24, 39, 88.
El matí de Tarragona Ràdio.
Ja la tenim entre nosaltres.
És una cita mensual, per tant, esperada.
És la nostra matgessa epidemiòloga Cinta Daufí.
Molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguda.
El passat dia 14 d'octubre,
l'Organització Mundial de la Salut
va presentar l'informe 2008 sobre la salut al món,
on es documenten els greus desequilibris en salut
entre poblacions d'un mateix país
o entre diversos països.
Són percepcions, són dades,
és un informe que, intuïtivament,
tots, que no som tontos en general,
doncs ja sabíem que en un món tan desigual com aquest
el camp de la salut no ha de ser una excepció.
Però, clar, aquí diguem que ja hi ha dades,
hi ha proves i hi ha alguns apunts, Cinta,
que dius, uh, anem una mica malament, no?
Bueno, és molt interessant.
Clar, si potser vostès ara ho agafen i s'ho llegien,
diran quin rotllo,
però per als que estem posats en matèria,
és molt interessant l'informe d'aquest any.
Direm que l'OMS fa l'informe sobre la salut al món
des de l'any 1997.
Ells, bueno, saben que l'OMS,
per tota la quantitat de delegacions que tenen
i professionals i especialistes que hi treballen,
bueno, doncs estan molt capacitats
per donar una visió global de dir, bueno,
cap a on va la salut al nostre món, no?
I això serveix perquè facin recomanacions
que després els estats segueixen o no,
que més aviat és que no.
Segueixen o no segueixen,
però per almenys el que fan ells és,
fan un diagnòstic, no?
I diuen, bueno, a veure,
per antastanant la salut
i sobretot estan si fixen molt en dir,
per en van els sistemes de salut.
Prediquen, amb l'exemple,
intenten fer prevenció, no?
En quant a sistemes de salut, clar.
I aquest any, vull dir,
cada any si fixen una miqueta
o fan recomanacions sobre un camp molt concret, no?
Llavors, l'informe d'aquest any diu
l'atenció primària més necessària que mai.
És a dir, retornar una miqueta
aquells serveis que estan més propers de la gent.
Diríem a la gent que els serveis d'atenció primària
al nostre país són les àrees bàsiques de salut.
A vegades dóna la sensació que s'ha de fer,
lògicament es presta una atenció
en qüestions molt específiques
i s'abandona des d'un punt de vista,
des d'un context més ampli,
el que és l'atenció primària
des del punt de vista de la prevenció
que estalviaria després
aquella atenció que has de prestar
a un problema concret.
A un problema concret.
Prevenció en definitiva.
Direm que el que és l'atenció primària
com a primer esglaó del sistema sanitari,
és a dir, com a porta d'entrada,
i com a aquell servei
que és capaç de donar una atenció integrada,
integral, és a dir,
tenint en compte els problemes de la persona
amb tota la seva complexitat,
la que és capaç d'atendre una persona
al llarg de tot el seu procés de malaltia
i al llarg de tota la seva vida,
la que està més a prop,
és a dir, més a prop en tots els sentits,
no de més geogràfic,
sinó la que té,
la que pràcticament no hauria de tenir cap barrera
per als usuaris,
ni barrera geogràfica, ni d'horaris, ni cultural,
vol dir, la que està el més a prop possible
de les necessitats i de les preocupacions de la gent,
i la que hauria de fer una miqueta aquest paper
de guiar el pacient
dins de tot el que és la complexitat
del sistema sanitari.
Aquesta manera d'organitzar els serveis
va estar definida fa 30 anys,
això per a què ens dediquem a aquestes coses
va ser una dada molt significativa,
va ser la declaració d'Alma Ata,
que ja et dic que tot just serà fa 30 anys,
i va definir el que hauria de ser
l'atenció primària de salut.
Doncs bé, el que constaten ara
els de l'Organització Mundial de la Salut
és que després de 30 anys
de definir com s'hauria d'organitzar
l'atenció primària,
encara no m'ha robat a desenvolupar
ni molt menys tot el que proposaven
en aquell temps.
Algunes coses diuen que potser
han quedat una miqueta antiquades,
però majoritàriament diuen
que encara queda molta feina.
Cinta, jo és que el que he vist així
a grans trets de l'informe
és que es constata en aquest informe
que l'atenció primària de la salut
cada cop ja veu una gran manca
d'equitat entre rics i pobres,
però no només si parlem entre un país i un altre,
sinó dins dels mateixos països.
I clar, diu que amb una atenció primària
a l'atenció bàsica, aquesta de la que parlaves,
en condicions, es podria reduir
la morbilitat fins a un 70%.
Jo he pensat que fent una atenció primària bàsica
que és més econòmica que altre tipus de coses,
reduir fins a un 70%, dius,
bé, però diguem que porto el lliri a la mà,
però bé, i per què no ho fem
si és tan evident, no?
Uf, per què?
Això és el que intenta...
Perquè, a veure, pensem que quan estem parlant
de l'atenció primària del nostre país,
també estem parlant d'un sistema
que està en crisi, eh?
Vull dir, l'atenció primària del nostre país
en aquest moment està vivint un procés
també de replantejament...
Tot i que insistim és de les millors d'Europa.
Això sí, eh?
I del món, eh?
Vull dir, ja veurem que quan parlem...
Aquesta gent fa un diagnòstic, no?,
de dir, bueno, problemes que troben
amb els actuals sistemes de prestació de salut.
Ja veurem que quan parla de la...
I ho planteja com un problema molt greu
en alguns sistemes sanitaris,
el problema de la universalitat.
Vull dir, que realment tothom
tingui accés als serveis,
clar, en aquest país nostre això no passa.
Tothom té dret a tenir la targeta sanitària.
Independentment de la seva situació legal, il·legal...
Ningú s'ha d'empenyar
perquè necessita que l'operen
de peses a la vesícula.
Cosa que hi ha països que passa.
Trigaran més o menys, però t'operaran.
Clar, aquesta és una altra.
Vull dir, no sé si saben que, per exemple,
una operació de recanvi de cadera
pot costar entre 6.000 i 12.000 euros.
Si algú en aquest país això ho necessita,
se li fa i no ho ha de pagar.
I no s'ha d'empenyar.
Clar, hi ha països on la gent,
si té la mala pata d'agafar una malaltia greu,
és que es queden en la misèria
perquè pràcticament s'han d'empenyar.
Per sort, podem dir, bueno,
al nostre país aquests deures ja els tenim fets.
Una altra cosa ja,
és el que comentàvem,
aquí hi ha cobertura universal.
Sí, quant de temps ho podrem mantenir, això?
L'altra cosa és parlar una miqueta
de la sostenibilitat del sistema.
Però jo crec que avui en dia,
bueno, ja veurem.
Perquè també diu una cosa molt curiosa.
Els de l'Organització Mundial de la Salut diuen,
mai com avui en dia
havíem tingut tants recursos destinats a la salut,
perquè, clar,
el percentatge del producte interior brut
que dediquen els països a la salut,
als serveis de salut,
augmenta any rere any.
Vull dir, mai s'havia destinat
tants diners a la salut,
mai hi havia hagut tant de coneixement tècnic,
vull dir, perquè, clar,
la ciència ni tanta tecnologia,
pensem en tot el que han segut
les tecnologies del coneixement,
per posar al servei de la salut,
diu, i a pesar de tot,
constatem que gran part d'aquests recursos
és molt barata.
Clar, i a més a més,
hi ha una altra cosa
que potser només cal seguir
una miqueta de prop en l'actualitat.
Si parlem dels països pobres,
s'inverteixen molts diners en salut,
però s'inverteixen en temes puntuals,
en campanyes puntuals,
vacunació de tifus,
una campanya per a la sida,
són campanyes puntuals
que responen a epidèmies
o malalties puntuals.
Hi ha vegades interessos molt puntuals.
Sí, però a més, Cinta,
no hi ha aquesta xarxa de salut bàsica,
que si no existeix,
doncs, periòdicament,
van apareixent plagues, malalties.
Per tant, per molts diners que esmarceixis,
si no crees una xarxa bàsica de salut,
que era aquesta que apuntaves a l'inici de l'espai,
ja podem anar invertint,
perquè aleshores estem fent actuacions puntuals
i que no milloren estructuralment el sistema sanitari.
Normalment això és el que se'n diu
pam para hoy, hambre para mañana.
Efectivament.
Aquest tipus d'actuacions.
Que en algun moment determinat...
Actuacions d'emergència,
que costen molts diners,
però que no solucionen el problema a llarg termini.
Però que el problema a la llarga no...
Clar, jo voldria que els nostres...
Ara anem a dir els nostres pacients.
Ja veus tu aquí parlant.
Bé, tots són una mica pacients.
Si pacient ve de paciència,
jo crec que sí que ho has dit bé.
Quan parlem de l'atenció primària de salut al nostre país,
la gent s'ha d'imaginar aquests CAPs,
aquests centres d'atenció primària,
que en algun temps eren tots molt nous i molt bonics,
però que la majoria d'ells s'han quedat petits en quatre dies.
És a dir, que hi ha una manca d'espai
als equipaments sanitaris de primària evident i patent.
La majoria s'han d'estar fent obres constantment.
Pensem en el que reivindiquen molts metges.
Sabeu que ara els metges d'atenció primària
tenen set minuts per pacient.
Set minuts per pacient.
I que la majoria dels metges...
I allarrem l'horari.
...tenen cupos,
perquè si no tenen cupos,
és a dir, tenen el seu cupo molta més gent
de la que poden atendre.
Això són actualment els nostres serveis d'atenció primària.
És a dir, que quan els de l'OMS diuen
escolten, cal invertir més que mai
en l'atenció primària de salut.
Cal reforçar els serveis d'atenció primària.
Perquè això és la base del sistema.
Des del punt de vista econòmic,
suposarà un estalvi en el futur, també.
D'entrada, a veure,
suposarà un estalvi en el futur,
però d'entrada s'ha de fer inversió.
Què vol dir això?
Doncs que potser s'ha de deixar d'invertir.
Clar, els recursos són limitants,
de diners ja no és que hi ha.
El que et gastes en una cosa,
d'alguna manera implícita,
t'ho estàs deixant de gastar en una altra.
Vull dir, ha hagut una tria de dir,
aquests diners que em gasto en equipaments
d'alta tecnologia,
posem-hi,
no me'ls estic gastant
en contractar més professionals
a l'atenció primària de salut.
O ampliar el ventall,
per exemple, una llarga reivindicació.
Molts professionals diuen
que seria ideal,
per exemple,
que els serveis d'atenció primària
tenir,
a part que ara hi ha
metges de capçalera,
infermeres,
llevadores,
odontòlegs,
treballadores socials,
tothom està d'acord
en què s'haurien de tenir
més treballadores socials,
psicòlegs,
podòlegs,
rehabilitadors,
animadors,
educadors socials
per a fer prevenció.
s'hauria d'ampliar molt
el ventall
de professionals
que hi puguen treballar.
Sobretot tenint en compte
que el concepte de malaltia
en el nostre entorn
en aquest món occidental
és molt ampli
i a vegades
poc té res a veure
amb la biologia
i més aviat
amb la psicologia.
Tot té a veure amb tot,
ja ho hem parlat altres vegades.
Tot està lligat.
La biologia,
la psicologia
i l'àmbit social.
Tot té a veure.
Quan una persona
emmalalteix
o quan una persona
es recupera,
aquí estan interaccionant
molts factors.
la seva pròpia biologia,
la seva psicologia,
el seu medi social,
el seu medi cultural,
el suport que pugui tenir,
el suport social,
el tipus d'atenció sanitària
que ha rebut,
tot això té a veure.
Durant molt de temps
els serveis sanitaris
han estat molt enfocats
cap a l'home merament biològic.
Hasta el punt
que un dia
hi havia una jornada
que parlava
de l'educació mèdica
i diia
aquí en definitiva
què estem formant avui?
un dia
biotecnòlegs
o metges
capaços
d'atendre
persones
amb tota la seva complexitat
i amb tota la seva
diversitat.
És que si el diagnòstic
només es dona
des d'un punt de vista
d'indicadors
diguem-ne
purament biològics,
probablement
el diagnòstic
no l'encertarà de ple
moltes vegades.
No.
Llavors, clar,
realment
en quin lloc
es pot fer
aquesta atenció
global
al pacient
a la seva família
a la seva comunitat
al medi
on se donen
aquests fenòmens
de salut
malaltia
diuen, clar,
el lloc ideal
és l'atenció primària,
el lloc més proper
a la persona.
Llavors,
els senyors de l'OMS
fan una mena de diagnòstic,
diuen, bueno,
a veure,
els sistemes de salut
que avui en dia
hi ha pel món,
tot i que
ells sempre fan
una gran divisió
entre el que són
els països desenvolupats
i els països subdesenvolupats,
però diuen coses
que són realment
molt, molt profitoses
per al nostre sistema sanitari
i diuen
hi ha tres tendències
que ells veuen
com especialment
perilloses.
Una,
els sistemes de salut
que estan
massa centrat
a una oferta restringida
amb l'atenció curativa
especialitzada,
és a dir,
oferir
molta atenció curativa
d'especialistes,
l'especialista
en
neurocirurgia,
l'especialista
en
traumatologia
del dit gros
del no sé què,
no sé quantos,
molt bé,
diu això,
realment
no hauria de ser així,
no hauria d'haver
aquesta
superespecialització
tan centrada
a l'atenció curativa,
diu,
i a part,
no de més
hi ha un servei
molt enfocat
en això,
sinó que damunt
està tot
molt fragmentat,
de manera
que el pacient,
això també fent
una mica de caricatura
que està test
per a les dos serveis,
de vegades
ve a ser com
una mena de pilota
de pim-pom
que va rebotant
d'un especialista
a l'altre,
que el mira
només al seu trosset,
un li mira
un trosset de fetge,
l'altre li mira
el fons d'ull,
l'altre li mira
la funció renal,
l'altre li mira
i diu,
bueno,
qui es preocupa
de la persona?
Qui es preocupa
del senyor Pepet
que té 65 anys,
que està jubilat,
que viu amb la seva dona,
que té un fill a l'atur,
que al seu barri
no hi ha un bon servei
de transport públic?
I que tot això
repercuteix
en la seva salut.
Tot això,
vull dir,
qui es preocupa
del senyor Pepet
amb tota la seva complexitat?
amb tot el seu,
bueno,
és allò
que diu
jo sóc jo
i mi circumstància,
vull dir,
qui es pot preocupar
d'ell
i de les seves circumstàncies?
Tenim això,
no?
I després,
també diuen
que sembla
que el que és
la governança
dels sistemes de salut,
per desgràcia,
s'ha dissat,
això acusa bastant
els governs
dels països occidentals
i potser en sobtarà,
la no intervenció,
és a dir,
nadi s'han fent,
no?
Nadi s'han fent,
vull dir,
diuen una falta
de lideratge
de manera que
s'ha dissat una miqueta
que els sistemes de salut
funcionen
amb la lògica del mercat.
Per inèrcia?
Amb la lògica del mercat.
Això té alguna cosa a veure
amb allò
a vegades criticat
i a vegades no
de l'externalització
dels serveis?
No,
jo crec que també
és a veure
amb el tema
del que parlàvem
l'últim dia
de la excessiva
medicalització
de la societat.
Que tota la vida
s'ha fet així
i ens ha anat bé
doncs continua emocionant així?
Bueno,
qui està posant realment,
qui està definint
realment les polítiques
de salut?
Els laboratoris
farmacèutics?
Realment,
els professionals
hi tenen alguna cosa
que dir?
Els mateixos ciutadans?
Tenen la possibilitat
de dir
com us agradaria
ser atesos?
Clar,
fa 30 anys
al Mahata
van dir
que una característica
fonamental
d'un bon servei
d'atenció primària
era la participació.
Hasta a quin punt
els pacients
i les comunitats
poden opinar
sobre el tipus
de servei
que se'ls està oferint
o poden decidir
que en determinat moment
en un àrea bàsica
determinada
és prioritari
que es treballi
un àmbit
i no un altre
perquè allò
el que preocupa
és la gent.
És molt important
aquest punt
que dius
de la participació
de la capacitat
de decisió
que pot tenir
la ciutadania
però en aquest sentit
tot i que sigui
poc popular
o políticament incorrecte
del que hauríem de pensar
apuntaves
i és un fet evident
que el nostre sistema
de salut
que la veritat
insistim
hem de posar en valor
perquè comparat amb altres països
és extraordinari
però que té els dies comptats
des d'un punt de vista
econòmic
també hauríem d'assumir
com a usuaris
la nostra responsabilitat
amb allò de
ah com que és gratis
no perdonin
aquí no hi ha res gratis
i això ho estem pagant
entre tots
per tant
utilitzem també
el sistema
de salut
des d'un punt de vista
racional
perquè a vegades
també nosaltres
hem de ser autocrítics
amb la nostra manera
d'utilitzar el sistema
de salut
i no malbaratar aquests recursos
que ho fem també
critiquem els que gestionen
però també
siguem una miqueta
autocrítics
com a ciutadans
que tenim una responsabilitat
també
sí
seria la qüestió
de la corresponsabilització
això és un concepte
que s'ha treballat relativament poc
perquè
també parla a l'informe
que diu
es veu que hi ha
un forat molt gran
entre
les expectatives
dels usuaris
i el que realment
pot donar el sistema
i jo penso que
a cert punt
a la gent
se li han donat
expectatives irreals
vull dir
la gent espera coses
del sistema sanitari
que realment
ara per ara
no està en condicions
de donar
llavors clar
qui ha creat
aquestes expectatives
tan irreals
i a vegades tan irracionals
el propi sistema
potser
no ho sé
o potser no s'ha fet
aquesta tasca famosa
que es diu
d'educació sanitària
de la població
que és una tasca didàctica
és clar
hem de sentir
nostre
el sistema sanitari
no una cosa
aliena a nosaltres
perquè de nosaltres
depèn
en una part
només
que es pugui mantenir
al llarg del temps
i en un futur
això depèn
a veure
jo penso que hi ha una part
que és molt important
que la gent
prengui consciència
que el sistema sanitari
que tenim
és de tots
i que tant
i que cadascú
aquí té la seva responsabilitat
els usuaris
jo crec que tenen la seva
en molts sentits
primera
per a fer un ús
responsable
dels recursos
els recursos
cada vegada més
on estem donant compte
que són finits
que això
s'acaba
la cosa ja no dona
més de si
i que realment
potser aquests abusos
entre cometes
ara hauran de portar
a certes restriccions
hi ha una responsabilitat
per part dels professionals
perquè també
qui decideix
com es gestionen
molts recursos
al final
el que agafa
el bolígrafo
per a dir
una recepta
una prova complementària
és el professional
i aquí també té un paper a jugar
i després sobretot
els gestors
els que d'alguna manera
dissenyen
i proposen
com ha de funcionar
i molt més important
com s'ha de controlar
aquest sistema
és que realment
no podem anar dissant
què vagi fent
mira anar fregint
i anar menjant
i anar tapant parxes
o realment
ha d'haver una planificació
acurada
vull dir
han de ser capaços
que això també és una cosa
que diuen
amb el món
que se'ns ve a sobre
amb tot el que és
la globalització
les noves tecnologies
i ara la crisi econòmica
que ara les crisis econòmiques
tenen un abast mundial
no tenim massa ben preparats
els sistemes sanitaris
però donen resposta
a això
els sistemes sanitaris
van molt endarrere
de lo que són
les expectatives
del món
són maquinàries molt pesades
que no poden
no tenen aquest dinamisme
que puguin canviar ràpidament
excessivament
burocratitzat
poc àgil
i penseu que avui en dia
les coses
canvien a una velocitat
pasmosa
i el sistema
sobretot el sistema sanitari
ha de ser capaç
d'adaptar-se
a aquests canvis
no voldria acabar
sense dir
una miqueta
per a resumir
diuen
cinc
aspectes
que realment
creuen
que són
les principals malalties
dels sistemes sanitaris
en dos minuts
les malalties
actuals
del sistema sanitari
diuen
primer
l'atenció inversa
la llei
de l'atenció inversa
que diu així
els serveis
i les prestacions
sanitàries
són utilitzades
preferentment
per a aquelles persones
que menys ho necessiten
i això passa
tot arreu
doncs veus que bé
això ja ens deixa
amb la cara de tontos
directament
i això està
i a més això està publicat
una altra
que per cert
aquí dius
no
aquí a nosaltres
esta malaltia
del sistema
no la tenim
que és
l'atenció empobridora
és a dir
que hi ha gent
que s'haigui d'empenyar
per poder accedir
als serveis sanitaris
aquí gràcies a Déu
aquesta assignatura
la tenim aprovada
aquí no passa
i després diu
atenció fragmentada
i en procés
de fragmentació
múltiples especialistes
que estan
atenent
una mateixa persona
cada un
a més
ni tan sols
es comuniquen
entre ells
i cada un
va al seu
trosset de malaltia
això
l'atenció
perillosa
és a dir
els efectes secundaris
i la llatros
i la llatros
el que normalment
diem
la llatros
llat
llatrogènia
que es diu en castellà
és a dir
els efectes secundaris
de les intervencions
què passa?
a més intervenció
i més tecnologia
més efectes secundaris
això és així
per tant
hem d'esmenar
conseqüències
d'anteriors intervencions
que això també és un cost
personal
i econòmic
i econòmic
i en vides humanes
i la cinquena
i la cinquena
per alegrar-nos el dia
del tot ja
orientació inadequada
de l'atenció
és a dir
l'atenció
sembla que no va
orientada
a les necessitats
de salut
de la població
no és un caprici
tot això
és l'informe
de l'OMS
publicat recentment
en aquest passat
més doctora
que diu més coses
a part de fer el diagnòstic
diu
quin seria el tractament
que s'hauria d'aplicar
que això també ho diu
doncs ja en parlarem
és la una ja
Cinta
Cinta Daufí
metgessa epidemiòloga
com sempre un plaer
gràcies
fins al mes que ve
fins al mes que ve
les notícies
que es
que hagi
de l' Cirfí