Jordi Bertran, bon dia.
La setmana passada vam fer Dixi
i aquesta setmana hem de tornar
als orígens de la Quaresma,
que ja feia uns quants programes de cultura popular
que tractàvem el tema dels armats,
que en guany, amb motiu del 250 aniversari
dels Armats de la Sang,
el que vam fer va fer un recorregut,
jo no sé els oients, jo ho vaig trobar molt interessant
perquè hi havia un munt de coses que no sabia
aquestes referències i aquests altres escenaris
en els que hi ha armats i que no van precisament
vestits de romans, no?
Perquè és l'abastiment el que potser crida més l'atenció
d'aquestes figures.
Sí, sí, els dies anteriors
hem fet els orígens remots i els orígens
una miqueta més propers
i avui entrarem pròpiament a explicar
quina ha estat l'evolució de la cor romana
de Tarragona i també
fent algunes comparatives, no?
És a dir, amb altres poblacions, no?
Però has portat un parell de músiques, no?
Sí, per ambient una mica, no?
Doncs una la deixarem pel final, ja explicarà el Jordi
per què i aquesta em podria començar a sonar,
i així ja ens posa en circumstància.
i així ja ens posa en circumstància.
per què aquesta marxa i no una altra?
Perquè aquesta marxa, aquest so era el que estava sonant
justament ahir a Sevilla.
No, Jordi Bertran no ha anat amb el caset
a enregistrar la marxa,
lògicament és un enregistrament.
Aquesta, i el que és bonic que ara em comentaves
i és bonic compartir-ho amb els oients,
el títol d'aquesta marxa, no?
Perquè és molt abocadora.
Es diu Azar de San Gonzalo.
Azar, la flor de l'Azar, no?
La oloreta aquella.
Els aromes de les flors són una de les coses més característiques
de la Setmana Santa, no?
Jo penso, per exemple, que a Tarragona també passa això, no?
És a dir, l'aroma que se sent, doncs...
Jo sento més les atxes, mira què et dic.
Sí, però això quan ja surt la processó.
Sí, sí, sí.
Però a primeres hores del matí del divendres
es nota molt aquestes coses.
Sobretot també si surts a la muntanya
o vas amb aquests viacrucis...
S'acaben de regar.
Sí, recomanem per aquí aquests viacrucis propers, no?
El de la selva del camp, després fem a memòria,
els oients, que no volem que se'l perdin.
No, hi ha d'altres, hi ha d'altres també.
És que aquell de la selva pel camp és molt bonic.
Però bueno, hem triat aquesta marxa
perquè és una marxa pròpia del dilluns sant
en aquest cas de Sevilla,
però a mi m'agrada molt el títol
perquè ens recorda aquests aromes.
La flor de l'Azar, sí.
I a més una banda que la toca molt bé en aquest cas,
vull dir que, bueno, sempre va bé per ambientar el programa.
Bé, en tot cas, avui estem a posar-nos a l'any 1758,
que és quan tenim la primera notícia real dels armats de Tarragona.
Ja sabem que potser podien existir antigament,
però en aquell any ens consta...
Però que hi hagi documentació que confirmi que va ser aquell any
no es pot moure d'aquesta data.
Ens consta en l'existència d'un càpita manalla
i de dotze soldats, no?
És a dir, que és una estructura, doncs, base, no?
Una dotzeneta de soldadets, ja n'hi ha prou, no?
Bé, ja n'hi ha prou, no?
Això és més de 200 anys després
de la primera notícia de la processó del Sant Enterrament,
que encara aleshores es feia dijous sants.
Això pot voler dir que realment aquests armats ja sortissin antigament.
Però aquí també, ara ens ho explicaràs segur,
però tenim notícia que es creix aquest cos d'armats
una mica com altres que hem parlat d'altres ciutats,
per fer una mica de cordó de seguretat?
No, no, no.
O això era més aviat o ornamental?
No ho tenim, no tenim aquesta informació.
Em sembla ornamental, no?
Allò per...
Sí, no la tenim ja molt clara aquí, no?
Jo diria que uns anys després, el 1780,
hi ha la incorporació d'un personatge
que és el tocador de pifra.
El pifra és un instrument militar
que ve a ser una mena de flautí primitiu
que sona molt agut
i que acostumava a sentir-se molt
en els camps de batalla.
encara hi ha alguns tocadors de pifra
tant en les bandes de l'exèrcit
com, per exemple,
en algunes bandes de Sant Mana Santa
a la zona gironina
que toquen aquest instrument, no?
És una flauta, dius?
Sí, és una flauta militar antiga,
es diu pifre.
És a dir, antigament les bandes
no eren de cornetes i tambores, no?
Sinó que eren de pifres i tabals, no?
I és un instrument, doncs,
antecedent a les bandes aquestes, no?
Aquell any,
també sabem que acompanyaven
també aquests 12 soldats,
capitan Manalla i tocador de pifra,
dos personatges que no n'han vestit.
Un és el tocador de timbal
que apareix per primera vegada
i l'altre el tocador de trompeta
que també apareix per primera vegada
perquè actualment
doncs hi ha una mena de trompeta
o clarí llarg, no?
Aquests dos aleshores
sortien sense vestir, no?
O sigui, en tot cas,
aquest any, el 1780,
en una època
en què la il·lustració
està fent molts atacs
a totes les manifestacions
per a teatrals
que estan dins de les processons,
curiosament aquí hi ha una tendència
a estructurar musicalment
aquests elements dels armats,
la qual cosa a mi em fa intuir
que és una resposta,
per a més coincideix
amb una real cèdula
del rei espanyol d'aquella època
que indica que totes aquelles coses
que són elements teatrals
quedin arraconats, no?
I curiosament,
aquell any s'incorporen
aquests elements musicals,
a mi la qual cosa em fa pensar, no?
que possiblement va ser una manera
de donar-la un aire
una mica més solemne
i més marcial
per fer-li,
per implantar,
doncs,
una mena de disciplina
o d'estructura
que fes sobreviure els armats
en lloc de prohibir-los, no?
Perquè em dóna aquesta sensació, no?
A més,
l'utilització del tocador de pifre
que és un element purament militar,
és a dir,
que em sembla que reforça aquesta...
Em sembla que algú s'ho va pensar,
vaja, això, no?
Vull dir que no és una casualitat, no?
Després hi ha una altra...
Bueno,
ens mentarem algunes,
o alguns anys més tard,
el 1794,
estem a finals del XVIII,
el llibre d'Actes
de la Conferreria de la Sang,
doncs,
destaca com a part de la processó
al mateix nivell
que els improperis
i els penitents
als armats, no?
Això vol dir que realment
havien sobrepassat
aquesta crisi, diguéssim,
de la il·lustració
i, doncs,
se'ls donava molta importància, no?
Després ve un període fosc,
que és la Guerra del Francès,
en què són pràcticament robats
tots els vestits dels armats
de l'Església de la Sang
i això coincideix també
amb la desestructuració
que pateixen
totes les confreries
i gremis de la ciutat,
és a dir,
són uns moments molt delicats
que farà que no sigui
fins a l'any 1815
i en una ciutat d'Almada
en quant a població
es creïn nous vestits, no?
Uns primers vestits
que encara hauran d'esperar
dos anys més,
el 1817,
doncs perquè s'afegeixin
els cascos,
les cuirasses...
Sí, perquè eren molt elementals,
molt rudimentaris.
Sí.
Ara la Sang ha anat a la recerca
de molt de material
per a l'aniversari.
L'altre dia,
Carles Batxés
ens portava uns llibres
i veies que les fotografies,
ja no dic del segle XIX,
però sí del segle XX,
uns vestidets,
peplum, eh?
Mira, el 1817,
les llances
van ser cedides
per l'exèrcit,
concretament per la guarnició
d'artilleria de plaça,
no?
És a dir,
que hi havia coses
d'aquest tipus, no?
Però bé,
hi ha algunes anècdotes.
Totes aquestes informacions,
si no és un llibre
que estigui a la venda,
però jo els recomano
un treball
del Josep Maria Salvador Llorpí
que ens va deixar
i va escriure un llibre
molt fantàstic
que és els armats de Tarragona.
Va ser capità Manalla.
Capità Manalla
i gran tarragoní.
Gran persona
i que sempre
tenim ocasió de recordar-lo,
val la pena recordar
el Josep Maria Salvador.
Un llibre
de lectura obligada
per parlar dels armats
i penso en general
de la Festa de la Ciutat
i de la Setmana Santa
a la Ciutat, no?
En tot cas,
a les biblioteques
es pot trobar
i és un llibre
del qual estem extrayent
tot el programa d'avui, no?
Com a mínim,
les dades històriques, no?
Una de les coses curioses
que hi ha
és que l'any 1828
és la primera vegada
que se citen
els plomalls vermells
que molts de nosaltres
ja hem vist associats
des de la infantesa, no?
Els armats.
Perquè nosaltres,
tot i que tenim
una distància d'edat,
sempre hem vist
els mateixos armats, no?
Sí, sí, sí.
No són aquests
que parlàvem dels...
De la xancleta, eh?
Que sembla...
Ja és un armat
que ara veurem
quin moment es va configurar.
L'any 1828
aquests plomalls vermells
es feien a partir
de pèls de cavalls
que es tenien, no?
Era una de les coses característiques, no?
Ah, sí,
de pèls de cavall.
El 1851
hi ha...
O sigui,
a mitjans del segle XIX
hi ha uns nous vestits
que són finançats
en part
perquè es venen
als antics
a la...
a la confraria
de Vilaseca
que porta els armats
de la processó
de Vilaseca, no?
Això és una qüestió
que s'ha produït
en diverses vegades,
després en parlem
d'alguna altra,
però és una manera
en què
la Congressió de la Sanc
tenia
per ajudar
a finançar
les compres, no?
de les renovacions
d'indumentària, no?
El 1870
ja sabem
que el pifre
aquell militar
del 1780
ja ha quedat
plenament substituït
per aquella trompeta, no?
És a dir,
la tropa del 1870
la configura
el capità
la trompeta
vestida
i els 12 soldats, no?
Que ara és un petit nivell, no?
I
després hi ha una notícia
de les més interessants
que és el 1879
que són
el nou canvi
de vestuari
és a dir,
penseu
del 51
al 79
doncs es va
produir un canvi
i aquí sí que jo
aquest
aquest canvi
sí que el vull remarcar
especialment aquest
i el del següent
que són el del 1914
perquè
estem en una època
del romanticisme
és una època
en què
es produeix un fenomen
en totes les confreries
jo diria
de l'estat espanyol
en què
és el primer moment
en què
es busca
una certa recreació
històrica
dels vestits
i
no a tot arreu
perquè encara
en els programes
anteriors
hem explicat
que hi ha
armadures
del segle XV
però
hi ha una voluntat
que
jo intueixo
que amana
de la potència
dels romàntics
d'algunes ciutats
grans
que
fan pensar
que això
és un element
que s'ha de millorar
i aquest
fet
fa que en general
la geografia espanyola
es contractin
per primera vegada
creadors
de vestuari
més elaborat
que no pas
el que hi havia existit
fins aleshores
hi ha una gran influència
hem d'entendre
també
de l'òpera
l'òpera en aquest moment
té un gran pes
en l'estat espanyol
i
em sembla que
es va
certificant
que diferents
creadors
d'aquest
vestuari
van influenciar
també
la
indumentària
dels armats
per anar-la millorant
i fent-la més espectacular
si vols
també més cinematogràfica
quan encara el cinema
no s'havia inventat
hi ha un cas
extraordinari
i superben estudiat
que és el de la
Centúria Macarena
de Sevilla
que els recomano
perquè és
un dels grans
processos
d'evolució
del vestuari
dels armats
en tot l'estat espanyol
que acaba
determinant
segur
influències
en moltes àrees
de la península
va guanyant
en espectacularitat
però també
perdent
la fidelitat
dels orígens
lògicament
com totes les festes
però és que no cal
el que es tracta
és justament això
perquè si es mantenen
aquelles vestimentes
del segle XV
poc lluït
quedaria el cos
armats
ara
en els llocs
que s'han mantingut
també té la seva gràcia
perquè són molt pocs
però és una cosa
que es pot veure
alguna trobada
d'aquestes d'armats
ho han pogut veure
aquests vestits
molt simples
marronosos
amb unes sandàlies
de cuiru
poc treballades
i criden l'atenció
justament
per l'austeritat
hi ha de tot tipus
i hem anat
veient
diferents vestuàries
vam estar comentant
des de l'armat pagès
fins a l'armat
conqueridor
d'Amèrica
per entendre's
i penso que
n'hi ha diferents opcions
a finals del XIX
s'incorpora
un segon timbal
i passem
dels 12 soldats
a 16
aquest increment
de 4 soldats
i d'un tabalè
és un primer increment
important
que constatem
des del 1758
és a dir
penso que va molt lligat
també
a aquesta reforma romàntica
de tota aquesta estructura
el 1914
hi ha un nou canvi
de vestuari
aquí hi ha dos coses
que interessa comentar
un que va ser construït
a Barcelona
aquest vestuari
precisament
per cases
especialitzades
en tota la indumentària
teatral
i això confirma
plenament
aquesta teoria
que per mi
comença el 1879
i hi ha una subscripció
popular
per finançar
popular entre cometes
perquè jo diria
que és de la gent
d'elit
de la ciutat
que paga
els vestuaris
d'aquest 1914
i després una notícia
que no l'hem trobat
en les Clòniques
de Setmana Santa
però que és molt interessant
el 1914
aquests vestuaris
es van
vendre
a la comissió
de la cavalcada
de Reix
si vostès veuen
avui en dia
encara uns armats
davant de la cavalcada
doncs no són aquests vestits
però el seu origen
és l'any 1915
és a dir
el 1914
es van canviar
els tratges
de la sang
i el 1915
per primera vegada
sortien romans
a la cavalcada
que dius
també els romans
bé
també podíem dir
que a Orient
hi havia romans
i per això venien
jo no menys tindria
el tema aquest
perquè el 1900
a la dècada dels Deus
quan s'estructura
la cavalcada de Tarragona
la cavalcada
té un dissenyador
i un director artístic
és a dir
que es concebeix
encara en aquest procés
de transformació
encara postromàntica
de les tradicions
és a dir
jo crec que
tenia un sentit
vull dir
tot el tema
és a dir
a les cròniques
expliquen
que representaven
una mica
tot el passatge
en què
Herodes
va donar ordre
a procedir
a la matança
dels innocents
per tant
estava estudiant
per això veien els soldats
que anaven allà
pintant
a casa
una cosa
no té res a veure
però m'ha vingut al cap
he tingut un bafos
m'he anat al rei
s'imagina
escolta
no va ser
l'elefant
de la cavalcada
que va passejar
de l'hi per Tarragona
sí
no no
l'elefant no
la carrossa del rei
Baltasar
que portava elefants
això
que portava elefants
és que anant dir
escolta
per cert
aquest individu
que ha intentat robar
un quadre a l'Ajuntament
s'ha va equivocar
al costat
tenia el del Dalí
hauria segut
mira
és el comentari
que hem fet aquest matí
dic home
si has de fer
un
has de cometre
un delicte
ja fes-ho bé
ja no
Déu-n'hi-do
no dic perquè
per robar
no tingui valor
que ningú prengui res
però clar
ho dic
però que clar
ja posa'ns a fer
i diràs
no té res a veure
però mira
no sé per què
parla amb cavalcada
de Reis Armats
la Rambla
és que era una època
una mica
a la part final
de Franquisme
a la ciutat de Tarragona
ja no hi havia
dissenyadors artístics
que fessin això
fent el que podien
per no quedar
no quedaven ni
dissenyadors artístics
fent el que podien
bé en tot cas
hi ha aquest trasbast
més cap aquí
ja el 1928
la cor romana
continua creixent
i doncs
passem
dels
encara incrementem
amb dos soldats
més
que en aquest cas
doncs van
ajudant a configurar
aquesta estructura
adicional
que obre
la processó
a la guerra civil
com en tot
hi ha un nou tall
se perden
tot el vestuari
de roba
els cascos
les llances
i això fa
que es comprin
doncs
nous
en posterioritat
a la guerra civil
no serà
fins al 1958
en què
els armats
que hem vist
la gran majoria
dels que estem
escoltant
el programa
agafen la configuració
de 32
fixeu-vos que hem passat
dels 12
als 14
dels 14
doncs
parlo dels llans
hem anat incrementant
de 2 en 2
o de 4 en 4
i ara ja
dupliquem
l'any 58
passem gairebé
a 32
i sabem
si hi ha criteris
fixes
per incrementar
sempre en funció
dels vestits
em penso que em va explicar
la gent de la sang
però clar
que entréssim més
implicaria fer més vestits
l'any 58
es produeix
que la meitat
dels vestits
eren antics
i l'altra meitat
van ser fets
nous
van ser
fets a figueres
aquests vestits
i van conviure
pràcticament
fins a la darrera
de renomació
del vestuari
aquestes dues
indumentàries
que convivien
dins de la cort
jo recordo
que això es notava
quan hi havia
diferències
amb les cuirasses
i aquests temes
també
un any després
van passar
de dos timbalers
a quatre
es va acabar
d'augmentar
i no va ser
fins l'any 86
que es va produir
la darrera renovació
del vestuari
que la va portar a terme
la Mercè Calvet
de Galeries Comercials
de Tarragona
el Ramon Boix
que va fer els quatre
nous cascos
dels timbalers
aquest és el Boix
és el principal artesà
d'armats
de
jo diria
de l'estat espanyol
és a dir
està ubicat a Girona
i és un gran professional
no sé si recordaran
que a la processó
de Sant Magí
hi ha dos nens
que van escoltant
a Sant Magí
petit
que va representat
per un nen
doncs aquestes dues
petites cuirasses
també estan fetes
per aquest escultor
en Ramon Boix
i es va restaurar
tota la resta
de material
que anterior
en aquest cas
a Reus
per el Josep
Sauner
que va acabar
de donar
aquesta
estructura
que són materials
molt valuosos
jo
no sé com anem
de temps
justets
però alguna cosa
jo voldria acabar
perquè hem fet
una sèrie bastant llarga
si no recordo malament
que hem dedicat
tres programes
als armats
Déu-n'hi-do
algú ja m'ha dit
home
en Guai no heu fet cap viatge
bueno
no hem fet cap viatge
però bueno
en Guai tocava a Tarragona
perquè vam fer
Múrcia l'any passat
hem fet Sevilla
és que hem fet moltes
és veritat
Bajo Aragón
també va ser molt maco
aquell
però a mi
volia acabar
perquè a mi els armats
deu de ser
que això
és del més popular
tu no has estat armat mai
no no no
això
alguna cosa
ha de ser
que no fem
els que estem
fent altres coses
també és veritat
sí
de totes maneres
ja ens ho van explicar
també des de la SANG
que l'armat
s'ha de jubilar
a una determinada
i és el moment
que algú pot entrar
i la llista
d'esperes llarga
lògicament
jo volia acabar
amb una
a mi els armats
em van semblar
una de les coses
més autèntiques
però alhora
més populars
de la processó
i voldria acabar
llegint un parell
de cites
d'aquest llibre
del Josep Maria Salvador
sobre els menús
del menjar
dels armats
del divendres
que era una mica
rotllo futbolista
havien de menjar
coses diferents
llegir un parell
no no
és a dir
sempre la SANG
doncs pagava
doncs
o paga diguéssim
un sopar
dels armats
i
això deia el propi
Josep Maria Salvador
l'any que va escriure
aquest llibre
i a mi
m'ha fet gràcia
doncs
llegir-ne
un parell
no
un de l'any
1945
del 6 d'abril
que és una factura
diu
el mayor al tercero
senyor Iglesias
da cuenta
del menú servido
a los armats
como cena antes
de la procesión
del viernes santo
manifestando
habían quedado
muy contentos
por la cantidad
y calidad del mismo
se acuerda
conste en acta
el donativo
que hicieron
los directivos
senyores
Queroll y Char
de vino
y judías
vino y judías
para la cena
oh que bo
home a mi
això dels fassols
abans de la processó
el tema dels fassols
abans de la processó
potser acompanyava
el ritme dels tabals
també
te veig una mica
nen petit
que que culopís
eh també
va fer molta gràcia
i l'altra
m'ha fet
la de l'any
de l'any 44
per un sopar
de vi i fassols
només
no no no
això és el que van donar
aquests senyors
a banda del que hi havia
de més a més
però hi ha un menú complet
i acabem aquí
el programa
el menú de l'any 44
que diu
que fa constar
amb l'arxiu
de la congregació
de la sang
de 15 d'abril
del 44
diu
se han servido
22 cenas
para los armats
cuyo menú
a mi sempre em fa molta gràcia
perquè la paraula armat
fixeu-vos
tot està en castellà
diu armat
en català
de la transcendència
de la llarga història
d'aquests elements
cuyo menú ha sido
tortilla de dos huevos
con alubias
merluza frita
com a abundante
un plàtano
i un dulce
cafè
puro
entre cometes
faria
pan
entre parèntesis
600 gramos
por persona
y vino tinto
ostres
ho mesuraven
tota l'ida
ja no podies repetir
però els fasols
no falten
hi ha més menús
hi ha alguns detalls
t'ho dic perquè miri
si a tots els menús
hi ha fasols
no no no
el vi surten tots
però no hi ha el menú
ara a mi també
m'ha fet gràcia
la mesura del pa
no et passis ni un pèl
600 grams
i ni una engroneta més
però he volgut acabar
el repàs històric
més que res
perquè per mi
els armats
evidentment
amb tota la transcendència
històrica
que els hi hem donat
és un element
estrictament popular
i per tant
és bo també
doncs
em sembla
veure aquesta dimensió
que eren mortals
que menjaven fesols
i bebien vi
i abans
que sortien
però a la biblioteca
aquest llibre
hi és
si tenen oportunitat
i els fa gràcia
una gran aportació
de gràfica
és Gabriel Givert
a la història
de la ciutat
no res
se'n van a la planta
on està tot el tema local
l'Esteve Massalles
segur que té controladíssim
o a l'antic ajuntament
també a l'altra biblioteca municipal
també a la biblioteca municipal
val la pena
aquells que tinguin interès
i de totes maneres
com que és el 250 aniversari
des de la SANG
també estan sortint
moltíssimes informacions
Jordi
la setmana vinent
després de la Mona
ens la trobarem
no?
sí
i avui
se n'anem
amb una música
de Setmana Santa
sí
has triat una peça
així com a molt
mostrada
molt bonica
sí
que és un tema
que coneixeran
que es diu
la saeta
que popularitzar
tant d'altres coses
però aquesta
té una particularitat
hi ha una banda
darrere d'aquelles importants
sí
és una banda
la banda de la Creu Roja
en aquest cas
de Sevilla
que a mi
sempre les bandes
de la Creu Roja
és una de les coses
d'aquella
de quan era petit
que veies la banda
de la Creu Roja
i en aquest cas
l'importa
aquesta gravació
d'un gran tema
moltíssimes gràcies Jordi
vinga
bona setmana
que ve
de la Creu Roja
de la Creu Roja
de la Creu Roja
de la Creu Roja
de la Creu Roja
de la Creu Roja
de la Creu Roja
de la Creu Roja
de la Creu Roja
de la Creu Roja
de la Creu Roja
de la Creu Roja
de la Creu Roja
de la Creu Roja
de la Creu Roja
de la Creu Roja