Aragona Radio.
És moment ja de saludar l'ambientalista Ferran Aguilar.
Ferran, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Amb ell comencem un nou episodi.
Serà ja el segon de l'Espai Itineraris de Natura
en col·laboració amb la Regidoria de Medi Ambient
de l'Ajuntament de Tarragona.
Són tot un seguit d'itineraris molt a prop de la ciutat de Tarragona
que, la veritat, ens ofereixen una descoberta importantíssima.
Per ara ho parlàvem, Ferran,
que a vegades només caminant per qualsevol carrer
de la ciutat de Tarragona,
qualsevol carrer des del punt de vista de la natura
i del nostre entorn,
ens pot oferir sorpreses notables.
Ara en parlaves d'unes llagustes,
no de les que es mengen allò a la Termidor,
sinó d'unes altres.
A veure, a les estacions i a la natura
especialment sempre passen coses,
cada dia passen coses.
I ara és una època en la qual hi ha un canvi de temps important.
Passem d'una època molt càlida a una època freda
i això fa que molts animals hagin de marxar
perquè no troben aliment
o simplement perquè no poden suportar aquests ambients més freds.
En el cas del mes d'octubre,
els ocells comencen abans,
comencen a finals d'agost, setembre,
però en el cas dels insectes,
que potser no són tan estimats o tan coneguts per molta gent,
causa potser més tamor,
en aquest sentit ens trobem que justament aquestes setmanes
hi ha uns saltamartins enormes,
que es diuen jagostes, jagostes migratòries,
que s'ajunten i comencen un viatge fins al nord d'Àfrica.
Hi ha dues espècies
i són d'una mida considerable,
arriben fins als 12 centímetres.
Llavors, clar, és molt curiós veure-les que és possible
que algun tarragonit la vegi enfilant-se per la paret d'algun carrer
o se li pari amb alguna planta a la terrassa,
però elles el que fan és, ara mateix,
esperar una mica de bonança
per agafar i marxar volant, realment.
És que el cinema fa molt de mal
amb allò de les sete plagues,
les plagues d'Egipto
i cuando ruge la marabunta,
totes aquestes coses, vulguis que no,
però són animalons absolutament inofensius
que van cap a Egipte, no, deies?
Sí, busquen zones més càlides,
hi ha una especialment que va a la part,
bueno, que va a Egipte
i llavors allà acabarà el seu cicle vital.
Marxa volant es reprodueix
i quan fica els sous es mor allà.
llavors tornaran, les filles d'aquesta llagosta,
tornaran a conquerir un altre cop a Europa.
És curiós, tu parles de llagostes
i és que a més va ser ahir justament a la tarda,
a la zona del camí de la Budellera,
se'n va creuar un esquirol a la carretera,
un esquirol maco, eh?
I vaig pensar, home,
jo no sé com tenen valor aquests animals de creuar
perquè el que són aquests passos,
aquests ponts naturals
que s'han de crear pels animalons aquests,
és terrible, no?
Sí, a més, justament coincideix
amb un treball fotogràfic.
Uns corredors ecològics
que poguessin fer que transiteixin
aquestes despeses.
Sí, el que passa és que això és molt complicat
perquè les infraestructures al nostre país
no contemplen moltes coses.
Aquest és el gran problema.
Però no es tracta de no fer-les,
es tracta de buscar solucions que n'hi ha, no?
Segurament.
Sí, el que passa és que s'han de contemplar.
Jo penso que el que falta,
i en moltes activitats econòmiques,
són grups de persones
que siguin especialistes en arqueologia,
en història,
en agricultura,
i en aquest cas en fauna, no?
Que coneixen aquests passos biològics
on aquests animals es desplacen
i es mouen
i que, malauradament,
el nostre país és un dels que guanya
amb el nombre d'animals atropellats.
No m'estranya,
aquest esquirol va passar,
va creuar la carretera.
A més, diguem que influència a Disney, probablement.
Jo li vaig veure cara de por,
aquell animalet, però bueno,
en fi, què farem?
El bosc de la marquesa,
segur que viuen i viuen molt bé, els esquirols.
La passada setmana vam iniciar aquest espai.
Hi ha una ruta,
la que se'ns proposa
des d'aquest treball magnífic
de l'àrea de Medi Ambient
de l'Ajuntament de Tarragona.
