Tenim ja el temps de la tertúlia amb aquesta sintonia
que ens serveix avui també, matí de dimarts, estrena de mes.
Avui és dimarts 1 de juliol.
Aquesta sintonia ens serveix per presentar els convidats a la tertúlia.
Avui ens acompanya Josep Bertran,
que és cap de Relacions Externes de l'empresa Repsol i PF aquí a Tarragona.
Pep, bon dia.
Bon dia.
Ens acompanya l'advocat Manel Roca.
Manel, bon dia.
Bon dia.
I Josep Maria Boqueres, arquitecte tècnic.
Josep Maria també, bon dia.
Molt bon dia.
Amb aquests tres convidats donarem una ullada a l'actualitat
en un dia que 101 de juliol, entre altres coses,
representa per alguns l'inici de les vacances,
encara no la majoria.
Segurament la majoria tindran vacances més endavant,
a meitat de juliol o segurament el mes d'agost.
I simbòlicament també és l'inici de les rebaixes, un clàssic.
Hi ha dues dates a l'any que signifiquen l'inici de les rebaixes.
Una és l'1 de juliol, rebaixes d'estiu,
l'altra és el 7 de gener, rebaixes d'hivern.
Unes rebaixes que per cert en guany arriben
amb totes aquestes dades estadístiques
i comentaris sobre la crisi econòmica,
que, en fi, m'agradarà compartir amb els nostres contortolís,
avui, que són persones que trepitgen el carrer en el dia a dia,
si realment això de la crisi s'està notant i molt,
perquè les dades continuen sent molt negatives en tots els sentits.
Avui, per exemple, tenim dades de pisos
de la societat de taxació del primer semestre,
que es tancava ahir, el primer semestre d'en Guany,
respecte al primer semestre de l'any passat,
diuen que els preus dels pisos nous han començat a baixar.
Geugerament, però han començat a baixar.
En fi, amb tots aquests símptomes de crisi econòmica,
comencen les rebaixes.
Vivim crisi, estem en sensació, en situació de crisi, realment.
Josep, com ho veus?
Home, a veure, sí, que passa alguna cosa, segur.
Que passa alguna cosa, segur.
Que ho patim tots d'una manera o d'una altra,
suposo que també, no?
De totes maneres, a vegades costa pensar que hi ha crisi,
perquè vas a un restaurant a mitja setmana i està ple,
o segurament ara veurem les rebaixes també plenes
i veus els espectacles plens.
Suposo que la gent, cadascú, se sap la seva vida
i s'estrenya el cinturó.
Jo, on sí que veig que hi ha alguna cosa,
és a nivell d'empresa,
amb les empreses que treballen per nosaltres
i les subcontratades,
doncs, home, sents una mica de soroll,
veus una mica d'algunes reclamacions econòmiques,
alguna història que fa uns mesos això no passava.
De manera que segurament sí que està passant alguna cosa més enllà
del que tots sabem pels diaris,
que els pisos pujan o no pujan o baixen o no baixen, no?
Però que hi ha alguna cosa, efectivament, ara veurem.
Això ara deien,
suposo que també per animar a la gent,
que hi ha molt estoc, que hi ha molta roba,
que els preu seran molt interessants, suposo.
Què vols dir? Que això és una tàctica dels botiguers?
Home, jo cada any sento que hi ha estocs.
No sé.
Home, el que passa és que aquest any diuen que ha fet mal temps,
diuen, i és veritat que ha fet mal temps,
i que la crisi s'ha notat,
i que la gent està esperant a la rebaixa.
A mi, algun dia, si tens ocasió
i convides algú del RAM a la tertúlia,
m'agradaria a vegades preguntar-los
tu vas a un centre comercial,
dos o tres dies després de començar la rebaixa,
i veus els aparadors buits, et dona la impressió
que ja han arrasat.
Jo no sé si...
I et provoca la sensació de dir,
home, si no em dono pressa,
em quedaré sense...
No se sap molt bé què,
perquè a vegades no tens molt clar què has d'anar a comprar.
Però sí que et dona la impressió,
quan ho veus tot buit,
que allò va accelerat.
I no sé si és una tàctica també per fomentar...
Ja els hi preguntaré als botiguers.
A veure, jo he sentit ara una cosa
que deieu que ha fet mal temps.
El criteri valoratiu de l'oboi de l'adolent
és molt relatiu.
Perdona, Manel,
mal temps per vendre roba d'estiu.
Això, jo crec que ha fet molt mal temps.
Perquè no ha fet poca calor, no?
I a més s'ha plogut molt,
i això ha sigut bo per l'agricultura,
i per, en fi,
i la famosa aigua i tota aquesta història, no?
Sí, broma a la banda,
òbviament pel sector de la confecció,
pel sector de la venda, el detall, etcètera,
ha fet mal temps.
I això vol dir que no ha sortit
la producció que tenia emmagatzemada.
I llegit avui a la premsa, precisament,
crec recordar,
que es parla fins i tot de rebaixes del 50%.
Aquesta també deu ser una tàctica,
com deia abans, el paper 3.
Doncs mira, si és una tàctica...
A veure, ho veurem, no?
Se suposa que això comporta
que el comerciant deixi de guanyar,
però no perd.
Perquè els marges comercials són molt alts,
en el tema de la roba, moltíssim.
Aleshores, deixi de guanyar
i si se'n beneficia l'usuari,
el comprador potencial,
doncs, bueno, tot queda bé, no?
En quant al tema crisi,
bueno, doncs, sabut que això està molt...
s'està remenant molt,
s'està parlant molt,
òbviament existeix,
però, bueno, això és una altra història
i forma part d'un tema
que venia anunciat des de feia molt de temps,
que el company d'aquí de taula,
l'arquitecte tècnic,
que tinc aquí al meu costat,
pot parlar amb més coneixement de causa,
és el tema relacionat amb la construcció,
amb el tema immobiliari.
Per això és una altra història.
Ara, si vol,
parlarem una miqueta més també del tema dels pisos.
Josep Maria,
el tema més així de rebaixes
i tema comercial?
No, a veure,
jo diria que els botiguers,
jo diria que quasi,
per ofici,
sempre es queixen.
Sigui els botigues,
sigui el que sigui,
sigui el que vengui,
roba, sabates,
el botiguer,
inclús del sector d'alimentació,
els peixaters,
els carnissers,
jo crec que sempre,
en general,
els hi preguntes
i sempre es queixen,
sempre no,
com si els seus objectius
mai quedessin
culmats o el que sigui.
Jo crec que,
ara,
vull dir,
per això que el que estem dient ara,
hi ha temes d'estratègia
per motivar la gent
i, bueno,
i el període de rebaixes,
doncs, bueno,
és una manera també
que la gent
potser no compra amb el seu moment,
doncs,
esperant les rebaixes,
perquè, mira,
sempre es pot gaudir
de preus més...
Però creus, Josep Maria,
que en guany,
precisament,
encara hi haurà hagut més gent
que s'esperi a les rebaixes,
precisament per aquesta sensació
de crisi...
Però si tampoc
el temps acompanyat
amb la roba d'estiu,
doncs,
la gent tampoc
no tenia la necessitat
si tenia que comprar-se
una americana
o uns pantalons
o una camisa o el que sigui,
doncs,
ha esperat.
Tampoc,
mira,
doncs,
no encara el temps
puc anar
jo amb roba
de més temps que dia
o el que sigui,
doncs,
s'esperen,
doncs,
ara sí coincideix,
perquè, esclar,
això també,
quan s'amarquen les dades aquestes
de les rebaixes o no rebaixes,
doncs,
es prescindeix
de l'entorn climatològic
o el que sigui,
vull dir,
que ho fan
i és el que no entenc.
A veure,
jo crec que a vegades
també les persones
diuen,
mira,
ara m'hi poso ja d'estiu
perquè ja fa calor
i, en canvi,
dos a vegades
potser encara fa fred,
no?,
perquè arriba unes dades
o el que sigui,
que jo això tampoc
no ho entenc gaire,
o sigui,
depèn d'on tinguis
que anar o el que sigui,
doncs,
tens que anar arreglat
doncs amb l'americana,
amb la corbata
o amb calça curta,
el que sigui,
a mi l'altre dia
em va sorprendre.
Relativament,
amb el programa del CUNY
van sortir els tres estudiants
que havien tret millors notes,
a veure,
no és per res,
no hi havia hagut dues noies
i un xicot.
Els de la selectivitat.
De la selectivitat,
el 975,
980,
doncs,
el xicot
anava amb pantalons texans
curts,
calça curta,
no?
Això ja ens portaria
un altre debat interessant.
Em va sorprendre,
dius,
a veure,
home,
sí,
mira,
vull dir,
i aquest tio serà un gran savi
perquè sí,
perquè pel currículum
i pel que vol estudiar,
perquè inclús aquest
sí que anava a estudiar
biotecnologia
o no sé què,
però les altres,
amb 9 i pico que tenien,
anaven una a filologia anglesa
i l'altra,
o catalana,
i l'altra a dret,
o sigui,
assinatures que amb un cinc
de nota de tall
entraves.
Però tu creus que no haurien
d'anar a la tele
amb calça curta?
Jo crec,
a veure,
no, no,
poden anar
com el que vulguin,
però vull dir que potser
en altres circumstàncies
que haguessin sigut
gent de Boy Scout
o això de col·lòris
o el que sigui,
és més adient ara,
però bueno,
però vull dir,
tot s'accepta.
