This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
El Perímetre, un recorregut per l'economia i el món immobiliari del Tarragonès.
Un quart d'onze del matí, matí de dilluns, matí de Tarragona Ràdio.
Aquesta és la sintonia de l'espai quincenal El Perímetre,
un espai que realitzem en col·laboració amb el Gremi de la Construcció del Tarragonès
i l'Associació de Promotors Immobiliaris de la Comarca.
Un espai sobre economia i sobre el món immobiliari,
sobre les repercussions, especialment en aquesta època difícil i complicada
que té en el sector immobiliari de la nostra comarca.
Avui, entre d'altres qüestions, parlarem del Codi Tècnic de l'Edificació,
del nou Codi aprovat impulsat l'any 2006.
I parlarem d'altres qüestions.
Avui ens acompanyen l'arquitecte Manuel García Granya.
Senyor García, bon dia.
Bon dia.
I també ens acompanya el senyor Joan Romeu,
membre de la Junta Directiva del Gremi de la Construcció del Tarragonès.
Senyor Romeu, també, bon dia.
Hola, bon dia.
Comencem parlant d'aquest nou Codi Tècnic de l'Edificació.
Segurament és una figura molt poc coneguda
o absolutament desconeguda pel gran públic.
Així que avui, aprofitant que ens acompanya un arquitecte,
val la pena explicar què és això del Codi Tècnic de l'Edificació,
aquesta figura, des de quan s'aplica,
i aquest nou Codi, això, de quan es va aprovar.
Senyor García.
Doncs és una norma d'àmbit nacional
que va ser publicada el març del 2006,
que consta de sis documents bàsics,
dels quals cinc estan en vigor ja,
i el sisè, que fora el que recull totes les normes d'acústica,
doncs han donat un plaç de sis mesos més
per acollir-se a la normativa anterior
o al Codi Tècnic actual.
Què és?
Doncs és traslladar a la llei,
en la seva major part,
el sentit comú que sempre s'hagués hagut d'aplicar a les obres.
Això no vol dir que no tingui
alguns dels subdocuments bàsics de què consta,
doncs que la seva aplicació sigui,
com a mínim, sobtada o estranya,
o que generi puntualment reflexions que dius
caram, això aquí potser no toca, no?
I, no sé, puntualment,
la part que parla de renovació d'aire interior, no?
En un clima com el Mediterrani,
que t'obliguin a fer alguna cosa permanentment ventilat
quan amb un cop de finestra tot queda resolt, normalment, no?
Però dir que la seva major part
és aplicar el sentit comú a la construcció,
i que abans hi havia unes normes que se'n deien tecnològiques
que no eren d'obligat compliment
i que d'alguna manera, doncs, ja recollien
tota una sèrie de criteris
i de maneres d'enfocar les solucions constructives
i de portar a bon terme, doncs, l'obra, no?
Jo crec que el codi tècnic, doncs,
que suposa, evidentment, un increment de cost
perquè incideix molt en la qualitat
i és molt prescriptiu,
i, bueno, i, doncs, evidentment,
els bruxos d'allaments incrementen,
les solucions constructives
tenen que ser més estudiades,
cosa que torna a concordar amb el sentit comú, no?
I, bueno, doncs, jo crec que està bé que hi sigui, eh?
I que potser hagués fet falta més temps de transició, eh?
Perquè tots els que hi som a l'ofici i a l'obra, no?
En tinguéssim temps de reflexionar-lo,
d'estudiar-lo bé,
de fer-lo servir i aplicar-lo amb la màxima correcció.
El codi és de l'any 2006
i diu que dels sis apartats, cinc ja són d'obligat compliment en aquests moments?
Sí, així és, així és.
Podem recordar o especificar,
es poden dir concretament aquests cinc capítols a què corresponen?
Home, el que té més importància pot ser el d'estalvi d'energia, eh?
Després tenim el de condicions de protecció d'incendi, eh?
Tenim l'utilització, eh?
Que recull totes aquelles coses que abans no s'hi pensava massa,
com els atrapaments, riscos de caigudes,
trepitjades quan circules per un espai construït
on hi ha ocupació humana
i se'n va anar una mica l'olla, eh?
I el que queda, l'apartat que queda encara per...
El que encara està temporalment d'aplicació no obligatòria
és el que recull les condicions acústiques, no?
L'allament acústic, que pot ser el que té més dificultat, no?
De concebre i de traslladar, doncs, a l'obra, no?
I ja queda clar quan s'haurà d'aplicar aquest sis de capítol?
L'han suspès temporalment l'aplicació obligatòria sis mesos, no?
Però jo crec que, bueno, no desconec si finalment serà aquest el termini
o reflexionarà més, eh? O desconec.
Senyor Romeu, aquest codi i l'aplicació d'aquestes mesures
que contempla el nou codi tècnic de l'edificació,
què s'ho posen en la pràctica pels constructors
a l'hora de construir un edifici?
