Aquesta és la sintonia de la tertúlia del matí de Tarragona Ràdio,
matí de dimecres, això sí, un matí amb regust de dilluns, segurament,
perquè sembla que avui sigui l'inici de la setmana,
i un matí que en el temps de la tertúlia volem compartir amb tres convidats,
de moment en tenim dos, esperem que el tercer, que és el Francesc Roig,
escriptor, canongí, inspector d'ensenyament, s'incorpori de seguida.
Els que sí que tenim entre nosaltres són el degà del Col·legi d'Advocats
de Tarragona, Antoni Vives. Antoni, bon dia.
Bon dia, molt bon dia.
I Joan Andreu Torres, que és president d'Òmbium Cultural del Tarragonès.
Joan Andreu, també bon dia.
S'incorpori de seguida Francesc Roig.
Com dèiem, avui és un matí una mica diferent, matí de dimecres,
però amb regust de dilluns, amb ressac encara de les festes de Sant Joan,
després d'un pont festiu, i segurament amb un to en el ritme de la vida
o quotidiana diferent.
Ara ho dèiem, abans d'entrar en antena, fora de micròfon, no?
Que una mica el ritme, Antoni, un advocat com l'Antoni Vives,
que té una feina, és evident, però que segurament no sé si el ritme de la justícia
ja va caient una mica, o fins al mes d'agost.
No, per desgràcia no canvia.
Antigament, antigament, els tribunals vacaven del 15 de juliol al 15 de setembre.
Seguien una mica l'any agrícol, jo m'imagino, i era encantador.
Ara només vacuen el mes d'agost.
Però bé, la feina continua, i evidentment els litigis i la conflictivitat humana
no cedeix ni el mes de juliol, ni l'agost, ni el setembre, ni mai.
Tots els dies de l'any són bons o dolents per aquesta conflictivitat.
L'únic que la filosofia de la vida, ara ho comentàvem,
una mica el talent de les persones canvia quan arriba aquest temps.
Jo no sé si és la calor, el canvi, el fet que els petits no van a les escoles,
les universitats, m'imagino que ja estan a punt d'acabar,
no sé si ahir llegia que el dia 30 s'acaben d'examinar,
els meus fills també ja estan acabant.
I una mica l'ambient a les cases és diferent, no?
N'hi ha alguns que fan vacances i això contagi els que treballem.
O sigui que jo encantat de contagiar-me d'aquesta filosofia.
I el Joan Andreu, que està en l'àmbit educatiu, es nota molt el canvi, no?
Home, es nota moltíssim.
Amb les aules tancades.
Es nota moltíssim, perquè és un temps ara d'aquesta última setmana
d'acabar de preparar, de tancar el curs i preparar el proper.
I clar, això es nota amb tot el dinar.
El que també s'està fent molt és, clar, les alternatives.
Pensa que, clar, que molts col·legis estan fent les colònies,
casals d'estiu, etcètera.
És a dir, que no para tant com sembla,
perquè, clar, vull dir, molts col·legis tenen 100 o 200 o 300 quilos
que fan activitats, a part de les colònies que puguin fer
la Diputació, vull dir, el Consell Comarcal, les plais, etcètera.
Però que també hi ha el costum que els centres educatius
ofereixen durant aquest període de juny i juliol
activitats al mateix col·legi de cara a les famílies,
que, clar, que les famílies treballen.
I cada vegada més treballen el pare i la mare.
I, per tant, doncs, hi ha aquesta alternativa,
que és una mica el que es posava també en qüestió els mesos de setembre,
el primer és 15 de setembre, si escoles han d'estar obertes o no obertes, etcètera.
I, per tant, no para, canvia, no és la intensitat que hi ha,
però sí que també es fan moltes activitats.
Això que comenta el Joan Andreu Torres se'm porta al debat
que vam tenir en la tertúlia de divendres passat,
que era el primer dia de vacances escolars,
sobre el tema de la durada de les vacances, no?
Si els nens i nenes d'aquest país tenen un temps excessiu de vacances a l'estiu
i que seria potser millor repartir-lo al llarg de l'any.
Perquè, clar, van plegar el 19 de juny,
no tornaran a classe fins al 15 de setembre,
això són pràcticament tres mesos.
No sé si... En fi, el Joan Andreu està molt ficat en el món educatiu,
com ho veu? Són masses vacances a l'estiu?
O també això ho porta el clima, l'ambient del país?
Això ho porta tot, però ara mirem la contraportada.
És a dir, a mig curs, amb una família,
ara pararem una setmana.
Però, clar, és que la família continua treballant tota aquella setmana.
Llavors ara es diu una setmana els crios a casa, els fills a casa.
A veure, no sé què és millor o què és pitjor.
Jo penso que, de dues maneres, tant una cosa com l'altra
té els seus punts a favor i els seus punts en contra.
Penso que aquí també seria complicat,
perquè quan tens un pon, on tens un pon una mica llarg,
ja es complica la família.
Doncs ara imagina i dius, no, no, escolta,
cada dos mesos o cada tres mesos farem una setmana de festa.
Però, clar, les empreses, les famílies,
el treball continua tot igual i, per tant,
és una setmana a casa, s'aprofita o no s'aprofita.
Jo penso que potser les vegades s'aprofiten més ara
que no pas una setmana perduda o trencada al mig.
Per això dic que hi ha unes avantatges inconvenients.
Jo, amb el país que vivim,
bé, clar, avui ja et dona la possibilitat aquí
que escrius en ple estiu,
pugui anar a activitats, a l'aire lliure,
a fer moltes més coses.
En una setmana, què fas?
Continuar fent activitats al col·legi?
Llavors no trenca res.
Sí, perquè aquest fraccionament de les vacances
en setmanes per trimestre
que es fa en alguns països europeus, com França,
aquí no es fa i, clar, totes les vacances van a l'estiu.
Tu, Antoni, com ho veus?
Bé, jo, sortosament, o per desgràcia,
tinc els fills grans i aquesta problemàtica,
però l'he viscut, l'he viscut
i realment les vacances són molt llargues.
I ara, sortosament, abans no es feien,
hi ha activitats, moltes activitats a les escoles.
S'ha de tenir els nens ocupats com sigui.
Sí, home, distrets.
El gran problema és que, clar,
quan el pare i la mare treballen,
com és el cas del meu cas,
alguna cosa tens que agafar.
Naltros agafàvem cangurus,
o anaven a colònies, o activitats, o esplais,
o avui en dia n'hi ha moltes ofertes.
Avui, sortosament, n'hi ha quantitat d'ofertes.
Certament que estem en un país
en què el clima és difícil ara treballar.
Treballar a partir de les 12 del migdia,
de la franja de les 12 fins a les 5, 6 de la tarda,
és molt difícil mantenir uns nens en una escola,
si no tenim aires acondicionats,
o estan dotats d'algun tipus de confort.
Potser sí que es tenen que fer vacances,
però es tenen que potenciar aquestes activitats extraescolars,
que podrien ser activitats formatives,
amb una altra intensitat i amb un altre nivell.
Jo el que trencaria una llança seria,
home, per fer una reflexió sobre aquest calendari escolar,
i sobretot per adequar l'horari laboral dels pares
o de la ciutadania als fills amb una realitat social.
El que és totalment incomprensible
és l'horari laboral que tenim en aquest país
de treballar fins a les 9 de la nit o les 10 de la nit.
Però és possible canviar-lo?
Perquè aquest tema també ha anat sortint de tant en tant en les tertúlies.
Jo crec que hem de fer un esforç,
hem de fer un esforç entre tots
i sobretot des de les altes instàncies
i des d'educar per canviar aquest horari.
O sigui, en aquest país és normal
tindre una entrevista a les 7 o les 8 de la nit.
I això està tot fora de temps.
Jo al despatx he començat, i vam començar l'any passat,
a escurçar la jornada mitja horeta.
Aquest any escurçarem mitja horeta més.
No passa res, o sigui, que en definitiva
tu et pots quedar treballant,
però per almenys el personal se'n va.
I també tu ja tens una altra idea
del fi de la jornada.
Dius, això s'acaba a les 7 i mitja,
s'acaba a les 7,
doncs sembla que no puguis treballar molt més d'aquella hora.
S'ha d'adequar,
el cert és que no tenim convivència familiar
ni tenim temps per les activitats privades.
No pot ser que arribem a casa a les 9, 9 i mitja, 10.
Sembla que ens agrada treballar molt, no?
O com a mínim està moltes hores.
Bueno, és l'acostum,
i perdem hores al migdia,
que potser no caldria perdre tantes hores al migdia,
que en mitja hora...
Aquesta és la gran diferència amb Europa,
però que segurament el clima hi fa molt, no?
Sí, però aquí al final...
Escolta, també dono gust a les 7 de la tarda
o a les 6 de la tarda,
així com els francesos, suecs o finlandersos
s'han d'anar cap a casa.
Perquè fa fred, nosaltres podríem aprofitar.
Podríem anar a sortir i passejar amb els crios
per la Rambla, per exemple,
i per l'altre 50 millors,
o anar al cinema,
o fer 50.000 altres activitats.
I aixecar-se abans.
I aixecar-se abans.
Sí?
Ens aixequem tard?
Jo penso que aquí s'aixequem tard, no?
Però, vull dir, com respecte a Europa,
no pensis, eh?
Vull dir, perquè conec països dels nòrdics
i és que no és que treballa més,
s'hi posen entre les 8 i les 9 a treballar,
vull dir, que no s'hi posen,
s'hi posen a les 6 de la tarda.
No, no, no.
Acabem, és que fan la jornada seguida.
Clar, això...
A les 9, a les 9, aquí encara hi ha gent
que encara va per...
Encara porta els gens sols enganxats.
Encara porta els gens sols enganxats
o surten de casa de pressa i corrents, eh?
Home, hi ha una comissió,
sembla que es diu així,
Comissió de Racionalització d'Horaris,
que s'està impulsant molt des d'aquí,
a finals d'aquest any hi haurà Tarragona
un congrés per parlar d'aquestes qüestions,
que estan impulsant i fent com una mena de campanya
intentant aconseguir això,
que a nivell de les administracions públiques
i després dels centres laborals
realment es vagi adequant
una certa racionalització en els horaris.
Permetim saludar el Francesc Roig, que hi ha arribat.
Francesc, bon dia.
S'estaven parlant d'això dels horaris
perquè havien començat parlant del tema
de les vacances escolars.
Tu què estàs ficat en el tema de...?
El senyor Roig hi està de vacances.
Per això arriba tard.
Per això arriba tard.
Tot l'any.
Tot l'any.
A més, és un privilegi,
perquè treballar a educació,
com que tenim molt poca feina,
doncs et permet...
Però heu començat les vacances,
ja heu començat les vacances, ara no?
O i tant, no.
És a dir,
quan comença el període de vacances
és quan tenim més feina.
Sí.
Sí, perquè comences a fer
tot el que has previst
que deixaries per vacances
i, per tant, et queda temps.
Et queda molt de temps.
És a dir, et queda tant de temps
que quan te n'adones ja t'ha passat.
En qualsevol cas,
això que dèiem de si són racionals
els horaris que tenim en el dia a dia,
és racional també que els nens
tinguin gairebé tres mesos de vacances a l'estiu,
que tot es concentri a l'estiu?
hauríem de parlar de latituds
i hauríem de parlar de psicologia de les latituds.
És molt difícil que un ciutadà mediterrani,
per entendre'ns,
tingui la mateixa percepció
o el mateix ritme vital
que un ciutadà centro-europeu o nord-i.
és difícil poder concentrar l'atenció dels alumnes
en el període...
I enguany hem estat de molta sort
amb la climatologia de maig,
que pràcticament fins la setmana passada
no ha començat una climatologia plenament d'estiu.
Vol dir que el procés climàtic de l'aula,
l'efervescència s'ha retardat una mica
i, per tant, els exàmens han pogut tenir
un procés bastant normal.
Però és bastant difícil intentar que aquí,
al mes de setembre, que és de ple estiu,
pràcticament fins que no ha passat a Santa Tecla,
aquí la gent no comença a posar-se el xip d'estudiar.
I, aleshores, haver avançat el calendari escolar,
el 15, o el 12, en aquest cas és el 15 de setembre,
doncs, ja fa anys,
ha estat un guany considerable a la racionalitat
d'aquesta, diguem-ne, trajectòria vacacional
que apuntaves tu.
És a dir, que, segons el teu criteri,
seria impossible mantenir l'atenció dels alumnes
aquests mesos d'estiu amb tanta calor.
Bé, seria una qüestió plantejable
des del punt de vista de l'inversa.
De quina manera els pares podem aguantar la canalla
durant els mesos d'estiu,
si haguéssim de fer-ho com ho fa l'escola,
totes les hores.
Clar, conciliar l'horari laboral
amb l'horari escolar
és un dels grans reptes no resolts encara
en aquests moments.
però penso que aquest encaix es va trobant de mica en mica,
tot i que hi ha moltes espurnes en l'esmarilat del tema.
Joan Andreu, anaves a dir...
No, però no és difícil, eh?
A més, tard o d'hora,
ens hi hem de posar,
algú s'hi ha de posar aquí,
posar el pic a l'oblgat,
perquè, clar, és un tema que cada vegada,
el fet que els pares treballin tots dos, etcètera,
clar, el ritme laboral,
el ritme dels fills,
s'han d'anar equilibrant.
Clar, això suposa fer que fa molts llocs,
clar, fas una jornada seguida i dius,
escolti, és igual,
la gent en l'escriu es queden a dinar al col·legi
i marxen a les 4 de la tarda
o fan les seves activitats fins a les 6 o les 7
i llavors se'n van cap a casa,
però és que els pares també ja són a casa.
A vegades trobes que els nanos arriben a les 6 o les 7 a casa,
els pares arriben quan arriben, no?
I també els has de tenir ocupats amb activitats extrascolars,
moltes vegades no per un interès en concret,
sinó per la necessitat aquesta...
Per mantenir-los ocupats.
Per mantenir-los ocupats.
Per tindre els distrets o tindre-los en un lloc...
I segurament hi ha nens i nenes a determinades edats
que no han de fer tantes activitats, no?
A part de l'activitat educativa,
si fan moltes activitats extrascolars,
no sé fins a quin punt, en fi, pot ser convenient.
Bueno, sembla que sigui un aparcament a l'estiu, no?
Un lloc on aparques els crios perquè te'ls cuiden,
m'imagino jo.
No, ell ho deia també al llarg de l'any, eh?
Sí, sí, a l'estiu i fins i tot al llarg de l'any
amb les activitats de les tardes, no?
Tardes vesperes que es poden allargar
amb nens i nenes fent activitats
també fins a les vuit o les nou del vespre
perquè els pares estan fora de casa, no, Francesc?
Per aquesta sintonia,
és fàcil que estem promovent una hiperactivitat excessiva
en alumnes que haurien de tenir uns ritmes més estables
d'estar de casa i d'hores d'estudi.
Hores d'estudi personal, no?
Però és clar, si comencem,
que quan acaben les activitats extrascolars
propiament organitzades pel centre,
després continuen piscina, gimnàstica, música i tal,
i aquí la gran sacrificada sempre és la música,
perquè, esclar, no seria gens extravagant
pensar que les activitats curriculars musicals
d'un conservatori poguessin començar
o poguessin acoplar-se amb més facilitat
tard de vespre que no vespre-nit, per entendre'ns.
Ja, per això et suposaria el que és lògic
que és canviar també tot el disseny curricular.
Oh, clar.
Perquè als nostres penses que estan formant 6 hores a l'escola,
sense parar pràcticament.
A més, a més, porten deures.
Bé, les petites no, però els més grans ja comencen a portar deures.
Per tant, treballen 8 hores.
És que alguns crios,
en una edat ja pre-adolescent o adolescent,
és que fan més hores a vegades que els pares.
En teoria.
Vull dir, estan més hores a dedicar-me això...
Però tornem a allò d'abans,
d'adequar l'horari dels pares a l'horari dels fills.
O sigui, jo penso moltes vegades que aquestes activitats es fan
perquè els pares no poden estar a casa.
Llavors, jo crec que el més important és
adequar l'horari laboral de la ciutadania
amb un horari més racional.
Ja sé que aquí la latitud a l'estiu és molt difícil.
Però jo crec que es pot adequar.
A les 6 de la tarda podem plegar tots, no?
No tindria per què prolongar-se la jornada laboral
si estem treballant des de les 8-9 del de la tu.
Sí, però això hauria d'anar afegit i acoplat
a la cultura de l'esforç.
Sí.
Perquè, és clar, ple a les 6 de la tarda,
per alguns, és...
Tancar barraca.
Tancar barraca.
I, aleshores, si acoplar aquest horari
significa tenir gent desvegada a partir de les 6 de la tarda
sense possibilitat de racionalitzar l'horari aquest,
clar, no guanyarem res, tampoc, eh?
Perquè aquest també és un altre problema.
Quan s'ha intentat de fer, moltes vegades,
hem tingut gent descol·locada
perquè el seu ritme...
A veure, dit d'una altra manera,
moltes vegades la gent diu
sort que començo a treballar, que torno a agafar el ritme,
perquè les vacances són agotadores.
Bé, doncs no tenir un ritme excessivament marcat de feina,
o sigui, a partir de les 6 de la tarda
no hi ha una activitat
que pugui ser complementada a la família o a casa,
tornaríem a ser l'Azucac, no?
És racionalitzar-ho, racionalitzar-ho una miqueta.
L'horari també comercial, racionalitzar-ho,
potser és que es comencin a obrir diumenges
i tots aquests horaris que es fan,
que la gent...
Això, al final, ho acabes pagant també la unitat familiar, no?
Home, ara l'Antoni apunta un altre tema de debat,
que és, en fi, sobre la liberalització
i horaris comercials...
Al final, el que guanyes és la multinacional només,
i paga el ciutadà.
O sigui, el fet de...
A mi em sembla...
És molt còmode, no?
De diumenge, mira, està obert el cort inglès.
Però realment, els mil empleats que estan allí,
les seves famílies paguen,
que estan tots desgavallats,
llavors potser seria més normalet
un horari més racional.
No cal que obrin el diumenge,
la gent ja s'organitza,
si tens un horari,
i no cal pagar aquest preu,
que al final el paguem entre tots.
Perquè al final,
els que guanyen són les multinacionals,
i el petitet té que copiar, no?
Parlava de diumenge,
però de dilluns a divendres,
o de dilluns a dissabte?
També en horaris relativament estrictes?
Un horari...
Jo sí, també.
Jo crec que també.
Jo crec que el que treballa al comerç
també té dret a tindre una vida tranquil·la.
El Joan Andreu, com ho veu?
Ja que ha introduït el tema dels horaris comercials,
l'Antoni.
Home, clar,
el pas que m'ha entrat en una ciutat tan liberal
que, clar, que ho liberalitza tot.
Permetim recordar que la Comunitat de Madrid
em sembla que aprovava la setmana passada
i és la primera comunitat autònoma de l'estat espanyol
una liberalització total d'horaris comercials.
Recordem que ja governa el Partit Popular
i que des de fa temps ja s'ha impulsat
que s'obrin molts diumenges
en contra del que passa a Catalunya.
Doncs ara ja és liberalització total.
Què els sembla, això?
No, no, si tu potencies una economia d'aquest tipus,
doncs, lògicament,
l'has d'adacuar el mercat a això.
Clar, té les seves avantages i inconvenients
en aquest sentit que, clar,
molta gent, doncs, clar,
que el diumenge pot anar a comprar
i es farà tota la setmana el que faci,
és dir que ara el diumenge anar a comprar
i aprofitarà per anar als cinemes
i per anar, doncs, al restaurant
i té la botiga allà al supermercà
però, clar, són les multinacionals, evidentment,
i, per tant, serà canviar uns hàbits
lúdicos, festius, del cap de setmana
i serà, doncs, bé, una cosa diferent.
Una cosa diferent.
Però, clar, el diumenge l'aprofitaràs
no per quedar-te a casa
o amb els crios d'anar a passejar,
sinó que l'hauràs d'aprofitar
per anar a consumir tota una sèrie de coses
perquè, clar, no és només el...
Suposo jo que el liberalisme no n'hi ha només per dir
escolta, aquí posem una botiga
o posarem un supermercà.
No, no, és que al voltant d'ell,
com tinc les gavarres, no?
Al voltant d'ell
s'amunta tota una indústria
de comerços.
I suposo que, en definitiva,
es va per aquí, no?
Vull dir, poder que la gent vagi
tot el cap de setmana
estar-hi a passar tot el dia.
Home, ara ja està molt dissabte.
Però, al final, l'únic que guanya
és la multinacional.
El consumidor li donen,
li ensenyen un caramel
que diu, miri, vostè pot venir a comprar
quan sobra l'hora,
però, al final, el que paga és el consumidor
perquè el que treballa allí
és el consumidor.
De totes maneres, aquí s'ha demostrat
que molts diumenges
que han pogut obrir les botigues,
en fi, potser abans de Nadal
sí que el comportament
del client del consumidor
és massiu en què necessiten
de compres,
però en altres moments de l'any...
I tampoc, perquè està comprovat
que els diumenges...
Per això deia que...
La gent surt a passejar,
però no compra.
Francesc, com ho veus tu?
Sí, aquest és l'altre element
de la nova societat del consum
que genera que la gestió de compra
ordinària i habitual i necessària
es converteix en una acció lúdica.
És a dir, anem a passejar tot comprant.
Això no voldria fer cap referència
a una ciutat veïna,
però...
Sí, sí.
Però és així.
És a dir, que tu, a més a més
d'anar al cinema,
pots anar al hipermercat,
perquè allà tindràs una tarda agradable,
un solstici d'estiu permanent,
sobretot una buidada de butxaca
impressionada.
Tindràs el cinema,
tindràs la...
El restaurant...
La discoteca aviat,
vull dir, tindràs, clar,
vull dir,
es tracta de fer reclams,
es tracta de, clar,
que la gent quedi enganxada
i allò t'anar a comprar només el pa,
no, no,
vagis allà i t'hi passis forces hores.
Això ens porta a una altra manera
de concebre el temps d'oci,
el temps de lleure de la nostra societat
i del nostre país, eh?
Jo em penso que va per aquí,
perquè si no,
obrir per obrir les botigues
no és aquest el sentit del sentit,
és clar,
és captar,
és captar...
Famílies que van a passar a la tarda.
Però creieu que resistirem,
creuen que resistirem d'alguna manera
aquesta onada de la que parlen?
Que mantindrem una certa racionalització d'horaris?
I tu,
amb aquest tema de la racionalització d'horaris,
toques un punt,
jo crec que interessant,
perquè moltes vegades,
per un costat,
hi ha aquesta liberalització horària,
i per l'altra hi ha un tancament absolut d'horaris,
com per exemple el món bancari,
que no s'ajusta a la realitat social,
per entendre'ns, no?
I aleshores et trobes que hi ha...
Bé,
no s'ajusta a la realitat social,
o et fan passar per uns cèrcols d'ús,
diguem-ne,
queixers,
per entendre'ns,
automàtics,
amb el ben entès que moltes vegades
aquest ús no funciona,
perquè hi ha queixers que deixen de funcionar...
Aquests són els amos,
com que són els amos del circo,
aquests marquen el que volen,
i vas a buscar els diners quan volen.
I ells fan el seu horari
i a les tardes no obran mai, no?
Està obert,
els bancs estan 24 hores oberts,
des d'internet,
per fer totes les oposicions que vulguis,
pots anar als queixers automàtics,
planteus el que vulguis.
Això sí.
És la lliberació,
vull dir,
màxima que hi ha,
perquè, escolta,
però hi ha gestions
que no les pots fer per internet.
Aquest és el tema.
Però cada vegada són menys, eh?
Ja s'espavilen,
ja s'espavilen perquè els bancs desapareixin.
Però ja pràcticament no pots fer,
ara el que diu el Joan és...
Clar, evident que n'hi ha alguna cosa que has de fer, no?
Però cada vegada...
Portar els diners,
portar els diners,
perquè avui en dia...
No, no, no, no,
també els pots portar,
també els pots portar, clar.
Excepte quan trobes això,
que l'accés lúdic dels altres,
que fa que hagin destrossat el caixer,
t'impedeix que tu et puguis exercir
en la teva liberalització horària
de fer la feina.
La racionalització horària
ha de ser per tots, eh?
Perquè aquí estem treballant per les escoles,
per l'horari congenial,
l'horari laboral, la família,
i al final resulta que la Comunitat de Madrid
no ho sabia.
Aquesta liberalització,
això és una barbaritat,
però una barbaritat
que trenca tota la feina
que s'ha fet fins ara amb aquest tema.
Perquè a la Comunitat de Madrid
hi regna molta esperança
i llavors pensen que amb això
poden resoldre de tot.
Home, això ens podria portar tranquil·lament
a parlar d'un altre tema
dels últims dies al Congrés del Partit Popular.
Sí que si ja volem fer alguna referència,
doncs la podem fer.
De moment aquesta fruita no madura.
En fi, de totes maneres,
hi havia un tema relacionat amb el comerç
que em sembla interessant
estrictament en clau local,
perquè avui és una de les notícies,
potser l'hauran vist en els diaris,
nosaltres també l'hem destacat
als informatius de la ràdio.
L'Ajuntament de Tarragona
ha decidit iniciar els tràmits
per elaborar una nova ordenança
que reguli l'obertura de nous locutoris a la ciutat.
Hi ha un buit legal sobre aquesta qüestió
i de fet la nova normativa
que vol posar a punt l'Ajuntament de Tarragona
vol posar fre a la proliferació de locals
que compaginen la venda de productes alimentaris
amb els serveis telefònics d'ús públic
i que estan vinculats bàsicament
a col·lectius d'immigrants.
Com ho veuen?
Perquè tenen la sensació
que realment en els últims temps
s'han produït una proliferació,
primer, d'aquests tipus d'establiments,
que fan una mica de tot
i que a més a més s'estan concentrant
també en alguns punts determinats a la ciutat.
És a dir, d'alguna manera
la normativa també el que vol és prevenir
que pugui haver-hi en determinats carrers o vies
d'alguns punts a la ciutat de Tarragona
una acumulació d'establiments
de les mateixes característiques
o impulsats i dirigits
per persones d'un origen determinat.
I això ja està començant a passar
en algun punt del centre de Tarragona?
No ho conec.
Em sembla que el carrer Cervantes, no?
Carre Mallorca.
Carre Mallorca ja, per exemple,
hi ha molts establiments xinesos.
Sí, no és bo, eh?
No és bo crear aquests guetos, no?
Per races o per idiomes o per...
Són les petites ambaixades, no?
I tampoc és bo que aquests senyors
tinguin un horari comercial
que campi en les seves.
És que això ens portava també al tema de l'horari.
Jo crec que la normativa
és per aplicar-la a tothom.
Clar, però el que diu l'Ajuntament
hi ha un buit legal sobre aquesta qüestió,
anem a regular-ho.
Que l'agisli, ni si no, que l'apliquin.
A mi, per exemple, em preocupa
el que va sortir fa una setmana o 15 dies
amb el compliment de la normativa
dels establiments del casc antic, no?
Bueno, però si hi ha una normativa, apliqui-la, no?
El que no pot ser
és que hi hagi una normativa
i la gent se la passi per on vulgui.
Per això no cal ni fer la normativa
i deixem-ho fer
i no cal que sortim als diaris.
Jo crec que es ha d'aplicar una normativa,
per això tenen la competència,
regular-ho
i evitar que d'alguna manera
aquesta gent estigui en una selva
i campi com vulguin.
Jo penso que és regular-ho
perquè d'alguna manera
és legalitzar-ho i controlar-ho, no?
Vull dir, clar, vull dir,
a veure, el que no es pot fer avui
és amb un locatori
vendre-se uns quin tipus de menjar
o vendre o repartir segons què, etcètera, no?
També perquè llavors
el mateix comerç entra en competència
i entra en una competència deslleial
entre uns i altres
perquè venen productes
que no tenen permís per vendre
o no tenen les mesures higièniques
pels quals serà...
I un tema de sanitat.
O la finalitat per la qual demanen permís
i donen...
Però, clar, aquesta gent
si han posat el comerç allà
deuen tenir autorització per fer-ho
i en base a aquesta autorització
tenen obert
si no, han d'anar...
No fent normativa,
han d'anar allà i tancar
si no hi ha...
Ara, evidentment que cal una normativa.
On se concentren?
Això és més complicat
perquè, clar,
també vull dir en aquest sentit
que les fons lliurement
poden posar el comerç allà en vulguin
mentre reuneixin la normativa
que la digui
escolti, no,
aquí hi ha dues botigues
i no hi podem posar una tercera
perquè és del mateix.
Això passava una mica en les farmàcies, no?
Vull dir, que es queixava de llem
jo soc farmacèutic
i no puc posar una...
Passa, passa.
Passa, encara.
Per què no li puc posar jo aquí
una farmàcia?
Després, no, no, escolta,
és que aquí hi ha una normativa
que diu que tu no pots...
No sé fins a quin punt
la normativa també després
pot limitar això.
Perquè, clar,
els barris, evidentment,
que es van concentrant
en funció que la gent també,
doncs, el que té més a prop
munta el seu negoci, no?
Jo això ho veig...
Jo ho veig més, no,
de cara a dir
escolti, és que ho centren aquí.
Bé, doncs, es concentren aquí,
anem allà
i allà, doncs,
tindrem les botigues
més xineses en aquell carrer
o tindrem les tendes
o les botigues de carn.
Però això no ens pot portar
a crear uns certs guetos
de comunitats?
Jo penso que les botigues
no crec que ho creen,
jo crec més aviat
que ho creen les vivendes.
És on viu la gent
que es crea els guetos,
penso jo,
més que les botigues.
Perquè ara les botigues
si seguís el seu horari
de quan s'obri
i quan s'atanquen
i manté les normes
que regulen,
no aquestes,
sinó totes,
i les compleixen
i es fan complir,
no hi havia problema.
Francesc, com ho veus?
Sí,
és que es planteja
dues qüestions
que són diferents.
Una cosa són
les concentracions
de vivenda
i l'altra són
els overbookings comercials
d'això.
Però quan aquí ara
l'Antoni,
el nostre especialista en lleis
diu
no hi ha
una legislació
permanente.
La meva pregunta
de profar
en aquest aspecte
legislatiu,
sobretot
en aquest tema
comercial,
és
si l'ordenança
municipal
o el municipi
té competències
per donar autoritzacions
i permisos
per instal·lar
i obrir,
quan instal·len
i obren
i demanen el permís
se suposa que
quan presenten
la documentació
s'ha de saber
què han de fer allí,
què han de fer,
quines mesures
sanitàries
han de posar,
quines sortides
d'emergència
tenen,
quina activitat
han de fer,
és evident,
per tant,
si hi ha
una certa
regulació
d'això,
que hi és,
i per tant
hi ha un cert control
que també hi ha
perquè hi ha
inspeccions
que ho vigilen,
no entenc
que diguin,
per això et dic
que no ho sé
per què,
quan diuen
hi ha un buit legal
per controlar això,
on està el buit legal?
Que és probable
que hi sigui,
segur perquè
si una mica
pel que he vist
és perquè
els locutors
és una cosa nova
que no existia,
i clar,
llavors les ordenances,
però el locutori sol
és una cosa,
però és que és locutori
i,
però clar,
però molts
s'han aprofitat,
per locutori
no hi ha ordenança
perquè és una cosa
nova que ha sortit ara.
Jo desconec
l'ordenança,
la desconec,
però no sé,
però estic amb el francès
que realment
si aquest senyor
demana llicència
per una activitat
X de locutori
i aquest senyor
ven allí
com coles,
com coles
no les pot vendre,
evidentment,
i no cal crear
una normativa
per almenys
clausurar-li
l'activitat
de vendre
productes alimentaris
i que després
hi ha una normativa
sanitària
que obliga
que els aliments
els tinguis
que conservar
no sé com
aquí a la ciutat
de Tarragona
la concentració
d'aquests espais
comercials
que poden ser
carnisseries
locutoris
i fins i tot
mesquita
això es produeix
a Valls
per exemple
en una mateixa zona
i
aquesta circumstància
però resulta
que aquesta concentració
no va
afegida
a la concentració
de la zona
de vivenda
això és una zona
i l'altre
no és una altra
per tant
són conceptes
diferents
ara
concentració
de carrer
sí
concentració
de carrer
sí
depèn
de l'ètnia
diguem-ne
amb la qual
et pots trobar
I això és bo
Francesc
creus tu?
Home
crea
una sensació
en el ciutadà
estranya
quan passeja
pel lloc
Sí
No ho dic perquè
a veure
és una gran ciutat
res a veure amb Tarragona
però a Barcelona
ja ha passat molt clarament
amb una mena de Chinatown
que li diuen
que està al voltant
del carrer Trafalgar
i el passeig de Sant Joan
on hi ha centenes
de botigues de xinesos
no sé si hi podem
I arreus
hi ha barris sencers
i al carrer Princesa
a Barcelona
però te'n vas a un avió
i te'n vas
a tot arreu
i és a tot arreu
A mi personalment
jo no n'entenc de comerç
perquè és que a més a més
després es concentra
a la vivenda
i després es concentra
a l'escola
tot això és discriminatori
i hi ha molta gent
que o la rebutja
no se sent rebutjat
o no vol integrar-se
jo crec que el bo
és que estigui tot barrejat
i el mínim que poden
i compensar
aquelles comunitats d'escala
es van buidant
d'una determinada
sintonia social
i va passant
a predominar-ne una altra
llavors això
crea uns espais
saturats
Ho hem de deixar aquí
acabem amb aquest comentari
avui una tertúlia
de Regus de Dilluns
com dèiem
en aquest inici de setmana
tot i que sigui dimecres
amb Antoni Beves
Joan Andreu Torres
i Francesc Roig
gràcies a tots tres
i fins la propera
bon dia
i bon estiu