A veure,
què ara vas a dir?
Són les formes,
són les formes.
Només vull dir
una cosa tangencial
que és dels tres tertulians
que som aquí,
dos anem de calça curta
a camisa,
de camisa curta
i un amb americana
i corbata.
No dic aquí.
No,
però precisament...
Podem fer un concurs.
No,
però a veure,
si jo després d'aquí
tingués que fer
la ruta que tingués que fer
professional que sigui,
doncs m'hagués que posar
l'americana o el que sigui,
doncs ja hagués vingut aquí
amb l'americana, no?
Ui,
això ens portaria
a parlar de coses
molt interessants.
A vegades,
a veure,
no l'etiqueta,
a veure,
les formes,
jo crec que encara...
Per això també ens portaria,
per exemple,
a altres qüestions
que han sortit de debat
en els últims temps,
sobre si,
per exemple,
en determinats àmbits laborals
s'ha d'anar amb vestit
i corbata
en ple estiu,
per exemple,
amb bancs i caixes
i algunes experiències
en què les temperatures
no són tan baixes
pel tema de l'aire condicionat.
Això ens portaria a parlar
de l'aire condicionat,
que a vegades
està molt fort
en el sentit
que s'ha d'anar
fins i tot
amb una jaqueta
perquè fa fred.
En fi,
vull dir,
això ens portaria
altres abans.
Nosaltres,
amb la nostra professió,
com ja sabeu,
juliol, agost,
bueno,
l'agost no que sigui nàbil,
però vaja,
juliol, setembre,
etcètera,
hem d'anar
a la nostra feina
amb la toga,
no?
Sí,
negra,
a vegades,
vull dir que...
Ja tenim dos debats pendents,
els aparadors
de les botigues
amb rebaixes
i les americanes
i tot això.
Deixim de totes maneres
apuntar una qüestió comercial
perquè també ho dèiem
la setmana passada,
avui cap dels tres
contartulis
té interessos
que jo sàpiga
en el sector comercial
i és a dir
que no són botiguers,
això sí,
són consumidors,
tots som consumidors,
però deixim preguntar
sobre el tema
dels horaris
i de l'obertura
en diumenges o no
perquè precisament
a partir d'avui
a la Comunitat Autònoma
de Madrid
es permet obrir
les 24 hores al dia
tots els comerços
de dilluns a dissabte,
un fet que a Catalunya
està molt lluny
de produir-se.
Creuen que tot això
és bo,
és dolent,
que tendirem
en una situació
en què els comerços
puguin obrir
quan vulguin
i les hores
que vulguin?
No sé,
Josep,
tu estàs a favor
de la liberalització
total dels horaris comercials?
Jo crec que d'aquesta qüestió
en aquest sentit
no tinc gaire criteri,
el que vaig és una mica
a la pràctica,
jo crec,
jo no necessito
que estiguin els comerços
oberts les 24 hores,
al final t'adaptes
a l'horari comercial
que hi ha en els comerços
com els dels bancs,
com els de les oficines,
com el dels autobusos,
t'adaptes a tot.
Segurament,
jo trobo,
per exemple,
un disbarat,
això sí,
que la vida
la tinguem muntada
de manera que hipotequem
un dematí d'un dissabte
o la tarda d'un dissabte
per desplaçar-te
fora de la ciutat
i anar a una superfície comercial,
comprar ja
amb molta genital.
Jo,
en aquest sentit,
si això ha d'anar
en contra
dels botiguers urbans
i els de barri
i tot això,
doncs no ho trobo bé.
Jo crec que s'hauria de buscar
la manera que tot això
convivís
i tinguessis aquest servei
a la mà,
perquè segurament
el que ara pot passar a Madrid
és que ja no puguis decidir
anar a la botiga de barri
perquè te l'hauran tancat
i necessàriament
t'hagis de desplaçar una.
Ara,
jo crec que al final
tothom s'acostuma
al que hi ha
i vas a comprar
i no hi ha més problema.
Jo crec que
això és un tema
que mereix,
i sempre ha estat
posposat una mica,
mereix un estudi
amb profunditat.
Precisament,
aquí a taula,
un dels companys
està molt allegat
amb una persona
que és un promotor
incansable
en defensa
del que diuen
l'horari europeu
aquí a Espanya.
La racionalització
d'horaris.