En primer lloc, primer hauríem de fer una petita aclaració.
Vull dir, els constructors i els promotors,
en general, el que volem és construir més qualitat.
O sigui, nosaltres no estem en contra del codi tècnic
ni de les millores de qualitat que es puguin fer sobre els edificis
perquè, al fi, al cap, és una millora del nostre producte
i amb la qual cosa, vull dir, resulta que donen més qualitat
a el que nosaltres volem fer. Això, en primer lloc.
Ara, per dir-ho d'alguna manera,
és com si de cop te diguessin
el que tu fas que val cinc, puja un 20% o un 25%.
A veure, aquest és el problema.
O sigui, no estem en contra de l'aplicació del mateix,
però les coses, a l'hora d'aplicar-se-les,
poden ser molt més progressives.
Ningú entén moltes vegades
que sobre qualsevol cost
tu apliquis de cop i volta
d'una cosa que val una quantitat
la pugis d'una manera desorbitada,
però per un cost, diguem-ne, obligat.
D'acord? No vol dir que no es tingués que aplicar.
Torno a repetir.
Però hagués sigut més progressiu,
hagués estat en una aplicació amb 5 anys,
potser, per exemple, en temes d'aïllaments,
hi ha determinats tipus d'aïllaments
que augmentar l'aïllament no suposa un cost excessiu.
haguéssim puxat, potser, el cost de la construcció,
un 3%, o en un any,
l'any següent hagués sigut un altre 5%
a l'aplicar un altre determinat paràmetre,
a l'altre any, vull dir,
si hagués sigut més progressiu,
però, clar, se trobem una aplicació d'un codi tècnic
quan, a més,
vull dir, quan estem en una situació crítica o de crisi,
vull dir, s'exerciceix que construïm més car.
No s'entén gaire bé això.
I, per una altra banda,
vull dir, se'ns vol aplicar el codi tècnic,
i quan es fa la revisió, per exemple,
en tot el que són els mòduls,
els mòduls són el preu al que es paga,
el preu màxim de venda de protecció oficial
o de preu taxat.
No es té en compte tots aquests increments
que ha suposat el codi tècnic de l'edificació.
O sigui, resulta que treuen uns nous mòduls
de millor valoració per poder vendre
les vivendes de protecció oficial
i, per altra banda, no es té en compte
l'increment que ha suposat
l'aplicació del nou codi tècnic de la construcció,
de l'edificació, perdó,
que això, diguem-ne, és obligatori
complementar tant per una casa
de luxe com per una casa
de primera necessitat, per dir-ho d'alguna manera.
Llavors, clar, arribar...
No és un problema de...
És un problema de com fer les coses.
I s'ha de ser conscient
que les coses s'han de fer,
però s'han de fer en cert criteri.
I amb un criteri que no s'ho posi
a la gent perquè al final...
Escolta, miri, si jo tinc un cost,
el tindré que repercutir.
I llavors, a veure,
estarem amb on estem sempre.
I el cost és molt gran?
Doncs podem calcular que amb cost d'obra,
per dir-ho pot estar entre un 15 i un 20%.
Vull dir, i això tenint en compte
que el tema acústic encara no s'ha aplicat
i que potser és el més complicat i el més car.
I les mesures, senyor Garcia, aleshores,
el que obliga és igual,
seguint el que deia fa un moment el senyor Romeu,
s'aplica igual en totes les cases,
en tots els edificis?
Tot edifici susceptible d'ocupació,
tota edificació nova.
Pot ser un habitatge,
pot ser un edifici com el que ara ens ocupa,
un hospital, qualsevol cosa,
qualsevol construcció destinada a l'ocupació humana.
A veure, el propi codi contempla molt clarament
a què se li aplica.
I pràcticament queda fora
només aquelles petites construccions aïllades allà
per totes en el territori
de menors de 50 metres quadrats.
I quan són rehabilitacions,
que també defineix el concepte
de què és rehabilitació,
doncs pràcticament abasta
pràcticament tot,
molt poca cosa queda fora d'aquesta aplicació.
I si és cert que té una incidència econòmica important,
si és cert que aplicat
amb la reflexió que es mereix,
millorarà molt la qualitat
de les edificacions en general,
i també és cert que això d'aplicar-lo de petac,
ràpid, ràpid,
doncs és el que pot ser més incidència
que està tenint.
A més a més,
ha coincidit que treuen aquesta norma
i coincideix una mica
amb la inflació
de l'economia dedicada
al món de la construcció.
És una coincidència que jo crec
que és fruit de la casualitat,
no és buscada.
Però estic d'acord amb el Joan
que quan s'apliqui la part d'acústica
el cost tornarà a pujar
perquè a més a més
és el més complicat de resoldre
en una edificació,
el més complicat,
perquè el soroll és com l'aigua,
allà on troba un foratet passa
i acaba entrant.
I a les obres,
doncs ens agradi o no,
els que hi treballem
deixen molts foratets,
o sigui,
els paletes,
els encarregats,
és molt difícil,
pel seu propi concepte
de com es crea,
totxo a totxo,
doncs entre cada dos totxos
sempre queda
sempre queda alguna cosa.
Si no l'omples bé,
si no apliques el material que toques,
o sigui,
costarà d'aplicar
i costarà de complir,
i incrementarà el cost.
I perquè l'agenda menys entengui,
les obligacions són iguals
les que inclou el codi,
per un pis bàsic,
de qualitat bàsica,
de 60 metres quadrats
que per una gran construcció,
per un pis,
en fi,
en aquest cas podríem parlar
d'un xalet
de 400 metres quadrats,
i és igual
en un clima,
en unes zones de clima humit
que en unes zones de clima
més assolellat?
A veure,
la resposta és,
rotundament sí,
és igual,
pel petit que pel gros,
per la casa humil
que per la casa complexa
i valuosa.
Ara,
els climes
són diferenciats
en funció
de l'aplicació
de cada document bàsic.
No és el mateix,
allà al cor del Pirineu,
que aquí,
a tocar de platja,
no?
O sigui,
ahir sí que hi ha matisacions,
però l'aplicació
és d'àmbit general
i és a tota edificació
que sigui més gran,
de 50 metres,
que sigui ocupable
humanament
i que tal com defineix
la...
tal com ho defineix
el propi codi tècnic.
Senyor Romeu,
tal com dèiem,
doncs,
el problema no és el codi en si,
sinó el ritme d'aplicació
d'alguna manera
que s'està imposant
o que ha imposat
l'administració.
Sí,
és que es trobem
normalment,
el problema sempre
al final
que a vegades
s'apartem una mica
tot el que és la normativa
amb el que és
les qüestions
de la vida real.
S'apliquen moltes vegades
les coses
sense tindre en compte
les situacions
ni les circumstàncies
ni el moment
en què s'apliquen.
I tots estem d'acord
que qualsevol normativa
es fa perquè s'apliqui
i tothom
estem d'acord
en aplicar-la.
Perquè a més,
ja t'ho dic,
que hi creiem,
hi creiem
en la qualitat
de les coses que fem.
Però moltes vegades
s'ha de veure
les circumstàncies.
Vull dir,
escolta'm,
tu a casa teva
en aquest moment
segur que has plantejat
davant de les circumstàncies
encara que
tinguis obligació
de fer vacances
per dir-ho d'alguna manera,
fer-les d'una manera
o fer-les d'una altra.
És que no n'hi ha més.
el problema és que
no podem considerar
que totes les coses
tenen que estar
amb el moment
que es fan.
No, vull dir,
quan tu fas les coses
has de veure l'entorn
amb el que les fas,
has de veure l'entorn,
la situació en què estàs
i veure la situació actual
i la situació actual
és la que és.
Tots demanem
que els pisos baixin,
tots demanem
que els pros baixin,
tots demanem
que els pros baixin.
El que no podem fer
és introduir factors
que encaraixen
en el producte final.
I aquests factors,
al final,
i a més són factors
que inclús,
inclús podríem dir,
potser podrien haver
qüestions
com deixar
determinades...
Per exemple,
un dels temes
en què s'està introduint
i que tots també
estem d'acord
per l'estalvi d'energia
és tot el tema
de la instal·lació
de plaques solars.
Vull dir,
bé,
perdona,
es podria fer
la preinstal·lació
potser
i deixar les plaques solars
per dir,
bueno,
escolta,
miri,
les comunitats de propietats
tenen 10 anys
per,
diguem-ne,
col·locar les plaques
i acabar de fer
la instal·lació
una vegada
així transcorregut
tal pla
sota l'altre,
no?
Vull dir,
una cosa
que pugui suposar
o es pugui dilatar
amb el temps.
No sé,
vull dir,
ara mateix
no et puc posar
solucions,
però la veritat
és que
la situació
ens porta
el que ens porta,
vull dir,
la situació
ens porta
que la llei
s'apliqui
i tingui un cost
per la construcció
i, evidentment,
per la promoció
i, evidentment,
al final,
el cost
s'acaba repercutint-se
al client.
Al client,
està clar,
però aleshores
no sé si demanen
alguna cosa
com a constructors
i si és que hi ha
la possibilitat
que l'administració
pugui fer marxa enrere
amb una norma
que es va aprovar
l'any 2006.
Ara d'entrada
estem en una situació
que tampoc podem dir,
escolta,
miri,
és que resulta
que la llei
que està aplicada
que es torna
a deixar d'aplicar.
no és lògic.
Ara,
el que no estaria malament
és que fossin
conseqüents
en la situació
que estem
i el que estigui
pendent d'aplicar
s'allargui
amb el plaç
amb la mesura
del possible.
Que és el tema acústic,
no?
El tema acústic.
Amb la mesura
del possible
significa,
escolta,
doncs això,
aquestes pròrrogues
de sis mesos,
vostès saben
que en sis mesos
no es solucionarà,
a tots s'agradaria
que es solucionés,
però la situació
no té visos
ni pinta
que es solucioni
en un espai
de sis mesos.
És ridícul
fer sis mesos
de pròrroga
per després dir
no,
hi ha ara dotze,
no,
hi ha ara divuit.
Codi,
posem dos anys
de pròrroga,
siguem conseqüents,
anem a buscar
el que ja està aplicat,
doncs ja estem aquí,
no ens quedarà més remei
que tirau endavant,
a més no té cabló
així que tirau endarrere.
Vostè, senyor García,
explicava això
que quedava
el tema acústic,
què representaria això
i que deia
que era el més car segurament
el que tindria
un efecte més costós
pel constructor,
perquè de què es tracta
del nou codi tècnic
d'edificació?
A veure,
bàsicament,
perdona,
hi ha dos tipus
de soroll,
no,
l'acústic,
perdó,
l'aeri,
aquell que es produeix
quan parles,
quan poses la ràdio,
la televisió,
quan estàs per casa,
xerres,
i el soroll
que es produeix
pels cops,
pels impactes,
no,
quan es camina
per casa
amb una sabata dura,
doncs,
el soroll d'impacte
és,
es pot ser més delicat
que cada altre,
perquè es transmiteix
per la massa,
no,
a través de la rigidesa
de l'estructura,
dels elements
que comuniquen
costats
d'espais habitables,
no,
i l'altre,
doncs,
és qüestió
d'interposar massa
o interposar materials
que absorbeixen el soroll,
no,
doncs,
com que deia,
posava l'exemple
que el soroll
és com l'aigua,
no,
o sigui,
que es cola
per qualsevol
escletxa,
qualsevol lloc
que estigui
sense tapar,
no,
doncs,
serà molt difícil
de solucionar
les obres,
no,
molt difícil,
el cos serà elevat
evidentment
perquè
el primer que s'ha de fer
és que les persones
que executen l'obra,
aquelles que posen
les mans físicament,
han de ser molt conscients
del que estan fent
perquè no deixen enrere
tots els parets
que passen la llum
a través,
no,
que això,
a veure,
no fa bonic dir-ho
però vas per les obres
i ho veus,
quan antigament
les paletes
eren més curosos,
no,
tenien cura
d'omplir-les juntes
a morter,
deixar-les totes
ben tapadetes
i tal,
ara parets
que no arriben al sostre
i no passa res,
no,
o sigui,
evidentment,
ni els constructors
ni els tècnics
són policies
per estar darrere
de cadascú
que treballa a l'obra,
crec que la responsabilitat
de fer les coses bé
és de totes les mans
que intervenen,
no,
i l'acústica
va molt vinculada
del meu punt de vista
a les mans
que executaran la feina,
no,
tant els sols
que siguin
aeris,
no,
que són els més fàcils
de controlar
i els altres
pot ser si els d'impacte
ens tocarà més
als tècnics
doncs estar més a sobre
i pensar com hem d'evitar
que això es pugui produir,
no,
recupero
el que abans
m'havia anat a l'olla
i
trec el test
i resulta
que em va quedar enrere
la desalubritat,
el document bàsic
que controla la desalubritat
aplicada a les edificacions,
que també té,
curiosament,
un document bàsic
que sobte una mica,
és que tots els edificis
han de preveure
un espai
per gestionar
els residus
de l'edifici,
no,
quan normalment
això ho té resolt
l'Ajuntament,
i la duplicitat
de xarxes,
no,
també?
Exacte,
ara ho explicarà també.
Sí, sí,
i això són,
ara,
són d'aquelles coses
que jo parlava
de sentit comú,
el codi tècnic
fonamentalment
és sentit comú
aplicat a l'obra
i millorarà la qualitat,
com diu el Joan,
i evidentment
caldria molt més temps
per pair-lo
i per aplicar-lo,
no,
però després té
històries discordants
com aquesta
que acabo d'esmentar,
només com a curiositat,
no,
o la de,
o no ho sé,
per exemple,
parlant d'allament,
perdó,
parlant de,
de l'estalvi d'energia,
doncs,
el document bàsic
HE3,
que és el que regula
el de les plaques solars,
la contribució solar mínima,
doncs,
s'havia d'avaluar
moltes vegades
quant costa
ambientalment
fabricar aquelles plaques
i instal·lar tot aquell seguit
de,
de,
de qüestions
que envolten
aquesta instal·lació
respecte
de l'energia
que teòricament
no consumiràs
de la xarxa
de producció
establerta,
no,
que vingui
per la línia
de la xarxa
elèctrica,
no,
què costa més
ambientalment?
Jo tinc
dubtes
que sempre
sigui clarament
favorable
a l'estalvi energètic,
no,
o sigui,
jo crec que...
I després hi ha d'altres coses,
i perdona que t'arrupeixi,
per exemple,
la creació de la doble xarxa,
dir la doble xarxa
significa que hi ha dos tipus
de residus,
diguem-ne,
líquids,
diguem-ne,
els que són directament derivats
d'aigua corrent,
per dir una cosa,
per exemple,
les aigües dels terrats,
de la pluixa,
vull dir,
aigua que diguem-ne
no contaminada
per temes fecals,
temes de sabons,
etcètera,
i una segona xarxa
que és la que recull
tots aquests altres,
després ens trobem
és que mentre els promotors
o els constructors
se'ns exigeix
fer-ho això en qualitat,
després resulta que
quan arribem al carrer
ho hem de tornar a barrejar.
A veure,
nosaltres estem preparant
pel futur
i estem d'acord,
perquè clar,
evidentment el cost
d'un litre d'aigua
de pluixa reciclada
és bastant,
vull dir,
la podries tirar
pràcticament al riu,
l'aigua de pluixa,
aigua de pluixa reciclada,
l'aigua que et passa
la podries tirar aquí
al francolí
recollida en una xarxa normal
perquè no porta,
pot portar pols,
pot portar alguna cosa
però sense importància,
no?
I la idea és
treure aquestes aigües
de la xarxa
de sanejament general
per què?
Perquè el cost
que suposa
la depuració d'aigües
vull dir,
és el mateix,
s'abarreixen totes
i llavors
com més aigua
s'aportes a les depuradores
més costa de depuració.
Llavors hi ha aigües
que no faria falta depurar
com són les aigües de pluixa
i això és contraïdut
mentre s'exigeix
s'exigeix
al promotor,
al privat
que desenvolupi aquests temes
vull dir,
després
quan arribes a la xarxa pública
tornes a barreixer l'aigua
o sigui,
llavors estem
amb el contrasentit
que estem tots d'acord
en què s'han de fer les coses
que estem tots d'acord
amb que
vull dir,
la xarxa pública
tardarà més o menys
en arribar a aquest punt
però el que també és cert
és que per exemple
és difícil trobar
avui en dia
cap pla
que diguem-ne
a nivell estatal
s'adicta una norma
perquè nosaltres complim
o es compleixi tot això
i per altra banda
no s'estableixi
un període de transició
amb el qual
els municipis,
les administracions
i tot això
portin a bon port
aquesta divisió
de la xarxa
de sanejament
són petites coses
ningú està
en aquest sentit
dic que
tots els nous plans parcials
aquest sí que hi ha
a veure
s'ha de dir
que l'administració
exacte
amb els plans parcials
és veritat
vull dir
no tot són coses
diguem-ne
no tot és negatiu
vull dir
però simplement
jo el que intento
és posar en contradicció
moltes vegades
l'urgència de les coses
que vull dir
sembla que per uns
sigui urgent
i que pels altres no
escolti'm
a veure
no entrem en aquesta valoració
vull dir
però
el que seria bo
és que quan es tragués
una normativa
que obliga una part
a fer les coses
en determinada urgència
hi hagi una altra part
que almenys tingui
una planificació
encara no en tanta urgència
perquè al final
també són molts diners
i tothom ho entenem
vull dir
que també
s'estigui treballant
amb l'altre tema
totes aquestes normes
a vostès com a arquitectes
com a tècnics
els condiciona molt
els hi ha canviat molt
la manera de dissenyar
de fer un edifici
a veure
jo sempre parlo
de sentit comú
com que jo crec
que els arquitectes
i els constructors
jo crec que tots
tenim sentit comú
ja s'anaven aplicant
més o menys
exacte
igual que el tenien
els pallessos
quan construïen
el seu mas
optimitzar els recursos
fer la millor solució
pensar en el pressupost
pensar en el preu de venda
però sí que
ens ha suposat
un reciclatge
enorme
i el que ens queda
perquè en un any i mig
dos anys no
això és
són moltes coses
en molt poc temps
i després
afegir
que clar
jo soc conscient
el constructor
promotor
és conscient
escoltem
perdona que t'interrompessi
i és veritat també
que en altres
tant arquitectes
com a constructors
hi ha moltes
de les qüestions
que recull el code tècnic
en obligatòries
sempre hi ha de tot
però n'hi ha molts
que ja aplicaven
moltes de les normatives
per exemple
en tema de
diguem-ne
de tancaments exteriors
el tema de la rotura
de pont tèrmic
per les finestres alumíniques
un sistema
en el qual evita
les pèrdues de calor
i tal
és una qüestió
que ja es venia aplicant
en molts edificis
vull dir
sense necessitat
d'aquest regaliment
que molts temes
d'aïllament
enterrats
façanes
i tot això
s'aplicaven
en bona mesura
ja
vull dir
per què
perquè a tothom
s'interessa
que la qualitat
d'obra
sigui millor
no és que ara
nosaltres
estiguessim fent
una cosa
de cop i volta
el que passa
és que clar
bocat a tot
de cop
vull dir
és diferent
clar
perdona
que t'entrada
jo afegir
una cosa nova
pot ser
pot ser
el codi tècnic
s'ocupa molt
de millorar
la qualitat
de traslladar
el sentit comú
al sector constructor
però no s'ha definit
què és confort
confort
què és una casa
confortable
perquè
abans
amb 3-4 centímetres
d'escuma
de poliuretà
o de poliestirer
com aïllament
normalment donaven
donava allò mínim
que et demanava
la normativa
vigent
l'NRAT 87
i ara
te'n vas a 6-7
i segons com 8
ja està 10
o sigui
bueno
hi ha menys pèrdues
hi ha menys entrada
de fred
o menys sortida
de calor
bé
però
què és confort
perquè ara hi penso
en un habitatge
de fa 50 anys
o sigui
la gent també
vivia i era feliç
i bueno
passava fred evidentment
i calor
però
no sé
no tenien aire condicionat
per exemple
ningú
i ara sembla
que si un habitatge
no disposa
d'aquesta millora
a veure
si estem parlant
de sostenibilitat
si estem parlant
d'estalvi
la millor manera
d'estalviar
i de fer un món
sostenible
és consumir
allò racionalment
imprescindible
i ara estic pensant
en molts massos
de la padrina
que estan perduts
per les terres
de Catalunya
deshabitats
i abandonats
i que no compleixen
el codi tècnic
ni mirant-lo
amb la millor
de les voluntats
ni el compliran
l'has de desfer
perquè això
torni a funcionar
amb els criteris
que sembla
que estem creant
de confort
del nostre moment actual
potser el codi tècnic
hagués hagut de definir
el que tu preguntaves abans
un habitatge humil
un habitatge d'aquells
que molts metros
molta qualitat
de materials
se li aplica?
sí
sí
però és que
el que està de la banda alta
ja el complia abans
és que
a veure
el que pot pot
i el que té
just a la fusta
per fer el que ha de fer
aquest és el que ha de patir més
i ves per on és aquí
on es carreguen les tintes
on finalment
s'incrementa el cos
perquè
l'habitatge
de la banda alta
ja el tenia segurament
i tampoc li suposa
res d'especial
ni sona
en terra
en la pràctica
qui ho pateix més
potser
és qui vol accedir
a un habitatge bàsic
amb les qualitats mínimes
i a més
hem de tindre en compte
més coses
també
vull dir
amb el codi tècnic
el codi tècnic
defineix
com tota normativa
intenta
ja saps que ha de ser
una mica general
però al final
serà una aplicació
que haixin de tindre en compte
tant els constructors
com els arquitectes
per exemple
no és el mateix
partim de la base
de dos pisos iguals
vull dir
dos pisos de 100 metres
de tamany mitjà
de qualitat mitjana
i tal
no és el mateix
tindre
50 metres quadrats
de vidrieres
que tindre 20
vull dir
anem a veure
és que
no
és que
l'estem allà
bé
no sé que si
escolti
però
per calentar
enfredar
la insulació
el grau d'insulació
que suposa
l'orientació
la suma de molts factors
pot portar
que moltes vegades
vull dir
o sigui
estem treballant
amb el codi tècnic
deixant de costar
o sigui
deixant de costar
o sigui
empenyats amb el codi tècnic
el bon raonament
d'un arquitecte
que tota la vida
està raonant
de dir
escolti miri
si això està ubicat
en una ciutat
com Tarragona
amb unes qualitats
diguem-ne
amb una temperatura tal
amb unes circumstàncies tal
vull dir
possiblement
hi ha coses
que es tindrien
que fer
del codi tècnic
amb més incidència
i hi haurien coses
a les que es podríem establir
adaptar-se d'alguna manera
que el codi
es pogués adaptar
en funció
de totes les circumstàncies
que té una construcció
vull dir
és que
a veure
això d'alguna manera
el codi tècnic
ho vol recollir
o sigui
vol matisar
vol diferenciar
no sé
la seu d'Urgell
a Tarragona
però jo dic
dins del propi entorn
estic parlant
dins del propi entorn
que hi ha vegades
que
a veure
el millor
per
els codis tècnics
el que han de donar
són mínims
imprescindibles
perquè les cases
no siguin una xapussa
i vull dir
que ja t'ho dic
que no hi ha cap constructor
ni cap promotor
que vulgui una casa
una xapussa
perquè això
al cap de 4 dies
et dona problemes
vull dir
quan vens una cosa
que no està bé
és com que
hi ha un cotxe
que s'espella
vull dir
no en surts
vull dir
i si ho fas una vegada
no ho faràs dos
així de clar
perquè no tornaràs ni a vendre
ni tornaràs a fer res més
llavors
a veure
com tot
la llei ha de marcar
uns mínims
imprescindibles
però no ha de ser tan descriptiva
o no ha de voler portar
tant al límit
tot el que és
tot el tractament
diguem-ne
de la normativa
fins al final
perquè vull dir
no té sentit
a veure
i te voy a posar un exemple
o sigui
t'estic fent d'advocat
del diable
amb el codi tècnic
de la insinorització
de com se diu
acústica
vull dir
si en aquest país
estem acostumats
a tindre les finestres obertes
tot el tema acústic
s'anirà a tomar pel sac
tu podràs obligar
al teu veí
no no
és que el meu veí
no em molestarà
quan passeixi
amb tacons per casa
no se'n tira
però si el teu veí
té obertes
les finestres
del pati de llums
vull dir
escolti
per molt codi tècnic
que hi hagi
si per molta bona voluntat que hi hagi
si obrim totes les finestres
vull dir
i si estem acostumats
a obrir-les
vull dir
no té sentit
tot això
el que no vol dir
torno al començament
que no estem en contra
però
totes les aplicacions
de les lleis
han de tindre
i més
en aquest cas
que fa falta
no incrementar els costes
d'una manera exponencial
menys en aquest moment
Alguna cosa
per anar acabant
sobre el tema del codi
senyor García
Jo crec que és
una eina
positiva
i vàlida
i que
s'ha de
s'ha de
s'ha de pair
s'ha de pair
sense hauria
sense hagués hagut
de donar més temps
per
per traslladar-lo
un període més llarg
exacte
i sobretot
fer-lo arribar
a totes les persones
que es treballen
a l'edificació
no només els tècnics
i els empresaris
i els promotors
també fa molt
que si es donés més temps
per exemple
avui possiblement
si tu tinguessis
si tothom es tenint
que posar a comprar
determinat tipus
de material
què passa
vull dir
potser
d'aquest tipus
de material
hi ha menys
servei
o menys suministre
perquè com no era
un material
que es gastés tant
que s'utilitzés tant
vull dir
si dones més temps
la competitivitat
també creix
en aquest sector
amb el suministre
amb la capacitat
d'arribar
i el material
aquell
amb no estar limitat
a determinats materials
en tindre més opcions
això també provoca
que dilatant amb el temps
l'aplicació en la norma
hi hagi més suministradors
i més distribuïdors
de determinats materials
o alternatives similars
que també permeten
ajustar els preus
o sigui
tot és una mica
escolta'm
si tu demà
de cop i volta
dius
tots els cotxes
han de portar
un xaleco groc
els xalecos grocs
puixen de preu
si tu dius
escolti
en 4 anys
tothom ha de portar
un xaleco groc
vull dir
això no passa
o el cost
és molt menor
vull dir
que d'això
una mica
i seguint
el principi
que és imprescindible
i vull dir
i creiem
que és una eina
molt necessària
el codi tècnic
per millorar
la qualitat
ho creiem
ara
vull dir
creiem-lo
és el que t'he comentat abans
i hem deixat clar
que a més
aquestes obligacions
del codi tècnic
suposen un encaixement
dels costos
el senyor Romeu
fins i tot
parlava
que pot arribar
a suposar
un 15
un augment
un 15
i un 20%
això en un moment
de crisi
com el que hem comentat
moltes vegades
en altres programes
una situació
de crisi clara
que suposo
que no té
pinta
d'arreglar-se
en les properes setmanes
a més
avui comencem
el mes de desembre
que no sé
si és un mes
especialment
en què la gent
està per altres coses
i no per pensar
en temes de pisos
bé
venen les festes
d'anà de l'aviat
això veurem també
quins indicadors
de consum
es produeixen
aquest any
en aquest context
de crisi
és evident
que també
s'han presentat
mesures
un pla d'activació
de l'economia
però la confiança
no sembla
que s'acaba
de generar
no torna
la confiança
al mercat
no la veritat
és que no
i no sé
quines previsions
tenen
els constructors
d'entrada
jo et puc
que normalment
el mes de desembre
no deixava de ser
un mes
amb opcions
per una raó
molt simple
perquè
si te'n recordes
ara fa poc
m'assembla
que van comentar
en aquesta artúlia
el tema
de l'aplaçament
dels dos anys
de les comptes
vivendes
i tal
bé
era un mes
amb el qual
si algú
tenia mirat
alguna cosa
tenint en compte
que se li acabava
l'opció
de seguir mantenint
les desgravacions
derivades
de la compta fiscal
diguem-ne
la compta vivenda
el tema fiscal
doncs bé
havia gent
que tenia que decidir
encara que fos
amb l'últim moment
i que no és el millor
però bé
evidentment
aquest any
això ja no passarà
perquè el senyor
que té dos anys
més per pensar-s'ho
doncs diu
escolti m'ho pensaré
durant dos anys
o durant vuit mesos
però bé
tinc la capacitat
per pensar-ho
més tranquil·lament
per l'altre
no sembla ser
tot el contrari
sembla ser
que la setmana passada
es va produir
un nou concurs
de credors
sembla ser
que les circumstàncies
vull dir
el que marquen
és que
molta gent
que havia aguantat
amb voluntat
i amb ganes
de seguir tirant endavant
doncs es pot trobar
abocada
a aquesta situació
i que les mesures
que hauríem sentit
aplicar
primer la famosa
dels tres mesos
dels bancs
que rebrien diners
per aportar-ho
els bancs
estan més pensant
en aquest moment
crec jo
en tant que l'any
a veure com ha acabat l'any
i per veure's tothom
per ensenyar a tothom
les cartes
com hem acabat l'any
quin grau de morositat
quins beneficis hem tingut
quina situació
de perdó
tindran que tancar l'any
suposo que estan
més en aquesta labor
que en un altre
també per saber
què poden fer
de cara a l'any que ve
evidentment tot això
porta que
a veure
que no hi ha així
cap d'això
també ha passat això
el tema
de la subhasta
que va treure l'Estat
per posar
en circulació
aquests calers
només es va ocupar
la meitat
tots els indicadors
s'indiquen
mai millor dit
que estem en aquesta situació
que no sembla
que sigui el moment
encara de despegar
i per tant
el 2009
el problema
el problema
està més sense
saber si hem aterrissat
vull dir
o sigui
que no despeguem
ho tenim tots clar
però que hem aterrissat
encara
no sabem si l'avion
està parat a la pista
esperant per agafar
esbrancida
o realment
encara estem baixant
encara estem
intentant buscar
aquell terra
per trobar-nos
tranquils
del qual
una altra vegada
poder despegar
no don la pinta
almenys
ja t'ho dic
per tot el que parlem
amb la gent
del gremi
la gent
te posaré un exemple
potser
més fàcil
ara mateix
per començar
la construcció
és de molt lenta
recuperació
o la promoció
per dir d'alguna manera
en aquest moment
no s'estan comptant
edificis nous
pels constructors
o sigui
edifici nou
s'està comptant
molt poquet
per no dir res
no es projecten
difícilment
i la prova està
és que
si ara parles
amb el col·legi d'arquitectes
projectes nous
n'hi ha molt poc
llavors
tot això
què comporta
o sigui
si no hi ha el projecte
no hi ha el pressupost
diguem-ne
a partir d'endavant
vull dir
això vol dir
que el promotor
no està pensant
en fer res
perquè arrenqui
una cosa d'aquestes
necessites
4 o 5 mesos
per un projecte nou
no sembla que això sigui
no sé
en aquest cas
els arquitectes
mínim
4 o 5 mesos mínim
ells sempre tenen
les primeres dades
al col·legi d'arquitectes
i sembla ser
que això
no va
no va pel temi
que va
no disposo jo
de la documentació
que té el col·legi
doncs soc un
un arquitecte
doncs que
al marge una mica
de la institucionalitat
però sí és cert
que la davallada
és
per les estadístiques
que ens fan arribar
és total
és molt
és freïdora
dius
caram
estàvem a dalt
i ara som
a terra
i de sobte
això en quant a l'edificació
parlem d'edifici
perquè
sí que és cert
que vull dir
que ara estem tots
esperant una mica
a veure
aquest
per exemple
aquest nou famós pla
que vol posar
en circulació
diners
per obra pública
amb obra pública
amb obra pública
tot això
a veure també
com es traduirà
per de la mateixa manera
que parlem
dels diners
que fa tres mesos
es va dir
que els bancs
tindrien per donar
als petites empreses
i a les persones
perquè era això
diguem-ne
el que
sembla ser que encara
no ha acabat d'arrencar
a veure
aquesta nou
aquesta nova bateria
de mesures
amb
11.000
m'assembla
que són milions
d'euros
vull dir
a càrrec
del pressupost
del 2008
el que vol dir
que es podrien
començar a gastar allà
i a veure
com sortiran
on aniran
de quina manera
com es repartiran
jo crec que
els propis ajuntaments
encara tenen clar
com els han de demanar
com ho han d'obtenir
però bueno
això és el que et dic
almenys tindrem
tres o quatre mesos
que no té la cosa
encara
aquella
aquella
aquella
aquell moviment
aquelles ganes
aquella confiança
que te'n falta
en el mercat
i la confiança de la gent
confiança que falta
en el mercat immobiliari
en fi
a tot arreu
perquè veurem
com funciona
aquest mes de desembre
que per cert
és un dels mesos
especialment
amb més consum
a la nostra societat
avui estrenant
el mes de desembre
i en aquest espai
del perímetre
hem volgut explicar
més de manera
jo crec que pràctica
pedagògica
el nou codi tècnic
de l'edificació
una sèrie de normes
que van aparèixer
el 2006
que obliguen
els promotors
a tota una sèrie
de coses
que ens ha aplicat
l'arquitecte
Manel García Granya
amb ell hem compartit
aquest programa
i també amb el senyor
Joan Romeu
membre de la junta directiva
del gremi
de la construcció
del Tarragonès
a tots els sons
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
i fins la propera
que vagi molt bé
gràcies
bon dia
moltes gràcies
moltes gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies