Fins demà!
Després de la bassa tots nuets
Vigilant la roba i que no arribi el pagès
I a l'hora de brenar
Oscar Palau, molt bon dia. Hola, molt bon dia.
L'Oscar és periodista en l'actualitat del diari Al Punt.
Jo no sé si quan estàveu celebrant aquest centenari de l'Orfeó català a Mèxic
te senties com un immigrant d'aquells dels anys 50
que s'emocionaven quan sentien cantar en català.
És possible?
Home, potser no tant, però t'emocionaves veient la reacció dels altres.
La reacció de la gent que està bé a Mèxic o que està vivint
que són descendants de catalans allà
i que viuen la cultura catalana gairebé més que aquí, amb més intensitat.
Perquè des de lluny suposo que tens necessitat d'identificar-te amb unes arrels
que són les que has viscut a casa teva
però que no són més que vius al carrer Llons.
Una manera de protegir-se ells mateixos o de defensar la seva identitat
és fer aquesta mena de celebracions.
I la gent realment era emocionant veure'ls com venien a ballar sardanes,
venien a cantar els segadors i com venien a Mèxic,
en un país que dius, hòstia, milions de persones.
Milions de persones i, de fet, vas estar visquent gairebé un any
en una ciutat enorme, en una ciutat molt llunyana,
el que és la mida de les persones, com és Ciutat de Mèxic,
conegut com DF.
I vas arribar allà a través d'un programa de beques de la Generalitat.
Explica'ns una miqueta la circumstància.
Bé, la Generalitat ara fa això, el 2005, de fet,
a finals del 2005 va convocar per primera vegada unes beques
perquè joves catalans, universitaris,
que feia relativament poc que s'havien llicenciat,
han deixat anar a fer una estada en Casals Catalans de l'Exterior
perquè una mica fer de pont entre la Generalitat,
que els dona moltes subvencions d'aquests casals.
I els mateixos, la comunitat catalana en l'Exterior,
això va fer de pont entre els dos
i ajudar-los també a que se sentin recolzats
per part del govern català, en aquest cas,
i de pas, també ajudar-los a fer les seves activitats.
I això, llavors, els becats que vam anar a aquesta primera convocatòria,
cadascú va viure la seva pròpia realitat.
I en el meu cas, doncs, va tocar estar un dels casals més grans del món,
amb molta infraestructura, amb moltes activitats,
que se vols fer a Catalunya de Mèxic,
i que, a més a més, aquest any complia, aquell any, el 2006,
el centenari.
Llavors, em va tocar ajudar a organitzar bastantes activitats allà.
Home, és normal que sigui una autèntica institució,
no només pels catalans que viuen allà,
sinó, en general, pel que és la cultura mexicana, també,
perquè, de fet, tots sabem que Mèxic ha estat un país acollidor
d'espanyols en general, de catalans en particular,
ja des de finals del segle XIX i després de la Guerra Civil espanyola
ja va ser un allau, no?, que van anar a viure allà.
De fet, ara s'està potenciant molt,
s'està recordant, ara que també s'estan fent comemoracions de la Guerra Civil,
doncs aquests llaços que hi ha entre Catalunya i Mèxic,
has de pensar que, després de la Guerra Civil,
Mèxic va ser l'únic país del món
que va obrir les portes expressament a l'exiliats republicans espanyols,
entre els quals, doncs, la majoria eren catalans,
i, llavors, Mèxic va ser un punt d'acollida
de molts immigrants forçosos, doncs, exiliats catalans,
que van anar allà.
Llavors, clar, com que la cultura catalana aquí estava materialment prohibida,
doncs, van muntar les seves pròpies xarxes
i Mèxic va ser dels països del món,
i una mà a Argentina, també,
on més, per exemple, llibreses es van publicar en català,
van muntar les seves pròpies empreses
i, encara avui, doncs, aquells ascendents
que inicialment, bueno, aquells immigrants
inicialment hi anaven per passar, doncs,
el mínim temps possible,
la dictadura va durar una mica més
del que ells haurien volgut
i molts ja van fer res allà
i els seus descendents allí s'han quedat
i, llavors, avui, la petja catalana a Mèxic és molt important.
I com viuen la seva catalanitat a Mèxic?
Sobretot aquells que tenen decidint de tornar,
perquè tenen la seva vida, la seva família...
Home, hi ha de tot, hi ha de tot.
Hi ha gent, doncs, la gran,
que realment aquests són els que més ho recorden així,
però, esclar, aquests cada vegada n'hi ha menys,
que realment visquessin la guerra,
que recorden molt petits,
que els van portar amb un vaixell cap allà i tal.
I, llavors, esclar, els fills d'aquests
ja no ho veuen de la mateixa manera.
Fins i tot et diria més que els nets
ho veuen gairebé més que els fills d'aquesta gent, no?
Perquè els nets diuen,
ah, m'involito era català.
Llavors, molts que ho tenien així mig oblidat
tornen cap a l'Orfeó, per exemple,
a fer calces de català,
que a casa, doncs, l'han perdut.
També hi ha alguns d'aquests
que ja totalment no és que reneguin,
però passen del tema de Catalunya
i, en canvi, n'hi ha d'altres, doncs,
que són dels qui més...
dels qui més...
els més reivindicatius, no?
Vull dir que són dels qui...
que tenen l'estel·lada a casa
i que segueixen els partits del Puyal
per la ràdio i que miren TV3 per internet
i que hi ha una mica de tot,
i una mica de tot.
Grata, no me digas que me quieres,
no me digas que me adoras,
que me amas, que me extrañas,
que ja no te creo nada.
Grata, que no ves que estoy sufriendo,
por favor, y no me digas que si me te estás muriendo,
que tus lágrimas son falsas,
ingrata.
Deies que els catalans viuen la seva catalanitat
cadascú a la seva manera,
perquè són molts els mexicans,
també són molts,
i cadascú viu la seva mexicanitat a la seva manera
i en funció, sobretot, del seu estatus social.
Continua sent una societat molt marcada, no?,
per les diferències socials i econòmiques.
Sí, a veure, suposo que això,
amb els anys s'ha anat atenuant,
avui no és tan marcat com fa, doncs,
30, 40 anys, suposo,
però encara realment les classes altes són molt altes,
vull dir que hi ha gent molt rica a Mèxic,
un 5 o un 10%,
i les classes pobres són molt pobres,
i aquests sí que són la majoria.
El problema és que a Mèxic no hi ha,
o n'hi ha molt poca, de classe mitjana.
El que aquí entendem per classe mitjana,
és que amb uns ingressos més o menys descents
i que poden anar vivint, encara...
Poden ser la majoria.
Sí, exacte, allà segurament són la minoria,
els que són la majoria són els pobres.
Mèxic continua sent un gran desconegut per nosaltres,
perquè ens vam quedar
amb les ranxeres,
ens vam quedar amb el patrimoni arqueològic,
que és extraordinari, lògicament,
amb les orquídees,
amb el burrito, amb el xile,
però Mèxic és molt més,
és un país d'una profunditat emocional
realment important, no?
Home, Mèxic, tu ara ho deies,
té molts contrastos de paisatges i de gens,
vull dir, és molt diferent al nord que al sud de Mèxic.
Llavors, el que és molt ric a Mèxic
és el patrimoni, doncs, antropològic, es pot dir, no?
Allà, el Museu d'Andropologia,
que és el més important del món, de la ciutat de Mèxic,
realment et dona una mica de la mesura
de tota la riquesa cultural que hi ha passat
i civilitzacions que hi ha passat per allà
al llarg de segles, no?
Jo sempre dic el mateix.
quan vaig anar a Mèxic pensava,
com jo mai he vist a Amèrica,
com aquí diu,
que la civilització actual començava allà
quan hi va anar Colom.
I no, realment allà, doncs,
pots comprovar que abans existien
moltes civilitzacions molt riques
i tant o més que les d'aquí,
de Maia, doncs,
l'Olmeca,
bueno,
un munt de civilitzacions,
la Teotihuanense,
Teotihuanacanense,
difícilíssima pronunciar-ho en l'únic original.
Bueno, total, que això,
que realment...
Ens quedem amb les piràmides,
és allò que tenim tots al cap, no?
Clar, i això, com que és una cosa
que avui també torna a estar de moda,
hi ha molts, ni que sigui pel turisme aquest de masses,
que se'n va, doncs,
a la penínsia de Yucatán
a veure les piràmides Maies,
doncs, ni que sigui,
però ells mateixos estan redescobrint
que tenen una història molt vàlida
i molt maca
i realment és un país
que va molt la pena visitar.
Clar, la teva situació
és privilegiada
des del punt de vista més positiu
i més afal·legador
perquè estàs allí visquent,
estàs desenvolupant una feina
amb la qual cosa
et pots marcar una rutina
que et permet també
el teu temps de lleure
que dediques a viatjar,
a conèixer el país,
fonamentalment.
Per poc que va hi poder, sí, esclar.
Et vas moure per la part més del sud,
en primera instància, no?
Sí, perquè, esclar,
allí em van recomanar
tampoc que vas sense saber molt
i ens diuen, bueno,
el més maco és cap al sud, no?
Cap al nord és més aviat tot desert,
com més amuntires,
més calor hi fa
i més desert és,
tot i que això del desert
també té coses bones
i segurament n'hi ha coses
molt maques per visitar,
però, bueno,
el sud és el que més coneix la gent
i realment n'hi ha coses
també maquíssimes.
Una cosa és el que d'ara
hi ha la pinça de Yucatán
on hi ha totes les runes
de l'època maia,
doncs hi ha, no sé,
Xixianitzà,
hi ha Uxmal,
hi ha Tulum,
que són, doncs,
jaciments molt visitats
i molt coneguts
i que són bastant impressionants.
Llavors també hi ha
la costa caribenya,
la costa, doncs,
també de Cancún,
de Playa del Carmen,
de Profumel.
Aquesta és la típica
de viatge de noces.
Sí, aquesta ja és la més típica
i potser la que vam passar
més de passada, no?
Tot sigui dir...
Sí, però són grans complexes hoteles,
a part de la bellesa del paisatge,
que segur que hi és, no?
A veure, jo allí,
cadascú té les seves
pròpies prioritats,
però jo allí
no hi aniria a passar uns dies
perquè per això ja te'n vas
a qualsevol complex turístic
d'aquí al Mediterrani,
per dir-te algú,
aquí a Salou.
Però, bueno,
també val la pena veure-ho realment,
no?
I és un mar superguapo
del color que té
de turquesa
i, doncs,
els complexes aquests turístics
doncs també, mira,
fan goig de veure
el moment que sigui de passada.
Clar, clar,
i això també,
Veracruz, Acapulco,
que són destinacions turístiques,
a un altre nivell, ja,
ja no és allò
del viatge ràpid
i més o menys econòmic,
sinó que ja estem parlant
d'un nivell
que jo m'imagino
que col·lapsen
en el sentit turístic
sobretot
nord-americans
i britanis, no?
Sí, esclar,
allí els gringos
que diuen ells
on són els que més a prop
tenen el país
número 1
de visites
per als americans,
per als nord-americans
són els mèxics.
Llavors, també,
Acapulco
era el lloc per excel·lència
de vacances,
encara ho és avui,
dels mexicans,
i llavors fa 30 anys
el president Cavillons
que no facis el nom
o 40
van dir, hòstia,
doncs, necessitem un altre lloc
i van crear així
una mica artificialment
Cancún.
Llavors, avui
els turistes estrangers
se'n van a Cancún
i els gringos
i els propis del país
se'n van a Acapulco
que és un enemista
tota la vida.
I ara encara
en volen crear d'altres
perquè, doncs,
hem vist que això
del turisme rutlla
i encara està una mica
infradesenvolupat allà
a Màgic
i ara, doncs,
comencen a crear
noves destinacions
i a oferir
no els productes.
que aquí diem yanqui
i allà diuen gringo.
Sí, i allà
fins i tot
en diuen gabatxo
també dels gringos.
Ah, sí?
Sí, com aquí
en diem gabatxos
francesos
doncs, una mica
la comparació
ve a ser aquesta, no?
Vull dir,
en diuen gringos
però és com aquí
els francesos
sí, doncs,
són gent si vols
enemics
entre cometes
però al cap i a la fi
també cada vegada
hi ha més mexicans
que tenen relacions
amb els Estats Units
perquè tenen familiars
que ja han emigrat
i els envien diners
o bé perquè
ells mateixos
han anat a fer
algun màster
o alguna visita
o el que sigui
llavors diguem
que Màgic
està mirant
molt cap al nord.
Chiapas
tot un mite
en la lluita
en la reivindicació
sobretot
a finals del segle XX
començaments del XXI
perquè clar
tu com bon periodista
que ets
saps que
Chiapas continua sent notícia
no hi ha temes
que s'hagin solucionat
però com que
no ha passat res extraordinari
ni hi ha un nom propi destacat
doncs no se'n parla tant
però continua
aventi allà
una problemàtica social
realment important.
Allí a veure
després de la revolta
del subcomandante Marcos
l'any 94
doncs diguéssim
al principi
el país
el govern central de Mèxic
doncs es va
mostrar molt beligerant
però van arribar
a uns acords
que ens van dir
els acords
de Sant Andrés
i a partir d'allà
doncs aquells
els han deixat
com si fos una reserva
i doncs
el govern mexicà
no entra
en aquests
poblats
zapatistes
que en diuen ells
i doncs ells viuen
totalment neutàrquics
la seva bola
que se'n diu
l'únic que
ara que hi va haver
eleccions el 2006
justament el comandant
el subcomandante Marcos
va fer una campanya
que em sap
van dir
l'altra campanya
per tot el país
proponant
que hi hagués
abstenció
i una mica
intentant fer arribar
aquest missatge
d'indigenisme
de conviure amb els valors naturals
i això
que va ser una mica
el motiu
de la seva revolta
fa 12 anys
però que ha quedat
una mica
només acotat
al territori de Xapes
amb alguns llocs
que realment viuen així
que el govern
els deixa fer
però no anant més enllà
de totes maneres
el visitant
veu aquest gran contrast
entre
abans parlàvem
de Veracruz
Acapulco
amb Xapes
des del punt de vista
de territori
el que és
l'espai geogràfic
paisatgístic
fins i tot
aquesta manera
de sentir
el ser mexicà
a veure
de turistes
n'hi van molts
també a Xapes
perquè hi ha llocs naturals
també impressionants
sobretot a la capital
Sant Cristóbal de les Casas
hi ha molts europeus
però molts d'ells
treballen per ONGs
vull dir que és un turisme
si m'apurés diferent
realment
hi van allí
ajudar
les comunitats indígenes
aquestes
que ja et dic
que moltes són autàrquiques
i que
una mica
en principi
ressalen molt dels turistes
i fins i tot
els propis cooperants
que els costa
d'entrar-hi
i de vegades
no han tingut
algun altre problema
amb ells
però ja et dic
que és un turisme diferent
com a periodista
la visió dels mitjans
de comunicació
com el tractament
que fan de la informació
com ho vas veure?
bueno
diguéssim que
estan una mica
és pobre
el periodisme d'allà
els periodistes
han estat víctimes
moltes vegades
de determinades forces
diguem-ne
que han mort
senzillament
allà a veure
la televisió
està controlada
per dos grans canals
que són
TV Azteca
i doncs
el canal de les estrelles
que se'n diu
que és Televisa
i són privades
però bueno
ells ho controlen una mica
tot el mambo
i estan controlades
pels grans grups
i pels polítics
i tal
llavors
les ràdios
i els diaris
doncs estan
en un procés
allò encara
d'emergència
vull dir
estan emergent
no és que estiguin
d'emergència
estan emergent
i la gent
vull dir
els productes que fan
encara
estan distents bastant
crec jo
dels que es fan aquí
l'altra cosa
l'altra cara
és el tema
aquest que deies tu
que hi ha molts periodistes
amenaçats
perquè clar
el tema del narcotràfic
de la delinqüència
és molt present encara
llavors
algun periodista
que mínimament
ho vol investigar
i vol aixecar la veu
en contra d'això
doncs és amenaçat
si no ha dit mort
llavors és un país
que encara
li queda molt per fer
en tema de drets
dels periodistes
home
un altre
jo no sé si és tòpic
però realment
és fruit de tota
una llarga història
que no sé ben bé
si s'està
esmenant molt lentament
és la corrupció
dins de les pròpies institucions
i la falta
de llibertat d'expressió
lògicament
que ara comentàvem
i la violència
extrema
és tan extrema
en el dia a dia
bé
esclar
tu d'allà
t'aixeques al matí
veus els quioscos
cada dia
la portada dels diaris
més venuts
que és un que es diu
la premsa
i ve a ser com el caso
d'abans aquí
que sempre hi ha un mort
allí i sang
i la portada
i cada dia
sense dir coses
d'això
de raptes
d'assassinats
de justos
de comptes
que es diuen
però
a veure
el dia a dia
com que allò
és tan gran
i hi ha tants milions
d'habitants
una mica
la proporció
tampoc no és
vull dir
la ràtio
de delictes
per habitant
potser tampoc
és tan alta
tu com a visitant
pots tenir un problema
com tindries
a qualsevol
altra gran ciutat
exacte
tu simplement
pren la precaució
com a visitant
de no mostrar
moltes joies
o rellotges
o intenta
no despertar-te
molt quan vagis
pel carrer
pren les mínies
percursions
de no passar
per segons quins barris
evidentment
i menys de nit
i a partir d'aquí
no has de tenir
gaires problemes
i escolta Òscar
un tema com el de Ciudad Juárez
se'n parla tant allà
com se'n parla aquí
no
no
no perquè a veure
Ciudad Juárez
és una ciutat
que està molt al nord del país
de fet toqui la frontera
amb els Estats Units
i allí
jo amb els nomesos
que vaig estar
no em vaig sentir
per la gent
és com la gent
que ve aquí
diuen
hòstia
l'ETA
també n'atenta aquí
a veure
l'ETA
és un grup alarmat
que ha fet unes quantes
bo més avançant
però aquí
per sort
o per sort
no ens toca gaire
però no és que tot el país
estigui malament
parlat
o coses allà
igual
a veure Òscar
les juergues mexicanes
això ens interessa
han de ser bones
les juergues mexicanes
home
allà sí
la gent
veu bastant
tequila
el tequila
es pren
com una beguda
normal
com a aperitiu
moltes vegades
tequila
i el caballito
es foten
tequila
abans de dinar
per exemple
com aquí
ens fotem un vermut
i a la nit
també és
el pa de cada dia
el tequila
el tequila
i el picant
no és un tòpic
és una realitat
allà es menja
el jalapeno
ho acompanya
pràcticament tot
sí
però bueno
tampoc
si demanes
que no hi hagi picant
també intentem
complir els teus desitjos
i moltes vegades
te'l porten a banda
del plat
vull dir que tu
el pots triar
de tastar-lo o no
ara estem escoltant
un clàssic
màgicà
però abans
escoltàvem una formació
que ha fet a Cuba
que l'Òscar també és músic
és teclista
clar la música
t'interessa moltíssim
i escoltàvem
que ha fet a Cuba
la música mexicana
que s'està fent ara
que s'està fent
des de fa un quant temps
diferent
als temes més comercials
com pot ser
Maná
Julieta Venegas
hi ha una riquesa musical
contemporània
boníssima
sí, és que això ho volia comentar
perquè clar
aquí tenim música mexicana
clar
Paulina Rubio
Julieta Venegas
i Maná
a veure
allà se senten
però no és la música
autòctona del país
i no és el que més agrada
la gent
que sí que agraden
evidentment
però no és el que més agrada
allí per exemple
que ha fet a Cuba
que és el que sentim abans
és el número 1
i tothom
amb qui parles
et considereix
que és el millor grup del país
en diferència
des de fa molts anys
que és el líder
i molt militant
a més a més
sí
ells són del DF
i també
fan cançons autòctones
i amb instruments
fins i tot
diferents
i si intenten
fer música
doncs
poc exportable
però això potser
s'han poc coneguts aquí
tu no vas tenir prou
amb un any
que vas tornar
l'any passat és possible
o l'any després d'estar allà
l'any següent
vaig estar el 2006 allà
i l'any 2007
em van copiar una boda
i gustosament
vaig anar
home perquè vas fer amics
mexicans
és clar
és molt fàcil
són persones molt obertes
molt hospitalàries
correcte
molt generoses
tot això és veritat
és veritat
no tinc res més a afegir
de qualificatius
dels que has dit tu ara
amistats per tota la vida
jo crec que sí
a veure
avui és més fàcil
mantenir-los allò
doncs la relació
amb internet
i això
i a veure evidentment
la distància
fa que no siguis
una relació quotidiana
però que
quan tornes allà
o quan ells venen aquí
que també
doncs per sort
haurem hagut moltes visites
doncs
el tracte
és com si
no us haguéssiu deixat
de veure mai
i realment
és una joia
poder tenir
aquesta amistat
aquesta segona vida
que dic jo
a l'altra banda del món
clar
el relleu
del fòrum
de Barcelona
el va prendre a Monterrey
l'any passat
va coincidir
que tu hi eres
sí
jo era el DF
i tenia uns quants dies lliures
abans de la boda
com ho fan els mexicans
això dels fòrums
i què tal ho van fer
sota el teu punt de vista
jo el que passa
és que el de Barcelona
justament no hi havia anat
jo tampoc no hi vaig
tampoc parlar
i mira
em van veient
anar aquell d'allà
però
bé
jo la gent
per exemple
de Barcelona
el tenia molt com a referent
fins i tot el logotip
i moltes de les comunicacions
del màrqueting
doncs era semblant
al que jo havia vist
aquí de Barcelona
i a mi em va agradar força
tal com està bé organitzat
vull dir
era un parc
que ja existia
també
que el van recuperar
a Parc de la Fundidora
i doncs
la gent
sobretot
els caps de setmana
va respondre molt
el que passa
que potser
ells esperaven
que hi anessin més europeus
i no n'hi van anar gaires europeus
van anar sobretot
gent de Mèxic
i d'Estats Units
que és Monterrey
a prop dels Estats Units
després també vas tenir
ocasió
en aquest darrer viatge
de visitar
algunes ciutats
que consideres
que tenies pendents
segur que en tens d'altres
ui sí
en tinc moltes
sap què veus
que per exemple
jo mentre estava allà
a Oaxaca
que és una ciutat molt maca
del sud del país
estava ocupada
per uns
bueno
hi va haver unes revoltes
de professors
que després es van convertir
en revoltes socials
ja més àmplies
revoltes amb moltes víctimes
amb molts morts
la gent pràcticament
no sortia al carrer
si més no
és el que dèiem
que la premsa d'aquí
espanyola reflectia
sí a veure
és que és un país
encara una mica
per civilitzar
en segons quins aspectes
en segons quins llocs
llavors aquí és impensable
que una revolta
duri vuit mesos
i que durant vuit mesos
tinguin ocupat
la plaça major
de Tarragona
la plaça de la Fònia
que és gent acampada
durant vuit mesos
hi havia barricades
a les fotografies dels diaris
sí sí
és que era així
llavors clar
no hi va anar
en aquella època
ben fet
ben fet Òscar
ja me n'alegro
que siguis provent
el que passa és que
alguns d'aquí sí que hi van anar
hi ha gent una mica
amb més ganes de marxa
si vols
i bueno
i qui diuen
si no vols
pols no vagis a l'era
i doncs hi ha gent
que va anar a l'era
i doncs el vam detenir
jo no dic que portessis un ponxo
i un barret màgica
però et vas resistir
als souvenirs
perquè l'artesania
és fabulosa
a Mèxic
no em vaig resistir gaire
no soc tampoc d'aquell
que es compra tot el que veu
mire molt
això sí
entretenc molt amb els souvenirs
amb samarretes
per exemple
que no són ben bé artesani
és molt bonica
és una mena de símbol
està fent
podria ser que estigues fent surf
per exemple
sí
és un exemple
no
allí a l'artesania
realment sí que
clar
com que hi ha molts indígenes
que es dediquen
doncs
doncs
hi ha
ells per natural
a fer doncs
gadgets
aquests
doncs
ara es dediquen a vendre'ls
els turistes
i realment
doncs hi ha coses molt maques
i doncs
és un dels records
que fàcilment
que pots comprar
diguéssim
per portar aquí
als teus amistats
o per tu
per recordar a casa
Parlem de diners
aquells que tinguin intenció
de viatjar a Mèxic
els organitzats
ja els hi donaran
amb els papers de l'agència
tot el que necessiten
però aquells que vulguin fer
una mica per lliure
com recomanes
que ho facin
un avió directament a ADF
i a partir d'allà
doncs
fer una reserva
a través d'internet
el tema d'allotjament
és un país car
no car
segons zones
no, és un país
que està molt bé de preu
vull dir
i més si surts del DF
ara que el PESO
doncs
pivota molt al voltant del dòlar
i com que el dòlar
està baix
amb el pressió amb l'euro
doncs el PESO també
ara mateix està molt més barat
de quan hi vaig estar jo
fa dos anys
per exemple
llavors
sí, el més lògic
és agafar un avió
i anar fins al DF
perquè tots els vols
intercontinentals
paren al DF
excepte els que van a Cancún
directament
però aquests ja són xartes
d'aquests
paquets vacacionals
a partir del DF
a veure
clar, cadascú té la seva manera
també de viatjar
de muntar-se
doncs
el seu itinerari
pots llogar per internet
perfectament
a habitacions
però si vas així per lliure
i agafes una motxilla
i vas pel país
ja no te diuen cases de huéspedes
allà, no?
per exemple
sí, sí
hi ha hotels
i pensions
hi ha de tot
com a tot arreu
jo de fet
vaig estar en una casa de huéspedes
vivint nou mesos
el que ell
sí que
no hi ha trens
per exemple
això sí que és una cosa
que
autobusos
el transport públic
són autobusos
hi ha autobusos
i n'hi ha molts autobusos
llavors
una de les coses
per exemple
com que les distàncies
són molt grans
jo el que feia molt sovint
era viatjar de nit
cosa que et permet
guanyar diners
perquè te salvies una nit hotel
i guanyar temps
perquè doncs
a una nit
estàs en una ciutat
i l'endemà al matí
et despertes
a una ciutat
que està a 800 quilòmetres
per exemple
i no has perdut
no perd temps
vull dir
quan la guanyes dormint
ja estan bé
els autobusos?
alguns millor que altres
però bueno
en general
com que molts viatges de nit
doncs estan millor
que els que pots trobar
aquí de plan
a la disponibilitat
aquí tampoc no
hi ha alguns
que estan molt bé
i hi ha d'altres
que Déu n'hi do
estan una mica adaptats
a veure
tampoc
no són la reòstia
vull dir que
no veus que
i el taxi
com funciona a Mèxic
com a moltes ciutats
així
molt populoses
sí
a veure
els populars
són aquells
les cuques
aquelles petites
ara no m'ho veu
com es diuen
els pochos
en vegades com en diuen
són de color verd
que un tipus
els vaguen
un ambítol
però molts d'aquests
són il·legals
perquè no tenen permisos
o bé
fins i tot
són delinqüents
i doncs el lloc
que et recomanen
i jo sempre vaig procurar
complir
agafar els taxis
de sito
que són les parades
de taxis
que estan tots regulats
i tenen les licències
i aquestes
mai tenen cap problema
i a part són bastant barats
els taxis
vaja
que ha de regnar
allò que sempre ha de presidir
el nostre viatge
per lliure
que és ser prudent
no poruc
que és molt diferent
és a dir
atendre la gent del país
que et digui el què
sí
no a veure
el millor és
pel DF
agafar metro
que no arribi a tot arreu
ni molt menys
o taxi
perquè està molt bé
de preu
i quan surts
gairebé
per força
autobusos
però d'autobusos
n'hi ha molts
i el ser l'únic transport públic
del país
i l'haver-hi tanta gent
que viatgi a moniavall
n'hi ha molta oferta
vull dir que això no pateu
que trobareu busos
per anar a tot arreu
que hi hagi totes les hores
no t'empreguda
per la gastronomia
perquè probablement
sigui el més conegut
i popular de Mèxic
tothom coneix
el menjar màgic
i abans
ja per acabar
et comentàvem
el tema del souvenir
que aquest havies comprat
el souvenir més sentimental
el souvenir més emocional
que t'has endut de Mèxic
on segur que tornaràs
segur, segur
a banda de l'amistat
sí
no
allí em queden moltes coses pendents
per veure el nord del país
la barranca del cobre
per exemple
diuen que és molt maca
no és tan coneguda
però és comparable
al gran canyó del col·lodaro
per exemple
no sé
a veure
els souvenirs
jo
quan venen gent a veure
i m'hi dic
què vols que portem
no sé
portem-me tortilles
que aquí no en trobo
com les allà
són per fer tac
però un souvenir així
més
a l'Ebriges
a l'Ebriges
són
una artesania d'aquestes
tallada amb fusta
i decorada
pintada
a mà
i són cosetes molt petites
i molt delicades
però que són molt maques
i per decorar
l'habitació així
és molt bonic
s'ho estima el país
és molt
molt
si veiessin la cara de l'Òscar
jo diria que
ja és mig mexicà
no té l'accent
et vas agafar l'accent
allà
perquè a vegades passa
hi ha persones que de seguida
se'ls queda l'accent
sí
era més fàcil
parlar en mexicà
que en castellà
per mi
i ara una mica traïció
perquè ens queden 40 segons
una paraula
mexicana típica
que t'agradés particularment
o que et crides l'atenció
hòstia no sé
txela
que era una cervesa
txela
la cervesa
sí
no està malament
txela
doncs ja sabem
que el primer que hem de fer
la primera que m'ha vingut
quan arribem a Sadegats
a DF
és demanar una txela
el primer bareto
que trobem
Òscar Palau
periodista del diari
El Punt
ha estat un plaer
visitar a Mèxic
una estoneta curta
és un país molt gran
un any viscant a Mèxic
i un segon viatge
dona per molt
però segur que tindrem
ocasió de parlar-ne
i tant
per mi ha estat un plaer
recordar-ho també
moltíssimes gràcies
bon dia
a vosaltres