3 minuts, un quart de 12 del migdia.
Com cada dimarts al matí de Tarragona Ràdio,
reservem una estona per conèixer algun dels aspectes
del funcionament del dia a dia de l'administració de justícia
i de les lleis.
És un espai que fem en col·laboració
amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Saludem Víctor Roca, bon dia.
Molt bon dia.
Molt ben acompanyat.
Estupendament.
Avui, molt ben acompanyat.
Molt ben acompanyat, ara ho veurem.
Doncs ho veurem immediatament perquè ens acompanya
Rafael Fernández, bon dia.
Bon dia.
Advocat exdegar del Col·legi d'Advocats.
Antoni Huber, bon dia.
Bon dia.
Advocat exdegar del Col·legi d'Advocats
i ens acompanya Pepe Noguera,
vicedegar actual del Col·legi d'Advocats.
Pepe, bon dia.
Molt bon dia.
Benvingut i vostès diran.
A veure, amb tants advocats, què podem fer?
Doncs, home, parlar justament de l'administració de justícia.
Molts aspectes tractem en aquest espai,
però sempre de manera fragmentada
quan parlem, doncs, si parlem de violència, de gènere,
si parlem accidents de trànsit, alcolèmies.
Avui no és que en vulguem fer una visió molt general,
però sí, a partir de l'experiència endilatada i quotidiana
dels advocats que ens acompanyen,
intentar detectar on rau tota la problemàtica
quan d'una forma així planera
l'administració de justícia va molt malament.
Bé, però caldria saber per què
i, sobretot, caldria saber en què incideix en la feina vostra
i, en conseqüència, en la feina dels vostres representats,
clar, que és el més important, segurament, no?
Els que reclamen la justícia
que moltes vegades no se'ls ha de anar a temps
i en alguna que altra ocasió
potser tampoc en quant a la justícia material l'oportuna.
I no ho dic d'entrada com una crítica al sistema,
perquè tot és millorable,
i, òbviament, l'administració de justícia també.
I si fem cas de les estadístiques,
se sap que l'administració de justícia
és la ventafocs de les administracions
en quant a valoració de la ciutadania.
I per què? Perquè les experiències que tenen els ciutadans,
a l'hora de rebre resposta de l'administració de justícia,
si és bona, arriba tard.
I, a vegades, doncs, arriba tard i malament, no?
Per tant, ja dic, no ho dic com una crítica,
sinó com un motiu per què tots ens posem les piles per millorar-la,
començant pels poders públics,
que són els que han de dotar a l'administració
d'una bona infraestructura
i d'uns bons professionals.
Els advocats també,
i coadjuvem,
i que també hem de donar una resposta al client
que sigui adient en quant a les defenses que ens demanen.
És només un tema econòmic,
d'equipaments, infraestructura, de personal...
És un tema de mitjans, només?
O hi ha altres aspectes que fan
que arrosseguem un funcionament, diguem-ne,
que no és l'òptim?
Perquè a vegades,
sempre anem a parar el mateix,
només que no hi ha prou inversió,
no hi ha prou diners,
segur que és veritat,
perquè això es pot constatar,
però podem,
en un exercici d'autocrítica general,
pensar que hi ha altres aspectes
que també fan que no funcioni com caldria?
Jo, de moment, voldria dir una cosa.
El que comentava ara, Ton,
coincidim no només dintre del nostre gremi d'advocats,
sinó que hi ha hagut en aquest espai
secretaris judicials, per exemple,
membres de l'Administració de Justícia,
i coincidim amb les reivindicacions.
En certa manera,
òbviament, cada un s'ho mira d'un prisma,
d'una posició diferent,
però tots anem al mateix.
En ocasions,
s'he sentit altres membres
que treballen dintre de l'Administració de Justícia,
siguin jutges,
i bàsicament tots coincidim
amb que hi ha serioses mancances
i, francament, és la venda a focs
i, bé, buscar o parlar de solucions
i proposar solucions,
jo apelo aquí als companys
que són una miqueta més veterans que jo
i amb aquesta perspectiva que puguin tenir,
doncs, esclar, solucions n'hi ha moltes,
però que dongués una miqueta la seva opinió
de quines podrien ser,
quines podrien ser per contribuir una miqueta
a solventar el problema.
No sé què en penseu.
Jo penso que hi ha un desequilibri de poders,
perquè hi incloca entre els poders
el quart poder,
mitjans de comunicació,
que, en definitiva,
són un estímul positiu
pels polítics
que han de decidir dotar o no dotar
de mitjans econòmics
a l'Administració de Justícia
i treure-li aquest
de Sant Benito
de ser la venta a focs,
que realment és així,
perquè, clar,
té un doble efecte.
D'una banda,
és l'única possibilitat
que tenim ara
que realment els polítics
comencin a pensar
que l'Administració de Justícia
també és un interès viu dels ciutadans
i que els pot fer guanyar vots,
que, en definitiva,
és un dels objectius primordials
de tot polític.
Però, d'una altra banda,
també fa que, de tant en tant,
es promulguin lleis,
que l'únic que fan
és disturbar l'Administració de Justícia
en la seva fluïdessa
matar mosques a cañonazos,
que es diu en castellà.
I, realment, per què?
Perquè ha sortit un tema
que ha sigut pedra d'escàndol.
Doncs, vinga,
fem una llei per atacar això,
compliquem la vida dels tribunals
perquè facin això,
allò altre, no sé què,
i, en definitiva,
la funcionalitat
de per si
prou mimbada,
doncs,
encara queda més malmesa.
L'altre dia,
Antoni Vives,
en aquesta mateixa taula,
comentava que, a vegades,
les lleis es fan a cop
d'emocionalitat social
i que, a vegades,
això el que feia era una mica
justament el que tu ara comentaves
en Turpi,
el que era el dia a dia,
potser esmenant
una determinada llei
i ampliant-la,
però fer lleis,
és a dir que
sempre hi ha aquest desequilibri
entre el que realment
necessita la societat,
el que realment
dona el legislador
i tot això
en un escenari
que té mancances
des d'infraestructures
i aquí a Tarragona
ho sabem molt bé,
el tema de la vivenda judicial
està fatal,
està tota dispersa,
però, clar,
això que dius,
per això jo ho comentava,
si era només un tema
de diners,
perquè probablement
també sigui un tema
de plantejament
i si tots plegats
fem l'ús adient
de la justícia.
És un tema
de diners
per descomptat,
la falta de mitjans
és òbvia,
em sembla que això
no ho qüestiona
ni ho discuteix ningú.
En el propi àmbit
de l'administració
de justícia,
els propis agents,
jutges,
secretaris,
agents jurídics,
em refereixo,
atribueixen,
òbviament,
la seva incapacitat
de donar aquesta resposta,
per exemple,
de temps
per posar una qüestió
molt negativa
en l'administració
de justícia
a aquesta falta
de mitjans.
És una obvietat,
no podem dir
que els jutges
no fan la feina,
que no treballen
el temps que pertoca,
de tot hi ha,
com amb tots els col·lectius,
però no ho podem
de cap manera generalitzar.
Per tant,
és una falta
de mitjans
òbvia,
òbvia.
I de prioritzar
el legislador,
també prioritzar
quines són les necessitats,
el que comentàveu,
no?
De legislar
a cop d'emoció
el que ha passat,
el que és
una notícia mediàtica,
el que resulta
que hi ha una mancança
legislativa,
que probablement
hi pot ser,
però llavors sembla
que només
hi ha aquest problema,
només hi ha aquesta qüestió
i que només
s'ha de legislar per allò.
Obviant altres qüestions
que són més bàsiques
o són més necessàries.
Però fer una llei
és molt complexa.
Per tant,
una doble qüestió,
és a dir,
mitjans,
mitjans,
un bon sistema,
una bona legislació
en l'àmbit
del que ha de ser
l'administració
de justícia,
és a dir,
de l'organització
de la pròpia administració,
de l'organització
de la pròpia administració,
de com han de funcionar
els òrgans judicials,
que també és una qüestió
a tenir en compte,
i després,
òbviament,
un control
de la gestió,
que realment
també es controli,
la funció
dels jutges,
secretaris
i tots els agents
que intervenen
a l'administració
de justícia.
És així,
ja ho han fet
menció
tots els meus companys,
la base,
en definitiva,
és l'organització
que comença,
doncs,
no hi ha des del ministeri,
sinó els propis jutjats.
El problema ve
del funcionari de base
que arriba aquí
a Tarragona
desubicat
perquè és un noi
que ha tret
una noia
a unes oposicions
a València
o a Saragossa
o a Ciutat Real
i el destinen
aquí a Tarragona
i el que està
més pendent
no hi ha
de la seva fenya
sinó pendent
de veure
quan surten places
per tornar
el més a prop
de casa seva possible.
I aquesta provisionalitat,
no?
La provisionalitat,
l'enteniratge,
perquè hi ha
una borsa de treball
però no hi ha
uns cursos previs
en molts casos d'aquests.
Aquí,
no recordo
com es diu
a l'institut,
aquest que abans
era l'escola
de formació professional,
aquí hi havia
un intent
que es va fer
fa uns anys
i crec que ho recordareu
de fer com una espècie
de secretariat jurídic
per emplenar
aquesta borsa
de treball
que té
que arribar
als jutjats.
Al final
va desaparèixer
però
què trobes ara?
Que una noia
o un noi
que està posat
a la borsa
de treball
normal i corrent
que l'únic que ha fet
ha sigut
de queixer
amb un gran magatzem
o una cosa d'aquestes
passa
a treballar
dintre d'un jutjat
com a auxiliar
administratiu
Perquè no té
una formació prèvia
en aquesta matèria?
No té la formació
i el que ja té
la formació
s'ha de dedicar
a donar-li
la formació
a part de fer
la seva feina
que evidentment
té que descuidar
provisionalment
i què passa?
Que quan ja sap
com funciona
llavors marxa.
A mi em sobta molt
que una persona
que ha de fer
aquesta feina
que no tingui
una formació específica
independentment
del grau
i el nivell que sigui
però una formació específica.
Bé, doncs
és el que deia
el Rafa
matar
mosques
a cañonazos.
El problema
ha afegit
que no té
ningú al costat
que es pugui dedicar
a ensenyar-li
a fer aquesta feina
perquè abans
em deia una funcionària
tots han començat
i que no s'han començat
igual.
Dic sí
però tu tenies
sempre al costat
algú
amb temps
i coneixements
per posar-te al dia
del que és una providència
del que és una interlocutòria
del que és una sentència
del que s'ha de fer
i això tens raó
aquí arriba
ni a treballar
sense saber
ni de què estan treballant.
i una formació
prèvia
no res
un manual
amb quatre nocions.
Si no, hi ha temps.
Ja, ja, ja.
Digue'm innocent
però clar
jo pensava
que la cosa
funcionava d'una altra manera.
Tu deies que és difícil
fer lleis
i se'n fan
se'n fan cada dia
i surten al objectiu oficial.
I posar-hi dinerets
perquè es puguen desenvolupar, no?
Abans anaven acompanyades
d'una pressupostació
ara
això no es fa mai
com no es fa mai
tampoc les correccions
d'estil
de les normes
que es publiquen
però es publiquen
i es publiquen moltes vegades
de molt sofisticades
com ara
les que tenen
contingut tècnic
tant de
edificació
construcció
trasplantaments
reproducció assistida
però en canvi
comentava ahir
el meu company
de despatx
el Moisés
com és possible
que amb tants polítics
progressistes
que es preocupen
de tantes coses
encara el Codi Civil
hi hagi un article
que diu
que l'amo
serà creïdo
salvo prueba en contrari
sobre los ingressos
mensuales
de su criado
i això
encara està vigent
el nostre Codi Civil
és a dir
que davant d'un determinat cas
un advocat
podria
argumentar
amb aquest article
un bon advocat
un bon advocat
molt bon hauria de ser
un bon advocat
argumentaria
de la inconstitucionalitat
d'aquell article
per no ser aplicat
és a dir
té raó el Rafa
que valdria la pena
que determinats
articles
determinades lleis
normes
que encara estan
en vigor
per la seva clara
inconstitucionalitat
algunes tan notable
com la que
vam comentar
ja les traguessin
de l'ús
i de escena
és a dir
que les derogessin
però un bon advocat
i aquí entraríem
una mica
en la funció
que fem els advocats
en l'àmbit
de l'administració
de justícia
cotjuvani
i reclamant justícia
pels nostres clients
és de
fer-li veure
el jutge
precisament
ja perquè ho sàpiga
ja perquè no ho sap
o ja perquè
no hi cau
o ja perquè ho sap
però no està de més
que l'advocat
també li digui
que aquella norma
és anticonstitucional
que per tant
hi ha un tràmit
en el que es pot
alegar
aquesta
inconstitucionalitat
perquè no s'apliui
aquí hi ha la diferència
també una mica
entre
el bon advocat
o l'advocat
que fa tràmit
i es va traient
assuntos del davant
o de la funció
de l'advocat
front a l'administració
de justícia
per donar
un bon servei
al seu client
que és
que es faci
realment
justícia
no perquè
les normes
no siguin
les apropiades
sinó perquè
també sap
adaptar-les
o fer veure
que no són aplicables
a partir
de la conversa
d'una frase habitual
i tòpica
la justícia
va molt malament
una altra frase habitual
és
aquesta societat
està molt judicialitzada
hi ha una cosa
que no entenc
hi ha moments
que sens dubte
no tens més remei
que acudir als tribunals
però vosaltres sabeu
millor que ningú
que a vegades
per banalitats
també se'n va
als tribunals
jo el que no entenc
si va tan malament
com la gent
va als tribunals
de justícia
amb tanta alegria
sabent-hi
que tindrà unes costes
que s'estarà 10 anys
i que al final
li sortirà
més car
l'embolcall
que el regal
de tota manera
ha nomenat la paraula
banalitat
i objectivament
amb molt de respecte
banalitat
si a mi la senyora
de dalt
em taca la roba
de llegiu
jo no sé
si em sortirà
més barat
comprar-me
uns altres pantalons
que iniciar
un procés judicial
objectivament
pot semblar
una banalitat
encara que
he posat un exemple
molt d'anar per casa
però no seria
la primera vegada
que se'n va
a un tribunal
per això
potser millor
anar al jutjat
que anar-se a comprar
una escopeta
segurament
sí però és com urgències
quantes vegades
hem parlat aquí
amb l'espai
de Santa Tegla
a dir
oh les urgències
s'han d'utilitzar
quan un té una urgència
però clar
que és una urgència
és absolutament subjectiu
però en el cas
de la justícia
home
llavors què diria
senyora o senyor
com a advocat
no hi vagi
un dels trets
que defineixen
la professió d'advocat
és la independència
i aquesta independència
a més de ser
davant dels poders públics
i dels poders econòmics
té que mantenir-se
també davant del client
i un advocat conscient
té que agafar el client
confessar-lo
i dir-li
escolti
el meu consell
no s'hi fiqui
per aquest camí
però li has de dir
de tal manera
que al final
si no
ho accepta
d'una altra manera
que t'ho firmi
que li has donat
aquest consell
vostè no vagi a litigar
per aquesta qüestió
si després ho vol fer
doncs mira
no deixa de ser
una relació professional
tu li has advertit
has complert
amb la teva obligació
tens l'acreditació
que li has fet saber
en què s'estava ficant
i quina problemàtica
podia afrontar
i si després de tot això
encara s'hi vol posar
sota el principi aquell
de no és por el huevo
és por el fuero
doncs mira endavant
però clar
els advocats
fem moltíssima feina
moltíssima feina
de dissuadir
la gent que vol litigar
d'una manera aventurada
a cop d'emoció
o senzillament
perquè
està emprenyat
i vol treure's
aquesta espina
de sobre
això és feina nostra
i creu-me que
però creieu que hi ha molts casos
que no caldria
és a dir
que treuríem un percentatge important
descongestionarien
força a l'administració
de justícia
si poguéssim treure
segons quins aspectes
quins casos
tens raó
això es lligaria
amb el comentari
que hem fet abans
i amb el que coincidíem
tots
que tot té
i tu també
ho apuntaves
el que no és tot
només
l'organització
dels jutjats
i tribunals
dels mitjans
de les infraestructures
tot ha d'anar
acompanyat
d'un sistema legislatiu
que també sàpiga discriminar
i fins i tot
aliviar
de feina
o de càrrega de feina
els jutjats
que estan per altres coses
més importants
i amb això també
donaríem una solució
més ràpida
a les qüestions
més importants
el que fora
per exemple
una bona solució
jo penso
i crec que és un tema
instaurat
en altres
països
el d'una justícia
diguem
de tribunals
de pau
de jutges de pau
en què realment
tenen
jurisdicció
sobre aquestes
qüestions menors
el que tu em deies
conflictes
entre veïns
de qüestions d'aquestes
que actualment
estan penalitzats
que per tant
pertanyen
a la jurisdicció penal
dels tribunals
ordinaris
i que òbviament
poden arribar
a col·lapsar
aquests
òrgans judicials
per qüestions
més importants
doncs per què
no es planteja
la legislatura
o despenalitzant
determinades qüestions
per exemple
totes les de trànsit
això ja pràcticament
està així
abans no
abans
qualsevol
cop d'any
aparcant el cotxe
era un judici penal
amb tot el que comporta
això
afortunadament
això s'ha superat
però jo penso
que encara hi ha
moltes qüestions
que estan penalitzades
i que es podrien
despenalitzar
o fins i tot
treure del que és
l'àmbit de l'administració
de justícia
i passar-ho
per exemple
a tribunals administratius
que fessin
una primera
una primera valoració
del tema
un primer
arbitrals
fins i tot
i amb això
descongestionaríem
vull dir amb tot això
per no allargar-me
el que tenies raó
quan tu ho plantejaves
em sembla que
iolanda
tu ho has plantejat
i n'altres
i coincidíem
que no són només
qüestions
d'infraestructura
i de mitjans
i de diners
sinó
d'organització
d'estructura
jo ho he apuntat
és a dir
es tracta també
de legislar
com ha de funcionar
el sistema
de la justícia
en general
aquesta podria ser
una idea
la cultura aquesta
de la mediació
que no la tenim
encara
molt assolida
en aquest país
qüestions menors
tant a l'àmbit penal
com civil
que podien despenalitzar-se
i passar a ser
infraccions administratives
totes elles
o fins i tot
a l'àmbit civil
qüestions
que no anessin
els jutjats ordinaris
sinó que hi hagi
o jutjats
creats a toc
per aquestes qüestions
de caràcter menor
és una idea
doncs aquests jutjats
hauries de dotar-ho
de personal
és com aquest peix
que es mossega la cua
com que és un tema
tan estructural
però els jutjats
de pau
certament deia el ton
jo francament
sí que tenen certes funcions
entre elles
les de fer judicis de faltes
perquè en fan
però francament
em dóna la impressió
un jutge de pau
té formació
és el que anava a dir
no conec en profunditat
el tema
un dia podríem portar aquí
un jutge de pau
i que ho expressés
però francament
encara que siguin qüestions
que no precisen
d'unes valoracions jurídiques
profundes
perquè si hi ha una baralla
entre veïns
no has de fer
una anàlisi
a la sentència exhaustiu
de l'aplicació
de tal o tal
l'arquíric
sinó valorar
una situació determinada
però francament
potser precisarien
d'una formació
més acurada
i d'una xarxa
de justícia
més propera
de més proximitat
no parlem ara
no parlen els polítics
sempre de proximitat
proximitat
doncs a nivell
d'administració
de justícia
implantar una xarxa
amb aquesta qüestió
el que passa
és que és el que deia
abans ton
i reproduient els companys
fa falta
dedicació
diners
cabezas pensantes
que diguin
escolta això ho fem
i una dotació
pressupostària
que contribueixi
amb aquest tipus
de xarxa
espanta molt allò
el portaria als tribunals
i estan tractant
un tema
que dius
home
els tribunals
diríem que està
per coses
com a molt més transcendents
que no segons què
no?
perquè el dolent
moltes vegades
quan diu
te portaré als tribunals
s'afroda les mans
i diu
molt bé
ara ja tinc un peixet
d'uns quants mesos
o d'uns quants anys
abans no tingui
que pagar aquest deute
posem per cas
és per dilatar
determinades situacions
de totes maneres
estem acabant
el mes de desembre
l'any que ve
com aquest últim
període de l'any
amb tota la qüestió
de la crisi econòmica
tots els problemes
que estan creant
també
estan col·lapsant
determinats aspectes
dels tribunals de justícia
lògicament
si plantegéssim
i no caurem
en el parany
que fem la carta
als reis
no
però a veure
el projecte
de Ciutat Judicial
de Tarragona
ja sabem que no
estarà per passat demà
però així
coses puntuals
mesures que creieu
que d'una manera
immediata
o a mig
o a llarg termini
solucionarien en part
el que és
la problemàtica
que hi ha a Tarragona
i que és una problemàtica
molt específica
respecte a altres ciutats
també
o altres partides judicials
no?
M'agrada a Déu
sí
el que
el que
vinga
doncs
trec una llàntia
frutem
surt un geni
i ho demaneu
així ho fem més planer
si us sembla
a veure
històries de gent
sempre dic
a mi
si m'oferissin
tres desitjos
amb un tindria prou
dóna'm una vareta màgica
que jo pugui desitjar
exacte
i a partir d'aquí
ja tiro milles
et diré
administració de justícia
primer
diners
evidentment
amb els diners
ja farem
el que calgui fer
en cada moment
a cada lloc
aquesta és la primera
i les prioritats
per aquests diners
personal?
personal
evidentment
personal
informació
informàtica
curada
interconectada
etcètera
voleu tenir un sistema informàtic
com el de l'agència tributària?
no
diguem-ne
pensa que
tu dius
voleu
tenir-ne altres
no
no dic administració
hauria de tenir
un sistema
com el de l'agència tributària
esclar
esclar
és una bona eina
la informàtica
economitza molt
i solvente
millora
millora
economitza
i solvente
problemàtiques
avui en dia
quasi insolubles
sense la informàtica
no?
per descomptat
mira
com a solució immediata
en aquest moment
només
pot ser
una cosa
que es vagi a comprar
amb diners
per tant
els diners
que els polítics
facin una revisió
dels pressupostos
i
comparin
per exemple
el que dediquen
el que dediquen
al Ministeri de Defensa
per posar un exemple
amb el que és
l'administració de Justícia
i veureu
que la diferència
és de tal entitat
que fa Faredà
i que no es comprèn
com
avui en dia
per una qüestió
que és la defensa
que ens ve donada
d'una forma globalitzada
perquè avui en dia
el que no hem de pensar
és en comprar espases
i en comprar
fusells de sal
perquè
les guerres
en el seu cas
són d'un altre estil
i aquí
en principi
no sembla massa probable
que en un futur
immediat
se'ns produeixi
un conflicte bèl·lic
i si es produís
com està globalitzat
ja ens vindria
la OTA
a ajudar
i de més
de destinar
una part
d'aquests dinerets
que només seria
per exemple
fer un vaixell menys
o comprar
un F18 menys
que val
tants diners
que si els posem
en comparació
amb el que és
el pressupost
de la Ministeri de Justícia
potser amb un parell
de parells d'aquests
ja el cobriríem
el pressupost
perquè
el valor és de tal entitat
que
ja dic
fa fredar
bueno
doncs això
proposar-los
que en els pressupostos
comprin un avió
en menys
que cada any
i ho passin
a Justícia
i segur
que millorem
amb molt
el que és
el sistema
les infraestructures
el sistema
la formació
del personal
etcètera
a vegades
jo em pregunto
no només
en el cas
de l'administració
de Justícia
sinó parlem
per exemple
de tot el que són
els col·lectius
que configuren
l'àmbit de l'educació
de la sanitat
quan s'han de fer
inversions
quan s'han de fer
santa innocència
no
no ho dic
amb cap ironia
realment
aquells que
distribueixen
els diners
i prenen
les decisions
a través
ja sigui
de col·legis
professionals
com ara el vostre
coneixen realment
les necessitats
del sector
a vegades
per exemple
els mestres
es queixen
que no coneixen
la realitat
de les aules
els metges
que no coneixen
realment
aquells que han de donar
els diners
i han de legislar
i han de fer
tot això
coneixen
hi ha maneres
o vies
que jutges
advocats
procuradors
secretaris judicials
pugueu
diguem-ne
explicar realment
quina és
i quines són
les necessitats
reals
perquè aquella inversió
es faci
de manera encertada
els col·legis
professionals
perdona
Pepe
només un exemple
allò que diuen
no no
una escola
de no segon
necessitava
un no sé què
i li han enviat
un microones
entens
ho deia una mica
en aquest sentit
això ho veus
perquè t'ho comenten
a vegades
els jutjats
secretaris
o jutges
he demanat
ordinadors
i m'han portat
dues taules
i una cadira
no
però els col·legis
professionals
nosaltres
sí que
arribem
amb aquestes persones
o mirem d'arribar
dient-li
per exemple
a Tarragona
què ens falta?
el segon
jutjat
de família
que està demanat
de fa anys
que està promès
de fa anys
que es mirarà
que tal
però bueno
no passes d'aquí
el tercer jutjat
de lo social
etcètera
vas demanant coses
coses concretes
concretes
per anar tapant forats
perquè en definitiva
un segon jutjat
de lo matrimonial
taparien forats
perquè el que hi ha
l'únic que hi ha
va desbordadíssim
el de família
mercantil
per exemple
que si ara
fas un segon
de mercantil
si després
baixa el nivell
de conflictivitat
el pots transformar
a que tremeti
altres qüestions
perquè el jutge
ja està format
per això
demanem dinamisme
també a l'administració
de justícia
que no sigui tan monolítica
què va passar
anys enrere
que van treure
el jutjat
de lo penal
número 4
i després
ara fa dos anys
el van tindre
que tornar a recrear
perquè era necessari
i ja ho era
quan el van treure
i llavors
tu fas les gestions
mires però
poderoso caballero
es don dinero
que és la conclusió
que podem arribar
no hi ha calés
que fem
tallem per aquí
en comptes de donar
retalles
anem sempre
dos passos
enrere
és a dir
legislar
tornem una vegada
un altre cop
el mateix
legislar
és bàsic
tan sols sigui
per organitzar
el propi funcionament
de l'administració
com molt bé
apuntava ara
el PP
és a dir
la planta judicial
que és en definitiva
l'organització
l'estructura
que en cada lloc
hi té que haver
jutjats
tribunals
etcètera
etcètera
ve donada per llei
els legisladors
que legislin bé
i que vegin
que aquí a Tarragona
per exemple
ara caldria
un jurat de família
un altre jurat de família
un jurat d'alum mercantil
perquè si no
segueix passant el mateix
el que és tòpic
però cert
sempre justícia
si arriba
arriba tard
Rafael
volies afegir
alguna cosa més
valoren les conseqüències
de determinades decisions
legislatives
com ara
ve al cap
els judicis ràpids
que l'oportunitat
dels quals
tots comprenem
i efectivament
moltes vegades
veiem que no és el mateix
que demà passat
ja
t'estiguin
posant la sentència
que no
que aquests altres casos
que encara arrosseguem
que el fet
va passar fa 10 anys
els testimonis
s'han mort
ni els propis
culpables
se'ns recorden
que va passar
es fan uns judicis
de pac sucat amb oli
perquè clar
amb 10 anys
que pots esperar
moltes vegades
això ha prescrit
però moltes vegades
no
s'ha mantingut
la vigència
de les seccions
i com pots arribar
a una organització
judicial
que ja està saturada
i pràcticament
duplicar-li la feina
sense cap mitjà
adicional
i de cop i volta
dir
doncs ara venga
tot s'ha de fer
judicis ràpids
cada dia
les sentències
l'endemà
les guàrdies
cada setmana
tot això
no s'ha tingut en compte
i això només és un detall
una incidència
però són coses
que no es pensen
des de dalt
i per què?
perquè moltes vegades
se fa la llei
no es fa el pressupost
i no es calculen
les conseqüències
que tot això pot tenir
però és evident
que els judicis ràpids
que són tan bons
dins les seves limitacions
en quant a
el que és justícia material
doncs han suposat
una dificultat greu
per tota la resta
d'assuntos
que no van
per judicis ràpids
i que se'n van
endarrerir
i per molt bo
que sigui l'advocat
escolta
tens poc
tens de preparar el cas
també
i això repercuteix
en el client
una de les disfuncions
més aparents
perquè ens entenguin
els que ens escolten
de l'administració
de justícia
és el que comentava el Rafa
la prescripció
de determinades qüestions
en seu judicial
és a dir
d'assuntos que estan
en tràmit
d'algú que ha reclamat justícia
ja fora d'ofici
el propi fiscal
d'ofici
o la part que ha reclamat justícia
front a un fet
això es produeix
generalment
o majoritàriament
en l'àmbit penal
que per la paralització
del procediment
i el transcurs del temps
en l'àmbit
ja en seu
de l'administració
de justícia
prescriu
que això és just
per al responsable
per al qui és imputat
perquè hi té a veure
aquesta garantia
que al transcurs del temps
pugui produir la prescripció
però és una franca injustícia
per aquell que reclama
el seu dret
front al fet
comès
que li ha comportat
el perjudici
no?
això és inadmissible
que segueixi passant
això és una
de les més clares
disfuncions
que tenim
en l'administració
de justícia avui
jo com que crec
que encara l'any vinent
això no se solucionarà
podem quedar un altre dia
i continuar amb aquest tema
de moment em penso
que s'haurem de conformar
amb la vareta màgica
de Rafael
perquè no sé
jo si hi haurà
molt de moviment
però escolta
el Nadal no és per això
per tenir una mica de fantasia
queríem-nos-ho
moltíssimes gràcies
per venir avui
a la ràdio
Rafael Fernández
Antoni Uber
Pere Pepe
Pepe Noguera
Víctor Roca
moltíssimes gràcies
i bones festes
Gràcies