ara toca amb tot això
teniu materialment
les 700 peces?
sí
allà al laboratori
sí
esperant
tot de pedres
allà
una mà de pedra
sí sí
esperant allí
per fer
fem primer
durant l'excavació
una primera anàlisi
i ara ja toca
fer l'anàlisi
més aprofundida
fer els estudis
tecnològics
estudis traciològics
tot
i per fer-nos una idea
què pot
a veure
l'arqueologia
no vol presses
i vol paciència
ja ho sabem
però
per terme mig
i per dintre
la vostra experiència
què pot trigar
des del moment
que ja teniu
tot aquest material
al laboratori
fins que podeu ja
elaborar la primera hipòtesi
i publicar-la
a veure
si només
se dediquéssim
a les 700 peces
aquestes
sí
que això és impossible
és impossible
amb 15 dies
ho podries tindre
ara com que fem
moltes altres coses
perquè vosaltres
també aneu a tapuerca
com tothom
ara tothom
queda a tapuerca
ja tots els que esteu aquí
us estem pràcticament
acomiadant
aquest diumenge
aquest diumenge
ja marxeu
de fet
la propera setmana
si no vaig a Rada
tenim intenció
també de contactar
amb la gent
que estareu ja
allà treballant
en el vostre cas
us heu portat
el tapir a casa
o com funciona
a casa al laboratori
que deu ser
com casa vostra
m'imagino
de fet ha sigut
bastant complicat
tot el procés
d'extracció
perquè l'hem volgut
treure tot sencer
perquè hem aprofitat
que l'haver sortit
l'escalet sencer
i que el proper
era tardor
fem una exposició
estem organitzant
una exposició
que ha de voltar
de caràcter itinerant
que ha de voltar
per tot el territori català
doncs hem aprofitat
per fer un motiu
llavors el fet
de fer un motiu
encara ens ha adherit
molt més a la feina
llavors hem fet
aquest motiu
amb aquest contramotiu
com a suport
per de cara a fer
una reproducció d'aquest animal
i el que hem fet
és extreure el tot en bloc
perquè ara
de cada laboratori
doncs els restauris
es cabi amb detall
que aquests jaciments
que són més paleontològics
que no arqueològics
encara porten
molta més feina
perquè hi intervenen
també els restauradors
són osos molt fràgils
que cal
doncs una restauració prèvia
m'has de ser
estudiats i analitzats
i llavors seguir
els mateixos processos
que seguirien
doncs les eines de pedra
no?
l'anàlisi
i l'estudi
per poder determinar
doncs
Déu-n'hi-do
ens ha passat el de sempre
perquè
aviam
hem fet ciència realment
perquè jo més que respostes
ara tinc moltes més preguntes
que quan començàvem
crec que ho hem fet bé
des d'aquest punt de vista
perquè ara us preguntaria
un munt de coses
què fareu amb aquestes fulles
quin tipus de proves
la tecnologia
com ajuda
doncs per poder
determinar moltes coses
de fet el projecte
que portem nosaltres
són pràcticament
30 persones
entre els arqueòlegs
i investigadors especialistes
de fet hi ha
des d'evidentment
la URB
l'IPES
però també hi ha
la Universitat de Bordeus
hi ha el Museu de Ciències Naturals
de Madrid
hi ha moltes universitats
especialistes
en cada un dels aspectes
i per tant
ara començarà
tota la fase de restauració
i estudi
tot aquest material
aprendrem de la vostra paciència
i esperarem a saber més coses
i a més s'ha de fer
aquesta exposició
segur que tenim ocasió
de tornar a parlar
moltíssimes gràcies
Josep Maria Vergés
Bruno Gómez
Gerard Campen
ha estat un plaer
de veritat
us esperem un altre dia
però és que ara
hem de donar-li pas
a Jordi Sorinyà
que ens ha preparat
una altra disciplina
que ens familiaritza
amb les eines
amb les quals
treballen
en aquest cas
els paleontòlegs
es tracta
dels macromamífers
Si fa unes setmanes
ens confirmaven
que els micromamífers
són els mamífers
de petites dimensions
és fàcil deduir
doncs
que els macromamífers
són igualment mamífers
però més grans
ara bé
com de grans
ens ho explica
el paleontòleg
Bienvenido Martínez
els macromamífers
són animals
que tenen
un pes
normalment superior
a 5 quilos
cap amunt
llavors
amb aquest grup
i són pràcticament
tots els mamífers
que podem imaginar
menys els petits
que serien els sossegadors
els conills
etc.
els grans mamífers
són tots els altres grups
des dels carnívors
fins als elefants
inclou tot tipus
de rumiants
de cèrvols
de pòvits
etc.
Com sempre
en aquesta secció
tan important
com les mateixes troballes
és la informació
que ens poden proporcionar
del seu entorn
el nostre expert
ens posa
un exemple
a partir de la hipotètica
troballa de restes
d'un hipopòtam
en un jaciment
si trobem hipopòtams
amb un jaciment
arqueològic
què vol dir
si hem trobat hipopòtams
doncs que
hi ha molta aigua
d'entrada hi ha molta aigua
perquè els hipopòtams
només viuen
en àrees
on l'aigua
és molt abundant
i ells
es poden viure a dintre
primer
segon
que hi ha molta aigua
i a més a més
que el clima
és molt benigne
perquè els hipopòtams
no viuen
en climes freds
o sigui
això és l'exemple
de l'hipopòtam
però podríem
extrapolar
amb moltes altres espècies
per poder arribar
a aquestes conclusions
però cal
lògicament
un treball
d'investigació
i quan parlem
de macromamífers
aquestes feines
són especialment
complexes
perquè les pedres
es conserven soles
no necessiten
cap tipus de tractament
però quan trobem
restes paleontològiques
primer els ossos
es desfant
llavors se'ls ha de tractar
amb molta cura
hi ha d'haver-hi
un restaurador
que s'encarregui
de treure el material
en les condicions adequades
i això té
un procés
molt més complicat
i molt més llarg
que quan es troben
les indústries lítiques
per una banda
i per acabar
una curiositat
de ben segur
que en alguna ocasió
han visitat
un museu
d'història natural
i s'han topat
amb diferents escalets
sencers
de grans animals
com búfals
hipopòtams
o d'altres
aquests escalets
se'ls troben
els arqueòlegs
tots sencers
doncs la clau
la trobem precisament
en la possible intervenció
de l'home
quan estem treballant
en jaciments arqueològics
la majoria
de les restes
de fauna
estan destruïdes
o estan fracturades
per què?
perquè els homes
es menjaven
aquests animals
tallaven els ossos
per poscar el moll
per menjar-s'ho
destruïen els crànics
per menjar el cervell
etc.
llavors
és molt interessant
que conforme
augmenta
la informació
arqueològica
la informació
de l'activitat humana
disminueix
la informació
paleontològica
i viceversa
llavors
de vegades
sí que es troben
animals complets
però normalment
si es troben animals
complets
vol dir que no hi ha
presència humana
doncs
ja ho saben
conservem
els escalets
complets
perquè fa milers
d'any
l'home
no va intervenir
quan tornem
als museus
fem el mateix
que ja sabem
que tots plegats
tenim la tentació
de buscar un contacte
massa directe
amb la història
oi
oi
marx
quag Lauria
marx
writ