Nosaltres estem
despenjats
normalment
de la resta
d'Europa
a nivell
d'horari
i aleshores
ens trobem
que tenim
aquesta història
d'horari partit
és a dir
que la gent
plega la una
o les dues
o quarts de tres
i aleshores
torna a enganxar
quarts de cinc
la cinc
fins a les vuit
quarts de nou
tot això
jo crec que
és un context
que cal
esbrinar
des del punt
de vista sociològic
des del punt
de vista
climàtic
des del punt
de vista
lògicament
de totes les costums
és una cosa
a veure
el clima
condiciona molt
aquí
per exemple
que a Suècia
o a Dinamarca
o a Alemanya
a les cinc de la tarda
tanquin
comerços
per exemple
potser va condicionat
per aquests costums
ja pel ritme
i pel clima
aquí si tanquem
a les cinc de la tarda
molta gent diu
i fins a les onze
de la nit
o a les deu
de la nit
que encara és de dia
què fem
això és un tema
que caldria
què opines
tu
a veure
esclar
vull dir
el que ha dit
el Manel Roca
es referia
al meu germà
l'Ignasi
que em fa
simpatites
campanyes
és el president
de la comissió
nacional
per la racionalització
d'horaris
jo estic molt a favor
que això
s'hauria d'implantar
l'únic que passa
que també és molt diferent
jo crec
en ciutats grans
com Barcelona
Madrid
València
Saragossa
Bilbao
el que sigui
com un Tarragona
però de totes maneres
jo estic a favor
que potser al migdia
s'hauria de parar
únicament tres quarts d'hora
una hora
per dinar
i a les cinc de la tarda
tothom cap a casa
però això no afectaria
els comerços
del que estem parlant
o sí
o també serien partidaris
ara
respecte a l'altra pregunta
que tu deies
dels horaris
aquesta liberalització total
jo estic a favor
de la liberalització
i que l'administració
en certa manera
reguli alguna cosa
però cada botiguer
sabrà
per exemple
ara parlem d'una altra cosa
no són
parlem de museus
exposicions
jo per mi
amb el clima
que estem aquí
mediterrani
m'assembla
m'assembla una mica absurd
que a les sis de la tarda
molts museus
ja estan tancats
i fixeu-vos ara
l'exposició titànic
a la tarda
obren de set a dotze
de la nit
fins a les dotze
de la nit
doncs potser
alguns museus
doncs també haurien d'estar
oberts fins a les deu
o les onze
de la nit
i en canvi
les hores aquestes fortes
inclús els treballadors
que treballen allà
doncs si tenen
que tanquen a la una
o les dues
i fins a les sis de la tarda
no tornen a obrir
poden anar a la platja
a dinar
el que sigui
aquest comentari
d'exposicions i museus
ens faria
portar la conclusió
que cadascú
en el seu sector
que s'adapti
a la seva clientela
és que el botiguer
per exemple
el botiguer
que està a la Rambla
és diferent
que potser el botiguer
que està a Sant Pere Sant Pau
o està a Bona Vista
o el que sigui
per tant ell sap
quant té la clientela
quant té
els barris
que diem dormitoris
doncs se suposa
doncs que potser
haurien d'obrir
a partir de les sis
fins a les nou
o les deu de la nit
que és quan la gent
pot anar allà
a comprar els queviures
o comprar els robos
o que ets el diumenge
i en canvi
els de la ciutat
no necessàriament el diumenge
per tant jo crec
que l'administració
reguli en certa manera
sí
perquè si no
seria tan bé
que la tita
però en canvi
que també
doni llibertat
a cada botiguer
a cada empresari
jo a veure
els professionals
quan tenim feina
o el que sigui
si ens toca treballar
fins a les buques
a la matinada
estem allà a l'ordenador
el cap de setmana
o el que sigui
si tens que fer
uniforme pel dius
o sigui que t'urbanitzes
d'acord
amb les teves necessitats
doncs els altres
també saben
les necessitats
que tenen
dels seus clients
potencials
i no estar obligats
de tal hora a tal hora
no sé què
no sé quantos
jo crec que amb això
has de que anar
amb aquesta línia
jo crec
és el que parlàvem
dels horaris
de la feina
per exemple
però aquesta racionalització
d'horaris
que es planteja
i des que des de fa temps
l'Ignasi Boqueres
és el principal impulsor
creieu que és viable
per exemple
en empreses
com Repsol
i PF
que ja no parlo
dels operadors
de fàbrica
que estan treballant
en torns
sinó
més a nivell
de directius
o de càrrecs
intermitjos
és possible
que l'estat espanyol
es vagi
amb un tipus
d'horari
similar
al centre
o al nord d'Europa?
jo crec
que sí
és a dir
nosaltres
on hem estat
buscant
o on patíem
la no sincronització
era respecte
de la gent
de la nostra central
a Madrid
nosaltres comencem
aquí
a quarts de vuit
del dematí
fins a
tres quarts de cinc
de la tarda
em fa l'efecte
a Madrid
a quarts de vuit
del dematí
no busquis a ningú
encara
els busques a partir
de les nou
els de Madrid
tornen de dinar
a quarts de cinc
o a les cinc
i ja no troben a ningú
vols dir que aquí
també hi ha diferències
entre Madrid i Catalunya
per exemple
entre maneres
una cosa és una planta
una fàbrica
que diríem aquí
una altra cosa és
un despatx
en una gran ciutat
de totes maneres
jo crec que ara mateix
amb l'estat tecnològic
que hi ha
que pots contestar
correus electrònics
des de casa
des del mòbil
des d'on vulguis
jo crec que l'adaptació
l'has de fer
en l'entorn on tu estàs
llavors jo entenc
que a Madrid
una persona
que tingui
a l'hora de dinar
una hora i mitja
de temps
doncs podria
no té temps
d'anar a casa seva
llavors no té gaire sentit
que pari una hora i mitja
però en una ciutat
com Tarragona
en una hora i mitja
molta gent
té temps d'anar a casa
a dinar
fer la becaïneta
i tornar
vull dir
tenint solucionat
el tema de la comunicació
a través de la tecnologia
jo crec que els horaris
s'haurien d'adaptar
doncs a l'entorn
geogràfic on estàs
em poso l'exemple
doncs de
nosaltres tenim
jornada intensiva
que hem començat ara
a finals de juny
en fa l'efecte
a Portoiano
per raons climàtiques
com m'apunteves tu abans
ho comencen molt més aviat
perquè fa molta més calor
a Portoiano
bueno
tothom s'adapta
ara
si jo vull parlar
enviar un correu electrònic
amb un senyor de Portoiano
ho puc fer des de casa
a les 7 de la tarda
i no hi ha cap problema
i segurament
aquell el llegirà
jo crec que
és això el que hauríem d'anar
una mica ara
intentar-nos adaptar
a l'entorn
perquè al final
on has de tenir la vida fàcil
és en el teu entorn
i s'haurien de potenciar
els horaris flexibles
o sigui
que de tal hora a tal hora
tothom estigui al seu lloc de treball
però si una persona
en llocs que
comencen a anar a les 8 del dematí
que això per exemple
la Diputació ho està fent
hi ha gent que entra
dos quarts o vuit
i llavors també
perquè potser
aquell dia li interessa sortir
sí però també és veritat
Josep Marek
a les institucions
segurament tot això
és molt més fàcil
que l'empresa privada
les institucions
bàsicament només treballen al matí
després hi ha molta gent
que aquí a les tertulers
ha vingut a queixar-se
de dir
home volen cobrir
les botigues
més hores
però després hi ha
per exemple
bancs i caixes
que tenen un horari
molt restringit de matí
i no els busquis mai
pràcticament a la tarda
vull dir
clar
cada sector és una mica
sí
però jo crec que
bé
però jo
volia dir que
amb el tema flexible
sigui que
el treballador
tampoc no es treva
perquè per exemple
això també
l'Ignasi
el meu germà
també ho diu a vegades
que es tracta
que aquí s'ha potenciat molt
el calentar la cadira
i calentar per calentar
i quan el jefe
jo ara parlo
esclar
potser fa 30-40 anys
estava en una empresa
que esclar
allà encara que no hi hagués feina
tenies que
si el jefe no marxava
el director
el que sigui
a les 8 de la tarda
no sota mai hi ha sentat
i tothom ha fet bons nens
i en canvi ara
s'ha d'anar per objectius
per altra història
hi ha moltes maneres
de controlar el personal
i el rendiment
el que sigui
no es tracta de
d'això
de fer hores
allà a l'empresa
sinó ser efectius
ja diuen moltes estadístiques
que Espanya és
moltes hores a la feina
i poca productivitat
i quants polítics
o eurodiputats
o gent que ha anat
a treballar
a Estrasburres
o a Brussel·les
o el que sigui
els hi han dit
vostè que encara està aquí
a les 7 de la tarda
a les 8
doncs vostè no serveix
per aquesta feina
perquè aquí la gent
marxem a les 5 o a les 6
i llavors que vostè
n'ha de citar 14 hores
per fer el que altres
faran 8
vull dir que esclar
això s'ho hem de fer mirar
això és l'acudit aquell
d'un que intenta contactar
amb l'administració
a la tarda
diu
és que no treballen a la tarda
i diu
no
la tarda no venen
és el dematí que no treballen
i això
jo crec que ens hi hem anat acostumant
tot això s'hauria de reconduir
tu creus que
ens en sortirem
o hi ha uns condicionants socials
climàtics
jo diria que també
fins i tot psicològics
culturals
no
fins i tot no
psicològics
de molta manera
atàvics
tu creus que ens en sortirem
o
se'n tindríem que sortir
jo crec que l'horari europeu
privats
tindria que implantar
el que passa seria difícil
per moltes raons
perquè seria renunciar
al sentit
fins i tot
hispànic i ibèric
aquest que tenim dintre
i ara que la roja està de moda
sí
sentit atàvic
visceral
i això
costa
però seria qüestió
de regular-ho
i d'implantar-ho
tu imagina't
des de les 5 o 6 de la tarda
en endavant
hi hauria
a nivell social
per activitats de lleure
de cultura
de tot tipus i tal
3, 4 o 5 hores
per poder esport
a qualsevol cosa
o vida familiar
o vida familiar
o llegir
o teatre
o el que sigui
seria el més racional possible
en fi
ens agrada fer
sobre taules llargues
i una becaïna
i una mitjana
i continuï clamant al desert
i després un altre tema
també s'hauria de
les reunions
que es fan moltes
també marcar l'ordre del dia
hora de començament
i hora d'acabament
és el país de les reunions
ara sí que puc
en segona convocatòria
perquè en primera mai
ara el que sí
aquí està funcionant bastant
és els sopars
sopars a vegades
d'entitats
que hi ha una conferència
o conferència col·loqui
durant el sopar
el que sigui
que es costumen a ser
bastant puntuals
i pràcticament
a dos quarts de dotze
tres quarts de dotze
tothom
o a les dotze com a màxim
tothom al carrer
però Déu-n'hi-do
les hores aquestes també
perquè en aquest país
gairebé abans
a les 10 de la nit
no s'assopa
sí, sí, no, no
però vull dir que
amb això ja hem entrat
una mica
amb aquesta dinàmica
que molts llocs
que abans potser
t'allargaves
fins a la una
una, dos quarts de dues
o el que sigui
i canvi ara
a les dotze
tothom al carrer
en fi
hem començat la tertúlia
parlant de rebaixes
una mica de la crisi
hem anat derivant
així fluidament
amb el tema
dels horaris
dels horaris en general
dels horaris comercials
i dels horaris laborals
permeti'm tornar
una miqueta
allò que comentava
al principi
de la crisi
perquè avui
tots els diaris
nosaltres a la ràdio
també ho estem explicant
han sortit les dades
les estadístiques
noves estadístiques
sobre el tema
del preu dels pisos
en aquest cas
del preu
dels habitatges nou
en el conjunt
de l'estat espanyol
la baixada
en el conjunt d'Espanya
és de l'1,2%
en el conjunt
de Catalunya
i a la ciutat de Tarragona
és una baixada mínima
del 0,4%
però sí
segurament
que és un símptoma
de que
en fi
la crisi es nota
de que no hi ha
noves promocions
ahir
aquí al matí
vam parlar amb el president
del gremi de la construcció
dels promotors immobiliaris
tothom coincidís a dir
que estem en una situació
realment crítica
que no es preveuen
d'aquelles noves promocions
habitatges
en els propers mesos
perquè aquí sí que hi ha un estoc
abans parlàvem
de l'estoc de les botigues
aquí sí que hi ha un estoc
de pisos
que no s'acaben de vendre
és preocupant
tot el tema
de la crisi del totxo
si em permeten
aquesta expressió
entre cometes
i tot el que se'n deriva
de la situació
en general
al país
com ho veuen?
i que el preu dels pisos
fins i tot es congeli?
la crisi del totxo
és evident
que arrossega
altres sectors
perquè no només són
els totxos del pis
sinó que són
les cuines
i els electrodomèstics
i els mobles
i molts gremis
que també treballen
a la construcció
que de cop
no tenen comandes
no tenen feina
i tot això
és un efecte
que es va escampant
i en aquest sentit
pot anar arrossegant
ara no fa pas gaire
es parlava també
per un altre cantó
els increments del petról
i els increments
de la matèria primera
per fabricar plàstics
alguna empresa
doncs ja ha anunciat
que repercutirà
íntegrament
tot això
en el producte final
en fi
tot això
jo no hi entenc massa
perquè no soc economista
però tot això
és una pilota
complicada
que es va inflant
de mica en mica
i va arribant
el mateix
jo encara treballo
en una empresa
dedicada al petroli
però em costa una pasta
cada dia
omplir el dipòsit
del cotxe
i això doncs
no surt gratis
per treballar
no
no surt gratis
i comences
ja per això
sí que ja pots fer
allò de dir
a mi no m'ha pujat
perquè cada vegada
poso 20 euros
però cada vegada
faràs menys
però cada vegada
el dipòsit
sopla menys
un munt de coses
que han començat
segurament
per lo més cridener
que és la crisi
del totxo
però jo crec
que ja hi havia elements
abans que apuntaven
que tot això
es bellugava
Josep Maria
això dels preus
que tu que hi entens
jo com abans
el Manel deia
el Josep Maria
ja entén
això dels preus
congelats
o que hàgim
fins i tot baixat
a veure
amb el tema
de la construcció
és evident
que ha hagut un baixón
per exemple
ara jo parlo del meu col·legi professional
doncs que
el tema del visat
de la direcció d'obra
que és el que fem
les arquitectes tècnics
doncs ha baixat
un 60%
respecte a l'any passat
un visat d'obra
vol dir
donar el vistiplau
és clar
a veure els projectes
es fan els projectes
molt bé es visen
es porta a l'Ajuntament
bueno
quan es porta a l'Ajuntament
ja s'ha de portar
també la direcció d'obra
qui serà
la direcció facultativa
d'arquitecte
i arquitecte tècnic
i això sí que
aquest visat
ha baixat un 60%
el que és
amb el conjunt en general
siguin obres industrials
adossats
edificis prudifamilials
o el que sigui
però
i els preus
esclar
i els preus
i ara parlo inclús
que jo em dedico
a mi estat dedicant
i em dedico
passa que ara ha baixat
en picat també la feina
el tema de les valoracions immobiliàries
és evident
doncs que s'han baixat els preus
perquè si baixen els preus
del que està venent
sigui el promotor
o sigui inclús el particular
doncs de cara a les tres sessions
passa exactament el mateix
l'únic que passa
que jo crec
que era una cosa anunciada
a mi jo ja ho he dit potser
alguna altra vegada
aquí mateix
doncs que
els anys 70
aquí a Tarragona
es va viure
durant 3 anys
que la gent estava
comprant vivendes
sobre Plano
amb el forat
quan estàvem fent el forat
quan s'estava fent
el banc atlàntic
recordo
hem trigat 30 anys
perquè això torna a passar
l'únic que passa
que llavors
llavors això
l'any 70
és per què va passar
perquè quan va venir
la referència de Catalunya
i tot el que va significar
el pol
el tema petroquímica
a Tarragona
ara han passat 30 anys
i per què?
sobretot per la immigració
i perquè també estem
en una zona
que diem al camp de Tarragona
que està creixent
i aquesta bonança
i eufòria
i aquesta bombolla
o dieu-li com vulgueu
que és el mateix
doncs ha durat
10-11 anys
que això ningú s'ho creia
per què?
perquè els crèdits
estaven molt baratos
que hi havia bonança econòmica
que després
en lloc de pagar
en 15 anys
les hipoteques
van ser 70
doncs ara aquí
es pagaven
35, 40, 50 anys
o el que sigui
i per tant
això es tenia que acabar
i per tant
doncs
ara estem com estem
i ara
i ara s'està resituant
perquè quantes agentes immobiliàries
o inclús intermediaris financers
han hagut que tancar
la tira
i molts
han hagut que reciclar-se
i ara
el que abans era tal
no sé què
ara és empleo perfecto
i coses aquestes
per tant
que això durarà
com deien ahir tant
el José Luis García
amb aquesta tertuleta
que feia
allà del programa
de Tarragona Ràdio
Piràmide
el perímetre
i amb el Diego Reyes
doncs això durarà
fins a finals
jo crec
de l'any que ve
de l'any que ve
perquè també
els bancs
el tema financer
estan
ho tenen tancat
de la xeta
perquè estan pagant
com deia
José Luis García
estan pagant
la deuda
dels diners prestats
dels bancs europeus
o
financers internacionals
el tema
tot globalitzat
i per tant això
però bueno
però també fa
que tothom
s'acenegi el sector
en aquest aspecte
també hi havia
resituem
sí sí
jo crec que
serà bo
algun comentari
no
el company
ara acaba de fer servir
una definició
que jo ja vaig manifestar
en alguna ocasió
que això era
crònica d'una mort anunciada
o millor dit
una imprudència temerària
voluntàriament assolida
això sí que és lenguatge
i us diré per què
pots tornar-ho a repetir
una imprudència temerària
voluntàriament assolida
és a dir
des de fa molts anys
això anava desencadenant
i es veia venir
el que tenia que passar
era una imprudència
construir, construir
construir desaforadament
generar, generar, generar
ja vindrà, ja vindrà
l'estruç
que posava el cap
sota l'ala
a la terra
es veia venir
és que era
el típic
la societat
la gent
no pot absorbir
aquesta quantitat
de producció
que s'ha generat
hi ha un estoc
a veure
la roba
que abans parlàvem de la roba
es ven fins i tot
al 50%
i quan arriba l'umbral
de rentabilitat
que diuen els comerciants
doncs hi ha un cobert
estoc
si no es llença
o es posa
els containers aquests
amb els pisos
amb les cases
unifamiliars