Diguem-ne que és un parc platja llarga,
bosc de la marquesa,
però, clar, com que ens vam entretenir,
que és el que s'ha de fer
quan un passeja,
entretenir-se,
fins a l'últim detall,
ens vam entretenir en aquelles petxines,
aquells carregols,
aquelles petjades,
aquelles dunes, no?,
que ens ofereix la platja llarga,
ens vam quedar a les portes
pràcticament del bosc de la marquesa, no, Ferran?
Sí, vam començar,
si retornem una mica al programa passat,
entràvem justament pel càmping de les palmeres,
l'accés és públic,
hem de pensar que tots els accessos a les platges
són de caràcter públic,
i anàvem passejant,
jo el que recomanava era que ens traguéssim les sabates
i que, doncs, una mica ens deixéssim impregnar
per la sal i per les sensacions, no?,
que una mica potser és el que ens falta al dia a dia.
Arribàvem justament al roquisar,
que seria ja un altre ambient totalment diferent,
i vam estar parlant sobre les petxines,
sobre els bancs de closques que es formen justament.
Sí, aquells foradats, no?,
que pensàvem que era l'efecte erosiu del mar,
i tu vas explicar que no,
que era una espècie concreta.
Bueno, jo penso que tots els nens i totes les nenes,
jo m'inclor que ens hem quedat una mica meravellats, no?,
per aquestes petxines que trobem amb aquest forat perfecte.
Era un tresor, perquè allò ho posaves a un pot
i et servia per fer un munt de coses, eh?
Sí, podies fer cullarets, podies ser penjolls,
i el curiós és descobrir que hi ha un cargol,
que es diu el cargol lluna, que surt de nit,
que detecta aquestes cloïses a les rossallones,
a les tallarines,
i té la capacitat que té unes mandíbules
que giren d'una manera...
Giren cap a...
O sigui, que hi fan servir dos moviments
cap a dreta-esquerra, però és circular.
Tot això, amb una acció mecànica
i també amb una acció química,
el que fa és foradar,
foradar amb un forat perfecte,
el que és la closca...
Home, és com una febre,
si és que ens ho deixava per passar el fil
i fer-nos el cullaret o la polsera, no?
I llavors el que fa és menjar-se aquesta pobra patxina
que ha tingut la mala sort de trobar-se.
I extreu el molusca aquest,
l'extreu pel forat?
Sí, el que fan aquests animals
és fer com una digestió, eh?
El que fan és, com altres animals,
més que...
Sí que extreuen, però primer introdueixen.
Introdueixen àcids per fer una primera digestió
i després absorbeix el cos de la patxina viva.
I aquests viuen en aquesta zona?
I per això, d'aquí que hi hagi tantes patxines
amb aquests forats,
no ho havíem pensat mai.
Jo no sé vostès,
jo ho vaig descobrir l'altre dia
quan ho va explicar el Ferran,
mira si es poden aprendre coses cada dia.
Anem trobant aquesta fauna discreta,
per nosaltres,
però no per les patxines pobres.
I què més?
És a dir, ja hem superat aquesta part,
diguem-ne, més rocosa,
i entrem ja al bosc,
o ens entretenim una miqueta més
per la línia més propera a la costa?
Jo penso que hauríem de parar
una mica a la part de la...
O sigui, el que són els roquissars.
Primer perquè hi ha una antiga pedrer romana,
és molt interessant,
més o menys quasi totes les pedreres romanes
estan datades de fa uns 2.000 anys.
Aquests carreus són alguns dels que es van utilitzar
per la muralla o per algun dels edificis de la ciutat?
Els carreus, els opus quadratum,
com diuen els arqueòlegs,
són blocs de pedra,
d'un pes considerable,
i que es fan servir per suportar el pes
de tota una construcció o d'una vila romana.
Podrem trobar a molts llocs.
Hi ha un lloc que a mi particularment m'agrada molt
i que a més també hi ha un itinerari,
que és el Pont del Diable.
Aquí també es poden veure,
allà justament hi ha unes 21 pedreres,
però justament aquesta és molt curiosa
perquè està justament arran de mar.
És el que crida molt l'atenció.
Vaja, jo no tinc ni idea,
però dius, home,
més fàcil tenir-les més cap a la zona
on has de construir que no arran de mar, no?
I a més per fer les extracions i tot plegat,
estallant-ho.
Bé, clar, jo...
Ells sabran, eh?
Ja parlarem amb els arqueòlegs que ens ho expliquin.
Sí, també jo penso que és de fàcil accés
i també hem de pensar que l'acció de l'aigua del mar
a la pedra calcària, que és una pedra sedimentària,
el que fa és endurir la pedra.
Llavors, és possible que escollissin aquests indrets...
Per les seves qualitats, segurament, no?
Sí, per les seves qualitats.
Hi ha zones que es veuen perfectament les marques, no?
Sí.
De l'extracció dels carreus.
Sí, sí, perfectament els mollos i els punts
on també es ficaven una sèrie de politxes i palanques
per poder carregar aquests blocs.
Entrem ja al bosc?
Sí.
Ja trobem la humitat, ja la notem, fins i tot a l'estiu.
Sí, realment és un bosc molt interessant.
Hem de pensar que és un dels boscos litorals
que estan millors que hi ha a Catalunya.
també hem de reflexionar sobre aquest punt.
Hem de pensar que el litoral catarà
resta conservat només amb un 2%
i que gràcies a la marquesa de Marrabassa
doncs podem gaudir d'aquest bosc
en el qual hi ha una comunitat vegetal molt interessant.
Tenim uns pins pinyoners que són immensos
i tenim un sotabost de Sabinà litoral
que també és molt rar.
Tot això fa que hi hagi un gradient d'humitat interessant
que les olors, especialment de raïna
realment és tot molt aromàtic.
L'escorça que va caient dels arbres
sobretot quan ha plogut
va deixant també una olor
i una textura en el terra molt especial, no?
L'escorça i les pinyes.
Hem de pensar que aquests arbres
perden les fulles durant tot l'any
llavors hi ha un aport de matèria orgànica constant
i fa que hi hagi molta olor.
Olors diferents.
Sons diferents també
perquè hi ha un univers animal
que absolutament inèdit per a molts de nosaltres
no ha tret de la gràcia de veure l'esquirolet
que dèiem abans
o algun altre tipus d'insecte més o menys gran.
Hi ha un univers de fauna impressionant.
Es fan moltes caixes
per l'aniguament d'ocells,
entitats i persones que s'hi dediquen.
Hi ha un moviment social important, eh?
El bosc de la marquesa.
Sí.
Jo penso que des dels anys 70
des del centre excursionista de Tarragona
hi havia un petit grup que es deia La Glà
fins ara que el grup de Pana
amb un projecte live
són els que estan gestionant l'espai
i també des de molts voluntaris
que anualment
i sense ànim de lucre
han fet campanyes
com ara comentaves, no?
Des de penjar que jesniu
des de fer neteja
que hi ha una tasca voluntària importantíssima.
Saps a mi que em passa Ferran al bosc de la marquesa
que per moltes vegades que hi vagis
clar, com que tens la costa
amb les diferents cales als penya assegats
però després tens la part més interior
més fresqueta del bosc
et vénen ganes de fer el recorregut
en zigzaga
cap a dins, cap a fora
cap a dins, cap a fora
jo no sé si hem de seguir, per exemple
fer l'anada pel litoral
tornar més per l'interior del bosc
no sé, què ens proposeu vosaltres?
A veure
Per aprofitar al màxim, eh?
L'itinerari el que ha intentat és
com tots
és que es puguin fer amb molta facilitat
que sigui per tots els públics
i que pugui
la persona que els faci
pugui gaudir d'una diversitat d'ambients
com comentaves
doncs hem vingut de la platja
anem al Ruquisar
ara entrem al bosc
i just al costat del bosc
quasi ben bé
pel
el que seria
ja
haguéssim caminat
el 75%
del que és l'itinerari
tenim
estem tocant
a la zona de Conreu també
o sigui que tenim
tenim la zona litoral
tenim el mar
tenim la roca
tenim la platja
però a més tenim
zona de Conreu
tot això fa
doncs que
a nivell de paisatge
i a nivell natural
la biodiversitat és altíssima
perquè s'estan barrejant
quan menys ambients
tinguem
aquesta biodiversitat
és molt més alta
no?
llavors
nosaltres
hem recomanat
doncs fins a la vora
del que seria
la calafonda
eh?
en el qual
a nivell paisagístic
doncs es pot observar
la platja
els penyassagats calcàris
que són impressionants
com es conforma
com els pins
creixen
en forma de taulada
perquè el salitre
i l'aigua del mar
no els deixa créixer més
i fan com un parapeto
fins que creix
a l'alçada màxima
això és una cosa
que potser
és el salitre
que no els deixa
desenvolupar-se
la sala el que fa
és que crema
la fulla tendra
i llavors
no el deixa créixer
però protegeix
fa com una cuirassa
i protegeix
a tota la resta
de les plantes
que hi ha a sota
hi ha tiscles
espiguls
tothom té el seu paper
allà eh?
tothom té la seva funció
o tot té la seva funció
millor dit
aquí està tot
bastant repartit
la veritat
i és molt
és molt interessant
observar
com cada espècie
té el seu paper
encara així
hem de pensar
que
hi ha aquestes arrels
que semblen trons
que les pots veure
a la pròpia sorra
és impressionant
també
això és perquè
els pins
tenen
un creixement
les arrels
bastant
horitzontal
fan com una espècie
abraçant la sorra
el qual
tot això
és molt important
perquè el que fa
és que
aquests pins
amb aquestes arrels
que semblen
aquestes arrugues
que sembla
que el terra
tingui aquestes arrugues
el que fan
és subjectar
i protegir
el litoral
antigament
et podia explicar
a la Pineda
Vilaseca
el que es coneix
com la Pineda
el nom de la Pineda
aquests pins pinyoners
que també hi creixen allà
són de la mateixa espècie
són de la mateixa espècie
però no tenen
el seu origen
no és un origen natural
sinó que els pagesos
plantaven aquests pins
arran de mar
perquè la sorra
quan havien llevantades
quan havien temporals
la sorra colgava els sords
i no hi veia
fins a dos quilòmetres
a l'interior
llavors ens fem una mica
la idea
que realment
a la costa
li passa alguna cosa
tenim molts símptomes
ara hem de posar
trencaones
i abans
havien de plantar pins
perquè la sorra
no anés fins al sords
llavors
aquesta funció
és molt interessant
i és potser
el que sobta
a nivell visual
veure com aquests pins
que realment
són altíssims
i tenen uns diàmetres immensos
com van abraçant
aquestes dunes
espècies n'hi ha moltíssimes
de tot tipus
com dèiem
hi ha aquesta proximitat
dels Conreus
i també pràcticament
al final de la ruta
també trobem
restes
històriques
com la
la torre de vigilància
de Mas d'en Grimau
del segle XV
sí
això també és un
és un fet històric
que repeteix
per tota la costa
les torres de Guaita
les torres de Guaita
que servien
doncs
per avisar
bàsicament
dels atacs
dels pirates
que venien
de la part
de Tunísia
i llavors
el que feien
era
doncs
saquejar
les masies
i les viles
funcionaven
evidentment
a nivell visual
aquestes torres
tenien que estar
connectades
i
normalment
es feien
doncs
amb foc
o
amb miralls
jo quan
de vegades
he fet
algun itinerari
amb nens
sempre els recordo
la pel·lícula
del senyor
de los anillos
quan han de connectar-se
perquè hi ha un atac
llavors
entenen perfectament
el que passa
que la següent torre
veu fum
o veu foc
i llavors
s'avisa
moltes vegades
el que ens passa
també és que
trobem alguna torre
i no veiem cap més
però això és perquè
ha sigut destruïda
o perquè no s'ha conservat
però en principi
ja estaven construïdes
amb una seqüència
que els permetia
tirar endavant
aquesta tasca
de vigilància
aquesta seria
la segona
que tindríem
després de la punta
de la mora
que seria la primera
la primera seria
la punta de la mora
i la següent seria
la del març d'engrimau
i així
fins a l'interior
fins a Ferran
doncs Déu-n'hi-do
escolta
hem vist arbres
animalons
hem vist de tot
se'ns ha acabat el temps
també
no podem dedicar
tota la temporada
al bosc de la marquesa
podem tornar-hi
podem tornar-hi
un dia
anirem a fer
una visita guiada
de totes maneres
deixar-nos caure
per alguna de les cales
la típica
mítica
huaiquíquica
la fonda
deixar-nos caure
també per allà
tranquil·lament
respectuosos
com sempre
amb el medi ambient
és a dir
que el bosc de la marquesa
no té una visita
ni dues
sinó que en té moltes
en té moltes
i especialment
que siguin
molt pausades
i molt tranquil·les
per poder disfrutar
Ferran Aguilar
jo no sé si podrem anar
a la Sabinosa
la setmana vinent
farem la sortideta
del bosc
de la marquesa
i anirem cap a la Sabinosa
d'acord?
molt bé
moltíssimes gràcies
de veritat
que és un plaer
tenir-te aquí a la ràdio
molt bon dia
gràcies
adeu-siau