Saludem ja Víctor Roca. Bon dia, Víctor.
Bon dia.
Pepe Noguera, bon dia.
Bon dia.
Benvingut. Practiqueu esport, vosaltres?
Bueno, sí, de tant en tant.
Encara una miqueta sí.
Encara et mantens en forma.
A veure, avui parlem de la llei de l'esport
i mirant que, entrant a la plana web de la Secretaria General de l'esport,
la llei diu que, entre altres coses,
vetllarà per l'increment de la pràctica de l'activitat física
i l'esport de lleure entre els ciutadans.
Això de fer esport per llei jo no sé si es pot aplicar poc o molt, no?
A veure, la llei fomenta l'esport.
A més, vull incidir en el terme lleure,
perquè la normativa esportiva,
actualment de competència exclusiva a Catalunya,
hi ha el decret de l'any 2000, que és la llei de l'esport,
encara que sigui un decret legislatiu.
Aquesta idea de fomentar l'esport de lleure
prové de la pròpia Constitució Espanyola.
L'article 43 de la Constitució precisament diu
que els poders públics fomentaran...
Parla d'esport de lleure, especialment,
perquè l'esport professional, del qual la llei no se n'oblida,
però es considera més espectacle que esport.
És més, al voltant de l'esport professional
hi ha tot un seguit de normativa,
que alguna de les quals la llei de societats anònimes,
allò de l'SDAD, Societats Anònimes Esportives...
L'esport professional no és que vagi pel seu compte,
però una mica sí.
És a dir, tenim organismes com la Lliga de Futbol Professional,
com l'ACB, organismes,
dintre de l'esport professional hi van una miqueta del seu aire.
Però, bàsicament, la normativa esportiva com a dret constitucional,
no dintre de l'apartat de drets fonamentals.
Hi ha dos tipus de drets a la Constitució,
els drets fonamentals, la igualtat davant de la llei, etcètera.
Hi ha drets, entre cometes, secundaris.
Un d'ells és l'obligació del poder públic
fomentar la pràctica de l'esport.
I això també amb la creació d'equipaments i infraestructures
necessàries per fer-les, no?
També ho contempla la llei, clar.
Tot.
De fet, al ser una competència transferida a les comitats autònomes,
en el cas de Catalunya, a la Generalitat,
un dels apartats dels quals parla la llei,
llei que encara té mancances i que no s'ha desenvolupat al 100%,
una llei normalment comporta el desenvolupament reglamentari posterior.
És a dir, en forma de normativa secundària,
reglaments, es desenvolupen els articles de la llei.
I una qüestió que tracta la llei, per exemple, és el PIEC,
el Pla d'Infraestructures a l'Esport Català.
És a dir, es tenen que fer pavilions esportius,
instal·lacions, infraestructures en general,
i s'han de encarregar, en principi, la Generalitat,
amb col·laboració als ajuntaments.
Diguem-ne que aquest és l'escenari,
que va variant en funció de molts paràmetres,
però ens ocupem, en tot cas, d'allò que també és,
diguem-ne, funció de la Secretaria General de l'Esport.
Quan parlem d'això, perquè a través dels mitjans de comunicació,
el més cridaner és quan hi ha un conflicte en camps de futbol,
en dopatges, tot aquest tipus de coses,
però també incideix i regula tot allò que té a veure amb federacions,
fins i tot lligues escolars esportives, universitàries,
oi que sí?
Tot i que la sensació és que sigui tot de grans temes,
el tema més quotidià i d'entitats més modestes també l'ha regulat.
Per exemple, tenim un organisme,
que és el Consell Esportiu, els Consells Esportius Comarcals,
que precisament tracten de fomentar,
organitzar l'esport escolar.
A més a més, consta que organitzen altres tipus de lligues amateurs
per gent adulta, però bàsicament tracten de fomentar
i tractar el tema de l'esport escolar.
És a dir, que el món, a nivell d'institucions,
com molt bé dius, l'ENS màxim,
en matèria esportiva a Catalunya, Secretaria General de l'Esport,
curiosament, com succeeix a l'estat espanyol,
i això ha sigut objecte de crítica en moltes ocasions,
no existeix un Ministeri del Deporte o una Conselleria de l'Esport.
Hi ha una Secretaria General.
Exactament.
Aleshores, a nivell espanyol, hi ha el senyor Elisabetsky,
que és el secretari general del Deporte,
en forma de Secretaria General,
organisme, supeditat al Ministeri, crec que és de Cultura.
A Catalunya em sembla que depèn de vicepresidència,
perdoneu si estic equivocat, però crec que ara és vicepresidència.
Aleshores, esclar, hi ha hagut la crítica,
perquè l'esport, encara que sigui de lleure,
és una activitat que realment mou molt,
i molta gent, aquí hi ha dos exemples.
I mou molts diners, també.
I mou molts diners, no?
Home, efectivament.
A veure, és que, clar, poden haver-hi molts conflictes
que estan lligats amb la part econòmica, no?
Efectivament, però això és un tema que causa discrepància i disjuntives
a l'hora de valorar-ho, perquè, esclar, jo soc dels que...
Potser són coses que, ara ho diré una miqueta,
doncs, potser de manera superficial,
però potser convindria valorar,
crear una conselleria de l'esport, no?
Sí, digues, digues.
No, de tota manera, jo el que volia dir més que tractar el tema institucional,
que potser és un tema una miqueta teòric,
potser el que ens interessaria,
és parlar més...
Sí, és el que t'anava a comentar,
perquè, clar, sempre ens agrada dir en aquest espai
que les lleis es fan
perquè no sabem resoldre els conflictes d'una altra manera,
i precisament el Tribunal Català de l'Esport
deu estar justament per intentar solucionar conflictes,
per vetllar per processos electorals,
que siguin transparents,
règims disciplinaris, sancions...
De tot això se n'ocupa el Tribunal Català de l'Esport.
Sí, però no és l'únic.
És l'organisme últim.
A veure, de tota manera, en el món de l'esport,
quan es produeix algun tipus de situació conflictiva,
d'entrada, distingiria tres àmbits.
Primer, un conflicte amb unes seleccions.
Tenim el cas de les seleccions de la Federació Catalana de Futbol,
que es van tenir que tornar a fer,
el senyor Roche,
els autocars que anaven a Barcelona, etcètera, etcètera.
Això hi va entrar a intervenir-hi el Tribunal Català de l'Esport.
Tindríem un segon àmbit,
després de l'electoral,
que seria l'àmbit associatiu.
Recordem que a Catalunya
les associacions esportives,
associacions en general,
són molt cuidades,
molt cuidades,
i es proclama aquest associacionisme.
hi ha grups excursionistes,
hi ha clubs, etcètera.
Doncs, a nivell associatiu,
si hi ha algun tipus d'infracció,
un soci que és expulsat d'un club,
també pot acudir-se a la via esportiva,
o, en tot cas,
a la segona via,
que ara comentarem,
que és la via ordinària,
al Tribunal de Justícia.
Sí, això també t'ho volia preguntar després,
quan es pot traspassar l'àmbit
del Tribunal Català de l'Esport
i anar a la via ordinària, no?
A la via ordinària.
És possible fer-ho.
I després, un cas més evident,
també de via ordinària,
no només dintre de l'àmbit civil,
perquè amb un tema d'una expulsió d'un soci,
parlaríem normalment de l'àmbit civil,
a no ser que hagi comès alguna acció punible, no?
El tercer àmbit seria una infracció,
una ascensió vinculat directament
amb l'espectacle esportiu,
bé sigui dintre del terreny de joc
o tot el que l'envolta.
Un senyor, un jugador que l'expulsen.
En l'àmbit professional,
hi ha una sèrie d'estaments suprem, superiors,
que a més, si és una lliga nacional estatal,
els organismes depenen de Madrid,
no pas de Catalunya,
però si parlem de l'esport més de base,
l'esport a les anomenades categories regionals,
quan es produeix alguna, per exemple,
l'expulsió d'un jugador per targeta vermella,
per insultar, per agredir,
l'abesana esportiva fa que es pugui recórrer
normalment a les federacions esportives.
Hi ha molta conflictivitat en l'esport de base
des del punt de vista jurídic?
Sí, sempre hi ha expulsats,
sempre hi ha problemes de suspensions de partits.
El que ens arriba són les coses de les grans clubs,
però a vegades no hi parlem compte que...
Per desgràcia n'hi ha,
a més hi ha una constant problemàtica
amb la desprotecció,
amb camps basa en camps de segona i tercera regional,
i allí, si hi ha una batalla campal,
a vegades hi havia,
dic que hi havia la parella de la Guàrdia Civil,
perquè ara hi ha hagut en aquestes comarques el canvi.
Hi haurà una parella de Mossos.
Però era el cas típic,
que la Guàrdia Civil protegia l'àrbitre,
el posava dintre del seu vestidor,
vestidors que a vegades eren casetes d'oralita,
és a dir, que és un tema complicat.
És una mica imatge en blanc i negre,
no, Pepe?
Dóna aquesta sensació.
A mi, primer això,
i després volia comentar-li al Víctor,
perquè ell toca aquest tema
que jo ara m'està il·lustrant ell
amb la seva exposició.
Jo, com a pare,
i acompanyat a fills meus,
a canxes de bàsquet,
a camps de futbol que juguen,
i potser la llei aquesta,
el que tindria que primer és educar els pares...
Tu no has passat molta vergonya, Liena?
Perquè jo també he acompanyat els meus fills
i he passat molta vergonya.
Moltíssima vergonya
i he arribat a patir por
de veure com segons quins pares
tiraven a la gent,
poca o molta que hi hagués
en aquell espectacle,
pels nens que disfrutin.
Insultant els crius.
Insultant els crius,
tirant un pare al seu fill
contra l'àrbit,
contra els altres companys
que estan jugant,
contra el seu propi entrenador,
etcètera, etcètera.
Jo crec que aquí
el que tindria començar
és per l'educació bàsica dels pares,
perquè anessin al camp
a comportar-se.
Però clar,
si els nens ja creixen
d'aquesta manera,
imagina't després
com es va reproduint el tema.
A mi això és un tema
que suposo que deu donar també lloc
a suspensions de partits
perquè vas.
Jo recordo
a camps d'aquí,
de prop de Tarragona,
del Morell,
de la Canonja,
etcètera,
amb el meu fill petit.
Però en lligues escolars, eh?
Lligues escolars
o lliguetes d'aquestes
que es munten
dintre la comarca,
etcètera, etcètera.
Nens de 10, 11, 12, 13 anys
i l'àrbitre tot solet allà
que al final,
doncs,
o s'amaga
per els seus propis medis.
Àrbitres que a lo millor
tenen 18 anys.
Sí, sí, sí.
I 16 i 17
perquè segons l'edat
van i arbitren
determinat nombre de partits
i determinada edat
i que estan patint allà
insults des que surten al camp,
clar.
Això és una cosa que...
No es tracta de fer demagògia,
però si en un camp del Barça,
al Madrid,
de l'Atlètic,
de Bilbao,
de qui sigui,
hi ha un sidral així,
bé,
a banda que els mitjans
fan altaveus
i després estan visquent
d'aquesta situació 15 dies,
això passa
més habitualment
del que voldríem
i sovint
queden aigua de borraines
perquè després no es fa
ni un informe,
pot haver-hi algun pare,
algun entrenador
o algun àrbitre
que es prengui la molèstia
perquè déu-n'hi-do
doncs
han de presentar
la queixa corresponent.
Però normalment
aquestes coses,
acaben amb la frustració
de tots els que estan allà
que se'n van cap a casa
dient
però és que això
no es pot aguantar.
Per tant,
des d'aquí,
potser si s'apliqués
la lleia des d'aquí
i aquí també
ho hem d'assumir
nosaltres com a responsabilitat
ciutadana
a dir d'acord,
perdré un matí
però vaig a fer una denúncia
o una queixa, no?
Efectivament.
A més,
aquest efecte
que comentava ara Pepe
és per desgràcia
habitual i freqüent.
Hi ha una manca
absoluta
d'educació
a més de pares
que la majoria
em consta
que ho fan a gust
el portar als nens
un dissabte al dematí
però que té
el doble efecte
és a dir,
ho fas a gust
però no ens enganyem.
Hi ha molts pares
que diuen
ostres,
el dissabte al dematí
que podria estar
fent esport jo
i tal
tinc que aixecar-me
a les 6 del dematí
i acompanyar els xiquets
o 4 xiquets
perquè es van tornant
a vegades amb cotxe
no el Morell o la Canonja
sinó a Ull de Cona
o al Camp del Conit
que està a l'altra punta
de la província
o Santa Coloma de Caral
que l'hivern fa molt de fred
i estressat
ho fas molt a gust
en general
perquè ets pare
i ho entens
i si t'agrada l'esport més
però
i després
això barrejat
amb aquesta manca total
i absoluta d'educació
comporta
que els pares
siguin
grans responsables
d'aquestes qüestions.
Però caldria
que es vetllés
perquè es complís
aquest reglament.
Sí, però aquí hi ha una...
Jo com a mare
tinc un mecanisme legal
una lliga escolar
que és el que la majoria
d'ociences
i que, a veure
val a dir
que en aquest tipus
de casos
generalment
és un percentatge mínim
és a dir
només que hi hagi
dues persones
tres
que amuntin el número
vull dir
ja allò sembla terrible
però
en aquest cas
jo com a mare
em trobo en una situació
de conflicte
que fins i tot
pot haver-hi
alguna agressió
per part d'algun pare
o que a més
estimula el seu fill
o la seva filla
un comportament
que no sigui adient
pam, pam, pam
jo
amb la llei
de l'esport a la mà
puc fer alguna cosa?
Entrem en la part pràctica
d'aquesta llei.
A veure
ho concretarem
una miqueta més
si parlem
d'esport escolar
per exemple
o podria ser
un esport federat
però allò
de no sé
però anem a parlar
per exemple
d'esport escolar
a nivell de Catalunya
hi ha una normativa
sancionadora
que tenen
els consells esportius
que són els òrgans gestors
de l'esport escolar
que tipifica
aquest tipus de sancions
però es produeix
la següent paradoxa
així com està clarament
recollida
actituds
infractores
o presumptament
infractores
de jugadors
d'àrbitres
d'entrenadors
de delegats
de gent que està
dintre de la pista
gent que està
o del camp
gent que està
fora del camp
és difícil
d'esbrinar
qui ha sigut
el responsable
perquè potser
allà hi ha
50 o 100 persones
paradoxalment
acostuma a ser responsable
el club local
quan potser
és l'afició visitant
la que està
armant el pollo
perquè ens en diem
ens en tinguem
què passa?
esclar
és d'identificar
molt bé
les persones
autores
o causants
d'aquesta suspensió
de partit
o de que
jo he arribat a veure
tirar objectes contundents
per tant és molt complicat
Víctor
és complicat
però aleshores
hi ha l'abasant
de la justícia ordinària
qualsevol persona
independentment
de la infracció
dintre de la norma esportiva
que pugui haver-hi
pot denunciar
amb un altre
i portar-ho al jutjat
de guàrdia
la llei
la llei general
la llei en general
els tribunals ordinaris
contemplen perfectament
que si jo
aplico
un insult
xenòfob
racista
cap a qualsevol persona
independentment
sigui una pista esportiva
o no
això
és un delicte
és a dir
el seleccionador
nacional
li diu un senyor
que és negre
i hem estat un any
arrossegant aquest tema
i moltes vegades
en aquests escenaris
avui dia
que hi ha tant de
no i no
i avinguts de fora
més d'una vegada
s'han sentit
alguns apel·latius
fent referència
al seu origen
a la seva ètnia
que dius
bé a veure
qui vetlla
per tot això
qui ha de vetllar
mentre
anar de curs
de la competició
qui és responsable
de després
donar
el parte
n'hi ha de responsables
el que passa
és que òbviament
torno a les competicions
escolars
perquè
és interessant
que parlem
de l'esport de base
que l'esport professional
potser és
el gran conegut
ja ho sabem tot
però l'esport escolar
imaginem que hi ha
una competició
hi ha categories
benjamins
elevins
infantils
cadets
juvenils
moltes categories
molts partits
cada setmana
no sé dir-vos
però potser
hi ha
100 o 150
o 200 partits
a nivell comarcal
hi ha moltes escoles
hi ha molts clubs
petits
amb els seus corresponents
àrbitres
que feien arrall per trobar-ne
fins i tot
hi ha categories
inferiors
benjamins
que ho pot arbitrar
algun entrenador
o algun
o l'equip local
aleshores
és clar
és difícil controlar
òbviament
hi ha controladors
però els controladors
van passejant
van
de manera itinerant
clar és difícil
impossible que estiguis
en tots els camps
per controlar això
a nivell de força pública
doncs també és inviable
doncs que a les escoles
doncs que has de fer
enviar
a les escoles
o camps
has d'enviar
a la parella
de la policia
perquè vetllis
que no hi ha efectius
no pots posar la policia
darrere de cada persona
però no hi ha efectius
dins de la pròpia
organització
d'aquell propi
en contra
potser doncs
que algú assumís
aquesta figura
no ho sé
ja però és que és complicat
jo crec que entre tots
hi ha molta gent
cívica
per sort
és la majoria
és la majoria
però els altres es noten molt
efectivament
però esclar
a vegades és difícil
reaccionar
perquè si algú
no en argument
perquè no té altra paraula
que té aquestes actituds
absolutament
recriminables
doncs
esclar
és difícil
controlar-les
anem avançant
perquè clar
ens posem en temes
que realment
són transcendents
com el que ha apuntat
el PP
i a mi m'agradaria
també com a mínim
dues qüestions
que també
ens les expliquéssiu
d'una banda
el Tribunal Català
de l'Esport
l'integren juristes?
sí
tots són juristes
ara desconeixi el 100%
però jo diria
que la gran majoria
ho són
hi ha un company
que ha vingut alguna vegada
d'aquí
company i amic
el Ferran Huidobro
que durant molts anys
ho dic perquè com a tarragoní
crec
perdoneu
altres tarragonins
si estan formant part
actualment del Tribunal
i ho desconec
o no ho recordo
però ell durant molts anys
va ser membre del Tribunal Català
de l'Esport
i em consta que va actuar
o va intervindre
amb algunes
grans decisions
tornem una altra vegada
a l'esport d'elit
de fet va estar en aquest espai
quan encara ho era
de membre del Tribunal Català
de l'Esport
l'última vegada
encara pertanyia
a aquest organisme
hi ha alguns anys que no
i francament
el Tribunal Català
de l'Esport
és l'última instància
que coneix
última instància
a nivell de recursos
en matèria esportiva
o a vegades
coneix recursos
de certa transcendència
a àmbit territorial
generalment
segons quines matèries
vegis eleccions
a la Federació Catalana
o algun conflicte
amb el Futbol Club Barcelona
o d'altres clubs
el Tribunal Català
de l'Esport
també toca
assumptes de clubs
més petits
hi ha vegades
alguna agressió
a la pista esportiva
d'un jugador
a l'altre
pot arribar
al Tribunal
del Penal
per exemple
sí
de fet
clar que sí
a la justícia ordinària
qualsevol actitud
dintre d'un terreny esportiu
torno a dir
que pot tenir
dues consideracions
normativa esportiva
infracció
quatre partits
de suspensió
deu partits
de suspensió
per actituds
xenòfobes
desconsiderades
agressives
violentes
o via ordinària
és a dir
bé
és difícil
els esportistes
tenen assumit
que formen part
d'un joc
i òbviament
si hi ha una entrada dura
i una lesió greu
interpretem que sí
involuntària
i francament
denunciar-ho
el jutjat de guàrdia
encara que col·loquialment
utilitzem l'expressió
aquesta entrada
és de jutjat de guàrdia
però pot ser
jo recordo
un partit molt famós
del Nàstic
crec que contra el Poli
Ajido
crec
fa uns anys
que es va
no sé si era per baixar
o per pujar
no recordo exactament
per baixar
que va haver el tancament
per baixar
tancament de sis partits
i allà hi va haver denúncies
al jutjat
per part de l'àrbitre
als tribunals ordinaris
sí
jo recordo
sí
després hi ha un altre tema
també d'actualitat
amb tot nivell
però
que resalto
perquè va sortir a la premsa
de fet
l'altre dia
sentia
amb un company
l'advocat Monguilot
de Barcelona
o de Girona
no recordo
que definíem
un dels nois
dels que
presumptament es deia
ell ho negava
que havien tirat bengales
al camp de l'Espanyol
amb un partit Barça-Espanyol
que va
paralitzar-se
més que suspendre's
bé
això
forma part
de l'espectacle esportiu
sí que es tiren bengales
contra altres persones
però estan dintre
d'un recinte de joc
i es pot dur a terme
o prendre
algun tipus de mesura esportiva
tancament del camp
censió al club
etc
fixeu-vos
com dic censió al club
allí
sembla ser
que els autors
eren
aficionats
del Futbol Club Barcelona
bueno
el president deia
que no eren ni aficionats
però bueno
s'identificaven
com a aficionats
del Futbol Club Barcelona
però era dintre
de les instal·lacions
de l'estadi
Lluís Companys
estadi on juga
l'Espanyol
com a estadi
com a equip local
l'Espanyol
el president
Sánchez Llibre
de l'Espanyol
sortia
defensant-se
dient
escolti
són ells
no ens tanquin
al camp
però era l'afició visitant
és el que he dit abans
parlant d'un
partit d'escola
però
hi ha una sèrie
de membres
d'aquest col·lectiu
que se'n diu
d'aficionats del Futbol Club Barcelona
que han estat
en presó preventiva
de fet hi havia un xicot
que després de 40 dies
va sortir
es criticava
per part d'algun
jurista
tertúlies
que sentia
a la ràdio
que com pot ser
que estigui 40 dies
en presó preventiva
per una cosa
és una exageració
a veure
ara hi ha tema
consideracions
de presó preventiva
no no si entréssim
en el que són
els tribunals
imaginem
que aquestes persones
llancen això
posant en perill
la seguretat
d'altres persones
en un parc
aquí al parc de la ciutat
home
hi ha canalla
hi ha famílies
passejant
i hi ha uns xavals
que llancen
aquest mateix tipus
de bengala
a veure
jo sóc dels que defenso
que la presó preventiva
provisional
a veure
no sé què opinarà
el PP
té que ser
una actuació
judicial
que no sigui
un càstig
com a vegades
així s'interpreta
per part dels tribunals
sinó precisament
que sigui una persona
que pugui generar
un altre conflicte
a curt termini
perquè partim
de la presunció
de disinocència
i a no ser que sigui
un tipus
delictual
realment greu
i quan dic greu
amb algun resultat
d'anyós
no tindria
que donar-se
la presó preventiva
en general
m'assembla molt bé
la mesura
que aquest xicot
quan va sortir
de la presó
els dies que jugava
el Barça
tenia que anar
a signar
a la mateixa hora
el jutjat
per evitar
que entrés
en un camp esportiu
tot el que vulgueu
potser
preventiva
és massa
desconeixent
no seria la primera persona
que ha perdut la vida
o ha patit
una amputació
per l'ús d'una vengala
en un camp de futbol
sí
efectivament
però estem parlant
de presó preventiva
no de castigar
potser després
aquest noi
mereixerà 4 o 5 o 6
o 7 anys de presó
no ho sé
al judici
després una sentència
que complirà
etcètera
però a veure
també es té que valorar
i per això
el que estic dient
i en aquest cas concret
realment desconec
la instrucció
de la causa
però les imatges
o la base
que hi ha
amb aquest noi
ell deia
que era un cap de turc
i que el van detindre
el dia següent
per veure realment
molt clar
han tingut a veure
que ell era l'autor
i molt clar
han de veure
la seva expressió
perquè hagi volgut
causar un mal
és a dir
hi ha diverses consideracions
que es tindrien
que fer al respecte
però la presó preventiva
és un tema
que no té res a veure
amb l'esport
però que
per part dels jutjats
es té que mesurar
molt bé
les circumstàncies
personals
de la persona
doncs és un tema
que potser
que tractem
en un altre programa
la presó preventiva
en general
perquè jo
em penso
que no ho hem parlat
això de la presó preventiva
mira que hem parlat
de qüestions
però de la presó preventiva
mai
també hem de tindre en compte
que el dret penal
té que ser un dret
de mínima intervenció
que és el que es demana
llavors
com deia ell
la presó preventiva
s'ha de valorar moltíssim
els jutges
tenen els seus criteris
nosaltres com a advocats
ho veiem
des d'un altre punt de vista
clar i nosaltres
com a ciutadans
se'ns sorprèn
quan una persona
doncs ha estat
no 40 dies
era com
més que la travessia del desert
molt més
en presó preventiva
i després el tribunal
ha resol que aquella persona
era innocent
és el que ens arriba
a la ciutadania
diu
no acabo d'entendre
jo ben bé
on s'ha de situar
els límits
de la presó preventiva
com que el que t'entra a casa
que el troben
al cap de dos dies
entra a policia
de policia
va al jutjat
i amb 72 hores
està al carrer
dius
quan ets el perjudicat
no ho entens
clar
i quan ets el que t'han pillat
doncs
et sembla fantàstic
tenim deures
per un proper programa
parlarem de la presó preventiva
i també segur que haurem
de tornar a incidir
una vegada més
en la llei general
de l'esport
tenint en compte
que regula
accions de milers
i milers de persones
en aquest país
els caps de setmana
a nivell molt mediàtic
com dèiem
però també a nivell
quotidià
des dels centres educatius
fins a les universitats
Víctor Roca
Pepe Noguera
moltíssimes gràcies
Gràcies a tu
Fins la propera setmana
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres