.
Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Benvingut.
Qui ho diria, ha passat un any i hem de tornar a la nostra sèrie de programes especials dedicats al Nadal.
Un espai de cultura popular i de festes no pot obviar una data, tot i que dius, cada any es parla del mateix, però clar, això és la tradició.
El que passa és que en aquest espai hi ha una excepció, i no cada any parlem del mateix.
Sí, perquè avui els anem a explicar les Nadales a través d'un grup molt important, que són els Xunguitos, i ja que l'hem de fer els xixos, avui parlarem de les Nadales dels Xunguitos.
Avui les Nadales de les Xunguitos.
Sí, jo crec que tens un tema, no?
Sí, de los Xunguitos vols dir?
Amb Nadala, no?
Los Xunguitos amb Nadala.
No és això que tens preparat.
No, no és això.
Sóc negri i també sóc blanc. Ningú a mi em pot agafar.
Sóc fega qui entre mi es fica. Ves, si rumiant-te una mica, em podràs endevinar.
Nadales, Nadales, a l'Escudella.
Nadales, Nadales, a l'Escudella.
Va quedar claríssim en el darrer programa la nostra admiració des d'aquest programa i de tu i servidora per los Xichos i per los Xunguitos, però això no estava previst.
No, no.
A veure, podríem haver triat qualsevol Nadala. Totes són boniques i ja anirem escoltant, que encara no s'ha obert la veda, si més no, al matí de Tarragona Ràdio.
El que passa és que avui, coincidint amb el mes de desembre, lògicament hem d'abordar i ens ve de gust de fer-ho per anar a crear ambient.
Avui parlem de Sant Nicolau.
Res a veure amb aquella representació que tots coneixem del senyor Rodanchó vestit de vermell, amb una barba i que s'escola per les xamanelles, no?
Bé, té en part a veure, però no...
Avui vols portar-me la contrària amb tot, Jordi?
Això seria la versió americana.
Ah, però no és d'aquesta que parlem avui?
No, no parlarem de la versió americana, que ja n'hem parlat alguna vegada, sobretot perquè no era vermell el senyor, sinó que inicialment no el van pintar d'aquest color.
No era de vermell la versió americana, tampoc?
No, la inicial era verda.
Què dius, ara?
Sí, sí, la inicial de Santa Claus, diguéssim, que és la versió americana del Nicolau.
És verda, no és vermella, és d'aquelles cinc vents que s'han transformat, no?
Igual que les de Calaix transformen aquesta Nadala tan tradicional.
I que bé que les transformen, eh? Ens agrada moltíssim el grup de Calaix.
No, avui parlem de Sant Nicolau, que és un dels sants...
Bé, no és que s'escaigui avui, s'escaurà, doncs, el dia 6, però com el dilluns vinent, doncs, també ja és un dia d'aquestos de...
gairebé rituals, no?, dels ponts i totes aquestes coses, doncs, diguéssim que ens toca avui...
És veritat que l'altre dilluns no tindrem programa.
Parlem avui del Sant Nicolau, que tot ara se celebra aquesta setmana, no?
És un sant que no ha de ser molt constitucional perquè se celebra el dia 6 de desembre, no?
i d'una manera...
És veritat, no ho havia pensat mai, que Sant Nicolau era el dia de la Constitució.
Sí, però el Sant Nicolau és, com sempre, aquestes coses, és a dir, tots els sants tenen diferents moments, no?
I, de fet, Sant Nicolau ja ha arribat, és a dir, Sant Nicolau ja fa unes setmanes, normalment la tercera setmana...
Vindrà més tard perquè potser, com que té la cosa aquella del fet, està amb el tema del referèndum de Groenlàndia, de la independència, no?
Té res a veure, no?
Ja fa unes setmanes que va arribar, el primer lloc que arriba a Sant Nicolau és a Amsterdam i a tota el que seria Holanda, no?
Per tant, que té com un itinerari ja marcat, doncs?
Sí, sí, sí, ell arriba...
Avui explicarem una mica la visió de Sant Nicolau...
On viu Sant Nicolau?
Sant Nicolau viu a Espanya.
Avui, de veritat, que m'estàs complicant la vida, no saps aquí...
Sant Nicolau és un personatge que avui...
Vostès situen, si no estan a Tarragona...
No viu al Pol Nord ni...
No estan a Tarragona.
No, d'acord, vinga, va, comencem, comencem, va.
Tot i que si se'n van a la catedral, als capitells del claustre de la catedral, hi ha escenes de Sant Nicolau, eh?
És a dir, imaginin segle XIII, a Tarragona, coneixem ja la vida de Sant Nicolau a través dels capitells del nostre claustre de la catedral.
Això és així.
I, per tant, és un sant que, tot i que la imatge que ens ha arribat, sobretot podríem dir que és una imatge a través del món dels mitjans de comunicació audiovisual, sobretot,
que sembla que vingui d'això dels països nòrdics, és a dir, aquesta és la teva sensació, la realitat és que era un sant molt famós arreu de l'univers i no té aquesta procedència exacta, no?
Això no és broma. A Catalunya no només Tarragona, és a dir, al Museu de la Catedral de Manresa també tenim un retaule del segle XV,
és a dir, el frontal, bueno, hi ha un frontal gòtic també al Museu d'Art de Catalunya del segle XIII-XIV, és a dir, és un sant que a Catalunya està molt consolidat.
Per tant, Sant Nicolau pot entrar perfectament i amb tots els drets en la galeria de personatges mostrats a Catalunya.
Exacte.
Molt bé.
A més a més, és un sant molt marit.
És a dir, no cometem cap pecat mortal si el venerem per les festes de Nadal?
No, no, no cometem cap. De fet, de manera altra hi ha hagut sempre tradicions ben colades a aquest sant aquí, eh?
Però vaja, a més, és un sant que té una vinculació molt clara amb la Mediterrània, perquè Sant Nicolau és Sant Nicolau de Bari.
Bari és una ciutat que està ubicada, podríem dir, a la zona del Taló d'Itàlia, a la zona de l'Aix Itàlia, tocant a l'Adriàtic,
una ciutat portuària molt gran, amb un gran santuari dedicat a aquest Sant Nicolau i, per tant, és un sant de gran veneració a la Mediterrània.
De fet...
Per tant, és un sant originari d'Itàlia.
Sí, estès universalment.
Molt bé.
Però, en aquest cas, el santuari de Sant Nicolau, el que té és una influència directa sobre el patronatge que va exercir Nicolau en molts pobles de la Mediterrània.
Aquí n'hem parlat, a vegades, dels patronatges marítims, però Nicolau és un... va ser, durant molts anys, personatge que defensava els mariners en la Mediterrània.
És un sant que té aquest patronatge en diferents territoris. I, sobretot, parlo d'història, més que d'actualitat.
Ara bé, podem veure atributs com una àncora, com un vaixell, en les seves representacions iconogràfiques, a més de la barba blanca.
Però, vaja, ho dic per situar-nos, però d'entrada, per trencar una mica aquests mites.
De fet, una de les estàtues més importants que hi ha de Sant Nicolau actualment està ubicada a la costa turca, concretament una ciutat que es diu Demre.
I en aquesta ciutat, que és una ciutat costanera de la zona de l'Alícia, quan els guies turístics t'ensenyen l'estàtua de Sant Nicolau,
doncs t'expliquen un dels seus miracles més coneguts, que és el miracle que es diu, s'anomena el somni de Constantí.
Què vol dir? Doncs el somni de Constantí ens explica que l'emperador romà Constantí,
de fet, Sant Nicolau, iconològicament, va viure el segle IV després d'aquí, per tant, en una època romana.
El miracle no és un miracle, podríem dir, històric, però sí, la tradició explica que Constantí va condemnar a tres oficials a morir.
Tres oficials de l'exèrcit romà.
No sabem què havien fet?
Jo concretament no ho sé, però estaven condemnats.
S'ho mereixien, segur, si ho deia Constantí, s'ho mereixien.
Els va condemnar. Llavors, mentre dormia, Constantí una nit va tenir l'aparició d'un personatge que no coneixia,
i va dir, qui ets tu que goses entrar de nit a Palau i parlar-me així, no?
Li va dir a l'aparició, Constantí a l'aparició.
Exacte. Bueno, Constantí es va despertar, i llavors, pum, va veure això, no?
I el Nicolau li va dir, un que si no alliberes els condemnats t'aixecarà una guerra que et convertirà a tu i a tots els teus en pastura de bestiar.
Home, un semblant una mica cruent, eh?
Un semblant una mica cruent.
Guerrero.
El fet és que va salvar els personatges...
És a dir, que només amb aquesta frase va convèncer a Constantí?
Bueno, els humans t'ha de dir una mica tota aquesta dèria, no?, de...
Sí, sí, dels esperits i tot això, no?
Per tant, després parlarem de més miracles, però el cert és que Sant Nicolau, avui en dia, té una tradició molt àmplia, no?
Un dels països com Bet deia és Holanda, i Holanda, el concepte de Sant Nicolau, té a veure amb la procedència mediterrània i té a veure amb aquest patronatge mariner.
Sant Nicolau arriba a Holanda per via marítima i arriba a mitjans de novembre.
La gent que diu... Es diu Sinterklaas, la festa aquesta, eh?, en holandès.
Llavors, quan arriba per via marítima, els nens, bueno, arriba acompanyat d'un seguici de patges també i tal, no?
D'on diuen que ve? Doncs veu, ve d'Espanya.
I quins són els tòpics que la tradició ha marcat que té els Sinterklaas en relació, doncs, a aquesta festa a Holanda, no?
Doncs ve concretament de Madrid.
O sigui, com si en Madrid, la iconografia, la tradició...
Ni mediterrani, ni port, ni res.
Exacte. Però això és cert, encara passa avui en dia.
És a dir, si tu parles amb un nen holandès, t'explicarà d'on li dius, d'on...
Igual que preguntes als Reis Mags, d'on venen?
D'Orient.
Doncs ve d'Espanya i de Madrid, concretament, del port de Madrid.
De Madrid, Sant Nicolau, del port de Madrid.
I no t'ho perdis, perquè la cosa té més.
És a dir, ve en cavall, Sant Nicolau, o sigui, que va en el vaixell, però sempre va amb un cavall blanc.
És una imatge, jo diria, tan important només que la de l'àncora, que la del vaixell.
sempre és aquesta imatge.
Té un cavall blanc que sempre cavalca.
Ell va vestit de bisbe, realment, perquè és la iconografia...
És el que t'anava a dir, com el representa, com un bisbe, amb la seva barba corresponent...
Com un bisbe, normalment porta, doncs, el bàcul i la mitra, com símbols clars, i una capa.
És a dir, això són els elements més característics d'aquest personatge.
De qui va acompanyat en el seu seguici?
Doncs va acompanyat de mariners, perquè són els que van al vaixell i amb la seva vocació,
que no només estan en el moment que arriben al port, sinó que a mitjans de novembre,
aquests mariners acompanyen la comitiva que porta a Sant Nicolau fins als ajuntaments de les diferents ciutats.
I no porten l'osso i el madronyo, també, perquè, escoltà...
No, no el porten. Van als mariners.
I després hi ha els patges, és a dir, Sant Nicolau també té patges.
És a dir, els patges es diuen pir, en holandès, i aquest pir vol dir pedro,
i es diuen pera negra, pedro negro, li diuen els patges.
Per què? Doncs perquè tots els patges són negres, que són...
Fixeu-vos el liu que...
No, no, és complicadíssim, eh?
Són negres...
Molt més fàcil, reis d'Orient, tres, els camells, els patges, i s'ha acabat la història per aquí.
Tots són negres, cosa que en alguns casos et porta a parlar, per exemple, a Igualada,
tots els patges dels reis mags són negres, també, tots són negres, no n'hi ha...
Tots són negres. A Holanda també tots els patges són negres.
Es diuen pedro negro, pedro de l'espanyol, negro de la cara,
però, a més a més, se'ls identifica com de procedència aràbiga.
És a dir, cosa que tampoc no és estranya, perquè Baltasar, de fet,
tot i que se l'identifica com un rei negre,
moltes de les tradicions, el rei Baltasar,
se l'ha identificat com de zones procedents dels imperis musulmans.
Aquesta canalla, quan arribi l'edat d'estudiar geografia a l'escola...
Es perdran, es perdran.
Es perdran, eh?, directament.
Però això és així, ja...
Escolta, quina construcció més complexa, no?, d'un personatge.
Sí, la tradició la muntar així.
Clar, es va fent d'agafar d'aquí i d'allà,
i una mica de la transmissió oral, de tot plegat.
Sí, sí. Llavors,
aquests personatges arriben a les ciutats,
fan una cavalcada, aquestes cavalcades encara mantenen molt
l'esperit, podríem dir, dels cavalls,
si hi ha, per exemple, també les guàrdies,
els policies locals a cavall,
els patges també van en els quadres de cavall,
els patges negres, els pirs,
la gent, doncs, crida, pir, pir.
Llavors, què donen els patges en les cavalcades?
No caramels, com aquí.
No, donen unes galetes molt característiques
que Sant Nicolau, Sinterclass, ha estat elaborant.
I, de fet, sempre hi ha alguna alegoria,
alguna carrossa, que en el recorregut,
encara hi ha un patge negre, un pedro negro,
que està fent galetes, són unes galetes rodonetes,
molt petites, que es reparteixen,
es van amb uns sacs de...
el que aquí entendríem als sacs, doncs,
de pagès, no?
on se guardaven, doncs, per exemple,
garrofes, o la roba aquesta de pagès...
Sí, sí, de la larpillera, no?
Sí, molt característica, la de tota la vida.
Doncs aquí van aquestes galetes
amb quantitats industrials, no?,
que van repartint per tots els recorreguts
els patges.
Com aquí els reis que llancen caramels
el dia de la cavalcada.
Sí, exactament el mateix.
Llavors, tots els...
Una altra característica d'aquests patges
és que tots els patges van acompanyant...
Tot el conjunt de patges acompanya el Sant Nicolau,
però tenen unes menes de grups o d'esquadres
que són els músics, els pedros negros músics.
Llavors, hi ha, de funció de la població,
més o menys bandes,
totes vestides de patges negres, també.
És a dir...
Quin espectacle, no?
Sí, sí, tots són negres, tots són pedros negros.
I la canalla els crida, els saluda, doncs, en aquest sentit.
Negres mediterranis aràbics procedents de Madrid,
no, no, és ben curiós.
Llavors, des de mitjans de novembre
fins la vigília de Sant Nicolau,
és a dir, fins al dia 5,
tu deies, bueno, és que aquesta imatge de la fumera...
Sí, sí, Sant Nicolau ben bé no,
perquè Sant Nicolau sempre està en els terrats,
en els sostres de les cases,
però els patges, una de les imatges dels patges
és els patges baixant per la fumera.
Llavors, aquí ja acabem d'embolicar-ho, no?
És a dir, és una anàlisi...
Realment, el patge és negre
o el patge es torna negre quan baixa per la fumera, no?
Clar, que baixa per les fumeres.
És una mica aquesta la tradició popular
que ho acaba d'envolcallar
i de modificar d'una manera molt particular.
Aleshores, aquesta festa la fan al novembre.
És la rebuda.
Llavors, Sant Nicolau, durant,
no et direu un mes, però tres setmanes,
Sant Nicolau està vigilant
tots els nens holandesos
amb els seus patges
per veure com es porten.
Llavors, si els nens es porten bé,
tindran regals.
Si no, no és això.
Però ell no és com els reis mags
que estan, doncs, a l'Orient...
Clar, i tu digue-li un nen
portat bé que els reis et vigilen
amb l'Olluny que està,
però clar, si Sant Nicolau ja està allà...
Sant Nicolau ja està, ja està arribat.
Ja ha arribat i està vigilant
i està tenint molta...
I els regals els deixen per Nadal?
Bé, la tradició marca que es deixi
la visília de Sant Nicolau,
és a dir, el que seria aquest divendres.
El dia 5?
El dia 5, ja.
Ara bé,
aquí també hi ha una qüestió més moderna,
la tradició explica això.
Ara, el que també succeeix
que la comercialitat de tot el món
de la globalització de Nadalenca
també fa que s'estengui una mica,
igual que nosaltres tenim el Tió
i els reis,
ells tenen Sant Nicolau i Nadal.
Home, això també fa que
si ens passegem per algunes ciutats europees,
al mes de novembre veurem
que està tot guarnit.
I a mixt de novembre
les principals capitals
tenen ja totes les coses de Nadal als separadors.
El punt que marca
el guarniment
de la gran majoria d'aquestes poblacions
és l'arribada de la festa de Sinterklaas.
És a dir, jo tampoc ho acabava d'entendre, això, no?
Molt bé, sí que anaves, no sé,
qualsevol capitalisme.
No, no, clar.
Al novembre ja ho tenen posat, això.
Ja ha arribat Sant Nicolau.
Perquè per ells ja és el tempo de...
Ja ha arribat Sant Nicolau.
Llavors Sant Nicolau està vigilant
tota la ciutadania que es comporti bé.
És a dir, no és estrany.
No és estrany.
No és primer, no és Santa Claus,
sinó que és Sant Nicolau.
Sant Nicolau.
Aquest és el fet d'això.
Llavors, durant aquest mes,
o ja et dic que fins a alguns casos
s'arriba fins a Nadal,
perquè igual que aquí es va produir...
S'ha produït una mica a l'inrevés,
és a dir, aquí els regals normalment eren per reis
i ara també per Nadal,
coincidint al voltant del tió o del pare Noel...
De l'arbre o del que vulgui, sí.
S'ha avançat una mica.
S'ha avançat.
Doncs hi ha dos moments de donar regals.
També passa una mica el mateix a Holanda.
És a dir, hi ha el dia del Sant Nicolau pròpiament
i el dia de Nadal, en aquest cas.
És a dir, seria aquesta distribució.
Bé, és una...
Per tant, el tenim pels carrers d'Àmsterdam,
en aquests moments, a Sant Nicolau.
Pels carrers de tots els pobles d'Holanda.
Tots els pobles.
Avui ens hem centrat en Holanda,
en aquest país que es parla d'aquesta història.
S'ha de tenir en compte,
jo no sé, se m'acudeix a mi aquí algunes coses, no?
És a dir, clar, Holanda, històricament,
té una part que són Flandes.
Flandes és un territori que va pertanyar a l'imperi espanyol
durant molta època
i realment la consideració dels espanyols a Flandes
és molt negativa.
Home, és de decolonitzadors,
de voler imposar la religió, totes aquestes coses.
Igual que Nàpols, al sud d'Itàlia,
doncs els catalans són molt mal considerats.
És un insult, pràcticament.
No es pot dir que ets català a Nàpols.
A qualsevol lloc del món sí, però a Nàpols no.
Sí, doncs, bueno, és una mica aquesta circumstància.
És a dir, és molt bonic perquè, en el fons,
la tradició popular ha volgut que, en el fons,
Sant Nicolau visqui en el regne, no?
O sigui, en el país que va conquerir a Flandes, no?
I llavors, en aquest sentit, em sembla com a molt bonic, no?
Hi ha una mica el sentiment negatiu cap a Espanya, no?
Però al mateix temps hi ha com aquesta pietat popular, no?
Que t'atorga en un personatge que vetlla
perquè no siguis tan dolent, no?
Perquè, en el fons, Sant Nicolau està aquí
per una mica, doncs, vigilar que els espanyols
no siguin tan dolents.
Perquè, escolta, una cosa, Jordi,
a banda d'aquesta aparició que se li va fer
a l'emperador Constantí, del catàleg de miracles,
en tenim algun més?
En tenim un parell més que podríem comentar.
Home, ni que sigui acabem amb un parell de miracles,
que saps tu que ens agrada molt.
Hi ha un que és molt mariner,
que encaixa molt amb el que estem explicant avui, no?
És a dir, com era el patró dels mariners,
doncs, Sant Nicolau, doncs, de quan en quan
feia aparicions dels vaixells, no?
En un temps indeterminat, però calculem que devia ser
en una època, doncs, més o menys,
de l'Àdam mitjana, perquè això s'explica ja
en un best-seller de l'Àdam mitjana,
que és la llegenda àurea de Jacopo de la Baratge,
o Jacopo de la Boratge,
depèn de quin idioma en parlem, no?
Això és un Dominic Genovès
que va fer com, doncs,
el llibre de miracles més important.
Sí.
Moltes vegades, quan expliquem coses d'aquestes,
no els citem, eh?
Però vostès pensin que és el que en va fer,
se'n va inventar més, podríem dir, no?
O, com a mínim, els va escriure.
En tot cas, hi ha un que parla d'un vaixell ple de gent famulenca
que, doncs, va sortir del port d'Alexandria
i, doncs, bueno,
anava en direcció a un altre port,
concretament, sembla, en alguna de les versions,
parlen de Catalunya, no?
El cert és que aquest carregament
entre el port d'Alexandria
i el port, doncs,
al principi podia ser un port català,
doncs, estava dirigit, doncs,
a uns senyors, doncs,
que, evidentment, havien comprat a pes,
doncs, un gra,
un carregament de gra a Alexandria
i això viatjava cap a un altre port, no?
La gana era tan gran que
on se va menjar part del carregament, no?
Imaginant un vaixell ple d'aquestes.
Clar, què passava en aquests temps?
Doncs que la càrrega es passava a la sortida i a l'arribada.
I si faltava alguna cosa?
Bueno, això, és clar, és un funcions.
Avui en dia també funciona una mica això, així, no?
Doncs, bueno, en aquest cas, clar,
es van espantar perquè no fossin castigats, no?
Sant Nicolau es va compadir d'aquesta gent,
va aparèixer al del vaixell
i la càrrega va passar el mateix
quan van sortir i quan van arribar.
I no va posar una mica més per acabar el viatge?
No, no, això no ho va aclarir.
No, ho va deixar tot igual.
Però està malament com a miracle?
És bastant espectacular, no?
Sí, la versió més d'això,
diuen que el vaixell era un vaixell de càrrega de l'emperador, eh?
Vull dir que, bueno,
tot aquí hi ha diferents versions.
I després hi ha una altra, molt bonica, també,
que ens parla de...
i acabem aquí a parlar d'un pare arruïnat,
podríem dir,
que havia de casar les seves filles
i havia de donar un adot, no?
Però aquesta adot no en disposava.
I què va fer?
Doncs es va decidir prostituir-les, no?
Llavors eren tres noies,
però qui cada nit compareixia
doncs a fer ús dels serveis
era Sant Nicolau, que...
Ep, ep, ep, compte!
Compte, a veure com ho expliquem, això.
Sí, sí, doncs això ho expliquem de una manera molt clara.
És a dir, Sant Nicolau els llençava,
els donava unes bossetes amb monedes d'or
per la finestra
perquè anessin fent l'adot.
I llàgicament no feia servei de...
I no feia servei de les filles del pare arruïnat.
Sí, però les filles,
tot i que no certes,
van guanyar una reputació.
Sí, això no ho van aclarir.
No ho van aclarir.
No sé, no sé, aquest miracle,
si no va posant en tramitat el nom de les filles.
Bueno, en tot cas,
era una realitat diferent.
En tot cas,
també si volen veure les relíquies
de Sant Nicolau,
està Navari,
està aquesta imatge de pare
Noel nòrdic,
és a dir,
Sant Nicolau mediterrani
i Sant Nicolau,
en tot cas,
que pel port de Madrid
arriba a Holanda.
Arriba a Holanda,
que arribarà ja aquest divendres
i era important recordar-ho
i explicar-lo.
Sí, algú que...
celebra l'altre Sant
en el Nicolau de Tolentino,
que és un Sant
que celebra la seva festa
el 10 de setembre.
No és aquest.
Ja en parlarem un altre.
Molt bé, doncs ja en parlarem.
Disurtadament seran d'aquí
dues setmanes,
perquè dilluns vinent és festa.
Per tant,
a Jordi Bertran no el veurem.
Li podrien donar,
ja que és aquí,
les Guilando,
com diuen,
de Calaix.
Molt bé.
Adéu, Jordi.
Vinga, salut.
Doneu-me esguilando si me'n voleu dar,
que la nit és curta i monam d'anar,
al peu de la serra i a per el sopar,
bebretes,
cuentes,
tros de bacallà,
tros de bacallà.