Sintonia de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio,
avui amb convidats en perfil polític
per comentar encara segurament el panorama polític postelectoral
i altres notícies de l'actualitat del dia.
Saludem Joan Saneúges,
regidor del grup municipal socialista a l'Ajuntament,
responsable de l'àrea d'ensenyament.
Joan, bon dia.
També saludem Jordi Sendra,
regidor del grup municipal de Convergència i Unió.
Bon dia, Jordi.
Hola, bon dia.
També tenim Judit Heres,
que és regidora del grup municipal del Partit Popular.
Judit, bon dia.
Bon dia.
I ara s'incorporarà de seguida Pau Ricomà,
secretari d'Organització d'Esquerra aquí a Tarragona,
que serà el quart convidat.
Quatre convidats, com dèiem, en perfil polític
per comentar diferents qüestions,
sobretot relacionades amb el panorama polític postelectoral.
Tot i que avui també m'agradaria començar la tertúlia
parlant d'una de les notícies de la jornada,
el pronunciament que hi van fer les cambres de comerç
al camp de Tarragona, la de Tarragona, Reus i Valls,
i també la cambra de comerç de Lleida,
denunciant una certa discriminació, podríem dir,
pels usuaris del tren d'alta velocitat
de les comarques tarragonis i també de Lleida
a l'hora de tenir bitllets pel tren de l'AVE.
Recordem que aviat farà un mes de l'arribada de l'AVE a Barcelona
i diuen que s'està afavorint els usuaris Barcelona-Madrid
i deixant de banda, d'alguna manera,
els usuaris de les comarques tarragonines.
Diuen que és difícil aconseguir bitllets
per el trajecte a camp de Tarragona-Madrid
i que, en fi, el servei està afavorint això,
la línia directa entre les dues capitals,
entre Barcelona i Madrid.
Abans que res, deixi'm saludar el Pau Recoma,
que ja ha arribat.
Pau, bon dia.
Bon dia.
Doncs els hi proposo comentar aquesta notícia,
aquest pronunciament de les cambres,
i després podrem parlar de política i de posteleccions.
Cambres de comerç, vinga.
Qui comença, Joan?
Sí, jo mateix.
Bé, com acabem de sentir,
fa menys d'un mes que està funcionant aquest servei,
el servei del tren d'alta velocitat a Barcelona,
i lògicament, bueno,
en principi sí que se sabia més o menys
l'ocupació que podia tenir aquest tren,
i és un problema que ha sorgit,
i que és un problema que el mes d'abril,
el mes d'abril és quan s'iniciaran
no el mateix recorregut,
però sí amb més trens
per poder solucionar aquest problema.
Per tant, ens queden aproximadament
menys de 15 dies
perquè aquests problemes
es puguin començar a solucionar.
Més opinions. Jordi?
No, a veure,
d'acord amb les cambres de comerç,
que per això estan, doncs,
per defensar tot allò
que sigui positiu i bo
pels empresaris de la zona, no?
I jo entenc que
amb l'entrada en vigor,
amb l'entrada en funcionament
de l'AVE Madrid-Barcelona,
doncs, probablement,
la massa crítica sigui més gran
a Barcelona que no pas a Tarragona,
a Lleida o fins i tot a Saragossa, no?
Això no vol dir
que no s'hagi de garantir
que un ciutadà de Tarragona
o del seu àmbit
que vulgui anar a Madrid
no hagi d'estar supeditata
que des de Barcelona
hi hagin bitllets o no hi hagin bitllets.
Per tant, sí que és bo
que es garanteixi d'alguna manera
que siguis de Tarragona o siguis de Lleida
puguis comprar un bitllet de l'AVE.
Que en el futur immediat
entraran més vehicles en funcionament?
Millor, segurament que això ajudarà,
doncs, a minvar aquest efecte.
Però si això no és així,
que es garanteixi que qualsevol ciutadà
pugui comprar un bitllet
per anar de Tarragona a Madrid
o de Lleida a Madrid
sense estar supeditat, insisteixo,
a les necessitats des de Barcelona.
Judit?
Sí, bueno,
crec que un cop més
s'ha de denunciar el centralisme
per part de la ciutat de Barcelona
i en aquest sentit
el que no és de rebut
és que un mitjà de transport
com és l'AVE
que tinguis que anar a Barcelona
a comprar el bitllet
per poder viatjar des de Tarragona a Madrid.
No sé si la solució
és posar més freqüència de trens,
més quantitat de trens
amb més freqüència,
però, clar,
moltes vegades és imprevisible
el tindrà que comprar un bitllet
amb 15 dies d'antelació
per viatjar
i, bueno, sí,
totalment d'acord amb les cambres
que facin aquesta reclamació.
Pau.
Bon dia.
Bens que ha requerit
un moment d'ajust.
Sobre aquest tema,
a veure,
jo el tema del centralisme
el compartiria,
les culpes del centralisme,
evidentment,
de Barcelona
però també el de Madrid
i amb el seu disseny
de xarxes de trens radial.
El tema de l'AVE
s'afegeix al dèficit
el dèficit viari
que teníem
respecte als Rodalies.
Tothom sap
el que ha passat
amb els Rodalies
fa pocs mesos
i sap
que els nanificats
estan en els comarques
de Tarragona
i els són els que no han tingut compensacions,
els grans oblidats d'aquest tema.
Jo penso que per això
caldria recuperar
la proposta d'Esquerra
que ha fet no les eleccions,
és a dir,
que tots els parlamentaris,
tant del Congrés de Diputats
com del Senat,
actuïn com a lobby territorial
i apritin en aquest sentit.
Perquè és evidentment
que hi ha dues sinèrgies molt fortes
que són Madrid i Barcelona
i Tarragona
o els polítics
estem tots junts
per davant
o liderant
els interessos
del Camp de Comerç
i de la resta
de ciutadans de Tarragona
o no estem fent
la nostra feina.
Algun comentari més
sobre aquesta qüestió?
Recordem que aquí
el tema principal
és que com que Renfe
ha establert
una tarifa
pont AVE,
que li diuen així,
que és una mena de
com per fer-li
la competència
al pont aèri,
aquesta tarifa
pont AVE
de Barcelona-Madrid
xucla moltes peticions
i això fa que
moltes vegades
la gent
de mig trajecte,
és a dir,
Lleida o Tarragona
o fins i tot Saragossa
pugui tenir problemes.
Sí,
el tema està en que
dintre de...
no sé,
avui estem a dia
12 o 13,
crec,
doncs bé,
dintre de 15 dies
aproximadament
aquests problemes
estaran ja
amb vies de solució
solucionats,
clar.
Jo insisteixo
que s'ha de garantir
ara estic
el que està d'acord
amb el
Pabri Comada
sobre la visió
radial
que es té
de la xarxa
d'infraestructures,
però insisteixo
que tenim els mateixos
drets
i això és el que
reclama
les cambres de comerç,
tenim els mateixos
drets
que els empresaris
de Barcelona
i que per tant
exigim
i s'ha de garantir
de totes totes
que hi hagi
centralisme o no,
és a dir,
en qualsevol cas
han de garantir
que tinguem
la mateixa possibilitat,
la mateixa capacitat,
el mateix dret
a comprar
un bitllet
per anar a Madrid
com un ciutadà de Barcelona,
ni més ni menys,
i a l'inrevés,
i de Madrid també,
i de Saragossa.
Totament d'acord.
Potser s'haurien d'equiparar
una mica també
les tarifes econòmiques,
no?
Sí,
una altra de la denúncia
que es fa
és que les tarifes
del tren
Madrid-Barcelona
són més cares
que les altres línies
que van cap a Andalusia,
Madrid-Toledo,
Madrid-Ciudad Real
o Madrid-Sabria.
És un 44%
més econòmic,
és molt.
Això ho havien denunciat,
el meu candidat,
en Jordi Janés,
va cansar de repetir-ho
i posava exemples
gràfics
en noms i cognoms
del que costava
el camp de Tarragona a Madrid
i el que costava el Madrid.
Ara no recordo
quina estació va dir.
Toledo,
possiblement.
Toledo,
i evidentment,
això sí que era
un autèntic escàndol.
En fi,
veurem què passa
amb el tren.
Aquí queda la denúncia
de les cambres
que hem volgut recollir
en aquests primers minuts
a la tertúlia.
Una tertúlia
convocada aquesta setmana
amb quatre convidats
en perfils
dels quatre partits polítics
que tenen representació
a l'Ajuntament.
per comentar bàsicament
el panorama polític
postelectoral.
En fi,
els resultats
de les eleccions
ja els sap tothom.
Els hem valorat
àmpliament
des de la perspectiva
estrictament
terraronina,
estrictament local.
Aquests dies
hem sentit declaracions
sobretot dels socialistes
al partit guanyador
dient que la força
que han aconseguit
en aquestes eleccions
servirà per,
en fi,
aconseguir
més inversions,
més infraestructures,
tenir més pes
en el govern de l'Estat,
en el govern de Madrid.
A partir d'aquestes declaracions
hi ha altres coses
que han passat en el panorama.
els hi plantejo,
els hi proposo
comentar-ho tot això
en la tertúlia.
A partir del que diuen
els del PSC,
li demano,
per exemple,
a la Judit del PP
com veuen
aquestes declaracions
de tenir més força
a Madrid
i de tenir més pes
en el govern de l'Estat.
Bé,
evidentment,
tot són bones intencions,
suposo ara,
però això
has demostrat
amb el temps,
no?
Està clar
que el PSC
amb 25 diputats
té molt més pes
a Madrid,
al govern central,
ha recollit
el vot
d'altres grups polítics
com a Esquerra Republicana
i Izquierda Unida,
aquí,
Iniciativa per Catalunya,
i clar,
això li ha suposat
tindre un considerable
nombre d'escons
que això faran
que la política
que es pugui aplicar
des de Catalunya
a Madrid
hauria de ser més efectiva.
No ho sé,
això en un futur
es demostrarà.
Per això de tenir
un govern a mi,
que és una expressió
que s'utilitza molt,
un govern a mi
que aquí a Tarragona
respecte a Madrid
ens afavorirà,
com diuen els socialistes?
Jo crec que aquí
amb un tripartit
com tenim a Catalunya
evidentment hi haurà
condicionants
que ja veurem
com això
es desenvolupa
en un futur,
però crec que
no ho tindran fàcil
tampoc,
perquè tenint en compte
que el PSC
és un grup
independent
dins del PSOE
i que possiblement
voldrà reclamar
aquelles qüestions
que els seus socis
de govern
els reclamin.
Jordi Cendra,
què opineu
els de Convergència?
Jo,
evidentment,
jo no me n'estic
de felicitar
el Partit Socialista
per la victòria obtinguda.
Em sap greu
específicament
i especialment
per Esquerra Republicana,
perquè jo crec
que era una situació
que era fàcil
de preveure.
En tot cas,
els 25 diputats
del Partit Socialista
serviran
per alguna cosa?
Depèn.
És a dir,
tenir un govern amic
de què ens ha servit
d'aquests quatre anys,
doncs de ben poca cosa,
és a dir,
no hem desplegat l'Estatut,
no tenim un millor sistema
de finançament,
no ens han traspassat
rodalies que es va prometre,
les infraestructures
continuen estant com estan,
no han traspassat,
ja no ho digui
l'aeroport del Prat,
ni l'aeroport de Reus,
etcètera,
etcètera,
i han començat
un seguit d'obres
que estaven planificades
de fer més de quatre anys.
Tenir un govern amic
de moment no ens ha servit
de res.
Jo el que dic,
aquests 25 diputats,
si s'integren
en el marasme del PSOE,
no servirà absolutament
de res.
Si aconsegueixen...
Jo crec que el senyor Zapatero
ha de tenir molt clar
que serà president
gràcies a molts 25 diputats
del Partit Socialista
de Catalunya.
És a dir,
si no hagués guanyat
les eleccions a Catalunya,
no seria pas president.
I això ho ha de tenir
molt en compte,
i jo entenc que en aquest sentit
del Partit Socialista
de Catalunya i del PSOE
s'ha de fer respectar
davant a Madrid,
no?
I és evident
que en funció
de l'actitud
que prenguin
aquests 25 diputats,
ens anirà millor
o ens anirà pitjor.
Si s'integren
en el marasme del PSOE
dintre del mateix grup
parlamentari i tal,
doncs de poca cosa servirà.
Ara,
si han de fer ells
un lobby socialista català
i exigir i reclamar,
potser ens anirà millor
que aquests darrers quatre anys.
Joan.
Bé,
primer,
doncs,
gràcies per les felicitacions.
És mi que tot.
I,
a veure,
el socialisme català
és l'expressió,
l'expressió
de la voluntat
del poble de Catalunya.
Nosaltres hem tingut
uns resultats
que expressen
la voluntat
del poble de Catalunya.
I amb aquesta expressió,
doncs,
bueno,
dels diputats
que s'eligien
a Catalunya,
doncs,
nosaltres tenim
una majoria absoluta.
Per tant,
el poble de Catalunya
ha escollit
amb qui creu
que millor
defensarà
els seus interessos.
I aquests interessos,
doncs,
lògicament,
nosaltres els farem servir.
Els farem servir
a la política espanyola
per beneficiar,
lògicament,
a part de la política espanyola
en si,
doncs,
per beneficiar Catalunya.
S'està dient
que hi ha hagut,
potser,
no sé si he dit
un compliment,
al Jordi,
però bé,
són tot negociacions
que estan en marxa.
Estem desplegant
l'Estatut.
Estem desplegant
l'Estatut.
I quan estem parlant
de rodalies,
estem parlant
d'aeroports,
estem parlant
de finançació,
tot això
s'està negociant
en aquests moments.
S'està negociant
des d'abans
de les eleccions
i ara seguirà
la negociació
i seguirem
desplegant
l'Estatut.
Aquest estatut,
amb aquest desplegament
de l'Estatut,
doncs,
comportarà
que tots aquests problemes
o tots aquests
transferències
que ens tenen
d'arribar a Catalunya
ens arribin
més fàcilment
perquè
tots sabem
que el president Zapatero
és molt sensible,
ho ha demostrat sempre,
molt sensible
amb el tema
de Catalunya.
I ho ha demostrat
amb els dos debats,
quan,
per part del senyor Rajoy,
es feia
ni sueneracions
sobre Catalunya,
doncs,
el senyor Zapatero
ho va tindre clar
i va defensar
els interessos
de Catalunya
i va,
podríem dir,
criticar,
en certa manera,
l'actitud
del Partit Popular
durant aquests últims
quatre anys
respecte a Catalunya.
Per tant,
el camí
està obert
a poder
seguir treballant
amb el desplegament
de l'Estatut
i que és això
el que ens comportarà,
els beneficis
d'infraestructures
i tots el reste
de beneficis
que puguin treure
a partir de l'Estatut.
Pau,
el punt de vista
d'Esquerra?
Sí,
a veure,
després de les dues eleccions,
una de les feines
més difícils
que tenen els polítics
és llegir
bé
els resultats electorals.
Perquè,
bé,
el fàcil és veure
el que diuen
els resultats,
però
anem un mica més enllà.
Primera,
en conclusió,
Catalunya té un comportament
molt diferent
al resta d'Espanya,
o sigui,
Espanya.
Espanya,
des de l'any 82
sempre se mantingut
dos blocs,
Esquerra-Dreta,
que a mesura
que la gent
s'ha abstingut
o ha diversificat
el vot
ha fet que guanyessin
uns o altres.
Però el comportament
electoral
és pràcticament
de dos blocs.
A Catalunya
és molt diferent.
A Catalunya
hi ha la veritat
de partits
molt més grans
i les fronteres
entre partits
són molt més
traspassables.
I el fet
és que
a les eleccions
catalanes,
tant a les catalanes
com a les municipals
com a les generals,
hi ha un trasbast
de vots
bastant considerable
entre partits.
Per tant,
jo penso que
evidentment
ha estat el partit
socialista,
però també
des de diria
que vagin
amb peus de plom
perquè és una victòria
fonamentada
en un lloc
on les eleccions
són una mica
bellugadisses.
Com
enfocarà això
al Zapatero?
Donar-nos
a nosaltres
una sèrie
de beneficis
en contra
d'Espanya
on li costa
moltíssim,
moltíssim,
moltíssim
consolidar
el vot.
És una suposició
que jo
al principi
no m'agradaria
fer mil·lusions.
Primera,
perquè es planteja
la cosa una mica
com que
Zapatero és molt bo,
es donarà moltes coses.
Em sembla
que és un plantejament
totalment incorrecte.
A mi me sembla
que el que ha de fer
aquí,
si aconseguim
valgo,
serà per al diàleg
i per a la pressió
entre institucions.
Aquí,
evidentment,
el Parlament de Catalunya
i el Govern català
tenen un paper
importantíssim.
I dic el Parlament
també perquè aquí
no vull escloure ningú.
I, realment,
a plantejar la cosa
com una mena
de carta al reix
o com que
una transferència
de beneficis
entre governs amics
m'assembla,
al principi,
una falta de serietat
per a la ciutadania.
Els ciutadans
d'un estat
tots tenen els mateixos drets
i tots els s'ha de contemplar
a mesura del que porten.
Llavors,
m'assembla que digui
que beneficirem
aquest govern
o aquesta ciutat
perquè s'amiga.
Ni m'ho creen
ni ho faran.
Si ho beneficien
serà perquè nosaltres
siguin capaços
d'aconseguir
una sèrie de coses.
Bàsicament aquest.
En qualsevol cas
des d'un punt de vista
estrictament local
de la ciutat de Tarragona
aquesta setmana
el mateix alcalde
ja deia
això ens pot afavorir
per impulsar
tot el tema
de la façana marítima
per fer el traspàs final
del Museu Nacional
Arqueològic de Tarragona
que encara està pendent
per la cessió
del Banc d'Espanya.
Ja ho estava.
No?
No, no,
parlin, parlin.
Jo plantejo
el que s'ha dit
i jo els hi deixo
damunt de la taula.
Això és la història,
això és el que diu ara
el director
és la història
de tota la campanya.
És allò de...
i al tanto
que jo no els defenso
en moltíssimes coses
i en moltíssimes coses
jo entenc que el Partit Popular
ha jugat molt brut
contra Catalunya.
Però això és el missatge
de tota la campanya.
Si venen ells
esteu perduts
perquè no es traspassaran
al Museu d'Arqueològic
perquè no sé què
la façana marítima
no sé quantos aquí allà
el vot de la por.
I s'ha fet servir molt
en aquesta campanya.
És a dir,
jo estic absolutament d'acord
que al final
la victòria
és de qui decideix...
Jo estic totalment desacord
amb tu.
Jo estic absolutament d'acord
en que la victòria
és de qui decideix
la voluntat del poble de Catalunya
que és molt sobirà
i molt lliure.
Però a fer servir
el vot de la por
doncs és una cosa
que encara bipolaritza més.
Escolta,
és que pensi
que si no estem nosaltres...
És a dir,
és allò
d'escollir
el menys dolent,
no?
El menys dolent.
Al final la gent
ha escollit
el menys dolent
que jo no entenc
que no és el més bo.
De totes maneres
insisteixo
que si la defensa de Catalunya
si tota la defensa de Catalunya
que sap fer el senyor Zapatero
és en un debat
davant del senyor Rajoy
doncs fàcil ho té
i al final
es queda només
en paraules a paraules.
La defensa de Catalunya
es fa durant 4 anys
i durant aquests 3-4 anys
doncs
al marge
d'apoyaré
l'Estatut
o que salga
del Parlament de Catalunya
que evidentment
no es va complir
doncs hi ha una llista
de reivindicacions
que continuen
a estar pendents.
Jo només dic
que
tractar
els ciutadans
de Catalunya
o de Tarragona
de dir
és que els ciutadans
de Tarragona
i de Catalunya
es mouen per por.
Jo crec que nosaltres
som una societat
lliure
i he cregut sempre
en això
i estic convençut
que Catalunya
és una societat lliure
que no es mou per por.
Es mou per interessos
que no es mou
s'ha votat per gestió.
Es mou per interessos
ideològics
interessos generals.
i resulta que els ciutadans
de Tarragona
en aquest cas
o de la circunscripció
resulta que eren
els únics ciutadans
que podien consultar
un programa
fet només
per la circunscripció.
Cap més partit
havia fet un programa
per la circunscripció.
Cap més.
Nosaltres l'havíem fet
l'han pogut consultar
l'hem explicat.
Doncs no s'ha explicat gaire.
No s'ha explicat.
Jo hi ha anat
a tots els cinc debats.
Però segurament
el que jo et dic
que segurament
que els ciutadans
no, t'ho has segur
que els ciutadans
sí que l'han sentit
perquè si no
no s'entén
que nosaltres
haguem tret quatre diputats.
Serà per alguna cosa.
Algú diu que la por.
Jo de veritat
això dic que és fals.
Això és totalment fals.
Els ciutadans de Tarragona
els ciutadans
de la circunscripció
de Tarragona
i dels ciutadans de Tarragona
són ciutadans lliures.
Tots són lliures.
El tema de la por
és una excusa
molt maca
molt bonica
que la podeu utilitzar
qui vulgui.
No, no, no.
Utilitzeu vosaltres.
Com ho interpretes
a la circunscripció de Tarragona?
Nosaltres hem fet
un programa
per la circunscripció
de Tarragona.
L'han publicitat.
Han fet mítins.
L'han explicat.
L'han fet arribar
a tots els llocs
i els ciutadans
de la circunscripció
de Tarragona
han mirat aquest programa
i ens han donat
i ens han donat
el seu vot.
i per tant
els ciutadans de Tarragona
han sigut lliures
que pugueu fer.
Jo de veritat
m'estranya moltíssim
que s'utilitzi aquest argument
perquè és
posar els nostres ciutadans
i dir-los
no, no, no.
És que aquests ciutadans
resulta que es mouen per por.
No, no, no.
Aquests ciutadans
són molt lliços.
tots.
Aquests ciutadans
saben mirar
saben mirar els programes
saben valorar els programes
i després saben votar.
Judit.
Doncs jo penso,
considero que
el vot
que ha anat al PSC
és un vot
de sentiment
i un vot
per ideologia
no per gestió
perquè el que ha fet
el tripartit
a Catalunya
és impossible
amb tot el que ha fet
amb Rodalies
amb el Carmel
amb les obres de l'AVE
a veure,
hi ha una llista
i després a Tarragona
temes bloquejats
com la façana marítima
del que estava explicant
el Jordi ara
que no ha fet
en quatre anys
perquè, bueno,
suposo que...
De la façana marítima,
escolta.
Jo els he...
Estava preguntant...
Jo voldria rebre...
Un moment.
M'estran que em diguis
el de la façana marítima.
Aquí no es critica
el que vota el ciutadans.
No un meso
fa un moment.
Aquí no es critica
el que vota el ciutadans.
Aquí es critica
l'estratègia
que s'ha de ser
el primer que va dir.
Perquè el ciutadans
voti
unes determinades postures.
A veure,
un moment.
Pau.
És que el moderador
ha estat una pregunta
damunt de la taula
i hem sortit
amb altres coses.
Sí,
no els demano
que valorin tant
la campanya
si des de Tarragona
podem sortir afavorits
amb la victòria
del socialista.
Posava sobre el pla
de govern de d'això.
I jo crec que no es tracta
tant de la victòria
de les socialistes o no.
Es tracta
que l'Ajuntament de Tarragona
ara està treballant
d'una altra manera.
Està treballant
amb molt més diàleg.
Jo diria que
amb molt més intensament.
Però diàleg tant
cap a la ciutadania
i el tema del POM
ho està demostrant
com també
de cara a les altres institucions.
els que estan
en l'Ajuntament de Tarragona
i en Esquerra
compren el PCC.
Això és el que es donarà força
com a ciutat
perquè
altres ciutats
amb conjectures semblants
han anat en debat
i han anat en darrere.
No es tracta
d'esperar
que ens vinguem a anar.
Es tracta de fer
el que estem fent
des de cada un any
i seguir fent-ho.
Alguna cosa
sobre això?
Teoria pura.
No, pràctica.
Pràctica.
La pràctica
ha posat l'exemple
del POM.
Sí,
del POM
No, hi ha un antic POM.
És el mateix POM
i després el POM
el POM
d'anterior govern
estava en un procés obert.
Era un procés obert.
Era un procés...
El POM
d'altre govern
no era definitiu.
No era definitiu.
No era definitiu.
I s'està semblant
el nou
com una castanya.
No només
pel resultat final
sinó per la manera
de fer les feines.
La gent que
a veure,
els afectats del POM
just
va haver-hi el canvi
de govern
i va saber
què significava el POM
estaven
exaltats
quasi-casi
per fotre el foc
que l'Ajuntament.
Ara són capaços
de parlar,
de raonar,
de veure solucions
i el POM,
el que s'està treballant ara
amb una feina
tant d'un municipal d'Esquerra
com d'un municipal de PCC
perquè tots dos
hi treballem molt,
és molt diferent d'aquell.
Però és molt diferent
per dues coses.
Una,
perquè contempla
uns resultats
completament diferents
i segona
per la manera
de treballar,
la manera de treure
la ciutadania,
de cara als ciutadans,
no d'esquena.
Jo diria que durant...
Això ho deixem dir.
Dos o quants anys
el govern municipal
de Tarragona
ser un PP
va funcionar
de manera que,
a veure,
posem interessos
de constructors
i de promotors
en un costat
i interessos
de ciutadans
en un altre.
Com vas-nos comunicant.
Això és molt perillós.
No, no, no,
jo ho dic...
Això és molt perillós.
Jo dir el que dic.
Com vas-nos comunicant.
Com vas-nos a demostrar.
Com vas-nos...
No, no,
demostra-ho que tu vulguis.
Com vas-nos a comunicant.
I jo diria
que hi havia un guat
molt més ple que l'altre
i que al mateix
està produint
una inversió,
una inversió
de benefici
i que al final
de la legislatura aquesta
es comprovarà
com aquest govern
ha actuat molt més
per favorir
els ciutadans
que no es fungui.
A veure,
algun comentari
d'això que, Jordi?
En absolut.
En absolut.
En absolut.
Pau, en absolut.
A veure, primer,
insisteixo,
jo en aquests vuit mesos
només he vist paraules,
paraules, paraules,
paraules, paraules.
He vist feina, feina, feina.
No, jo feina
no n'he vist tanta.
Feina no n'he vist tanta.
A mi me sembla molt bé
el diàleg amb els afectats
del POM.
En el seu dia vam dir
el que vam dir
això, jo el POM
que veig avui
és un POM
que continua sent
un 90%
el POM que es va
aburant
i, escolta,
no admeto
de cap de les maneres
que l'Ajuntament de Tarragona
de les legislatures
anteriors,
del govern anterior,
primers més
els interessos dels promotors
que els interessos privats.
I això ho has de demostrar
perquè és molt perillós
i insisteixo
que no t'ho admeto
de cap de les maneres
i menys venint
d'un representant
d'Esquerra Republicana.
Insisteixo que
em sembla que t'equivodes.
Amb això.
No esperava
no esperava
no ho esperava
de vosaltres.
A veure, Joan i Judit
i aquest se m'han portat
cap al tema del POM
que és un tema
també d'actualitat.
Que ho digui la senyora Lices
però que ho diguis tu
em sembla...
Jo ho dic jo tranquil·lament
i a més a més
els resultats
ho veuran al final
de la legislatura.
A veure, Joan,
amb el tema del POM
només per fer una passada
així per damunt
perquè és un tema
que el portem anys
i anys i anys
i el portem fent.
Ha dit una cosa el Jordi
i diu
és que són iguals.
Bueno, escolta,
pregúnta'ls-hi
els de les cases barates,
els de Torrefort,
tal, tal, si és el mateix.
Només cal que vagis
i feguis una petita enquesta
si és exactament el mateix.
Jo no discutim, Joan.
Tu has dit que és igual.
Jo he dit un 90% igual.
Que no s'assembla en res.
O pregunta al resta de la ciutat
la informació
que vam rebre sobre el POM.
Aquestos dies,
precisament avui,
ahir, avui i demà,
hi ha unes jornades
sobre el POM.
Això es va fer abans?
No.
A lo tant,
no s'assembla
ni amb la forma
ni amb la informació.
No s'assembla
absolutament en res.
Deixem el POM
i estem parlant
de les eleccions.
Jo crec que era avui el tema.
Sí, m'havien desviat cap al POM,
però en fi,
estàvem parlant del tema
de si els projectes
que té la ciutat
poden sortir
d'alguna manera
favorits
o potenciats
pel fet
que hi hagi
una victòria
dels socialistes
en aquestes eleccions,
Clara,
i hi hagi dos governs,
entre cometes,
amics.
Molt bé.
Jo crec que això
és important.
Vull dir,
les sintonies
amb les polítiques
és important.
Qualsevol
partit
que trobi una sintonia
amb una altra administració,
això és importantíssim.
I per tant,
segurament
que sortirem
a favorits
com a ciutat.
Però a més,
hi ha una altra cosa
que és que,
bé,
els ciutadans de Tarragona
han passat ja
nou mesos
des de les eleccions municipals,
els ciutadans de Tarragona
han pogut ja fer
una valoració,
ja sabem que són eleccions diferents
les municipals
de les generals,
però sí que han pogut fer
una valoració
d'aquests nou mesos.
Jo crec que això
també ajuda,
també ajuda
a conformar
l'electorat
amb unes generals.
La política municipal,
alguna cosa ajuda.
No diré que,
ja dic que són diferents,
però sí que,
bé,
els resultats
estan claríssims.
nosaltres hem tret
el millor resultat
des de l'any 82
a la ciutat de Tarragona.
Per tant,
i la resta
i la convergència
ha seguit,
per tant,
ha tret el pitjor resultat
des de l'any 82
a la ciutat de Tarragona.
Continua sent
el primer partit del país.
Com?
Continua sent
el primer partit del país.
No,
el primer partit del país
en aquestes eleccions
estem parlant de les generals
és claríssimament
el partit socialista.
No,
estem parlant de les generals.
aquí no es parlava
de...
No estem parlant
de les eleccions de Catalunya.
Les eleccions de Catalunya
s'han tindran d'interès a 3 anys.
Estem parlant
de les eleccions d'ara.
De les eleccions d'ara
està claríssim
que hi ha hagut
una onada
de vot socialista
i de vot catalanista.
i, per tant,
això està claríssim.
Catalanista, per supòstic.
Resulta catalanista.
És un vot catalanista.
És que els que voten socialista
no són catalans.
Demostreu, Joan.
Demostreu.
Demostreu.
De Catalunya.
Els treu de Catalunya.
Jordi,
si em dius
que no els treu de Catalunya
demostra-m'ho.
Els treu de Catalunya
no vol dir que siguin
vots catalanistes.
Tothom,
tothom que vota a Catalunya,
tothom...
Són tan catalans com tu, Jordi.
Tan catalans com tu i com jo.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
Aquí no estem parlant de catalans.
Estem parlant de vots catalanistes.
Vots catalanistes.
El que t'estic dir jo,
el que t'estic dir jo,
el vot catalanista,
no vot nacionalista.
Estic catalanista.
Ara aquí l'estratègia
l'estratègia és
convergència perdut
no sé quant mil...
No, no, jo no dic que hagui padull.
Jo dic que he tret
els pitjors resultats
des de 1980 a dos.
Eren unes eleccions.
Rajoy-Zapatero.
Aquí no estàvem parlant de...
S'ha parlat molt poc de territori.
S'ha parlat molt poc
de la necessitat del país
i del territori.
Jordi, jo t'he dit que nosaltres...
PSOE-Zapatero-Rajoy.
A la circunscripció de Tarragona.
A la circunscripció de Tarragona.
A la circunscripció de Tarragona.
A la circunscripció de Tarragona.
A la circunscripció de Tarragona.
A la circunscripció de Tarragona.
Perdona, per conversar-me.
La càrrega ha aguantat aquí en 10 diputats.
Posant-ho els ho perdut per fins i tot.
Ep, tranquil·l.
En un territori carot,
de l'any, bergallós, 0 diputats.
Tranquil·lítsa't.
Jordi, si ha qüestió de cridar més,
cridarem tots.
Però a veure, calma-t'ho una mica.
Calma-t'ho una mica.
Els oients no s'entenen.
Home, ho dic jo perquè al final
la gent sap llegir les coses.
Esquerra ha caigut, evidentment,
ho assumim,
però és el segon millor resultat
de tota la nostra història.
Convergència és el seu pitjor resultat
des de l'any 82.
O sigui, porta 18 anys
perdent, perdent, perdent pistonada.
No ho reconeixeu?
Aquesta és la gran conclusió que traieu
de les eleccions?
És una de les conclusions.
Aquesta és la gran conclusió que traieu.
No, no, és una conclusió.
És una conclusió.
I tu també, m'assembla.
Home, clar, perquè t'han d'acompadir-te
a l'esquerra,
mira't una mica el malic, eh?
Aleshores tenim problemes
i els assumim almenys,
els afrontem.
I obertament, potser m'ha sigut tot,
però obertament.
Home, ara, valt us esteu contents
haver deixat de ser
que hi ha força que treia 18, 17, 18, 16
i amb aquests 10 esteu contentíssims?
Bueno, hi ha vosaltres.
No, jo no he dit que estiguem contentíssims.
Perdona, jo no he dit que estiguem contentíssims.
Sembla que ho ha guanyat.
No és el millor resultat de la història.
Evidentment, però, bueno,
és bastant probable
que amb aquests diputats
puguem tenir algun tipus de capacitat de decisió.
Com a Ministeri, podria ser.
No, no, deixa't estar a Ministeri.
T'estic parlant del que he dit al començament,
del desplegament de l'Estatut,
del millor finançament d'infraestructures,
de l'Estatut d'Arreus.
D'això estem parlant.
Això ens portaria a veure un debat molt interessant.
I això, dissultadament,
vosaltres no ho podreu fer.
Això t'ho asseguro.
I em sap greu.
I fins ara tampoc ho fareu.
Pau, ja em sap greu que no ho podreu fer.
Senyors, s'acaba la tertúlia.
Amb la Ferroa Bay, amb el BNH,
amb el marasme de Guglis.
S'acaba la tertúlia.
Jordi Sendra, Judit Teres,
Pau Ricomà, Joan Sanojas.
Ara s'obri un debat molt interessant
sobre qui pot influir més
en el futur govern espanyol,
però s'acaba la tertúlia.
Ja parlarem un altre dia
en un altre moment a Terraona Ràdio.
Gràcies a tots quatre
per compartir aquesta estona amb nosaltres
i fins la propera.
Bon dia.
Adéu-siau.