logo

Arxiu/ARXIU 2008/MATI T.R. 2008/


Transcribed podcasts: 684
Time transcribed: 12d 14h 4m 46s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Aquesta és la sintonia habitual de la Tertúlia,
la Tertúlia del matí de Tarragona Ràdio.
Un temps de Tertúlia, un temps d'opinió,
que fem cada dia al llarg de tota la temporada
i que, per cert, ja us anunciem que la setmana vinent
serà l'última de Tertúlia.
Farem un descans, també farem descans
els nostres convidats habituals a la Tertúlia
durant un mes i mig aproximadament.
I tornarem amb el temps diari d'opinió
a partir de l'1 de setembre.
Però, en fi, aquesta setmana i l'altra,
encara continuarem debatent, opinant, comentant
algunes de les notícies, bàsicament,
de l'actualitat local.
Avui tenim tres convidats, l'arqueòleg Joan Menchon.
Joan, bon dia.
També ens acompanya l'inspector d'ensenyament, Rafa Muñoz.
Rafa, bon dia.
I l'advocat Anton Uberton, bon dia.
Tenim tres perfils professionals,
tres ciutadans de Tarragona, que ens ajudaran a comentar
algunes de les notícies de la jornada.
Primer que res, no sé si ahir van anar a veure el concurs de Fox,
perquè ja saben que la notícia és la desqualificació
de la pirotècnia valenciana Zamorano-Cavallers.
Suposo que fins i tot sorprèn que una pirotècnia valenciana
hagi estat desqualificada.
Però, en fi, no va arribar al temps mínim
que estableixen les bases, que són 17 minuts.
I a més a més, alguns comentaris que hem pogut sentir
ja el primer del matí deien que la qualitat del castell
segurament no estava a l'alçada del concurs de Tarragona.
I van anar a veure'l?
Sí, Rafa?
Sí, sí, jo vaig anar...
Em trobava, a més, al port,
perquè havíem anat a sopar amb la família.
I la veritat és que...
Què dius, Joan?
Vas anar a sopar amb la família.
Escolta, ahir feia 30 anys de casat.
Home, home...
Per tant, em vaig aprofitar, eh?
Felicitats.
Doncs aquesta és la notícia del dia.
Felicitats.
Gràcies.
La veritat és que...
Jo no sé si va arribar als 17 minuts,
perquè suposo que es fila molt prim, no?
Faltaven 33 segons.
Per tant, el meu rellotgi no té segon d'hora
i no vaig arribar a aquesta precisió.
Sí que haig de dir que em va agradar molt més
el de dilluns que el d'ahir.
Per tot plegat, eh?
Pel ritme, per la...
De fet, el comentari que hi havia al meu voltant
és que no solo van valencians.
Aquest és un comentari.
Sí, que és un comentari molt típic, però, en fi.
El Toni els va veure?
No, jo no tinc massa afició,
tot i que tinc facilitat per poder-los veure,
però, bueno, ahir em va agafar també amb un sopar
i vam començar a sentir els petardos a mig sopar
i no, vam continuar amb el que teníem a taula,
que semblava més interessant...
Que en els focs.
Que els focs, sí, si no, ja els veurem avui.
I, bueno, respecte a la desqualificació,
penso que és un error de principiant, no?
Aquestes pirotècniques tindrien,
o que sapigué fer servir bé el cronòmetre
per saber exactament què és el que dura
o tindrà sempre una mica de pòlvora de reserva
per si veure que encara els falten 30 segons,
doncs mira, tirar 4 cuets més ni que siguin fluixos.
Però vaja, anècdota.
I el Joan?
Ahir no els vaig veure,
també perquè estàvem amb altres enredos,
els va haver haver abans d'ahir, però...
Tenim uns contartorits amb molts compromisos a les nits, eh?
Portem molt mala vida.
Portem molt mala vida.
I el que està clar és, com diu l'entorn,
escolta'm, són pirotècniques amb prou experiència
per saber que si són 17 minuts, són 17 minuts,
i ho tenen tot prou cronometrat,
i tenen prou mitjans com per fer les coses
amb uns paràmetres que es preveixen,
unes bases, no?
I estan d'acord en que l'organització sigui estricta, no?,
amb el tema de les bases.
Home, pensa una cosa.
Si falten 17 segons...
Si falten 17 o 25 o 30 segons
i aquesta pirotècnia guanya,
es podria empugnar, no?
Qualsevol ciutadà podria empugnar,
i amb tota la raó del món.
Les bases estan per complir-se.
I és un concurs internacional, eh?
Vull dir, tampoc estem...
Sí, no estem parlant de qualsevol cosa, no?
I és un fet del tot objectiu,
per tant, inqüestionable.
Les bases estan perquè siguin complertes,
i, bueno, ni que fossin 3 segons,
però si faltaven 3 segons i no es complia amb el temps,
doncs van arribar tard.
Photo finish, com a les Olimpíades.
És estrany, perquè tinc entès que...
És estrany que això pugui passar, tinc entès,
que fins i tot l'ignició del Castell de Focs
i tot el timing del Castell de Focs va per ordinador.
És a dir, que és l'ordinador el que va encenent el Castell de Focs.
Raro que cometeixin aquest error.
Sí, la veritat és que la durada de l'actuació
va ser exactament de 16 minuts i 27 segons,
perquè, a més a més, els membres del jurat
i la comissió tècnica organitzadora del concurso
van poder ratificar revisant l'enregistrament de tot el Castell.
Vull dir, és a dir, com deia el Ton,
tot això està molt reglamentat
i, a més, s'utilitzen les noves tecnologies
i sembla estrany, perquè, de fet,
és la segona vegada, només havia passat una altra vegada
en la història del concurs,
amb 20 anys pràcticament d'història del concurs,
que una empresa és desqualificada
per una raó com aquesta.
També sembla que no va agradar gaire.
I la falta de vent
sembla ser que també ho va deslluir moltíssim.
Penso que tota aquesta sèrie de factors
devien col·laborar
al que no es tingués cap compassió
respecte a l'incompliment de la norma del temps.
En qualsevol cosa, i per tancar el tema dels focs,
siguin o no aficionats,
sí que sembla que la ciutat,
en fi, després de 19 anys
de concurs internacional de focs artificials,
viu el tema dels focs
com forma part de la tradició, no?,
de tota una setmana, no?
Jo vaig tenir la prudència
de deixar el cotxe al centre de la ciutat,
vaig baixar a peu,
però era impressionant
la quantitat de vehicles
que hi havia estacionats,
a més de qualsevol manera, no?
També és veritat que l'operatiu,
tant de la Guàrdia Urbana
com de la Policia Portuària,
vaig veure que funcionava
i que a la gent en general
també se li veia
amb aquesta assiduïtat
i que, vull dir,
la gent es va comportar molt címicament,
donada la gran multitud
de gent que hi havia.
Fa molts anys,
ja es té experiència,
fets com aquests,
jo penso que són fets
que fan Tarragona
i projecten Tarragona
d'una forma molt positiva.
Aquest concurs de Castelldefocs
penso que és una de les qüestions
interessants i bones
que es fan a Tarragona
per projectar Tarragona
i per cridar l'atenció
respecte a Tarragona.
Forma part, no?,
de les quatre o cinc grans coses
que té el calendari de la ciutat.
Setmana Santa, Tarragó Viva,
Concurs de Foc, Santa Tecla,
estic pensant sobre la marxa, no?
Sí, sí, sens dubte.
A més, hi ha dues coses,
com diu l'Anton,
ens posita cap a fora
i també,
en antros mateixos,
ens fa recordar que,
escolta'm,
som algú més
que uns éssers que caminem
sinó que hi ha altres coses
que ens identifiquen
i ens diferencien d'altres, no?
En fi,
la desqualificació de l'empresa d'hier
és una de les notícies de la jornada,
però, en fi,
una altra ja l'haurem vist
sobretot en fotografies avui als diaris
i ja ho hem recollit ampliament
en els informatius de Tarragona Ràdio.
De fet, nosaltres hi vam anar
ahir en directe
a l'acte simbòlic
de lliurament d'unes claus,
les claus de l'edifici de Tabacalera.
Ahir va venir
el director general del Tadis a la ciutat,
acompanyat d'altres responsables
de l'empresa,
de la companyia,
per lliurar a l'alcalde
les claus de l'edifici de Tabacalera.
Perquè realment,
tot i que feia temps
que parlàvem de Tabacalera
i dels projectes culturals
que es volen dur a terme
en aquell indret,
en aquell gran immoble de la ciutat,
la veritat és que fins ahir
l'edifici no era de la ciutat.
En fi, com ho valoren?
Què suposa per vostè, segons...
Una altra fita,
una altra fita important
i interessant per Tarragona, no?
L'aconseguir aquest espai
que permetrà, Joan,
l'ubicació de les teves pedres
i les possibilitats de l'espai
quant a superfície i a edificació
dona molt de joc
per poder-hi ubicar
totes aquestes qüestions
que tenim pendents
i que n'hem parlat tant
amb tantes tertúlies
per poder-les situar
d'una forma correcta
i correcta.
Rafa.
L'edifici de Tabacalera
és emblemàtic
per la ciutat de Tarragona.
Passat el primer moment
aquell que va bé,
que ara ja no se'n recordem,
no?,
de la gran tensió laboral
que es va provocar
perquè, no oblidem,
que hi va haver una crisi laboral
que va afectar treballadors
que al final
jo crec que s'ha saltat bastant bé,
tal com es veia en un principi.
La veritat és que la cosa,
sempre suposo
que hi ha alguna víctima col·lateral,
no?
Però ara calia
aquesta segona fase
que era el lliurament de les claus
i veure què es fa
amb aquest espai importantíssim
i amplíssim.
I, bueno,
i el Joan,
no sé si començaran a excavar,
però suposo que si començaran a excavar
no ho farem pressa ja,
perquè deu aparèixer de tot allà.
Joan,
què et sembla?
És que es va començar
a obrir la necròpolis.
Ja, Maria...
Quina necròpolis?
I els hem donat la clau
i ara ens falta el duro.
Perdona,
torna a repetir
que ha de donar la clau
i ara ens falta el duro.
Vull dir,
sí que tenim,
un regal,
un acord importantíssim
de 35.000 metres quadrats
en zona urbana,
uns equipaments,
una estructura d'equipaments
amb uns edificis
en molt bon estat
que se'ls ha de donar
un ús
el més aviat possible.
Sembla que tots
tenim bastant clar
que allò ha de ser
la seu del nou
Museu Nacional Arqueològic
de Tarragona,
no,
jo diria de la Hispania
Equiterior,
perquè Tarragona
era la capital
de la Hispania Equiterior
i allà tenim
un espai
aptíssim
per fer
un gran centre
de patrimoni,
no tan sols museus,
sinó un espai
per investigació,
per difusió,
tenim l'anegraupol,
etcètera,
etcètera,
de tot l'Occident Romà.
I un museu
no del segle XIX
com en part tenim ara
perquè l'estructura
del Museu Arqueològic
de la plaça dels Reis
de mitjans,
de postguerra
i moltes peces
estan allà
des dels anys 50-60,
millor dit 60,
sinó un museu,
hi ha un gran equipament
museogràfic
del segle XXII,
ja no parlo de XXI.
ara això vol dir
un acord institucional
entre
Ajuntament,
Generalitat,
Diputació,
Consell Comarcal,
Ministeri de Cultura.
Sí, perquè
avui precisament...
Aquí hi ha molts diners
a invertir
i s'ha de fer
un full de ruta,
penso jo,
molt ambiciós
que ara donar-li
velocitat
i terminis
aquesta gran obra.
La veritat és que
la notícia de Tabacalera
té diferents vessants
que les podem anar comentant
en el temps de la tertúlia.
Una, per exemple,
segurament a molts ciutadans
els pot estranyar
que el tema de la clau,
mai o simbòlic,
s'hagi produït ahir
quan fa tant de temps
que semblava
que la Tabacalera
ja era de la ciutat,
perquè havien marxat
els treballadors
feien més d'un any...
Vull dir que
tot ha estat un procés
bastant llarg,
no?,
el fet que finalment
l'Ajuntament
hagi tingut la propietat
de la fàbrica.
Això jurídicament
es diu
la tradició,
l'entrega
de l'objecte
i, en definitiva,
l'entrega
de la possessió,
que és diferent
a la figura
de la propietat.
La propietat s'adquireix
mitjançant el document
que és el títol
trasllatiu
del dret
de propietat
i l'altra cosa
és el dret
d'ocupació,
que és l'entrega
de la possessió
i que remata
la permuta,
la compraventa.
Ahir es va produir
la tradició,
que és l'entrega
de la clau
amb el dret
a ocupar.
Per dir-me una altra cosa,
ha sigut un procés lent
però, aviam,
no vol dir
que hagi estat
a l'expedient
adormit una sèrie
de mesos anys
en un calaix,
sinó que, aviam,
això és una història
molt complexa
d'un acord econòmic,
d'unes compensacions,
d'unes aprovacions
per una comissió
d'urbanisme,
per una comissió
de patrimoni,
per un ple,
per una xunta de govern,
que ha d'haver
els seus terminis legals,
exposicions públiques,
etcètera, etcètera.
Va sumant els mesos
i t'en dones compte
que potser
no s'han perdut
gaires dies, eh?
Però clar...
El que passa és que
segurament això
que estàs dient
s'hauria d'haver explicat
també, no?
Ho dic perquè
segurament
el ciutadà de carrer
podia tenir aquesta sensació
que ja des de fa temps
la tabacalera
era de la ciutat
que estava ja
mig abandonada,
és a dir,
sense fer res,
i és que resulta
que la tabacalera
encara la clau
la continuava tenint
el Tadis, no?
Si una escritura
de contravenda
d'un edifici
o la compra
d'un cotxe
que ja porta uns dies
i és un acte
diguem-ne privat,
imagineu-nos un acte
entre una gran empresa
com és el Tadis
i una institució
que és un ajuntament, no?
No anem a les gavarres
entrem en un espai
i comprem un televisor
de pantalla
planents
on portem sota el braç, no?
La cosa és bastant més
bastant més emprenyadora.
Tu, Rafa,
tens la sensació
que el ritme ha estat
prou adequat?
No, jo francament
soc dels ciutadans
que sense conèixer
el tema
pensava que
que havia
que s'estaven treballant
en estudis
d'ocupació
però que ja la clau
la s'estenia.
A mi em va sorprendre
que encara no es tingués la clau.
Em va sorprendre
però em va sorprendre
per la notícia.
el temps ni me l'havia plantejat, francament.
En fi,
un altre aspecte
de tabacalera
i, per exemple,
ho sabíem
anant a l'acte
en què hi havia
l'alcalde
i el director general
d'Alta Dis
és que un grup
d'ex-treballadors
s'han compromès
fins i tot
a anar cuidant
entre cometes
una mica
les instal·lacions
el jardí i tal
mentre es treballa
en el futur
del projecte
del museu.
Un aspecte
que pot semblar anecdòtic
però prou important
perquè no se'ns quedi
un gran equipament
un gran edifici
doncs això
abandonat
perquè fins ara
hi havia una vigilància
pagada per Alta Dis
perquè aquí tenia
insistim les claus
ara ja aquest edifici
és de l'Ajuntament
no sé si la vigilància
continuarà sent ja
qüestió de l'Ajuntament
o d'Alta Dis
ja passa a l'Ajuntament
no, Joan?
si el passa
buscant una fórmula
i allò no es quedarà
abandonat
sinó que continuarà
havent vigilància
continuarà havent presència
pel que tinc entès
aquests treballadors
de Tabacalera
passaran a la plantilla
municipal
per continuar el manteniment
o treballant allà
etc.
o sigui
no és que ens donin la clau
la fiquem en un calaix
i ens desentenem
aquí ha d'haver
aquest manteniment
aquesta vigilància
i paral·lelament
doncs
part del duro
això és part del duro
la part petiteta
això són dos puntets
de la gràfila
a partir dalt
i tindrà que posar
una part del duro
pel manteniment
un duro són aquelles monedes
que hi havia abans
de l'euro
i pels suïents
que ja no se'n recorden
entre nosaltres
sobretot pels més joves
entre nosaltres
em sembla que no hi ha
equivoc
de totes maneres
pot semblar una anècdota
però és important
que allò no es descuidi
i que mentre es preparen
grans projectes de futur
d'equipaments culturals
allò no quedi abandonat
no, inclús els jardins
jo penso que es podrien obrir
al públic
perquè doncs
són macos
i amb aquelles edificacions
pot donar
una bona estada
i un bon passeig
al poder-hi accedir
i en el futur
què hem de fer?
ja t'ho he dit
home
en el futur què hem de fer?
què hem de fer allà?
ja t'ho he dit
jo crec que és inqüestionable
el museu
el museu arqueològic
penso que és inqüestionable
a més hi ha la necròpolis
al costat
per tant
penso que
arrodoneix
la raó
del per què ubicar la lli
el desembre
va haver-hi el Consell d'Assessor de Patrimoni
que són nens
mixt d'Ajuntaments i Generalitat
i el tema va quedar claríssim
i des del Ministeri de Cultura
ho tenen clar
hi ha alguna veu discrepant
Joan?
ara tu que
coneixes el tema
hi ha algú que discrepa?
l'amic Terrats
és potser la persona
qui anava
qui anava
és que vaig coincidir amb una tertúlia
tu preguntava
amb certa mala intenció
jo vaig coincidir amb una tertúlia
aquest tema és un tema
que se n'ha parlat molt
i
ell precisament
mantenia una tesi contrària
suposo que argumentada
sobre criteris
professionals i científics
però
mantenia una tesi
contrària
els altres tenim
criteris professionals i científics
o tècnics
com li vulguis dir
i estem pensant al contrari
és un tema
d'aquells
de discutir
però bueno
sembla que la cosa està bastant clara
els profans
des del punt
del sentit comú
sembla lògic
que l'espai
més apropiat
per instal·lar el museu
és allí
encara que sigui
perquè diguis
bueno
tothom coincidim
en que l'espai actual
del Museu Nacional Arqueològic
és insuficient
per tant
si hem de tenir un museu
en un lloc molt més gran
escolta
és que tampoc tenim
més espai
i aprofitant que tenim
35.000 metres quadrats
el que passa és que jo penso
que amb 35.000 metres quadrats
hi ha d'haver alguna cosa més
encara que sigui
de l'Hispanya Equiterior
es plantejava
un gran equipament
de patrimoni
que pot haver
un museu
pot haver els magatzems
pot haver
l'Universitat de Robira i Virgili
l'Institut de l'Arqueologia Clàssica
la Biblioteca de Patrimoni
o els serveis tècnics
d'un futur consorci de patrimoni
a la ciutat
clar vull dir
tens espais d'exposició
espais per seminaris
espais de magatzem
de laboratori
a banda que puguin haver
un centre d'interpretació
del que estava que l'era
perquè això és un aspecte
molt important
de la història
del segle XIX i XX
bàsicament del segle XX
és a dir
temes de patrimoni industrial
de la pròpia indústria
del tabac
o espais dedicats
a temes culturals
que és un tema
a discutir
i per un museu arqueològic
a Tarragona
penso que és important
que l'espai
on s'hi ubiqui
el museu
permeti créixer
atès
que és constant
són constants
les troballes
que cal museïtzar
o traslladar
per museïtzar-les
i clar
si l'espai és tancat
i sobretot
amb el Joan
i amb això
estic d'acord
perquè ho veu
ho havíem parlat
inclús en aquesta tertúlia
del tema
per exemple
de Mèrida
o d'altres ciutats
l'espai museístic
actual
és veritat
és del segle XIX
en aquests moments
i jo he vist
i sobretot
quan donava classes
i portaves grups
de vegades
era molt difícil
explicar
aquest museu
perquè
sempre li ha faltat
una didàctica
específica
i partés d'un altre tema
un museu
és un espai
obert a un públic
que per exemple
necessita coses
tan tontes
que poder
parar
dos o tres autocars
que pugui
i baixi
la gent
que hi hagi
un espai
de merchandising
que puguis
comprar la postal
la samarreta
el no sé què
no sé quantos
o puguis
fer un cafè en llet
o esmorzar
o dinar
a l'espai
que tenim
a la plaça
el rei
per molt
que l'ampliéssim
amb una operació urbanística
fins a carretera general
que és l'antic projecte
d'en Boigues
Macai
etc.
no ens hi dona
en canvi
allà baix
poder aparcar
poder tenir
llançaderes
cap a la part alta
poder tenir
aquesta botiga
aquests espais
una zona
per fer
un cinèmax
o un ímex
com se li digui
per fer imatges
virtuals
de reconstrucció
de Tarragona
romana
tallers
per les escoles
etc.
allà tens
metres quadrats
per fer tot això
i 35 metres quadrats
35.000
35.000
perdó
metres quadrats
urbans
a Tarragona
això és un privilegi
que no té
ningú
en aquest moment
a tota la península
ibèrica
és un projecte
emblemàtic
de totes maneres
és una qüestió
també
perquè també
avui és notícia
de fet
el conseller de Cultura
compareix avui
al Parlament
ho farà aquest matí
i parlarà del museu
perquè hi ha una pregunta
sobre el traspàs
del museu
recordem que el museu
és titularitat
de l'Estat
jo no sé si això
el Joan Ensú
pot explicar
en el sentit
que que es traspassi
o no la Generalitat
la titularitat
pot afectar
el projecte del museu
o no ha d'afectar
per res
el museu arqueològic
és propietat de l'Estat
i el gestiona
la Generalitat
i ara
l'espai
anem a complicar-ho
és municipal
o sigui aquí
ens hem de fer
molt amics tots
jo entenc una cosa
tant de bo
que el museu arqueològic
sigui de tutelaritat
de la Generalitat
per alerta
que també vinguin
els diners
per convertir
l'espai de Tabacalera
en aquest gran equipament
que volem
perquè dic d'una altra manera
fer un gran museu
nacional arqueològic
de Terraona
necessitarà els diners
de l'Estat
jo crec que sí
i més
si li volem donar
qüestions polítiques
a banda
si aquí hem d'explicar
que això
és la capital
de la Hispania
Equiterior
la Hispania Equiterior
que va a Finisterre
ha d'haver
implicació
de l'Estat
perquè estem explicant
una part molt important
d'aquest Estat
com ho veuen?
Rafa
és que jo anava a dir
inclús de la Unió Europea
estem parlant
d'un patrimoni
que és un patrimoni
comú
a tots que els fons europeus
se'ns estan acabant
pel que estiguin acabant
no vol dir
que el projecte
hagi de tenir
una dimensió
inclús europea
i de contes
estem parlant
d'una cultura comuna
de fa més de 2.000 anys
però el tema
del traspàs
de la titularitat
ja estem acostumats
a traspassos
de titularitats
de l'Estat
a la Generalitat
que venen
acompanyats
del traspàs nominal
però no venen
acompanyats
del traspàs econòmic
llavors això al final
dona una sensació
de fracàs
de la pròpia autonomia
quan no és cert
vull dir
el fracàs ha vingut
perquè no s'han transferit
els fons
es falla la negociació
i hi ha una certa
avidesa
en fer-se
amb el patrimoni
i es passa
moltes vegades
per adquirir-lo
sense
aquesta
també
compensació
aquí van els diners
com perquè puguis
continuar
amb el seu manteniment
però és una qüestió
de negociació
però troben que és una qüestió
important el traspàs
o que és una qüestió
més d'imatge
que és igual
que el museu
continui sent
de titularitat estatal
home
jo penso
que sí
és important
en certa manera
és important
perquè
el propi
ho fas més teu
i potser hi poses
més ganes
més il·lusió
més carinyo
i més dedicació
i en aquest sentit
penso que podria ser bo
que es traspassés
mentre puguem gaudir tots
sense limitació
de la seva
del museu
tampoc és massa rellevant
de qui sigui
però
és allò
de
l'ojo
diu no?
l'ojo del
l'ojo de l'amo
en con el cavallo
ara m'ha sortit

doncs
si és
nostre
potser
l'engreixerem
el que està clar
és que el futur projecte
del museu
hauria de comptar
doncs això necessàriament
amb Ajuntament
Generalitat
i Govern Central
com a mínim
exacte
com a mínim
privada
bueno
la falten molts duros

sí no?
tenim una clau
però no falta un duro
no
ens falten molts duros
sembla ser que
els pressupostos
de museus
especialment els
d'implantació
són astronòmics
i amb un
com aquest
penso que ha de ser
una quantitat
de diners important
i hem de ser ambiciosos
en aquest pas
ja posats a demanar
opinions
en fi
de Ciutadans
tot i que el Joan
està molt implicat
sobretot en aquest projecte
i ara que deia
hem de ser ambiciosos
vostès encarregarien
el projecte del museu
perquè fos això
un gran edifici
emblemàtic
a bo fill
no
l'edifici el tenim
no no
però dic el projecte
de museístic
que sigui realment
un referent
espectacular
que sigui
ja que ens hi posem
ens hi posem
de veritat
primer
hem de decidir
que volem ser
quan siguem grans
quan tinguem això
decidit
a nivell tècnic
i polític
i molt bé
volem que aquest museu
sigui el gran
equipament
museogràfic
de la Espanya
quiterior
etc
molt bé
llavors el que s'ha de plantejar
és un projecte
museològic
i dir
què volem explicar
que hi comptem
i després el museu gràfic
que és com
ho volem explicar
dintre d'aquest
gran
paraigües
que serà
en tenia lloc
aquest gran centre
de patrimoni
que una part molt important
serà el museu
llavors
s'avalua
qui ho ha de fer
i qui ho ha deixat de fer
i em sembla que aquí
no s'ha d'encarregar
això
els que tinguin
millor cognom
o pitjor cognom
sinó els que puguin
donar un producte
de major qualitat
i això és un equip
o diversos equips
coordinats
que tenen una feina
molt important
Rafa
jo la pregunta
la respon molt clarament
jo penso que
el meiazit que Bufill no
no
però això
en broma
però Bufill
no hi entén
amb museïtzalització
i façades marítimes
tampoc
però alerta
jo quan dic això
em refereixo
que de la mateixa manera
que estic decorant
amb el Joan
quan diu
ha de ser un projecte
que transcendeixi la ciutat
i que transcendeixi
inclús l'autonomia
perquè la Tarraconença
arribava fins a Finisterre
doncs dic igual
el projecte
no és un projecte localista
ha de ser un projecte
amb molta ambició
i en aquest sentit
escolteu
si al final
s'ha de fer un concurs
internacional
de projectes
de mobilització
de la tabacalera
doncs molt bé
però que es faci
ben fet
però el Ricard
apuntava una cosa
que és veritat
hi ha hagut moltes vegades
la tendència
de confondre
un equipament
dedicat a la gestió
i la difusió
del patrimoni
amb un edifici
i llavors
s'han encarregat
museus
a despatxos
d'enginyers
o arquitectes
fantàstics
amb el terrenó
molt mediàtics
però després
aquests espais
són incapaços
d'allotjar
dintre les col·leccions
o la gestió
d'aquests materials
com per exemple
temes d'il·luminació
de temperatura
d'humitat
o de circuit
de gestionar bé
el que es vol comunicar
amb un museu
en definitiva
el museu
l'únic que
l'objectiu
és precisament
comunicar
divulgar
ser didàctic
l'arquitecte
pot dissenyar
molt bé els espais
però se li escapen
infinit
per això
jo parlo del projecte
museístic
a veure
nosaltres ja estem acostumats
aquí hem de buscar
un museòleg
en educació
estem acostumats
a tenir
grans instituts
magnífics
d'arquitectes
de renom
que a l'hora
de la veritat
no serveixen de res
perquè aquell senyor
no ha ficat persianes
perquè en el seu projecte
no hi havia
puc explicar
el cas
de cert monestir
que és la capella
xistina del romànic
de Catalunya
l'encarreguen
els lavabos
amb uns senyors
arquitectes
que en sabien molt
molt macos
molt de disseny
però senyores
a determinades dimensions
no podien sentar-se
a la tassa
perquè no hi cabien
és bonic
però no és operatiu
el disseny
per damunt de tot
que és el que he imparat
molt els últims anys
hi ha a vegades
el problema
dels interioristes
que estan més
pel disseny
que per la funcionalitat
i amb això
se'ls ha de controlar
moltíssim
en fi
l'edifici de la Tabacalera
se'ns dubte avui
una de les notícies
de la jornada
recordem que l'acord
entre l'Ajuntament
i el Tadis
implica també compensacions
al Tadis
perquè hi pugui edificar
pisos
en uns terrenys
d'aquella zona
avui també
de retruc
hi ha una altra notícia
relacionada amb compensacions
de terrenys
i edificis
i edificis
habitatges
de futur
perquè avui
recull la premsa
ahir va fer unes declaracions
de l'alcalde
de Catalunya Ràdio
on diu
per primera vegada
públicament
que potser
el camp del Nàstic
ens ho haurem de repensar
en aquests moments
el nou camp del Nàstic
al tema de Can Clar
perquè el tema immobiliari
recordem que aquí
hi havia una compensació
hi ha unes immobiliaris
implicades en l'acord
per fer pisos
a la zona de la Buda i era
la crisi immobiliària
podria deixar
el tema
el tema del camp
en stand-by
és a dir
de moment
el deixaria en aturat
que els hi sembla
els hi sorprèn
o tenint en compte
tota la crisi immobiliària
de la que ja
es venia parlant
en els últims mesos
que l'empresa
construcció en espai
de moment
no presentava
el projecte tal
cap sorpresa
cap sorpresa
això
estava anunciat
que tindria
que acabar sent així
a la vista
de l'evolució
de la crisi
i bueno
no passa res
però no passa res
no passa res
esperem que el Nàstic
torni a pujar a primera
i tornarem a plantejar-lo
al camp
amb més
amb més possibilitats
amb més capacitats
amb més il·lusions
i no passa res
totalment d'acord
amb el ton
i era l'estratègia prevista
per això el Nàstic
ja no va pujar a primera
perquè ja es veia
la crisi familiària
i ja està
estava pensat ja
estava pensat
una mica
una mica
esperem tres millors
no passa res
sí?
no passa res?
no passa res
però no passa res
mantenir un temps més
el Nàstic on està
o que hi hagi un embarque
amb una operació urbanística
etcètera
que llavors
al final
hi hagi un bon de diners
que potser haurà d'assumir
a l'Ajuntament
però
escolta'm
esperem-nos
i ho sabem
que no estan
les millors condicions
però
escolta'm
ens ve d'un any
penso jo
de cap manera
el que passa
el que passa és que segurament
en fi
s'havia anunciat
des de feia tant de temps
s'havia fet segurament
unes il·lusions
fer il·lusió
això és home
i de poder ser
seria fantàstic
les coses s'han d'anar fent
en funció de les circumstàncies
que es van succeint
i en aquest cas
des de la crisi immobiliària
no està en el millor moment
d'en Làstic
però bueno
no passa res
com perquè es posposi
que arribi en temps millors
sempre pots engegar el motor
és difícil esperar-lo
també aquí hi ha dues crisis
hi ha la crisi esportiva
i la crisi immobiliària
però les paraules de l'alcalde
parlen només de crisi immobiliària
que està a la raó de fons
jo feia això a l'esportiva
perquè d'alguna manera
també
potser fa que sigui
menys urgent
aquest estadi
estéssim a primera
i diràs
hosti
no ho sé
però bueno
es pot aguantar
i tu tothom pot entendre
que com un està en crisi
inclús a nivell familiar
escoltem
hi ha projectes
que et fan molta il·lusió
però que no els fos fer
els has d'aturar
a l'àstic
li ha costat el seu
mantenir-se
i s'ha de consolidar
seguretat
per saltar definitivament
a primera
per un any
que hem estat a primera
no podem engegar
una operació
d'aquesta categoria
hem de conseguir
una miqueta objectius
i coherents
i menys en moments
tan delicats
com a l'actual
respecte al sector immobiliari
i de les finances
municipals
home
tal com està
el sector immobiliari
sembla inviable
realment
una operació
d'aquestes dimensions
amb tota la promoció
prevista d'habitatges
en aquella zona
de la bodellera
perquè finalment
hi ha crisi
ho saben
que hi ha crisi econòmica
ho va dir
perquè
ho va dir
Zapatero
mentre hi havia
el concurs
de Fox
i hi havia gent
que estava sopant
com els nostres
contartulis
el president del govern
el president del govern
va dir
ho he vist avui
al Telenotícies
va dir la paraula
clau
hi ha crisi
va dir-ho
ah no m'havia enterat
d'això
ah va dir-ho
ja s'ha enterat
hi ha crisi
hi ha crisi econòmica
hi ha crisi econòmica
hi ha crisi econòmica
hi va haver
una gran alegria
entre els reporters
quan diuen
per fi
ja tenim el titular
exacte
els periodistes
que li feien l'entraïs
van dir
ja tenim el titular
perquè el president
del govern espanyol
havia dit
que hi havia crisi
en fi
és un cop de semàntiques
en fi
hi hagi crisi
o no hi hagi crisi
acabem la tertúlia
els nostres convidats
els emplacem ja
per les tertúlies
de la temporada vinent
a partir del setembre
que vagi molt bé l'estiu
bones vacances
a tots tres
Rafa Muñoz
Joan Menchon
tonubert
fins la propera
gràcies i bon dia
igualment
bon dia