Jordi Bertran, bon dia.
Bon dia, bona hora.
Aquest espai dels dimarts podríem dir que és com una petita illa, no?
enmig d'aquest món tan atrotinat i tan...
Ara ho comentàvem perquè veníem d'escoltar les notícies i dius
mira, diràs, amb el que està caient posar-se a parlar de corpus,
doncs precisament amb el que està caient no està gens malament,
això, esdevenir-nos com una petita illa i deixar anar la imaginació.
Han d'haver illes.
Han d'haver illes cada dia, clar, nosaltres anem navegant
i de tant en tant ens aturem en aquestes illes,
i quan les aigües són una mica salvatges, busquem una illa més gran, si és necessari, no?
Exacte, exacte.
Parlem del corpus, és aquest i jo.
Quan hem arribat ens hem dit, ostres, no parlareu de la patú?
No, avui no tot.
Ja hem parlat d'altra vegada.
Això és tot el Quim Pons, que és un patonero, patonaire, o com es digui,
patomaire, d'aquells de tota la vida,
i hem dit, escolta, ja vam parlar, vam veure que ve ballaves aquí a l'estudi,
potser que en guany continuem parlant de corpus,
però el corpus es viu més enllà de Berga, també, no?
Sí, avui parlarem d'alguns detalls,
alguns que podem veure a la nostra ciutat, d'altres amb ciutats properes,
i destacarem alguna població d'aquestes que normalment,
per si mateixa, a mi jo no ha merescut un programa,
i que pot ser una de les recomanacions que puguem tenir per aquests dies.
L'entrada, el corpus s'ha de tenir present que realment l'Església el celebra el diumenge,
aquest diumenge vinent, dia 25 de maig,
però que hi ha algunes poblacions, com aquesta, el cas de Berga,
que mantenen encara en l'edat antiga, que és la del dijous.
Abans el corpus es celebrava en dijous.
Hi ha altres poblacions properes, com per exemple Reus,
dels quals mai parlo bé, avui parlaré bé.
Jo sempre parlo bé de l'agenda Reus, ja ho saps.
Jo sempre parlo bé de l'agenda Reus, ho sento.
Em criaren amics, potser sí, però...
És broma.
Però en aquest cas, el dijous hem mantingut tota una sèrie d'aspectes,
potser més els vinculats amb la sortida dels gegants
i el repartiment de la coca amb cireres,
que s'entren en aquest dijous.
Per tant, vull dir, hi ha aquesta dicotomia, podríem dir,
en la versió més oficial de la festa,
que en aquest cas és religiosa,
que s'ha trasllat el diumenge,
però algunes illes, valgui la redundància respecte al que diem abans,
que l'han mantingut en dijous,
o en la vigília dimecres i la jornada pròpiament dijous.
Socialment s'engaudeix més, i pensem-hi aquí a Tarragona,
l'Oconvall, els gegants, tot plegats,
s'engaudeix més si és un dia de festa,
però fora bonic que es pogués fer el mateix dia de corpus, però clar.
Bé, però ja com vam fer un decret eclesiàstic s'ha acabat el problema.
Però ja està, aquí es fa un decret i s'ha acabat la història ja.
En tot cas, la població que avui volíem recomanar,
d'altres vegades n'hem parlat d'altres,
és una petita població, en aquest cas més aviat de la Catalunya Central,
que és la Garriga,
que ha convertit...
La Garriga és un municipi bastant particular,
perquè els que no ho coneguin,
és un municipi que s'ha caracteritzat per,
per exemple, tenir molt bona programació musical
durant molts anys,
un municipi de pocs habitants, podríem dir,
i per mantenir algunes d'aquestes celebracions tradicionals, podríem dir.
En el cas del corpus de la Garriga,
l'element que ha reixit més és la decoració floral,
que és un dels elements que nosaltres ens hem referit,
en altres casos, per exemple, a Sitges,
o més proper a nosaltres, a l'Ametlla de Mar.
Diument, ja es poden veure Catifes, per exemple, en aquests municipis.
Sitges és una de les més conegudes,
l'Ametlla de Mar,
nosaltres l'hem explicat sempre,
pel fet de ser propera a la nostra ciutat,
ser comarques de Tarragona.
Doncs en aquest cas és una que no és d'aquest àmbit
dels comarques de Tarragona,
ni que és, ni tampoc és de les més conegudes.
És aquesta enramada, podríem dir,
perquè encara es manté aquesta paraula
de flors de la Garriga, no?
Concretament, algunes xifres,
que de quan en quan això amb els mitjans de comunicació agraden,
ja saps que normalment no ho faig, però...
No, però, Macià, m'has de dir quantes flors utilitzen,
és bonic de saber aquesta xifra.
Bueno, no arribaré a aquesta dada, però...
El que sí que podem dir és que la principal flor usada
són els clavells de la Garriga.
De tots els colors?
Sí, perquè els colors són els que van combinant
precisament el que van donar...
Cabos, encara sí, això no, no?
Són clavells.
Que hi ha 24 catifes de flors,
o sigui, normalment els catifes es distribueixen per carrers.
És a dir, cada carrer té una comissió
o té un grup de veïns.
En alguns casos hi ha algunes poblacions
que fins i tot si els carrers són molt llars
es poden dividir per trams,
no crec que sigui el cas aquest de la Garriga,
però sí que hi ha 24 catifes complertes.
Aquestes 24 catifes
confeccionen 1.800 metres quadrats,
ai, lineals, perdó, 1.800 metres lineals de flors.
És a dir, vol dir que
pràcticament tenim gairebé dos quilòmetres
de recorregut floral pels carrers de la Garriga
i que són bastants.
Home, doncs sí, la veritat és que sí, eh?
Bastants metres, això.
Hi ha, a banda de la catifa,
la catifa, com el seu propi nom indica,
és un dibuix que es fa a terra
i després s'omple amb les flors.
És a dir, és la que després,
quan passa a la processó,
en aquest cas, doncs,
el diumenge a la tarda,
se celebra, doncs,
a la Garriga,
és quan es desmunta, podíem dir, no?
Passant per sobre de les flors.
Podríem dir que sí.
Bueno, hi ha alguns llocs que...
Sap greu, eh?
Sí, hi ha alguns llocs que està molt bé
perquè, realment,
la majoria de llocs, de fet,
la gent passa pels laterals,
la gent que va a la processó
i llavors només es desmunta
pròpiament quan arriba la custòdia,
que és l'element que centralitza
la festa del corpus,
la custòdia del corpus.
A banda d'aquesta modalitat,
hi ha una altra,
que podríem dir tan antiga o més,
que és l'altaret,
que en diuen.
L'altaret, en el cas de la Garriga,
existeix a dues places,
la passada de Santa Isabel
i la passada de les Oliveres,
i en els altarets
el que es feia o es fa
és representar alguna escena alegòrica
i en aquest cas tenen,
en lloc de la visió horitzontal,
una visió frontal, lògicament, no?
Això prové una mica
de la tradició que hi havia antigament
en moltes poblacions,
no només pel corpus.
Per exemple, en el cas de Tarragona
se coneix a la festa de Sant Magí,
hi havia una,
estem parlant del segle XIX,
hi havia una tradició
que se'n deien coves,
que era una mena d'altaret
representant escenes
del passatge de Sant Magí
a l'ermita,
o a la muntanya fent d'ermita.
En aquest cas,
els altarets
són representacions
més o menys religioses,
lògicament,
en què amb guarniments florals
i amb algun altre element,
en aquest cas també,
també s'escenifica
alguna escena
més o menys religiosa
o popular,
també en alguns casos.
És menys habitual,
fixeu-vos que en aquest cas
només hi ha dos paratges
que existeix,
però és l'altra modalitat
de guarniment també.
I després hi ha un altre
que va ser una mica
a mig camí
entre els grafiteros
i això dels guarniments florals,
perquè
hi ha una mena de morals,
que és una cosa
intermitja,
que els morals
podríem dir
que és un treball
més escolar,
podríem dir,
que després es reconverteixi.
Avui també és un símptoma
de modernitat.
Home,
per aquells
les parets
amb grafiteros
de qualitat
són magnífiques.
En aquest cas,
els grafiteros
el que fan
és grafitejar la base
perquè el que es fa
és fer el mural
amb flors al damunt.
És a dir,
es posen al damunt.
De fet...
És allò com pinta i colorear
dels quaders dels nens.
Sí, sí.
Diguéssim
que és una tercera modalitat.
Jo diria
que la màxima expressió
o ve de l'altaret
o ve del mural
la podem trobar,
en el meu entendre,
no en una festa religiosa,
sinó que la podem trobar
al costat
del Museu Guggenheim
de Bilbao.
Perquè,
si la gent
té alguna imatge
de Guggenheim
de Bilbao,
té l'estructura
de...
d'acer,
podríem dir
que és la més identitària,
però després hi ha
aquell animalet
al costat
que,
no sé si l'han vist,
dels orients tal,
però és un animalet
que es va omplint,
és gegantí,
és molt gran,
i va canviant de colors
en funció
del que passa l'any.
Resulta que
és una mena
d'altaret modern
de guarnament floral
que és una estructura
de ferro
que té espais
forats
per posar torretes.
I anar modificant
el que és la imatge.
I en funció del color
que vas posant
de flor...
Un altaret modern i laic.
Exacte.
Seria això.
És a dir,
no és una catifa,
però sí que està a mig camí
entre, jo diria,
més a l'altaret
que no al mural.
Però, vaja,
és una combinació dels dos.
En aquest cas
és molt virguero
perquè fins i tot
incorpora un sistema
de rec.
Llavors, vull dir
que les plantes
o les flors que veuen...
S'aguanten
i van creixent.
Exacte.
Però també
es van canviant
i avui no tens...
Si vostès van
amb un any
de diferència,
a millor resulta
que la impressió
que tenen d'allò
és que això no era
d'un altre color.
Doncs sí,
tenen raó,
era d'un altre color.
Però això seria
l'adaptació
d'una tradició
que en aquest cas
valgui la redundància
no només
s'ha utilitzat
en els corpus catalans,
sinó que
els guarnimers florals
provenen
d'una tradició
molt més antiga
que abans
no es feia
amb clavells,
sinó que es feia
amb herbes
més silvestres,
més naturals,
que
podrien ser
de diferents tipus,
però, bueno,
per exemple,
les nostres
contrades mediterrànies
seria habitual
que s'utilitzessin
en ramades
per fer
catifes
amb les herbes
més aromàtiques
d'aquesta zona,
com poden ser
l'espígol,
com poden ser
la farigola,
és a dir,
aquest tipus
de planta
que
té molts usos,
però un dels usos
que té
és
l'ha d'elaborar
olor,
és a dir,
primer va vindre
l'olor en aquest cas
i després
va vindre
el dibuix,
és a dir,
primer,
l'objectiu
principal
no era
en el seu origen
crear una composició
plàstica,
sinó que
en el seu origen
era fer
una enramada
a terra,
normalment,
també a vegades
als costats
es feien arts
triomfals
o altarets
o aquest tipus
que desprengués
olors.
Aquesta
qüestió
és com a molt important
perquè és l'origen
de moltes altres tradicions.
Realment
les flors
també en desprenen
d'olors,
però vull dir
que inicialment
la gent
no tenia
ni aquesta predisposició
econòmica
ni la capacitat
tampoc
d'aconseguir
flors,
és a dir,
és una cosa
molt rudimentària.
Encara en queden,
encara hi ha poblacions
que enllòi
d'haver derivat
cap a aquest
guàrdiment floral
tipus la Garriga
tenen només
llits
i un avís
de tot tipus.
Al País Basc
ja que fèiem la referència
al Cuggenheim
hi ha algunes poblacions
concretes
que estan molt properes
a rius
que
s'utilitzen
doncs
el
jong
que és correcte
en català?
El jong, sí.
jongs
en castellà
serien jongos
jongs
que
el filòleg
que ets tu
de totes maneres
a mi no em preguntis
això
m'ha vingut
això me passa
com amb el peix
a vegades
vull dir
a vegades
amb el peix
et passa
que dius
a vegades
Bucaró
és correcte
ho he de dir
Saitó
o que és veritat
però
a vegades
parles amb els de cambrils
i parlen diferent
vull dir que
Gadagang
escamarlà
per exemple
bé en fi
ho he dit
perquè realment
sempre que
algú en bas
se m'ha referit
amb aquesta enramada
m'ho he dit en castellà
no m'ho he dit en bas
perquè tampoc
l'hauria entès
i després he pensat
a veure si no és
la mateixa planta
perquè a vegades
hi ha coses
d'aquesta
no però sí que ho és
doncs
són aquella mena
de plantes
allargassades
que
queixen al voltant
dels llocs
que hi ha humitat
de fet aquí
pel riu
Francolís
i Passeja
s'hi troben
doncs
aquestes plantes
s'utilitzen
per exemple
en una població
com David Pusco
ens diu Guanyati
per exemple
i en altres llocs
cada lloc
s'aprofitava
el que hi havia
abans d'arribar
al disseny
podríem dir
se feia una cosa
com a molt
embrionària
i tal
això
sobretot
tenia
un tema
devocional
de fer
com una cosa
bonica
però també
en aquells llocs
que feia més calor
no és el cas
del País Basc
però
els llocs
que feia més calor
doncs
s'utilitzava
per
evitar
que la concentració
de gent
arribés a produir
o sigui
tenia una voluntat
profilàctica
és a dir
aquestes herbes
la tradició
mediterrània
els assigna
tota una sèrie
de valors
terapèutics
per exemple
la farigola
tothom sap
que la farigola
és una sopa
que va molt bé
per la panxeta
és una herba
molt remeiera
doncs
aquestes coses
tenen
tota
una sèrie
de tradició
podríem dir
de fet
ara que dius
remeiera
l'any passat
vam dedicar
un programa
que no
només faig la referència
coincident amb el corpus
fa poc que m'agafi
un atac d'entusiasme
i demani un altre
no no no
però com els anem canviant
però coincideix
valgui només de passada
vam parlar d'un ofici
que era
les trementinaires
i tant ja me'n recordo
que vam parlar
de les herbes
remeieres
ara que has dit això
doncs
aquesta festa
se celebra
coincident amb el corpus
i concretament
es té lloc
al municipi
de la vall
de la Vansa
i Tuxent
que és
on tenen
aquest centre
i és una fira
d'herbes
remeieres
podríem dir
amb una part
on hi ha
alguns rituals
curiosos
com per exemple
cremar plantes
aromàtiques
és a dir
el simple fet
de cremar-les
també li dona
tota una
una sèrie
de
enllunya
la malaltia
tota aquesta cosa
bàsicament
jo crec
que el que feia
era
bueno
és
purificar
i a més a més
fer més agradable
l'estada
és a dir
perquè clar
l'estiu
i les olors
aquestes flors
amb descomposició
però bueno
hi ha diverses coses
d'aquestes curioses
bé
en tot cas
aquest seria
l'eix
que condueix
a aquesta festa
del corpus
de la Garriga
hi ha d'altres elements
que
són importants
abans
hem esmentat
per exemple
de sortir els gegants
hi ha un
que penso que també
no existeix
en aquest cas
a la Garriga
o com a mínim
no el teníem
tan centrat
en aquest poble
però penso que
en aquest cas
ja que parlàvem
de Reus
val la pena
dir que en Guanya
els companys de Reus
copien
una tradició
terragonina
que és
l'ou con valla
el copien
l'ou con valla
si no l'han fet mai
per això el copien
però i nosaltres
ho vam copiar
de Barcelona
em penso
no
espera
ara anem a agafar
el tema aquest
que això és una
de la
a vegades parlem
de les immigracions
allò
culturals
jo tenia entès
que l'havíem copiat
de Barcelona
l'ou con valla
tens una part de raó
però
entre les moltes versions
n'he portat algunes aquí
una de les més esteses
que hi ha
diu que
hi havia
una població
a Itàlia
cuyo nombre
no ho recordo
on
hi havia
aquesta tradició
concreta
hi ha cites
diverses
com
l'oubo
que d'ençava
per exemple
referint-se
l'estem parlant
en el segle XV
sobretot
hi ha un
una d'aquestes versions
que la situa concretament
al voltant
de la ciutat de Nàpols
a la zona
no sud del tot
però bastant al sud
i deia que era una cosa
cortesana
més que religiosa
és a dir
que és com una cosa
que feien en els patis
nobiliaris
tot això
aquest és el veritable
origen
llavors
vosaltres sabeu perfectament
que a l'edat mitjana
doncs
Catalunya va tenir
uns grans vincles
en Nàpols
el regne de Nàpols
de fet era un
un regne català
comentat per Alfonso
el magnànim
en aquest cas
sembla que
entre les diverses
tradicions
que van vindre
va vindre
aquesta
d'importar
l'ou
que ballava
cap aquí
de fet
va ser Barcelona
després nosaltres
lògicament
per cert
pregunta
pregunta d'actualitat
és bastant recent
espera pregunta d'actualitat
l'aigua que ha de fer
ballar l'ou
és d'o superflu?
ep
no he dit cap bajanada
a veure
m'estalviarà els comentaris
d'acord
m'estalviarà els comentaris
d'acord
ja tindrem temps
de parlar d'excel·l
ja veureu com balla
Barcelona enguany
per l'aigua
arreu sí
arreu sí
o sigui que
ja és significatiu
i escolta on ho faran
a la prioral de Sant Pere
o?
si ho fan a la prioral
jo exactament
el lloc no l'he vist
però no sé com es diu
però està
és un espai
que és
diguéssim
poc sagrat
que
està
a la zona
de la plaça del Castell
que és aquella placeta
que hi ha
entre
el Mercadal
la plaça de l'Ajuntament
i aquelles antigues peixateries
que és com una mena de pati
que avui no té sostre
aquí ho fem al claustre
de la catedral
com cada any
sí
curiosament
arreu s'ho fa l'Ajuntament
però és una tradició religiosa
bueno
aquí d'on de rei
no perquè és laica
i ho farà
no sé
com això
pel que una de les versió
deuen agafar aquesta versió
que com era cortesana
doncs a Reus
doncs no sé si
també tenia cor
també
anaven els reis
també a Reus
doncs bueno
doncs deuen d'agafar
aquesta via
i llavors
doncs
sí
em miraràs
si ho fan a Barcelona
o no en guany
no no
que sí que ho fan
a més en un munt
ui
doncs és molta aigua això
bueno
però això és una estoneta
i és la mateixa
la mateixa aigua
que hi ha un circuit tancat
això és una errada
m'hauries tingut
la pregunta abans
podria estar titular
i tot
és informatiu això
és que tal com estan
les coses
que la gent té la pell
molt fina
escolta
nosaltres tindrem el nostre
o com balla
el claustre de la catedral
diumenge
jo crec que de totes formes
sí que autoritzaríem
que l'aigua dels vaixells
sí que anés a Barcelona
per fer aquest tema
per fer l'o com balla
jo crec que sí
jo crec que
podríem
no?
molt bé
aquí a Tarragona
tindrem repartiment de coques
gegants
l'o com balla
hi ha l'o com balla
aquí també
al claustre de la catedral
on el brullador
de la font central
el fa ballar
l'efect
és bonic
que encara
després de tants segles
no se sàpiga ben bé l'origen
que hi hagi moltes teories
però l'ou balla
perquè està buit
bueno
els d'arreus
no sé si ho saben
però això
és que no els ballaràs
i posen l'ou sencer
i si el posen dur
passat per aigua
això no has de desballar mai
encara
ho sap tothom
jo t'explicaré
la tradició
que diu
inicialment
a banda que
l'ou com balla
té molt a veure
l'ou com balla
és un altaret
l'ou com balla
és un altaret
perquè les fonts
a més la de Tarragona
o els principals de Barcelona
la de Reus
no ho sabem
es guarneix
amb temes florals
per tant
no és un altaret
que comentàvem
de la Garriga
en el fons
les fonts
aquestes són
altarets florals
no?
que diu
que la tradició
vaja
diu
l'ou
balla
però pot caure
si l'ou
cau
sobre l'aigua
de la font
i no es trenca
per entendre'ns
no sempre pot estar dalt
és a dir
sí, sí
va pujant i baixant
una miqueta
normalment torna
torna a remuntar
si això funciona
com ha de funcionar
si l'ou
no es trenca
durant tota la jornada
és
un bon auguri
ara
si per raó
per la raó
per la col·lectivitat
com si diguéssim
per la ciutat
si ja s'hagués de trencar l'ou
tu ja has dit
que hi havia trampa
home, jo no he dit
que hi havia trampa
tu has dit que hi havia trampa
jo no el seré
igual que aquí
no ho hem explicat mai
no hem desvetllat
altres misteris
com per exemple
els dels Reis Mags d'Orient
no desvetllarem
el misteri de l'ou
com balla
però que jo no he estat
la primera
a dir-ho de l'ou com balla
jo ho he sentit
dir moltíssim
ara em culpabilitzarà
de trencar
la il·lusió
de l'ou com balla
això és un misteri
com el dels Reis Mags
d'acord
doncs vinga
un misteri
caldrà estar tens
podries agafar un dia
a veure
trucar a la catedral
i preguntar-li
doncs al Juanjo
que és l'escolar
ordenar
sagristà
perdó
sagristà
que se n'encarrega
aquest tema
li podries preguntar
si vindria al programa
a explicar-te
com munta això
jo estic convençut
que no ho ha fet ningú
això
i realment
sempre hi ha algú
en aquest cas
jo entenc que
el sagristà
de la catedral
té un pes important
amb això
que manté
aquest fet simbòlic
molt bé
doncs ja has menjat cireres
per cert
jo encara no
doncs mira
em pensava que avui
ja hauria coincidit
amb el programa
de tradicions
ai que portaria
amb un cestellet de cireres
bueno
ja ens ho apuntem
per un altre dia
Jordi
diumenge anirem a veure
si hi ha bons auguris
per la ciutat
al llarg d'aquest any
que estem visquent
o no
amb la crisi econòmica
i tot això
potser l'ou balla
tot el dia
no cau
i podem pensar
que tot ens anirà bé
ara veurem
i com a mínim
haguessi aquest aigua de l'ou
com balla
pronosticar
que continuï plovent
gràcies Jordi
diumenge no
diumenge no
que hem de fer corpus
gràcies