amb els xalets
amb les construccions
això no es pot fer
i aleshores
a veure
tu viatges
vas por ahí
agafes el cotxe
per tota la costa
per tot arreu
mils i mils i mils
d'apartaments
de pisos
com es pot comprar això
segurament el cop
ha estat més dur
perquè com deia
també el Josep Maria Boqueres
com que hem viscut
durant una llarguíssima temporada
de 10-12 anys
d'abonança econòmica
doncs ara
el Sotrac
és més
el Sotrac
és més gran
i pel que fa
al preu del combustible
Josep
tu que estàs
a la pomada
estàs a la pomada
això que anirà
anirà pitjor encara
és imprevisible
no
jo crec que el previsible
és que vagi
que vagi pujant
potser no tan
sobtadament
com està fent
però és evident
diguem-ne
per explicar-ho molt senzillament
si el petroli
fàcil de trobar
i de treure
es va acabant
com s'està acabant
i cada vegada
costa més
treure petroli
perquè està més lluny
està més al fons del mar
i està més complicat
òbviament
ha d'anar pujant
una altra cosa
és que ho faci
amb aquestes pujades
tan sobtades
que segurament
no és el que toca
però que anirà pujant
seguríssim
deixi'm reservar
els últims tres minuts
de la tertúria
per parlar
abans deia el Josep Bertran
la Roja
l'anomenava la Roja
deixi'm
jo preguntar-los
per algun comentari
sobre l'Eurocopa de Futbol
i aquesta eufòria
futbolera
que es viu a Espanya
per aquesta victòria
no sé si l'han seguit
o no
no sé si són gaire
aficionats al futbol
o si els interessa gaire
la selecció espanyola
però en fi
algun comentari?
Josep Maria
tu segueixes el Nàstic
això ja ho sé
però l'Eurocopa
i Espanya
i aquest patriotisme
neopatriotisme espanyol
això sí que ho segueixo
i crec que
bé
vull dir doncs
però és el tema del futbol
que si la pilota entra
entra
i si no entra
doncs no entra
perquè l'altre dia mateix
amb Alemanya a la final
doncs jo crec que Espanya
amb justícia
tenia que haver guanyat
per algun resultat just
hagués sigut un 3-1
4-1
tal com anava
el partit en canvi
amb un gol sol
doncs campions d'Europa
ara vull dir
després ahir tot el que es va veure
jo vaig seguir
ahir vaig estar tota la tarda
a casa
al despatx
i tinc la tele
ja posada
el que sigui
doncs tota l'espectacularitat
de l'arribada
i tot el seguiment
de totes les teles
el que sigui
i bàsicament
amb el tema del 4
ha sigut tremendo
perdoneu una cosa
aquesta va veure
les avions aquelles
una cosa us volia preguntar
més enllà del tema futbolístic
és que només queda un minut
però és una llàstima
més enllà d'això
aquesta euforia espanyola
ajuda a tot això
que dèiem de la crisi?
sí
la llàstima és que a l'octubre
no hi hagi un altre campionat
per què?
perquè llavors
la crisi també desapareixeria
creieu que socialment
psicològicament
ara són descàrregues emocionals
com això ja ho feien els romans
i a mi em viu una mica
la crispació col·lectiva
no hi ha dubte d'això
i el que passa
és que després
si això es posiciona
es plota de diferents maneres
l'alegria
tal i qual
broma a sa banda
seria bo que hi hagués
de quan en quan
algun aconteciment
d'aquesta història
i que es guanyés
i que es guanyés
ara vindrà avui
amb Beldon
que el guanyarà el Nadal
el que passa
és que a l'octubre
no sé què farem
Josep
tu com ho veus això?
en 30 segons
de l'Eurocopa
a mi em va sobtar
aquí a Tarragona
la quantitat
de banderes espanyoles
que van arribar
que no ho dic
ni en positiu
ni en negatiu
només em va sobtar
la quantitat
la quantitat
que hi havia
és a dir
s'ha celebrat més
el que podíem preveure
o esperar?
jo pensava que sí
vull dir
tampoc
hi havia necessitat
però també
no ho dic
com una cortina de fum
de la realitat
de la crisi
però hi havia
una necessitat
que vols dir?
una necessitat
de catarsis col·lectiva
no i després
també jo crec
a mi personalment
també pel fet
del Lluís Aragonès
que amb el que ha patit
i amb tot
sobretot
abans de començar
el pressing mediàtic
que havia tingut
i més
com li diuen
al savi d'Ortaleta
ha demostrat
que realmente
és un savi
en fi
acabem
podíem parlar més
de futbol
i de tot aquest fenomen
sociològic
i psicològic
que acompanyen
la victòria espanyola
a l'Eurocopa
acabem avui
la tertúlia
amb el Manel Roca
el Josep Bertran
i el Josep Maria Boqueras
gràcies a tots tres
que vagi molt bé
si no ens tornem a veure
en aquesta tertúlia
bon estiu
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau