Tots inventarem més motius per poder gaudir de la vida.
Comença, doncs, l'Aventura de la Vida, la sintonia de la Ràdio de la Ciutat.
És aquest espai que vostès ja coneixen fa unes quantes temporades
que la tasca que es realitza als centres de primària de la ciutat de Tarragona
arriben els divendres a la ràdio, com una mostra del que es treballa quotidianament.
Recordem que l'Aventura de la Vida, ja sé que ho diem cada setmana,
però és que ens agrada recordar-ho,
L'Aventura de la Vida no és un programa de ràdio.
L'Aventura de la Vida és una aposta que fan els educadors, les educadores, els mestres,
per educar, i aquí sí que val la redundància, els nois i noies en hàbits saludables,
en valors solidaris, a bastants diferents temes.
És un espai que els arriba amb la col·laboració de les àrees d'educació i salut
de l'Ajuntament de Tarragona i sota l'eixut plug de la Fundació Catalana de l'Esplai
i, com sempre, amb la feina de cada dia de les escoles de primària de Tarragona.
Avui ens acompanyen nois i noies del Col·legi La Salle de Tarragona.
Concretament són alumnes de cinquè curs de primària, del segon cicle, són de cinquè A.
I jo els saludaré primer que tot perquè no es pensin que m'ho estic inventant.
Hola, bon dia a tots i totes.
Avui ens acompanyen el Jordi, Joel, Ariadna, Paula, Irene, Sara, Juanmi, Gabriel, Judit, Laura C.,
una altra Laura i la Núria.
I la veritat és que ja saben que és impossible que vinguin tots els alumnes aquí a l'estudi,
que no té una capacitat per poder acollir-los a tots.
Però bé, des de l'escola ja es busquen sistemes perquè hi hagi una selecció que sigui equilibrada.
En aquest sentit, a la Salle ja saben que creen els seus propis materials,
parteixen d'un conte, d'un relat que fa un dels alumnes.
I aleshores ja fa uns quants dies que van venir altres companys de la classe,
van estar aquí a la ràdio, van enregistrar el conte i avui ven l'altra part de la classe.
El conte, en aquest cas, és un conte que es titula El Marc i el seu gos.
I venen a parlar-nos de la higiene en general, no la higiene personal,
la higiene en el sentit més ampli de la paraula.
Ells han treballat molt aquest tema a través d'un conte
que ha estat seleccionat dins d'un concurs que es va convocar a la mateixa classe.
El conte triat ha estat el de la Núria Traveset.
Núria, hola.
Tu escrius contes habitualment? T'agrada escriure?
Sí, m'agrada molt. Faig moltes històries i m'ho passo molt bé fent-ho.
Per tant, si t'agrada escriure, t'agrada llegir també?
Sí, molt.
Què llegeixes?
Bé, no m'agraden gaire els llibres de por, però els d'aventura i de...
Sí.
Hi ha alguns personatges o alguna col·lecció que t'agradi en particular?
Bé, hi ha dos llibres, un en català i un en castellà.
El de català, que m'agraden més, és el Zodan Pitus.
Un clàssic?
Sí.
I després un altre, el de castellà, que es diu El viaje de WP.
I de què va aquest?
És d'un extraterrestre que viu en un asteroide que es diu Jijo, bueno, és inventat, crec, i que el seu lloc preferit és la Terra.
I llavors, doncs, viatja a la Terra i coneix molta gent i s'ho passa molt bé i està molt bé.
I de què escrius quan escrius? Perquè, clar, aquest l'havies d'escriure una mica com la resta de companys en funció del tema que tractàvem.
Però quan tu escrius perquè t'agrada, perquè vols, de què t'agrada escriure?
Depèn, és que...
De tot.
Sí.
D'aventures, de coses que sents i que penses.
Molt bé. Està molt bé això d'escriure.
Us sembla que escoltem el conte i després parlem tots?
Sí?
Sí.
Doncs vinga, a veure què els passa al Marc i al seu gos.
Em dic Marc, sóc un nen especial, perquè diuen que faig coses molt estranyes.
No m'agrada dutxar-me, trobo que és una pèrdua de temps.
M'encanta anar a la platja, però no m'agrada posar-me crema solar. Et quedes tot blanc.
Tinc un gos que sí o duc. No sé per què ningú s'hi vol acostar. És molt bon gos.
Marc, vés-te a dutxar i neteja el duc.
No, mare, no vull. Estic mirant la televisió.
La mare s'enfada fins que...
Un dia el Marc li va passar una de gràcia al col·legi.
Fa molta pudor en aquesta classe.
Hi ha algú que no es dutxa cada dia? Qui és?
Ningú no va aixecar el braç.
Torno a repetir. Qui és?
Com que no soc la persona, esteu tots castigats.
A l'hora d'anar-se'n cap a casa...
Ets un mal educat.
Per culpa teva estem tots castigats.
Hauries d'haver aixecat el braç i dir que ets tu qui no es dutxa.
A l'autocar, en Miquel, el millor amic del Marc, li va dir...
Avui no m'assec amb tu.
No m'ha agradat que no aixequessis el braç i cada dia fas més pudor.
Estic enfadat.
En Miquel, aleshores, es va ser al costat de la Maria i va explicar a tots els nens de l'autocar el que havia passat a classe.
Quan de sobte l'Anna diu...
Ets un brut, ets un pellús i tens cara de lluix.
Tothom es va posar rura pel rodollí que acabava de fer.
A la Maria li va fer pena que somriuessin d'ell i...
No et preocupis, jo t'ajudaré.
T'apuntaré en un full de tot el que has de fer per fer bona olor i tenir una bona higiene.
Ah, i també et posaré com has de cuidar el teu gos d'hoc.
Així la gent s'hi voldrà acostar.
En Marc estava satisfet que tingués una amiga que es preocupés per ell.
Va baixar la seva parada corrents per fer tot el que posava el paper.
Quan el pare va veure que en Marc se n'anava a dutxar...
És increïble, se'n va a dutxar sense que li diguem.
Després n'adreçarà el duc i me n'anirà a complir crema solar perquè demà, quan anem a la platja, no em cremi.
Tot això ho diuen aquest paper. Em sento molt millor.
El pare no s'ho creia. Per a ell això era molt estrany.
Ara em sento genial. Faig bona olor i el duc també es troba molt millor.
Fins i tot l'àvia, que gairebé era sorda, i va sentir com ho deia.
Va somriure i es va posar a picar de mans.
L'àvia era sorda i no devia tenir olfacte, o s'estimava molt el net, no? M'imagino.
Perquè Déu-n'hi-do. Per què penseu que no es volia dutxar? Per mandra o per què?
Digues, Sara.
Per mandra, perquè n'hi ha vegades que quan estàs tombat al sofà, veient la tele, t'ha d'anar molta mandra.
Quantes vegades us diuen a casa, per exemple, Sara o Paula o qui sigui, a la dutxa,
i uh, uh, uh, uh, xiulo, a la dutxa, vinga va, que he dit a la dutxa. Ariadna?
Dues vegades.
Dugues? Home, no està malament. Jo conec d'un proper amic que li he de dir més.
Paula?
A mi, una o dues.
Una o dues, també. Tu, Irene?
A mi depèn del dia, perquè hi ha vegades que no tinc ganes, però hi ha altres que sí, per passar el rato.
A tu, Jordi?
Home, jo quan vull fer alguna cosa hi vaig ràpid, però quan dies que no tinc res a fer,
pfff, ho poden dir tres vegades.
Tres vegades, i a la quarta hi vas, al final, no?
I tu, Joel?
Jo quan tinc piscina i arribo a casa, fas l'excusa de que a piscina m'he dutxat.
Clar, dius Jordi, hòstic, escolta, i allò té cloro i allò desinfecta tot, ho mata tot, no? Sara?
A mi m'ho diuen moltes vegades, perquè, clar, com sempre estic tombant al sofà o fent els deures,
però després sempre me'l vaig a dutxar, sempre.
Santa paciència, el pare i la mare, eh?
Juan, mira, tu quantes vegades t'han de dir que et dutxis?
Dos o tres.
Dos o tres, també. La mitjana està en dos i tres, eh? Pel que veig, Gabriel?
Home, a mi també, dos o tres.
Dos o tres. Tu, Judit?
Unes quatre vegades.
Tu quatre. Ei, tenim la noia del record. A la Judit quatre vegades li han de dir.
A tu, Laura?
Tres o quatre.
També tres o quatre. Mira, com la Judit i tu?
Doncs a mi dos o tres, però quan m'ho diuen a la tercera i tardo molt, m'ho tornen a dir,
llavors encara tardo més perquè m'atabalen.
I tu, Núria?
Jo és que m'agrada molt dutxar-me.
T'agrada la dutxa?
I jo sempre... No m'ho diuen, ho demano.
Ho demanes, vull dutxar-me i més ara l'histió amb la calor.
Sí, l'histió, sí.
Però, a veure, jo ara us ho pregunto perquè, no sé, la memòria a vegades falla.
Això us passa més ara? Quan éreu més petits? O que no us feia tanta mandra?
A veure, qui us recorda això, Jordi? O tu tota la vida?
A mi no, perquè jo, bueno, jo estava allà fent coses quan era petit i, bueno, a la dutxa.
I jo, ah, bueno, em vaig a dutxar.
Veus quina diferència.
Noies, Paula?
Doncs jo, quan era petita, em passava una cosa que era, primer, com que estava jugant, no volia anar a la banyera.
I després, quan estava dins, no volia sortir.
No volia sortir. I tu, Irene?
Jo, als dos o tres anys, com que, bueno, com que quan ets més petit, t'adutxen els pares,
doncs llavors no te fa tanta mandra.
Clar, és allò que es diu en castellà, no vull que me lleven.
Doncs, escolta, no he de prendre cap decisió, no? Sara?
Doncs a mi, quan era petita, com dutxaven ells, però quan anava fent més gran,
com que me tenia de dutxar jo, fèiem una cosa.
Jo m'adutxava tot el cos i ma mare m'arrantava el cas.
Clar, doncs és un nom clàssic. Gabriel?
Jo, és que a la banyera també, per anar a la banyera no tenia ningun problema,
però el problema era per sortir, que no volia, no volia, i tenien que insistir molt.
I tu, Judit?
Jo, quan era petita, m'agradava molt dutxar-me.
I ara ja no?
No.
Clar, és que l'edat també ho té, això, eh?
Després us tornarà a agradar a dutxar-vos, eh?
Segur que qui ens escolta que té fills així que van canviant d'edat.
Laura, tu igual, i tu l'altra Laura, eh?
Tenim dues laures, avui.
Doncs, a mi abans m'agradava perquè tenia com uns negrets a la banyera
i m'encantava jugar.
I també perquè quasi sempre bucava el sabó i feia bombolles.
Oh, clar, allò era un joc, no?
I tu, Núria?
Bé, a tu, Núria, ja sabem que sempre t'ha agradat molt,
que ets una noia molt polida.
Bueno, sí.
Això és fantàstic.
A veure, també és diferent dutxar-se a banyar-se.
Perquè, clar, si el pare o la mare us diuen, en lloc de
va a la dutxa, us diuen
va, que tinc plena la banyera, tota plena d'espuma.
Quantes vegades ho hem de dir?
Ni una, eh? Ràpidament.
És per mandra, no?
Que ens costa a vegades...
Bueno, que us costa, eh?
Que no, que jo soc molt polida també, com la Núria.
És per mandra que us costa dutxar-vos.
Però mai us heu trobat amb la situació del Marc?
No.
No.
Perquè, clar, si tu estàs en un lloc...
Jo m'imagino que tu et deus adonar si fas pudor, no?
Sí.
Segur que sí.
I això pot crear rebuig entre els companys, no?
Sí.
Sense dir noms, alguna vegada us heu trobat amb algú, no dic al col·le, a qualsevol lloc,
alguna persona al costat, que diguem-ho finament, que no fes bona olor, eh, Núria?
Bueno, és que jo a vegades, a la mínima que sento pudor, dissimulo, o sigui, no dic,
au, ves tanca, que fas pudor, no?
Però te n'adones.
Jo estic així, una mica, però és que és molt desagradable.
Laura?
Jo, sobretot, quan vaig amb vos, amb els meus pares, això, i jo el que intento fer és tapar-me el nas,
sense que se'm noti.
És que, a més, l'alçada que teniu vosaltres és terrible, per anar amb vos, eh?
No? Per l'alçada, és molt desagradable.
Judit?
Jo dissimulo, una mica.
Dissimulo, sou educadets, clar que sí.
Gabriel?
Jo també dissimulo, però és que...
Fa molta mania i molta angúnia, no?
Sí.
Juanmi, tu vols dir alguna cosa, ara també? Digues, acostate'l al micro.
Jo també dissimulo, perquè una vegada estava en un joc, en el Port Aventura,
i estava passejant per anar a una atracció, i vaig veure un home que estava vestit molt malament,
i jo ho dissimulava.
Clar, és que si no, què has de fer, Sara?
Que n'hi ha moltes vegades que el professor a la classe diu que olora molt malament,
però, clar, no sé, la gent comença a dir que no, que no, que allí no fa pudor,
i clar, el professor obre les finestres, obre la porta, obre tot, perquè no olori malament.
Irene?
Que a mi no m'agrada ser mal educada,
i quan vaig a autobusos públics o alguna cosa,
doncs intento anar-me a algun altre lloc on estigui sola.
Clar, t'apartes perquè no et molesti. Paula?
Doncs jo, quan fa pudor o així, intento dissimular i pensar-hi el menys possible,
perquè a vegades, si no hi penses així, ja se t'olvida que fa pudor.
Clar. I tu, Joel?
Jo crec que el professor té raó. A vegades a la classe es fot una pudor.
I tu, Jordi?
Jo me'n recordo que una vegada estàvem a punt d'entrar al menjador
i hi havia un nen que feia una pudor que, bueno, així intentes dissimular,
però al final no es podia aguantar.
Clar, aquí hi ha moltes coses.
D'una banda, a veure, que ens hem de dutxar cada dia, això està claríssim.
Però després hi ha una altra cosa que segur que us ho expliquen a casa,
i és que a mesura que ens fem grans, el cos canvia,
hi ha un moviment hormonal que, a més, provoca que la nostra olor...
corporal, durant una època determinada, doncs sigui més forta.
Això segur que, a vegades, quan el professor diu
aquesta classe, tots els professors que jo conec,
ja els hi passa quan comenceu a tenir una certa edat, no?
Que hi ha un moviment hormonal que fa que el cos
doncs desprengui una olor molt forta.
Per això hem de tenir més cura amb la higiene a determinades edats, segurament.
Digues, Sara.
Que això passa fent esport, que, clar, si tens que fer moltes hores fent esport,
doncs, clar, sues molt.
i després, les teves companyes o els companys no vol anar al teu costat
perquè olores molt a mi.
Clar, digues, Núria.
Que això que has dit tu, que cada vegada fem més pudor, és que...
No és que hi ha un canvi, eh, no és que...
I després torna la cosa a arreglar-se, però, bueno, és el canvi que fa el vostre cos.
És veritat, perquè és que quan entrem a classe, després d'anar al pati,
doncs és que fa una...
Oh, i si entreu a la classe de primer i segon d'ESO, ja ni us dic, eh.
Ja, i després el nostre profetor ens diu,
bueno, és que aquí fa molta pudor, a veure,
i llavors ens diu, us heu de dutxar cada dia, us heu de posar desodorant,
bueno, i un munt de coses, però és que sempre hi ha algú...
A veure, ja tenim claríssim que el Marc és una mica marrano.
Sí, sí.
Una mica, és un marrano, punt.
Tampoc no cal ser tan finets.
Per mi m'agradaria molt parlar del paper de la Maria.
Què en penseu de la Maria, Judit?
Que va fer molt bé ajudant el Marc.
Però és molt valenta, no?
Perquè abans quan parlàvem que si ens hem trobat amb algú que fa mala olor,
qui li posa el cascabell al gat?
És a dir, acostar-te a una persona i dir-li...
Primer, com li dius per no ofendre'l?
Perquè una cosa és que intentis ajudar-lo o ajudar-te a tu mateix per no aguantar aquella olor,
però com li dius a una persona que fa mala olor?
És que deu tallar una mica, vaja, a mi em costaria.
Digues, Laura.
Anem seguint així la taula, d'acord?
Jo crec que la Maria va fer bé de dir-li
que era molt bona companya
i que si jo hagués estat al lloc del Marc,
que m'hagués alegrat molt.
Tu, Núria?
Jo crec que està bé perquè a mi m'agradaria que m'ho diguessin,
que fes pudor, perquè...
Allò no te n'adones.
Clar, però és que si jo fes pudor,
m'agradaria que m'ho diguessin per què.
A veure, jo vull fer bona olor.
Tu, Gabriel, què en penses del paper de la Maria?
La Maria era molt bona amiga
i perquè es va preocupar...
Sí, acostat el micròfon.
Perquè es va preocupar una mica pel Marc
i això és una bona...
I valenta, eh?
Això és una bona companya.
Perquè el Marc va reaccionar molt bé,
però el Marc també podia haver reaccionat d'una altra manera, no?
Deia, escolta, guapa, a veure, digues, Sara.
Que la Maria va fer molt bé
dient-li perquè li va fer una ajuda,
perquè si ell i el seu gos duc olorava molt malament,
doncs el més normal és que l'ajudés a que rentés malament.
Irene?
Doncs que si la Maria no hagués estat en aquest compte,
que el Marc i el duc continuarien a fer pudor.
Digues, Paula.
Doncs jo crec que és com el que vostè ha dit,
que la Maria tenia molt de valor de dir-li al Marc què feia pudor,
perquè també ell se podia haver enfadat amb ella.
Joel?
És veritat que has dit tu que la Maria és valenta,
perquè ser amic d'un nen que fa pudor...
Ja d'entrada dius, eh?
Per maquet que sigui, a vegades ens creu el rebuig, Jordi?
Sí, que sí, que és molt valenta,
però que si no hi hagués estat per la Maria,
el Marc i el duc haguessin acabat...
Bueno, ja, escolta, que l'hombre de los pantanos,
és que no l'haguessin ni reconegut.
Fem Juanmi i Laura i passem a un altre tema, d'acord?
Digues, Juanmi.
Jo crec que la Maria és molt bona companya,
perquè, per exemple, si en aquest cas,
com el duc i el Marc,
que feia molt bona olor i la Maria,
és que si li hagués dit això,
llavors ja el van apuntar en un paper...
Clar, ja ho van poder arreglar tot.
Laura?
Doncs que jo crec que, a part de fer bé la Maria,
de donar-li el full,
el Marc també va fer bé de fer cas a les instruccions,
perquè, si no, allà s'hagués ofegat de pudor.
Clar, perquè Marc, si no,
hagués dit, escolta, a mi deixeu-me en pau,
i hagués fet una situació més difícil,
primer per la seva higiene personal
i després la seva relació amb els amics.
No era només un tema d'higiene personal,
sinó d'estar bé amb la resta de la classe.
Jo crec que això ho tenim claríssim,
perquè els pares, els mestres us ho diuen.
Dutxa diària,
ungles tallades,
dents netes,
tot això ho tenim clar, no?
Però després hi ha una altra part,
que és la higiene del lloc on som.
La vostra habitació,
quina fila fa?
Oi, Jordi.
Desordenada.
Pudor o no?
Però neta.
Sí, neta sí.
Clar, perquè els pares poden anar netejant,
però si la roba bruta la tirem sota el llit,
en lloc de tirar-la on ha d'anar,
això, allò cria, eh?
Allò, diguem que se reproduce por esporas,
com els bolets, eh?
Ariadna, com tenim el quarto?
Jo ordenada i neta.
Molt bé, i tu, Paula?
Jo, com diu la meva mare,
com el cap d'una boja.
Com el cap d'una boja.
Està molt bé aquesta frase de la teva mare.
Jo sóc ordenada i neta.
Però netet?
Netet, bueno, una per si, una altra.
I una no.
Bé, seguint la dinàmica habitual.
Tu, Irene, com tens l'habitació?
Jo ordenada i neta,
però si et fiques dins de la meva germana no hi caps.
Quina edat té el teu germà?
Cinc anys.
Cinc anys.
Però ho té de trastos, de joguines, no?
D'andròmines, tot ple.
Sara?
Què?
Jo la tinc neta,
bueno, jo la tinc bé, neta, ordenada,
però quan entres a la de munt germà...
Ma mare la té neta,
però quan entres a la de munt germà està tot per l'aire.
Home, és que jo m'imagino que la mare i el pare
arriba un moment que dieu,
si no em traieu els trastos no podem netejar.
I ja comencem a tenir una edat de netejar tots, no?
Però és que munt germà té 14 anys.
Per això no, que la teva mare dirà
escolta, guapo, que ja tens edat per endreçar-la tu, no?
Que ja està bé la broma.
Juanmi?
La meva habitació normalment sempre està neta,
però quan fa pudor i tot això,
agafo una colònia del lavabo i li fico...
Li poses colònia?
Molt bé, això és fantàstic, colònia.
Uns ambientadors allò gegants, eh?
D'aquells que treguin molta olor.
Gabriel, com està la teva habitació?
Home, jo comparteixo habitació i tinc...
Això és difícil, eh?
La banda del meu germà petit i la banda meva.
La meva està neta, polida i ben madada.
La del meu germà...
Ai, per...
És que l'habitació és meva.
L'únic que hi ha del meu germà és el llit.
I se t'ha instal·lat allà, al llit.
Sí.
Idé, és xató.
M'ho desordena tot.
Home, doncs...
Tota l'habitació.
L'habitació és meva i el llit és seu.
És l'únic que és seu.
Doncs escolta, aquí hem de posar ordre, eh?
No pot ser que tu tinguis tot endreçat i arribi ell, ala, vinga.
Una part de l'estanteria que és la meva, tota l'hora,
i una altra com les coses...
Bueno, però així es veu ben clar qui és polit i qui no.
També és l'avantatge.
Que tothom diuen, el Gabriel és tan polit, eh?
Perquè, clar, com que comparen amb l'altra banda...
Judit, digues.
A vegades sí, no?
No, és que a vegades el meu germà em fa alguna trampa.
Diu, em pots endreçar la meva part de l'habitació?
Jo li endreço.
I mentre ell m'endresa, jo em vaig.
I quan jo m'he anat, em desordena la meva part.
Ah, i el fantàstic món dels germans.
I quan sap que va venir algú,
em diu que si li posen un regal de l'habitació,
jo em vaig i me'l deixen donar la meva part.
Aquí hem parlat moltes vegades,
i en una propera aventura de la vida,
no sé quan un dia parlarem dels germans petits, eh?
Són terribles, els germans petits.
No, hi ha qui els aguanti.
Tu també?
Tu ets germà petit?
Sí.
Ja parlarem, Jordi.
Jordi, jo soc la gran de quatre germans.
Ah, doncs imagina, ella també pot parlar de...
No, no és un bebè.
Veig que aquí deixarem la gent
i parlarem de teràpia familiar,
de la relació amb els germans.
Digues, Judi.
Jo dormo amb la meva germana.
Petita o gran?
Petita.
Té cinc anys.
I jo ho ordeno,
però ella ho desordena una altra vegada.
Feu una associació amb el Gabriel.
Sí.
Feu una associació,
protesteu,
unes pancartes,
unes manifestacions i unes coses, eh?
Perquè això no pot ser.
A Parvulari?
Per exemple,
aneu al Parvulari,
on estan ells a P5?
Sí,
i els...
Doncs mira,
millor encara.
Jo que vosaltres parlaria de fer una entitat o alguna cosa.
Laura.
Jo l'habitació la tinc ordenada,
però el meu germà,
quan ve algú,
la desordena molt
i després em diu el mateix que el Gabriel,
que l'ordeni
i després ell m'ho desordena el meu.
Una altra per l'associació,
Gabriel.
Preneu nota.
Laura.
Doncs que ets ara per quedar-me sola,
però abans compartia l'habitació
amb el meu germà,
bueno,
un dels meus germans,
Ferran.
Llavors ell és l'encarregat
de la roba bruta
si comencis a cavar
sota el seu llit
a l'habitació sortiria
o el laberint.
Clar,
no,
allò seria,
bueno,
seria com una botiga de roba
d'educació.
Núria.
Jo abans dormia amb el meu germà.
Petit també?
Sí,
que té 9 anys,
però al final
vam arribar a una conclusió
que ell se n'aniria
i que jo em quedaria
perquè és que,
bueno,
primer que ens barallem una mica
i després que,
bueno,
és millor estar sol,
jo crec.
home,
allò,
tenir uns espais comuns
i un espai per estar sol
és fantàstic.
Higiene personal,
l'habitació més o menys endreçada,
a veure,
que hi hagi coses pel mig
i és el vostre espai,
jo m'imagino que s'ha de respectar
la brutícia,
segurament no.
Acabem de dutxar-nos,
pleguem la roba bruta
i la deixem al seu lloc?
Sí.
No,
no us posaré en evidència.
Uns sí
i altres no.
Tampoc no cal avergonyir
a ningú en aquest programa.
Deixem-ho aquí.
Quan heu anat a...
Ara farem programa
morbo,
com si fos d'aquests
de la tele
que critiquen a tothom.
Amb un límit.
Sense dir noms ni res.
Alguna vegada
heu anat a alguna casa
d'aquelles que molt polides
no són?
Sí?
Paula,
quina impressió vas tenir?
A mi no m'ha passat
en una casa.
Era el lavabo
d'un restaurant.
Molt bé,
també serveix.
Exemples de llocs públics
o privats.
Vaig entrar allí
i és que era horrorós.
Estava brut,
feia pudor.
Vaig entrar i vaig sortir.
I vas dir,
és que aquí no podria estar, no?
Hi va un engull o una cosa.
És que a més,
és un lavabo,
el lloc que té que estar més net.
Clar,
se suposa que és un lloc,
però a vegades
no és tan...
D'una banda,
el propietari d'aquell lavabo
i després la gent
que ho utilitza,
que no és polida.
I quan veiem una cosa bruta,
a vegades diem el total
com que ja està brut
i clar,
allò es va fent cada cop
més lleig.
Irene,
t'has trobat en alguna circumstància
d'anar a un lloc,
ja sigui particular o públic,
que estigués brut
i que et sentissis malament?
Un restaurant.
Estava tot mullat,
no sé si era pipí
perquè fèiem un manapuró.
Nasco.
Serà.
Jo vaig anar
a un bar-restaurant
que era, bueno,
i que també vaig anar al lavabo
i estava tot ple de pipí
per baix.
n'hi havia una mica de caca
per les parets.
No, no cal entrar en...
Jo he dit que faríem
un programa així sensacionalista
però no cal tant,
no cal tant de detall.
Juanvi, digues.
Jo estava en un autobús públic
i estava tot...
els seients
estaven tots estripats
i tot...
Però això se suposa
que ho ha fet la gent,
no?
En pintada.
És que els que utilitzem
els serveis públics
som els primers
que hem de tenir cura.
En Gabriel.
que jo vas una vegada
que vaig entrar...
Acosta't el micròfon,
sisplau,
una miqueta així
i et sentirem perfecte.
Que vas una vegada
que vaig entrar
a una perruqueria
i em van donar ganes
d'anar al lavabo.
Vaig anar
i em vaig aguantar
perquè vaig entrar
i no exagero,
eh?
Hi havia...
Fins als 5 hores
de les parets
hi havia amor.
Hi havia amor.
Hi havia amor.
Doncs mira,
potser vivien alguns enanitos
en algun xampinyon
que hi havia per allà.
Ves a saber.
Laura.
Doncs aquí tothom
parla restaurants
però jo parlaré
de l'escola
que els lavabos,
els lavabos
sobretot de nenes
estan tots
amb aigua per terra,
papers,
i és que hi ha vegades
que t'agafen nàusees
o és que hi ha gent
que prefereix aguantar-se
fins arribar a casa
que està allà dins i...
Però clar,
els lavabos de l'escola
qui els utilitza?
Nosaltres.
Vosaltres?
Vosaltres, clar.
Es netegen,
es netegen
com s'han de netejar
però si després
qui els utilitzem
no tenim cura,
això clar,
és com una espiral,
no?
Comença que ja al final
és terrible.
Núria.
Doncs jo també parlaré
dels lavabos de l'escola
és que és una passada
perquè
quan entrem
és que
bueno,
és que fa una pudor
i és que
a mi no m'agrada gens
la mala olor
perquè
la trobo molt desagradable
i com sempre
li dic a la Laura
soc antipudor, no?
Antipudor, clar.
i és que
me'n vaig currant
no m'agrada gens
estar allà.
Jordi?
Els lavabos de nens
bueno.
Pitjor que els de nenes?
Pitjor, pitjor.
Algunes vegades
el paper de vàter
per les parets...
Feu una campanya
entre tots, home,
feu una campanya
a tots els alumnes.
Joel,
però també us diré
una cosa,
jo tenint en compte
que per aquí
doncs passen molts
nois i noies
i tots coneixem
persones de la vostra edat,
a totes les escoles
tots els nois i noies
es queixen del mateix
però clar,
són els mateixos nens i nenes
que utilitzen els lavabos.
És un tema
que per molt que es netegi
des de l'escola
si després els que ho utilitzeu
no teniu cura
és un problema.
Paula?
Jo tinc dues coses
una del lavabo de nenes
i l'altra de nens.
El lavabo de nenes
que l'altre dia
vaig tenir
i vaig tenir
que fer allí
qui té paper?
Algú em deixa paper?
Perquè no hi havia paper
en ningú.
el gasten per fer altres coses
i per fer aquestes obres artístiques
que fan, no?
I després
al lavabo de nens
passaves pel passillo
i si hi havia la porta oberta
veies una caca
que hi havia allà.
Ai, ai, ai, ai, ai.
Ah, quin fàstic, deixem-ho, deixem-ho.
Quin fàstic, quin fàstic.
Quin fàstic, quin fàstic.
Quin centímetre.
Això m'he de dir clar.
Por favor, deixeu-ho, deixeu-ho.
Sara?
Que va haver
una vegada
en quart o tercer
no me'n recordo
que es va espanyar
al lavabo de les nenes
i tenien que anar
al lavabo dels nens.
Si hem d'explicar
una altra experiència escatològica
jo marxo i us deixo sols, eh.
I clar,
i comparat amb el de les nenes
els dels nens era un horror.
Us estan dient que els nois
sou més marranos que les nenes.
Sí, sí.
Sí, sí, sí, sí.
De nosaltres.
Entravem dintre...
A veure, en general,
en general,
no només lavabos,
penseu que les nenes
són més polides que els nens?
Bueno...
Sí.
En general o no?
Hi ha de tot.
Nois, què penseu?
Algunes.
Algunes, però no totes,
oi, Juanmi?
A veure, hi ha de tot en aquesta vida.
Això és just.
No si hem sexistes, eh,
que hi ha noies
que també, Déu-n'hi-do,
i nois polidíssims.
Escolteu una cosa,
hem parlat del cos,
de l'espai que us envolta,
de la vostra habitació,
però la gent és només això?
O la gent, per exemple,
són els aliments?
Sí.
La gent és des de tenir cura
de les escombraries?
Hi ha altres aspectes de la gent
que hem de contemplar, Laura?
Sí, els aliments,
les escombraries...
Dels aliments que hem de contemplar?
Què passa amb els aliments?
Escolta, mengem-hi, punt.
O hem de tenir alguna cura especial?
Paula?
Doncs, rentar-nos les mans
i també menjar aliments
que estiguin bé,
perquè els hi surten mo
o alguna cosa,
si no els guardes a la nevera bé.
O si una cosa la descongeles
i al final no te la menges,
no és bo tornar-la a congelar,
perquè té bacteris.
Clar, i en aquest procés
es trenca la cadena del fred
i aleshores allò entra
en un procés raïssim.
Sara?
Que al menjar,
una vegada vam comprar
un formatge a l'Eroski
i no sabien que estava caducat.
I vam arribar a casa,
l'anàvem a menjar
i ens vam trobar dos cucs
que estaven per allà...
Bueno, potser seria Roquefort.
No sé.
Jo a vegades m'ha passat
que al formatge et surt penicil·lina.
Però no tenia pinta
de ser Roquefort.
No era Roquefort, no?
Potser era un formatge normal.
Bueno, aquestes coses
poden passar puntualment.
Un cop les comprem,
el que hem de fer és anar a l'establiment,
comentar-ho,
perquè ningú és perfecte
i si ens ho canvien i tot,
doncs no passa absolutament res.
Si no, doncs cap a l'oficina del consumidor.
Ja està.
Judi?
Jo abans de comprar-ho
miro la caducitat.
Molt ben pensat.
Molt ben pensat.
Això, hem de llegir molt l'etiqueta,
la caducitat,
si s'ha de conservar en fred,
si no s'ha de conservar en fred, no?
Doncs jo, com la Judit,
però és que jo soc molt maniàtica
i, per exemple,
les ciments ocileres,
les que no tenen, diguéssim,
el palet aquell...
Que són la que diuen picotes, no?
D'aquestes que ja les venen sense...
Doncs, i ve com un forat,
ja ni me lamento
perquè em penso que hi ha un cuc.
Bueno, són amb proteïnes, amb carn.
Juanmi?
Jo, el mateix que la Judit,
és que jo un dia vaig anar a comprar...
Acosta-li el micròfon, Gabriel.
Gràcies.
Vaig anar un dia a comprar a un supermercat
i vaig anar a comprar unes patates
i jo no vaig mirar la caducitat
i la meva mare,
mira la caducitat, mira la caducitat.
I llavors,
quan van anar a casa,
estava caducat.
Clar, és que això ho hem de mirar molt.
Escolteu una cosa,
segur que tot això,
tot això de...
Recordem,
la dutxa,
les dents,
les ungles,
l'habitació,
els lavabos,
els serveis públics,
absolutament tot,
segur que això vosaltres,
diguem-ne que des de petits,
ja us van explicant a casa i al col·le.
Després d'haver treballat l'aventura de la vida
a partir d'aquest conte
i parlar-ho a classe,
heu après alguna cosa més
o heu canviat d'opinió
respecte al vostre comportament personal
en quant a la higiene?
Laura?
Sí.
Alguna cosa, no?
Sí.
Tu, Paula?
Alguna coseta petita,
però ja ho tenia clar.
Ho tenies clar.
Sí, però encara ens han de dir
quatre vegades que ens anem a dutxar,
perquè això no canvia.
Ariadna?
Alguna cosa.
Sí?
Recordes alguna en particular
o així en general?
Tu, Sara?
Jo diria que alguna cosa,
però no ho sé.
Alguna cosa, jo.
Jo aquí veig una paraulota,
perdó,
que m'agradaria que me l'expliquéssiu,
perquè clar,
jo a vegades he sentit dir,
sobretot als nens molt petits
i fins i tot algun metge,
qui ho diu,
diuen que sí que ens hem de dutxar,
sí que ens hem de rentar,
però no hem d'abusar.
I sobretot en determinats casos
i en determinats tipus de sabó.
Perquè diuen que hi ha gent
que té la pell atòpica.
Què és això de la pell atòpica?
Qui m'ho puc explicar?
A veure, Judit, per exemple.
Que té la pell molt sensible.
Ah, d'acord.
Jo no sabia,
dic a veure si m'ho puc explicar ells,
però jo això de pell atòpica
no m'havia sentit mai.
Digues, Núria.
Jo crec que dutxar-se
i rentar-se està molt bé
perquè la gent se sent més bé amb tu
i tu també estàs més net,
però la pell atòpica
és aquella pell
que és com a més delicada,
diguem,
perquè jo crec que
la gent que té pell atòpica,
com el meu germà que en té,
doncs ell es compra uns sabors especials
perquè són més com a fins,
més que no...
Uns neutres que no tenen uns detergents,
és que, clar,
si tu et dutxes,
per exemple,
ara l'estiu que fa tanta calor,
quatre vegades al dia,
que a vegades passa,
perquè vas a la pla,
o tres,
dos,
va, va,
dos,
quedem amb dos,
sabons, sabons,
tant el cabell com el cos,
forç no ens han de posar,
o un,
en tot cas,
no?,
perquè si no també
la pell per defenses.
Digues, Laura.
Doncs que els meus dos germans
també tenen la pell atòpica
i ho passen molt malament
perquè tenen la pell molt sensible,
són molt blanquets i...
Això és important,
apuntem això que ha dit la Laura,
que també,
ni que sigui al final,
m'agradaria que ho parléssim.
Sara.
Que jo tinc una amiga
ginestica rítmica
que és atòpica,
que té la pell molt blanca
perquè no és d'aquest país.
I, clar,
que sempre que va a la platja
sempre s'ha ficat tota vermella,
igual que s'ha fiqui molta crema solar.
Això són cremades importants,
eh?,
les del sol.
Paula?
Jo no crec que ningú
que tingui la pell atòpica
però crec que s'ha de cuidar
molt més
perquè la meva mare
que no té la pell
així atòpica, sensible,
ja quan era petita
se va cremar del sol
i ara té el...
A la pell,
problemes.
Sí, sí, té problemes.
Algunes taques
i algunes coses, no?
Sí.
Joel?
A mi la mare sempre em diu
que dutxar-me és essencial.
I ho és?
Perquè quan m'ho diu
una o dues o tres vegades
ja em diu això...
És que és molt important,
però el que ha dit la Laura
dels seus germans
i la teva amiga,
doncs que té la pell molt blanca,
si hi ha una cosa
que fa més mandra
que dutxar-se
és quan anem a la platja
a posar-nos la crema solar.
Sí.
A tu no?
No.
Tampoc us fa mandra?
És que, aviam,
el tema de la crema solar
a la platja
a vegades fa la mateixa
mandra que dutxar-se.
I és una escena
que sembla de cinema còmic,
el pare o la mare
amb el pot
darrere del nen o la nena
corrents per la platja
que no es deixa.
I això és lamentable.
Ens feu portar una mala vida
als pares
que no és normal.
Per tant,
la crema solar
imprescindible.
Ni que siguem
morenets
ni que siguem blanquets
perquè la pell
té molta memòria.
I la cremada d'avui
com explicava
la Paula
serà també
allò ho mantindrem
quan siguem grans.
Vull dir que
si tenim cura ara
estem fent prevenció
del que ens passarà
d'aquí uns anys.
Jo crec que això
us ho han explicat
moltes vegades.
Fem una última ronda
de crema solar
us sembla?
Perquè ui,
se'ns acaba el temps
digues Núria.
Que jo
quan jo vull anar a la platja
dic
mama, mama
anem a la platja
sisplau
i diu
bueno, val
i diu
vine, va
que t'ajudo a posar-te
la crema solar
i diu
no, no, no
i jo dic
no, no, no
que ja em vull tirar l'aigua
corre, corre
i ma mare
no, no, Núria
no et deixo anar banyant
ni prendre el sol
sense crema
i jo
és que és molt pesat.
És molt pesat
però què et penses
que a nosaltres
també ens agrada
els grans?
Tampoc a mi
tampoc no m'agrada
però ho faig.
Laura?
Doncs a mi
em fa més mandra
doncs posar-me-la a la platja
perquè si jo me la poso
a casa
per exemple
ja ho tinc
però és que arribo a la platja
bec el mar
bec la sorra
bec la tovallola
de seguida
però és que a més
és millor posar-se a la casa
i posar-la una estona
abans de prendre el sol
perquè així penetra bé
i la protecció
és més correcta.
Laura?
Jo
normalment me la fico a casa
però quan
no tenim gaire temps
me la vaig a la platja
però no és gaire...
És un rotllo
però s'ha de fer.
Judit?
Que jo tinc la pell
molt sensible
i la tinc molt blanca
i sempre em he de posar crema solar
però si no em cremo.
No, no, però és que ni que tinguem
mira jo
jo no la tinc gens sensible
ni gens blanca
i també m'he de posar
i el Francis
que també és així morenet com jo
doncs també s'ha de posar crema solar igual.
Gabriel?
Jo
més que mandra
tinc por de posar-me la crema solar.
Què t'ha fet mai la crema solar
que et mossega?
No
el que passa és que
una vegada
vaig anar a la platja
i tenia el meu germà
de 5 anys.
És que el teu germà
el teu germà
hem de parlar amb ell
no pot ser.
A veure Gabriel
el que et va fer.
Me'n vaig posar la crema solar
i estava tot blanc
i em va dir
mira't
ets el jeti
i després
i després
quan vaig
quan estava
cap al mar
i ara seràs el jeti de sorra
i em vaig pujar
i em va tirar per tot.
El teu germà té perill
i vaig acabar ple de sorra.
El teu germà té perill
ja t'ho dic ara
no m'estranya?
Cada vegada
que em vaig a posar la crema solar
em mirava uns ulls
que dius
jo no me la poso.
Clar que diu
ui
posa-te-la
posa-te-la
que veuràs la que li harem ara.
El jeti de sorra.
Escolta, potser li hem de donar
una lliçó fent el mateix, eh?
No sé, no sé
vaja, jo no em vull posar
però Déu-n'hi-do, eh?
Tens el cel guanyat, Gabriel
ja només amb aquestes experiències
que tens amb el teu germà.
Juanmi
gira-li el micròfon
Gabriel, sisplau
molt bé.
Jo quan vaig a la platja
la meva mare em diu
posa't crema
posa't crema
però jo
no em poso
i llavors
passen
3 o 4 minuts
i ja no em poso
i llavors
em vaig notar
que m'estava cremant.
Clar, i home
però doncs això
a vegades de l'experiència
s'aprèn.
Sara?
Que jo sempre
ma mare sempre em diu
que
que abans d'anar-me a la platja
que sempre me fiqui
la crema solar
perquè si no
després tinc tanta mandra
que no me la fico.
El que passa sempre.
Irene
i deixem el tema
de cremas solars
i anem acabant.
A mi m'agrada
ficar-me la crema
perquè si dius que no
estàs més reto
perquè sempre
te l'acabes ficant
perquè els pares diuen
que sí
però si
si dius que sí
ja te la fiquen
i pots anar.
Escolteu una cosa
ja per acabar
insisteixo
us heu fixat
a veure
el gel de bany
el xampú
la crema solar
una crema hidratant
una crema per després del sol
però us heu fixat
la quantitat de putingues
que estan anunciant
ara a la tele?
Les cel·lulitis
les arrugues
los liposomes
los no sé què
què?
Què en penseu d'això?
Vosaltres creieu que
posant-nos totes aquestes coses
estarem
estupendos o què?
Núria?
Bueno, és que
la tele sempre
aquest gel
aquest xampú
aquesta crema
o tot això
és la millor
és bava de caracol
no sé què
i clar sona molt bé
però és que tot el dia
estan anunciant
antiarrugues
que renegen
i et treuen el cul
i la panxa
i tot
no?
Bé
un munt de coses
Laura
doncs
jo crec que
això són tonteries
que
no sé
jo
si fos
la presidenta d'Espanya
o de Catalunya
jo diria que això
que aquests anuncis
serien il·legals
m'agrada que diguis presidenta
perquè encara no han tingut mai cap presidenta
ni a Espanya
a Catalunya
la Laura pot ser una bona candidata
d'aquí uns anys
sí sí sí
ja veuràs
i tant que sí
i pues
jo crec que el més eficaç
bueno
el que la gent
fa més cas
els familiars
i tothom
són els antiarrugues
sí
no
però
els antiarrugues
però els antifelulíticos
i tot això
no em crec res
digues Judit
que jo crec que a vegades et timen
perquè
jo no ho compraré mai
prefereixo fer un tractament
però
no no
i cuidar-te
l'alimentació
la higiene
en l'alimentació
la higiene del cos
i tot això
i no necessitarem absolutament res
que tampoc no crec
jo no sé si serveix o no
però a mi em sona que
si no seríem tots perfectes
Gabriel
que
jo com la Judit
el que passa és que
no a vegades et timen
sempre et timen
tu creus que sempre
a mi m'agradaria
que tot el que ha creat
l'empresa
fer un puting allí
amb tot el que ha creat
i posar-s'ho
el senyor que mana
directament
no?
que s'ho posés tot
el senyor que mana
i el senyor de l'empresa
posar-li
això un puting
amb totes les cremes
i els gels que ha fet
doncs mira
no és mala idea
Juanmi
jo crec que el que anuncia
és mentida
perquè
perquè si
per exemple
anuncia
la baba de caracol
jo crec que
ningú voldrà
posar-se-la
perquè dona fàstic
home
és que clar
baba de caracol
i ara no sé
que anunciaven l'altre dia
de caviar
i dius home
a veure
una torradeta
amb una mica de pa
això és boníssim
i els caragols
a la llauna
però no sé
diran que som
una mica antics
però és igual
Sara
dues coses
que jo crec
que aquestes coses
que surten
per la tele
que te fiques una crema
i te treu
no sé quanta grasa
que jo crec
que això
que em ve
treure't grasa
que te fica més grasa
però ja veus
i la gent ho compra
digues Paula
doncs
a mi
em fan fàstic
coses
com
la baba de caracol
aquella
el caviar
i tot
i
i la baba de caracol
ma mare
jo
el primer dia
que ho vaig veure
em va fer un fàstic
horrorós
però és com a baba
tu venen com la baba
la baba
no ho sé
jo ho vaig veure
a l'anunci
ho vaig veure
i ma mare va fer
si més fàcil
agafem un cargol
del jardí
i ens el facem
clar
però tu tens raó
mira provarem
que és barat
o si no va bé
després ens rentem la cara
ho provarà aquest cap de setmana
que plourà
i una altra cosa
vinga
anem ràpid
que ens queden 3 minuts i mig
hi ha coses
que es veu
tot el que et quita
les arrugues
i jo dic
mira la mare i la filla
perquè és que
no són ni la mateixa persona
no no clar
l'abans i el després
diu aquí
ja truco
Jordi
és que sempre et posen
la típica veu
ay ponte esto
y verás como te rejuveneses
home
Jordi
a veure
tontos no són
si et poses
esto
el tabac
va quedar igual
això no ens ho dirien
si no
no compraríem
nois noies
jo estaria parlant
amb vosaltres
molta estona
però és que mireu
són quasi
les 11
les 12
quasi les 12
sort que us tinc a vosaltres
perquè jo
deu ser de tantes cremes
que me'n poso
que m'atacen el cervell
a veure
m'ha encantat
de veritat
i ha estat un plaer
compartir amb vosaltres
aquesta estona
jo espero que torneu
ja sigui amb l'aventura de la vida
o en les circumstàncies que sigui
Jordi
Joel
Arianna
Paula
Irene
Sara
Juanmi
Gabriel
Judit
Laura C
Laura
Núria
fem un aplaudiment
als vostres companys i companyes de classe
que han treballat exactament igual que vosaltres
que han fet un conte magnífic
i jo crec que un aplaudiment
i a més si voleu els podem dedicar
a la cançó que heu triat
del canto del loco
que és
Eres tonto
i no està gens malament
perquè alguna cosa té a veure
amb el que hem parlat al final del programa
bon cap de setmana
i gràcies per venir a la ràdio
Gràcies
Adeu
Gràcies
Gràcies