Cristina Barbé, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda. Feia temps que no venies a la ràdio.
Com que aneu fent allò, rotació, perquè venir tots i donar una perspectiva molt àmplia
del que és la biblioteca, les diferents seccions i sobretot les activitats que dueu a terme.
Esteu imparables. Aquesta setmana, clar, Sant Jordi tenia més visites d'autors.
La setmana passada vau dedicat també un dia a la presentació del Festival REI,
que es presentava als mitjans al matí i vosaltres a la tarda ja a la biblioteca
ja teníeu la primera activitat relacionada amb el Festival de Cinema de Tarragona.
Aquesta setmana el to és literari, lògicament, no?
Sí, com no podia ser d'altra manera. De moment, la setmana de Sant Jordi
la continuem dedicant als llibres.
Deixa'm dir una vegada més que a mi m'encanta aquesta setmana
i el dia de Sant Jordi, ja em diràs que no és bonic, eh?
I és el dia que teniu la biblioteca més buida, potser, no?
El dia de Sant Jordi, justament, la biblioteca no està massa plena
perquè la gent, jo crec que inaugura la primavera.
Per mi, Sant Jordi inaugura la primavera, eh?
Nosaltres, de fet, per Sant Jordi, que farem programa especial...
La gent comença a fer una mica de bo i tothom vol sortir.
Però després venen a la biblioteca a veure si han fet bé els deures.
Per això que dius a la primavera és veritat,
perquè nosaltres fem el programa en directe, com cada any,
i sí que parlarem de llibres, però de fet amb les editorials i de llibres
estem parlant des de l'estudi aquesta setmana.
El programa que farem de Sant Jordi, hi haurà llibres, hi haurà autors,
però hi ha altres coses que es donen cita a la Rambla al llarg de tot el dia,
entitats ciutadanes, en fi, que és un dia ben maco.
I hi ha ganes de sortir i de gaudir.
No que plogui, ni que faci bé, ni que faci bé.
Les primeres sandàlies, la primera màniga curta, eh?
I després ho tornes a desar.
Efectivament.
Perquè ben ben encara no fa calor.
En fi, per on comencem, Cristina?
Què et sembla per als escriptors que us visiten aquesta setmana?
Sí, a mi m'agradaria destacar que aquesta setmana a la biblioteca,
doncs, si bé el mateix dia sí que no hem concentrat massa actes,
perquè pensem que tothom té interès en ser en altres llocs,
doncs sí que inaugurem un cicle que es titula
L'autor ens comenta,
en el que convidem a un autor escollit per nosaltres
perquè ens vingui a parlar de la seva obra,
des del procés de creació fins, doncs,
com és el cas de l'autor convidat, que és Jaume Benavente,
porta una obra que va estar premiada
i, doncs, una mica la repercussió que el premi ha tingut a la seva vida.
Jaume Benavente és l'autor de Llums a la costa,
una novel·la ambientada a Lisboa
i va ser Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pini Soler l'any 2006.
Posteriorment, ara ja ha sortit el premi del 2007,
que ha recaigut amb el Roc Casagran,
una novel·la que es diu Austràlia.
Una novel·la així molt adreçada a la gent jove, eh?
Ell és una persona jove, són personatets diferents.
A més, hi ha perfils així de gent molt al perfil del mileurista,
del jove que busca la seva primera feina,
que està molt ben preparat a partir d'aquí tota una trama.
Sí, té una pinta interessant de novel·la Austràlia.
No, no, està bé, està bé.
Però, doncs, hem convidat el premi de l'edició anterior,
el Jaume Benavente, amb la novel·la Llums a la costa.
I aquesta tarda estarà a la biblioteca,
vindrà a la biblioteca, a dos quarts de set,
i esteu tots convidats.
És un acte obert a tothom.
I si a algú li agraden les novel·les d'aquest caire...
Ell ja ho diu, la novel·la pretén fer un homenatge
a la ciutat de Lisboa.
Jo crec que qualsevol persona que li agradi aquesta ciutat
i l'atmosfera que s'hi desprèn,
crec que pot gaudir molt d'aquesta novel·la.
Tu saps la quantitat de novel·les,
i està bé que vingui una altra que tenen com a escenari
la ciutat de Lisboa.
Sí, sí, és que és molt poètica,
però aquest autor s'agafa molt.
Ell, a més a més, hi va viure,
i realment, jo me l'acabo de llegir,
i realment l'atmosfera és molt...
T'ha agradat?
M'ha agradat força.
Sí, sí, m'ha agradat força.
Doncs la recomanem.
La recomanem, sí.
T'hem de recomanar només novetats,
i Ruiz Zafón no.
Aquesta setmana em fa por recomanar llibres.
Però és que hi ha més llibres,
hi ha llibres més enllà de Ruiz Zafón,
amb tots els respectes.
Els que recomanarem no seran ben bé de plena.
Nosaltres anem una mica marginals,
pel que veig.
Aquesta setmana sí, home, perquè...
No, però no ho podem fer masses i masses favoritats.
No, però, Cristina, aviam,
els grans autors esperats,
i ja ho dèiem amb la Cristina,
tenim moltes ganes també de llegir Ruiz Zafón
i totes les novetats,
però ja tenen els seus canals de promoció,
i prou que funcionen,
doncs també nosaltres, en la nostra mesura,
no ens agrada que passin desapercebudes bones novel·les,
bons llibres,
que potser no tenen la mateixa difusió.
Sí, aquest llibre hem observat a la biblioteca
que no és una cosa que et vinguin molt a demanar,
però, en canvi,
si n'hi ha dos o tres exemplars,
sempre estan prestats.
D'ençà que li van donar el premi,
és a dir, que ha de ser una molt bona novel·la
per a molta gent.
Sí, sí.
Després, el Dimats,
l'autor que ens ha convidat
és una autora de contes infantils,
la fina anglès,
anirà a la sala infantil a les sis de la tarda
a comentar i a presentar ben bé
Vella Lluna treu el nas.
El dimecres,
hem dit que no tindríem escriptor,
el dimecres,
però presentarem la guia de les novetats d'enguany.
Com és de gruixuda?
És força gruixuda.
Ja m'ho imagino.
L'hem titulada per no perdre's en una mar de llibres.
I t'he portat uns fulls que són com si diguéssim una mena de prèvia.
És una selecció.
Una guia on hi hem fet una selecció dels premis d'enguany
i destaquem que estem a l'any Rodoreda
i que ha representat la Rodoreda
i a primera plana
també ens ha agradat posar-hi
la Premi Nobel de Literatura del 2007,
encara que estem gairebé a punt de sortir l'altre,
l'escriptora Doris Lessing.
Que teniu des de fa dies uns prestatges allà.
Sí.
I és fantàstic perquè...
I els anem anant renovant
perquè justament feia temps
que no es publicaven els seus llibres,
no es republicaven.
I dona l'oportunitat de recuperar-la,
perquè totes aquestes autores i autors
que fa temps que vas llegir i que no hi tornes,
recuperar-los és com una novetat editorial, quasi.
És una novetat editorial
perquè aquesta autora, per exemple,
el mes vinent,
la lectura que farem amb el Club de Lectura
és una lectura d'ella, de Doris Lessing,
i justament amb el primer llibre que va publicar,
que fa molts anys que no es reeditava
i ara s'ha reeditat amb butxaca.
I el títol en anglès, a veure si el trobo,
és The Grass in Singing
i s'ha traduït per...
A veure...
Cantar la hierba, crec que es diu.
A veure, una traducció gairebé literal.
Sí, sí, ho han traduït així.
Deixa'm dir-te una cosa, Cristina.
La setmana passada ens va visitar aquí al matí
la Nayat El-Hachmi,
la guanyadora del Ramon Llull,
amb la novel·la El Patriarca.
També l'hem destacat.
Sí, però és que ens van permetre la llicència,
sense consultar-vos,
que si es comprometia venia al vostre club de lectura.
I va dir que si la trucàveu que hi aniria.
Bé, ja vam parlar amb ella.
Ja vau parlar amb ell.
Aquestes coses sense permís fan la seva...
I ens va dir, sí, sí, doncs jo cap problema,
si em diuen alguna cosa vindré.
Doncs mira, fantàstic.
Es tractaria de fer-hi un foradet,
perquè ja saps que anem amb una previsió de tres mesos.
Lògicament.
sempre, però sí, sí, ens agradaria.
A més a més, és una novel·la ben escrita
i, bé, guanyadora del Premi Ramon Llull.
Altres vegades no hem passat pel club dels premis,
justament del Ramon Llull.
Continuem amb el calendari.
El mateix dimícris.
No ho tenia el Baulenes, no?
Una vegada?
No ho tenia el Baulenes, també.
No ho tenia el Baulenes.
Amb la felicitat.
Sí.
I el Màrius Serra.
Màrius Serra, també.
Amb farsa.
Amb farsa.
Que va ser guanyadora.
que, justament, mira,
algun argument de farsa
enganxa una mica amb la vida de la Natyat.
Però bé.
Sí.
Una mica pel tema...
Ell fa farsa
amb el que potser aquesta noia es vol fer, no?
Aquest tema de presentar-la una mica
com un model d'integració.
Que ella no està gens d'acord.
Ella fa una mica de paròdia
amb aquest cas
que n'hi haurà nuls que sí,
però molts no.
Però bé, no és el cas, ha de comentar això.
El dia i mecres, dia 6,
tenim dos actes que us volia recalcar.
Un és la visita guiada
al fons antic de la biblioteca,
que saps que de tant en tant
obre les portes.
Crec que m'agrada tant a mi
que hi ha papers molt antics
que no els pots ni mirar
perquè es desfan solets.
Papers i pergamins.
I pergamins, els pergamins.
I papers i pergamins, ja.
La visita és a les 6 de la tarda,
és oberta a tothom
que s'hi preinscrigui abans.
Sí, perquè l'heu de fet en grups petits,
perquè és una càmera limitada.
I anirà a càrrec de la directora,
la Rosela Zana, a les 6 de la tarda.
D'altra banda,
els Serveis Territorials de Cultura
ens han demanat col·laboració
perquè la Jaima de la Rambla
fan un homenatge a l'escriptora,
a la poetessa Montserrat Tavalló.
Per tant, tota aquella persona
que s'hi vulgui apuntar,
que vulgui llegir,
feu la lectura d'un poema,
li poden oferir el mateix poema,
se'l pot portar ell mateix
i només cal que truqui
els Serveis Territorials de Cultura de l'Ajuntament
i apuntar-se.
Molt bé.
Dijous.
Tenim mercat de comptes.
El desè mercat de comptes
per a petits i grans,
a la sala infantil de la biblioteca.
També us ho podeu apuntar a la sala infantil.
També explicar comptes qui vol.
És a les 6 de la tarda.
Qui vol.
Sí, sí, explica comptes qui vol.
S'ha d'apuntar i ja està.
I qui pot.
I qui pot, també, clar.
Sí, que si pot ser explicar-les
amb una mica de gràcia, també.
S'agraeix.
Però que exigenti.
A les 6 de la tarda.
Oh, esclar, hi ha molt bons actors.
Doncs ara ja anem a aixecar-hi veient.
A veure, Cristina,
jo he estat en algun mercat de comptes
i t'asseguro que el nivell d'explicadors
de comptes amateurs és extraordinari.
Però jo et dic que han de ser xerits
i venir amb ganes.
Ja m'ha de tenir gràcia.
No pots callar.
Hola, vinc a explicar-vos...
No, home, amb una miqueta de teatralitat
i una miqueta d'alegria.
Alguna àvia que també s'hi apunta,
que també ho saben fer força bé.
Molt bé.
I dijous també tenim un altre escriptor
que ens convida.
En aquest cas és el Xavier Carreras,
que ens parla sobre la seva obra
Sepultura de Bandolet.
És escriptor, és periodista,
d'una sola obra, de moment.
Per això donem pas, també.
És a dir, hi ha gent que...
Una obra històrica, en aquest cas.
És una obra històrica
i ens agradaria en aquest cicle
sobretot convidar aquella gent
que potser han començat a escriure, no?
I no hem passat el llibre pel Club de Lectors
perquè no hi ha temps de passar-ho tot,
però sí que podem oferir la visió
des del punt de vista de creació
qui doni l'autor.
Divendres, 25,
això del Sepultura de Bandolet
és a dos quart de set de la tarda del dijous.
I divendres, també,
a dos quart de set de la tarda,
el Magí Sunyer fa una conferència
que es titula
Els escriptors del Camp de Tarragona
una presentació.
on també hi està tothom convidat.
És a dir, que,
tret del dia de Sant Jordi,
que també hi ha activitat,
però és una activitat una mica diferent,
és per a aquells que ja s'han anat a comprar el llibre
i després volen venir a veure la biblioteca,
el fons antic de la biblioteca,
i tant avui com dimarts,
com dijous,
tenim escriptors a dos quart de set de la tarda.
Vaja, que ens podem ja reservar la cadira
per tota la setmana.
Sí, sí,
o sigui, aquesta setmana esteu convidats a dir
cada dia vaig un ratet a la biblioteca,
dos quart de set de la tarda,
que alguna cosa hi faran.
I escolta,
per no fer la guitza,
els llibreters només faltaria,
sí que podríem fer una miqueta només.
El dimecres presenteu ja aquest catàleg
de les novetats de Sant Jordi,
que has esmentat Doris Lessing,
has esmentat algun altre...
He esmentat aquesta perquè diem-ne
que han posat el seu Premi Nobel
una dona,
fa anys que no en guanya cap,
cap dona,
ens ha fet gràcia,
doncs,
destacar-la d'alguna manera,
igual que la Rodoreda,
i així ens afegim als actes
de l'homenatge del Mercè Rodoreda.
Però dic jo si podies donar algun títol més
d'aquests que posareu,
perquè a la gent li fa gràcia,
això dels títols.
Ja sé que no t'agrada.
Vinga, va.
Ah, Cristina.
Home, doncs...
Mira que es fa de pregar,
és teatrera també.
No faràs contes el dijous,
tu a la biblioteca?
Jo sempre me'n preparo
per si no hi ha gent.
Però mai els puc explicar
perquè sempre hi ha prou gent.
Saps?
Jo a vegades m'explico,
m'apreparo llegendes d'aquestes
que mig oblidades,
perquè tantes fer una miqueta de pedagogia,
de dir,
veu una llegenda d'aquestes estranyes
que no han sentit massa,
però mai he tingut ocasió d'explicar-la.
Potser un any i n'iré a plorar
demanant que em deixin passar.
Tens d'un any per l'altre,
ja preparades?
No, jo crec que, a veure,
que tindran molt d'èxit
la novel·la històrica.
En català ja fa anys
que està pujant força
i n'hi ha de tot a les èpoques,
n'hi ha de tots els ambients.
Hi ha moltes històries de manuscrits,
manuscrits proscrits,
manuscrits oblidats,
manuscrits de tota mena,
i aquest any...
És a dir que...
jo crec que per aquí pot anar la cosa.
I arruïzar font.
Bé, però aquest senyor ja no cal parlar-ne,
ja se'n parlarà.
Saps un llibre que...
Els ha fet un mal a jugar de tots els altres,
jo penso.
Sí, perquè a ell li és igual vendrà
en qualsevol moment.
A ell els vendrà igualment,
i trobo que és un moment poc oportú,
però bé,
això va pels criteris que va, no?
Home, i això ja sabem que és una indústria
i que és una oci, no?
Que té força bona pinta,
em fa l'efecte que és la de l'Eduardo Mendoza, eh?
Sí.
I em fa l'efecte que ve a ser com una mena de novel·la divertidíssima.
En el seu to i en la seva línia, eh?
De fer una crítica justament a això.
I una mica una paròdia de tant de llibre secret,
enigmàtic, no?
Justament amb tant de monestir i...
Però ell se situa a l'època de Jesucrist, no?
Sí, sí, sí.
Imagina't si tira enrere, eh?
Sí, sí, tira molt enrere.
Però em fa l'efecte que de tot el que hi ha,
o sigui, precisament per donar-hi una viscòmica a tot això,
doncs em fa l'efecte que és un llibre prou interessant.
Jo saps un llibre...
Mira, ja estem improvisant, eh?
Buscava el títol.
Escolta una cosa, Cristina,
un llibre que m'ha cridat moltíssim l'atenció
parlant de les editorials de casa.
És un llibre que es diu
Eròtiques i despentinades,
que el publica Arola
i és una antologia de poetesses catalanes.
Antologia de poemes eròtics
escrits per dones.
Hi ha la Montserrat Avelló, també.
Hi ha la Caterina Aldariu.
Hi ha noies joves contemporànies.
Un llibre que és una delícia d'edició,
lògicament,
perquè a més va acompanyat
amb tota una sèrie de dibuixos perfectes.
I, aviam,
la selecció de poemes que han fet
és una selecció magnífica.
Ho dic perquè a vegades
ens passen desapercebuts
els llibres de les editorials locals
que sabem que treballen molt i molt bé.
I aquest llibre, diguem-ne que,
ja em perdonaran la gusadia.
és una aposta personal.
I si els hi cau a les mans,
s'ho miren,
perquè jo crec que s'ho quedaran.
Eròtiques i despentinades.
Eròtiques i despentinades, sí.
Aquí també sortirà.
Mira tu, Cristina,
que t'alegrarà la vida.
T'ho asseguro,
és molt bonic.
Home,
pots anar a la Jaima
i el de la Montserrat Avelló?
També tens raó.
Que trobo que et va bé,
això de l'eròtica i despentinada.
M'ho dius perquè avui porto.
No vas massa pendinada.
Ho dic per això,
per res més.
No, doncs...
És la primavera, Cristina.
Què hi farem?
Els autors locals
també van anar sortint
una mica a poc a poc aquest any
i estem esperant
per afegir-los a la llista
perquè no ens quedi
justament faltada
d'autors locals.
Però sí, sí.
Els tenim en compte també.
Doncs deixarem que vagis a treballar,
que heu d'acabar aquest catàleg
i a preparar les rebudes
dels escriptors.
Els hem de triar,
els hem de comprar,
els hem d'anar a catalogar.
De fet, nosaltres ara tenim
un escriptor també
d'aquí de la Universitat Rovira i Virgili.
Mira, està entrant per la porta
és el Joan Maria Tomàs
amb el seu llibre
Feixistes,
viatge interior
del falangisme català.
No és novel·la històrica,
és un llibre d'història
però ara ens ho explicarà
el propi autor
on hem fet un cop d'ull.
Poc academicista, eh?
Rigorós,
però d'allò que es diu
pel públic en general.
Jo crec que pot interessar
totes aquelles persones
que estiguin interessades
en aquest període històric.
És el to que jo crec
que els escriptors
i els historiadors
s'estan esforçant
en donar les seves obres
i t'hi fixes.
I per això que cada cop
hi ha més lectors d'història.
Tot li donen un to
més general
perquè pugui arribar
a un públic més ampli.
Molt bé, Cristina Barber,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos.
Vens molt ben pentinada.
De l'altra part,
no sé què tal estàs.
Fins després.
Adéu.
Vinga, adéu.